I

ANY I
SEGONA

PERIODIC QUINZENAL
Suscripci6: 5 ptes. any.

Ntmero solt: 20 cdntims.

Torroella d e Montgrf, 28 d e Febrer d e 1932

EPOCX

NSrm. 199

CARITAT!
Lc crida que sota aquest nom feiem a I'esperit caritatiu de Torroella, ha trobat ressb en el cor geners dels nostres compatricis. Les autoritats es preocupen i estudien la frmula ms factible per recollir cabals a favor dels dos simpa:ics vellets caiguts en la ms espantosa rui'na. Oportunament es convocarb una reuni6 d'autoritats, presidents d'entitats i diversos elements interessats en
tota acci generosa i caritativa. selAs diu tamb que els inquiets joves de la Penya dels 13, tenen I'intent d'organitzar un festival ben&. I per liitim, que el nostre bon amic Rafel Bou,

ha iniciat la suscripci a favor dels

pobres devalguts entregdnt a llalcalde, Sr. Pujol, la quantitat de

54 pessetes, sobrants d'una audici6 de sardanes organitzades fa

temps per subscripcil popular.

Evidentment, no ens enganyavern en dir, que no en va Torroella 'ostenta ell ttol de vila benhficer. Seguirem donant compte del proces d'aquesta filantrbpica empresa.

Els problemes d e ;n o s t r a comarca

con autoritzada opini de/ delegat dd 'dssociacid
C o m s a p tothom, i'institur Catala d e S a n t Isidre aplega en sri si els e'lemenis ms valuosos i ia mes genuYna representaci de la propietat rstica d e Catalunya. Aixicoln els Sindicats Agraris han nascut- en s a major part- al calor i a I'embranziaa passional del moment politic que vivim, I'lnstirut s una d e les ms velles . institucions pairals, la finalitat d e la qual s la d e verllar per la defensa de la ;>ropieta! rstica, dels s e u s drets i el millcrament de I'agricultura en general. Davant laamenaca dels extremismes dissolvents, I'lnsfirut ha fe arribar la s e v a acci defensiva a tors els indrets de la terra catalana; celebrant a.iseniblees comarcals; dorlant conferLncies d'orien taci, i crean r associacions filials que enrobusteixin la seva forca representativa. El nostre distingit amic S r . Josep S a l a , ultra la seva condici d e propietari i el relleu li donen e l s cfrrrecs pblics que ha dzscmpenyat, ostenta ensems la representaci, com a membre d e la Comissid-gestora, d e I'Associaci de Propietaris Agrfcoles~delPartit de La Bisbal, que hem esmentat abans. Peraquestcaracter, doncs, l i hem pregat que ens volgues fer I'honor de prendre part a la nostra enquesta. A continuaci donem un e s b o c d e les.seves manifestacions, tot regraciant a t'amic la seva arnabilitat envers ilosal tres.
'

de Propietaris Agricoles del Partit de La Bisbal, adherida a I'lnsfitut Catal2 de Sant Isidre)
..
.

-Es uila falsetal i' una ironia voler pintar

un ripus general d e propietari explotador; el qual s'enriqueix amb les suolas dei ireball dels terrassans. La situaci s una altra; i ben opos a d a per cert. . . Quina rerrible injasticia batcgarb al fons d'un regisme agtari que permet al rerrassa d e redirnirs e i convertir-se en amo mentremina I'estament del propietari tradicional? .Si aixb s veritat, en h o diria clarament ona estadisca d e propietaris e n . un perlode d e quaranta anys. N o 'cal, perb els fets s n tant clars i evidents que, ning els sabria negar Si e s coteges els noms d e compradors d e terres i d e l s . aportadors a les oficines d'estalvi, ve~~rfern com les circumsr&ncies i les possibilirats de nostre regisme agrari va multiplicant el nombre dels petits propietaris, mentre el propietari tradicional, el mitja, el pur propie!ari, reduyt dintre el marc d'una poblaci d e quart ordre, per regla general va a la devallada. Ben al contrari del tipus de gran propietari d e certes terres dlEspanya, e1 qual viu. o ha pogut, viure fins a r a , en I'opulencia. sobre una poblaci6 assalariada, esclavitzada. mal pagada, descender~t d'una gernacici de paries i sense c a p esperanca d e rompre els grillons. Aqui, d e s del temps del mercat d e treballadors d e la terra sota els porrics de placa, a la situzci aciual, en quL I'assalarirat gaireb no existeix, s'ha corregur gran cam i el pervindre era ja del terrassii.

