M4.

206 - CONTRACTACIÓ, DRET DE DANYS I DRET

SOCIETARI
Semestre febrer – juny 2021 Mòdul 3

Solucions Prova d’Avaluació Contínua – SOL PAC 2

SOL PAC 2 – Dret societari

PRIMERA PART: TEST

Tria la resposta correcta. Les respostes no s’han de justificar. Només una resposta és correcta.
Valor total: 4 punts. Cada pregunta correcta computa 0,4 punts. Les respostes incorrectes
resten 0,10 cadascuna. Les preguntes no contestades ni sumen ni resten punts.

1. TRIVOLI S.A. va ser constituïda l'1 de gener de 2020. És una societat dedicada a la
comercialització de productes farmacèutics, que té contractats a 42 treballadors i l'import
net de la seva xifra de negocis durant el primer any ha estat de 2 milions d'euros, per tant:
a) La societat haurà de nomenar un auditor i, si no ho fa, qualsevol soci pot sol·licitar que es
dugui a terme aquest nomenament.
b) La societat haurà de nomenar un auditor només si cotitza en un mercat de valors o si així ho
sol·liciten els socis que representin el menys un 5% del capital.
c) La societat haurà de sol·licitar al Registre Mercantil el nomenament d'un auditor independent.
d) Cap de les afirmacions anteriors és correcta.

Vegeu art. 263.3 TRLSC

2. El 6 de juny de 2020, el Sr. Manuel García, en la seva condició d'administrador solidari de la

societat LA RODA, S.L., va enviar a tots els socis de la societat una convocatòria de Junta
General Extraordinària de socis prevista per celebrar el dia 23 de juny d’aquest mateix any
amb el següent ordre del dia: "Ampliació de la flota de camions". Un cop constituïda la
Junta, a la qual va assistir el 100% del capital social, es va discutir i aprovar posteriorment
l'únic punt de l'ordre del dia. Fet això, el president va proposar afegir com a ordre del dia la
següent decisió: "el cessament amb efectes immediats de l'administrador solidari, el Sr.
Manuel García". Assenyala la resposta correcta:
a) Únicament és vàlid l'acord relatiu a l'ampliació de la flota de camions, ja que es correspon
amb l'únic punt de l'ordre del dia de la convocatòria.
b) És vàlid el cessament de l'administrador solidari, tot i que aquest acord no consta en l'ordre
del dia de la convocatòria de la Junta.
c) L'acord relatiu al cessament de l'administrador solidari únicament hauria estat vàlid si
s'hagués donat a la Junta el caràcter d'universal.
d) Cap de les afirmacions anteriors és correcta.

Vegeu art. 223.1 TRLSC

3. Indica quina de les següents és la resposta correcta:

a) La societat de responsabilitat limitada no podrà anticipar fons, concedir préstecs, atorgar
garanties ni facilitar cap tipus d'assistència financera per a l'adquisició de les seves pròpies

1
 M4.206 - CONTRACTACIÓ, DRET DE DANYS I DRET
SOCIETARI
Semestre febrer – juny 2021 Mòdul 3

Solucions Prova d’Avaluació Contínua – SOL PAC 2

participacions, llevat d'algunes excepcions previstes en el Text refós de la Llei de societats de

capital.
b) La societat anònima en cap cas podrà anticipar fons, concedir crèdits o préstecs, atorgar
garanties ni facilitar cap tipus d'assistència financera per a l'adquisició de les seves pròpies
accions.
c) Les societats de capital no podran anticipar fons, concedir crèdits o préstecs, atorgar
garanties ni facilitar cap tipus d'assistència financera per a l'adquisició de les seves pròpies
participacions o d'accions o participacions d’una societat del grup al qual pertanyi.
d) Cap de les afirmacions anteriors és correcta.

