Cossos en Lluita Master5 PDF

SALUT EN PERILL
COSSOS EN LLUITA
De la resistncia a les retallades,
a lautogesti de la sanitat
Salut en Perill, Cossos en Lluita
De la resistncia a les retallades,
a lautogesti de la sanitat.
per Anacleta Bird i Josep Gardenyes
Barcelona, Tardor 2012
Maquetat per liba Negra
Volem agrair a tots els companys i les companyes la seva ajuda
amb les correccions, la maquetaci, la fnanciaci i totes les
altres tasques necessries per editar un llibre.
A totes les que lluiten contra la dominaci i per un mn ms s.
Anti-copyright
Es pot descargar aquest llibre des de la pgina
josepgardenyes.wordpress.com
Salut en Perill
Cossos en Lluita
De la resistncia a les retallades, a lautogesti de la sanitat
Prleg 6
Cronologia 8
Una Sanitat Malalta 14
Qu s la salut? 15
Sanitat en quarantena 20
Realment ens volen matar 26
El cos i la ment com un tot 28
Els rols assignats en la societat patriarcal 31
La desaparici de les curanderes: una histria de bruixes 36
Dones i bogeria 42
Sobre sexualitat, cos i gnere 47
Salut Mental i Alienaci Capitalista 54
La insalubritat de lautoritat 61
Cap a la medicina autogestionada 63
Una operaci necessria per una malaltia artifcial 64
L'autogesti ens exigeix l'autoformaci 70
La qesti de lavortament 77
El Part s Nostre 81
Una mort autogestionada 83
L'autogesti no s un somni 85
Projectes actuals de medicina preventiva i autogestionada 88
Una visi d'una sanitat autogestionada 97
Apndix 100
I les que no podem ni protestar? 101
Volante 28S 102
Hospitals o Salut? Escoles o Educaci? 103
Sanitat Pblica, Sanitat Privada o Sanitat Collectiva 106
La seva sanitat no s la nostra salut 109
Text annim trobat a Indymedia 112
25G: Cartel Avortament Lliure 113
Grecia, Kilks: Ocupacin y Autogestin del Hospital General 114
Llibres recomenats 118
NDEX
6
Salut en perill, cossos en lluita Salut en perill, cossos en lluita

El llibre que tens a les teves mans s una recopilaci que pretn fomentar
el debat entorn de la lluita contra les retallades sanitries. s una petita
aportaci i una refexi que pretn seguir generant debat i acci. En ell
trobars tres apartats diferenciats. En el primer, Una sanitat malalta, es
fa una anlisi del concepte de salut i de malaltia, i les conseqncies que
la societat capitalista i patriarcal t sobre la salut fsica i mental de les
persones. En el segon apartat, Cap a la medicina autogestionada, parlem
sobre experincies, projectes i visions duna sanitat autogestionada.
Finalment trobem lapndix, on hem recopilat textos, octavetes,
cronologies, bibliografa i experincies de lluites contra les retallades en
sanitat i per una autogesti de la salut.
La necessitat descriure aquest llibre sorgeix de les ganes de
donar-li veu i de difondre aquesta lluita, per tamb dintentar aprofundir
una mica ms en aquest tema, intentant anar al fons de la qesti. Creiem
que els enfocaments de lluita que es donen moltes vegades, i en aquest
cas amb el tema de les retallades, es queden en una banal reivindicaci de
drets i de conquesta dels bns arrabassats. Nosaltres, com a anarquistes,
sentim que aquest plantejament no s sufcient i que si no furguem una
mica ms ens quedem en la mera superfcialitat de les coses. Quan
escoltem eslgans com Per una sanitat pblica alguna cosa ens diu
que aix no s sufcient. La societat del benestar no sest enfonsant per
lactual crisi fnancera. Les crisis sn creades i utilitzades pel poder per
modifcar aspectes de la seva poltica que ja no els interessen.
Al segle passat, quan es va crear tot el sistema sanitari, hi havia
una gran demanda de llocs de treball, a causa de la fnalitzaci de les
guerres i lincrement de la producci. s llavors quan es necessiten
treballadors sans perqu donin el mxim benefci. La sanitat i tota la seva
infraestructura sencarreguen de vetllar per aix. Ara, dcades desprs,
el sistema de producci est substituint a les persones per les mquines,
i la m dobra s cada vegada menys necessria. La demanda cau i el
sistema sanitari tamb. Ja no els interessa la nostra salut perqu ja no
som productius. Per tamb cal tenir en compte que la medicina actual,
PRLEG
7
avalada i dirigida per lEstat, s lencarregada de curar aquelles malalties
que el propi sistema genera. No es tracta duna medicina preventiva ni
una medicina que guareixi les causes sin els smptomes. Per si no es fa
el primer, el segon mai desapareix, o si ho fa, torna a aparixer de nou.
Diguem que la sanitat actual s el matals que fa de placatge a
tots els cops que sofrim diriament per viure sota aquest sistema. Per
si no canviem el que ens perjudica, si no canviem tot el sistema sanitari
i acceptem que moltes de les malalties, tant fsiques com a mentals que
patim sn socials, mai sanarem. La sanitat actual no ens pertany, mai
ens ha pertangut, perqu mai ha sortit de nosaltres, mai ha estat creada
en funci de les nostres necessitats, sin de les necessitats del sistema.
Tenim exemples histrics de lluites que han aconseguit contruir un
sistema sanitari des dabaix, i pels dabaix. Podem aprendre dells. Tamb
existeixen exemples actuals de projectes dautogesti de la salut que
podrien ampliar-se per arrivar a tothom. Per tamb hem de seguir lluitant.
No ser fcil. Perqu per canviar el sistema sanitari hem de canviar el mn.

Lautogesti no s un somni.
Barcelona, octubre del 2012
8
Cronologia no completa de la lluita
per la sanitat a Catalunya
2010
1 de Maig: A Barcelona, la manifestaci alternativa del Primer de Maig
inclou milers de persones que protesten contra les retallades anunciades
pel govern i fan crida a una vaga general.
8 de Juny: 100,000 persones participen en una manifestaci a Barcelona
per protestar contra les retallades i cridant a una vaga general.
29 de Setembre: A tot lEstat Espanyol, centenars de milers de persones
participen en una vaga general que en varies ciutats paralitza la indstria
i el transport. A Barcelona, hi ha forts disturbis que mostren el rebuig ge-
neralitzat al sistema actual, amb milers de persones de totes les edats fent
piquets o atacant la policia, els bancs i les botigues de luxe.
2011
27 de Gener: CGT, CNT, COS i altres sindicats minoritaris convoquen
un dia de vaga contra les retallades i la Reforma Laboral. La participaci
s menys extensa que a la vaga de setembre (convocada pels mateixos
sindicats majoritaris que desprs van pactar amb el Govern). Tot i aix hi
participen milers de persones, es realitzen talls de trnsit i una manifesta-
ci amb desenes de milers de persones.
1 de Maig: Milers de persones celebren el dia de lluita anticapitalista amb
una manifestaci que puja a Sarri, on es trenquen els vidres de desenes
de bancs i botigues de luxe.
16 de Maig: Moltes persones, potser centenars de milers, es desplacen a la
Plaa Catalunya per ocupar-la i manifestar-se contra del Govern, contra
les retallades i, en molts casos, contra el capitalisme com a causa de les
9
retallades.
25 de Maig: Les assemblees de barri ja existents aix com una desena
dassemblees noves, comencen a reunir-se a les places pbliques, amb
molta assistncia venal. A partir daquest moment, les assemblees de ba-
rri serveixen com a eina efectiva per a visibilitzar les queixes del venat
contra les retallades, unir usuries i treballadores de la sanitat i coordinar
accions entre ambdues parts.
15 de Juny: 200.000 persones intenten bloquejar el Parlament Catal per
impedir la votaci de les mesures dausteritat. Diversos poltics sn in-
crepats, insultats i (suaument) agredits amb empentes i escopinades. Per
primer cop en molts anys, els rics i els governants senten una mica de por
de part de les seves vctimes.
18 de Juny: 500 persones es manifesten a Reus per protestar contra les
retallades.
19 de Juny: A Barcelona, 250.000 persones participen en una manifesta-
ci contra les retallades.
29 de Juny: LAssemblea Social del Clot realitza el primer de diferents talls
de trnsit. Es bloqueja lAvinguda Meridiana a laltura del carrer Rogent
en solidaritat amb les treballadores de la sanitat.
30 de Juny: Usuaris i treballadors de lHospital del Mar i de lHospital de
lEsperana, conjuntament amb manifestants de Grcia, fan una cassola-
da a la casa dArtur Mas, President de la Generalitat. El mateix dia hi ha
una manifestaci a Montcada.
10 de Juliol: La Xarxa de Suport Mutu del barri del Clot de Barcelona, al
seu acte inaugural, fa una cercavila pel barri, passant per lHospital Dos
de Maig per tal dunir el tema de la sanitat amb altres lluites del barri.
Mesos desprs, varies cercaviles acaben a lHospital Dos de Maig, i moltes
daltres hi comencen, sovint caminant des dall fns al centre, bloquejant
tots els carrers que es troben pel cam.
10
13 de Juliol: Un centenar de persones bloquegen alguns dels carrers que
envolten lHospital Dos de Maig i fan soroll en contra de les retallades. s
la cassolada diria ms gran fns aquell moment, i la realitzen vens i usua-
ris de lHospital, que shavien estat organitzant en les setmanes prvies.
14 de Juliol: A Girona, diversos collectius protesten en una conferncia
del Conseller de Salut Boi Ruiz. Uns dies desprs, els mossos inicien di-
ligncies contra sis persones, algunes delles treballadores de la sanitat
pblica. Se les acusa dun suposat delicte dagressi, coaccions, desordres
pblics i atemptat a lautoritat contra lalcalde de la ciutat.
25 de Juliol: Grups feministes organitzen una concentraci contra els an-
tiavortistes a lHospital de Sant Pau.
Agost: Sanuncia el tancament de 40 Centres dAtenci Primria i la re-
ducci, pel mes dagost, dels horaris duna cinquantena de centres ms.
Centenars de vens de Badia del Valls i Olesa de Montserrat i altres in-
drets de Catalunya, passen les vacances a casa per poder dormir als CAP
i evitar el seu tancament.
3 de Setembre: Centenars de persones a Banyoles, Breda, Hostalric, Bla-
nes, Palams, Tarragona i altres ciutats tallen diverses carreteres per pro-
testar contra les retallades en sanitat.
16 de Setembre: La Conselleria de Salut anuncia el tancament nocturn
de ms de 10 CAP. A partir dOctubre daquest mateix any, 56 CAP dun
total de 185 que atenien les 24 hores perden la seva condici de recursos
datenci continuada.
25 de Setembre: Concentraci contra els antiavortistes a lHospital de
Sant Pau.
29 de Setembre: Els vens i les treballadores del barri del Clot-Camp de
lArpa de Barcelona realitzen una assemblea a lHospital Dos de Maig. La
mateixa nit, una barreja de venes, usuries i treballadores sajunten per
11
ocupar lHospital Sant Pau. Es projecta una pellcula, es fan pancartes i
shi passa la nit. El mateix dia, 500 professionals sanitaris havien ocupat
la sala dactes de lInstitut Catal de la Salut i una manifestaci espontnia
havia recorregut el centre de la ciutat.
4 dOctubre: A Barcelona i altres llocs de Catalunya, i per ordre de
lAudincia Nacional de Madrid, els Mossos dEsquadra comencen a de-
tenir els 22 imputats que suposadament van agredir els parlamentaris el
15 de juny, en el que la premsa va anomenar El setge al Parlament. El
mateix dia, es convoca una mani solidria de 1,500 persones que surt de
Plaa Catalunya, baixa Les Rambles i acaba a la Generalitat. Es realitzen
pintades, es bloquegen carrers i es fa soroll. Un parell de dies desprs,
3.000 persones realitzen una altra mani solidria que arriba fns el Minis-
teri dInterior.
5 dOctubre: Desenes de venes de Cornell de Llobregat participen a una
nova manifestaci contra les retallades i per una sanitat pblica i de qua-
litat.
12 dOctubre: Les treballadores de lHospital de Bellvitge fan un tall de
trnsit a Gran Via, en defensa de la sanitat pblica. Dos dies desprs, les
treballadores de lHospital de Llobregat comencen a acampar a les portes
del centre sanitari.
15 dOctubre: 200.000 persones es manifesten a Barcelona contra les re-
tallades. Es reparteixen milers doctavetes, es pinten les parets, es tallen
carrers i sataquen seus de diversos partits poltics aix com la Borsa de
Barcelona amb bombes de pintura.
11 de Novembre: Sanuncia que lHospital de Sant Pau suspendr el con-
tracte a 1,397 treballadors.
15-16 de Novembre: Vaga de metges que afecta els 65 hospitals i els 427
Centres dAtenci Primria que confguren el Sistema Sanitari Integral
dUtilitzaci Pblica de Catalunya (SISCAT).
12
22 de Novembre: Artur Mas anuncia un nou impost a la Sanitat pel 2012.
25 de Novembre: Concentraci contra els antiavortistes a lHospital de
Sant Pau.
4 de Desembre: Membres del grup La Selva Units pel CAP talla lN-11
direcci Tordera.
13 de Desembre: Sota el lema Jo tamb estava al Parlament, dues mil
persones realitzen una manifestaci solidaria amb les detingudes pels fets
del Parlament, just un dia abans que els poltics testifquessin a lAudincia
Nacional.
18 de Desembre: Una manifestaci de 500 persones, convocada per dife-
rents plataformes del Baix Llobregat, talla el pont de Quatre Camins a la
N-340.
19 de Desembre: Centenars de persones es manifesten a Santa Coloma de
Gramenet contra les retallades en la sanitat pblica.
Al 2011 es van rebre unes 13.010 denncies per negligncia sanitria, tant
a la sanitat privada com a la sanitat pblica. Aix suposa un increment de
848 denncies respecte lany anterior, i 603 denuncies relacionades amb
pacients que van acabar morts.
2012
19 de Gener: Treballadores de lHospital Sant Pau obren una de les sales
amb llits, que lHospital havia tancat, com a mesura de fora ja que al dia
segent es comena a aplicar lERO (expedient de regulaci docupaci) a
algunes treballadores.
25 de Gener: Ms de cent persones (feministes, anarquistes i venes), re-
colzades per lAssemblea de Drets Socials de Eixample Dret i lAssemblea
Social del Clot-Camp de lArpa, bloquegen la manifestaci ultra-catlica i
antiavortista. Les contra-manifestants reclamen lavortament lliure i gra-
13
tut sota els lemes nosaltres decidim sobre els nostres cossos i feixistes
fora del barri. Sincrepa i es llena brossa als feixistes i fnalment els mos-
sos colpegen a les contra-manifestants.
11 de Febrer: La Reforma Laboral del 2012 entra en vigor. La reforma
augmenta la precarietat laboral i lexplotaci de les persones treballadores
i disminueix laccs a les necessitats de supervivncia.
17 de Febrer: A Girona es fa una concentraci en suport a les 6 encausa-
des del 14 de Juliol.
4 de Mar: A les jornades dacci feminista autnoma, Se va a armar la
gorda!, a la Plaa Joan Riera (davant ledifci ocupat de 15O), es va orga-
nitzar un taller dautogesti de la salut femenina.
29 de Mar: Vaga general. El seguiment de la vaga s del 85%, un segui-
ment ms alt que a la vaga de setembre del 2010. Centenars de milers de
persones prenen els carrers arreu de Catalunya i a tot lEstat Espanyol,
algunes en manifestacions organitzades pels sindicats pactistes, altres en
manifestacions de sindicats no pactistes com la CNT, CGT i COS. Milers
de persones ms lluiten contra la policia i destrossen smbols de lEstat i
del Capital. Una part dels vaguistes es motiven per la seva oposici a les
retallades, i una altra part per la seva negaci al sistema sencer.
20 de Abril: Les retallades no paren. La nova llei 16/2012 decreta el co-
pagament de medicaments, la f de la subvenci duns 417 medicaments
i altres mesures que afecten laccs a la sanitat. Com a conseqncia
daquestes mesures, un dels autors daquest llibre perdria ms endavant
la seva targeta sanitria.
1 de Maig: Unes vint mil persones prenen els carrers de Barcelona en una
manifestaci anticapitalista, repartint propaganda a favor dels disturbis
de la vaga general, en contra de la repressi estatal i a favor duna revolu-
ci social.
14
Una Sanitat Malalta
15
Qu s la salut?
La gente muere aqu de malnutricin, no por hambre, sino por obesidad.
Muchos occidentales la sufren en su da a da. La comida que comemos ha
sido descrita como anti-nutritiva por algunos nutricionistas -importada,
empaquetada con materiales txicos, y producida por una maquinaria
de agricultura industrial masiva (suelos pobres e insecticidas)-. La
comida rpida y las chucheras no son comida. La comida que comemos
no nos sana, nos hace dao. El conocimiento y proceso de cultivar,
cosechar y recolectar nuestra comida tambin se ha perdido -junto
con el proceso curativo de estas actividades, nuestra conexin con la
naturaleza y la sensacin de autonoma sobre nuestras necesidades
bsicas y supervivencia-(...) Ya no recordamos cmo curarnos a
nosotrxs mismxs. Incluso si nos acordramos, las enfermedades
producidas por la sociedad tecno-industrial probablemente estn fuera
del alcance de los remedios tradicionales, y la industrializacin ha
eliminado muchas de las plantas que empleaba la medicina natural.
[Vivimos en] un desierto agrcola e industrial. Beyond Amnesty
Tendim a confondre salut, sanitat i medicina. Sa-
lut s una capacitat inherent; medicina s un art i una cin-
cia
1
; la sanitat s una estructura que engloba uns serveis sanitaris.
La defnici presentada per lOrganitzaci Mundial de la Salut diu
que la salut (del llat salus, -tis) s lestat de complet benestar fsic,
mental i social, i no solament labsncia de malaltia o dolncia.
Podrem defnir la salut com lestat fsic-emocional en el qual es troba
una persona i varia segons el moment. Es podria dir que s una capacitat
inherent a lorganisme. Tota persona viva que per tant tingui organisme
t salut.
La paraula curar prov del llat curare i signifca cui-
dar. Per tant, podrem dir que curar-se s cuidar-se. Es tracta daplicar
1 Les frases en cursiva que trobars al llarg daquest text estan extretes del
text 52 idees de la tempesta del collectiu Sumendi.
16
amb xit els remeis corresponents per tractar una lesi o dolncia.
La salut s el nostre estat natural. Lessncia de la curaci consisteix a
eliminar els impediments que no ens deixen estar en equilibri amb nosal-
tres mateixes.
Per, qu fa que la nostra salut salteri? Existeixen diversos fac-
tors que propcian un estat de malestar. Generalment, quan les nostres
necessitats bsiques es veuen alterades (falta dhigiene, alimentaci de-
sequilibrada i habitatge en males condicions) o el nostre espai ambiental
es modifca (contaminaci, soroll, ritmes accelerats, qumics i pesticides)
emmalaltim. La malaltia no s ms que una alteraci del nostre organ-
isme davant un atac extern. El nostre cos comena un procs de defensa,
s el que denominem autocuraci. Sactiven una srie de mecanismes i,
si els deixem actuar, s probable que tornem a un estat dequilibri.
El problema s que moltes vegades no tenim temps per a curar-
nos, no respectem els nostres ritmes.
De vegades necessitem emmalaltir per poder estar sans. Per tant,
la salut, ms que un estat, s un procs en el qual el benestar o la malaltia
es manifesten. s impossible aspirar a tenir un complet benestar a tots els
nivells. s neurtic pretendre la perfecci.
Moltes vegades es t una visi idllica de la salut i aix fa que
rebutgem la malaltia. Per la malaltia s simplement un procs necessari
en la nostra salut i en el nostre benestar. Com a ssers orgnics emmalal-
tim. Per, qu s la malaltia?
Podrem defnir la malaltia com el procs pel qual el nostre cos
entra en una crisi curativa sviament provocada per lorganisme. Per tant,
hem daprendre a tractar la malaltia com a part de la nostra salut, a saber
gestionar-la i suportar-la duna manera no angoixant, sin sana i curativa.
Hem de comenar a confar en nosaltres mateixos, en el gran poder au-
tocuratiu del nostre organisme. La major part de malalties (infamacions,
infeccions, diarrees, granellades, congestions, febres, etc.) sn autolim-
itades; s a dir, tenen un principi i un fnal. El cos se sol guarir el solet
(gaireb sempre), ja que disposa de les seves prpies armes per fer-ho. s
el que anomenem malaltia o crisi curativa (febre, tos, suors, infamaci,
etc). El dolor ens avisa que alguna cosa no est funcionant b i que hem
de prestar-li atenci a aquesta part.
Per descomptat no sempre trobarem el remei en la autocuraci.
17
En molts casos la intervenci de persones especialitzades ser necessria
per sanar-nos. Per cal saber trobar un equilibri entre confar en els nos-
tres cossos i saber quan necessitem acudir a alg que ens faciliti les eines
per sanar-nos.
El problema de tot aix s que hem perdut gran part del llegat
histric que els nostres avantpassats han anat transmetent generaci de-
sprs de generaci. El capitalisme, en arrasar pobles i cultures ha anat
eliminant svies i autctones visions de la salut, de la cura, de la cu-
raci, del benestar, del malestar, etc. I aix ha fet que la sanitat hagi
estat monopolitzada pel poder. Daquesta manera es genera la divisi
especialistes-pacients, la qual cosa provoca una forta segregaci de co-
neixements, ja que el malalt perd totalment els recursos per sanar-se.
Aix s negatiu per dos motius. En primer lloc perqu la saviesa queda
en mans duns pocs i aix pot ser utilitzat per a fnalitats lucratives, com
est passant actualment amb tot el negoci existent de farmacutiques i
sanitat. En segon lloc perqu el malalt perd totalment la seva autono-
mia i la seva capacitat prpia de curaci, la qual cosa provoca que hagi
de dependre innecessriament dun sistema sanitari, que en moltes oca-
sions no necesitaria recrrer si disposs de les eines necessries per
a la seva curaci, provocant gran ignorncia sobre el seu propi cos.
Estem en mans dun sistema que solament creu en els benefcis. Saprofta
del nostre desconeixement i ens mostra un nic cam: la confana cega
en una srie de tractaments subministrats per experts de la salut que es
situen per damunt nostre i resulten ser una espcie de dus.
La salut duna poblaci depn sobretot de la manera de vida i de
les condicions ambientals i psicosocials (molt ms que de lassistncia
mdica). Grans laboratoris i evolucionades teories han anat inculcant a
travs dels anys uns hbits que ens han anat allunyant de nosaltres ma-
teixes. Aix ens ha convertit en ssers depenents de les grans multinacio-
nals i dels grans especialistes.
Exemples com la teoria microbiana que es basa en la hiperneteja,
eliminar els microbis del nostre cos i del nostre entorn, estan generant
una epidmia dallrgies, dasma i de malalties autoinmunes. El nostre
concepte dhigiene s pervers perqu hem arribat a creure que els mi-
crobis i les infeccions sn dolentes (la nostra hiperhigiene s perversa,
nociva). Ens hem tornat enemics de nosaltres mateixos. Diguem que en
18
segles passats la gent moria per falta dhigiene (els metges no es rentaven
les seves mans abans dintervenir en un part per exemple, o utilitzaven
instruments dun pacient a un altre sense netejar-los prviament) i ara
emmalaltim per extrema higiene.
La por que ens genera emmalaltir i les noves malalties sorgides
arran de les condicions de vida precries (no descansar el que neces-
sitem, alimentar-nos amb aliments de mala qualitat que ens omplen per
no ens nodreixen, lestrs, la contaminaci, els qumics, etc) han fet que
generem una dependncia amb la indstria farmacutica. Somiem amb
descobrir una pastilleta per a cada problema. Perqu esperem que les so-
lucions al nostre malestar provinguin de fora. No ens esforcem a canviar
els hbits que ens danyen, simplement prenem pastilles que bviament
no poden solucionar un problema de base. Aquesta dependncia als fr-
macs, per afegiment, s un bon brou de cultiu per a lepidmia de dro-
godependncies.
s aix com deixem de creure en el nostre poder autocuratiu i ens
tornem dependents dun munt de mentides i de necessitats creades per
buidar-nos les butxaques.
Aix s com les multinacionals farmacutiques no paren de lu-
crarse amb les angoixes i malalties de la gent. Cohabiten sense cap prob-
lema amb sistemes sanitaris insolidaris.
