MODEL DE PLANTILLA DE PROGRAMACI / G.

8 : Marina Cnoves, Jos Coca, Georgina Gamund, Magdalena Lus, Meritxell Ponti, Joan Miquel Porquer

MATRIA: VOLUM DEPARTAMENT/S DIDCTICS: OBJECTIUS: COMPETNCIES:

(G) General / (E) Especfica 1. Desenvolupar la sensibilitat cap a lentorn (E)Sensibilitat esttica natural i cultural tridimensional. (E)Creativitat artstica 2. Comprendre lespai tridimensional i educar la mirada. (E)Cultural artstica (E)Sensibilitat esttica (G)Recerca (E)Cultural artstica (E)Domini Teorico-prctic (G)Digital

CURS: 1r Batxillerat / Modalitat ARTS OBSERVACIONS: CONTINGUTS:

BLOC 1: C1. Anlisi del llenguatge C2. Materials i Tcniques BLOC 2: C1. Anlisi del llenguatge (II) C2. Materials i Tcniques (II) C3. Observaci i Recerca BLOC 3: C4. Procs en la creaci plstica tridimensional (Projecte)

DURADA: Anual / Organitzada en 3 Trimestres CONNEXIONS AMB ALTRES MATRIES:

Dibuix artstic: Elements del llenguatge plstic. Lesbs com a mitj dideaci. Dibuix tcnic: Sistemes de representaci de les tres dimensions. Cultura audiovisual Videoart. La fotografia com a eina de treball i com a testimoni del fet artstic. udio i art sonor.

CURS: 2012 - 2013

CRITERIS DAVALUACI:
(en relaci als Objectius) Lalumne haur didentificar i dominar les eines, recursos i referents expressius propis de la tridimensionalitat. Es valorar la capacitat de reflexi i la relaci cohesionada daquests elements, aix com la creativitat dels resultats i de les metodologies emprades. Lalumne haur de ser capa daplicar tots aquests principis, no sols a les pautes individuals, si no tamb als treballs de grup i anlisis collectius. De igual forma, haur dapreciar i avaluar respectuosament el seu propi treball en relaci al dels seus companys, lactivitat dels seus companys i les manifestacions culturals que lenvolten, posant en prctica els continguts i competncies desenvolupats al llarg del perode lectiu de lassignatura. Conceptes: 1.Conixer i aplicar el llenguatge plstic. (O. 2) 2.Apreciar les manifestacions culturals externes, aix com els projectes generats a laula. (O. 1, 8) Procediments: 3.Buscar informaci i transformar-la en coneixements propi. (O. 8, 9) 4.Saber usar eines, tcniques i recursos per a expressar-se a travs del llenguatge plstic. (O. 3, 4) 5.Combinar forma, matria i significat de manera coherent. (O. 5, 6)

3. Conixer i experimentar alternatives dexpressi i comunicaci del llenguatge tridimensional.

4. Conixer i utilitzar materials, tcniques i (E)Creativitat artstica recursos plstics en la tridimensionalitat. (E)Domini Teorico-prctic (G)Digital 5. Planificar i seguir processos de treball en (E)Creativitat artstica lmbit tridimensional. (G)Recerca (G)Personal i Interpersonal 6. Treballar la narraci plstica i seleccionar (E)Cultural artstica les metodologies adients. (E)Creativitat artstica (G)Recerca 8. Fomentar lAutocrtica, el sentit esttic i establir relacions amb les matries afins. 9. Emprar i conixer la terminologia especfica. (E)Sensibilitat esttica (G)Personal i Interpersonal (E)Cultural artstica (E)Domini Teorico-prctic

1ER TRIMESTRE Anlisi del llenguatge tridimensional Histria de lescultura i els mtodes de representaci tridimensional tradicionals. Disseny De lartesania a lescultura: Lescultura com La bidimensi (objecte). a fet quotidi. Figurativisme des de Egipte a La tridimensi (espai habitable, urbanisme i lactualitat: De les caritides a Antonio paisatgisme). Lpez. Materials i Tcniques Tcniques dexpressi grafico-plstica Materials de treball volumtric tradicionals: Elements del llenguatge plstic. Fang, fusta, ferro, materials tous, pasta de Tcniques i processos creatius. paper. s i aplicaci prctica en el context. Tcniques daplicaci del color. 2ON TRIMESTRE Histria de lart Anlisi del llenguatge tridimensional (II) Caracteritzaci dels components fucionals, Altres formes docupaci despai i expressius i comunicatius de la imatge, connexions amb altres disciplines: lobjecte o lespai. Tipologies dEscultura no tradicional: Installaci, Land-Art, Art dacci, Arts escniques Performance, Walking-Art, Arquitectura Elements del llenguatge plstic i la seva efmera, Art Sonor. interrelaci. Materials i Tcniques (II) Expressi i comunicaci de lespai Lespai fsic i mental com a material: So, Llum, Moviment, Escala, Percepci, Imatge. Tecnologia industrial s i les seves tipologies de treball. Tcniques de producci dobjectes Observaci i Recerca tridimensionals. Sistemes de representaci de lespai fsic i mental en 2D (Dibuix, Dibuix Informtic,