Vegeu art. 143.2 y 150 TRLSC

4. La societat COSTA, S.L. està formada per cinc socis amb la mateixa quota de participació
en el capital social, és a dir, el 20% cadascun d'ells. El 5 de març de 2021 es va celebrar
Junta General Extraordinària de socis, convocada prèviament per acord del Consell
d'Administració, a la qual només van concórrer quatre dels socis, representants tots ells
del 80% del capital social. Quan es van disposar a constituir la mesa de la Junta, es van
adonar que els estatuts no preveien cap disposició al respecte. Indica quina és la resposta
correcta:
a) El secretari de la Junta General serà el que ho sigui del Consell d'Administració.
b) El secretari de la Junta General serà el que designi el president de la Junta General a l'inici de
la reunió, i l'assistirà en les seves funcions.
c) Actuarà com a secretari el que ho sigui del Consell d'Administració, que dirigirà els debats i
les votacions.
d) Cap de les afirmacions anteriors és correcta.

Vegeu art. 191 TRLSC

5. L’Antoni és soci de la societat SINTRA, S.A. Després de l'adopció d'un acord que modifica
substancialment l'objecte social, pretén exercir el seu dret de separació. Indica quina de
les següents és la resposta correcta:
a) El soci pot exercitar el dret de separació de la forma que consideri oportuna, però s’ha
d’assegurar que arribi a coneixement de la societat.
b) Si la comunicació de l'acord que dona dret a la separació s'envia al soci el dia 5 de desembre
de 2020, l’Antoni pot exercir el dret fins que hagi transcorregut un mes des de llavors.
c) A falta d'acord entre l’Antoni i la societat, i si els estatuts socials no preveuen res al respecte,
el "valor raonable" de les participacions de l'Antoni haurà de ser objecte de determinació per
part d'un expert independent designat pel Registre Mercantil.
d) Totes les anteriors són correctes.

Vegeu art. 353 TRLSC

6. L'òrgan d'administració de TRESMA, S.L. va convocar Junta General Extraordinària de

socis per a la seva celebració el dia 25 de febrer de 2020. El capital social està repartit entre
tres socis, que ostenten respectivament el 40%, el 35% i el 25% del capital social. En

2
 M4.206 - CONTRACTACIÓ, DRET DE DANYS I DRET
SOCIETARI
Semestre febrer – juny 2021 Mòdul 3

Solucions Prova d’Avaluació Contínua – SOL PAC 2

Josep, titular del 25% del capital social, no pot acudir a la Junta convocada, de manera que
confereix un poder especial per escrit a favor del seu advocat. Arribat el dia 25 de febrer, el
president de la Junta no reconeix com a vàlid el poder i denega l'assistència de l'advocat
com a representant del Josep a la Junta General Extraordinària. Tenint en compte que els
estatuts es remeten a la llei, indica la resposta correcta:
a) El poder especial atorgat pel soci a favor del seu advocat és vàlid d'acord amb el Text refós de
la Llei de Societats de Capital.
b) La denegació del president és fonamentada, atès que, perquè en Josep hagués pogut ser
representat a la Junta pel seu advocat, en Josep hauria d'haver atorgat a favor seu un poder
general conferit en document públic amb facultats per administrar tot el patrimoni que en
Josep tingués a Espanya.
c) El soci només es pot fer representar a la Junta General pel seu cònjuge, ascendent o
descendent, o per un altre soci.
d) Cap de les afirmacions anteriors és correcta.

Vegeu art. 183 TRLSC

7. Quan s'acordi un augment de capital d'una societat de responsabilitat limitada:

a) Es podrà realitzar o bé amb càrrec a noves aportacions dineràries, o bé amb càrrec a
beneficis o reserves que ja figuressin en l'últim balanç aprovat, però no amb càrrec a noves
aportacions no dineràries.
b) S'haurà de realitzar necessàriament a través de la creació de noves participacions socials.
c) Serà lícita la creació de participacions socials amb prima, la qual haurà de ser satisfeta en el
mateix moment de l'assumpció.
d) Haurà de ser inscrit en el Registre Mercantil, però no serà necessària la seva documentació
per mitjà d'escriptura pública, per regla general.