-Ning podia sospitar que honi fes sorgir un gran problema agrari. en una coniarca on 18 propietat s molt repartida i en vies d e major esmicolamen t. iQuL voldrien en moltes regions d t E s p a n y a sin6 obtenir el que aqu s ja una envejable realitat!
. . . . . .

-Es clar que no hem arribat a la perfecci i que hi ha detalis a esmenar. El veritable problema no esra precisament entre el propietari i I'arrendatari, sinb entre el gran arrendatari i el petit arrendatari, el qual detenta en cer!a manera la terra que deilria manar el ferrassa pobre: el

- . . . . ---. -.

.-

. . . . . . . . .

- -. -.-. - - - -.

....
. . . . . .

...

~M PORION . ..:,., :.: - -.. . . . . . . . . . . . .

.^

............ ...
.

*.

...........

. . . . .

'%Zl?Zdor humil. Per reparar aquest fet, que En la qiiesti6 .de les revisionss'han donat , rqtllg, en,Ja .injusticia, potser s f que convindria s .veritablement ....._ deplorables;-han.fet.revisi6 .... ._ .c a s o. . . la creacib: a: cada!locatita t d'und~comit~s'mixtes, que confessen .estar satisfets.de les condi. : . ,gent .. . la primera provid&ncia:dels q i i a l d ! h a u r h ~ ' s de ~r cions.d'arrcndarnent; . . . . . . . revisions:~entre~allegats i [reure entre famllies que m t u a m ~ n te s dispensaven ): . .- +!!es mans deicert$,,ag&\ik'lliidbk que s'enriq~reixen, un nmzro d.2 v e s s a ~ ~ d ee s lerra apreci i confianca; revisions fetes conpa perso,'ppr,a.,donar.latalf p b r e jornalei;: Quan tois eis n e s mCs pobres i mCs humils que e19 demanterrassans menin-terra;suflcietit: e"' cdndfiions dants. Digueu-me si aixb no 6s enverin& 61sesjustes, el problema seria arronjat, si la gent.no perits i rompre els lligams de les relscions ms volgus ofegar-se en falses tttopies fntimesl No hauria estat millor, en tor cas; de maldar . . . . . . . . . -Caldria crear un Banc de crLdit agrlcola UIIS i altres a favor d'aque1l.s que fossin victimes que emparQs el perit 'arrendatari .fes f e r n ~ a n ~ a d'una explotaci evident? M a m el caire familiar de les relacions, enper ell davanr del prepietari en certs mornen~s frontar una f o r ~ a contra una altra, 6s una cosa d e !'any ..L'Aiuntament i els mateixos estaments Ismentable, perh fatal. alld on hi-hagin masses organitzats de propietaris i arrendataris,,po'drien . . d e treba.lladors treballant per unes empreses; crea:- a q v z s k insriruci. ,la qual no exigiria aqul a116 nn la llyira socis1 s ja encesa; k s , yerb, peun g r a n . e s f o r ~DesprCs . amb la borla disposici6 . 'rills en !'ambient pacfic .del camp, on tots ens C'uns i altres s'arranjaria tor definirivartle~it. coneixem i e n s esrime,m; on.la placidesa i la ger. . . .. . . . . . rnbndr sn les millors penyores d e bon viure. -Generalment els tractes i contractes n o . . . . . . . s8n pas. abusius. la qual cosa no vol pas dir que -Una major intervenci de 1'Esrat en nostra n o . existeixin alglrnes exczpcio~ib.Excepcions questi6 agrria. C s un estre de d o s talls sumamotivades pelmareix terrassa menesrriil; el qual m e n t perills i que por ferir g r e ~ ~ r r ~a en 1 t classe valent-se d e la seva major-sol\~hncia,ofereix ms terrassana; certes traves portaran una .desvaiodillers ,de.la terra per rreure-la de les mans de1 riizacib . d e . la terra, la qual en definitiva ja hem perit arrendatari. vist que va a parar fatalment en mans del treEls propietaris, perd, estem disposars a fer ballador. desaparkixer aquestes anomalies. El preu mig, L'amor del terrassa el seu terrs, e s el pridoncs, d'arrendament s forca just: una minva mer estim~lld e treball; I'afany d e posseir-10 s a en ,llescas rendiment de la terra pel propierari, millor esperanca; una propietat massa intervinsera, com veurem, perjudicial pel mateix ferrasguda, amb limitacions i traves perjudicar6 ara s a . Recordi's, noms, que hi han lleis econbrniSOIS el propierari- gt-a11 i perit-.a ia ilarga, a ques superiors al nostre desig i que regulen els rors els terrassans, futurs propieraris en potPncia. preus de la producci acomoda~ir-los a les des. . . . . . . peses que .'obtenci dels producres ocasiona. .. . . . . -El pitjor que pbt succeir s que subjectin nostra terra al regisme agrari d'alrres regions; -Era in~possible tractar aquesra qesti6 cn co qtie en aitre lloc por s e r u n b. aqu por rebloc; les relacions entre propietaris i arrendalapresenrar un gran rztrocs, u n immens perjudiris han t i n g u i sempre enrre nosalfres u n caire ci: Tampoc no 16 pari6 el nos:i-e CRS s m b el d ~ i s parrarcal. Cada casa s un mn i per tant; corn rabassaires. Potser, ben aviar. s donar la papc-fri~~ mesurar n les coses rracrant-les amb un radoxa que propietaris i arrendataris, avui elrmateix raser? Fixern-nos en la "lateixa qesti ments en pugna, s'hailran de jr~ntarpe!- la aede les olives: hi han olivars propers i manyacs; olivars ben cultivats, alrres gaireb deixats e fensa d'escolneses furarles que pretiildran atemptar contra elsinteressos comuns. l.albir de la Natura. En molts casos el terrassa Era preferible- sembla- de tenir fC en la pot tenir rab; en altres no en t tanta; en altres, Repblica, la qual prepara u n a reforrna agrria; rens.
o
' % .

