• Aprendre: suposa atribuir un sentit i construir un
significat.
• Per tant, l’alumne construeix personalment un significat
sobre la base dels significats que ha construit prèviament.
• Així que parteix d’un estat inicial quan afronta nous
aprenentatges. Aquest Estat Inicial vindrà determinat per:
- Disposició de l’alumne a aprendre. Influït per molts factors:
autoimatge com a alumne, representació que se’n fa de la tasca, expectatives respecte a la relació amb el professor.
- Recursos i estratègies de l’alumne. Influït per les seves
capacitats cognitives, motrius, interpersonals; i també pels instruments i les habilitats per afrontar l’aprenentatge que ha anat adquirint amb el temps.
- Coneixements previs. CONEIXEMENTS PREVIS
• Constructivisme parla dels coneixements previs en
termes d’ESQUEMES DE CONEIXEMENT. “representació que posseeix una persona en un moment determinat de la seva història sobre una parcel·la de la realitat” (Coll, 1983).
És una representació (personal) sobre aspectes de
la realitat, construit al llarg de l’experiència. Per tant, cal tenir en compte que:
- Els alumnes posseeixen una quantitat variable
d’esquemes de coneixement (depenent de les experiències viscudes i dels contextos)
- Els esquemes de coneixement inclouen una gran varietat
de tipus de coneixement (fets, successos, experiències, anècdotes, etc) – establint xarxes d’informació.
- Les fonts i l’origen des de les quals cada alumne ha
obtingut la informació és molt diversa (família, mitjans, escola, pròpia experiència vital). - És important que els esquemes de coneixement siguin rics; però també coherents i ben estructurats i organitzats (relacions coherents i fermes).
- Els esquemes de coneixement poden ser de més o menys
validesa (o sigui, més o menys adequats a la realitat).
Quan un alumne s’enfronta a nous aprenentatges parteix
d’una sèrie de coneixements estructurats i organitzats en diversos esquemes de coneixement. CONEIXEMENTS PREVIS en els processos d’E-A
• Sabem que marquen l’Estat Inicial de l’alumne.
• Però… al començar un determinat procés educatiu no és necessari ni possible conèixer TOT el que sap l’alumne.
Aleshores… ens hem de preguntar:
• QUÈ CAL QUE L’ALUMNE SÀPIGA (MÍNIM) PER
ENFRONTAR-SE ALS NOUS APRENENTATGES? - Allò bàsic que considerem que cal conèixer per poder comprendre els nous continguts, en funció dels nostres objectius i d’on volem arribar. • QUÈ PRETENC QUE ELS ALUMNES APRENGUIN CORRECTAMENT EN RELACIÓ A AQUEST CONTINGUT?
• COM PRETENC QUE HO APRENGUIN?
• QUINES COSES JA SABEN I ELS PODEN SER ÚTILS PER
ESTABLIR RELACIONS SIGNIFICATIVES AMB ELS NOUS CONTINGUTS?
Cal indagar! Tots els alumnes saben i han après alguna cosa prèviament. La construcció del coneixement és algo progressiu.