10. Comportar-se de manera responsable i 10.(G)Personal i Interpersonal realitzar anlisis de grup.

MODEL DE PLANTILLA DE PROGRAMACI / G.8 : Marina Cnoves, Jos Coca, Georgina Gamund, Magdalena Lus, Meritxell Ponti, Joan Miquel Porquer

Fotografia) i recerca sobre diferents formes de treball escultric/espacial en artistes/artesans concrets. 3ER TRIMESTRE Procs en la creaci plstica tridimensional (Projecte) (OPCI A) Realitzaci, aplicaci i autoavaluaci duna escenografia per una obra teatral, aplicant els coneixements adquirits, en collaboraci amb grups de teatre externs, interns (del centre, en cas de BA ESCNIC) o en conveni amb ESAD amb especialitats acadmiques en escenografia. (OPCI B) Organitzaci (recerca despai i de leitmotif grupal), muntatge i autoavaluaci duna exposici collectiva en un espai extern al centre educatiu.

8.Generar propostes respostes mltiples, creatives i originals davant un problema de carcter tridimensional. (O. 3, 8) 9.Capacitat de treballar en grup i respectar les idees dels altres. (O. 5, 10) 10.Utilitzar noves tecnologies. (O. 3, 4) Actituds 9.Capacitat de treballar en grup respectant les idees dels altres. (O. 10) Ponderaci: Conceptes: 30% Procediments: 40% Actituds: 30%

Criteris metodolgics generals i datenci a la diversitat.

El procs densenyament del curs pretn mostrar una visi ampla, completa i complexa de la matria del volum entesa com escultura. Es planteja una metodologia que combini laprenentatge historiogrfic i conceptual amb la coneixena de les tcniques i disciplines del passat i del present i lassoliment de competncies en la realitzaci de projectes volumtrics. Es posa especial atenci a oferir a lalumnat un gran ventall de coneixements que li puguin servir en el futur i a que realitzi activitats fora del centre (projecci exterior). El curs es divideix en trimestres, de manera que els coneixements es van impartint de forma ordenada i sistematitzada: En el primer trimestre es fa una introducci al plantejament tradicional de lescultura (figurativista, arquitectnica) i de lartesania (til, ds diari), establint un vincle entre elles (Anlisi del Llenguatge) a la vegada que sexperimenta amb diferents materials fsics relacionats (Materials i Tcniques). En el segon trimestre samplien els coneixements donats, expandint el camp destudi cap a labstracte i conceptual (Anlisi del Llenguatge II), a la vegada que es treballen materials no fsics i docupaci despai (Materials i Tcniques II). En parallel es realitza recerca sobre un escultor/artes donat pel docent com activitat externa i es mostren formes de representaci de lespai en dues dimensions, enaltint-ne i exemplificant-ne

MODEL DE PLANTILLA DE PROGRAMACI / G.8 : Marina Cnoves, Jos Coca, Georgina Gamund, Magdalena Lus, Meritxell Ponti, Joan Miquel Porquer