El problema s que per ms que ens mediquem, si no trenquem
amb el sistema que ens explota, que ens fa viure vides miserables a fora
de treball-consum-factures, que ens allunya de nosaltres mateixes, mai
serem persones sanes. Som animals i ssers orgnics, si no entenem aix
estarem sempre lluitant contra nosaltres mateixos. Estem destruint la na-
turalesa que ens alimenta i ens dna recer, no vivim en concorde al que
som. Fabriquem i consumim productes nocius que no necessitem i que
ens perjudiquen. Forcem el nostre cos, no els donem les hores de descans
que necessita, ni els aliments apropiats. Desprs pretenem que un metge
i una pastilla ens salvin. I continuem vivint les vides que ens han marcat
viure, sense qestionar res, amb el cap ajupit. La roda de lexplotaci gira
i gira i la nostra salut es deteriora a poc a poc.
Les malalties no sn un capritx de la naturalesa. Hem descoltar-
les perqu ens estan ensenyant el cam. Cap pastilla ens guarir si no ens
fem cas. Si no comencem a canviar els nostres hbits i la nostra alimen-
19
taci, si no respectem els nostres processos naturals de autocuraci, em-
malaltirem una vegada i una altra sense donar oportunitat al cos a sanar-
se. La soluci a tot aix? Confar en els nostres cossos, generar una sanitat
autogestionada on el que interessi no siguin els benefcis sin la curaci
de les persones. Est b aprendre a anar ms a poc a poc i escoltar al cos,
per no s sufcient. Solament resulta ser una soluci per a la gent que t
el privilegi de poder parar, de tenir temps, de no haver de treballar en dos
treballs per alimentar als nens, pagar el lloguer i les factures. Pels ms
explotats no hi ha temps per descansar. Si caus malalt has de medicarte
perqu si agafes la baixa per poder recuperar-te com cal possiblement et
fassin fora del treball o et mirin malament. Llavors, arribem a la conclusi
que no podem guarir-nos i viure vides saludables sense canviar algunes
coses bsiques del mn en el qual vivim com lexplotaci- i no po-
dem enfrontar-nos a les estructures, sistemes i institucions que promouen
lexplotaci sols, sense ajuntar-nos amb els altres. Al cap i a la f, som ss-
ers socials i no existeix cap soluci individual de la salut. Aquest llibre est
dedicat a aquest enfrontament contra els qui ens mantenen en la misria.
Llavors aprenguem a cuidar-nos mentre canviem el mn.
20
Sanitat en Quarentena
Sc d'un pas on noms existeix la sanitat privada, on la gent sen-
se feina o amb feina precria t poc accs a la sanitat. Fa poc temps vaig
aconseguir laccs a la sanitat per primera vegada en deu anys, ja que he
immigrat i visc aqu a Barcelona. Pateixo d'una condici crnica i per f
moperaran, si no es tanca abans l'hospital que em toca, que s l'Hospital
Dos de Maig. s a dir, les retallades en sanitat mafecten directament.
Diversos amics i vens meus treballen al sector de la sanitat. Una
amiga, per exemple, s metge per encara no s resident al seu hospital,
aix que tamb senfronta amb la precarietat. El pare del meu fllol s por-
talliteres. Noms li fan contractes de tres mesos. bviament, no vull que
perdi la seva feina.
Per quan majunto amb les venes i els vens per lluitar contra les
retallades, no vull reaccionar cegament a la situaci i prendre les mesures
bvies com manifestacions, peticions i rodes de premsa. Vull pensar-ho
b. Al laberint de la democrcia, el cam de lluita ms fcil que s el
cam que ens ensenyen i ens faciliten sol ser illusori i inefca
Tenim drets per protegir-nos, tenim la premsa per difondre les
nostres querelles, tenim sindicats per defensar els nostres interessos labo-
rals, tenim poltics per representar-nos i si ens decepcionen molt fns i tot
podem fundar un nou partit poltic. Tamb podem organitzar una mani-
festaci, sempre que demanem perms a la policia i respectem les lleis i
ordenances cviques. Tot aquesta tramoia ha de servir per alguna cosa, oi?
Doncs, estem aprenent que aquests mecanismes serveixen per
protegir el mateix sistema i que a nosaltres no ens serveixen per a res. Poc
a poc, estem sortint del ciutadanisme innocent de "Democrcia Real Ya" i
estem aprenent a lluitar amb fora per recuperar el que ens pertany.
Exactament qu s el que estem perdent amb les retallades? Ara
ens volen treure la sanitat pblica, cosa que ens afectar greument. Per,
d'on prov la sanitat pblica? Si realment s nostra, com s que una insti-
tuci aliena ens la pot treure? I si no ens pertany, sin que ens s regalada,
perqu abans s i ara no? Diuen que si no saps d'on vens, no pots saber
cap a on vas.
21
La sanitat pblica s un aparell ms de l'Estat de Benestar. I s
evident que els altres elements daquest Estat, com el transport i l'educaci
pblica, la jubilaci subvencionada, l'assistncia a les mares o a les perso-
nes en situaci de desocupaci o el treball fxe i no precari, tamb ens els
estant traient poc a poc. De fet, des de ja fa anys es sentia parlar de la mort
de l'Estat del Benestar. L'austeritat va ser un projecte del neoliberalisme
des dels anys de Tatcher i de Reagan, molt abans de la crisi fnancera
que utilitzen actualment per justifcar les retallades. I el neoliberalisme s
noms l'estratgia dominant dels capitalistes en l'poca actual. Estem per-
dent la sanitat pblica perqu els capitalistes estan canviant el seu cam,
de l'estratgia de l'Estat de Benestar a l'estratgia de lausteritat, que ja es
va inaugurar als pasos pobres a fora dels xantatges del FMI, del Banc
Mundial i daltres institucions.
Per entendre perqu estan canviant d'estratgia, hem de sortir de
la mitologia democrtica i de la seva falsa igualtat i unitat ciutadana. Hem
de parlar d'un "ells" i un "nosaltres. Perqu quan diem que la f de la sani-
tat ens afectar greument, no s cert si parlem de totes i tots els ciutadans
de l'Estat Espanyol. Perqu a cada ciutat de Catalunya, igual que passa a
Castella o a Andalusia o a Euskal Herria, hi ha persones que van en cotxe,
que paguen escoles privades als seus flls, que guanyen sous extraordina-
ris per la "feina" dura de manar els altres, d'invertir, o de ser propietaris;
persones que pertanyen a mtues i a qui importa una merda la sanitat
pblica. I no s casualitat que siguin les mateixes persones que saproften
dels moments de crisi, mentre els altres patim. Que fan carreres poltiques
o sn els vens i els amics dels que ens governaran, els mateixos que fan les
lleis i que sn els autors de l'objectivitat que ens ven la premsa.
I van ser ells tamb els que en un moment concret, durant les
poques de rebelli desprs de la primera i segona Guerra Mundial, ens
van concedir l'Estat del Benestar. A lEstat Espanyol va arribar una mica
ms tard i va donar contingut a la mentida democrtica de que totes i
tots rem iguals, de que no existia un "ells" i un "nosaltres". I noms van
cedir aquests privilegis per frenar lluites potents, populars i -als anys de la
post-guerra- armades, que amenaaven amb derrotar el poder de l'Estat
burgs i reemplaar-lo per un o altre tipus de comunisme -segons una
visi autoritria de les seguidores i els seguidors de Moscou- o una visi
llibertria i auto-organitzada de les persones que encara se'n recordaven
22
de les collectivitzacions de Catalunya i Arag o de les comunes lliures
reprimides per la facci bolxevic a la revoluci russa.
A Itlia, Frana i Grcia, una gran part de la resistncia antifeixis-
ta que va ajudar a vncer els Nazis, que va alliberant una gran part de
les terres posteriorment ocupades pels exrcits dels Aliats, va lluitar pel
comunisme (llibertari o autoritari), no pas per entronitzar la mateixa bur-
gesia que abans de la guerra era la seva enemiga i que durant els anys 30
havia collaborat amb els feixistes.
Per una banda, els exrcits de Gran Bretanya o dels Estats Units
havien de reprimir i fns i tot exterminar els revolucionaris (amb la ajuda
de Stalin, a qui tampoc agradaven els radicals que podien desestabilitzar
les relacions amb els altres estats). A Grcia, els britnics van massacrar
els guerrillers antifeixistes que no es van desarmar. A Roma, els ianquis
van bombardejar els barris amb ms presencia de partisans. I en el cas de
l'Estat Espanyol, els serveis secrets francesos ajudaven la Gurdia Civil a
trobar i assassinar els maquis llibertaris que mai van parar de lluitar con-
tra el feixisme.
Per altra banda, els nous governs instaurats pels vencedors de la
guerra van pacifcar la seva poblaci i aix van desinfar un moviment
revolucionari amb la introducci de certes mesures de protecci social,
sovint amb la participaci de partits Socialistes i Comunistes integrats
al nou Estat. Segons el model empleat pel president ianqui Roosevelt als
anys 30, les mesures de benestar van ser dissenyades per recuperar la for-
a de treball de la poblaci, per prevenir una revoluci i per crear no-
ves oportunitats d'inversi en una economia destrossada per la guerra i
l'anterior depressi. Era un moment en que en una crisi de post-guerra
smptoma tpic pel descens de la producci que segueix desprs d'una
guerra podia haver esclatat una insurrecci social. Per l'estratgia de
benestar tamb creava moltes oportunitats econmiques, aix que quan
havia passat el perill duna possible revoluci, va seguir complint un pa-
per til pels capitalistes.
Avui dia, els estats sn tant forts i les lluites populars tan dbils,
que no recorden la seva prpia historia i lhan cedit a les institucions of-
cials que retenen la memria histrica. A ms, l'expansi de la producci
que va formar la base de l'poca de la post-guerra ja va acabar als anys
70. Des de llavors, els capitalistes van haver de destinar els seus bene-
23
fcis no a la producci -opci que ja no donaria ms benefcis- sin a
l'especulaci. El sistema capitalista no pot funcionar duna altra manera.
Per l'especulaci, base de l'expansi econmica dels 90, tamb t un l-
mit, al que es va arribar el 2008. I llavors, en comptes de deixar que nau-
fraguessin els bancs importants resultat de totes les crisis fnanceres del
passat van decidir destinar els diners de l'Estat de Benestar als bancs
fracassats. Ja no necessiten comprar la nostra lleialtat perqu estem ja ve-
nudes i venuts a la ideologia democrtica i ciutadanista. Les noves opor-
tunitats per a la inversi sn en l'alta tecnologia o en el desenvolupament
de lecocidi i el genocidi dels pasos pobres, no en el consumisme del Pri-
mer Mn. Han desaparegut ja tots els ofcis que requerien coneixements
especialitzats, i han estat reemplaats per mquines. A nosaltres noms
ens necessiten pel treball no especialitzat, i per tant som maquinria ba-
rata i no els importa la nostra salut ni la nostra educaci.
s per aix, i no per una altra cosa, que ara els sembla "necessari"
treurens l'Estat de Benestar. Perqu ara no ens tenen por. I s un indici
de la ignorncia regnant que tantes persones indignades creguin als pa-
llassos qui, mentres preparen la seva prpia carrera poltica, ens assegu-
ren que si ens mantenim pacfcs, legals, cvics i sortim b a la premsa,
podrem guanyar. La veritat s, que l'nica manera de no perdre l'Estat de
Benestar seria construir lluites populars encara ms fortes i combatives
que les lluites que existien fa mig segle. Per incls amb aix no seria f-
cil guanyar. La histria de l'Estat de Benestar ens mostra que mai ens va
pertnyer a nosaltres, mai va ser una cosa dissenyada i pensada pel nostre
benestar, sin pel benestar dels capitalistes.
s per tot aix que es fa imprescindible fer una crtica a la sanitat
actual i plantejar una sanitat autogestionada, creada per nosaltres i dis-
senyada per la nostra salut, llibertat i felicitat.
Per tant, el que sembla el cam pragmtic i realista s un cam
realment ridcul. Refant-nos de les lleis dels nostres governants, creient-
nos la mentida democrtica de que els rics i nosaltres som iguals i es-
tem units, atacant i expulsant els "violents" de les manis per a protegir la
policia o els aparadors dels bancs o de Starbucks (multinacional ianqui
assenyalada per la premsa com a una petita cafeteria desprs que un grup
dencaputxades la destrosss durant la vaga general del 29 de mar del
2012), demanant al govern que salvi la sanitat, intentant sortir b als mit-
24
jans de comunicaci, buscant nous poltics per a votar, no fem res ms que
enfotrens-en de nosaltres mateixes. Estem alant amb orgull la bandera
blanca i demostrant als nostres explotadors que estem totalment rendits i
derrotats, que poden seguir endavant amb les seves agressions perqu no
existeix cap perill als ciments del seu poder. Pot ser que caigui un partit o
un altre, per tot el joc, tota la maquinria, seguir en marxa.
Desafortunadament, hi ha molts capellans del moviment entre
nosaltres que sempre s'apunten a difondre aquest engany. La gent que di-
rigeix les manis o monopolitza el megfon, que es sent identifcada amb
les normes del sistema, que t un afany pel poder, que realment creu que
s pitjor bloquejar un carrer, defensar-se de la policia, trencar un banc o
colpejar un poltic que perdre la sanitat. Aquell que sempre ens dirigeix
cap el cam destinat a lestancament i el fracs tamb sap que existeix una
bona recompensa per a les persones de base que demostren al sistema que
saben manejar, controlar i tranquillitzar una lluita popular.
Es el mateix que va passar amb CCOO o el PSOE, organitzacions
formades en part per persones que van lluitar amb valentia durant els l-
tims anys de la dictadura i que van entregar-se a la maquinria del poder.
Les lluites durant la Transici es van perdre, per els seus dirigents van
guanyar alts crrecs en el nou govern. Ja sabem tots que CCOO i el PSOE
sn iguals que altres sindicats subvencionats o partits poltics. Sn ells els
que ens trepitgen, ens exploten i ens condemnen a la misria.
S'ha dentendre que en la situaci actual, tamb sorgiran parsits
semblants des de la base per dirigir els moviments fora de la confictivitat
i lautogesti i cap a l'assimilaci i la institucionalitzaci. En cada lloc on
aparegui una lluita autnoma, auto-organitzada, forta i creativa, per all
rondaran aquests parsits, com mosques a la merda, per posar-se a la ca-
palera, sortir a la premsa, dirigir la massa i buscar una invitaci a la taula
dels poderosos i tenir aix una oportunitat per pactar.
Per tant, hem dorganitzar les nostres lluites de manera descentra-
litzada i incontrolable. Hem de conscienciar-nos de qui sn els qui patim
l'explotaci i qui sn els que ens exploten (desmentint, per exemple, la
propaganda xenfoba). Hem de crear un poder popular sempre autoges-
tionat, sense poltics ni comits central. El que necessitem no s la uni-
tat per consensuar una llista de propostes comunes per presentar-les a
la premsa ni un portaveu per dialogar amb els poderosos. Necessitem la
25
fora i els coneixements per prendre els carrers i tamb per prendre la
infraestructura de la que depenem per a la nostra supervivncia, perqu
el que ens interessa es recuperar-ho tot i compartir-ho, sense rics, sense
dirigents, sense representants.
Si la lluita en sanitat queda com un moviment monotemtic, no
t cap sortida a part de negociar amb els poders actuals. Per les lluites
es posen en quarantena per controlar-les millor. La lluita per la sanitat ha
de ser la mateixa que totes les altres lluites contra el sistema capitalista.
No pot ser una lluita per una sanitat pblica caducada que mai ens ha
estat prpia, i no pot ignorar les arrels de l'Estat de Benestar i de l'actual
austeritat sense fracassar. Ara les treballadores i els treballadors del sector
pblic, ja sigui sanitat, educaci o altres funcionaris
1
, s'enfronten amb la
possibilitat de ser convertides en treballadores precries, s a dir, dentrar
en la mateixa realitat que ja patim les altres persones de les classes popu-
lars. Ajuntant totes les lluites, veurem que totes les nostres misries tenen
la mateixa causa i els mateixos autors.
Manifestar-nos i exigir millores als poltics sembla ms fcil que
canviar el mn sencer, i ho s, per la primera opci no t cap mena de
possibilitat de salvar la sanitat, ni molt menys. O som honestes i ens ren-
dim ja, o reconeixem el comproms gros que ens toca viure: per canviar
alguna cosa hem de canviar-ho tot. Hem de portar endavant una revolu-
ci social. Una revoluci s molt ms que una assemblea, una ocupaci
d'una plaa o la manifestaci ms nombrosa que hem vist mai. Comena
amb la solidaritat i l'acci directa i desprs passa per un cam d'anys de
lluita, d'autoorganitzaci i fnalment de guerra, quan per f els poderosos
deixen caure la mscara democrtica i intenten aniquilar-nos. En aquest
cam, aprenem caminant.
Es pot entendre que moltes persones no s'atreveixin a prendre
aquest cam, per no podem permetre que sassenyali un cam illusori,
el de la sanitat pblica, com una cosa bona que ens pertany a nosaltres i
que es salvar amb un moviment pacfc i ciutadanista, sense haver-nos de
mullar les mans amb la tasca feixuga de la solidaritat amb altres lluites. O
parlem de revoluci, o alcem la bandera blanca.
1 Aqu no parlo dels matons dels policies, que com a bons oportunistes intenten
afegir-se al moviment contra les retallades, perqu qui t porra i pistola i treballa com a
mercenari contra les marginades de la societat no coneix la precarietat, per molt pobre
que sigui, i mai pot entendre ni merixer la solidaritat. s pitjor que ser un delator.
26
Realment ens volen matar
Un anlisi del desenvolupament del capitalisme ens mostra una
cara prou mercenria de la sanitat. Abans, sota el feudalisme, els senyors
havien dassegurar la supervivncia dels camperols. Com que els campe-
rols van gaudir del dret inalienable a la terrai la terra no li pertanyia al
senyor com una mercaderia sin que era una espcie de b com entre el
camperol i el senyorera difcil trobar nous cultivadors si el senyor obli-
gava els seus a treballar fns a morir. Noms els senyors ms poderosos,
amb moltes terres i riqueses, podien explotar una part dels seus sbdits
fns la mort.
En canvi, amb el capitalisme, quan els nous burgesos (entre ells
antics senyors i nous comerciants de les ciutats) van expropiar violen-
tament les terresconvertint-les en propietat i expulsant els cultivadors
(que formarien la nova classe treballadora)ja no s'havien de preocupar
del benestar dels seus treballadors. Podien explotar-los fns a la mort en
les fbriques i desprs trobar-ne daltres. Va ser l'Estat qui va assumir la
responsabilitat dassegurar labundncia de m d'obra barata. Aix es va
aconseguir a travs de la criminalitzaci de lavortament i de la contracep-
ci, forant a les dones a augmentar la poblaci, i a travs de la crimina-
litzaci de lautosufcincia camperola amb les noves lleis de propietat. A
partir d'aleshores, nosaltres, les classes populars, vam conixer el xantatge
del treball assalariat, l'obligaci de vendre el nostre temps i les nostres
energies als rics (propietaris de la terra, de les fbriques, de les empreses
i del capital) a canvi duna petita part del valor produt necessari per a la
nostra supervivncia.
L'Estat tamb va comenar a preocupar-se de la nostra salut. En
la seva guerra contra l'autosufcincia ja havien destrossat la medicina
tradicional que sovint era gestionada per dones. Ara shavia daplicar una
nova medicina--professionalitzada, patriarcal i capitalista--per mantenir-
nos vius i capaos de seguir treballant
1
. Mentre el capitalisme necessits
mquines per treballar, la sanitat pblica ens mantindria en marxa.
1 Veure larticle La desaparici de les curanderes
27
Per qu passa quan el capitalisme t un supervit de mquines?
Aquesta s la situaci actual. Amb la mecanitzaci, ja s'ha eliminat una
gran part del treball industrial. Aquesta mecanitzaci noms far que
augmentar. Durant els '90, el creixement econmic es va basar, en part,
en l'augment de llocs de treball en el sector de serveis. Per cada cop ms,
sestan introduint noves tecnologies que treuen ms llocs de treball, com
les caixes automtiques d'autoservei als supermercats, serveis d'atenci
a clients fets per ordinadors, etc. En un futur proper, no necessitaran els
seus treballadors. Per ells, som maquinria caducada.
Quan diem, "Retallar la sanitat s assassinat!" no s cap exageraci
ni accident. Realment es tracta d'aix. Ens volen matar perqu ara ja no
ens necessiten.
Com que les decisions dels governants no sn el mer resultat
d'una equaci econmica tal i com diuen els marxistessin tamb el
resultat de factors poltics, culturals i tradicionals, no intentaran reduir la
nostra poblaci de manera sistemtica. Ells tampoc poden plantejar-sho
aix perqu ells pensen amb el mateix discurs liberal que els han ensenyat
(amb la seva idea de consens social i entre classes, el seu concepte de drets
establerts pel govern en comptes de necessitats defnides per les mateixes
persones). Simplement ara treuen menys benefcis per mantenir-nos vius.
Daltra banda, segueixen contradictriament amb la campanya de crimi-
nalitzar l'avortament perqu el feixisme i la repressi a les dones ha sigut
una estratgia central per dividir i atacar a les classes populars.
Per no poden simular innocncia. Saben molt b, mentre gau-
deixin dels serveis superiors de les mtues privades, que si retallen la sa-
nitat, moltes persones moriran. s innegable. Per no seran ells el que
morin. Serem nosaltres.
28
El cos i la ment com un tot
Ms enll del benestar prpiament fsic (el del cos) ens trobem
amb el benestar psicoemocional. De fet, aquests dos aspectes formen
part d'una mateixa cosa, malgrat la insistncia de la medicina occidental
a separar-los.
Quan parlem de salut moltes vegades pensem en els nostres cos-
sos. Si enfoquem les coses des d'un punt de vista holstic, s a dir analit-
zant-les des de les mltiples interaccions que les caracteritzen, ens adona-
rem que les diferents parts del cos no es poden allar: som un ens ntegre
on unes parts es veuen afectades per les altres. El nostre cos funciona
mitjanant un conjunt d'rgans, ossos, msculs i teixits que treballen en
correlaci els uns amb els altres. A ms, per a que els nostres rgans fun-
cionin, els nostres ossos s'articulin i per a que puguem caminar, necessi-
tem una energia i un sistema nervis que doni els senyals oportuns al cos.
Per per a poder funcionar correctament tamb ens fa falta que les nos-
tres emocions sadeqin als moments que anem vivint. Partint d'aquesta
relaci cos-ment podem afrmar que els nostres estats fsics afecten als
nostres estats anmics i viceversa.
Existeixen algunes emocions bsiques en l'sser hum: l'alegria,
la tristesa, la por, la ira i la refexi. En situacions normals aquestes emo-
cions sn reaccions comuns als estmuls externs i no causen malalties. No
obstant aix, si alguna d'aquestes emocions es torna persistent, trencant
aix la resistncia normal de l'individu, llavors es poden produir trastorns
funcionals dels rgans. Aix pot ocrrer quan ens aferrem a certes emo-
cions, ja siguin de felicitat, tristesa o ira sense entendre que els estats an-
mics i les situacions canvien constantment. O quan ens obsessionem amb
un passat desgraciat o amb un futur catastrfc. En aquest cas les emo-
cions es converteixen en factors patgens causants de malalties i lesions
orgniques. Els trastorns emocionals tenen una infuncia real sobre les
activitats dels rgans. Per exemple, segons la medicina tradicional xinesa,
la tristesa pot conduir a la melancolia, que fa que l'energia s'estanqui. El
resultat s la hipofunci dels pulmons, que es manifesta en un baix estat
29
anmic, difcultat per respirar i cansament. Queda clar llavors, que hem de
cuidar la nostra salut mental i la nostra salut fsica, sense infravalorar-ne
cap de les dues, perqu el que li fas a una li fas a laltra.
El que volem refectir en aquest article s que els factors emocio-
nals juguen un paper important en el desenvolupament de les malalties
i que els factors fsics, a la vegada, condicionen la salut psicolgica. Di-
verses investigacions demostren que els factors psicolgics poden exercir
un paper fonamental en la causa i el curs de diferents malalties fsiques.
Creiem que s important no caure en hiptesis reduccionistes que expli-
quen les malalties nicament des de teories o b biolgiques-gentiques o
b psicolgiques-socials. Aix s caure en propaganda ideolgica barata.
Culpar exclusivament la gentica o la societat s demagog i manipulador.
s important, a l'hora d'analitzar la malaltia, observar els fenmens fsics,
psicolgics, socials i biolgics, s a dir els mltiples factors que poden
infuir-hi.