'

i amb.la Gerieralitat de Catalunya, a la qual no sabem encar? quine&:funcionsli'ketail reserva.des. Una-mica de 'pacikricia evirclria diferkncies . i odis, &rmen de convulsionb funestlssimes.

La paraula de I"amic, clara i precisa, senyala un caml. Voldriem que aquest ;cami menes a una scd'lui6'veitadhra. . . JOSEP CASTELLS.

..

. . . . ..

* *
X.

Tot menys seguir imitant els negres, que ballen el shimy i el xarleston entre crits infernals i al sb d'unes caceroles. Heus aqui el que meditavern aquets dies de Carnaval, assenrars erl una Ilo!jr. de! sal6 cie ball, sentint msica ramplona i mirant unes parelles que e s movien sense ritme. L'amic torroellenc, en Josep Vidai, rrasplanrat a Vallncia, ens escriu una afectuosa carta, comunicant-nos la alegria que ha tingut en rebre d e nou aEmporionz, i ens encoratja pera116 no defallim en la seva publicaci6. 1,'amic Vidal, humorista com'sempre, posa la segent N. B. en la lletra: <<Nooblideu mai de fementar la menja del cargol. Jo aquf he fundat una penya on els hi retcm culte i :orhom encantntD. Si el torroellenc que viu a fora enyora el s o de la campana de Sant Antoni, tantb deu enyorar els nostres cargols, els saborosos cargols de nostra muntanya, que tan gusroses s6n, el mateix fets a. la vinagreta, que amb xuies o s u cats amb all-i-oli. Te ra I'amic, fomeliiern la menja del cargol, car una menja de cargols (agulles d'enfilar vi) fera en plena campinya, u s reconforta i u s fa Csser optimistes. E D I J &V RI~ ~AS