Vegeu art. 298 TRLSC

8. Indica quina de les següents situacions NO constitueix una causa de dissolució de la

societat:
a) La insolvència actual o imminent de la societat.
b) La impossibilitat manifesta d'aconseguir el fi social.
c) El transcurs d'un període d'inactivitat superior a un any.
d) Totes les anteriors constitueixen supòsits de dissolució de la societat.

Vegeu art. 363 TRLSC

9. En relació amb l'aprovació dels comptes i l'aplicació del resultat, assenyala la resposta
correcta:
a) Es pot acordar el pagament de dividends amb càrrec a reserves de lliure disposició, encara
que la societat no tingui beneficis en l'exercici.
b) Per tal que l'acord sigui conforme a l'interès social, l'aplicació del resultat sempre ha de donar
lloc a la distribució de dividends.

3
 M4.206 - CONTRACTACIÓ, DRET DE DANYS I DRET
SOCIETARI
Semestre febrer – juny 2021 Mòdul 3

Solucions Prova d’Avaluació Contínua – SOL PAC 2

c) Per la seva rellevància per a la societat, es requereix l'aprovació per majoria reforçada del
capital social concurrent en la reunió.
d) Cap de les afirmacions anteriors és correcta.

Vegeu art. 273.2 TRLSC

10. Indica quina de les següents afirmacions és correcta. En les societats de capital:
a) L'acció d'impugnació dels acords socials prescriurà en el termini d'un any, llevat que tingui per
objecte un acord que, per les seves circumstàncies, causa o contingut resultessin contraris a
l'ordre públic, ja que en aquest cas l'acció no caducarà ni prescriurà.
b) Per a la impugnació dels acords socials s'hauran de seguir els tràmits del judici ordinari i les
disposicions que conté la Llei d'Enjudiciament Civil. En tot cas, les accions d'impugnació
s'hauran de dirigir contra els socis que van votar a favor de l'acord.
c) Són impugnables els acords socials que siguin contraris a la Llei, s'oposin als estatuts o al
reglament de la Junta de la societat o lesionin l'interès social en benefici d'un o diversos socis
o de tercers.
d) Únicament són impugnables els acords que causin un dany al patrimoni social.

Vegeu art. 204 TRLSC

SEGONA PART: CASOS PRÀCTICS

CAS PRÀCTIC N. 1 (valor total: 2 punts)

La societat ESPINELL, S.L. ("ESPINELL") està formada per tres socis: l’Anton, que posseeix el 40%
del capital social; en Pau, que posseeix un altre 40%; i l’Adrià, que té el 20% restant. Els tres socis
integren el Consell d'Administració.

Els socis majoritaris s'estan plantejant la viabilitat de l'exclusió del soci minoritari sobre la base de la
causa estatutària pactada de forma unànime, que permet l'exclusió del soci respecte de qual s'hagi
interposat una querella per la presumpta comissió d'un delicte en el marc de les seves funcions en la
societat. En aquest cas, s'havia interposat querella contra l’Adrià per un presumpte delicte
d'amenaces i lesions al Pau, per un incident que va tenir lloc durant una reunió del Consell.

Respon raonadament les següents qüestions:

1. Quin és el procediment legalment establert que s'ha de seguir per a l'exclusió d'un soci? Seria
diferent el procediment si es tractés de l'exclusió d'un soci que ostentés la titularitat d'un 50% del
capital? (0,66 punts)

(Article 352 TRLSC. Procediment d'exclusió). L'exclusió de socis és competència de la Junta

General. Atès que, en el nostre cas, el soci minoritari té menys del 25% del capital social, per a la
vàlida adopció de l'acord caldrà que:

