HOMILIA DEL DIA 28 DABRIL BENEDICCI DE LA MARE DE DU DE MONTSERRAT

Benvinguts amics, hem acabat de beneir la Mare de Du de Montserrat, i aix ha esta possible grcies a la generositat del Sr. Josep Valent i Rosic. Rere daquesta imatge hi ha moltes hores de treball, que noms ho sap qui ha fet la imatge, nosaltres podem tenir una vaga idea, del temps emprat. Dies i hores de pujar a la muntanya de Montserrat, dit daltra manera, al nostra Sina, per mesurar, observar els detalls, per tal dobtenir aquesta imatge viva a linterior de lartista, esdevenir inspiraci i amb les mans realitzar aquesta creaci meravellosa de la mare de Du de Montserrat. Aix doncs, et volem donar les grcies per aquesta donaci tant preuada que has fet de la Mare de Du de Montserrat a la Parrquia de Sant Hilari. Que Aquesta nova imatge, en aquest any de la fe, que lesglsia universal celebra, ens esperoni a viure la Pasqua de forma ms intensa, ja que la Pasqua s el pas a pas de cada dia Del dubte existencial a la fe Als deixebles de Jess els hi va costar molt de creure realment en el Crist ressuscitat. No el reconeixien i el confonien amb un foraster, un desconegut... Les dones van creure abans que els homes. Per els homes un cop passat el trngol, es van llenar a estendre la fe arreu del mn, com ens mostra, el llibre dels Fets del Apstols: "Pau i Bernab reuniren la comunitat per anunciar-los (...) que Du havia obert les portes de la fe als qui no sn jueus" No els era -ni ens es fcil tampoc avui a nosaltres- de creure "en un cel nou i una terra nova", com ens explica el llibre de l'Apocalipsi. La Pasqua no s sols l'anunci increble que Jess ha ressuscitat, sin que, amb Crist tota la humanitat ha ressuscitat. Aix encara ens resulta ms increble i a lhora impossible. I molts pensen que s un conte de fades massa bonic per a sser veritat.

Del desencs al comproms S, ja ha comenat un mn nou, per encara no ha arribat a la plenitud. Aquest temps entremig -entre el "ja" i "l'encara no"- ( temps escatolgic) s el nostre temps, el qual tenim per viure i expressar la nostra fe. El temps del creient, s el dia a dia del nostre comproms cristi. Per tal de treballar per un mn ms just i ms hum El neoliberalisme, el capitalisme exacerbat, la manca de valors, la crisis que estem patint avui, i que diuen que el proper any, tot estar resolt (quina barra), ens volen fer creure que hem arribat a la fi de la histria i que vivim en el millor dels mons, que el que est passant es una cosa passatgera, per el segle XX passar a la histria com el segle ms cruel i devastador de tota la histria humana. I el XXI? Falten 1.000 dies per complir els objectius del Millenni (el 2015) i acabar amb la pobresa, la fam, el canvi climtic, l'analfabetisme, la desigualtat de gnere,... (quina ironia), si encara no haurem sortit de la crisi que pateix el nostre Pas, i de la pobresa que han generat els poltic, tenint 6 milions daturats. Podem fer-ho, per ho aconseguirem? Tindrem una societat del benestar? L'Apocalipsi s el llibre de la resistncia que la comunitat de Joan feia servir per mantenir-se fidels en la fe, ja que sabien que: "per entrar al Regne de Du hem de passar per moltes tribulacions". I ho vivien amb fe, com ens diu Pere Casaldliga: "Hem d'estar amb els perdedors, segurs de la victria final". En el sopar de comiat, Jess ens ha deixat la clau de volta per entrar en el programa: "Tal com jo us he estimat, estimeu-vos tamb vosaltres" I els primers cristians , en mig d'un mn tant egoista, possessiu i paganitzat, que no desdiu massa del mn en el qual vivim, causaven admiraci precisament per aix: "Tot ho tenien al servei de tots (...) i la gent sentia un gran respecte"(Ac2, 43-44) Avui, en canvi, "L'amor, s un fenomen marginal en la societat contempornia" deia Eric Fromm. En la nostra cultura lquida, no hi creiem massa. Per aix, la paraula de l'amor cristi s servir i lluitar contra tot all que deshumanitza i destrueix. Aix, doncs, els creients avui tenim un gran repte i una gran oportunitat. Ho diu amb paraules senzilles, una religiosa cubana, Hilda: "La esperanza cristiana no excluye la cruz de lo que no se puede aceptar, per cree en la posibilidad de lo que an no se ha logrado. Som-hi, doncs, com ens recomana el nou Papa Francesc, en el seu missatge Pasqual d'enguany: "Acollim la grcia de la Resurrecci de Crist, deixem que la fora del seu amor transformi les nostres vides i ens faci instruments de la seva misericrdia perqu floreixi en el mn la justcia i la pau". I Sota el guiatge de la Mare de Du de Montserrat, ens conforti als Catalans i ens ajudi a lluitar per una Pas on regni la concrdia, el respecte, lamor, la llibertat, la Justcia i pau