Guia de Varietats Autòctones de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca
Consell Insular de Menorca - APAEM Edifici Sa Granja / Carretera Ma - es Grau km 0,5 / 07700 Ma Telfons: 971 35 63 17 - 971 35 68 54 A/e: apaem@menorca.es - agrologiques@gmail.com
ndex
Banc de Llavors de Varietats Locals de Menorca
Presentaci
a publicaci daquestes fitxes, que integren la primera Guia de varietats locals de Menorca, s el resultat de lexecuci duna de les accions del projecte Fomento de las Buenas Prcticas Ambientales en la Reserva de Biosfera, que el Consell Insular de Menorca va iniciar el novembre de 2008 en el marc del Programa empleaverde, gestionat per la Fundacin Biodiversidad i cofinanat pel Fons Social Europeu. Laparici daquesta guia no hauria estat possible sense les aportacions de totes aquelles persones que han volgut compartir les seves llavors o els seus coneixements amb el Banc de Llavors de Varietats Locals de Menorca, ni sense la feina feta durant els darrers anys per APAEM (Associaci de Productors dAgricultura Ecolgica a Menorca). Emper, sobretot, aquesta guia ha estat possible grcies a la saviesa i el saber fer dels pagesos i les pageses, i daquelles persones aficionades, que han sabut valorar i conservar aquestes varietats als seus horts i a les seves cuines al llarg del temps, transmetent de pares a fills els coneixements agronmics i culturals associats a cada cultiu (nomenclatura, maneig, usos, gastronomia,). Les varietats aqu incloses sn una mostra duna riquesa molt ms mplia que, encara avui, continua donant sorpreses. Al treball que presentam en trobareu divuit, corresponents a un total de cinc famlies botniques que hem volgut destacar a partir de diferents motivacions, per sempre dacord amb la seva representativitat. Totes formen part de la riquesa del patrimoni agrcola menorqu, duna biodiversitat cultivada que aquesta guia vol donar a conixer i contribuir a preservar.
Antnia Alls Pons Consellera dEconomia i Medi Ambient
ndex

CUCURBITCIES
Carabass antic
Cucurbita pepo
ndex

CUCURBITCIES
Carabass antic
Descripci: Varietat de producci mitjana. Carabassons de color verd clar de forma i mida variables, allargats o ovalats. T un gust fi i es conserva b. Sembra i plantaci: El planter es fa a partir del mes de febrer i es guarda en un lloc clid fins a lpoca de plantaci, de mar a abril. Atesa la poca estacionalitat de la producci (la collita es fa molt concentrada en el temps) s recomanable fer dues sembres; la segona es pot fer per sembra directa. Necessitats de cultiu: T una necessitat mitjana tant de fertilitzaci com de reg, per es fa molt b en sec si es sembra primerenc. Prctiques agronmiques: No s necessari preparar la terra de manera especial. Tampoc presenta problemes destacables. Collita: Entre juny i agost. s molt important anar collint els carabassons joves perqu la mata no deixi de produir. Distncia dallament per evitar riscs dhibridaci: Lallament necessari entre varietats de carabass o entre carabass i carabassa (varietats de la mateixa espcie) s de 100 metres, impossible de mantenir en la majoria dhorts. Per minimitzar lacci de lagent pollinitzador, en aquest cas els insectes, pot ajudar la creaci de barreres vegetals. El ms efectiu, per, s separar les varietats en el temps, de manera que la floraci no coincideixi. Recollecci de llavors i viabilitat: La selecci s la clau per augmentar la productivitat daquesta varietat. Els fruits seleccionats shan de deixar crixer dues o tres vegades ms que la mida habitual de consum abans dextreure directament la llavor separant-la de la polpa. T una vida til de 5 anys.
Darrera actualitzaci: octubre 2010
ndex

CUCURBITCIES
Luffa cylindrica
Fregall
ndex

CUCURBITCIES
Fregall
Descripci: El fregall s una cucurbitcia trepadora, allargada i cilndrica, que cont un esquelet fibrs a linterior. Una vegada seca, aquesta estructura t laspecte duna esponja. Antigament sutilitzava per escurar, per tamb es pot emprar com a esponja de bany o com a element ornamental. Sembra i plantaci: El planter es fa de mar a abril; necessita un ambient temperat per germinar. Es trasplanta dabril a maig. Necessitats de cultiu: Necessitat mitjana de fertilitzaci i reg. Un excs daigua pot provocar la presncia de fongs. Prctiques agronmiques: s recomanable encanyar-la, per tamb es pot fer sense tutors. En aquest darrer cas, conv separar els fregalls de terra posant-hi una pedra davall per evitar que la humitat faci malb les fibres. Collita: Lagost s el millor mes per collir-los ben secs. Conv recollectar-los abans de les primeres pluges perqu lesquelet no sennegreixi i resulti poc atractiu. Distncia dallament per evitar riscs dhibridaci: Es podria hibridar amb facilitat amb altres varietats de fregalls, per aquesta s lnica que t tradici a Menorca.
Recollecci de llavors i viabilitat: s millor dedicar alguns fruits exclusivament a la producci de llavors, en tost de manipular els fruits que volem aprofitar per a fregalls. El punt idoni per retirar-los s quan comencen a pansir-se. Conv separar les llavors de la polpa dins un poal amb aigua, de manera que les llavors, grosses i negres, quedin ben netes. Desprs, shan de deixar assecar a ombra i preservar-les dins un pot. T una vida til de 5 anys.
ndex