4
 M4.206 - CONTRACTACIÓ, DRET DE DANYS I DRET
SOCIETARI
Semestre febrer – juny 2021 Mòdul 3

Solucions Prova d’Avaluació Contínua – SOL PAC 2

I. La Junta estigui degudament convocada i es faci constar com a punt de l'ordre del dia
l'exclusió del soci en qüestió, especificant la seva identitat.
II. L'exclusió haurà de ser acordada per la Junta amb el vot favorable d’almenys dos terços
dels vots corresponents a les participacions en què es divideixi el capital social (article
199 b) TRLSC), sabent que el soci no podrà exercitar el dret de vot (article 190.1.b)
TRLSC) i les seves participacions es deduiran del capital social per al còmput de la
majoria necessària (article 190.2 TRLSC), però podrà assistir a la Junta i tindrà dret a
defensar-se de les imputacions que se li facin.
III. En l'acta de la Junta General en la qual s'acordi l'exclusió hauran de constar els fets que
justifiquen la decisió.
IV. El soci pot impugnar l'acord d'exclusió que s'aprovi (basant-se en el règim general de
l'article 204 TRLSC), però això no suspendria els seus efectes.

Article 352.2 TRLSC. Si es tractés d'un soci amb titularitat d'un 50% del capital social, a més de
l'acord de la Junta General, es requerirà resolució judicial ferma, sempre que el soci no es
conformi amb l'exclusió acordada.

2. Quin és el procediment de valoració de les participacions del soci exclòs? (0,66 punts)

(Article 353 TRLSC. Valoració de les participacions o de les accions del soci). Un cop
aprovat l'acord d'exclusió, caldrà establir el valor de les participacions del soci.
La Llei atorga preferència a la valoració o, si s'escau, al mètode de valoració acordat de mutu
acord per les parts per via negocial.
Així mateix, a falta d'acord entre la societat i el soci exclòs, el Text Refós de la Llei de Societats de
Capital estableix que, en aquest cas, es nomenarà un expert independent perquè determini quin
és el valor raonable de les participacions a transmetre (article 353 TRLSC).
Respecte a la valoració de l'expert independent, caldrà estar a la regla del "valor raonable", entès
com un valor obtingut mitjançant l'aplicació de models i tècniques de valoració generalment
acceptades1. Aquest "valor raonable" també s'ha definit jurisprudencialment com el valor o preu
proporcional de les participacions del soci exclòs que un tercer estaria disposat a pagar en el
mercat per l'empresa en funcionament (Sentència del Tribunal Suprem núm. 63/2011, de 28 de
febrer).
L'expert independent serà designat pel registrador mercantil del domicili social a sol·licitud de la
societat o de qualsevol dels socis titulars de les participacions objecte de valoració.

(Article 354 TRLSC. Informe de l'expert independent). L'expert independent haurà de lliurar el
seu informe en el termini màxim de dos mesos des de la seva designació, notificant
immediatament per conducte notarial a la societat i als socis afectats una còpia, i dipositant una
altra en el Registre Mercantil.

1Article 42 ter de la Directiva Europea 2001/65/CE sobre les normes de valoració aplicables a, entre
d'altres, instruments financers (Directiva transposada a Espanya mitjançant la Llei 62/2003, de 30 de
desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social).

5
 M4.206 - CONTRACTACIÓ, DRET DE DANYS I DRET
SOCIETARI
Semestre febrer – juny 2021 Mòdul 3

Solucions Prova d’Avaluació Contínua – SOL PAC 2

3. Indica la forma i el termini per efectuar el reemborsament de les participacions al soci exclòs i les
possibles formes d'execució de l'acord per la societat. En quin moment es considerarà que deixa
de ser soci l’Adrià? (0,66 punts)

(Article 356 TRLSC. Reemborsament). Un cop determinada la valoració de les participacions a

transmetre, ja sigui per acord entre la societat i el soci o per part de l'expert amb l'emissió del seu
informe, neix per al soci un dret de crèdit contra la societat pel valor que s’hagi assignat a les
seves participacions.
En aquest sentit, la societat haurà de procedir al pagament del valor dins dels dos mesos
següents a la recepció de l'informe de valoració o, si escau, de l'acord sobre la valoració
aconseguit entre les parts. L'import s'ha de posar a disposició del soci en el domicili social, llevat
que s'acordi una altra cosa.
Si, en aquest termini, el soci no hagués realitzat les actuacions corresponents per a cobrar, llavors
els administradors hauran de consignar l'import en una entitat de crèdit del terme municipal en el
qual radiqui el domicili social, a nom del soci exclòs.
L'exclusió del soci es podrà dur a terme mitjançant:
• L'amortització de les participacions socials del soci exclòs, amb la consegüent reducció de
capital en la quantia corresponent (Audiència Provincial de Santa Creu de Tenerife, Sentència
núm. 275/2007, 10 de setembre). Article 358 TRLSC.
• L'adquisició de les participacions pròpies en règim d'autocartera. Article 140. d) i 359 TRLSC.