Assentats en una llorja del sal de ball del Casino del Cinema, aquests dies de Carnaval, meditarem i feiem comparacions entre els balls exbtics, que I'exrrangerisme modern ens ha importat, i els antics i alegres ballables de bona msica. La dallca la trobem en la hisroria de tors els temps. Ella ha forniat ara i sempre part important de les diversions de socierat Sempre s'ha ballat i s'ira ballan mentres en el mon hi hagi gent de bon humor i amb ganes de divertir-se. Perb, cal reconhixer que des de que el aJazzband,> vertadera negaci de le bona miisica, ha vingut, amb el seu desordenat rirme, a pervertir els nostres costums, s'ha entaulat u n dualisme entre els que senten una passi per aquests balls extravaiants, i els que reflexivamenr !enen u n criteri oposat a I,? seve continliirat per considerar-10s atenfadors a la salut i a la moral. I diem aix perque hem llegit I'opini d'alguns metges que diuen que els ccshimys~, ccone-steps,,, <<fax-trots,, c<xarlestons~ i dems repertori ultramodern, sn balls desordenats, lascius i enervants, i per tant, atenradors de la salur. El millor, per posar remei al mal se!ia desterrar aquestes tristes d a n ~ e sde desordenats moviments i de ~nsicatan pobra, i procurar fer tornar els antics balls, els alegres valsos, les zircses mszurquzs, les g:.aaioses po!ces i els senyorials llancers i rigodons, en els reperloris dels quals escrigueren pagines musicals de gran bellesa, els mestres Cot, Vila, Soler, Tresserres, Rigau i altres.

(Una conferhcia al Centre R e p u b l i c a Catala)

Dies passats va donar una conferhcia a! C. R. C. de nostra vila, el divutat radical senyor Puig dCAsprer. A I'estrada presidencial feien costat al conferenciant els ms destacats radicals de la casa. EI president, senyor Marull, feu la przsentacid, zncmerent les dclts d'intcl'ligGncia i la provada honradesa politicadel vell iluifador de la causa republicana. En aixecar-se a parlar el senyor duig' d'Asprer, fou saludat amb una salva d'aplaudiments.

--- - ...."-. .,,- . - . - ..

,

,_,,_..

.. . .
. . .-.)...
o-.> . . ' t . ?

'

. .
_-.

.
. I . p

. .. ~.

- - -. .

. .. .

. <

. .. -

:.EMPORION ..- .
P P -

.....

