ETAPA: Cicle Mitjà NIVELL: 4rt
TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT
Sons metàl∙lics, els instruments de Vent Metall.
En   aquesta   unitat   es   treballaran   els   instruments   de   vent  metall,   tant   el   seu   funcionament   com   el
reconeixement visual i auditiu dels diferents tipus. Aquesta unitat està emmarcada dins la festa de
Carnestoltes, així que cantarem la cançó de “ Febrer a l'inrevés” de la Dàmaris Gelabert, amb la qual
tractarem alguns dels motius culturals de la festa. També introduirem la figura de la negra amb punt
mitjançant la tècnica instrumental amb baquetes o amb instruments de percussió.
Interpretarem la cançó: “La Balalaika” 
Per últim, cantarem el cànon “Dins la fosca”
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
Llenguatge musical
Explorar i percebre
Respectar i participar en el treball col·lectiu.
Conèixer i utilitzar el signe de perllongament, el punt, així
com la negra i la blanca amb punt.
Escoltar, imitar, experimentar la negra amb punt i la blanca
amb punt a través d'activitats rítmiques,polirítmies i
cançons.
Escoltar, imitar, practicar i escriure les figures rítmiques
conegudes en compassos 2/4, ¾ i 4/4.
Adquirir, imitar i practicar, mitjançant les cançons apreses i
les audicions escoltades, el vocabulari específic referent a
l' intensitat (pp/ p / mf / f / cresc./ dim).
Analitzar i comparar els començaments de les partitures
dels cànons: dins la fosca, la balalaika.
Esforçar-se per aconseguir : bona atenció, escriptura
correcta, hàbit de memorització i sensibilitat musical.
Analitzar, descobrir i reconèixer en les cançons els
elements ja treballats del llenguatge musical.
Adquirir i utilitzar el vocabulari referent als instruments de
vent-metall.
Analitzar, descobrir i reconèixer en les cançons els
elements bàsics del llenguatge musical i la seva
estructura.
Interpretar i crear
DURADA: 5 sessions (4 hores) CURS: 2009 / 2010
ÀREA
MÚSICA
 
 
 