CUCURBITCIES
Mel blanc de tot lany

Cucumis melo
ndex

CUCURBITCIES
Mel blanc de tot lany

Descripci: Varietat molt resistent, de creixement valent, amb molta tradici de sec. De mida mitjana-grossa i pell blanca amb tonalitats groguenques. Molt gusts, amb la polpa gruixada i de pepides grosses. s un molt bon mel de guardar; en llocs ben airejats, pot conservar-se fins al gener. Sembra i plantaci: De planter es pot fer a partir de finals de mar en un lloc clid. De sembra directa, tirant set o vuit llavors per clot, entre Sant Marc (25 dabril) i el dia de la Creu (3 de maig), com a tard per Sant Isidre (15 de maig); sigui quan sigui ha de ser damunt terra calenta al tacte. Necessitats de cultiu: Necessitat de reg baixa. Tot i que les seves necessitats de fertilitzaci sn dexigncia mitjana, la terra dedicada al seu cultiu es sol femar i cuidar molt; de manera imprescindible en sec per assegurar la retenci daigua. Prctiques agronmiques: Si es fa de terra seca sol ser suficient una ensofrada de prevenci. Rapar. Collita: Entre Sant Lloren i Sant Llus, a partir de la segona setmana dagost. Distncia dallament per evitar riscs dhibridaci: El risc dhibridaci entre varietats s molt elevat. En horts petits conv deixar tanta distncia com sigui possible i crear barreres vegetals amb altres cultius. Si es disposa de ms superfcie, es recomana una distncia mnima de 100 metres. Recollecci de llavors i viabilitat: Els melons shan de collir ms madurs que el punt de maduraci ptim per al consum, per no molt ms tard perqu la llavor pot fermentar dins el fruit i reduir-ne aix la viabilitat. La vida til de les llavors s de 4 o 5 anys.
ndex

CUCURBITCIES
Mel groc de tot lany

Cucumis melo
ndex

CUCURBITCIES
Mel groc de tot lany

Descripci: Varietat que accepta tant la sembra de sec com la de regadiu. Si el reg no s excessiu s un bon mel de guardar i es conserva fins a Nadal. Es guarda ests o penjat per sempre ben airejat. Sembra i plantaci: Tradicionalment es fa per sembra directa per Sant Marc, a finals dabril, per es pot fer des de finals de mar i fins a maig, sempre en terres ben llaurades i femades. El planter es fa des de finals de mar en un lloc clid i arredossat. Necessitats de cultiu: Tot i que les seves necessitats de fertilitzaci sn dexigncia mitjana, tradicionalment la terra dedicada al seu cultiu es fema i es cuida molt; de manera especial en sec per assegurar la retenci de laigua. Necessitat de reg baixa. Prctiques agronmiques: s important tenir un bon control del reg i evitar, sobretot, els regs excessius. Si pateix de cendra (odi) conv aplicar sofre. Collita: Si sha seguit el calendari tradicional es sol collir per la Mare de Du de Grcia, a principis de setembre. El perode aproximat de recollecci desprs de la sembra s de 120 dies. Distncia dallament per evitar riscs dhibridaci: El risc dhibridaci entre varietats s molt elevat. Conv deixar una distncia mnima de 100 metres si entre elles hi ha barreres vegetals o paret seca, i el doble si el terreny no presenta obstacles naturals per als insectes. Recollecci de llavors i viabilitat: Quan sn ben madurs, uns dies desprs del punt de maduraci ptim per al consum, per mai molt ms tard perqu la llavor pot fermentar dins el fruit i reduir-ne aix la viabilitat. La vida til de les llavors s de 5 anys.
ndex