__

..._.._

_._ ..
,

ComenG recollint : e ~ . ~ a r a u l e d'elogi s del president, confirmant l ' a h s i b referenka' la unitat de criteri que ha existit sen1pre:entre orador i els altres diputats. per. la. provlncia; senyors ... ' Ssr.ltelo i Quintana. Glossi els seus sentiments .dCamor. a Catalunya, fent remarcar que, malgraf els'onze anys que porta de residencia a Madrid, I'amor a .la ,erra que I'hz vist ntixer 6s en'.ell.rnCavirr, ms intens, mes encbs que mai. Tt. aix6 ho dec - va dir - als Arlegui i Martinez. nid do, els q u ~ l m'obligaren s a deixar Barcelona, la .meva ciu/ai. per laves-gefet la vida impossible. Jo si que pucdir: hostes vinguerem .que.de casa em tragueren; Perh jo.he tornat; h ; toriiat pel volkr del pobk; pes, la -~oluntarvcatra, nerrtre qe ells, els intrusos, els forasters, mai ms no,. tor. naran'. . Analitza, desprks, la tasca laicitzant dz la jove' Repblica; end~i'fo~osament per la seva tendPncia Iliurepensadora. Parla ai$[ mateix, de les economies en el no" p&npost. de .ISEstat,deguides principalment a'., les .reformes.d'Azaia des del ministeri de la guerra. -Justifica,en canvi, ds milions destinats .per Marcel-li Domingo - a instrucci6 pblica per tal de crear noves escoles. I 3 declara deixeble de Pi i Margall, i per tant, federai i autonomista fins a la quinta esslncia: nutonoinia per a I'individu; per als municipis; per a les regions. (En arribar aquest punt, una veu crida: visca Lerroux) L'orador, amatent, sap recollir l'expansi aquella i se'n val per fer un calid elogi del lider radical. Seguidament, presenta un balan~ de la seva actuacid com a rapresentant dels interessos materials de la provncia. Esmenta la cessi dels antics baluards a la ciutat de Girona. I la subasta per la represa de Izs obres de construcci del port de Rlanes. I promet apoiar smb idlntic entusiasme ies bases presentades pel Sindicat Agrari, fent factible la seva nrtic~ilaci6dins de la reforma agrkria que les Corts van a discutir dintre breus dies. Durant a seva llarga dissertaci --fins aqui noms a gisa de preambul - I'orador ha repetit diverses vegades, q ~ la e Republica. per fer obra de bon govern, per fer obra positiva, no t ms que obrar complefament al revs de com ho feia
,
'

1 .

'

'llor garantia d'encert; ' . ~i'nalment va.enfocar el tema d e la conferlncia que duia per fitol: La nova ciutadania. .Estudia l'etimologia d'aquest mot i les seves derivacions, des de 'antiga Roma - passani per la Revoluci6 Francesa - fins als nostres dies. Feu veure d'una manera forca suggestiva, el conceple democritic i liberal del notciutadania, en contrast amb el priviiegi, diferenciaci6 i I'exclusivisme que antigudment representava. Advoca per una superior cultura del baix poble, ja que ro n'hi ha p a s prou amb tenir ,drets per igual. sin6 .que cal tamb que tots plegats tinguem conscibncia dels deuresque la ciutadania imposo. Aquesta s la feina a fer pels partits polltics. I -el.dia que les masses que sostenen els partits siguin ben capacitades, governants i governats formarem.una forqa compacta i homoglnia: . . ,un vertadzr bloc de ciutadania. . El conferenciant fou llargament aplaudit, i el . president vti cloure l'acte donant . . . . -les . gracies. . . C. .
,

.la monarquia. Aquesta --segons ell- 6s la mi-

LLICONS VULGARS DE LLENGUA CATALANA

L' ARTICLE DEFINIT (Continuacicj j 1 . L'article mascul singular davant conso nant (no, h) i el plural davant qualsevol lletra es contrauen despres de les preposicions de, per, a , en la forma que indiquen els segiienrs exemples: La mort del pare; dels pares; pel juliol; pels er?contorrisde la vila; escriu al pare; als pares; pels fills; pels hereus. 2. En canvi: 1,a mort de I'avi; de la mare; de I'avia; per I'honor; a la vila; escriu d les filles; a les amigues. 3, Romarquem I'cscri~ruraric- por n (fi~mlitat): porta joquines per al seu fill; per als infants; per a I'hereu: per a la nena; per a l'amic; per n I'amigueta. En canvi escriurem: Morir per la yatria (en favor de la ptria); per Sant Anton (temps); per tu tot el que vulguis; pero per a tu (finalitat) no tinc secrets.

_-.

EXERCICIS. _ _ _ . _ -..

v..
_ .

1.,.'~;~<..1~
_._I.__--.. .

. , S .-

_._

..

>' .

S -a r t e i @a-t-s-pe-r-Ma ri ni
,,
, ,

La llengua millor per a nosaltres &s,la catala: na i prou.-.Cori.ia pels'caminals.com una dai-,. na.- Baixa de l'arbre, quq ,podres.-.,,. ;caure - Els Reis d6Orien porten 'caib8'hIs nkns.,;;; dolents.. ,. :.:.,I .. Tinc llibres. per. a l ~ ' i ~ f ~ ~ t ~Eitudia :"-' per. al dia dek .ex4mens.-L. ~eib.ex2imei.i :, ... mai . ?!~~,ies~on.... Per ini. no et moles'tib. ,,.. , : i . . ,I.! ,.+''<-.
'

i)

+.,.