 
COMPETÈNCIES/CAPACITATS BÀSIQUES CRITERIS D’AVALUACIÓ
Compentencies propies de l'àrea • Justesa i precisió a l'hora de portar el compàs.
EXPLORAR I PERCEBRE • Justesa  i  precisió a l'hora de dirigir la cançó,  amb 
intensitats,   davant   dels   companys,   i   seguir   amb 
•Identificació de la varietat de sons,músiques,  rigorositat les indicacions del director.
moviments   corporals   i   tecnologies   que  • Concentració   i   implicació   en   els   exercicis 
utilitzen   les   artitstes   i   els   artistes   en  d'escalfament.
l'expressió   musical   i   corporal   mitjançant  • Saber   respectar   les   entrades,   el   tempos   i   les 
l'escolta   i   l'observació   de   producciond   en 
indicacions del director.
l'entorn artístic i cultural. Reconeixement de  • Coneixèr i percebre les diferents parts d'un
la família d'instruments de vent metall. canon i en quin moment entra cada veu, tant
• Reconeixement d'estructures de simultaneïtat  amb l'observació de la partitura, com a l'hora de
sonora en produccions musicals  artístiques. cantar-la.
• Reconeixement de petites formes musicals, de  • Participació en la posada en comú dels coneixements 
qualitats   del   so,   d'instruments   i   formacions  previs.
instrumentals en peces musicals. • Actitud activa a l'hora d'escoltar/veure les audicions.
• Reconeixement   i   representació   d'elements  • Utilitzar   el   vocabulari   referent   als   instruments   de 
musicals   i   plàstics   a   través   del   moviment  vent­metall.
corporal. • Escoltar amb atenció i en silenci i de manera
• Percepció que a través de la implicació i de la  activa, receptiva i reflexiva.
constància,   s'arriba   a   la   satisfacció   en   la  • Coneixer i reconèixer visualment i auditiva els
comprensió, interpretació i creació artística. instruments de vent metall amb embocadura de
broquet: trompeta, el trombó de vares, la
INTERPRETAR I CREAR
trompa.
• Assumir   responsabilitats   i   afavorir  • Observar i diferenciar la forma en que es
dinàmiques de treball cooperatiu i participatiu  toquen els instruments treballats.
Portar el compàs 2/4, ¾ i 4/4.
Interpretar la negra amb punt i la blanca amb punt a través
d'activitats rítmiques i cançons
Solfejar les cançons: Dins la fosca, el Febrer a l'inrevés i la
balalaika a partir de la seva partitura escrita, assegurant-
ne l'afinació.
Fer dictats rítmics senzills.
Audició
Explorar i percebre
Escoltar amb atenció i en silenci i de manera activa,
receptiva i reflexiva.
Coneixer i reconèixer visualment i auditiva els instruments
de vent metall amb embocadura de broquet: trompeta, el
trombó de vares, la trompa, fiscorn i la tuba.
Observar i diferenciar la forma de la trompeta, el trombó
de vares, la trompa, fiscorn i la tuba i la forma com es
toquen aquests instruments.
Reconèixer, utilitzar i compendre les funcions i els termes
referents als instruments de vent metall (embocadura,
vàlvules de pistó, broquet, tudell i sorinda).
Conèixer, escoltar i observar diferents agrupacions on hi
intervenen instruments de la familia de vent metall.
Pràcticar i sincronitzar, amb el gest de les mans, el
moviment de portar els compassos de 2/4, ¾ i 4/4, en
l'escolta d'audicions.
Analitzar, descobrir i reconèixer els diferents compassos
de les obres Crazy swed. (trombó)
Sinfonia núm 5 de Tchaikovsky, orquestra sinfonica de
l'Esmuc (trompa)
Miles Davis. (Trompeta) La Banda Bnass Quintet. Polka.
(Tuba)
Dos de cinquanta-cinc de Francesc Camps. Cobla la
Principal de la Bisbal. (fiscorn)
Banda sinfònica de la Federació Gallega de Bandes de
mùsica populars. Director: X. Carlos Seráns
Mostrar interès i sensibilitat per escoltar les produccions
musicals mantenint l'atenció fins al final d'una audició.
Reconeixer els instruments solistes auditivament.
Conèixer les fonts de producció musical, especialment les
tècniques i els materials dels instruments de vent metall.
Exercitar la memòria i l'audició interior.
Interpretar i crear
Portar el compàs atenent-se a l'estímul sonor.       
Sincronitzar la batuda dels compassos simples 2/4, ¾ i 4/4 s’empra en la pràctica.
mentre escolten les audicions de vent-metall
6.   6.Competència d'autonomia i iniciativa personal
Cançó i veu
en   l'elaboració   de   projectes   artístics   i  • Pràcticar i sincronitzar, amb el gest de les
culturals. mans, el moviment de portar els compassos de
• Interpretació,improvisació   i   creació   de  2/4, ¾ i 4/4, en l'escolta d'audicions.
cançons   a   una   i   més   veus,   danses,   jocs  • Mostrar interès i sensibilitat per escoltar les
motrius   desenvolupament   de   l'afinació,   la  produccions musicals mantenint l'atenció fins al
dicció,   la   tècnica   vocal,   instrumenta   i  final d'una audició.
corporal i la coordinació tant individual com 
col∙lectiva. Pràctica de tècniques bàsiques de 
moviment   acompanyats   o   no   de   seqüències 
sonores,cançons i obres musicals.
• Interpretació de cançons i danses tradicionals 
catalanes i cançons d'altres països.
• Utilització de les terminologies pròpies dels 
llenguatges   artístics:   grafia   musical 
convencional   de   lectura,   terminologia   de   la 
dansa i dels instruments treballats
• Interés,   valoració   i   respecte   pel   fet   artístic 
propi i dels altres o per les bres artístiques de 
diferents característiques.
• Acceptació   i   adaptació   de   les   pròpies 
possibilitats davant de la producció, creació i 
interpretació artística.
1.Competència   comunicativa   lingüística   i 
audiovisual
Parlar, escoltar, exposar i dialogar per aprendre.
Gaudir escoltant
Observar i escoltar activament.
Mostrar sensibilitat i verbalitzar les impressions que
produeixen les audicions d’ obres musicals.
2. Competències artística i cultural
Valorar la llibertat d’expressió i la realització
d’experiències artístiques compartides.
Saber què cal fer per cantar bé.
4.Competència matemàtica
Identificar i utilitzar els compassos de 2/4, ¾ , 4/4 i
les proporcions rítmiques negra amb punt.
5.Competència d'aprendre a aprendre
Autoavaluar­se, acceptar les errades i aprendre de i amb 
els altres.
Incorporar i utilitzar progressivament la terminologia que 
Explorar i percebre Imaginar,   emprendre,   desenvolupar   i   avaluar   accions 
Cantar a l'uníson El Febrer a l'inrevés. individuals   o   col∙lectives   amb   creativitat,   confiança, 
Aprendre a cantar a l'uníson i, posteriorment, a cànon les responsabilitat i sentit crític.
cançons. Dins la fosca i la Balalaika de dues entrades.    Expressar de forma senzilla i compartir amb els companys i 
Experimentar i pràctica diferents intensitats (pp/ p / mf / f / companyes què  ens desvetlla una experiència artística, 
cresc./ dim.) en la cançó “dins la fosca” a l'uníson. individual o col∙lectiva.
Assegurar l'afinació i expressió. 7. Competència en el coneixement i la interacció amb 
Coneixèr i percebre les diferents parts d'un canon i en quin
el món físic
moment entra cada veu, tant amb l'observació de la
           Afavorir la diversitat, aprofitant que la música és un 
partitura, com a l'hora de cantar-la.
Interpretar i crear llenguatge   universal   que   arriba   a   tothom   a   partir   de 
Interpretar individualment i en grup els canons: Dins la l’escolta   d’audicions   de   compositors   i   agrupacions 
fosca i la Balaiaka instrumentals de diferents llocs del món.
Crear un esquema del canon:Dins la fosca       8. Competència social i ciutadana
     Desenvolupar l’adaptació al grup i al treball en comú