el seu s en la secci de Materials i Tcniques (Ex. Sensenya com usar un programari de representaci 3D digital per a plantejar una installaci)(Observaci i Recerca). En el tercer trimestre es realitza un Projecte final que pretn ser una sntesi de tot el tractat durant el curs. Depenent de lopci possibilitada per les circumstncies, es planifiquen o b una exposici collectiva del treball grup o b la realitzaci duna escenografia completa per una obra de teatre. Metodologia de Treball: Durant el primer trimestre lavaluaci es fa en funci de la realitzaci i assoliment duns objectius en el conjunt dAnlisi del Llenguatge i de Materials i Tcniques, a on cada una o dues setmanes (depenent del grau de dificultat del treball) es realitza una petita activitat en un material distint. Els alumnes, que treballen en grups de 3, estan obligats a presentar un conjunt de 3 peces (1 cada un) amb coherncia formal, acompanyades dun petit dossier/escrit a on evidencien el procs de treball seguit i les seves referncies. Durant el segon trimestre es segueix el mateix sistema de grups de tres i es segueix amb la mateixa tnica dentregues , havent de presentar ja no peces si no plantejaments dinstallaci o projecte segons ho requereixin els exercicis, aprofitant els materials proporcionats en les sessions dObservaci (sistemes de representaci). En parallel es proposa, al inici del trimestre, la recerca dinformaci (fora dhores de classe) sobre un artista/artes duna llista confeccionada pel docent tamb en grup, necessitant de lentrega dun petit recull sinttic (Ex: Un escrit amb fotografies) que evidenci una reflexi sobre dita recerca. El tercer trimestre el grup sencer de classe comena a treballar en conjunt per triar i indagar sobre el projecte que sels planteja: En el cas de ser una exposici, shauran de posar dacord en la temtica i sobre quines obres hi presentaran. Hauran de recercar un espai extern al centre per exposar (amb lajuda del docent) i hauran dadaptar-shi. Tamb shauran de posar dacord en un text de presentaci, una identitat grfica i altres fets inherents de lactivitat expositiva. Tamb hauran de repartir responsabilitats i fer petits grups per a realitzar les diferents feines. Si escau, es realitzar un catleg en collectiu. En el cas de ser una escenografia, shauran dadaptar a la temtica donada (lobra a representar) i crear una imatge en conjunt per a la pea teatral. Hauran de realitzar i discutir diferents decorats per diferents escenes i construir-los amb lajuda del docent i daltres collaboradors si escau. Hauran de repartir responsabilitats i fer petits grups per a realitzar les diferents feines. Hauran tamb dajustar-se a uns plaos dentrega donats al principi de trimestre i a la crtica de les persones interessades en lescenografia (responsables de companyia teatral, coordinadors de Batxiller escnic). Temporitzaci: En el primer trimestre, les matries dAnlisis del Llenguatge i de Materials i Tcniques es realitzen intercalades, dividint-se les quatre hores setmanals de lassignatura en una rtio de 2 i 2. En el segon trimestre es continua amb el mateix sistema afegint una part dObservaci i Recerca a la secci dAnlisis del Llenguatge II. De cara al tercer trimestre, la totalitat dhores de lassignatura (de teoria i prctica) es destinen a la realitzaci del projecte. Parallelament a la temporitzaci de la classe, es plantegen i sobreentenen una srie dhores setmanals addicionals, fora de lhorari lectiu, en les que els alumnes hauran de realitzar les memries dels seus treballs, el treball de recerca i el que requereixi el projecte final. Avaluaci general: Lavaluaci, per poltica del centre i per les caracterstiques del curs i de lalumnat, es divideix en una rtio de: Conceptes 30 %, Procediments 40 %, Actitud 30%. El pes de lactitud s similar als altres blocs perqu sentn que sha de valorar i que s important la involucraci activa de lalumnat en la realitzaci dels projectes, en especial el del tercer trimestre destinat a un personal extern a la classe. Sentn que una actitud participativa, responsable, enriquidora i de grup s igual de primordial que lassoliment de Conceptes i de Procediments. Lavaluaci sefectua, en el primer i segon trimestres, mitjanant lentrega dels treballs en grup especificats ms a dalt. En el tercer trimestre savalua el projecte realitzat en funci de la participaci activa de lalumne i en la demostraci que aquest hagi fet dels coneixements adquirits al llarg del curs. En cada un dels treballs, es demana i encoratja als alumnes en els seus grups a realitzar autoavaluaci dels seus coneixements i resultats i els dels seus companys: aquesta activitat resulta especialment important a lacabament del projecte final, en el que es fomenta que els alumnes declarin una nota general de grup que el docent tindr en compte. Diversitat: Latenci a la diversitat es planteja, primordialment, en la cura en la distribuci en grups dels alumnes segons les seves capacitats. Amb la coneixena dels seus nivells, en els grups de tres es combinen alumnes amb gran motivaci i capacitat per la matria, alumnes amb capacitats i interessos mitjans i alumnes amb falta de motivaci o problemes relacionals, encoratjant al treball cooperatiu com a destinataris duna nota conjunta. Per tal fi, els trios no es canvien de trimestre en trimestre, si no que es mantenen. Sespera fomentar, de cara al Projecte final, un sentiment responsabilitat de grup petit a lhora de ser responsables duna presentaci a lexterior del centre en grup gran.