La veritat s que estem tan sobre adaptats, tan acostumats a
l'opressi i el malestar que ens genera aquesta societat, a mantenir-nos
inquebrantables davant situacions traumtiques, que tendim a ignorar els
senyals que el nostre cos ens dna per avisar-nos que alguna cosa no va
b. Aix es deu, entre altres causes, a les dures condicions de vida que
moltes persones pateixen, a lallunyament davant el dolor que ens con-
verteix en espectadors i no en part activa, a la incapacitat descoltar-nos i a
la distncia que tenim dels nostres cossos a causa de l'educaci patriarcal
i capitalista que hem rebut.
Per per poder estar sans no nhi ha prou amb canviar-nos a no-
saltres mateixos. Podem intentar millorar la nostra alimentaci, fer exer-
cici, aprendre a gestionar les nostres emocions d'una manera sana o gene-
rar unes relacions saludables amb altres persones. Tot aix est b i hem
d'aprendre a cuidar-nos a nivell fsic i emocional. Per si no destrum els
factors externs que ens fan mal i ens impedeixen destar sans (factors com
el treball assalariat, lestrs, la contaminaci, el patriarcat, el capitalisme,
la falta de solidaritat, entre daltres), els nostres esforos moltes vegades
seran en va, i els resultats molt pobres. Crec que cal aprendre a no tirar
pilotes fora. A saber quines coses pots canviar i solucionar per tu mateixa
i quins factors exteriors et perjudiquen i cal destruir o modifcar. Quan
llegeixo llibres sobre autoajuda i sobre la capacitat de canviar-nos a nosal-
30
tres mateixos, hi ha algunes coses que m'agraden. Crec que de poc serveix
victimitzar i culpar la societat i els altres de tots els nostres mals sin es
fa un treball personal: hi ha una gran part de nosaltres i de la nostra edu-
caci que solament nosaltres mateixes podem canviar. Per tamb crec
que les persones que escriuen aquests llibres, en alguns temes, o sn molt
hipcrites o sn molt ignorants.
No entenc com es pot analitzar el malestar personal sense ana-
litzar el mn en el que vivim i obviar totes les infuncies externes que
ens generen malestar. Si no canviem el mn de poc ens servir el tre-
ball intern que puguem fer, perqu els factors externs sempre acabaran
destruint-nos. No hi ha solucions individuals a tot aix. O destrum el
sistema educatiu actual, el sistema sanitari, l'esclavatge assalariat, les for-
mes de poder i jerarquia regnants que sotmeten unes persones en benefci
d'unes altres i construm, en el seu lloc, xarxes solidries i de suport mutu
o de poc ens serviran els hospitals, els llibres d'autoajuda o els psiclegs.
De fet, les institucions mdiques sorgeixen com a conseqncia de les
respostes corporals i mentals de les persones davant situacions d'estrs i
dopressi, s a dir, sn respostes naturals i intelligents que ens avisen que
el mn en el que vivim ens fa mal.
La medicina occidental obvia el fet que el cos i la ment es com-
plementen. Mai no va a larrel dels problemes, simplement s'encarrega de
calmar els smptomes. Aquest tipus de medicina no t sentit si l'objectiu
s la salut de les persones. Per aix necessitem anar ms enll de la mera
reivindicaci. No volem que ens tornin la sanitat perqu mai ens ha per-
tanyut. Volem crear la nostra prpia sanitat autogestionada, lluny dels
interessos dels poderosos. Volem viure en comunitats on lexplotaci des-
aparegui, on no existeixin ni rics ni pobres i les necessitats de totes les
persones estiguin cobertes (habitatge, llum, aigua, aliments, roba, comu-
nitat, contacte amb la natura, oportunitats per aprendre i desenvolupar-
se lliurament). Noms aix la nostra salut mental i fsica millorar. I
llavors podrem construir una sanitat des de baix, per i des de nosaltres
mateixes, on la solidaritat i el recolzament mutu siguin una realitat. Hau-
rem daprendre noves formes d'autoorganitzar-nos. Ser un procs dur
per segur que valdr la pena. Juntes ho podem tot.
31
Els rols assignats en la societat patriarcal
La salut d'una poblaci depn sobretot de la manera de viure i de les
condicions ambientals i psicosocials. Per tant no podem obviar el tipus
de societat en la que vivim: una societat capitalista
1
i patriarcal
2
. Partint
d'aquesta base, voldria analitzar els aspectes que infueixen i danyen la
nostra salut, tant fsica com mental. Parlar de com el patriarcat ens afec-
ta i de com la seva destrucci s bsica si volem viure en cossos i ments
sanes.
Naixem i creixem en societats patriarcals. Des de petits se'ns im-
posa un model social amb calador, fns el punt que linterioritzem i el
normalitzem totalment. Aix genera una negaci del lliure desenvolupa-
ment psicolgic, un factor importantssim per a gaudir d'una bona salut.
Si partim des del naixement ens adonem que mltiples factors contri-
bueixen a generar una diferenciaci entre gneres. s el que anomenem
sexisme, una discriminaci cap alg pel fet de pertnyer a un sexe en con-
cret. Podrem dir que ja llavors comena la construcci del gnere, que es
basa en assignar uns rols o uns altres en funci de si el nad s nena o s
nen (si t vagina o penis). Aix doncs, i sota justifcacions biologicistes i
naturals, l'agressivitat, la intelligncia, la fora i l'efccia sn considerats
estereotips caracterstics de la categoria sexual home aix com la passivi-
tat, la ignorncia, la docilitat, la cura i la inutilitat ho sn de la categoria
sexual dona. Aix genera una diferenciaci de conductes que modelen la
personalitat de les criatures i que poc a poc minven els seus propis inte-
ressos i desitjos. La violncia psicolgica i fsica que suposa aix per a les
1 Parlo de societat capitalista perqu s lactual sistema de dominaci en el
que vivim, per qualsevol forma de poder, em sembla igualment despreciable. No
pretenc canviar un sistema per un altre, o pretendre fer creure que un s millor que un
altre. Tota forma de poder, jerarquia, control i submissi de les persones sha dabolir.
2 Entenc per patriarcat el sistema de poder en el que s imposa un model
de vida basat en la heterosexualitat, la famlia mononuclear i una srie de conductes
assignades en funci dels genitals. Tot i que els homes tamb sofreixen diverses
formes dopressi conductual, lexplotaci recau principalment sobre les dones en
benefci dels homes i de la societat.
32
criatures, i ms tard per als adults, s incalculable. Aquelles persones que
no caben al seu rol, que no aconsegueixen o no volen adaptar-se al que
se'ls exigeix, sn exposades a grans dosis de crueltat i agressions per part
d'aquells que conformen el seu entorn social: insults, vexacions, puntades
de peu, cops de puny, escopinades, pallisses, ridiculitzaci, assetjament,
exclusi, tant a l'escola com al carrer, i tal vegada a casa. Aix els genera
una gran violncia fsica i psicolgica que danya la seva salut. A aquestes
persones els cal crear forts mecanismes d'autodefensa i tensi i tamb so-
len desenvolupar sentiments de por, culpa i vergonya. Tot aix condiciona
la seva llibertat d'expressi, de moviment i el seu desenvolupament.
Vegem com funcionen aquests mecanismes de control i submissi:
- Els colors
3
: Escollim un color o un altre en funci del gnere del nad.
Escollim la roba o el color de l'habitaci. D'aquesta manera anem prepa-
rant el terreny perqu la criatura aprengui a ser femenina o masculina en
funci del seu sexe biolgic (si t penis o vagina).
Seria interessant utilitzar colors independentment del sexe al que
pertanyi el nad, i que quan creixs que ell o ella pogus escollir els seus
colors preferits.
- El llenguatge: Utilitzem un to, una gestualitat o uns adjectius en funci
de si s nena o nen. Quan ens referim al nen solem emprar paraules com
fort, robust, juganer. Quan ens referim a la nena utilitzem paraules
com bufona, graciosa, dola, afectuosa i l'agafem en braos amb ms
suavitat i tendresa, amb ms fragilitat.
Seria interessant que s'utilitzs un llenguatge com per a tots dos,
ja que una nena pot ser entremaliada i forta i un nen pot ser dol i afec-
tus. D'aquesta manera no condicionem el seu carcter, sin que deixem
que es desenvolupin lliurement.
- Les conductes: Alguns autors sexistes utilitzen arguments gentics per
justifcar la conducta dels nens i les nenes. Per si observem les conduc-
tes de les criatures ens adonarem que hi ha nenes que de vegades actuen
de forma agressiva i hiperactiva i nens que actuen de forma tranquilla i
pacfca. No existeix un patr de conducta concret en funci del sexe al
3 Aquest fragment ha estat extret i inspirat pel text De la insubmissi als
bressols al combat dels gneres del collectiu Manzanares.
33
que es pertany.
El que s que fan els adults s manipular els nens perqu es com-
portin de manera determinada. Se'ls educa en la posici del cos i els mo-
viments de manera diferent: a l'hora d'asseure's, de crrer, de trepar...
imposant-los aix una tipifcaci sexual.
Seria interessant que respectssim la personalitat de cada nen i
cada nena i els acompanyssim en el seu creixement d'una manera no
autoritria, s a dir, no imposant-los com han de comportar-se, sin
deixant-los crixer tal com sn.
- Les emocions: Amb les emocions passa una cosa semblat que amb les
conductes. Se'ls fomenta o permet expressar unes emocions ms que unes
altres: les nenes no es rebolquen pel terra, no criden, no sn agressives,
sn afectuoses, tmides, presumides, porugues. Els nens no ploren, sn
agressius, no tenen por, sn actius.
Seria interessant que a la criatura se li ofers un ventall de possibi-
litats emocionals que li permetessin expressar-se i no sentir-se reprimit/
da ni coartat/da
- Els jocs: En els jocs dels nadons no hi ha discriminaci per gneres. Ms
tard s'inicien els jocs d'imitaci on els nens i les nenes es veuen infuen-
ciats pel mitj al que pertanyen. Aix, les nenes juguen a nines, a cuinetes,
a perruqueres i els nens a futbol, a eines, a cotxes, a herois. Aquesta dis-
criminaci de gnere s fomentada per la famlia i els mitjans de comuni-
caci (noms cal veure els terribles anuncis de joguines).
Seria interessant que les nenes i els nens juguessin a jocs inde-
pendentment del seu sexe. Que se'ls ensenyin diferents ocupacions i que
puguin fabricar-se les seves prpies joguines.
- La sexualitat: El que molts nens i nenes aprenen dels adults sobre la seva
sexualitat s que s una cosa brut que ha d'amagar-se. Totes les criatures
passen per una etapa exhibicionista en la qual mostren els seus genitals.
Aquest perode totalment sa en la vida dun nen s censurat i castigat
pels adults, generant en la criatura un sentiment de culpa i de rebuig cap
al seu propi cos. A ms els adults tendeixen a fer una distinci en funci
de si s el nen el que exhibeix el seu penis o s la nena la que exhibeix la
seva vagina.
Seria interessant que a totes les criatures se'ls deixs descobrir la
seva sexualitat, tocar i jugar amb els seus genitals de manera natural i no
34
com alguna cosa rebutjable.
- L'estereotip d'agressivitat: Existeix la creena que els homes sn ms
forts i les dones ms febles. Aix els nens i les nenes ho veuen en les feines
que fan molts homes i poques dones (paleta, bomber...). Es presenten rols
i estereotips falsos, ja que la fortalesa o la debilitat depenen de cada per-
sona, independentment del seu gnere. A ms les feines assignades com a
femenines, com la neteja o la cura dels nens, sn tasques infravalorades.
Seria interessant deixar a la criatura descobrir quines sn aquelles
tasques que li agraden ms i deixar que les pugui desenvolupar sense que
el seu sexe li condicioni per a aix. I que els adults deixssim de classifcar
els ofcis o les feines com a masculines o femenines.
Tots aquests aspectes, que poden semblar innocents i subtils, for-
men part d'un entramat que s l'encarregat de modelar tota la societat
patriarcal. Mitjanant justifcacions pertanyents al corrent del essencialis-
me biologicista s'afrmen veritats inqestionables que ens creiem com si
fossin una cosa natural que es trobs en els nostres gens. Aquestes veritats
arriben a afrmar que la dona s portadora hereditria d'aspectes com
l'habilitat verbal, la capacitat per interpretar gestos i expressions facials,
la sensibilitat emocional, un desenvolupat sentit del tacte, de l'olfacte i
de la oda, la capacitat per fer diverses coses alhora, lafci per fer plans
a llarg termini o l'impuls maternal. Mentre que les capacitats que formen
part del cervell mascul serien la comprensi de les relacions espacials,
el talent per resoldre problemes mecnics, la capacitat de concentraci i
l'habilitat per controlar les seves emocions (Fisher, 2000: 15).
Mitjanant aquest tipus d'explicacions es mostren com a inevita-
bles les diferncies i desigualtats entre homes i dones. Per si a una dona
des de petita se li ha ensenyat a jugar amb nines i no amb eines; si a la seva
casa ha vist com ha estat el pare el que ha canviat sempre les bombetes;
si quan surt al carrer veu que sn els homes els que porten el mono de
treball i arreglen l'electricitat, com se li podr ocrrer agafar un tornavs?
Si a un home des de petit se li ha dit que els homes no ploren, que sigui
fort, que no sigui un marieta, com podr expressar els seus sentiments en
una societat que sen riur i el condemnar per fer-ho? Aquests aspectes
no sn biolgics sin culturals. s absurd pensar que perqu la dona t
vagina i no penis no pot pujar a una escala. Per si sempre t'han dit que
no nets capa, acabes creient-t'ho.
35
La construcci del paper de la dona benefcia molt els interessos
econmics i del poder. Des de petita se la reprimeix i se la obliga a tren-
car amb la seva prpia personalitat; se ladoctrina, a fora de xantatges i
cstigs, per adaptar-se al seu paper de dona femenina submisa i dispo-
sada. D'aquesta manera s'aconsegueix que la dona s'ajusti al seu rol de
servent dels altres: cuidadora, mestressa de casa i mare. Tot aix sense
cap tipus de reconeixement ni remuneraci. A ms, segons les necessitats
econmiques del moment, la dona tamb compleix el seu paper com a
treballadora assalariada . Aix, explotada arreu, poc a poc comena el ma-
lestar, la histria, la depressi, la baixa autoestima, la desdia, la poca vita-
litat (quantes vegades t'has sentit poc vlida, ximple, intil, menyspreada,
poca cosa, cosifcada, vulnerable, feble, lletja, grossa, poc intelligent, poc
hbil, moble-forer, allada, humiliada, deprimida, a l'ombra, invisible?).
La salut fsica i mental queda per tant deteriorada.
Moltes malalties prpiament femenines sn el resultat de
l'alienaci i explotaci a la que est sotmesa la dona. No ens deixem en-
ganyar ms: tots aquells aspectes que ens pinten com naturals i inevitables
formen part d'una estructura ideolgica per a sotmetre i esclavitzar a les
dones. No sn condicions esttiques i infrangibles, encara que aix ens
ho hagin volgut mostrar. I tot aix t greus conseqncies per a la nostra
salut. No som mquines programades, som persones amb mltiples fa-
cetes, desitjos i interessos. Per poder comenar a ser lliures i estar sanes,
amb idees i interessos propis, hem de deixar de creure en les mentides que
ens expliquen sobre nosaltres mateixes. No existeix un model de dona ni
d'home nics, no existeix un model de personalitat concreta per a cada
sexe. Solament existeixen els interessos morals, econmics i ideolgics.
La nostra salut, la nostra autonomia i la nostra llibertat estan en
joc. Per aix volem destruir la societat patriarcal, per poder ser qui vul-
guem ser, independentment dels nostres genitals.
36
La desaparici de les curanderes:
una histria de bruixes
1
Lo que todava no se ha reconocido es que la caza de brujas constituyera
uno de los acontecimientos ms importantes del desarrollo de la sociedad ca-
pitalista y de la formacin del proletariado moderno. El desencadenamiento
de una campaa de terror contra las mujeres, no igualada por ninguna otra
persecucin, debilit la capacidad de resistencia del campesinado europeo
ante el ataque lanzado en su contra por la aristocracia terrateniente y el
Estado; siempre en una poca en que la comunidad campesina comenzaba
a desintegrarse bajo el impacto combinado de la privatizacin de la tierra,
el aumento de los impuestos y la extensin del control estatal sobre todos
los aspectos de la vida social. La caza de brujas ahond las divisiones entre
mujeres y hombres, inculc a los hombres el miedo al poder de las mujeres y
destruy un universo de prcticas, creencias y sujetos sociales cuya existen-
cia era incompatible con la disciplina del trabajo capitalista, redefniendo
as los principales elementos de la reproduccin social. En este sentido, y de
un modo similar al ataque a la cultura popular y el Gran Encierro de
pobres y vagabundos en workhouses (casas de trabajo) y casas correcciona-
les, la caza de brujas fue un elemento esencial de la acumulacin primitiva
y de la transicin al capitalismo. Calibn y la bruja, Silvia Federici
El poder ens fa creure que la realitat que ens envolta s inevitable i que
res podem fer per canviar-la. Per la histria, la dels oprimits i no la que
s'estudia en els collegis, demostra el contrari. Al llarg dels segles, milions
de persones han lluitat contra l'explotaci i l'esclavitud, algunes vegades
guanyant i obtenint aix millores en les seves condicions de vida. Altres
vegades han estat aixafats pels rics i les seves forces de lordre. No per aix
cal desanimar-se. s important que coneguem la nostra histria i el llegat
de lluita que els nostres avantpassats ens van deixar. Per tamb hem de
tenir una visi actualitzada i estratgica dels temps que vivim. Podem
recuperar el control sobre les nostres vides. Encara que no ser possible
1 Molts de les dades i de la informaci daquest article han estat extrets dels
llibres Calibn y la bruja de Silvia Federici i Brujas, comadronas y enfermeras de
Barbara Ehrenreich i Deirdre English. Recomanem ferventment la seva lectura.
37
sense declarar una guerra oberta als qui sustenten la dominaci.
La histria de la sanitat t les mans tacades de sang. Per no pels
qui curaven a les persones sin pels qui buscaven el domini total de la
societat.
Les dones sempre han estat curanderes. Tenien grans coneixe-
ments i experincia acumulada sobre anatomia, herbes medicinals i un-
gents. Sabien procurar avortaments, assistir parts, coneixien mtodes de
control reproductiu, disposaven danalgsics, digestius i tranquilitzants.
Utilitzaven herbes contra els dolors del part i les hemorrgies i transme-
tien la seva saviesa generaci rera generaci. No eren remeieres profes-
sionals, ni tenien ttols universitaris. Es basaven en la investigaci i la
prctica artesanal que elles mateixes realitzaven i eren les niques que
atenien a la gent dels pobles on no havien ni metges ni hospitals.
La histria convencional
2
alimenta el mite que les bruixes van ser
apartades de la medicina per ser substitudes per metges professionals
els quals destacaven sobre elles per la seva superioritat tcnica. s a dir,
tot el seu llegat i saviesa passa a convertir-se en un conte de velles. Per
el fet que actualment encara s'utilitzin herbes medicinals que van des-
cobrir les bruixes en aquella poca desmenteix aquesta teoria. I el ms
important: ens fan creure que aquesta transici a la cincia moderna i a
l'eliminaci de la saviesa tradicional va ser un procs transitori natural,
lligat a l'evoluci de la cincia mdica. Per no ens expliquen que es va
tractar d'una presa de poder i de monopoli de la medicina que va estar
tenyida de sang i sofriment. El que cal entendre s que la caa de bruixes
no es va produir en un perode de decadncia de l'Edat Mitjana, sin en
un moment de fortes revoltes i sublevacions per part de la pagesia, on a
ms les dones i els homes tenien un gran poder i una gran saviesa popular.
Les classes riques van veure perillar el seu regnat, i com ha passat sempre
al llarg de la histria, van imposar una campanya de terror i genocidi con-
tra la societat, en aquest cas contra la pagesia i les curanderes i curanders.
3
2 Por desgracia, las brujas, mujeres pobres y analfabetas, no nos han
dejado testimonios escritos de su propia historia y sta, como ocurre con el resto de
la historia, nos ha llegado a travs de los relatos de la lite instruida, de modo que,
actualmente solo conocemos a las brujas a travs de los ojos de sus perseguidores. De
Brujas, comadronas y enfermeras.
3 No hem trobat gaire informaci sobre el paper dels homes dins de les prctiques
curatives tradicionals, per sabem que entre 10.000 i 20.000 homes van morir a la caera de bruixes.
38
Noves lleis van castigar els pagesos i les terres van quedar tancades
amb crcols. A conseqncia daix van perdre laccs a la terra i, per
tant la sobirania alimentria. Tamb van perdre laccs a la sanitat auto-
gestionada i organitzada pel seu propi b. Aix va constituir la prdua de
la salut com una cosa positiva i a labast de tothom, i va suposar la inagu-
raci de la salut com una condici de dependncia a les institucions del
poder.
El perode de la caa de bruixes abasta ms de quatre segles, des
del segle XIV fns al XVII. Es localitza principalment als pasos de parla
alemanya per desprs estendre's fns a Espanya, Itlia, Frana, Anglaterra i
Esccia, encara que s possible que trobem casos en altres llocs. Determi-
nar quantes bruixotes van ser cremades resulta difcil, ja que molts judicis
no van ser registrats o, si ho van ser, el nombre de bruixes cremades no
ve especifcat. A ms, molts documents han estat destruts. Per podrem
calcular una aproximaci de 200.000 judicis contra dones en tres segles
i entre 60.000 i 100.000 assassinats.
4
Moltes altres patien fortes tortures
i humiliacions pbliques. A aix tamb cal afegir el dany psicolgic que
sofrien les poques dones que sortien absoltes dels judicis, ja que estaven
marcades per a tota la vida.
5

Per, qui van ser les bruixes i quins horribles crims van cometre
per provocar aquesta reacci en la classe dominant? L'acusaci de bruixe-
4 Resulta molt difcil saber amb exactitud el nombre dassassinats, ja
que molts no estan registrats o shan perdut els registres. Segons el llibre Brujas,
parteras y enfermeras: Hacia mediados del siglo XVI, el terror se haba propagado
a Francia y algunas ciudades alemanas. Las ejecuciones alcanzaron un promedio
de 600 anuales, aproximadamente dos diarias <sin contar los domingos>. En la
region de Wertzberg, 900 brujas murieron en la hoguera en un solo ao y otras 1.000
fueron quemadas en Como y sus alrededores. En Toulouse llegaron a ejecutarse 400
personas en un solo da.
5 Lencarregat de posar en marxa un procs de bruixeria era el vicari o jutge
del districte, qui havia de fer pblica una proclama en la qual... : se ordena, manda,
requiere y advierte que en el plazo de doce dastodo aquel que este enterado,
haya visto u odo decir que cualquier persona tiene reputacin de hereje o bruja
o es particularmente sospechosa de causar dao a las personas, animales o frutos
del campo, con perjuicio para el Estado, deber ponerlo en nuestro conocimiento
.Aquesta campanya de xivateig s utilitzada actualment pels Estats. Vegeu la pgina
web que el conseller dinterior Felip Puig va realitzar per identifcar als antisistema
que es van rebellar contra lopressi del sistema capitalista en la vaga general del 29
de mar de 2012, en la qual es demanava collaboraci ciutadana, s a dir, xivatos.
39
ria, que va ser la principal causa de la crema de bruixes i bruixots, abasta
mltiples delictes, des de la rebellia, fns a la heretgia religiosa, la im-
moralitat sexual, el fet d'estar organitzades, la blasfmia i posseir conei-
xements mdics i ginecolgics. Sobretot se les acusava de crims sexuals
contra els homes i de tenir poder mgics sobre la salut.
Les bruixes confaven ms en els seus sentits que en la fe. No te-
nien una actitud passiva sin fortament indagadora. L'Esglsia tenia va-
lors contraris i veia en les bruixes una amenaa per a la seva doctrina
cristiana. Per tant, en la caa d'aquestes remeires confueixen la misog-
nia, la sexofobia i la por a l'autonomia i als coneixements populars, doncs
aquests suposaven una traci per a la fe. s a dir, les bruixes disposaven
de les seves prpies creences i dels seus propis coneixements, aliens a la
doctrina religiosa. Per tant, la bruixa encarnava una triple amenaa per a
l'Esglsia: era mujer y no se avergonzaba de serlo; aparentemente formaba
parte de un movimiento clandestino organizado de mujeres campesinas;
y fnalmente era una sanadora cuya prctica estaba basada en estudios
empricos.