Llenguatge musical
Explorar i percebre
Respectar i participar en el treball col∙lectiu.

Conèixer i utilitzar el signe de perllongament, el punt, així com la negra i la blanca amb punt.

Escoltar, imitar, experimentar la negra amb punt i la blanca amb punt  a través d'activitats rítmiques,polirítmies i cançons.

Escoltar, imitar, practicar i escriure les figures rítmiques conegudes en compassos 2/4, ¾ i 4/4.

Adquirir, imitar i practicar, mitjançant les cançons apreses i les audicions escoltades, el vocabulari específic referent a l' intensitat (pp/  p / mf / f / cresc./ dim).

Analitzar i comparar els començaments de les partitures dels cànons: dins la fosca, la balalaika.

Esforçar­se per aconseguir : bona atenció, escriptura correcta, hàbit de memorització i sensibilitat musical.

Analitzar, descobrir i reconèixer en les cançons els elements ja treballats del llenguatge musical.

Adquirir i utilitzar el vocabulari referent als instruments de vent­metall.

Analitzar, descobrir i reconèixer en les cançons els elements bàsics del llenguatge musical i la seva estructura.

Interpretar i crear
Portar el compàs 2/4, ¾ i 4/4.
Interpretar la negra amb punt i la blanca amb punt a través d'activitats rítmiques i cançons
Solfejar les cançons: Dins la fosca, el Febrer a l'inrevés i la balalaika a partir de la seva partitura escrita, assegurant­ne l'afinació.
Fer dictats rítmics senzills.

Audició
Explorar i percebre
Escoltar amb atenció i en silenci i de manera activa, receptiva i reflexiva.

Coneixer i reconèixer visualment i auditiva els instruments de vent metall amb embocadura de broquet: trompeta, el trombó de vares, la trompa, fiscorn i la tuba.