(Article 358 TRLSC. Escriptura pública de reducció de capital social). En cas de

reemborsament de participacions mitjançant la seva amortització, els administradors, sense
necessitat d'acord específic de la Junta General, atorgaran immediatament escriptura pública de
reducció de capital social expressant: (i) la causa de l'exclusió del soci, juntament amb l’acord
d'exclusió aprovat per la Junta General; (ii) el valor raonable de les participacions del soci exclòs,
la persona o persones que les hagin valorat i el procediment seguit per a aquesta valoració, així
com la data de l'informe de l'expert, en el cas que s'hagués emès, el qual s’ha d'unir a l'escriptura,
(iii) la manifestació de l'òrgan d'administració que s'ha reemborsat el valor de les participacions al
soci exclòs o consignat el seu import a nom de l'interessat, acompanyant document acreditatiu del
pagament o de la consignació i (iv) la xifra a la qual hagués quedat reduït el capital social.

(Article 359 TRLSC. Escriptura pública d'adquisició). En el cas d'adquisició per la societat de
les participacions del soci exclòs, efectuat el pagament del preu o consignat el seu import, els
administradors, sense necessitat d'acord específic de la Junta General, atorgaran escriptura
pública d'adquisició de participacions socials, sense que sigui preceptiu que concorri el soci
exclòs, expressant en l'escriptura les participacions adquirides, la identitat del soci afectat, la
causa de l'exclusió i la data de pagament o consignació.

Moment des del qual té efecte l'exclusió i perd la condició de soci. Pel que fa a l'efectivitat de
l'acord, de conformitat amb la posició majoritària de la doctrina i jurisprudència, el soci perdrà la
seva condició de soci i, per tant, ja no tindrà cap dret de participació en la societat, des del
moment de l'aprovació per la Junta General de l'acord d'exclusió, o des que rebi la
notificació fefaent del mateix, en cas que no hagi assistit a la reunió.

6
 M4.206 - CONTRACTACIÓ, DRET DE DANYS I DRET
SOCIETARI
Semestre febrer – juny 2021 Mòdul 3

Solucions Prova d’Avaluació Contínua – SOL PAC 2

En aquest sentit podem citar: Sentència del Tribunal Suprem de 27 de maig de 2013; Sentència
del Tribunal Suprem de 9 de juliol de 2007; Resolució de la DGRN de 16 d'octubre de 2000; així
com autors com: Esturillo López, A, a “Estudio de la sociedad de responsabilidad limitada”, Civitas
1996, pp. 583 y 584; Leña Fernández, R. / Rueda Pérez, M.A., a “Derecho de separación y
exclusión de socios en la sociedad limitada”; Baldo, V. / Calavia, J.M., a "Separación y exclusión
de socios", Sociedades de Responsabilidad Limitada. Tom II, Editorial Praxis, juny 1996, fasc. 77-
310, p. 990.
Així mateix, en contra de la posició majoritària s'han postulat Rafael Bonardell Lenzano i Ricardo
Cabana Trejo, a "Separación y Exclusión de Socios en la Sociedad de Responsabilidad Limitada",
Revista de Derecho de Sociedades, RDS Monografia, ARANZADI núm. 12, p. 151. Segons
aquests autors, la pèrdua de la condició de soci es materialitza amb el pagament o la consignació
de l'import del valor de les participacions del soci exclòs.

CAS PRÀCTIC N. 2 (valor total: 2 punts)

La setmana passada, en Francesc, un dels consellers de la societat SIMBA, S.A. ("SIMBA"), va

renunciar al seu càrrec en el Consell per a poder dedicar-se plenament a la seva passió, la pintura,
motiu pel qual el Consell d'Administració de l'esmentada societat va patir una vacant.