6
Podem trobar afrmacions que l'Esglsia realitzava contra les
bruixes com que: las brujas haban experimentado por primera vez el pla-
cer sexual con el demonio y que luego contagiaban a su vez el pecado a los
hombres. Es decir que se culpaba a las mujeres de la lujuria (). Tambin
se las acusaba de causar impotencia en los hombres y hacer desaparecer sus
genitales.Altres afrmacions venien a dir que la bruja prometa fdelidad al
diablo a cambio de los poderes que reciba.
7
Els nous estats protestants van matar a ms bruixes i bruixots que
lEsglsia catlica. En aquest cas lacusaci ms comuna era de sabotatge
reproductiu (ja que elles controlaven la seva prpia fertilitat) o de males
collites.
Les bruixes van ser totalment aniquilades a causa dels seus sabers
curatius i les seves vides al marge de la moral cristiana i de lEstat. Es
van necessitar quatre segles per eliminar-les i poc ens queda de la seva
histria i del seu llegat. A poc a poc es va anant imposant el model actual
de medicina professionalitzada i elitista, on les classes baixes van deixar
de prendre partit. La implantaci de la medicina professional va facilitar
6 Lempirisme s una teoria flosfca que emfatitza el paper de lexperincia,
lligada a la percepci sensorial, en la formaci del coneixement.
7 De Brujas, parteras y enfermeras
40
l'exclusi legal de les dones de l'exercici de la sanaci, doncs no disposaven
de titulaci. A ms l'accs a la universitat va quedar vetat per a les dones.
Per al principi els nous professionals no disposaven dels coneixements
ni lexperincia per gestionar la salut. A lhora que lEstat estava execu-
tant a bruixes i bruixots que practicaven la medicina tradicional tamb
estava institucionalitzant-la. Aix obligava a les comadrones a regular la
seva profesi davant el poder, cosa que les va salvar de la mort a canvi
de subordinar-se a un metge que segurament tenia menys coneixements
que elles. Les comadrones regulades sovint collaboraven en delatar a les
bruixes no regulades.
Davant aix podem pensar que aquella poca tan devastadora per
a les dones va quedar enrere i que ara disposen d'uns privilegis igualats
als dels homes. Per aquesta visi s molt simplista i massa innocent. La
medicina, desprs de la Inquisici, va passar a formar part del domini
mascul i tota la saviesa femenina respecte a la medicina va quedar sote-
rrada. Aix es va fer per controlar a les dones i arrencar-lis tot el conei-
xement sexual i el poder que sobre els seus cossos tenien. Ara que, segles
desprs, la seva memria ha estat esborrada i el patriarcat ha guanyat la
batalla, les dones tornen a ser mdiques. Per aquesta vegada s des d'una
lgica patriarcal, i no des d'una medicina per a les dones. Ahora que ya no
tienen legado ni pasado, se las reincorpora porque no suponen un peligro
de cambio o de ruptura con el sistema sanitario actual.
8
s a dir, les met-
gesses actualment perpetuen la lgica de la instituci patriarcal i elitista.
I a sobre ens venen la seva inclusi dins del mn mdic com una mostra
democrtica digualtat. Per perqu tot aix hagi succet s'ha necessitat
molt dolor i moltes morts. s hora de plantejar-nos seriosament la nos-
tra medicina actual i ser conscients de quines prctiques i valors estem
reproduint. Si ens autoformem de nou, si fomentem l'autoconeixement
dels nostres cossos i de la nostra sexualitat al marge de la lgica patriar-
cal i estatal, s possible que comenem a recuperar la nostra autonomia
i la nostra llibertat. Potser llavors trovem una medicina ms respetuosa i
menys agressiva pels nostres cossos, on santeposi la salut de les persones
per davant de les necessitats de l'Estat (m dobra, control de la natalitat,
negoci farmacutic, etc).
Segur que les bruixes, estiguin on estiguin, ens faran l'ullet de
8 De Brujas, parteras y enfermeras
41
complicitat i rebellia. Recuperar el seu llegat s una manera de rebellar-
nos contra un sistema que perptua els mateixos valors que van provocar
la seva aniquilaci. Que les seves morts no hagin estat en va.
42
Dones i bogeria
M'interessa molt fer un apartat especial sobre dona i bogeria on inclogui
aquells aspectes que atempten contra la salut emocional de les dones. La
societat patriarcal en la qual vivim sost la divisi home-dona segons els
genitals corresponents i imposa un model de conducta en funci d'aquests
gneres. Aix genera una greu opressi que nega la llibertat individual de
les persones per poder decidir qu volen ser i com volen comportar-se,
independentment dels seus genitals. Aix genera greus transtorns emo-
cionals, que es veuran refectits al llarg de les seves vides. Les dones
1
, ge-
neralment, sofreixen una opressi major que la categoria home, doncs la
seva explotaci, alienaci i falta de llibertat s major que la pertanyent al
sexe mascul. En paraules de Mabel Burin (Gnere i Psicoanlisi: Subjec-
tivitats femenines vulnerables):
una de las ideas centrales desde un punto de vista descriptivo, es que los
modos de pensar, sentir, y comportarse de ambos gneros, ms que tener
una base natural e invariable, se deben a construcciones sociales que aluden
a caractersticas culturales y psicolgicas asignadas de manera diferenciada
a mujeres y hombres. Por medio de tal asignacin, a travs de los recursos
de la socializacin temprana, unas y otros incorporan ciertas pautas de con-
fguracin psquica y social que hacen posible la femineidad y la masculini-
dad. Desde este criterio, el gnero se defne como la red de creencias, rasgos
de personalidad, actitudes, sentimientos, valores, conductas y actividades
que diferencian a mujeres y varones. Tal diferenciacin es producto de un
largo proceso histrico de construccin social, que no slo genera diferencias
entre los gneros femenino y masculino, sino que, a la vez, esas diferencias
1 En aquest cas em refereixo al concepte de dona segons la divisi patriarcal
i els rols que se li assignen: cuidadora, protectora, tendra, maternal, submisa, callada,
dependent, feble. Encara que es tracta duna categoria impossible de defnir si ens
sortim de la lgica patriarcal (qu s realment ser dona?), ja que en aquest cas no hi
ha caracterstiques prpies capaes de defnir a aquest subjecte ja que no hi ha res
uniforme ni estereotipat, la utilitzo en aquest cas perqu s una realitat latent, i s una
cosa que marca la vida de les dones. Encara que aconsegueixin sortir daquesta lgica,
la violncia que sexerceix contra elles marca les seves vides i la seva salut.
43
implican desigualdades y jerarquas entre ambos.
El concepte de normalitat marca la vida de les dones. La bogeria s'utilitza
per defnir a dites subjectes com a ssers malalts quan no segueixen les
conductes assignades. Aix les converteix en boges. Sortir-se de l'establert
t un preu.
Si ens centrem en el concepte de bogeria com a malaltia mental
trobarem una classifcaci, un diagnstic i una etiologia. Inclou tamb
una valoraci negativa i actituds de rebuig a nivell social. s a dir, al llarg
de la histria una srie de psiclegs i psiquiatres han teoritzat sobre el
concepte de bogeria. Han decidit, d'acord a una srie de comportaments
o actituds, on estan els lmits que separen a una persona corda d'una boja.
Han inventat un munt de malalties mentals, els hi han posat un nom, uns
smptomes i uns tractaments (moltes vegades la condemna al tancament).
A partir d'aquest discurs es crea el concepte de normalitat i es classifca el
que no funciona, el descompost, el malalt, el diferent. Amb aquesta base
es genera la norma, i d'aqu sorgeix la repressi mdica, hospitalria i
carcelria.
En el cas de les dones no solament s'han basat en fets conductuals,
tamb en fets biolgics com la coneguda malaltia de la "histria", diagnos-
ticada en la medicina occidental fns a mitjans del segle XIX. En l'era vic-
toriana va ser el diagnstic habitual d'un ampli ventall de smptomes, que
incloen defalliments, insomni, retenci de fuids, pesadesa abdominal,
respiraci entretallada, irritabilitat, prdua d'apetit i tendncia a causar
problemes. Aquests smptomes podrien tenir el seu origen en les difcul-
tats de les dones per complir amb les expectatives estereotipades del g-
nere: ser una bona dona, fer un bon matrimoni, criar b als flls, tenir una
famlia feli. I per descomptat, tot el que concerneix a la repressi sexual.
La dona troba una infnitat de contradiccions al no complir amb
les expectatives que la societat espera d'ella. Aix, entra en crisi desestruc-
turadores quan tria opcions diferents a la norma. La ideologia de la culpa
troba aqu el seu lloc, per provocar en els subjectes diferents patiments i
confictes que les depassen i a ms els hi resulten incomprensibles. Moltes
vegades les dones tenen sensacions de malestar per no aconsegueixen
desxifrar perqu els hi succeeix aix. Les que intenten realitzar la femi-
nitat a la manera tradicional mai ho aconsegueixen del tot perqu per
44
ms esforos que fan per complir "el seu haver de" no ho aconsegueixen
perqu no entren en els cnons de bellesa, perqu ja no sn joves, perqu
no sn femenines, perqu sn pobres, etc. Les difcultats per viure l'ideal
femen sn mltiples: algunes no aconsegueixen casar-se, unes altres es
divorcien, unes altres es queden vdues. Aix, sn classifcades en funci
de la seva condici conjugal: solteres, vdues, divorciades, assenyalades
socialment. Aix pot generar en elles un sentiment de fracs, d'aband i
de desemparament.
La cultura reconeix com a negatives a les dones que no complei-
xen amb el seva haver dictaminat.
Son consideradas locas aquellas mujeres que por imposibilidad, desobe-
diencia o rebelda, transgreden las cualidades de la feminidad. Quienes no
son novias, amantes, esposas, quienes no tienen hijos, quienes no viven en
familia, quienes disfrutan erticamente de su cuerpo y de lxs otrxs, quie-
nes actan y piensan de manera autnoma, quienes son sabias, quienes no
son femeninas, quienes gustan del amor de las mujeres, quienes van por el
mundo laicamente, quienes reivindican como trabajo su trabajo, y quienes
se construyen un espacio, un tiempo y un territorio en el mundo son reco-
nocidas como locas (...) Son locas quienes no asumen la norma del compor-
tamiento emocional femenino, y son agresivas, o desenvueltas, inteligentes
(...). Las que viven en la soledad sin hombres que les den vida ni de quienes
depender. Son locas las mujeres que no se casan porque no quieren, y locas
tambin, quienes renuncian a la maternidad. Pero las ms locas de todas
las mujeres son las que, por estos y por otros caminos, se proponen cons-
cientemente como accin poltica, cambiar el contenido de ser mujer, y del
mundo. Esas s estn rechifadas, no se miden(...)
(...)Las madresposas, las monjas, las santas, las buenas, las cuerdas,
las sanas, son tambin formas de las mujeres, somos seres destinados a los
otros sin espacio ni tiempo ni personalidad propios y autnomos. Su mundo,
sus necesidades, sus deseos, son de los dems y ellas estn para satisfacerles
maternal y conyugalmente. La madresposa enloquece cuando los otros ya
no son referentes, ni espejos para su identidad, ni para su modo de vida. Es
la locura de la soledad social, de no ser til, necesaria, indispensable. Es la
locura del abandono y del desamor a quien nunca abandon. La ausencia
de los otros es la muerte de una parte central de s misma, que abarca casi
45
la totalidad de su ser mujer.
2
Moltes dones viuen en la creena que estan destinades a cuidar a
l'altre. Quan els seus flls creixen i s'independitzen senten que no servei-
xen per res perqu l'nica cosa que han fet amb les seves vides ha estat de-
dicar-les a tot menys a elles mateixes. D'altra banda les dones que surten
de la norma establerta i es revolten contra els cnons esttics, conductuals
i sexuals, o simplement no encaixen en ells sn castigades socialment, ja
sigui amb l'exclusi, el menyspreu, l'insult, entre altres coses.
As, la locura es el desgarramiento de las mujeres ante el sufrimien-
to, la impotencia y el dolor. La mujer que no cumple con sus obligaciones
naturales es tratada mediante la desvalorizacin, la permanente exigencia,
el castigo, el ostracismo, el aislamiento, la reclusin y la inferiorizacin (...)
La locura femenina es el delirio producto de la permanente entrega a los
dems.
Les dones sofreixen una forta estigmatitzaci i ostracisme quan
decideixen viure les seves prpies vides i sortir-se del comportament
emocional que se'ls ha assignat. S'espera d'elles una srie de conductes
que, al no veure's complertes moltes vegades perqu no aconsegueixen
adaptar-se o perqu es rebellen, generen rebuig social i sentiments de
culpa per no ser les persones que s'espera que siguin. Aix genera forts
desequilibris emocionals, gran angoixa, sofriment, depressi, desmotiva-
ci per la vida. Des de petites se'ls obliga a viure sota fortes normes de
conducta que les allunyen de les seves prpies vides.
Si per contra s'adapten a les vides pautades el sofriment no s me-
nor. La sensaci d'angoixa i sofriment s similar, sense ni tan sols enten-
dre perqu, ja que no sn conscients que estan sent manipulades. Entenen
els rols com alguna cosa normal i aix les empeny a comportar-se d'una
manera que tamb les allunya dels seus desitjos reals.
Tot aix pot generar multitud de desequilibris mentals i de crisis
d'identitat. La salut mental de les dones t relaci directa amb la societat
que les nega com a subjectes amb personalitat prpia. Aquest text pretn
donar a conixer com moltes de les malalties mentals que coneixem sn
respostes vitals a les imposicions socials que s'exerceixen sobre les dones.
La baixa autoestima, la depressi, la histria, els complexos, la fal-
ta de vitalitat, la neurosi, el malestar, sn el resultat de la pressi exercida
2 Los cautiverios de las mujeres, Marcela Lagarde y de los Ros
46
sobre les dones perqu siguin el que la societat necessita que siguin. Si no
saconsegueix que cumpleixin la seva funci social assignada se les con-
demna a diferents cstigs, ja sigui la classifcaci de boges, el tancament,
la drogodependncia a antidepressius, etc., ja que llavors no interessen
com a ssers actius a la societat. s molt important que ens adonem que la
majoria de malalties, tant fsiques com a mentals, sn el resultat de viure
sota un sistema opressor, patriarcal i esclavista que tracta a les persones
com a mercaderia. Per ms pastilles que prenguem, per ms consultes
psiquitriques que visitem, sin canviem el mn en el qual vivim, sin
trenquem els fonaments de la societat existent, seguirem sofrint i em-
malaltint.
La salut mental d'una poblaci s tan important com la seva sa-
lut fsica. Si visqussim en comunitats basades en les necessitats reals de
les persones, en les quals no existissin mantinguts a canvi d'explotats, on
l'aigua, la llum, l'habitatge i l'alimentaci no fossin un negoci sin una
necessitat bsica, on cada persona pogus escollir viure la seva vida i la
seva sexualitat lliurement, sense haver de ser el que s'espera d'ella, possi-
blement l'assistncia mdica quedaria reduda perqu no emmalaltirem
tant. Moltes malalties desapareixerien, la salut mental milloraria i serem
persones molt ms sanes.
Millorar la sanitat sense canviar el mn no far que les sales dels
hospitals estiguin menys plenes.
47
Sobre sexualitat, cos i gnere
La nostra sexualitat est totalment relacionada amb la nostra salut. Vi-
vim en una societat en la que els nostres cossos sn vetats, censurats i
moltes vegades menyspreats pels altres i per nosaltres mateixes quan no
s'adapten als cnons establerts. Aqu us deixem amb uns apunts sobre
sexualitat, cos i salut, des de una perspectiva antipatriarcal.
Sobre els vincles afectius
Quan som nadons, en molts casos se'ns allunya del cos matern, del con-
tacte pell a pell. Se'ns nega la lactncia materna per diversos motius, se'ns
abandona en un bressol, se'ns deixa plorar en un cotxet. Els benefcis del
pell a pell sn innombrables (millora l'efectivitat en el primer alletament
i redueix el temps per aconseguir una succi efectiva, regula i mant la
temperatura infantil, la durada del plor del nad s menor, per sobretot
millora els comportaments d'afecte i vincle amb la mare). Aquest punt s
ms important del que sembla ja que el que la societat capitalista pretn s
trencar el vincle afectiu entre les persones. D'aquesta manera es produeix
una desconfana, un rebuig, una insociabilitat, i aix comporta la ruptu-
ra de llaos solidaris i de suport mutu.
Sobre la repressi cap el nostre propi plaer
Quan som nens comencem a descobrir la nostra sexualitat, comencem
a explorar, a jugar amb els nostres genitals i els dels nostres companys.
Rpidament el mn adult interv per dir-nos que aix no es fa, en moltes
ocasions se'ns castiga i el sentiment de culpa ens envaeix. Que els nens i
les nenes experimentin amb el seu cos, s el ms sa que existeix i veure-ho
com alguna cosa depravada s malalts. El que els estem generant a aques-
tes criatures amb les nostres intervencions adultes s una negaci del seu
cos, un menyspreu absolut cap a elles mateixes. Aix generar en un futur
actituds de desconeixement i de fstic cap als seus propis cossos. El cam
cap a la recerca del plaer i del benestar, que s una cosa totalment sana i
necessria per a la nostra salut, quedar vetada. Noms cal veure les re-
ferncies que es fan cap als genitals femenins, com la coseta, aix d'aqu
48
a baix, com si no tingus nom o fos un pecat anomenar-ho. Sinvisibilitza
i es censura totalment.
En l'informe Hite
1
dins l'apartat de si a les dones els agrada
masturbar-se s'afrma que la majoria de les dones van declarar que havien
gaudit amb la masturbaci fsicament (al cap i a la f, condua a l'orgasme),
per, habitualment, no d'una manera psicolgica. Psicolgicament es van
sentir soles, culpables, rebutjades, egoistes, i, en general, dolentes. Heus aqu
altres paraules freqentment citades: incmodes, a la deriva, pattiques,
avergonyides, brutes, buides, concentrades en si mateixes, estpides, disgus-
tades...Com va dir una dona: Per a mi, la masturbaci s solitria, infantil,
egoista, tot all, en suma, que preferiria que no forms part de la meva expe-
rincia sexual. De vegades la practico, per no m'atreviria a proclamar-ho
pblicament. Va haver-hi altres dones que van facilitar opinions similars.
En aquest informe tamb s'afrma: La masturbaci t'ensenya a conixer
el teu propi cos, i a donar-li satisfacci, la qual cosa condueix a incrementar
el teu sentit d'independncia i pot augmentar tamb la teva capacitat per
relacionar-te amb una altra persona; el mitj de poder explicar-li a una al-
tra persona qu s el que et produeix plaer pot explicar molt en una relaci.
La censura i la repressi sobre els nostres cossos no es produeix de mane-
ra casual: forma part d'un sistema de dominaci que vol sotmetre'ns a un
rgim d'esclavitud en el que el plaer, l'autonomia i el coneixement sobre
nosaltres mateixes quedi totalment abolit.
Sobre la nostra menstruaci
El tema de la menstruaci s una altra forma ms d'embrutiment dels
cossos de les dones. Al llarg de la histria hem hagut d'escoltar mil baja-
nades, com per exemple que les fors es marceixen o que la maionesa es
talla quan tenim la regla. De fet, la meva via, quan volia saber si tenia la
regla em preguntava si estava indisposta, com si es tracts d'una malaltia
o una invalidesa. Moltes dones tenen un gran conficte amb la seva regla,
la rebutgen, la desaproven, els incomoda la seva olor. Per descomptat no
cal fer una oda a la regla, per tampoc una condemna d'alguna cosa que
simplement forma part del nostre cos.
1 Estudi realitzat per Shere Hite sobre sexualitat femenina a travs
dentrevistes a dones de diverses classes socials i races.
49
Sobre el nudisme
El nudisme resulta ser una altra aberraci en la nostra societat. s cri-
minalitzat, multat i perseguit. L'argument ms utilitzat s hi ha nens a
prop o directament el nudisme s una depravaci. Resulta increble que
els adults atomitzats i empapats de moral cristiana utilitzin els nens com
a escut contra alguna cosa que els repugna a ells com a adults. Un nen no
s capa de veure en un cos res de brut ja que encara no ha estat adoctri-
nat. Quina classe de depravat pot veure en la nuesa alguna cosa impura?
Tal vegada la repressi sexual i les agressions sexuals puguin crear temor.
Per si alguna vegada has estat en una platja nudista t'adonars que exis-
teix el respecte, la gent simplement passa el seu dia tranquillament al sol.
I si es dons el cas d'alguna agressi visual o fsica hem d'actuar contra
aquesta persona, per no podem permetre que casos allats embrutin al-
guna cosa tan simple i tan sana com s el nudisme. No podem perdre una
cosa tan maca.
De fet, naturalitzar els cossos nus s el ms sa que podem fer. Ado-
nar-nos que tots som el mateix i venim del mateix lloc, que els cossos sn
diversos i mltiples (no som les barbies i els kens que el capitalisme ens
ven a la tele) i que hem desborrar de les nostres ments la visi capitalista
i bruta que es t del cos. No podem renunciar a la nostra llibertat, hem
de lluitar contra els qui intenten apropiar-se dels nostres cossos, intenten
embrutir-los i hem d'encarar-nos a aquells que no mostren respecte o que
creuen que poden agredir-nos pel fet de mostrar-nos tal com som (em
refereixo a les agressions que es generen per aquells que pensen que pel
simple fet d'estar nu en una platja o portar poca roba tenen potestat per
agredir-nos).
Sobre lexclusi dels cossos i la criminalitzaci de les formes sexuals no nor-
matives
La societat ens castra i ens condemna a viure una sexualitat que no ens
pertany, que no surt de nosaltres, sin que entra en nosaltres des de
l'exterior a travs de l'educaci i de la moral.
La normalitzaci del gnere i de la sexualitat i l'opressi que so-
freixen gais, lesbianes i transexuals per no seguir les normes establertes
amaga greus conseqncies a nivell de salut fsica i mental. Estem total-
ment marcats pel sexe que se'ns assigna, i de fet, per ser considerades
50
persones acceptades i aptes hem d'estar coherentment sexuats. Qu vol
dir aix? Doncs que els nostres genitals han de marcar clarament el sexe
al que pertanyem per, a continuaci, assignar-nos un gnere i uns rols
a seguir. s aix com es creen una srie d'escales de valors degudament
jerarquitzades on es troben, al cim, els reproductors heterosexuals casats.
A sota hi trobarem els heterosexuals mongams no casats mentre que les
parelles gais i lesbianes es troben a la vora de la integraci i de la respecta-
bilitat. Els promiscus es troben prop de les castes sexuals ms menysprea-
bles: transexuals, travestis, fetitxistes, sadomasoquistes, prostitutes. Els que
pertanyen a l'escala ms alta gaudeixen de respectabilitat, reconeixement,
respecte i acceptaci social. A mesura que anem baixant ens trobem amb
tot tipus de catalogacions en quant a malalties mentals, marginalitat, re-
buig social, menyspreu, exclusi, illegalitat i estigmatitzaci.
2
Molts pasos
presumeixen de conquestes en quant a la llibertat sexual (el matrimoni
homosexual
3
ha estat legalitzats en 14 pasos
4
).
Per si gratem una mica ens adonarem que no s or tot el que
llueix. No hem de deixar-nos enganyar per aquest parany democrtic. El
que aqu es busca s normalitzar i poder controlar alguna cosa que en
els seus inicis resultava subversiva. D'aquesta manera maten dos pardals
dun tret: creen l'aparena d igualtat i converteixen el matrimoni gai en
un producte ms. s a dir, es perpetua el model de parella, de famlia,
com una cosa tancada i inamovible, on la idea de transgressi es trenca
2 La voluntad y el deseo. La construccin social del gnero y la sexualidad:
el caso de lesbianas, gays y trans, Gerard Coll-Planas, pg 86
3 Afganistan, Arbia Saudita, Uni dels Emirats rabs, Iran, Mauritnia,
Nigria, Suen i Iemen apliquen la pena de mort contra homosexuals i lesbianes.
I suposa delicte en 78 pasos. La lapidaci per adulteri est legalizada a 5 pasos
(Nigria, Somlia, Indonsia e Irn) y dos milions de dones al mn pateixen lablaci
del cltoris per a perdre la sensibilidad i no poder sentir plaer.. Existeix una gran
histria dintervencions poltiques i eclesistiques de pasos desenvolupats que
recolzen la il.legalizaci del matrimoni gay, i que mitjanant les seves campanyes
misioneres a pasos pobres i promovent la caritat, han inculcat grans dosis dideologia
cristiana, homfoba i sexista. Tamb trobem conexions entre goberns que promouen
dites ideologies.