Observar i diferenciar la forma de la trompeta, el trombó de vares, la trompa, fiscorn i la tuba i la forma com es toquen aquests instruments.

Reconèixer, utilitzar i compendre les funcions i els termes referents als instruments de vent metall (embocadura, vàlvules de pistó, broquet, tudell i sorinda).

Conèixer, escoltar i observar diferents agrupacions on hi intervenen instruments de la familia de vent metall.

Pràcticar i sincronitzar, amb el gest de les mans, el moviment de portar els compassos de 2/4, ¾ i 4/4, en l'escolta d'audicions.

Analitzar, descobrir i reconèixer els diferents compassos de les obres Crazy swed. (trombó)
Sinfonia núm 5 de Tchaikovsky, orquestra sinfonica de l'Esmuc (trompa)
Miles Davis. (Trompeta) La Banda Bnass Quintet. Polka. (Tuba)
Dos de cinquanta­cinc de Francesc Camps. Cobla la Principal de la Bisbal. (fiscorn)
Banda sinfònica de la Federació Gallega de Bandes de mùsica populars. Director: X. Carlos Seráns

Mostrar interès i sensibilitat per escoltar les produccions musicals mantenint l'atenció fins al final d'una audició.

Reconeixer els instruments solistes auditivament..

Conèixer les fonts de producció musical, especialment les tècniques i els materials dels instruments de vent metall.

Exercitar la memòria i l'audició interior.

Interpretar i crear
Portar el compàs atenent-se a l'estímul sonor.
Sincronitzar la batuda dels compassos simples 2/4, ¾ i 4/4 mentre escolten les audicions de vent-metall.

Cançó i veu
Explorar i percebre
Cantar a l'uníson El Febrer a l'inrevés.
Aprendre a cantar a l'uníson i, posteriorment, a cànon les cançons. Dins la fosca i la Balalaika de dues entrades.

Experimentar i pràctica diferents intensitats (pp/ p / mf / f / cresc./ dim.) en la cançó “dins la fosca” a l'uníson.

Assegurar l'afinació i expressió.

Coneixèr i percebre les diferents parts d'un canon i en quin moment entra cada veu, tant amb l'observació de la partitura, com a l'hora de cantar-la.

Interpretar i crear
nterpretar individualment i en grup els canons: Dins la fosca i la Balaiaka
Crear un esquema del canon: Dins la fosca 

METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

MATERIALS TEMP. ATENCIÓ ACT. AVAL.
DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS ORG. AULA
RECURSOS (Hores) DIVERSITAT (Criteris)
SESSIÓ 1: Joc d'imitar ritmes amb percussió corporal. El mestre/a picar diferents ritmes per  30 min
repassar les figueres ja apreses, per introduir noves figures musicals.
Cançó: Dins la fosca. 
Aprenem la cançó dins la fosca, amb la metodologia habitual. 
Recordem el compàs ¾ mitjançant percussió corporal, tot cantant la cançó dins la fosca, tenint en 
compte els temps forts i dèbils.
Expliquem les intensitats, també comentem com ho fan els directors d'orquestra per que els musics 
sàpiguen com han de tocar, quan comencen a cantar o tocar   i quan finalitzen la cançó.
Els alumnes mateixos, per torn,  dirigeixen la cançó “Dins la fosca” utilitazan les indicacions de 
compàs i tempo, i d'intensitat que ells vulguins, fent el gest més quan volen que la cançó soni més 
fort, i més petit quan volen que la cançó soni més fluix.
Sessió 2: Joc d'imitar ritmes amb percussió corporal. 1 hora
Escalfament del cos per cantar:
1. Moviment del coll de dreta a esquerra.(5 cops)
2. Moviment del coll circular. (5 cops)
3. Deixar caure el braç mort picant l'espatlla.(5 cops)
4. Cargolar la llengua i treure­la el màxim possible.(5 cops)
5. Moviment circular de caderes suaument.
6. Inspirar (inflar la panxa, expirar, desinflar­la)
Anàlisi del cànon mitjançant la partitura. El mestre escriu a la pissarra la partitura que cada grup 
interpretarài entre tots s'analitzarà l'estructura d'un cànon.
Interpretar el cànon “Dins la fosca”, dividint la classe en dos grups.
Posada   en   comú   dels   coneixements   prèvis   dels   instruments   de   vent   metall   (quins   són, 
característiques comuns i diferents...)
Quins instruments de vent metall coneixen? ( Fitxa “ Què sabem dels Instruments de Vent Metall?” )
Sessió 3:Joc d'imitar ritmes amb percussió corporal. 1 hora
Cada alumne tindrà un dossier dels Instruments de vent­metall. Llegirem i subratllarem els punts 
més importants i passarem a la visualització de les audicions d'aquests instruments com a solistes.
Crazy swed. (trombó)
Sinfonia núm 5 de Tchaikovsky, orquestra sinfonica de l'Esmuc (trompa)
Miles Davis. (Trompeta)
Portarem el compàs en totes les audicions.
Sessió 4:Joc d'imitar ritmes amb percussió corporal. 1 hora
Aprenem la cançó de carnestoltes (Febrer a l'inreves), mitjançant la metodologia habitual. 
Continuem amb el treball dels instruments de vent metall, amb el suport del dossier, fixant­nos, 
aquesta vegada també, amb les agrupacions on hi participen.
La Banda Bnass Quintet. Polka. (Tuba)
Dos de cinquanta­cinc de Francesc Camps. Cobla la Principal de la Bisbal. (fiscorn)
Banda simfònica de la Federació Gallega de Bandes de música populars. Director: X. Carlos Seráns
Amb les fitxes d'aula dels instruments de vent­metall assenyalar les parts més importants d'aquest. 
( embocadura, pavellò i pistons)
SESSIÓ 5: Exercicis d'escalfament de la veu ( preparació del cos i escales i/o arpegis) 30 Min
Interpretació de la cançó “la balalaika”, utilitzant la metodologia habitual i introduïnt la negra amb 
punt i utilitzant dinàmiques, i fer el cànon.

• Justesa i precisió a l'hora de portar el compàs.

• Justesa i precisió a l'hora de dirigir la cançó, amb intensitats, davant dels companys, i seguir amb
rigorositat les indicacions del director.
• Concentració i implicació en els exercicis d'escalfament.
• Saber respectar les entrades, el tempos i les indicacions del director.
• Coneixèr i percebre les diferents parts d'un canon i en quin moment entra cada veu, tant amb
l'observació de la partitura, com a l'hora de cantar-la.
• Participació en la posada en comú dels coneixements previs.
• Actitud activa a l'hora d'escoltar/veure les audicions.
Criteris d'avaluació
• Utilitzar el vocabulari referent als instruments de vent-metall.
• Escoltar amb atenció i en silenci i de manera activa, receptiva i reflexiva.
• Coneixer i reconèixer visualment i auditiva els instruments de vent metall amb embocadura de broquet:
trompeta, el trombó de vares, la trompa.
• Observar i diferenciar la forma en que es toquen els instruments treballats.
• Pràcticar i sincronitzar, amb el gest de les mans, el moviment de portar els compassos de 2/4, ¾ i 4/4,
en l'escolta d'audicions.
• Mostrar interès i sensibilitat per escoltar les produccions musicals mantenint l'atenció fins al final d'una
audició.