En el moment de la dimissió, el Consell d'Administració va constatar que no hi havia suplents

nomenats expressament per resoldre aquestes situacions, per això el propi Consell va adoptar un
acord en virtut del qual es nomenava a una de les accionistes de la companyia, la Sra. Antònia, com a
consellera, en substitució del Francesc. La Sra. Antònia va acceptar el càrrec, i l'acord va ser inscrit
en el Registre Mercantil.

La societat ha de celebrar pròximament la seva Junta General ordinària. En aquesta Junta, a més
dels punts de l'ordre del dia propis de qualsevol Junta General ordinària, es pretén discutir i arribar a
un acord sobre la ratificació del nomenament de la Sra. Antònia com a membre del Consell
d'Administració o, si escau, sobre el nomenament d'un nou conseller en lloc seu.

Responeu raonadament les següents qüestions:

1. Quins són els punts que imperativament s'han d'incloure en l'ordre del dia de qualsevol Junta
General ordinària? (1 punt)

Com estableix l'article 164.1 TRLSC, «la Junta General ordinaria, previamente convocada al
efecto, se reunirá necesariamente dentro de los seis primeros meses de cada ejercicio, para, en
su caso, aprobar la gestión social, las cuentas del ejercicio anterior y resolver sobre la aplicación
del resultado».
Del precepte es pot deduir un doble requisit que caracteritza la Junta General ordinària: (i) d'una
banda, un requisit temporal, conformat per l'exigència de celebració durant els sis primers mesos
de l'exercici social -encara que s'admet la validesa de les juntes que es convoquin o celebrin fora
d'aquest termini (article 164.2 TRLSC)- i, (ii) d’altra banda, un requisit objectiu, conformat per la
imperativitat d'incloure uns determinats assumptes en l'ordre del dia. D'aquesta manera, i seguint

7
 M4.206 - CONTRACTACIÓ, DRET DE DANYS I DRET
SOCIETARI
Semestre febrer – juny 2021 Mòdul 3

Solucions Prova d’Avaluació Contínua – SOL PAC 2

el precepte, l'ordre del dia de la Junta General ordinària ha de contenir, necessàriament, els
següents punts:
• Examen i aprovació, si escau, de la gestió social.
• Examen i aprovació, si escau, dels comptes de l'exercici anterior.
• Examen i aprovació, si escau, de l'aplicació del resultat de l'exercici anterior.

2. És jurídicament correcte el nomenament de la Sra. Antònia per cobrir la vacant existent en el

Consell d'Administració de SIMBA? És competent la Junta General per adoptar algun acord al
respecte? Es podria incloure en l'ordre del dia de la Junta General ordinària un punt relatiu a la
ratificació d'aquest nomenament? En cas que la resposta a l'última qüestió fos afirmativa,
redacteu la literalitat del punt que s'hauria d'incloure en l'ordre del dia de la Junta. (1 punt)