CUCURBITCIES
Sndria blanca de la Vall

Citrullus lanatus
ndex

CUCURBITCIES
Sndria blanca de la Vall

Descripci: Varietat molt apreciada pel gust que presenta, bastant productiva, de forma i mida variables: a vegades ms curta i ovalada, a vegades allargada. Sobre la coloraci blanquinosa freqentment presenta unes retxes primes escrites, de color verd fluix. De dins s de color rosa vermells amb pepides grosses de color crema clar. Una vegada collida, es conserva plena durant setmanes. Sembra i plantaci: Es fa per sembra directa (entre 5 i 10 llavors per clot, per esclarir-les posteriorment) els primers dies de maig, sempre que la terra sigui calenta, fent un clot profund i mesclant b laportaci de fems. Necessitats de cultiu: Tradicionalment sha cultivat de sec. Si la preparaci de la terra sha fet de manera correcta, el seu maneig posterior s poc exigent. Preferentment ha de mester terra fonda; en terres magres demana aigua. La necessitat de fertilitzaci s mitjana, millor amb fems madurs. Prctiques agronmiques: Si es cultiva de sec, conv rapar desprs de cada pluja per evitar la creaci duna crosta superficial i la prdua daigua per evaporaci. No tolera b lencoixinat. Collita A partir de la segona quinzena de juliol i fins a finals dagost. Distncia dallament per evitar riscs dhibridaci: Distncia mnima de 500 metres entre diferents varietats. Recollecci de llavors i viabilitat: Els fruits shan de collir ben madurs, uns dies desprs de la maduraci ptima per al consum. Per extreure les llavors conv separar-les b de la polpa, netejarles amb aigua i deixar-les assecar a ombra i ben airejades. La vida til s de 4 anys.
ndex

CUCURBITCIES
Citrullus lanatus
Sndria retxada
ndex

CUCURBITCIES
Sndria retxada
Descripci: Varietat dentre 3 i 4 kg de pes. Pot ser redona o lleugerament allargada, de color verd clar amb retxes longitudinals dun verd ms fosc. De dins s de color vermell intens. Una vegada collida, es conserva molt de temps. Sembra i plantaci: Es fa per sembra directa els primers dies de maig, sempre que la terra ja sigui calenta, fent un clot profund i mesclant b laportaci de fems. Tamb es pot fer planter i trasplantar-lo a finals de maig. Necessitats de cultiu: s de terra seca si es prepara amb antelaci; en cas contrari t una necessitat de reg mitjana. En qualsevol cas, ha de mester terra bona i fonda; en terres magres vol ms aigua. La necessitat de fertilitzaci s mitjana, preferentment amb fems madurs de porc. Prctiques agronmiques: No demana prctiques especials. En el moment de la fructificaci conv intensificar-ne el manteniment. No tolera b lencoixinat i s sensible a lodi. Collita: Per la Mare de Du de Grcia, la primera quinzena de setembre. Distncia dallament per evitar riscs dhibridaci: Risc dhibri daci molt elevat. La distncia mnima recomanada entre varietats s de 500 metres, inferior si es planifiquen cultius que actun de barreres vegetals per als insectes. Recollecci de llavors i viabilitat: Els fruits shan de collir ben madurs, uns dies desprs de la maduraci ptima per al consum. Per extreure les llavors conv separar-les b de la polpa, netejarles amb aigua i deixar-les assecar a ombra ben airejades. La vida til s de 4 anys.
ndex

Lleguminoses
Guix de careta negra

Vigna unguiculata
ndex

Lleguminoses
Guix de careta negra

Descripci: Varietat de llarga tradici a Menorca, molt rstica. El fruit, petit i en forma de ganxet, s de color crema pllid amb una taca negra a la part interna. Les bajoques sn llargues i primes. Sembra i plantaci: Es sembra directament de llavor, entre abril i maig, posant dos o tres guixons per forat. En horts molt exposats al vent, s recomanable fer planter a labril i trasplantar-lo al maig. Necessitats de cultiu: La necessitat de fertilitzaci s baixa; si saporten fems han de ser madurs. T una baixa exigncia daigua. Es pot fer de terra seca. Prctiques agronmiques: Tradicionalment es sembra en solc. Si no es rega en excs, s poc exigent pel que fa al manteniment; en cas contrari, el creixement dadventcies (herbes) obliga a fer ms passades. No presenta plagues associades destacables; espordicament postes derugues o poll. Collita: Tota la collita es recollecta seca per Sant Lloren, la primera quinzena dagost. Distncia dallament per evitar riscs dhibridaci: s una planta autgama (sautofecunda), per presenta un grau espordic de creuament. Conv separar-la daltres varietats de mongeta el mxim possible.
Recollecci de llavors i viabilitat: Pel fet que es deixa assecar a la mata, no s necessari cap tractament especial per recollectar les llavors dedicades a la sembra de lany segent. Les bajoques seleccionades es poden decantar de la resta de la collita i guardar-les a ombra ben airejades. La vida til s de 3 anys.
ndex