PAUTA D’ANÀLISI D’UNA UNITAT DE PROGRAMACIÓ PROPOSTES MILLORA

Si, doncs la música per si ja és
• La UP és significativa per l’alumnat i té elements motivadors que
Justificació de la UP motivadora a més a més,
incentiven els aprenentatges?
PAUTA D’ANÀLISI D’UNA UNITAT DE PROGRAMACIÓ PROPOSTES MILLORA
s'inclouen videos que mostren els
instruments i els interprets. Millora:
veure els interprets i els
instruments en directe, sempre és
millor que en video.
• Promou l’aprenentatge d’aspectes clau que possibiliten la
transferència de coneixements en múltiples contextos?
• Planteja un treball global que permet interrelacionar coneixements
de diverses àrees?
Si, doncs la llengua, la
comunicació i les cançons tenen el
mateix codi. La lectura de les
cançons i després cantar-la
milloren la dicció. La lletra de les
cançons i els temes, en aquest cas
ens mostren altres cultures.A més
les matemàtiques sempre estan
relacionades amb la música i els
compassos. Millorar: Podriem
coordinar-nos amb els mestres de
• Facilita aprenentatges de tipus competencial que impliquen la les altres àrees per, per exemple,
resolució de les situacions que planteja el món físic i social en la fer cançons sobre una temàtica
vida quotidiana? que estiguin tractant a l'aula
generalista.

En el cas del treball de les

intensitats, fa que ells mateixos se
n'adonin que de vegades criden
• Contribueix a crear en els alumnes estructures mentals bàsiques massa i parlen massa fluix. I ajuda
que permetin estructurar futurs aprenentatges? als alumnes més tímids a
aconseguir sobre sortir més.
 PAUTA D’ANÀLISI D’UNA UNITAT DE PROGRAMACIÓ PROPOSTES MILLORA
Si, doncs la música és una àrea
acumulativa, quan els alumnes
• Té un plantejament prou obert per donar possibilitats de progrés a aprenen la negre i la blanca amb
tots als alumnes independentment del grau d’assoliment de les punt, es pot arribar aquest
competències que hagin adquirit prèviament? coneixement, gracies a que l'any
anterior van treballar la negre i la
blanca.

Si. Les activitats recollides poden

ésser fetes pels alumnes
individualment i la mestra pot
prestar més atenció als alumnes
amb més dificultats. Millora:
Podriem fer activitats específiques
per aquests alumnes.
Alhora de cantar i de llegir els textos
• Com afavoreix la competència comunicativa lingüística i
Contribució de la del dossier, i per comunicar les
audiovisual?
UP a l’assoliment sensacions que em tingut a l'escoltar
de les Cb les peces musicals.
• Quins elements aporta per a l’adquisició de la competència artística
La unitat de programació és basa en
i cultural?
aquesta competència.
Amb la visualització de videos de
• Com es planteja el tractament de la informació i la competència música classica i més moderna sobre
digital? els instruments de vent-metall.

La matemàtica té molta relació amb la

• Què aporta a la competència matemàtica? música, com per exemple elsdiferents
compassos.

• En quin grau pot fer avançar la competència d’aprendre a aprendre? Al cantar una cançó els mateixos
alumnes poden percebre les seves
 PAUTA D’ANÀLISI D’UNA UNITAT DE PROGRAMACIÓ PROPOSTES MILLORA
propies errades i encertos.
      
    Expressar de forma senzilla i compartir 
• Com s’incentiva l’autonomia i la iniciativa personal? amb   els   companys   i   companyes   què 
ens desvetlla una experiència artística

• Com incideix en el coneixement i la interacció amb el món físic?

      Afavorir la diversitat, aprofitant que la 
música és un llenguatge universal que 
arriba   a   tothom   a   partir   de   l’escolta 
• Com estimula la competència social i ciutadana? d’audicions   de   compositors   i 
agrupacions instrumentals 
       
       Desenvolupar l’adaptació al grup i al 
treball en comú

Contribució de la
• Quina és l’àrea/es principal i quines altres àrees hi estan
UP a l’assoliment de
implicades?
les Competències
d’àrea/es • Quines competències pròpies de l’àrea o les àrees implicades en la
UP es desenvolupen?