Sí, és correcte el nomenament de la Sra. Antònia, ja que es tracta d'un supòsit legalment previst.
Concretament, parlem del mecanisme de cooptació, contemplat en l'article 244 TRLSC i
únicament aplicable a les societats anònimes: «…si durante el plazo por lo que fueron nombrados
los administradores se produjeran vacantes sin que existieran suplentes, el consejo podrá
designar de entre los accionistas las personas que hayan de ocuparse hasta que se reúna la
primera Junta General».
Per a poder confirmar la validesa de l'acord del Consell d'Administració que designa el conseller
substitut s’han d'observar, fonamentalment, tres requisits:
I. En primer lloc, s'ha de produir una o més vacants anticipades. Això vol dir que la vacant
ha de concórrer durant el termini pel qual el conseller que abandona el Consell va ser
designat per a l'exercici del càrrec. S'exclou, per tant, la cooptació en aquells supòsits en
els quals la vacant vingui causada pel venciment del termini de durada del càrrec, o per
l'augment del nombre de membres del Consell.
II. En segon lloc, l'absència de nomenament de suplents per part de la Junta General per al
cas de vacant anticipada. En cas contrari, les persones, físiques o jurídiques, que la junta
hagués designat com a suplents serien les que haurien de passar a ocupar el càrrec
vacant, no podent operar, per tant, la cooptació.
III. Finalment, el tercer requisit té a veure amb la condició del conseller nomenat com a
substitut. La llei exigeix que el nou membre del Consell tingui la condició d'accionista de la
companyia, condició que haurà de verificar-se en el moment del nomenament i s'haurà de
mantenir durant tot el període de vigència del càrrec -en cas contrari, haurà de cessar en
el mateix-.
Pel que fa a la intervenció de la Junta General en la matèria, dos són els elements a diferenciar,
d'acord amb les qüestions plantejades en l'enunciat.
D'una banda, la competència de la Junta sobre l'assumpte. La resposta ve en gran part donada
pel propi article 244 TRLSC, en el sentit que el termini de durada del càrrec del nou conseller
nomenat durarà fins a la celebració de la propera Junta General. Això implica que, quan arribi
aquest moment, la Junta haurà de decidir sobre el nomenament, existint dues alternatives: la
Junta podrà, o bé ratificar el nomenament, o bé no fer-ho i nomenar un nou conseller, diferent del
nomenat per cooptació. En cas que així s'acordés, la ratificació provocaria l'extinció de la
provisionalitat del càrrec, convertint-se, el nou membre del Consell, en administrador definitiu de
la companyia, sense necessitat de tornar a acceptar el càrrec -ja que aquesta acceptació i la

8
 M4.206 - CONTRACTACIÓ, DRET DE DANYS I DRET
SOCIETARI
Semestre febrer – juny 2021 Mòdul 3

Solucions Prova d’Avaluació Contínua – SOL PAC 2

consegüent inscripció en el Registre Mercantil ja es va produir en el moment del nomenament per

cooptació-.
Així, del que s'acaba d'assenyalar es pot intuir com la ratificació del nou membre del Consell
d'administració nomenat mitjançant la cooptació no és només una competència de la Junta
General, sinó que és una decisió obligada si el que es pretén és el manteniment en el càrrec del
nou conseller.
D'altra banda, i per a concloure, la possibilitat d'incloure en l'ordre del dia de la Junta General
ordinària punts diferents i addicionals als quals la llei imperativament assenyala i, en particular,
d'un punt relatiu a la ratificació del nomenament del nou conseller nomenat mitjançant cooptació.
En la línia del que s'acaba de comentar, no hi ha cap obstacle per incloure en l'ordre del dia de la
Junta General ordinària, a més dels punts exigibles ex lege, qualsevol altre assumpte de la seva
competència, sempre que consti degudament, amb garantia dels drets d'informació dels socis. El
tenor literal d'aquest punt podria ser el següent:
«Ratificació del nomenament per cooptació de la Sra. Antònia com a membre del Consell
d'Administració de la societat o, si escau, nomenament d'un nou conseller».

CAS PRÀCTIC N. 3 (valor total: 2 punts)

En la constitució d'una societat anònima, l'objecte de la qual serà el desenvolupament d'activitats

relacionades amb l'explotació turística, es preveu que els seus tres socis fundadors realitzin diversos
tipus d'aportacions. D'una banda, una aportació dinerària de 50.000 euros, realitzada pel soci A.
L'aportació dinerària s'acredita mitjançant una certificació bancària.

D'altra banda, el soci B aporta el dret de crèdit per un import de 50.000 euros que té enfront d’un dels
seus proveïdors.

I el soci C realitza una aportació no dinerària d'una finca, que valora en 250.000 euros, i que està
gravada amb una hipoteca constituïda en garantia del préstec obtingut per a la seva adquisició, per un
import de 100.000 euros.