LLEGUMINOSES
Mongeta denfilar
Phaseolus vulgaris
ndex

LLEGUMINOSES
Mongeta denfilar
Descripci: Varietat denfilar que resulta sorprenent per la llargada de les seves bajoques, dentre 35 i 55 centmetres. Una vegada seques les mongetes sn negres, aplanades i petites. Es poden consumir tendres o es poden deixar assecar per guardar. Si es volen consumir tendres millor collir les bajoques joves, perqu tendeixen a fer fils. Sembra i plantaci: Es sembra des de finals dabril, directament de llavor posant dos o tres mongetes per clot. Tamb es pot fer de planter en un lloc arredossat des de finals de mar, emper resulta molt b per sembra directa. Necessitats de cultiu: La necessitat de fertilitzaci s baixa; si saporten fems han de ser madurs. Necessitat de reg mitjana-alta. Sassocia molt b amb blat dindi i t lavantatge que li serveix de tutor. Sigui com sigui, sha dencanyar. Prctiques agronmiques: Normalment es sembra en solc, per tamb es pot fer a la llisa. No presenta plagues associades destacables. Quan comena la producci conv fer collites constants per no afeblir-ne la capacitat productiva. Collita: Entre dos i tres mesos desprs de sembrar-la. Posteriorment sol resultar poc rendible mantenir-la sobre el terreny.
Distncia dallament per evitar riscs dhibridaci: Presenta un grau espordic de creuament. Conv separar-la daltres varietats de mongeta (inclosos els guixons) el mxim possible. Recollecci de llavors i viabilitat Les bajoques seleccionades es poden retirar de la mata quan comencen a tornar grogues. Conv posar-les a ombra i completar el procs dassecament en un lloc airejat. La vida til s de 3 anys.
ndex

SOLANCIES
Albergnia de Ciutadella
Solanum melongena
ndex

SOLANCIES
Albergnia de Ciutadella
Descripci: Varietat de fruits bastant homogenis, curts i amples, de forma ovalada i de color lila o violaci. Valorada per la seva carn gruixada, idnia per fer sofregits amb altres hortalisses, per tamb molt emprada per torrar escalivada. Sembra i plantaci: El planter es sol fer des de mitjan gener i fins a finals de febrer; millor amb llavor de dos anys perqu assegura una major viabilitat. Resulta especialment important guardar-lo en un lloc clid i arredossat; durant els primers dies, assegurar una temperatura ptima s la clau duna bona germinaci. Lpoca de plantaci ms segura s durant el mes dabril, per tamb es pot sembrar ms primerenca. Necessitats de cultiu: Calor, reg elevat i abundant matria orgnica, preferiblement compost tendre. s important evitar regs excessius; poden provocar virosi i atreure poll. Amb tot, durant les primeres setmanes de creixement necessita poca aigua. Prctiques agronmiques: Ensofrar durant les primeres setmanes de cultiu per evitar laparici de plagues. Resulta important haver planificat les rotacions i evitar plantar-les on shagin sembrat altres solancies. Collita: De finals de juny a setembre, depenent de lany fins a mitjan octubre.
Distncia dallament per evitar riscs dhibridaci: Mnima de 50 metres entre varietats, tot i que generalment sautofecunda. Recollecci de llavors i viabilitat: Per assegurar la bona formaci de la llavor, el fruit sha de recollectar sobremadurat, descolorit i amb la pell dura. Es pot extreure la llavor en sec o amb lajuda daigua. T una vida til de 5 anys.
ndex

SOLANCIES
Albergnia de Ma
Solanum melongena
ndex

SOLANCIES
Albergnia de Ma
Descripci: Varietat molt apreciada, en bona part per la seva elevada productivitat, per tamb valorada per la seva carn fina, turgent i blanca. De mida variable, forma sempre allargada i de color morat brillant. Especialment apta per cuinar albergnies plenes. Sembra i plantaci: El planter es sol fer des de mitjan gener fins a finals de febrer; millor amb llavor de dos anys perqu assegura una major viabilitat. Resulta especialment important guardar-lo en un lloc clid i arredossat; durant els primers dies, assegurar una temperatura ptima s la clau duna bona germinaci. Lpoca de plantaci ms segura s durant el mes dabril, per tamb es pot sembrar ms primerenca. Necessitats de cultiu: Calor, reg elevat i abundant matria orgnica, preferiblement compost tendre. s important evitar regs excessius; poden provocar virosi i atreure poll. Amb tot, durant les primeres setmanes de creixement necessita poca aigua. Prctiques agronmiques: Ensofrar durant les primeres setmanes de cultiu per evitar laparici de plagues. Resulta important haver planificat les rotacions i evitar plantar-les on shagin sembrat altres solancies. Collita: De finals de juny a setembre, depenent de lany fins a mitjan octubre.
Distncia dallament per evitar riscs dhibridaci: Mnima de 50 metres entre varietats, tot i que generalment sautofecunda. Recollecci de llavors i viabilitat: Per assegurar la bona formaci de la llavor, el fruit sha de recollectar sobremadurat, descolorit i amb la pell dura. Es pot extreure la llavor en sec o amb lajuda daigua. La vida til s de 5 anys.
ndex