4 Pasos on gais i lesbianes poden contreure matrimoni: Pasos Baixos (des
del 2001), Blgica (des del 2003), Espanya (des del 2005), Canad (des del 2005),
Sud-frica (des del 2006), Noruega (des del 2009), Sucia (des de 2009), Portugal (des
del 2010), Islndia (des del 2010), Argentina (2010), Dinamarca (2012)
51
novament. Els gais deixen de pertnyer al bndol dall inadequat, dall
rebel, dall pervers i maligne, i es converteixen en un engranatge ms
en la cadena, reproduint el model de parella mongama. Per descomp-
tat no s una cosa acceptada per la totalitat de la societat i no s una
cosa que d'alguna manera vulguin que es reprodueixi massa. Per davant
levidncia prefereixen reformar-ho, donar-li una cara amable i apaivaga-
dora. Per descomptat, ja des de petits, ens segueixen imposant el model
de famlia patriarcal.
Quantes vegades hem vist a un adult preguntar-li a un nen si t
xicota? Quantes vegades s'utilitza com a insult la paraula marieta? El
mn gai i lsbic continua sent motiu d'exclusi social i marginalitat, de
mirades de menyspreu, d'insults, de pallisses i fns i tot d'assassinats per
part de fantics patriarcals
5
. Les afrmacions que l'homosexualitat i el les-
bianisme sn conductes desviades, immorals o depravades existeixen per
criminalitzar les persones que trenquen amb els models establerts.
Les persones que alteren les normes de gnere i de sexualitat posen
en perill l'ordre social i per aquest motiu sn designades com marginables,
agredibles i fns i tot exterminables.
6
L'anormalitat molesta. Molesta per-
qu qestiona el patrons existents i aix incomoda no solsament al po-
der sin a aquells que no sn capaos de trencar amb l'establert i que
viuen vides dictaminades des de l'exterior. El sistema productiu requereix
d'unes formes de regulaci de la poblaci i de la sexualitat, per assegurar i
perpetuar la m d'obra mitjanant la reproducci. Necessita cossos disci-
plinats i regulats i no persones lliures amb sexualitats prpies. Per tant es
fa patologia de tot el que no interessa. Grans institucions mdiques com
ara l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS) o l'Associaci de Psiquiatria
Americana (APA) recolzen i intervenen en dictaminar patologies quan
existeix una falta de correspondncia entre sexe i gnere. LEstat Espanyol,
entre daltres, utilitza els protocols d'aquestes institucions per regular la
transsexualitat. L'homosexualitat s considerada formalment una patolo-
gia el 1949, en un informe elaborat per l'OMS dins la categoria de desor-
dres mentals. Tres anys ms tard l'APA realitza una catalogaci semblant.
Aparentment, l'homosexualitat es comena a despatologitzar a par-
5 Recordem lassassinat de la transexual Sonia al Parc de la Ciutadella de
Barcelona, el 6 doctubre de 1991, per part dun grup de neonazis que li va propinar
una pallissa fns a matar-la.
6 Idem nota 2, pg 85
52
tir de 1973, any en el que l'APA la retira de la segona edici del catleg
de malalties mentals,
7
desprs d'anys d'activisme per la despatologitzaci.
L'OMS retira la homosexualitat de la seva classifcaci de transtorns men-
tals 17 anys desprs. Tot i aix, es segueix mantenint la categoria sexua-
litat distnica o ego-distnica, de manera que l'homosexualitat segueix
constituint un transtorn mental quan la persona ho viu de forma conficti-
va. El ms paradoxal s que en una societat homfoba difcilment es pot viu-
re la homosexualitat de forma no confictiva. A ms lany 1980 s'incorpora
la categoria de transsexualitat, que inclou individus amb disfria de gnere
que han demostrat al llarg d'almenys dos anys un continu inters en trans-
formar el sexe dels seus cossos i el seu estatus social de gnere. El 1994 se
substitueix la categoria transsexualitat per la de transtorn de la identitat de
gnere (amb la disfria de gnere com a smptoma).
8
El poder dels metges vers la transexualitat
Les categories mdiques tenen una infuncia fonamental tant en
l'establiment de la transexualitat com a patologia a nivell social, com en el
dret a realitzar un canvi de sexe, ja que sn els metges els que, mitjanant
informes psicolgics i estudis, decidiran si es realitzen o no les opera-
cions de canvi de sexe. s clar que subvertir el gnere binari resulta ser un
problema per a l'ordre social. De fet, no s cert que l'espcie humana es
divideixi solament en dues categories binries, ni que totes les persones
puguin ser classifcades com a femelles o mascles: els cossos de les perso-
nes intersexuals avorten la possibilitat de fundar el gnere en una distin-
ci aproblemtica entre cossos masculinitzats feminitzats. Es calcula que
al voltant d'un de cada cent naixements presenta alguna anomalia en la
diferenciaci sexual i que aproximadament un de cada dos mil nadons t
uns genitals etiquetats d'ambigus, que converteixen l'assignaci de sexe
en problemtica. De fet hi ha teories que sostenen fns a cinc categories
sexuals: dones, homes, pseudohermafrodites femenines, pseudoherma-
frodites masculins i veritables hermafrodites (aquests tres ltims agru-
pats en la categoria de intersexuals). Llavors, per qu aquest inters en el
binarisme?
El que ens interessa aqu s assenyalar el paper que la medicina
7 Dades extretes del llibre nota 2
8 Idem nota 6
53
actual t en l'assignaci de gneres i el sofriment que arriba a generar en
subjectes no defnits. I sobretot perqu se'ls dna als metges la legitimi-
tat de poder modifcar un cos quirrgicament i hormonalment sense el
consentiment previ de la persona. El criteri que utilitzen per a l'assignaci
de gnere en els nounats s la viabilitat per construir genitals d'aparena
natural: s'assigna gnere mascul als que tenen el penis sufcientment gran
i l'hi amputen als altres, que sn assignades nenes. Per descomptat no
es poden predir els canvis fsics que sobrevindran en l'adolescncia ni
si la persona es sentir a gust amb el sexe assignat. Per no parlar dels
tractaments hormonals que se solen estendre durant anys o per a tota
la vida per adaptar el propi cos al gnere assignat. En alguns casos, els
genitals ambigus generen molsties o obstrueixen l'orina per en la ma-
joria dels casos no sn dolorosos, per la qual cosa Chase afrma que la
cirurgia d'assignaci sexual s un procs destructiu que suposa l'ablaci de
micropenes o macrocltoris. El control mdic justifca aquestes operacions
allegant la voluntat d'evitar el patiment de la persones intersexuals. El
dany emocional que poden sofrir s l'argumentaci habitual per justifcar
les intervencions quirrjiques i els violents tractaments que generen dany
fsic i emocional a les persones intersexuals. Per s la societat mitjanant
la seva intolerncia i la seva normatividat la que genera el dany en aquests
subjectes. I les intervencions quirrjiques formen part d'aquesta norma-
tivitat i amaguen, a travs de la violncia, que els ssers humans no som
binaris per natura. El problema no sn els seus genitals sin el sistema
que no vol la diversitat i la llibertat sin un mn homogeni per poder
controlar-ho tot millor.
Conclusi
Per aix s important que comencem a reconixer la nostra sexualitat, els
nostres desitjos, que traguem el que portem a dins i trenquem amb les
imposicions que vnen de l'exterior. Dir no a les institucions mdiques
quan vulguin modifcar el nostre cos per adaptar-lo a les exigncies es-
ttiques del moment. Hem de comenar a explorar i a acceptar els nostres
cossos, a generar autoconeixement, a reconixer la nostra prpia i per-
sonal sexualitat com una cosa nica i genuna. Noms aix podrem ser
persones sanes i lliures, amb desitjos propis, no depenents d'hospitals, de
psiquitrics i de pastilles.
54
Salut mental i alienaci capitalista
Creo que la poca salud mental de una gran parte de lxs britnicxs desmiente
cualquier idea de que exista un buen sitio para estar en el capitalismo. Los
problemas de salud mental son pandmicos, pero yo slo s cmo es crecer y
vivir aqu, as que ste es el lugar que analizar. La depresin es una de las
principales causas de muerte en Occidente. Donde yo viva, en el noreste de
Leeds, de una poblacin de 170,000 personas, aproximademente el 25% su-
fre o ha sufrido en algn momento (es decir, ha buscado ayuda) problemas
de salud mental. Son muchxs.
[...] De alguna manera, la incapacidad de tantas personas de man-
tener un nivel aceptable de salud mental en nuestro pas es alentadora. Re-
vela la lucha de un organismo vital contra las instituciones opresivas y ani-
quiladoras del Estado y el orden econmico mundial: estar bien adoptado
en una sociedad profundamente enferma no es ningn indicador de salud.
Es el rechazo a una forma de vida intolerable.
Beyond Amnesty
Seria prou fcilfns i tot pamfetaridir que les malalties psico-emo-
cionals sn producte de l'alienaci capitalista i de la violncia estructural
del treball, de la policia, de les presons i del patriarcat. S, s cert. L'estrs,
el trauma i fns i tot greus malalties mentals sn resultats comuns de les
obligacions, opressions i indignitats que moltes persones pateixen quoti-
dianament. En els casos menys concrets, tamb es pot veure una esquema
de correlaci entre el sistema social i les malalties. Els Estats Units, per
exemple, un dels pasos desenvolupats per la lgica capitalista amb les
xifres ms altes de malalties mentals, sn un lloc conegut pel seu grau
elevadssim d'alienaci i dallament social, per la manca de relacions o
constncia venal, pel paper central assignat a la televisi i al cotxe, per la
substituci de valors de comunitat per valors de mercat i per la intensitat
d'una pseudo-comunitat basada en el nacionalisme (on ning es coneix
realment per tots estan sotmesos als criteris homegeneitzadors de ser
americ). De fet s all, entre els grups ms econmicament i socialment
marginats que encara conserven la seva prpia comunitat (s a dir, les
55
persones negres, llatines i els immigrants que viuen en barris d'altres im-
migrants), on es troben les xifres ms baixes de malalties mentals.
Per no vull dir que les causes de les malalties mentals siguin so-
cials i no pas gentiques. Les persones que assumeixen les mateixes cate-
gories del sistema dominant s'autocondemnen a reproduir els problemes
daquest mateix sistema, tot i que adoptin una posici oposada. Podrem
dir que certes persones no sn boges o que la malaltia s culpa de la so-
cietat, per aix noms enfortiria els conceptes de bogeria o malaltia. Per
tant, intentar aqu qestionar les categories de salut mental.
De seguida es pot veure que el concepte de malaltia mental ser-
veix categricament de setge per apartar la bogeria i protegir-ne la socie-
tat. Per si la malaltia mental no es contagiosa, per qu separar-la?
Perqu aix que sanomena "malaltia mental" s la pea descone-
guda que revela tota una realitat social. Totes les persones som diferents i
en cada societat hi ha persones ms sensibles i persones ms adaptables.
Les persones ms sensibles poden tenir un rol molt important dins la so-
cietat, servint com a indicador per assenyalar quan les coses van mala-
ment, quan existeixi una malaltia social. De fet, en algunes societats basa-
des en el suport mutui no en la dominaci, com la nostrales persones
ms sensibles sovint han tingut el paper de resoldre confictes o compartir
les seves visions d'altres mons.
La categoria de malaltia mental i les institucions que la mante-
nen serveixen per apartar les persones que no s'adaptin a l'ordre establert.
Per qui s la boja? La persona que no pot complir les obligacions de la
nostra societat o la persona que passa hores i hores cada dia en una fei-
na que limporta una merda i que no t res a veure amb la seva vida, la
persona que segueix regles i normes que la perjudiquen, que participa en
guerres, que vota poltics, que creu que el menjar prov del supermercat,
que t un pis i un cotxe i que veu la tele mentre a la terra se la mata amb
contaminaci?
En una societat basada en la dominaci de tots nosaltres per part
dels rics, en lexplotaci de la terra i de tots els ssers vius, en l'alienaci de
les comunitats humanes en favor d'una cultura televisada i en el trenca-
ment amb la nostra connexi amb el mn natural, s necessari apartar les
persones que criden Prou!, aquelles que amb la seva disfunci mostren la
disfunci del sistema sencer.
56
Tamb es necessari fer creure a les persones boges que el seu pro-
blema es diu malaltia mentalja sigui depressi, esquizofrnia o el que
siguii que s una qesti gentica, de qumica cerebral o com a molt,
l'efecte d'algun trauma oblidat de la infncia. s necessari que les perso-
nes mai senyalin el sistema social com a culpable dels danys emocionals
que pateixen i que si ho fan, es pensi que sn paranoiques.
Milions de persones moren cada mes per guerres fetes per enri-
quir encara ms els rics, per condicions laborals perilloses, pel no accs a
la sanitat, per fam o per malalties. Sobra menjar i medicines per s massa
car. Cada dia centenars d'espcies d'altres ssers vius desapareixen per
sempre, sota l'avan d'un desenvolupament que noms est interessat en
l'acumulaci de capital i que pretn convertir-ho tot en un valor abstracte.
Les nostres vides no estan basades en la felicitat ni en les prpies necessi-
tats sin en les necessitats del mercat i del consum. Si cada dia, la gental
metro, a la feina o a la cua del supermercatno satura i crida Prou!, s
perqu es tracta d'una illusi collectiva generalitzada en tota la societat.
s pot dir, doncs, que les persones apartades per ser "boges" sn
les ms lcides.
No es pot parlar honestament de la bogeria si no es reconeix que s
la nostra societat la que t la malaltia, que una gran part de les denomina-
des malalties mentals sorgeixen de les condicions abusives formades pel
masclisme, pel treball, per la precarietat i per les institucions com lescola,
la pres, la policia, lexrcit, la banca i una llarg etctera. Moltes formes
de bogeria podrien ser sanes si les persones poguessin desenvolupar-se i
relacionar-se lliurement, sense la pressi de les necessitats imposades pel
mercat. Amb temps lliure i la llibertat de seguir un ritme propi, podrem
gestionar la bogeria amb l'expressi artstica o viure-la com una suspen-
si puntual de la realitat per imaginar un mn nou, per ajudar-nos a sortir
dels problemes socials que patim i escollir un altre cam.
Per tamb existeix, en gran mesura, el dolor psico-emocional.
Per tant, hi ha una necessitat social de cuidar-nos. Alguns casos sn tan
extrems que cal una ajuda especialitzada, encara que les formes de les
institucions de tractament han de canviar. No es pot curar res dins d'una
instituci que sembla una pres. Des del moviment anti-psiquiatria, shan
creat cases per a persones esquizofrniques on conviuen amb psiclegs,
en una relaci de iguals i on mtuament sovint shan trobat maneres per
57
a gestionar les difcultats. Tamb cal assenyalar un estudi cientfc, repro-
dut per l'Organitzaci Mundial de la Salut, que va mostrar que les per-
sones amb esquizofrnia tenen ms probabilitat de recuperar-se a lndia
o a Nigria que als Estats Units, degut a la manca de medicaments i a la
presncia de ms recolzament comunitari. s a dir, existeixen altres ma-
neres d'enfrontar-se amb la bogeria. En tot cas, el ms important s que
la persona afectada tingui el poder sobre la seva vida i la seva curaci.
Sobretot en casos de trauma, aix s especialment important. Una relaci
de poder entre metge i pacient obstaculitza la curaci. Retornar el poder,
per, s l'nica cosa que el sistema actual mai podr concedir.
A part dels casos ms greus, existeixen milions de casos de malal-
ties mentals com la depressi, l'ansietat i el TDAH ( Trastorn per Dfcit
dAtenci amb Hiperactivitat, ADHD en angls) que es curen principal-
ment amb pastilles. La industria psicofarmacutica s una de les inds-
tries ms grans i ms rentables, amb benefcis tres vegades ms grans que
altres sectors. Durant lany 2003, la venda mundial noms de pastilles
antidepressives va ser de 15 mil milions de dlars. Els propis psiquia-
tres guanyen diners per prescriure medicines de certes marques, enca-
ra que els psico-frmacs tenen efectes secundaris molt perillosos i s'han
d'utilitzar noms quan no existeix cap altra soluci.
Per en la majoria dels casos, hi ha solucions de sobres. Un amic
meu que pateix el TDAH representa un cas tpic. Des que tenia aproxi-
madament sis anys, el van obligar a prendre pastilles amb Ritalin, perqu
sense no podia concentrar-se a l'escola. Per el problema no era seu, sin
dels mtodes pedaggics i duna societat sencera que no deixa els nens
trobar el seu propi ritme i els obliga a funcionar com a productes duna
fbrica, com si fossin tots idntics i tinguessin les mateixes necessitats i
possibilitats.
Desprs de ms de quinze anys, fnalment va deixar els medica-
ments. Va resultar que podia funcionar molt b i es sentia ms feli, ms
creatiu i ms viu que mai. Comenava a aprendre com gestionar les seves
energies ell sol. Fins i tot si feia classes particulars o classes especials de-
signades per a persones com ell, no tenia problemes per poder estudiar.
Per desprs d'un any, i per motius econmics va haver de comenar a
treballar a jornada completa i tamb a estudiar en classes "normals." En
aquestes condicions, no podia concentrar-se i va haver de tornar a pren-
58
dre medicaments. Queda clar, doncs, que el problema no s seu sin de
l'estructura de la nostra societat.
Tamb puc parlar del meu cas. Fa molts anys, em van diagnosti-
car depressi bipolar i em van obligar a prendre pastilles. Els meus fami-
liars comentaven: "Que b que s'adapta ara, amb el medicament", per jo
els escoltava des de molt lluny i una veu dins meu reia. Em sentia apa-
gat, tamb vaig perdre molts records d'aquells anys, tot i que les notes a
l'institut van ser ms altes. Per f, un dia, una fora va sorgir dins meu i
vaig llenar totes les pastilles per la pica. Des d'aquell dia, mai no he tor-
nat a prendre medicaments, excepte antibitics i analgsics en un parell
d'ocasions greus. Vaig tornar a sentir-me viu. Encara tenia problemes im-
portants per poc a poc vaig aprendre a gestionar-los per no fer-me mal a
mi mateix ni a les persones del meu voltant. Hauria estat un procs molt
ms fcil si hagus conegut persones que ja haguessin passat pel mateix
i mhaguessin recolzat. Degut a lallament de la nostra societat no vaig
gaudir d'aquest recurs i vaig haver de fer-ho bsicament sol.
Ara sc capa de gestionar-ho prou b, i fns i tot he pogut ajudar
altres personesfamiliars o amicsque pateixen el mateix problema. A
ms, les emocions intenses que he aprs a viure majuden a crear i aix
forma part de la meva vida. No pretenc dir que les coses que faig jo sn les
ms bones, per s que s que molta de la millor literatura, msica i art de
la nostra societat prov de persones depressives o bipolars, aix que tinc
clar que el que pateixo s tamb un regal.
No s casualitat que els medicaments antidepressius tinguin com
a efecte secundari laugment de les xifres de sucidis. Sembla irnic o con-
tradictori per en realitat s molt senzill: els psico-frmacs suprimeixen
coses que hem de sentir, que hem de viure, i totes les emocions tenen
raons de ser. A vegades s necessari suprimir-lespuntualmentper so-
breviure o disminuir el patiment, per la supressi sempre t conseqn-
cies. En molts casos, els medicaments constitueixen una pres qumica i
l'nica manera de sortir-ne s el sucidi.
La rebelli i el desig de llibertat sn imprescindibles per a la salut
emocional, per no sn reconeguts per la medicina occidental. De fet, ja
s'ha inventat una altre malaltia mental, el Trastorn Negativista Desafant
(ODD en angls, est diagnosticat al Manual diagnstic i estadstic dels
trastorns mentals, lanomenat DSM). El TND es defneix per tenir smp-
59
tomes tals com "discutir amb adults freqentment" o estar enutjat i res-
sentit amb freqncia" durant ms de sis mesos. Escriptors com Aldous
Huxley, Michel Foucault i Alfredo Bonanno ja van reconixer el paper
creixent de la psicologia i les categories de salut mental pel control social.
Ja es pot prescriure una pastilla per a la rebellia.
La realitat s que totes les malalties mentals sn invencions
d'associacions psiquitriques. Una daquestes associacions s l'APA
l'Associaci de Psiquiatria Americana. Aquesta s lorganitzaci psiqui-
trica amb ms infuncia a nivell mundial i rep una gran part del seu f-
nanament i dels seus salaris de la indstria farmacutica. LAPA reconeix
que les malalties mentals no existeixen objectivament com un bacteri o
un virus, sin que consisteixen en un llistat de smptomes que ells ma-
teixos decideixen si han de conformar una nova malaltia. I com que la
seva feina consisteix en tractar malalties, quantes ms malalties, ms fei-
na. Cada vegada que es revisa el manual DSM apareixen centenars de
noves malalties mentals i els smptomes sn menys exigents. Abans, per
exemple, s'havia de patir una depressi profunda durant sis mesos per a
que es diagnostiqus un trastorn, ara noms fan falta dues setmanes.
Una vegada, em van ingressar a un hospital mental. Per sortir-ne i
recuperar la meva llibertat, havia de passar per una entrevista amb un psi-
cleg professional. No va ser pas amb el metge que venia cada dia a veure
els pacients, ni amb un familiar o un amic que em visits i em conegus.
Aquell psicleg no era la persona ms adient per conixer el meu estat
emocional, era un desconegut sense cap idea sobre mi. A ms, en aquest
cas, va resultar ser un idiota, un prepotent total. Per com que tenia una
posici alta en la jerarquia hospitalria, va ser qui va tenir l'autoritat sobre
m. A l'entrevista tamb hi era el meu pare, i el metge, desprs de parlar
amb nosaltres aproximadament quatre minuts i fer-nos preguntes plenes
de tpics, va decidir que el problema era que el meu pare era massa pro-
tector. Estic segur que havia acabat de llegir un nou llibre i nhavia extret
noves teories que ara li calia demostrar. La veritat s que el meu pare pas-
sava bastant de m i la meva relaci amb ell no era el problema, per sa-
bia que havia dassentir a qualsevol ximpleria que digus el psicleg o no
podria sortir d'all. Qualsevol discussi o desacord per part meva seria
interpretat com a prova d'inestabilitat mental. La base d'aquesta interac-
ci no va ser cap plantejament de salut o benestar, sin el reconeixement
60
obligatori de l'autoritat de la instituci.
La veritable malaltia mental s la de la prpia societat. Es basa en
la participaci a la sistemtica producci de misria i en la obedincia
a una autoritat patolgica. No podem parlar de salut mental mentre es-
tem sota la obligaci de patir la precarietat o lesclavatge assalariat, labs
emocional del patriarcat i la traumtica prdua de la natura. La cura es
pot trobar en els llaos de solidaritat i de suport mutu que construm en-
tre nosaltres mentre lluitem per un mn lliure i digne. Com Frantz Fanon
va assenyalar durant la seva participaci en la lluita per la independncia
d' Arglia, encara que la guerra, la repressi i la tortura utilitzada pels
colonitzadors francesos van provocar molts trastorns en la poblaci, el
fet de lluitar va curar moltes guerrilleres i guerrillers dels nombrosos pro-
blemes de salut mental causats per la humiliaci i l'opressi prpies del
colonialisme.
Sempre hi haur dolor i tristesa, per es pot viure duna manera
sana si tenim el control sobre els ritmes de les nostres vides i si pertanyem
a una comunitat on la gent es recolza mutuament.
61
La insalubritat de lautoritat
Poc desprs del judici contra el Nazi Adolf Eichmann lany 1961, el psi-
cleg de Yale, Stanley Milgram, va fer un experiment per comprovar la
facilitat que tenen les persones per cometre atrocitats seguint les ordres
duna autoritat. L'experiment consistia en el segent: mentre un cient-
fc vestit de bata blanca vigilava, un voluntari havia d'administrar xocs
elctrics a una persona que es trobava a una sala del costat cada cop que
donava una resposta equivocada a una srie de preguntes. El voltatge aug-
mentava amb cada xoc, fns als 450 volts, una quantitat normalment letal.
Al principi de l'experiment, van informar als voluntaris que no
tenien cap responsabilitat vers les conseqncies de l'efecte dels xocs, i
durant l'experiment, si es negaven a administrar ms xocs, el cientfc els
informaria que havien de seguir. El que no sabien era que el cientfc i el
voluntari [de la sala al costat] eren actors, i que els xocs eren simulats.
Mentre augmentaven els volts, cridava cada cop ms, advertint que tenia
una condici cardaca greu. Al fnal, desprs de 450 volts, va parar de fer
soroll, simulant la mort.