. .

. i:,..:i,L:~ .. d ..,>.'i . <: : . : ,

.+tir-;

,,...,,. . . .
."
I .

. ..

,,

-.CONSEi:,; ....

,s.

at..:

: '

T.,

:\IIC

1'

--

No diguis hue/,ail, sin6, vaga. . Nota: Per no fer-me pesat', deixar I'embestir la traducci6 de I'article neutre espanyol l o per al proper. nmero d'aquest peribdic.

Albert PagCs PagCs; Sebastia Pou Molinas. . ..> Jossp:.Esteve:~Vilagran. . Josep Barretine Sz,r!xc.. ,Rafe). -Pons Sewa. Isidre Corominas~.Calvet. . .. .Joan . Mas$a.gu Puig. 1-luis Marrir!oi Satell. . . enric Sai,a Pibernus. Salvador Outierrez Machin.
..-.L

..

\ '

.. .

..

. . . : LUCIANUS

ESPORTIVES
-- .
..::

.--'

(L4:e..de Figueres i F: C.. Montgrt)

ALLISTAMENT DE 1932
Joaquim Bagudb Vila. Joan Batlle Planas. Miquel Canals Carreras. Josep Carrera S a k r n d . Francesc Escuder Amer. Josep Ferrer Ribas'. ' Josep Geli Gali. Rafel Grau Teixidor. Pere Gus6 Ros. Alfons Hostench Vilanova. Anselm Isern Mart. Josep Jou Coll. Joan Matas Rigau. Joaquim Mercader Masjoan. Joau Muriscot Bonet. J a ~ ~ r Pons n e Ballester. Pere Prrig Reusal. Isidre Pujades Girona. Casimir Pujol Sala. Joaquim Radressa Pascunl. Pere Serra Ferrer. Joan Tornes Monr. Nar.cis Vidal Bruguera.

S i b s veritat que hem passat uns dies durant els quals tes activitats esportives semblave adormides, podem ben dir que no era"pas aix.. Pel poc amor dels jugadors, semblava que nos' tre Club tenia ganes d e desapar5ixerj perb eldirectius, que no I'abandonel~,han anat fmt tre balls que arriben ja en el seu fi amb el millor 5xit. Han ingressat a nostres fi:es els braus i jove: equipiers escalencs: Pascual, Sasrre, Cros i Callol. Amb ells, tenim entera coufian~aque gaudirem de jorns deliciosos i de plena esportivitat El diumenge passat, dia 81, amb una tramuntana ben desagradable, (quasi sempre fa mattemps quan se juga a futbol) a les ordres de 1%hrite Santiago Bou, s'arrenglenaren els del reserva de 1'Uni Esportiva Figueres, reforcats ambtres o quatre, jugadors del primer equip, i nostre equip constituit per Pujadas - Ros, Vilanova Sastre, Grau, Passarrius - Isern, Pascual, Salb, Callol i Escuder. Conien~a el partit a les 2'30 de la tarda. Val a dir, que nostre equip, degu! z I'ingrs dels nous elements, ofer ben poc conjunt degut a sser la primera vegada que s'unien per a una lluita conjunta. Aix i tot, vei&rorr!combir,acions nolf apreciables i si I'<rescore>)no acaba amb el triomf del F. C. Montgr, fou perquk la sort ens fou su-