Si
• Estan fonamentats en els objectius generals i les Cb de l’etapa?
Objectius Si
d’aprenentatge • Estan fonamentats en els objectius específics i les Cb de l’àrea/es?
• Estan ben formulats? Són concrets? Descriuen conductes Si. L'avaluació és durant tota la unitat 
observables lligades als criteris d’avaluació? de programació.
No. Millora: El nivell d'exigencia és 
• El nivell d’exigència és suficientment alt per estimular els realitzen segons el grau de nivell 
aprenentatges? inicial de cada alumne. És podria 
pujar per poder estimular més als 
 PAUTA D’ANÀLISI D’UNA UNITAT DE PROGRAMACIÓ PROPOSTES MILLORA
alumnes. 
Si. 
Si. 
• Estan per sobre de les possibilitats d’assoliment de tot l’alumnat?
Si.
• S’adeqüen a les exigències del curs o nivell?
• Faciliten que tot l’alumnat pugui aprendre en funció de les seves
possibilitats?
No. En principi en aquest curs no hi ha 
• Tenen una gradació que permet diferents nivells d’assoliment
cap alumne amb adaptació curricular, 
segons les característiques personals de l’alumnat?
en el cas que hi sigues s'hauria de fer 
• Permeten considerar les adaptacions curriculars de l’alumnat, si una adaptació curricular.
escau?

Si
• La selecció de continguts és coherent amb la proposta d’objectius?
Continguts
• Ajuden a assolir els objectius previstos? Faciliten els aprenentatge Si.
esperats?
• Inclouen aspectes procedimentals basats en l’experimentació, el
Si. Tan les intensitats.
treball de camp o la manipulació?
Si.
• Faciliten que els coneixements es tradueixin en actituds i accions Si.
quotidianes, tant individual com col·lectivament?
Si.
• Són rellevants des del punt de vista de l’àrea/es implicades?
• Són adequats pel curs o nivell corresponent? Si.
• Són significatius per a l’alumnat? Estan relacionats amb l’actualitat,
la vida quotidiana, les experiències i els interessos de l’alumnat?
• Són adequats al moment maduratiu i nivell d’aprenentatge en que
es troben els alumnes?
 PAUTA D’ANÀLISI D’UNA UNITAT DE PROGRAMACIÓ PROPOSTES MILLORA
Si.
• La previsió d’activitats és adequada per a l’assoliment dels objectius
Situacions i
previstos? Faciliten l’aprenentatge dels continguts?
estratègies
d’ensenyament i • Connecten amb els interessos de l’alumnat? Parteixen No.Millora: Abans de realitzar la
aprenentatge d’interrogants o de la formulació d’hipòtesis relacionats amb fets programació podriem preguntar als
reals, amb problemes quotidians o d’abast significatiu per a alumnes que volen saber dels
l’alumnat? instruments de vent-metall.
Situacions i No. Durant aquesta unitat no hi ha
• Es contemplen diferents tipus d’activitats: presentació i motivació,
estratègies activitats de tots els tipus,però
avaluació inicial, anticipació, ampliació, reforç, síntesi i conclusió,
d’ensenyament i durant la programació anual es
etc.?
aprenentatge procura activitats de tots els tipus
en cada objectiu. Una activitat pot
ser de presentació d'un nou
element alhora que de reforç dels
que ja coneixen. Millora: Integrar-
lo a cada unitat.
Si. És més, no soc jo la que
• Les activitats són prou obertes perquè pugui participar-hi de forma descriu el so i la manera de tocar
activa tot l’alumnat? Afavoreixen un model inclusiu d’atenció a la dels instruments si no que són els
diversitat? alumnes els que ho veuen i
després ho comenten.
Si.
• S’utilitzen estratègies organitzatives, metodològiques i didàctiques
variades per donar resposta a les diferents capacitats, ritmes i
models d’aprenentatge de l’alumnat? S’han programat activitats
amb diversos nivells de dificultat? Si. Doncs la majoria d'activitats
• Complementen el treball individual i el treball cooperatiu, facilitant són col·lectives i les activitats
que els companys/es s’ajudin entre sí? d'avaluació final,no és un examen
on no es pot preguntar al
mestre,sino que prefereixo que en
aquell moment preguntin i reloguin
un dubte a que no el resolguin.
• Es potencia el treball autònom, la responsabilitat i la iniciativa Si. La música és creativitat.
 PAUTA D’ANÀLISI D’UNA UNITAT DE PROGRAMACIÓ PROPOSTES MILLORA
Millora: Que els alumnes prenguin
creativa? L’alumnat, en algun moment, ha de prendre decisions
més desicions sobre que aprenen i
sobre què i com aprendre?
com ho aprenen.