SOLANCIES
Pebre de quatre cantells

Capsicum annuum
ndex

SOLANCIES
Pebre de quatre cantells

Descripci: Varietat carnosa de mida grossa, curta per ampla, de pell gruixada, amb quatre cantells molt marcats. Ideal per torrar o escalivar, per tamb bona per al consum en fresc. Sembra i plantaci: El planter es fa de febrer a abril amb lluna vella. s important assegurar una temperatura elevada per obtenir una germinaci correcta. Es trasplanta entre la segona quinzena dabril i la primera de maig. Necessitats de cultiu: T una necessitat de fertilitzaci mitjana-alta. No conv emprar matria orgnica fresca. No tolera b les terres amb mal drenatge o poc aire. Necessita temperatures elevades i reg abundant i constant. Prctiques agronmiques: De manera preventiva, s recomanable aplicar emprivada dortiga per evitar la podridura del coll. En casos dafectaci greu de trips o de poll, es recomana tractar amb sab potssic. Collita: De principis de juliol fins a finals de setembre. Els fruits per torrar o escalivar es deixen a la mata fins que tornen ben vermells. Distncia dallament per evitar riscs dhibridaci: s una planta autgama (sautofecunda) que, segons lactivitat dels insectes, presenta creuaments. s necessari deixar una distncia de 100 metres entre les diferents varietats o posar altres cultius alts i espessos entre elles (per exemple, mongeta denfilar), a fi de cons truir barreres vegetals que minimitzin lacci dels pollinitzadors. Recollecci de llavors i viabilitat: Els fruits reservats a la multiplicaci es cullen vermells. Les llavors es poden guardar dins un pot de vidre sempre que estiguin ben seques. T una vida til de 5 anys.
ndex

SOLANCIES
Tabac de pota
Nicotiana rustica
ndex

SOLANCIES
Tabac de pota
Descripci: s una planta anual de ms dun metre dalria, de fulles grans i carnoses cobertes duna capa de pls que les fan aferradisses al tacte. El seu cultiu va ser molt abundant fins a mitjan segle passat, emper encara t tradici a lilla. s interessant en agricultura ecolgica pel fet que enriqueix la biodiversitat dels horts i, sobretot, pel seu elevat poder insecticida, que, desprs duna adequada maceraci, permet combatre algunes plagues. Sembra i plantaci: Antigament es feia, molt primerenc, per Santa Llcia, a mitjan desembre. Podem fer el planter, per, fins al mes de febrer i trasplantar-lo a finals dhivern o a principis de primavera. s recomanable sembrar les llavors a cops dins un test o en una pastereta i desprs trasplantar el planter individualment. Necessitats de cultiu: Vol terra fonda i t una necessitat de fertilitzaci alta, de fems madurs o dadob en verd fet amb favet i fesol. s molt sensible a la falta o a lexcs dhumitat. Prctiques agronmiques: Si satenen correctament les seves necessitats de reg i fertilitzaci no presenta dificultats de maneig. Collita: Quan les fulles sassequen. Distncia dallament per evitar riscs dhibridaci: Les seves flors sn hermafrodites i sautopollinitzen. En el cas de sembrar ms duna varietat de tabac, per, conv separar-les el mxim possible. Recollecci de llavors i viabilitat: Conv deixar assecar les cpsules a la mata, per vigilant que les valves no sobrin i deixin caure la llavor. Cada cpsula cont milers de llavors minscules. Viabilitat de la llavor desconeguda.
ndex

SOLANCIES
Tomtic mrvel
Lycopersicon lycopersicum
Consell Insular de Menorca - APAEM Edifici Sa Granja / Carretera Ma - Es Grau km. 05 / 07700 Ma Telfons: 971 35 63 17 - 971 35 68 54 e-mails: apaem@menorca.es - agrologiques@gmail.com
ndex