El 65% dels voluntaris van arribar a administrar el xoc de 450
volts, i molts van seguir donant fns a 2 xocs ms de 450 volts, desprs de
que l'altre "voluntari" va simular haver-se desmaiat o mort. Si els volun-
taris no volien continuar administrant els xocs, l'experiment podia con-
cloure desprs de que ho demanessin quatre cops. s a dir, si li deien al
cientfc que no volien continuar, aquest els hi deia:si us plau, seguiu";
"l'experiment requereix que seguiu"; "s absolutament imprescindible que
seguiu"; i, per f, "vost no t altre opci, ha de seguir". Si desprs d'aquests
quatre cops es negaven a seguir, l'experiment cessava.
Malgrat aix, noms una persona va acabar l'experiment abans
del xoc de 300 volts. Fa pocs anys, es va repetir l'estudi (encara que les
regles actuals no van permetre arribar a simular un xoc letal de 450 volts)
i es van reproduir els mateixos resultats.
La presncia de l'autoritat ens roba el control sobre les nostres
prpies vides. Com que actualment no tenim cap poder, mai podem ma-
durar completament. Mai aprenem a gestionar les nostres vides ni podem
62
prendre la responsabilitat sobre les nostres accions. Aix s exactament el
que vol l'Estat: sbdits obedients que no qestionin les ordres. Un efecte
directe d'aquestes jerarquies s que tenim molta facilitat per causar danys
a altres persones i a nosaltres mateixos.
s interessant que la fgura d'autoritat escollida a l'experiment de
Milgram no fos un poltic o un policia, sin un doctor. La realitat s que
la bata blanca s un dels smbols de poder menys qestionats a la nostra
societat. No hi ha cap justifcaci hignica per a qu totes les treballado-
res i els treballadors d'un hospital es vesteixin amb uniforme. Es tracta
d'un fet distintiu i jerrquic. Podrien portar fcilment roba personalitza-
da per semblar persones normals, vestides de colors, cadascuna diferent.
El Doctor Patch Adams va demostrar clarament que les persones es curen
millor quan poden riure, quan gaudeixin de contacte hum i quan es tro-
ben en un ambient ms familiar que institucional. s de sentit com.
No obstant, els hospitals mantenen una distncia i un aire
d'autoritat que perjudica la salut de totes les persones que han d'entrar
all. Al segle XXI, sn molt millors que els hospitals de fa dos segles, per
encara es nota l'historia violenta i autoritria de la professi mdica a la
societat occidental.
Les persones especialitzades en medicina i les noves mquines i
tcniques ens poden salvar la vida, per hem de pronunciar contunden-
tment que els nics experts sobre la nostra salut i els nostres cossos som
nosaltres. No podem reivindicar la preservaci de la sanitat existent per-
qu aquesta sanitat exclou la nostra participaci en la sanaci dels nostres
propis cossos. A la seva lgica, els coneixements pertanyen a les institu-
cions i els cossos pertanyen al mercat o als pares/marits.
L'autoritat ens perjudica la salut. Els hospitals han de pertnyer a
tothom o sin es converteixen una pres.
63
Cap a La Medicina
Autogestionada
64
Una operaci necessria per una malaltia artificial
Mentre escric aquestes lnies, mestic recuperant d'una operaci que em
van fer a l'Hospital Dos de Maig, on els vens i els propis treballadors es-
tem lluitant per evitar el tancament o la privatitzaci del centre.
Durant vuit anys he patit hemorroides bastant fortes, a causa de
les condicions de la pres on vaig complir una condemna de sis mesos.
Cal dir que els metges de tots els cinc centres penitenciaris on vaig es-
tar empresonat, participaven sense cap reticncia visible a totes les tor-
tures i xantatges orquestrats pels carcellers. Fins i tot, en una ocasi van
collaborar-hi per amagar l'assassinat d'un pres a la seva cella, falsifcant
un informe per a presentar el succs com una mort natural a lala mdica.
La premsa, per la seva part, va ajudar, publicant com sempre la versi
ofcial, la dels funcionaris de la pres, sense investigar ni parlar amb cap
pres i sense adonar-se de que en aquella pres ni tant sols existia una ala
mdica.
A la pres on vaig passar quatre dels sis mesos, em van assignar un
treball de cstig per negar-me a acceptar l'intent de xantatge dun funcio-
nari. El treball era de nit i a vegades implicava manipular substncies txi-
ques. A ms, el menjar noms es servia de dia i era de pssima qualitat,
contrriament als articles que sempre apareixien a la premsa lamentant
el suposat tracte favorable del que gaudien els presos. Aix que cada dia
havia d'escollir entre menjar o dormir, i aix va fer que en general tingus
poc accs a la llum natural. Tot aix em va provocar diarrea durant varios
mesos, i com a conseqencia, els hemorroides.
Sempre tracto dautogestionar la meva salut. He investigat molt
sobre el tema i sovint parlo amb amics que sn metges, terapeutes i her-
boristes. Tinc molta cura amb el que menjo. No obstant, tamb visc sota
la realitat capitalista. Quan vaig marxar de casa el meu pare (un lloc que
per motius psicoemocionals mera poc sa per a viure-hi), no tenia accs
a la sanitat, degut a que, al pas on vivia, aquesta ja est privatitzada, i no
tenia diners per pagar el lloguer i el menjar alhora. Sempre vaig preferir
reciclar una part de la meva alimentaci en comptes dhaver de treballar
ms hores i no tenir gaire temps per a les coses que m'importen. El pro-
65
blema s que una gran part del menjar que llencen els supermercats sn
productes ensucrats i plens de conservants, les dues pitjors receptes per
persones amb hemorroides.
Les coses que havia de menjarfruites i verdures fresquesresul-
taven ser les mes cares (les bananes neren una excepci ja que grcies al
neocolonialisme que destrueix obrers i la mateixa selva, es produeixen a
costos molt baixos en plantacions de lAmrica Llatina). Com em van dir
alguns amics meus agricultors ecolgics, la fruita i la verdura davui en
dia no es planta pel sabor ni pel valor nutritiu sin per la seva longevitat i
transportabilitat. s a dir, per les exigncies del mercat i no pas per les del
cos hum.
Tot i aix vaig expropiar un parell de terrenys molt petits que no
estaven en s, per a plantar-me un hort i poder menjar les coses saluda-
bles que el meu cos em demanava. Poc temps desprs, l'ajuntament en va
destruir un i, just abans de lpoca de collir les patates, el jardiner que tre-
ballava pel propietari del bloc de pisos on vivia em va informar que tot el
terreny va ser enverinat amb un herbicida txic i que era perills menjar
qualsevol producte del meu hortet clandest.
Per pagar el lloguer treballava com a taxista. s un fet que la majo-
ria de les malalties i una gran part de les morts en la societat capitalista sn
provocades pel treball. Sovint els transportistes pateixen fstules pel fet de
passar tantes hores al cotxe. Com que no podia alimentar-me millor, les
hemorroides van empitjorar i van provocar-me una fstula. Durant cinc
anys, vaig tenir una ferida oberta que es tancava, somplia novament amb
sang i pus, i al cap de dues setmanes o un mes sobria un altre cop.
Desprs d'immigrar a Catalunya per f vaig aconseguir una targe-
ta sanitria aquell mateix any. Amb una fstula no vaig tenir altre remei
que sotmetrem a una intervenci quirrgica. Era possible tractar les he-
morroides a travs de l'alimentaci i mesures preventives, per ho vaig
intentar i vaig fracassar. A cada pas, la forma actual de la nostra societat
obstaculitzava el meu intent de curar-me. En el meu cas, les hemorroides
i la fstula aix com la necessitat duna intervenci quirrgica no sn
una condici natural sin el resultat directe de les accions de jutges, carce-
llers, propietaris, empresaris de la indstria alimentria, aix com de po-
ltics i banquers responsables de la privatitzaci de la sanitat al meu pas
d'origen. s el resultat lgic de la propietat privada, del treball assalariat,
66
de la medicina capitalista, de la societat carcerria, de la mercantilitzaci
i de la industrialitzaci. Jo noms he desitjat cuidar-me i viure una vida
que tingui sentit ms enll de treballar tot el dia per enriquir a persones ja
prou riques. Ells, per la seva banda, estan motivats per lnim de lucre i la
mania pel control social.
Si maturo un moment a pensar sobre els motiu de les interven-
cions mdiques de les persones que conec, arribo a una conclusi espan-
tosa. En el meu cas, patia una malaltia social: s a dir, una malaltia provo-
cada per condicions no naturals basades en lexplotaci i la precarietat que
conformen el formig de la nostra societat. A la meva mare, per exemple,
la van operar de l'esquena desprs de jubilar-se, arran dhaver estat trenta
anys treballant rere un escriptori. Dcades abans, va patir una altra ope-
raci desprs de qu latropells un cotxe. Al meu pare el van operar dun
cncer maligne. Tot i que no es pot saber la causa exacta d'un tumor, s
cert que la gran majoria dels cncers no sn d'origen gentic sin que
provenen de la contaminaci industrial, electromagntica i nuclear, de
lestrs i tamb dels components qumics que saturen els productes que
sn la sang i lessncia del mercat capitalista.
A tres tiets meus tamb els van operar de cncer: un va morir. Un
altre va resultar greument ferit desprs de caure al seu treball (construc-
ci: un dels treballs ms perillosos, que, no obstant, genera molts bene-
fcis per les empreses i pels bancs). Un amic meu ha de prendre insulina
a causa duna diabetis provocada per un medicament. Altres amics estan
intentant deixar diversos psicofrmacs que els fan mal.
Desprs del xantatge emocional dels metges per una suposada
situaci demergncia que desprs va resultat no ser-ho, una collega va
haver de parir el seu fll a l'hospital i amb cesria, en comptes de poder
gaudir, com desitjava, dun part natural a casa seva. El meu avi va ser
operat per ferides de guerra. El germ petit de la meva companya va patir
una apendicitis i el meu pare va ser operat per segona vegada desprs dun
accident.
Noms els ltims dos casos constitueixen malalties o emergncies
no provocades per lestructura explotadora i dominant de la nostra socie-
tat. Dins daquesta societat, els hospitals tenen un paper crucial. Agraeixo
que els metges poguessin intervenir en tots els altres casos (excepte en els
casos dels psicofrmacs i la cesria prescindible) per hem de reconixer
67
que el seu paper s respondre al dolor provocat pel sistema social, sense
qestionar-lo o visibilitzar-lo mai.
Contrriament a altres medicines tradicionals (com ara la medici-
na tradicional xinesa), la medicina occidental basa la seva taxonomia no
en les causes d'una malaltia sin en els seus smptomes. En el cas en que
es pot dir que una malaltia est provocada per un agent extern (perqu
la medicina, com la poltica i la flosofa occidental, est enredada amb la
divisi entre dins i fora, individu i ambient), s identifquen els smptomes
amb una espcie de bactria o virus, encara que en molts casos, hi pot
haver el virus o la bactria sense cap smptoma, aix que una altre tradici
de la medicina podriaamb tota la raidentifcar la malaltia amb una
baixada de defenses i no amb la bactria, tot i qu normalment les defen-
ses naturals no deixarien a tal bactria desenvolupar la malaltia.
Hi ha un motiu pel que semfatitzen principalment els smpto-
mes. La medicina occidental, des de les seves arrels, s una medicina
descassetat i d'obedincia. Va formar-se al servei dels poders estatals i
econmics. En Francis Bacon, un dels seus pares, formulava els princi-
pis del mtode cientfc,
1
mentres torturava personalment als enemics de
l'estat, en seu paper de Fiscal General d'Anglaterra, i en el seu paper de f-
lsof del progrs argumentava (en terminis mdics de "salut" i "malaltia")
a favor del genocidi de varies poblacions pobres e indgenes.
Als poders que sempre han fnanat la medicina occidental des
que van acabar amb la medicina tradicional i autogestionada--en part mi-
tjanant la cacera de bruixes--els importem una merda quan nosaltres,
els seus treballadors, parem de funcionar. El capitalisme est predisposat
a desenvolupar una medicina reactiva i no preventiva, encara que la me-
dicina preventivafns i tot al nivell purament econmics molt ms
efectiva. Amb la crisi aix podria canviar, per noms si el capitalisme
aconsegueix deslligar certes formes de medicina preventiva de la seva f-
losofa curativa. Els poders es neguen a fnanar una medicina curativa,
1 En la seva mitologia, la medicina occidental identifca els seus orgens en
la prctica dHipcrates a la Grcia Antiga. Tot i aix, la tradici cientfca grega va
continuar al mn rab per va desaparixer al mn europeu fns el Renaixement, quan
els nous flsofs van buscar arrels ms antigues per projectar una imatge de saviesa.
Lanomenada civilitzaci occidental es va crear retroactivament al Renaixement,
amb la fnalitat de justifcar la supremacia europea. Per tant, la metodologia de la
cincia occidental es pot traar amb ms precisi fns Bacon i els seus contemporanis.
68
que qestioni les causes de les malalties, perqu aix signifcaria qestio-
nar les bases del mateix poder.
Aix doncs, els metges actuals sn experts en respondre a condi-
cions fsiques per sovint ignoren les causes dels mals i els manquen els
recursos per a desenvolupar tractaments reals. Aix va ser el que em va
passar a l'Hospital Dos de Maig. Les metgesses i les infermeres van ser
totes molt amables i atentes amb mi. Aquest s un fet molt important per
a la curaci, i s que no totes les persones que passen per les institucions
sanitries, sobretot els immigrants o els presos, sn tractats correctament.
En el meu cas la intervenci va anar b i les cures van ser bones. No dubto,
tampoc, que les metgesses i infermeres siguin expertes en el que fan.
Per acabada l'operaci, les hemorroides poden tornar a repro-
duir-se i a formar una nova fstula. En cap moment es dirigeix l'atenci a
les causes de la malaltia i en tot el meu procs vaig parlar noms un minut
amb la metgessa, i a nivell molt superfcial, sobre la dieta i altres factors
relacionats amb les hemorroides.
A l'hospital no hi ha els recursos per ajudar-me en la meva recupe-
raci. Pocs dies desprs de loperaci em van dir el necessari per justifcar
la meva alta mdica. Vaig haver desperar en una cadira (s a dir, assegut
sobre la mateixa ferida) en comptes d'un llit (ja sabem que hi manquen
llits als hospitals, tot i que als poltics i als empresaris no els manquen els
salaris astronmics ni els benefcis). El personal de lhospital no va tenir
temps per parlar amb mi sobre possibles maneres de canviar la meva ali-
mentaci i la meva vida per evitar que tornessin a sorgir les hemorroides.
Les pastilles que em van donar no van funcionar. Els analgsics em van
provocar altres problemes de salut.
Les metgesses i les infermeres van fer ms que del que mesperava
de funcionaris amb tanta feina. Per els manquen els recursos. Poden re-
ceptar tots els medicaments que vulguin per no tenen temps per ajudar
els pacients en la recuperaci ni tenen una formaci que tracti les princi-
pals causes dels problemes.
En tot aquest procs, vaig aprendre una cosa molt important. La
recuperaci va ser ms important que l'operaci. Sense la ajuda de la meva
companya, l'operaci hagus estat contraproduent i perillosa. M'hagus
fet ms mal que b.
S'ha de dir que la nostra societat infravalora el recolzament, la
69
cura. Aquesta s una tasca que, en una societat patriarcal com la nostra,
normalment assumeixen les dones. s una feina sense sou en una societat
mercantilitzada. Requereix intimitat, confana i dedicaci en una mn
cada vegada ms allat, on les relacions sn ms i ms superfcial i virtuals,
on progressivament es va perdent temps per dedicar als nostres amics i
familiars.
Sense la meva companya, no s a qui hagus demanat ajuda du-
rant la setmana en que no podia caminar, ni mourem (els taxis sn massa
cars i les ambulncies sn ja privatitzades), ni cuinar ni dutxar-me.
La realitat s que en el sistema actual, independentment de la
qesti de la privatitzaci, la medicina occidental i els hospitals tecno-
lgicament avanats no funcionarien sense la xarxa invisible del recolza-
ment i la cura, que mantenen les amigues i els familiars dels malalts. s
aquesta xarxa, aquesta comuna de vincles invisibilitzats, la que ens dona
un model real de salut.
Una societat cooperativa i no mercantilitzada s una base neces-
sria per gaudir duna sanitat veritable. s cert que necessitem hospitals i
especialistes, perqu sempre hi haur accidents i emergncies, per mol-
tes emergncies sn creades per les prctiques jerrquiques de la medici-
na, que prefereix el terreny controlable de l'emergncia al terreny iguali-
tari de cooperaci entre pacient i metge.
Els poders econmics no volen fnanar una sanitat de qualitat
accessible a tothom, per tant hem d'ocupar i autogestionar els hospitals.
Necessitem tamb que els metges, que conformen la classe alta de la jerar-
quia hospitalria, hi participin posicionant-se amb els treballadors pre-
caris, els vens i els pacients, i no pas amb els directors, els poltics i els
banquers.
Mentrestant, hem de reduir la nostra dependncia del sistema sa-
nitari actual i comenar a prendre el control sobre els nostres cossos i la
nostra salut.
70
Lautogesti ens exigeix lautoformaci
Si prenem el control sobre la nostra salut, haurem de formar-nos per en-
tendre els nostres cossos i les malalties que vivim. En una societat au-
togestionada, encara haur especialistes que aprofundiran en temes de
terapies, cirurgia o malalties complicades, per tothom haur de recupe-
rar coneixements perduts per poder viure sanament i gestionar malalties
quotidianes.
A les tradicions populars de sanaci, existeix molta saviesa i molts
coneixements generalment perduts. Per tamb sol haver una falta de
pensament crtic i capacitat d'investigaci. Als moviments socials, hi ha
moltes persones que desafen els dogmes ofcials per creen nous dogmes
sense mai desenvolupar una capacitat de pensament crtic prpia.
Tractar de dos mites molt comuns entre persones antisistema per
mostrar uns patrons comuns d'autoengany que ens faria mal en el cas de
que guanyessim la possibilitat d'autogestionar la nostra salut.
Mite 1: La SIDA s un muntatge
Queda clar que l'indstria farmacutica promulga moltes conspiracions i
enganys per augmentar els seus benefcis, per aix no signifca que cada
acusaci contra dita industria sigui vera. Malgrat aix, moltes persones
crtiques al sistema actual subscriuen la teoria que la SIDA s un mun-
tatge, incls el llibre, en general molt bo, de Cuidate Compa (veure bi-
bliografa). Sorprn bastant que un llibre tan profund recorreixi a una
manipulaci tan barata de dir, com expliquen en un apndix al fnal del
text, que la SIDA no mata a ning, perqu totes les persones que moren
suposadament per la SIDA realment sucumbeixen a la neumonia o altres
malalties (aix seria com dir que ning mor de cncer sin del fracs de
lrgan afectat).
Com en la majoria de les teories de conspiraci, la teoria de SIDA-
muntatge funciona aix:
-Junta una llarga llista de dubtes sobre alguna explicaci ofcial,
amb un argument sobre les motivacions de l'instituci acusada, per crear
la illusi de comprovar que l'explicaci ofcial s equivocada i per tant, la
71
contra-explicaci ha de tenir ra.
-Genera aquests dubtes utilitzant informaci caducada, perjudi-
cis, i sobre tot el sentit com. Un problema s que la cincia, les lleis de la
fsica o el comportament de microorganismes no respon al sentit com.
El sentit com ens diu que la terra s plana i que els cucs neixen de la carn
podrida.
-I desprs, quan la comunitat cientfca es nega a publicar els
seus articles per no complir els estndards ms mnims de normes
d'investigaci, criteris d'empiricisme i verifcabilitat, ho assenyalen com
prova de supressi
La teoria de SIDA-muntatge t varis corrents contradictoris. Un
diu que el virus de la SIDA (VIH) no existeix i mai s'ha trobat i allat.
Diuen que l'original descobriment del virus era noms un error degut a
la contaminaci de la mostra, i que la reacci d'anticossos en persones
infectades a protenes particulars a l'VIH s noms una mala adapci pro-
vocada per una allrgia o una imunodefcincia. Mostren imatges mal
defnides per argumentar que mai s'ha pogut veure clarament al virus.
Per hi ha varies coses que no diuen.
No diuen que actualment es coneix fns a l'ADN del virus; tampoc
diuen que partidaris daltres corrents de la teora SIDA-muntatge diuen
que largument de que no sha trobat el virus no t base cientfca (de fet,
les niques persones que diuen que el virus no existeix sn persones sense
formaci cientfca: els pocs cientfcs que creen que la SIDA s muntatge
admeten que sha trobat el virus). No diuen que el principal proponent
d'aquesta teoria, la Doctora Eleni Papadopulos-Eleopulos, no s doctora
sin una tcnica que treballa a un hospital a Perth, Australia, el director
del qual li denuncia per mostrar-se falsament com metge licenciada. La
seva feina no est mnimament relacionada ni amb la SIDA ni amb els
virus ni amb la immunologia. No expliquen com poden haver anticossos
i protenes i ADN per un virus que no existeix.
L'altre corrent diu que el virus s que existeix, per que no provoca
la SIDA. Com argument, diuen que un retrovirus no seria capa de pro-
vocar una malaltia greu del sistema immunolgic perqu altres retrovirus
no sn tan perillosos, argument rebutjat per tots els cientfcs que treba-
llen amb l' VIH (o sigui, dels pocs cientfcs que rebutjen la connexi en-
tre l'VIH i la SIDA, ning ha treballat ni amb el virus ni amb la malaltia).
72
Diuen que la quantitat del virus a la sang s massa baix, incls en pacients
amb una SIDA avanada, per provocar una condici greu de salut, per
no diuen que l'VIH es troba principalment als rgans on es produeixen
o emmagatzemen les cllules de sang blanques, i no a la sang. Diuen que
no han sigut els Postulats de Koch, mtode per establir una causaci entre
un agent infeccis i una malaltia, per no diuen que aquest mtode va
ser publicat en 1890 abans del descobriment dels virus i que el mateix
Koch va modifcar els seus postulats posteriorment, i que fns al segle XXI
s'ha anat modifcant els postulats (fa poc per Fredricks i Relman) i que el
mtode per comprovar la causa de l'VIH-SIDA compleix la versi ms
actual dels postulats.
Diuen que l'VIH no pot ser la causa de la SIDA perqu hi ha per-
sones amb el virus que no desenvolupen SIDA, per no diuen que existei-
xen altres virus que no sempre sn actius i no sempre provoquen smpto-
mes. Diuen que les medicines contra l'VIH provoquen molts problemes i
no sn efectius per combatre la SIDA, per no diuen que en els ltims deu
anys s'ha desenvolupat medicaments i mtodes molt efectius en prevenir
el desenvolupament de la SIDA (encara que si que tenen ra al dir que pro-
voquen molts efectes secundaris, com gaire b tota la medicina occiden-
tal. Diuen que la SIDA est causada pels propis medicaments anti-VIH, i
per explicar els casos de SIDA que van aparixer abans de l'existncia dels
medicaments o als pasos on ning pot comprar-los, culpen a la malnu-
trici, i als pasos rics, culpen a l's de drogues o a l'hemoflia. O sigui,
busquen qualsevol explicaci apart del virus. No diuen que la SIDA t una
simptomalogia molt especifca, ni que hi ha una correlaci negativa en-
tre l's de condoms i l'extensi de la SIDA, ni que els nous medicaments
anti-retrovirals que combaten l'VIH tenen un grau d'efectivitat molt alt
en controlar la SIDA.
Alguns dels proponents d'aquesta teoria han fet comentaris
homfobs o racistes per culpar a "l'estil de vida" de les persones que su-
posadament conformen la majoria dels casos de la SIDA. Tamb difonen
una llista de cientfcs que sn partidaris de la teoria SIDA-muntatge. Per
varis d'ells van morir abans de que es desestims els negacionistes. Un al-
tre cientfc nombrat pels negacionistes, Joseph Sonnabend, va canviar la
seva opini als '90 quan va veure que els nous tractaments antiretrovirals
eren molt efectius. No obstant, ms de 10 anys desprs, grups negacionis-
73
tes segueixen incloent el seu nom a les llistes de cientfcs que suposada-
ment creuen que la SIDA s un muntatge. Tampoc diuen que gaire b el
cent per cent dels virologistes i especialistes en el sistema immunolgic
accepten la teoria de que l'VIH provoca la SIDA, al marge del seu posicio-
nament, favorable o no, respecte els benefcis generats pels medicaments
antiretrovirals. Ni diuen que vries de les portaveus de la teoria SIDA-
muntatge eren lVIH-positiu i desprs van morir de la SIDA.