-- --

**-

- -

- --

.
-- --

EMPORION

manlent adversa. EI reiultat de 3 punts a favor' dels Figuerencs, per 9 del Montgrl, creiem que tenia de ser al menys a I'inversa. Els g ~ l dels s figuerencs van ser marcats dos a la primera part d'uns xuts magnfics. A la segona part, i als pocs minuts de joc, marcaven el tercer d'una arrencada impettlosa. Aixd mog u t I'amor 'propi dels torroellencs, i amb una altra combinaci6 del trio defensiu secundat per la ratlla mitja i la davantera, en menys de cinc minuts introdunen el cuir a la porta figuerenca per dues.vegades. Quan semblava que I'empat ere imminent, una fallada d'lsern ens ho pprivci. Desprs, el joc decaigu per ambds bandols i amb aquest resultat I'arbrite assenyalb el. final. DQ!S nostres egradsrer; Grau, que desplegi un joc cientffic i prcictic de mig centre, mol ben secunda1 per Sastre i Passarrius. A !serri, a la primera part, li vei5rem coses que'm complagueren. Pascual, fou I'autor del primer gol; la seva rapidesa i vaienfia van esser admirades per torhom. Sal, Callol i Escuder ho feren mol b2, sobresortint, per6, "callol per la seva facilitat i forca en el xut. EI prxim diumenge, dia 28, nostre equip es desplacara a la verna poblaci de La Bisbal. Hom diu que la composici6 ser6 quasi la mateixa; cal tenir en compte, per6, que ha ingressat a les files locals, el conegut jugador Vilata. Tot aixfa augurar una victbria per als nostres colors.
'

valuaci6 del repartiment d'utilitats' els senyors . . seglients: . . . . . . .

:

-S.'

PART

.R.EIAG.. :. -.

...:
.

. .

;.;.'

..

Joan Costa Sendra, Rstica Ve. Joaquim Mundet Adroher, Urbana-Vef. r J. de Robert de Carles, Rstica-Foraster. Pere Avellana Corominas, Industrial.

PART PERSONAL PARROQUIA DE TORROELLA Josep lserli Pons,Rstica-Ve. - Ramir Marquts Sala, Urbana-Vef. Llorens Almar Vidal, Industrial.

Sebastia Prats Elias, Rstica-Vef. Joan Villena Bota, Urbana-Vel. Baldomer Borrat Marqus, Industrial.

SESSI6 DEL 17 FEBRER

Ajuntament
SES310 DEL 3 DE FEBUER
S'acorda fixar el tipus mig de jornal d'un bracer a 7 pessetes, per a I'efecte de quintes. S'aprova el padr de clavaguercs, canals i arrendament per I'any 1932, d'irnport 1.842'40, 2.364'25, i 7.150'87 pres., respectivament. Foren designats vocals de les comissions de

S'acorda I'incautaci6 dels cementiris parroquials de Torroella i Estartit, de conformitat a la llei de 30 gener ltim i que's requireixi als Srs. Prrocs encarregats per a la seva entrega mitjancant el compliment de les formalitats legals. Adquirir una bandera per a la caserna de la Guardia Civil i la instal'laci6 del telkfon. . S'adjudica, en definitiva la subhasta de.dos sales per ampliaci6 de les escoles a D. Conrat la quantitat de 24.024'49 pessetes. Lloveras, pelB S'acorda pagar les despeses de I'obrer que es feu mal treballant al pou d'Estartit. Finalment, el Sr. Pou exposa, que fent-se ressb del sentir de la majoria de ve'lns, proposava a ]'Ajuntament un vot de gracies per a el senyor alcalde D. Lluis Pujol, per la seva gesti6 amb motiu de la passada vaga re\lolucionhria. ],'Ajuntament amb el vot de tots els regidors pren I'acord en la forma proposada, agraint el Sr. Alcalde I'atenci i senyalant que havien con,ribu'lt :amb6 eis set~yors Sergent de la Gurdia Civil, Tinent de Carrabiners, Jutge municipal, sometent i vei'ns, demanant que tamb es faci extensiu el vot de grhcies a tots ells.

NOTICIES
AV!S* = EI fet d ' a c c e ~ t z rEMPORlON significa per n 0 ~ a l t r f Z la ~ ~0nf0rITlitata fi-

s i n esmena als excessos d'aqirests desapren-. sius que e s manifesten en fornla tan incivilitzada.