SOLANCIES
Tomtic mrvel
Descripci: Varietat de tomtic petit, red, de pell fina, que es presenta en ramells. Molt productiu. Ideal per al consum en fresc destiu. Molt resistent. Es pot fer a terra seca. Sembra i plantaci: El planter primerenc es fa amb lluna vella de gener per el ms segur s fer-lo entre febrer i mar, deixant-lo crixer a redossa. Es pot trasplantar fins a finals dabril. Necessitats de cultiu: No ha de mester un sl especialment preparat. Necessitat de fertilitzaci baixa. Si saporten fems han de ser frescs. Necessitat de reg baixa. Prctiques agronmiques: Sofre preventiu per a odi. Tradicionalment no sencanya per el seu creixement acaba ocupant bastant despai; en horts petits o en plantacions de bancals s recomanable encanyar-la. Durant el creixement, conv treuren els ulls. Collita: De Sant Joan a la Mare de Du de Grcia, de finals de juny a mitjan setembre. Distncia dallament per evitar riscs dhibridaci: s una planta autgama (sautofecunda), per presenta un cert grau de creuament en funci de lestructura de les seves flors. Com en el cas daltres tipus de tomtic, conv plantar aquesta varietat en blocs de tres o quatre filades i guardar les llavors dels fruits recollectats del centre del bloc. Recollecci de llavors i viabilitat: s convenient agafar els fruits molt madurs, de diferents mates i de diferents collites. La conservaci tradicional de les llavors es fa tallant el tomtic i fregant-lo damunt un paper o un peda, de manera que selimina la humitat i la polpa que envolta les llavors abans de guardar-les en un lloc ventilat. T una vida til de 4 anys.
ndex

SOLANCIES
Tomtic rosadet de sa Vall

Lycopersicon lycopersicum
ndex

SOLANCIES
Tomtic rosadet de sa Vall

Descripci: Tomtic de mida mitjana-grossa, de forma lleugerament aplanada i de tonalitat roscia. El gust intens, la carn sucosa i la curta conservaci el fan idoni per al consum densalades destiu. Sembra i plantaci: El ms segur s fer el planter entre finals de febrer i finals de mar per plantar-lo entre mitjan abril i fins als primers dies de maig. Tradicionalment sha cultivat de terra seca. Necessitats de cultiu: Necessitat de fertilitzaci baixa. Necessitat de reg baixa. Prctiques agronmiques: Ensofrades de prevenci contra diverses malalties. Especialment, conv fer tractaments amb Bacillus per combatre leruga del tomtic (Tuta absoluta). Tradicionalment no sencanya ni sescapirola. Collita: De Sant Joan a la Mare de Du de Grcia, de finals de juny a mitjan setembre. Distncia dallament per evitar riscs dhibridaci: Risc dhi bridaci molt baix. Aix i tot, conv plantar-lo mnimament separat daltres varietats o fer-ho en blocs de tres o quatre filades, guardant noms les llavors dels fruits recollectats del centre del bloc. Recollecci de llavors i viabilitat: s convenient agafar els fruits madurs, de diferents mates, formes i collites amb lobjectiu de mantenir lheterogenetat gentica de la varietat i preservar-ne aix la capacitat evolutiva. Es pot extreure la llavor fregant el tomtic damunt un peda o un cart, deixant-la assecar en un lloc airejat i a ombra abans de guardar-la. s molt recomanable sotmetre la llavor a un procs de fermentaci per evitar algunes malalties. T una vida til de 4 anys.
ndex

Compostes
Carxofa morada
Cynara scolymus
ndex

Compostes
Carxofa morada
Descripci: Varietat de color morat, de mida petita per molt gustosa. Molt apreciada per la seva qualitat. No gaire productiva, per de gran rusticitat i molt ben adaptada a les condicions climtiques de Menorca. Sembra i plantaci: Es poden fer esqueixos des de mitjan setembre fins a finals de novembre; aquests darrers tenen ms possibilitats daferrar. s recomanable descartar els ulls amb menys arrels. Necessitats de cultiu: Necessitat de fertilitzaci alta, prefe rentment amb fems madurs. Necessitat de reg baixa; en t prou amb alguna regada de suport, especialment a lagost. Conv controlar la presncia de minadors. Prctiques agronmiques: Esclarir els ulls. Replantar anualment esqueixos dulls nous. Shan deliminar les plantes velles. Collita: Des de principis de gener fins a finals dabril. Depenent del moment de plantaci dels esqueixos, la collita pot arribar abans de Nadal o ben entrada la primavera. La producci degenera desprs del tercer any de cultiu. Distncia dallament per evitar riscs dhibridaci: s una planta autgama (sautopollinitza), per presenta un petit grau de creuament. Per reproduir-la vegetativament (divisi de mata) no s necessari allar les varietats. Si es vol fer llavor (reproducci sexual) conv separar les varietats amb bosses de paper, embossant els fruits; tamb perqu podria hibridar-se amb algunes varietats de cards silvestres. Recollecci de llavors i viabilitat: Per fer llavor conv deixar la millor flor i embossar-la. Es talla el cap floral quan les llavors ja sn visibles. La vida til s de 5 anys.
ndex