Tampoc mencionen dues conspiracions reals i fcils de compro-
var: que les empreses farmacutiques conspiren amb varis governs del
mn per protegir els seus benefcisla propietat intellectualtot i que
impliqui la mort de milions de persones que no poden accedir als medica-
ments; i que quan la SIDA va aparixer com epidmia, els governs de varis
pasos van conspirar per dissimular o minimitzar el problema perqu les
persones aleshores ms afectades van ser majoritriament immigrants,
homosexuals i pobres (conegut als Estats Units com els tres H: Haitians,
homosexuals i usuaris d'herona). A Nord Amrica va ser el grup activista
ACT UP, constitut majoritriament per persones negres, homosexuals i
pobres, qui van coaccionar al sistema invertir diners en investigar i tractar
la malaltia.
Mite 2: Els espinacs abunden en ferro
Als cercles vegeterians i vegans, existeixen molts arguments que reclamen
els benefcis d'una dieta sense productes animals i amaguen els problemes
de tal dieta, per la motivaci poltica de convncer a altres i a ells mateixos
de que la dieta vegana s la millor, no noms pels animals empresonats i
assassinats a fbriques sin tamb pels consumidors humans.
Ens enfocarem en noms una part d'aquests arguments, la que
diu, falsament, que no hi ha cap difcultat per aconseguir ferro en una
dieta vegana. L'exemple ms clar d'aquesta manipulaci s l'argument de
que els espinacs abunden en ferro.
L'estadstica ms utilitzada per comprovar l'alt contingut ferrs
dels espinacs s una que demostra que 100 calories d'espinacs tenen ms
ferro que 100 calories de vedella o de altres carns. Qualsevol persona que
utilitzs aquesta estadstica sense sentir-se un manipulador molt barat
hauria de dedicar fora temps a una autoformaci en estadstiques o sim-
plement hauria de no intentar utilitzar arguments cientfcs.
74
Com s que aquesta estadstica no diu res, realment, sobre els be-
nefcis dels espinacs? Perqu les calories sn una mesura d'energia i no
de massa. O sigui, cent grams de vedella tenen aproximdament deu ve-
gades ms calories que cent grams d'espinacs. Si 100 calories d'espinacs
tenen ms ferro que 100 calories de vedella, encara hauras de menjar deu
vegades ms espinacs per aconseguir la quantitat de calories i, per tant,
de ferro indicat amb aquesta estadstica. Dit d'altre manera, 100 calories
d'espinacs sn gaire b mig kilo, o sigui, molt ms que una raci normal,
mentre que 100 calories de vedella sn 50 grams, ni mig hamburguesa. En
una comparaci justa, entre 100 grams de vedella i 100 grams de espinacs,
o entre una raci normal de cadasc, resulta que la vedella t ms ferro. I
una comparaci encara ms justa haura de fer-se amb els menjars que els
omnvors representen com bones fonts de ferro, com les closses o el fetge
de pollastre.
1

Ms enll de manipulacions, tamb existeixen moltes simplifca-
cions en els arguments vegans. El cos hum no s una mquina que neces-
sita certes quantitats de combustible. Deu milligrams de ferro d'una ama-
nida d'espinacs no s el mateix que deu milligrams de ferro de pollastre.
Existeixen dos tipus de ferro: lhemo (d'origen animal) i no hemo.
El ferro d'origen animal t una xifra d'absorci d'entre el 20 i el 35%. El fe-
rro d'origen vegetal t una xifra d'absorci d'entre el 2 i el 20%. Per gaudir
de la xifra d'absorci ms alta s necessari combinar l'alimentaci vegetal
que cont ferroper exemple, llentiesamb un aliment que augmenti
l'absorci, com la vitamina C o la protena animal. Encara aix, la xifra de
ferro vegetal no pot igualar la xifra de ferro animal, i el ferro animal no
necessita la presncia d'aliments com vitamina C per augmentar la seva
absorci.
Mentrestant, tamb existeixen aliments que disminueixen
l'absorci de ferro vegetal. Un s la protena de soja (aliment que tamb
s txic si no s fermentat, perill que mai he vist anunciat a la propaganda
vegana). Altres sn lcid ftic, oxalat i calci, tots tres composts trobats als
1 Encara que els espinacs no sn un bon aliment en quant a ferro, surten
molt b a aquesta estadstica perqu no contenen gairab calories. A altre propaganda
vegana vaig trobar comparacions entre llentiesuna de les millors fonts en una dieta
veganai pollastre o llet, fonts de ferro molt mediocre a una dieta omnvora. O sigui,
monten una competncia entre els millors candidats vegns i els pitjors candidats
omnvors
75
vegetals de fulla verda, sobretot els espinacs.
O sigui, amb mig hora d'investigaci en internet podem trobar la
segent informaci:
1) els espinacs realment no contenen molt de ferro
2) el ferro que contenen s d'inferior qualitat i t una baixa xifra d'absorci
3) els espinacs tamb abunden en tres qumics que inhibeixen l'absorci
del poc ferro que contenen.
O sigui, el vegetal advertit per les veganes i els vegans com una
font superior de ferro s, en realitat, una de les pitjors coses que podries
menjar per donar-te el ferro que el teu cos necessita. De fet, en una gran
ironia, vaig trobar una associaci per a persones que pateixen d'una con-
dici perillosa de tenir massa ferro al cos (el ferro no absorbit danya
lorganisme, factor en contra de les pastilles diettiques de suplementaci
de ferro, altre cosa amb una xifra baixa d'absorci). Lassociaci recomana
menjar espinacs per reduir el ferro al cos.
Si les veganes i els vegans realment creuen que lexplotaci
d'animals ha de ser abolida i que es podria acabar amb aquesta explo-
taci amb un canvi a la dieta, s'hauria d'informar a la gent que la dieta
vegana podria perjudicar la salut, per que valdria la pena per alliberar
als animals. No obstant, en la propaganda vegana es troba molta desin-
formaci fcil de desmuntar, i a jornades d'alliberament d'animals es pot
escoltar largument de que si es digus que la dieta vegana fos ms sana,
ms persones es farien veganes. s la mateixa mentalitat que un partit
d'esquerra: mentir i enganyar per augmentar el nombre de socis. El cam
de l'autogesti de la nostra salut requereix que ens informem de tots els
benefcis i els riscs de les nostres eleccions.
Per tant, conclour amb unes informacions tils per a persones
convenudes a seguir una dieta vegana. Un aliment barat i fcil de menjar
en quantitat que realment cont molt ferro sn les llenties (i en general to-
tes les mongetes de color obscur, encara que contenen noms la meitat de
ferro que el fetge de pollastre i s un ferro inferior pel cos hum). A ms a
ms, les llenties s'acompanyen b amb tomquet o llimona, aliments que
contenen vitamina C.
Amb una bona autoformaci, menys desinformaci propagands-
tica, i molta cura, tothom pot menjar b, i la gran majoria de persones
poden viure b amb una dieta vegana. Per un punt bsic de la salut s
76
que s un tema individual. El capitalisme i la democrcia ens tracten com
a mquines iguals i intercanviables per, en veritat, som totes i tots dife-
rents. La tasca ms important per treballar el tema de la salut i la dieta s
aprendre a escoltar el propi cos. Per demostrar aix, explicar dos casos
excepcionals.
Una amiga tenia el ferro molt baix. El metge li deia que mengs
ms carn, cosa que funcionaria amb la majoria de les persones. Per nin-
g som una majoria. Som totes i tots individuals i excepcionals. Aquesta
amiga sentia que el seu cos li deia un consell contrari. Va canviar a una
dieta vegetariana i la seva xifra de ferro es va disparar i va tornar a un
nivell sa.
Per l'altre banda, i aix destruir qualsevol ideologia que pretn
aconsellar una nica manera de menjar b, ella coneixia un noi que tenia
allergia a la protena vegetal, aix que per la seva salut havia de menjar
carn per aconseguir la protena.
Per tot aix, en comptes dincloure en aquest llibre una llista de
com i qu has de menjar, s molt ms real el segent consell: autoformar-
te i escoltar al teu cos. Per l'autoformaci, sn importants la motivaci,
l'escepticisme cap a qualsevol font d'informaci que intenta vendre't un
producte o una ideologia, l's de mltiples fonts d'informaci i el conei-
xement dels principis bsics d'empirisme i les estadstiques.
77
La qesti de lavortament
Quan parlem de lavortament partim d'una premissa que creiem que ha
de ser bsica: la maternitat ha de ser conscient i desitjada. Ha de ser una
decisi personal i no un cstig o un accident. En cas contrari, les conse-
qncies negatives tant per la mare com per la criatura seran mltiples:
tan una com laltra seran desgraciades. Aquest s el principal motiu pel
que creiem en la prctica de l'avortament lliure.
L'embars no desitjat t diverses causes. Entre els adolescents
existeixen diversos factors de gran infuncia. Un dels motius s la falta
d'accs als anticonceptius i el fet que els preservatius siguin un article de
luxe. Un altre seria la defcient educaci sexual que pateixen i la paradoxa
entre la seva falta d'autoconeixement i les allusions constants a relacions
sexuals on mai es visibilitza la protecci i la cura. Sovint aquestes rela-
cions sexuals es presenten per televisi, en un context fctici de naturalitat
i espontanetat.
Aix mateix, la infuncia dels rols de gnere, que es materia-
litzen en situacions de desigualtat, mitjanant la pressi del noi vers la
noia, sobretot en la negociaci de l's del preservatiu. I fnalment la fal-
ta d'autoestima, que genera una manca de cures prpies i de prevenci
de possibles situacions. Entre els adults es poden aplicar alguns d'aquests
exemples.
Tamb cal tenir en compte el marge d'error que suposen els anti-
conceptius: trencament del preservatiu o percentatge de no efcincia del
DIU o de les pastilles anticonceptives. I per descomptat la creena que a
una mateixa no li passar res per tenir una petita imprudncia.
L'avortament s un recurs desesperat davant una situaci no desi-
tjada. Avortar no s fcil. Suposa una decisi moltes vegades dolorosa
per a les dones. No s agradable arribar a aquesta situaci i no es tracta
d'una condici escollida. Les dones que avorten no per aix sn dolentes,
ni capritxoses, ni egoistes ni molt menys assassines. Sn persones conse-
qents amb les seves possibilitats: si no tens els recursos ni les ganes per
portar una criatura al mn s millor que no ho facis perqu si ho fas tant
sols generars desgrcia. La dona, com a nica propietria del seu cos s
78
l'nica que ha de decidir una qesti aix. Obligar a alg a fer alguna cosa
en contra de la seva voluntat, i sobretot tractant-se d'una cosa tan impor-
tant com s l'embars, suposa una negaci de les llibertats ms bsiques
que tot individu hauria de tenir. Per vivim en un sistema on els individus
estan representats per una elit que pren les decisions. Vivim en un mn
on l'nica cosa que podem decidir s el color del nostre cotxe.
La qesti de l'avortament s una qesti poltica i religiosa amb
un fort component ideolgic. La dona, en la societat patriarcal i capi-
talista en la qual vivim, t assignat un rol inqestionable: representa la
fgura de la reproductora, de la cuidadora, de la treballadora domstica
i, en alguns casos, tamb de la treballadora assalariada. La dona suposa
el pont per a la creaci de futurs esclaus i de futurs interessos econmics
i socials. La seva sexualitat forma part del mercat i s un producte ms.
s per aquest motiu que existeix el control sobre el seu cos: en forma de
legislacions sobre avortament i controls de natalitat.
Tots sabem la forta infuncia que els partits de dreta i l'Esglsia
tenen sobre el tema de l'avortament. I ho hem comprovat recentment amb
la nova llei de l'avortament que ha introdut el senyor Alberto Ruiz-Ga-
llardn, ministre de justcia del Partit Popular: la malformaci del fetus
no ser ja un supsit per interrompre l'embars allegant que: "No entenc
que es desprotegeixi al concebut, permetent l'avortament pel fet que tin-
gui algun tipus de minusvalidesa o de malformaci".
Doncs b, el partit poltic que regenta aquest senyor, alhora que
imposa aquesta nova llei i es posa una medalla com a defensor dels des-
protegits treu a la mateixa vegada les ajudes a la Dependncia. Aix de-
mostra, sens dubte, que l'avortament s una qesti poltica i de control
sobre les dones i que no els importen les persones amb minusvalidesa, ni
que els nadons neixin com a ssers no desitjats o en famlies sense recur-
sos. El que els importa s deixar clar qui maneja el vaixell. Mentrestant
l'Esglsia opina sobre l'avortament i es converteix al mateix temps en la
instituci amb ms casos de pedoflia de la histria. Resulta que aquests
senyors fan i no deixen fer. Rebutgen l's del preservatiu perqu l'nic
motiu per tenir relacions sexuals s la procreaci (la dona gaudint del seu
cos? On anirem a parar!) i prohibeixen l'avortament perqu diuen que s
un assassinat. Per resulta que tamb encapalen el top ten d'assassinats
durant les croades religioses i la caa de bruixes. Una vegada ms, tota la
79
seva moral respon a un entramat ideolgic i d'interessos.
El nefast paper de l'Esglsia davant la qesti de l'avortament
cont una llista interminable d'hipocresia. Mentre promouen el dret a la
vida inverteixen en negocis capitalistes, incoherents amb el seu propi codi
moral. La conferncia Episcopal, amb bisbes com el de Burgos, Madrid,
Oviedo i Astroga es mant per mitj de SICAVs (Societat d'Inversi de
Capital Variable) : Grup SAMA, Bi Gran Premiere, Usmages i Vayomer
que inverteixen en empreses com: Florida Hissi and Farm (empresa de-
dicada a la producci de begudes alcohliques), Pfzer (farmacutica que
comercialitza amb anticonceptius i estimulants per a l'erecci), Repsol,
Endesa, Telefnica, Iberdrola, Royal Bank of Scotland, Allianz (coorpo-
racions que estan degradant la natura i les condicions de vida de les per-
sones).
En l'mbit poltic descobrim la participaci en actes a favor de
la famlia tradicional (GEC, Grup d'Entitats de la Famlia, vinculats a
l'Esglsia) a personatges destacats de partits com el PSC, CIU i el PP. Hi
podem trobar noms com Jordi Pujol, Ernest Benach, Joan Clos, Daniel
Cirera, Dolors Nadal, Duran i Lleida, Juan Antonio Samaranch, Joan
Gaspart, i la llista continua.
Veiem clarament els interessos ideolgics que s'amaguen darrera
la qesti de l'avortament. Reiterem el que hem dit anteriorment: la ma-
ternitat ha de ser conscient i desitjada i la decisi de l'avortament nica i
exclusivament de la persona afectada: la dona. No volem ms flls aban-
donats i sense atenci al mn, ni dones que no tenen el control sobre les
seves vides. Defensem l'avortament com a expressi de la llibertat indi-
vidual i del poder de decisi que ha de tenir cada persona sobre la seva
vida. No creiem que cap partit poltic o cap instituci puguin prendre
decisions que concerneixen la vida de les persones. No volem millorar les
seves lleis, en volem l'abolici perqu cada individu pugui triar lliurement
sobre si mateix. Volem una sanitat que respecti la vida de les persones i
les seves decisions. Perqu la sanitat hauria de ser un servei per la salut de
l'individu i no un servei a l'execuci de les idees dels partits poltics i de la
moral cristiana.
L'avortament ha existit sempre, a totes les cultures i a tots els llocs.
Al llarg de la histria, les dones han avortat amb herbes quan no desit-
javen l'embars. Per hem perdut aquest llegat d'autoconeixement i ara
80
depenem de les institucions. La duresa de la nova reforma no far que les
dones renuncin a les seves intencions quan no vulguin tenir una criatu-
ra. El que generar s el turisme abortiu a altres pasos i tota una xarxa
d'avortaments clandestins que faran perillar la salut de les dones. Perqu
els poltics no defensen la vida ni el nostre benestar, solament els seus
interessos i aix ns una mostra ms.
Mentre no trobem solucions a l'autogesti de l'avortament fora
de les urpes del poder i de l'esglsia, mentre no prenguem els hospitals i
generem un model de salut al servei de les necessitats reals de les perso-
nes, haurem de seguir lluitant perqu la sanitat respecti la nostra vida i la
nostra llibertat.
Per un avortament lliure i autogestionat.
81
El Part s Nostre
El part s nostre. Ens pertany a les dones, i noms a nosaltres. Per el po-
der i el sistema sanitari ens lhan pres. s per aix que escric aquest article.
No pretenc fer una apologia al part a casa, tot i que considero que t molts
benefcis per la dona i pel nad
1
, i tampoc pretenc fer una croada contra
els hospitals. Per si intentar posar els accents sobre les ies.
El problema per a mi resideix en el fet de que ens venen el part
medicalitzat com si no exists cap altre possibilitat, i aix no es cert. Des-
de la lgica de poder i hospitalria, un cop ms, el que volen s poder
controlar-ho tot, i que lautogesti de la nostra salut quedi vetada.
Els arguments que sutilitzen per criminalitzar i menysprear el
part natural sn les complicacions i els riscs que comporta. Per la mor-
tandad durant el part est associada moltes vegades a una mala alimen-
taci durant lembars i a la falta d'higiene relacionada amb la pobresa.
Lestudi que he consultat, de Wax et al. (2010), inclou 342.056 parts a casa
i 207.551 parts hospitalaris planifcats.
Conclou que hi han ms morts neonatals en els parts realitzats a
casa, per una xifra igual de morts perinatals que a lhospital (dos classes
de morts del nad). Per, ms important i sovint silenciat s el fet de qu
les dones tenen xifres de mort, d'infecci i d'hemorragia ms baixes en els
parts realitzats a casa.
s obvi que la mort moltes vegades esdev un fet real. Les coses es
poden complicar, per aix tamb pot succeir a un hospital i de fet tamb
hi han casos de morts de mares o nadons als hospitals. s cert que es ms
controlable a un hospital. Per la natura no s perfecta i la mort, ens agra-
di o no, succeeix.
Per a m el ms important del part a casa s el respecte que es ge-
nera i la possibilitat de poder escollir com vols que sigui. I per suposat la
gesti del propi cos. Quant es pareix a casa es fomenta i es practica el res-
pecte als processos naturals del cos: els ritmes i les necessitats de la mare
sn reals, les postures sn les ms cmodes per ella, que s com hauria de
1 No vull entrar en enumerar els benefcis del part natural. Pots trobar
moltssima informaci a internet o en llibres especialitzats en aquest tema.
82
ser. No es necessita qumica artifcial perqu no es practica la doctrina de
la pressa i del treball en cadena, sin que els temps est regit per les neces-
sitats del moment. Qu absurda resulta la pressa en un dels moments ms
mgics e inolvidables de la teva vida! Un altre factor molt important i ne-
cessari per poder parir sn la intimitat i les emocions. s bsic en aquesta
situaci que la mare pugui gaudir de tranquillitat. L'entrada i sortida de
persones alienes, les llums, les mquines i els seus pips, la manca de
persones properes en un moment en el que possiblement es necessita re-
colzament emocional i fsic sn aspectes que difculten moltssim que la
mare pugui ser capa de parir.
Tinc varies amigues que han parit a casa. Estan contentssimes, tot
va sortir b i diuen que s una de les experincies ms potents de la seva
vida. Altres que ho han intentat per no han pogut i han acabat anant a
lhospital. Conec altres casos de dones que no es veien preparades per
parir a casa i ho han planifcat directament a lhospital. I aquesta opci
em sembla molt ms coherent i sincera que imposar-te un model de part
a casa quan no ho sents. s per aix que hem de ser molt coherents i
conixer les nostres possibilitats. Perqu tamb s cert que hem perdut
moltssima tradici i cultura de part natural i els nostres cossos, tot i que
estan perfectament preparats, s possible que estiguin una mica temoro-
sos e insegurs. Per s important vncer la por i sentir-nos capaces.
Volem un part escollit, respectus, ntim, afectus i no
medicalitza't.
Per qu el part s nostre i de ning ms!
83
Una mort autogestionada
La moral cristiana heretada pel racionalisme i la medicina occidentals es
basa en la idea que la mort s quelcom dolent. Amb una postura poc cr-
tica, la medicina assumeix el projecte cristi i tracta de vncer a la mort.
Per s aquesta croada contra la mort la que realment ens perjudica.
Un pas necessari per madurar emocionalment s acceptar que tot
s'acaba, tot mor. La guerra a la mort prov de l'afany pel control central
de la civilitzaci occidental. s una discapacitat per acceptar les coses tal
com sn i una inclinaci cap a la dominaci del mn natural: la mateixa
arrogncia que ens porta a l'ecocidi i el canvi climtic. Alguns cientfcs
duen a terme investigacions sobre mtodes i medicines per evitar la mort
i aconseguir la immortalitat. s una obsessi infantil que manca d'una
conscincia bsica: la d'entendre que el mn s fnit. Si ja hi ha problemes
amb una poblaci mundial excessiva i a ms les persones deixen de mo-
rir, s'esgotaran les capacitats alimentries de la biosfera molt abans que es
desenvolupi la possibilitat de colonitzar i destruir altres planetes.
Mentre vagin desenvolupant pastilles i tcniques per allunyar a
la mort, seguir passant el que ja est en marxa per culpa de la sobrepo-
blaci: els que poden pagar per estendre les seves vides, segons la lgica
mercenria del mercat, ho faran, mentre els altreso sigui, la gran majo-
riapatiran una misria cada vegada ms profunda a causa de l'escassetat
creixent de terra, de menjar i d'aigua.
Un altre efecte de la croada contra la mort s que es tracta la mort
com a emergncia i aix se la treu de les nostres mans per portar-la a un
terreny d'experts en qu el pacient, la persona que est morint, s un ob-
jecte institucionalitzat i per tant una fgura robada de la seva dignitat. En
els pasos desenvolupats segons els criteris capitalistes, una gran part de
les morts ocorren en hospitals, sota la lluentor de les llums fuorescents
i embolcallades en un embolic de tubs, vies, mquines i desinfectant. El
procs de morir en un hospital s un dels fnals ms tristos, srdids, sense
sentit i fns i tot ttrics. Per l'intent d'estendre la supervivncia, es perd la
vida. La mort no s una emergncia mdica, s un pas natural i inevitable
de la vida i per tant, s necessari recuperar-la.
84
Fa una mica ms d'un any, es va morir el meu avi. El seu desig
principal era el de morir a la seva prpia casa, la casa que va ajudar a
construir i on es va passar els ltims trenta anys de la seva vida. Quan una
vlvula del seu cor va comenar a funcionar malament es va fer evident
que, si no es feia una operaci, arribaria la seva f. Fins llavors gaudia
d'una salut bastant bona. Caminava uns quilmetres cada dia, i tot i que
li feien mal els genolls i no podia treballar ms al jard, vivia bastant b i
amb autonomia. Havia acabat de narrar les seves memries de la guerra,
gravades pel meu oncle.
Quan va aparixer aquesta condici cardiovascular tots els meus
oncles i la meva tia el vren pressionar perqu s'opers. Va ser tot un rot-
llo per entrar dins el cotxe i fer el viatge fns a l'hospital, que estava a un
parell d'hores d'on vivien. Em vaig preguntar, perqu pressionar a alg a
operar-se quan ja estava content? Potser noms sestendria la seva vida un
parell d'anys i tamb corria el risc, gran, de morir en la mateixa operaci
o convertir-se en un invlid que hauria d'acabar la seva vida en una re-
sidncia. Tot i aix, desprs de bastant xantatge emocional, va consentir
operar-se.
Quan va arribar el dia de l'operaci, es van llevar ben d'hora per
fer el viatge. Abans d'entrar al cotxe, el meu avi va mirar primer a la meva
via i desprs al meu oncle. Els hi va dir als dos que els estimava molt,
mirant-los fxament als ulls. Desprs es va asseure al vter i es va morir.
Va ser una mort digna, una mort triada i una mort per a mi sense
cap tret de tragdia. Ara, quan penso en el meu avi, penso en la vida llarga
i bonica que va viure, penso en la seva mort autogestionada, ric de com va
desbaratar als plans dels meus oncles de dur-lo l'hospital, i no puc sentir-
me trist per ell.
Per una altra histria d'una mort autogestionada, veieu Os Canga-
ceiros, N'Dra. Virus Editorial.
85
Lautogesti no s un somni
Fa uns anys, a Catalunya hi havia una crisi molt ms greu que l'actual,
per no es va resoldre amb el tancament dhospitals. Al contrari, es va
solucionar amb la fundaci de sis hospitals nous i la creaci de centres
d'atenci mdica a totes les zones rurals de Catalunya que patien manca
d'assistncia.