Respon raonadament les següents qüestions:

1. Analitza el règim de les aportacions no dineràries. Com es realitza la valoració de les

aportacions? N'hi hauria prou amb un informe per part dels administradors? (1 punt)

En virtut de l'article 63 TRLSC, en cas d'aportacions no dineràries, en l'escriptura de constitució

s'han de descriure les aportacions no dineràries amb les seves dades registrals, si n'hi ha, la
valoració en euros que se'ls atribueixi, així com la numeració de les accions atribuïdes .
D'acord amb l'article 67 TRLSC, respecte a la valoració de les aportacions no dineràries a la S.A.,
s'estableix que, amb independència de la naturalesa de l'aportació, hauran de ser objecte d'un
informe elaborat per un o més experts independents, designats pel registrador mercantil del
domicili social.

9
 M4.206 - CONTRACTACIÓ, DRET DE DANYS I DRET
SOCIETARI
Semestre febrer – juny 2021 Mòdul 3

Solucions Prova d’Avaluació Contínua – SOL PAC 2

L'informe haurà de contenir: i) La descripció de l'aportació, amb les seves dades registrals, si n'hi
ha, i ii) la valoració de l'aportació, expressant els criteris utilitzats i si es correspon amb el valor
nominal i, si s'escau, amb la prima d'emissió de les accions que s'emetin com a contrapartida.
L'expert, d'acord amb l'article 68 TRLSC, està subjecte a un règim de responsabilitat davant de la
societat, dels accionistes i dels creditors pels danys causats per la valoració, del qual quedarà
exonerat si acredita que ha aplicat la diligència i els estàndards propis de l'actuació que li hagi
estat encomanada.
La societat, els accionistes i els creditors tindran un termini de 4 anys per a exercir l'acció de
responsabilitat, des de la data de l'informe.
En el present cas, no és suficient amb l'informe substitutiu dels administradors, ja que
aquest només està previst per als supòsits d'aportacions no dineràries que estiguin exemptes de
l'exigència de l'informe de l'expert independent. En aquest supòsit, les aportacions realitzades
pels socis no s'inclouen dins dels supòsits de l'article 69 TRLSC, que detalla les aportacions
exemptes de l'informe de l'expert independent.

2. És possible l'aportació de l'immoble gravat amb la hipoteca? I l'aportació d'un dret de crèdit? (1
punt)

Sobre l'aportació de l'immoble gravat per hipoteca: és possible la seva aportació, tal com
s'estableix en la resolució DGRN de 23 de novembre de 2012. Com es detalla en la resolució,
l'aportació d'una finca hipotecada a una societat limitada o, en general, a una societat de capital,
tant en la constitució de la societat com en un augment de capital, es pot instrumentar amb o
sense assumpció del préstec o crèdit hipotecari per part de la societat. A més, no n'hi ha prou que
en l'escriptura de constitució o d'ampliació de capital social les parts fixin un valor a l'aportació no
dinerària realitzada, sinó que en l'escriptura s’haurà de contenir una exacta descripció del negoci
jurídic d'aportació, sent essencial que resulti del títol inscriptible amb claredat si està previst que la
societat assumeixi el préstec o crèdit garantit amb la hipoteca.
El més habitual és que la societat no assumeixi l'obligació de pagament del préstec hipotecari,
motiu pel qual l'existència del gravamen hipotecari serà una circumstància que es tindrà en
compte per les parts per a determinar el valor de l'aportació.
Però la abans anomenada DGRN entén que és perfectament possible que l'immoble s'aporti a la
societat com un "negoci mixt" de transmissió d'un actiu i d'un passiu, és a dir, que la societat
assumeixi el compromís de fer front al pagament del préstec hipotecari, sempre que es tracti de
deutes vinculats als béns aportats, com passa en les aportacions de finques hipotecades. En
aquest cas, es permetrà l'aportació d'un deute sempre que el valor en conjunt de l'aportat sigui
positiu, i l'assumpció del deute es tindrà en compte per a la valoració de l'aportació realitzada.

Sobre l'aportació d'un dret de crèdit. L'article 65 TRLSC permet l'aportació d'un dret de crèdit.
En aquest cas, l'aportant respondrà de la legitimitat d'aquest i de la solvència del deutor.

10