• Ajuden a desenvolupar habilitats d’esforç, treball i estudi? Si.

• Promouen l’ús de les TIC i mitjans audiovisuals en tasques adients?

• Fan que l’alumnat reflexioni sobre el que fa, ho raoni i ho Si.
comuniqui?
Si.
• Permeten que l’alumnat doni respostes obertes, plantejant dubtes
per anar reelaborant el coneixement i siguin conscients que estan Si
aprenent?
• Fan que l’alumnat treballi en situacions on pugui aplicar amb
eficàcia allò que aprèn, que transfereixi els seus aprenentatges a
l’anàlisi i resolució de noves situacions posant en pràctica els valors
i les normes de convivència?

• Es preveu l’organització del treball a l'aula?

Gestió d’aula
• Es plantegen diferents formes d’agrupament de l’alumnat? Si. Treball col∙lectiu i individual.
• Es tenen en compte les interaccions mestre/a-alumne/a i entre
alumnes.per aconseguir un clima de convivència i de respecte que
afavoreixi la pràctica docent?
Si.
• Es preveu com realitzar el guiatge d'activitats i l’orientació de
l’alumnat? Es té en compte com fer el reconeixement del treball de Si.
l’alumnat?
• Es contempla la revisió del treball de l’alumnat i com proporcionar
respostes amb elements de millora i reflexió? No. Millora: Explicació de les 
estratègies en les unitats de 
• Es preveu la detecció de les dificultats d’aprenentatge i l’establiment
 PAUTA D’ANÀLISI D’UNA UNITAT DE PROGRAMACIÓ PROPOSTES MILLORA
programació.
d’estratègies per superar-les?
Si.
• Està previst l’ús variat de recursos didàctics (material manipulatiu,
Recursos didàctics
llibres, TIC, diferents espais, …) per facilitar l’assoliment dels
objectius?
Si.
• S’utilitzen recursos específics de l’àrea/es? Si.
• Es té en compte l’ús de diferents llenguatges (audiovisual, gràfic,
oral, escrit, …)?

Si.
• Són de tipus competencial i coherents amb els objectius establerts?
Criteris d’avaluació
• Són concrets i estan ben formulats? Si.
Si.
• S’adeqüen a les exigències del curs o nivell?
No. Millora: Alhora de posar les
• Presenten diferents graus de complexitat d’acord amb la gradació notes es té en compte els diferents
d’objectius? graus, però no apareixen explicats.

• Són flexibles i adaptables als objectius que cada alumne ha

d’aconseguir?

Si.
• Són coherents amb les activitats d’ensenyament-aprenentatge?
Activitats Si.
d’avaluació • Són de tipus competencial?
Si.
• Es contemplen activitats d’avaluació inicial, formativa i sumativa?
Si.
• Es té en compte la gestió de l’error a través de l’autoregulació?
S’han previst processos d’autoavaluació i coavaluació? No apareix especificat.
• Reflecteixen diferents nivells de dificultat en relació a la diversitat de
 PAUTA D’ANÀLISI D’UNA UNITAT DE PROGRAMACIÓ PROPOSTES MILLORA
l’alumnat?
Si, l'avaluació és fa durant tota la
• Permeten conèixer el grau d’adquisició de les competències unitat de programació.
proposades?
• Els instruments d’avaluació previstos són adequats i suficientment
variats?

• La distribució temporal de la UP és adequada? No. Alhora de possar-la a la

Temporització pràctica, en aquell grup en concret
• Les activitats previstes s’ajusten al temps disponible? no vaig tenir temps per tot. Millora:
Adequar la temporalització.

• Es preveu com fer la valoració de la UP a partir dels resultats de

Reflexió de la
l’alumnat?
pràctica
• Es preveuen criteris d’avaluació de la pràctica educativa i de la
metodologia emprada?
• Es contemplen processos de modificació per aconseguir la millora
dels resultats?