.I

-4

HOSTE.-- Hep rebut la visita del bon amic .

gurar com a s u s c r i ~ t o r * En c a s contrari9 preguem al lector se serveixi retornar el peribdic. SOLUCIO DUNA VAGA: - Amb la visita del Comit6 Paritari de Girona va resoldre's la vega de barbers d'aquesta vi!a. Per, si be de primer moment semblava que havia quedat aquesta qiiesfi6 definitivament arranjada, tres dependertts hdn liencar unes fulles al carrer, anunciant que continua oberta la botiga que els vaguistes varen obrtr durant el conflicte, Per tal de competir amb els establiments patronals. OPOSICIONS GUANYADES.-Amb veritable goig consignem que el distingit amic nostre, Sr. Josep Comas, ha obtingut plaqa de notari en les oposicions celebrades recentment a Madrid. Felicitem sincerarnent el jove notari i li desitgem prosperitats en l'exercici de la seva carrera. LA NOVA COBLA. -Continuen els treballs per a I'organitzaci6 de la nova cobla-orquestra. Oportunament donarem a conbixer els elements que I'integraran. -Hem tingut gust de dar al jove metge, Sr. Casadevall, el qual ha .vingut a substituir per u n s quants dies al dilecte amic nostre Sr. Jordana. El nom del Sr. Casadevall s ben conegut enfre r;osaltres, per haver exercit el seu pare durant alguns anys a Torroella. LA SECLILARITZACIO VE CEMENI'IRIS.- En vir!ut d'aqoesta nova llei, I'Ajuritament acorda incau tar-se dels 'cementiris parroquials de Torroella i Esiariit. UN ABUS.- En les sessions cinernarogrfiques, sovint slgl~ns rnelecluca!~, mo!est~neis concorrenrs xiuia!~ro proferinr grolleries. Cal fer complir els avisos que diuen deu guardar-se silenci durant la projecci; i no seria de ms que els agents de I ' Aurnrirat poses-

-'.

Sr. J. Cabarcocas i Lluch, el qiral seatur&a la nostra vila per canviar impressions amb alguns elements polftics de la localitat. El Sr. Cabarrocas milita en cl partit Catalanista Repnblich d'Acci6 Catalana.
EI, TEMPS. - Desprs de la nevada d'aquests darrers dies, continua el tenips plujs i amb fred intensa. Quan entri la tramuntarla segurament que s'aclarira el 'temps, i el sol ens anunciar&Ic proximitat de 12 primevera. NOMENAMENT. -Nostre subscriptor, I'acabalat propietari Sr. Pere Coll, fou nomenat delegat de Torroella en I'assamblea d'erttitats adherides a 'Esquerra Republicana, que tingu lloc a Barcelona. En representaci6 de la nostra vila va assistir a les reunions ei tinent alcalde Sr. Miquel Payet.

! i
di * +a

3 -

A .

-i s -

-.
-L

CASAMENT. - Dissabte varen con traure matrimoni losep ~~~~e~amb carme B ~cu- ~ nyada.de nostre volgut suscriptor Enric Mont- roig. Desitgem a la parella moltes felicitats. PER AL NOU ESCORXADOR. - tia sigut firmada I'escriptura de compra del solar existent entre la carretera de Palafrugell i el cam vell prop del mol, que IIAjuntament ha adquirit per hastir-hi el nou escorxador. LA VAGA REVOLUCIONARIA. - La vaga no P ~ S Sen ~, nostra vila, d'sser un intent, puix que foren POCSels obrers que no acudiren al treball. Amb tot, des del dia abans les autorilats havien prs mesui-es.

<<ELS MONTGUINS,,. - Se'ns diu que I'any vinent en aquesta cobla hi haura reformes. Deixaran de I'or~narpart de la mateixa en Josep Marc (cornet) i el primer tiple,substitu'int a aquest darrer erl Font, que havie ia format part '<<Els Montgrinw. -