Compostes
Lletuga llarga dhivern

Lactuca sativa
ndex

Compostes
Lletuga llarga dhivern

Descripci: Varietat de lletuga grossa, de tipus llarg, no gaire frondosa per de fulles carnoses i consistents de color verd fosc i gust intens. Sembra i plantaci: Es pot fer planter de finals dagost a principis de mar. Tradicionalment es fa en una parada. Les lletugues es poden trasplantar fins a mitjan abril. Val la pena destacar que s molt ms resistent que daltres lletugues dhivern, per de creixement ms lent; des del planter a la recollecci poden passar 3 mesos. Necessitats de cultiu: Necessitat de fertilitzaci baixa. Necessitat de reg mitjana. Tot i ser ms resistent que daltres lletugues dhivern, conv exposar-la al vent el mnim possible. En condicions climatolgiques normals, laigua de pluja ha de ser suficient per completar-ne el creixement. Prctiques agronmiques: Sha de desherbar. T tendncia a cab dellar per ella mateixa, emper sempre s millor fermar-la durant la darrera part del cultiu. Collita: Des de mitjan novembre fins a principis de juny. A partir daquest moment sol espigar amb molta rapidesa. Distncia dallament per evitar riscs dhibridaci: El risc dhibridaci entre varietats s baixssim, nul si la distncia entre aquestes s de 5 o 10 metres. Si salternen diferents castes de lletuga, conv evitar la coincidncia del moment de floraci. Recollecci de llavors i viabilitat: s molt recomanable embossar la inflorescncia per evitar que la llavor caigui abans del moment ptim de maduraci (quan la majoria de flors estan ben seques), tamb per facilitar la recollecci de les llavors. T una vida til dentre 3 i 5 anys.
ndex

Compostes
Lletuga revullosa
Lactuca sativa
ndex

Compostes
Lletuga revullosa
Descripci: Varietat de lletuga de cabdell, de mida mitjana i forma arredonida. Les fulles externes sn marcadament arrugades; les de linterior del cabdell sn especialment cruixents. s una lletuga de primavera o de principis destiu. Sembra i plantaci: Es pot fer una parada de planter des de principis de primavera fins a finals dabril. Es pot trasplantar fins a mitjan maig. Antigament solien posar-les entre les camades de blat dindi per rendibilitzar lespai. Necessitats de cultiu: Necessitat de fertilitzaci baixa. Necessitat de reg mitjana. Durant les darreres setmanes de cultiu o per a les lletugues trasplantades a finals de temporada s imprescindible la installaci de reg. Prctiques agronmiques: Sha de desherbar. No presenta malalties destacables; puntualment virosi, depenent de les condicions climatolgiques de cada primavera. Collita: Des de finals de maig fins a mitjan juliol. s ms resistent a lespigat que la lletuga llarga dhivern. Distncia dallament per evitar riscs dhibridaci: El risc dhi bridaci entre varietats s baixssim, nul si la distncia entre aquestes s de 5 o 10 metres. Si salternen diferents castes de lletuga, conv evitar la coincidncia del moment de floraci. Recollecci de llavors i viabilitat: s convenient fer un tall al cabdell per permetre que les tiges puguin espigar amb facilitat, vigilant de no fer malb el punt de creixement de la planta. s molt recomanable embossar la inflorescncia per evitar que la llavor caigui abans de recollectar-la. T una vida til dentre 3 i 5 anys.
ndex

LILICIES
Ceba blanca
Allium cepa
ndex

LILICIES
Ceba blanca
Descripci: La ceba blanca s una varietat de mida mitjana o grossa, de carn blanca, apta per consumir crua o per coure. Varietat molt apreciada per a la producci de ceba porrera o de grell (ulls nascuts de la ceba vella), per tamb de molta tradici per a lobtenci de ceba tendra o ceba de guardar. Sembra i plantaci: De planter des de mitjan agost a mitjan setembre, per trasplantar-la entre octubre i novembre. Per fer ceba porrera o de grell es planta la ceba sencera els primers dies de setembre. Necessitats de cultiu: s poc exigent, per agraeix laportaci de fems madurs i terra ben llaurada. Prctiques agronmiques: Sha de calar, imprescindiblement en el cas de la ceba porrera o de grell. Collita: Depenent del moment de plantaci. Ceba tendra des de finals de desembre. Ceba porrera o de grell des de mitjan gener. Ceba de guardar entre maig i juny, quan lull de la tija sasseca. Distncia dallament per evitar riscs dhibridaci: Distncia dallament de 1.000 metres entre diferents varietats. Recollecci de llavors i viabilitat: La ceba s una espcie de cicle bianual. La llavor sha de recollectar de les inflorescncies de la ceba porrera o de grell nascudes duna ceba vella, que espiguen durant la primavera del segon any de cultiu. El moment idoni s quan podem observar la maduraci de la llavor, que adquireix una coloraci negra. En aquest moment conv retirar les trompes i deixar-les assecar protegint-les del sol. T una vida til molt curta, entre 1 i 2 anys. El millor s emprar les llavors dun any per a laltre.
ndex
Classificaci per famlies

CUCURBITCIES
Carabass antic (Cucurbita pepo) Fregall (Luffa cylindrica) Mel blanc de tot lany (Cucumis melo) Mel groc de tot lany (Cucumis melo) Sndria blanca de la Vall (Citrullus lanatus) Sndria retxada (Citrullus lanatus)
LLEGUMINOSES
Guix de careta negra (Vigna unguiculata) Mongeta denfilar (Phaseolus vulgaris)

SOLANCIES
Albergnia de Ciutadella (Solanum melongena) Albergnia de Ma (Solanum melongena) Pebre de quatre cantells (Capsicum annuum) Tabac de pota (Nicotiana rustica) Tomtic mrvel (Lycopersicon lycopersicum) Tomtic rosadet de sa Vall (Lycopersicon lycopersicum)
Compostes
Carxofa morada (Cynara scolymus) Lletuga llarga dhivern (Lactuca sativa) Lletuga revullosa (Lactuca sativa)
LILICIES
Ceba blanca (Allium cepa)
ndex
Sobre les varietats locals

Les varietats locals de cultiu han sobreviscut a la introducci de les varietats comercials grcies a la seva adaptaci a les condicions climtiques i a la ntima relaci amb les necessitats i les prctiques agronmiques prpies de Menorca; tamb, grcies al manteniment dels usos pels quals tradicionalment han estat conreades i valorades. Entre els avantatges que ofereixen val la pena destacar: Major capacitat dadaptaci a levoluci dels factors ambientals. Menor exigncia de les necessitats daigua i aportaci dadobs. Major resistncia a les malalties. Millor capacitat de conservaci (durabilitat). Major distribuci de les collites durant la temporada de recollecci. Millor qualitat gustativa. Pel fet de representar un producte diferenciat i amb personalitat, millora les possibilitats de desenvolupament de leconomia local i dels circuits curts de comercialitzaci. Preservaci del patrimoni cultural a travs dels coneixements tradicionals associats.
Coordinaci i textos: Guillem Alfocea i Judith Aisa Disseny grfic: Lluc Juli Aquarelles: Yolanda Prez Correcci lingstica: Eva Florit (Servei dAssessorament Lingstic del CIM) Agraments a: Guillem Genestar, Mart Pons Gutirrez, Mart Pons Gomila, Antoni Moll, Antoni Riudavets, Joan Pons, Ral Goalons, Onofre Goalons, Josep Goalons, Dani Bosch, Bartomeu Pons i Guillem Taltavull per les seves aportacions sobre la descripci i el maneig de les varietats locals descrites; Nria Martnez i Ismael Pelegr pels seus comentaris lingstics sobre la manera descriure els noms de les varietats; JuanMa Gonzlez dRdS (Red de Semillas Resembrando e Intercambiando) i Ariadna Ferrer per la seva collaboraci.
ndex

Guia de Varietats Autòctones de Menorca

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia de Varietats Autòctones de Menorca

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Guia de varietats locals de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca

Banc de Llavors de Varietats Locals de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca

Banc de Llavors de Varietats Locals de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca

Darrera actualitzaci: octubre 2010

Guia de varietats locals de Menorca

Banc de Llavors de Varietats Locals de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca

Mel blanc de tot lany

Banc de Llavors de Varietats Locals de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca

Mel blanc de tot lany

Darrera actualitzaci: octubre 2010

Guia de varietats locals de Menorca

Mel groc de tot lany

Banc de Llavors de Varietats Locals de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca

Mel groc de tot lany

Darrera actualitzaci: octubre 2010

Guia de varietats locals de Menorca

Sndria blanca de la Vall

Banc de Llavors de Varietats Locals de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca

Sndria blanca de la Vall

Darrera actualitzaci: octubre 2010

Guia de varietats locals de Menorca

Banc de Llavors de Varietats Locals de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca

Darrera actualitzaci: octubre 2010

Guia de varietats locals de Menorca

Guix de careta negra

Banc de Llavors de Varietats Locals de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca

Guix de careta negra

Guia de varietats locals de Menorca

Banc de Llavors de Varietats Locals de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca

Banc de Llavors de Varietats Locals de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca

Banc de Llavors de Varietats Locals de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca

Pebre de quatre cantells

Banc de Llavors de Varietats Locals de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca

Pebre de quatre cantells

Darrera actualitzaci: octubre 2010

Guia de varietats locals de Menorca

Banc de Llavors de Varietats Locals de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca

Darrera actualitzaci: octubre 2010

Guia de varietats locals de Menorca

Banc de Llavors de Varietats Locals de Menorca

Guia de varietats locals de Menorca

Darrera actualitzaci: octubre 2010

Guia de varietats locals de Menorca

Tomtic rosadet de sa Vall