Estic parlant de la revoluci social que va comenar i que va ser
aixafada pels feixistes i els complots europeus l'any 1936. La crisi del po-
der a l'Estat Espanyol va ser molt ms forta a principis dels anys 30 que
la crisi que va comenar, suposadament, el 2008. Els rics davui dia se-
gueixen omplint-se les butxaques cada cop ms, parlant de crisi mentre
privatitzen la infraestructura social i ens obliguen a treballar ms hores
per menys diners, i si, fnalment, ens acomiaden ja no tenen obligaci de
mantenir-nos. Per a principi dels 30 els rics no podien lucrar-se sense
que hi haguessin vagues, sabotatges i protestes massives. A ms, la re-
pressi democrtica no era sufcient. Les classes populars resistien a la
policia i si els amos pagaven pistolers per assassinar algun sindicalista
o anarquista especialment problemtic, la lluita continuava sense por, i
alguns prenien la venjana, fns i tot assassinant un patr. La crisi va con-
vncer la burgesia dabandonar la democrcia en favor del feixisme. Sota
el feixisme, els burgesos tindrien menys llibertat per modelar la societat,
per com a mnim no perdrien tots els seus privilegis, com podria passar
si no aniquilessin els revolucionaris.
Tot i que una gran part dels dirigents i les fores de lordre republi-
canes sestaven resignant al cop destat feixista, en cada lloc on les classes
populars es van armar i lluitar es va frenar lavan franquista. A Catalun-
ya, els anarquistes van derrotar l'exrcit i van comenar, parcialment, una
revoluci social. Desafortunadament, van confar en els partits d'esquerra
i no van abolir el capitalisme del tot, per durant mig any, lEstat no va
tenir gaire poder.
En aquest perode, les treballadores i els treballadors van
collectivitzar i auto organitzar les infraestructures i molts llocs de treball.
La Sanitat, organitzada majoritriament pels anarquistes, es va estendre
86
com els altres serveis pblics. El Sindicat de Metges gestionava 18 hospi-
tals (6 dells creats pel mateix Sindicat), 17 sanatoris, 22 clniques, 6 cen-
tres psiquitrics, 3 escoles bressol i un hospital de maternitat. Va establir
centres arreu de Catalunya, tamb a llocs on la medicina capitalista mai
hagus establert un servei mdic per manca de rentabilitat. La Uni de
Treballadors de la Sanitat, una organitzaci majoritriament anarquista,
va incloure vuit mil treballadors, dels quals 1020 eren metges, 3206 eren
infermeres, 133 dentistes, 330 llevadores i 153 herboristes. Es va garantir
laccs als serveis sanitaris a totes les persones de Catalunya. A ms, a les
collectivitzacions rurals dArag i Valncia, on es va instaurar el comu-
nisme llibertari de manera completa, es va proveir sanitat gratuta per tots
els seus habitants.
Aquest experiment revolucionari va ser esclafat per ERC, el PSUC,
els estalinistes, i tamb pels dirigents de la CNT que van collaborar amb
els poltics i van frenar la revoluci de base. Amb l'excusa de la condici
d'emergncia, de la guerra i la necessitat d'uni (entre la classe dirigent
i les classes populars) i de disciplina social (s a dir, la supremacia de la
classe dirigent), el mateix exrcit que va reprimir les milcies voluntries
va reprimir tamb les collectivitzacions i l'autoorganitzaci dels obrers.
Ms tard, els feixistes van guanyar la guerra i van suprimir la memria
revolucionaria, van terroritzar la gent per a que els burgesos poguessin
tornar a instaurar la falsa pau de la democrcia, l'esquerra pogus tornar
a pactar amb la dretacreant la illusi de llibertati els rics poguessin
tornar a aproftar-se de la nostra explotaci sense que hi hagus una resis-
tncia perillosa.
Avui dia, el sistema sanitari s ms complex que fa 75 anys, per
sens deia, abans del '36, que tot era massa complex per organitzar-nos
per nosaltres mateixos i era mentida. Ells treballadors i les treballadores
sorganitzaven i els dirigents noms els explotaven. Avui dia, els que ens
dirien que s impossible auto organitzar la sanitat sn els hereus direc-
tes dels mateixos explotadors que van suprimir-nos l'ltima vegada, quan
vem ocupar la infraestructura de la nostra societat i la vem organitzar per
les nostres necessitats i no els seus benefcis.
Podem tornar a fer-ho.
Com a prova d'aix, podem mirar Grcia. Durant la insurrecci
social de desembre del 2008 el patronat va agredir de manera molt bs-
87
tia a la treballadora immigrant Konstantina Kuneva, que treballava en
una empresa privada contractada per la neteja de les rodalies d'Atenes.
Va formar, amb les seves companyes de treball un sindicat horizontal i
de base, anrquic en el seu funcionament i independent dels sindicats
grocs. Desprs que uns matons la agredissin amb cid, el grup de metges
anarquistes que la cuidava va formar una assemblea pblica per la sanitat
al barri de Petralona. Aquesta experincia es va estendre i va conduir a la
creaci de centres de sanitat autogestionada a diferents barris. Persones
amb malalties podien acudir al centre i explicar als metges i a l'assemblea
de vens el seu problema i aix trobar recursos, solucions i recolzament. Es
va notar que el simple fet de participar-hi va millorar la salut mental i cor-
poral de moltes venes i vens. El moviment per l'autogesti de la sanitat
no ha parat de crixer. Al poble de Kellkis, tamb estan intentant ocupar i
autogestionar un hospital sencer (veure Apndix).
88
Projectes actuals de medicina preventiva i
autogestionada
Associaci Ipomea
c/ Cdols 13
L'Associaci Ipomea, que es al centre de Barcelona, a prop de la Plaa
del Tripi, s fruit d'una iniciativa que porta uns pocs anys en desenvo-
lupament, al principi per una sola persona. Fa un any que el collectiu,
de ja quatre terapeutes, va comenar a llogar un local per donar un lloc
concret al seu projecte de salut popular i autogestionada. Les quatre tera-
peutes porten entre tres i quinze anys d'estudis i de prctica, i exerceixen
l'acupuntura, la naturopatia, la diettica, la nutrici, l'osteopatia sacro-
cranial, el quiromasatge, la terpia foral, la terpia de gestalt i la refexo-
logia. Han ajudat a centenars de persones que pateixen des de malalties
quotidianes, com el reumatisme o el dolor d'esquena, fns a malalties ms
greus, com brotes esquizofrnics o la malaltia de Krohns.
A l'Associaci Ipomea, es tracta de fomentar un model de salut on
el pacient es col.loca en el centre de la terpia, on les persones que patei-
xen una malaltia comuniquen amb les terapeutes i aprenen com enten-
dre la malaltia i les seves causes i com curar-se. s un mtode de sanitat
participatiu que tamb subratlla la no-separaci entre les condicions fsi-
ques i les condicions psquiques d'un cos; per aix, els diferents terapeutes
collaboren per ajudar a cada pacient, i cada pacient t accs a varies tera-
pies. El local disposa d'una biblioteca de llibres, revistes i altres materials
on les persones poden passar hores llegint sobre la salut i terpies per tal
de formar-se i fomentar l'autoaprenatge. Tamb es fan tallers i xerrades
gratutes. A ms a ms, tenint una visi social i holstica de la salut, tamb
es qestionen les causes econmiques de les malalties i s'ofereixen preus
barats, per tal de fomentar un servei popular i no per les lits. No es pot
cobrar ms de 30 euros per una sessi d'una hora i mitja. Per les persones
amb condicions crniques, es fa un abonament de 80 euros al mes, amb
una sessi cada setmana amb qualsevol terapeuta. I per les persones que
no tenen diners, tracten de ser fexibles per poder permetre que puguin
seguir amb la terapia.
Les persones que conformen l'Associaci participen a les lluites
89
i reivindicacions contra les retallades de la sanitat, per tamb ofereixen
una visi molt diferent de la salut i critiquen el model dominant en el
qual un expert ve i diagnostica a un pacient, sense mirar-li gairab ni
parlar amb ell, deixant al pacient com a element passiu i ignorant en
tot el procs. Tamb critiquen el sistema social actual, que causa moltes
malalties a travs del treball, la contaminaci, situacions d'habitatge o fa-
mlia precries i altres condicions que provoquen estrs. De fet, el nom
de l'Associaci, "Ipomea," es refereix a una planta medicinal que s molt
bona per la desintoxifcaci.
Per tot aix, l'Associaci Ipomea no s una mera crtica a les
malalties socials que patim, sin un intent prctic i concret de desintoxi-
fcar la nostra societat i crear un altre model de sanitat, basat en relacions
d'horitzontalitat, autogesti, collectivitat, solidaritat i suport mutu. Sem-
bren "una perspectiva de qu tot al nostre voltant s un condicionant de
com estem per dintre i per fora."
El local s'obre els dilluns als divendres, i els dissabtes es fan tallers,
xerrades i altres events gratuits.
Collectiu d'autogesti de la salut,
La Teixidora, c/ Maria Aguil 35
Al Centre Social Ocupat La Teixidora, al barri de Poble Nou, es reuneix
un collectiu d'autogesti de la salut. El grup porta un any i mig desenvo-
lupant el seu projecte i fa un any que va muntar una clnica a la Teixidora.
Sn entre 3 i 4 terapeutes que conformen el collectiu, i entre elles
ofereixen les terpies de diettica, masatge neurosedant, refexologia po-
dal, tcnica metamrfca i curaci tradicional mexicana. El seu projecte
treballa amb dues lnies:
Difondre una srie de coneixements privats a la gent
Gestionar la clnica.
Per la primera lnea fan xerrades, debats i altres events gratuts de
formaci enfocats a millorar l'autogesti de la salut per part de les prpies
persones afectades, perqu tothom pogui cuidar-se i curar-se. En aquesta
lnea fan xerrades sobre diettica, per a que la gent spiga com menjar
millor i reconixer quins productes alimentaris li poden perjudicar la sa-
lut; tallers de cures desprs de la repressi (per a persones involucrades
als moviments socials), en casos d'agressions del sistema, ja siguin deten-
90
cions, tortures, violacions, traumes psicolgics; tallers de primers auxilis;
tallers de cuina teraputica basats en la Medicina Tradicional de Xina;
ioga amb meditaci i ioga ocular per reduir o eliminar les dioptries; tam-
b es fan consultes de tarot.
Els tallers de cuina es fa dues vegades a cada estaci, i aix recor-
den a la gent les seves connexions corporals amb l'ambient natural i les
diferents necessitats del cos segons l'poca de l'any. Fins ara han sigut un
xit i compten amb molta participaci.
Al moment d'escriure aquest llibre, el collectiu estava preparant
un debat sobre la lluita a la sanitat.
La clnica no t un horari fxe, sin que s'obre quan alg contacta
amb el collectiu per demanar hora. Funciona per intercanvi. Cap ter-
pia s gratuta, perqu es valori el treball de les terapeutes i perqu no
s'autoexplotin.
Hi ha tres maneres de pagar una sessi de terpia. Es pot fer un
intercanvi amb l'espai (o de la clnica o del centre social) com pintar, arre-
glar alguna cosa o participar en una jornada de curro. Tamb es pot fer
un intercanvi pactat amb la terapeuta. Per exemple a una terapeuta li han
regalat una bici o roba o altres terpies. I tercer, es pot pagar amb diners.
Aquesta opci va generar debat, per es valor que sin el marge de gent
que entrava a la clnica quedava molt redudabsicament persones que
ja participaven a moviments socials i ja tenien el costum de fer intercanvis
sense dinerssense l'opci de pagar. Aix, persones que no estiguessin
acostumades a fer intercanvis o no tinguessin temps per fer res apart de
treballar tamb podien acudir a la clnica i, possiblement, acostumar-se a
fer un intercanvi la prxima vegada.
En tot cas, els preus sn molt inferiors als preus normals, per
exemple 15 euros per una consulta de diettica.
Segons les terapeutes del collectiu, el teu cos s'expressa a travs
de les malalties. La medicina occidental noms ataca els smptomes, sense
entendre a la persona com una entitat global. Per no es pot curar un r-
gan en allament ni es pot curar a una persona allada sense canviar tamb
la societat. No hi ha una cura individual, sin individual i collectiva.
Critiquen a les medicines naturistes amb preus prohibitius perqu
reprodueixen el mateix sistema. La qesti no s quin tipus de medicina
alternativa sin que no sigui una medicina capitalista.
91
Grup d'Autoformaci de la Salut
Universitat Lliure la Rimaia, Ronda Sant Pau 12.
El 9 de Maig, 2012, l'Universitat Lliure la Rimaia va ser desallotjada per
un gran dispositiu policial. Actualment, el grup d'autoformaci de la salut
est buscant l'espai o procurant-se'n un per a poder seguir amb el nou curs
que comenar.. El desallotjament--i l'actuaci estatal en general--va supo-
sar un fort cop contra l'intent d'autoorganitzaci. Es podria dir que si man-
quem d'infraestructures prpies, si no autogestionem ja la sanitat s perqu
l'Estat sempre ataca tot all que creem per liquidar i anullar les nostres
prpies capacitats de coneixement i formaci, en aquest cas la dels nostres
cossos. Intentant dissuadir qualsevol iniciativa que creixi al marge d'aquest.
El grup d'autoformaci de la Salut que es reunia a la Rimaia es va formar
a estiu de 2011, a partir d'un d'inters com en profunditzar el tema de la
salut. Al comenar van posar uns punts en com sobre que entenien per
salut i per malaltia.
El grup consisteix d'unes 5-6 persones, alguna amb carrera de bio-
logia o fsioterpia, per en general no sn especialistes sin persones
motivades. Cada setmana, alg asumeix l'investigaci sobre algun tema
- el sistema respitarori de fsiologia per exemple - i desprs dinamitzen la
reuni, compartint l'informaci i els coneiximents que han trobat sobre
aquest; com funciona, simptomatologia de malalties comuns, etc. A la
segent setmana, busquen informaci sobre tractaments o remeis alter-
natius (per reconeixen que no totes les malalties tenen cures alternatives,
com que podria ser el cancer dels pulmons, per exemple).
Tamb, cada inici de sessi el comencen estudiant una planta me-
dicinal (amb la dinamitzaci feta per una altre persona), de com es la
preparaci, de la seva utilitzaci, etc.
Estn preparant una biblioteca informativa a internet, i tamb
fan xerrades com per exemple sobre osteopatia, gesti de les emocions,
refexologia podal, etc. En el moment de fer l'entrevista amb nosaltres,
estaven preparant una taller de primers auxilis amb el grup Medikaos,
format per activistes que socorren a ferits, lesionats o d'altres afectats per
les diferents actuacions policials repressives a les manifestacions.
92
El grup d'autoformaci tamb ha debatut internament sobre la
lluita a sanitat i la relaci entre la sanitat pblica i el capitalisme.
Al contrari de molts altres projectes d'autogesti de la salut, no es
tracta de persones que aprenen i s'especialitzen en una terpia o altre, sin
en un grup de persones que agafen l'informaci i els coneiximents amb les
seves propies mans, per poder autogestionar les seves vides parallelament
a la instituci. Com diuen elles, s imprescindible conixer el nostre cos
per poder actuar.
Cooperativa Integral Catalana
salut@cooperativaintegral.cat
http://sha.aureasocial.org
La Cooperativa Integral Catalana (CIC) es va fundar a principis del 2011
i ja consisteix en 18 ecoxarxes, o xarxes d'intercanvi bioregionals. s una
federaci de projectes i cooperatives autnomes que tenen com a objec-
tiu: "generar xarxes d'autosufcincia i projectes autogestionats que ja no
requereixin de la interrelaci amb l'economia capitalista per assegurar la
seva subsistncia." Funciona a travs de varies comissions de treball, par-
tint dels principis d'assemblearisme, autogesti, descentralitzaci, soste-
nibilitat ecolgica, cooperaci, anticapitalisme, suport mutu i solidaritat
en la transformaci social, entre altres coses. s un intent de crear les ba-
ses econmiques i interpersonals per autogestionar les nostres vides, per
una lgica cooperativa i no capitalista. Utilitzen mtodes com les compres
en com, l'economia comunitria (la reciprocitat espontnea, sense con-
tabilitzar el fux d'intercanvi), el troc (intercanvi de bens sense diners), les
monedes lliures o locals, i el CES (Community Exchange System), un sis-
tema gestor de monedes socials desenvolupat per activistes a Sud frica,
gestionat per un programa a l'internet de sofware lliure.
La CIC ha comenat a dirigir-se a l'autogesti de la salut. Dina-
mitzen xerrades i tallers amb metges, com "La salut ja la tenim, despro-
gramem la malaltia. Tots naixem sans" o "Kinesiologia Educativa", amb-
ds organitzats l'estiu passat al Centre d'Acollida i Formaci de la CIC, a
Ca l'Estrolic (Riudellots de la Creu).
La CIC t un grup de salut a Lleida, el projecte autnom Salut
Holstica Autogestionada a Barcelona, i l'Ofcina de Salut, que preten la
"gesti i coordinaci de les diferents iniciatives en el marc del Sistema de
93
Salut Pblica Cooperativista (SSPC), aix com de l'economia i la flosofa
del mateix; la coordinaci dels diferents nuclis de Catalunya; la promoci
de la investigaci i l'educaci en salut; la comunicaci i difusi de la infor-
maci sobre el SSPC; i l'acollida a totes les persones i projectes que en vul-
guin formar part." Al setembre, el SSPC ha comenat una campanya de
formaci i crowdfunding (o fnanciaci collectiva a travs d'internet)
per fundar centres de salut autogestionada per tot el territori.
Com projecte nou i tamb ambicis, quant ms persones partici-
pen, ms recursos tindran.
Sumendi
Euskal Herria
L'associaci Sumendi no es troba a Catalunya, per com que s un pro-
jecte que ha aconseguit un nivell tan alt d'autogesti de la salut, voliem
senyalar-lo com un exemple de qu podrem assolir nosaltres mateixes.
Sumendi es va formar a 1986, i ja organitza clniques i grups a
varis llocs del Pas Basc, d'una forma assembleria. Varis metges i altres
terapeutes treballen amb el projecte i difonen la informaci i els serveis a
un gran nombre de gent. Es pot trobar ms informaci sobre Sumendi al
llibre, Cuidate Compa, que est per internet.
Projectes d'Alimentaci
Tamb existeixen molts altres projectes autogestionats que tenen una re-
laci amb el tema de la salut. Per exemple, a tot arreu de Catalunya, es tro-
ben cooperatives d'alimentaci on les persones recolzen econmicament
a una granja o un hort ecolgic, a canvi dun cistell d'aliments, i formen
una relaci directa amb les cultivadores i, si volen, amb la terra de la que
prov el seu menjar.
L'alimentaci s uns dels elements ms importants de la salut
positiva, que tamb demostra que la salut mai es pot plantejar de ma-
nera individual sin que sempre s una realitat collectiva, tant a nivell
social com a nivell ambiental. Si no respectem el medi ambient, si con-
taminem, si utilitzem massa aigua, si treiem ms de la terra (en forma
de aliments) del que tornem a regalar-li (en forma de compost), o sigui,
si fomentem una relaci explotadora, estem fent malb la nostra prpia
salut. Si les cultivadores perden l'accs a la terra grcies a l'edifcaci o a
94
l'industrialitzaci de l'agricultura, o si han d'utilitzar qumics i funcionar
com un negoci, totes perdem l'accs a una alimentaci sana.
Per tant, per recuperar la nostre salut, hem de recuperar l'accs
a la terra i a una alimentaci sana, ecolgica, local i cooperativista en
comptes de comercial. Podem recolzar a cooperatives que ja existeixen.
Podem ocupar solars i convertir-los en horts, com ja existeixen a Sant
Andreu, al Clot, al Forat, al Raval, a Girona i altres indrets de Catalunya
(i com existia a Sants i altres llocs abans de ser desallotjats per la policia).
O si no vivim en mig d'una ciutat, podem fomentar la tradici que encara
tenen molts avis per tot arreu, de cultivar terrenys als prats dels rius o al
marge del poble.
Per per a que aquest projecte sigui real, tamb hem de tenir en
compte els perills i amenaces de la lnea d'autogesti.
Hem de desmentir i atacar el capitalisme verd, que intenta comer-
cialitzar l'ecologisme i vendrens productes suposadament biolgics per
que provenen de granges que mai hem visitat, produts per persones que
no coneixem i per un procs que realment ignorem perqu s igual de poc
transparent que la producci de qualsevol altre producte industrial.
Hem de lluitar contra el creixement, que s l'nic valor que re-
coneix el capitalisme, i que s inevitablement explotador. Hem de lluitar
contra projectes com lEurovegas i qualsevol projecte de "desenvolupa-
ment econmic" que convertiria camps cultivats o espais naturals en nous
edifcis amb objectius plenament comercials. En defnitiva, hem de lluitar
contra l'idea de que la terra pertany als rics i no als essershumans i al-
tresque la necessiten. La nostre salut no es pot separar de la salut de la
terra, i per tant, de les altres especies tamb.
Per concloure
Tots aquests projectes necessiten recolzament popular, i tots poden servir
com referents per la creaci de nous projectes. Per no poden triomfar
en una lnea nicament positiva. Han d'ajuntar-se amb les lnies de lluita
que s'enfoquin en l'atac i la defensa contra el sistema actual.
Hem d'assumir que la salut no pot conviure amb un sistema glo-
bal que t com nic objectiu l'acumulaci de poder i de valor abstracte,
la dominaci de tothom i de la natura en s mateixa, la conversi de tot
i de totes en diners. s totalment irreal plantejar un comproms entre la
95
nostre salut i el sistema actual.
Trgicament, lluitar tamb t conseqncies greus. Quan ata-
quem al sistema o ens defensem d'ell, ens golpejen, ens torturen, ens
posen a la pres, ens assassinen. La veritat s que lluitar pot perjudicar
greument la salut. Per sotmetrens i patir la dominaci ens perjudica
ms i ens condemna a un futur encara pitjor.
L'acte en s de rebellar-nos i lluitar per la nostra llibertat i dig-
nitat ens fa ms sanes. El psiquiatre i flsof de Martinica, Frantz Fanon,
que va lluitar contra el colonialisme francs a Arglia, va documentar
com les malalties mentals de la poblaci, molt elevades, van disminuir un
cop que va comenar la rebelli, tot i que tamb van patir la tortura i la
violncia de la repressi. El mateix fenomen es pot observar als somriu-
res de les cares de la gent durant un disturbi, quan ataquen la normalitat
que les afxia tot l'any. A ms a ms, si acceptem que la salut s collectiva,
lluitar contra el sistema, encara que patim les conseqncies de la re-
pressi, crea ms possibilitats que altres persones i futures generacions
poguin curar-se de les nombroses malalties socials que actualment ens
afecten a totes.
La repressi no noms funciona a travs de la violncia i la pres.
Tamb tracta de dividir les lluites i recuperar la part menys combativa.
Sovint, aix signifca que un sistema democrtic fomenta la legalitzaci
de la infraestructura i els projectes positius de la lluita. Aix va passar
amb els sindicats i les cooperatives de fa un segle, i ja est passant amb
els horts ecolgics i les terpies alternatives davui dia.
Quan criminalitza a les persones que senfronten amb les fores
de lordre, el sistema tamb pressiona a les altres persones en la lluitaes
que es dediquen a recolzar i a crear i no a lenfrontament directaa
mostrar que elles no sn dolentes ni incviques i que poden conviure
tranquillament amb la normalitat. s un engany, perqu el principal va-
lor d'aquests projectes positius s que fan possible noves relacions, basa-
des en la solidaritat i el suport mutu i no en lexplotaci i la dominaci. I
les noves relacions no poden sobreviure dins del mercat, dins de la nor-
malitat capitalista.
Per tot aix, les persones que fomenten projectes d'autogesti,
de salut i d'alimentaci s'han d'entendre dins de la lgica de la lluita i
no dins de la lgica del mercat. El seu criteri per l'xit no pot ser el crei-
96
xement, el nombre de socis o de ventes, sin que ha de ser la subversi
de les relacions dominants i el recolzament donat a les lluites socials.
97
Una visi duna sanitat autogestionada
Una sanitat autogestionada no pot sorgir de l'Estat. No pot ser el resul-
tat d'un programa de govern. L'Estat s una estructura elitista i per tant
mai podr gestionar un servei de sanitat que funcioni pel nostre benestar.
Aix noms ho podem fer nosaltres.
Per tant, no podem dibuixar un avantprojecte de la sanitat auto-
gestionada. Aquesta s la diferncia entre el govern i l'autogesti. El pri-
mer s'imposa per les necessitats dels governants, mentre que la segona
est creada des d'abaix a dalt, per les prpies usuries i, per tant, en cada
lloc sorgeix de manera diferent.
En el present, el ms important per crear una sanitat autogestio-
nada s trobar la voluntat i la fora per comenar. Desprs, es tracta de
desenvolupar els recursos i coneixements per fer-ho b, a poc a poc, cada
cop millor. O sigui, no apareixer tot alhora, sin que comenai ja ha
comenatdes d'unes llavors que en un principi responen a noms algu-
nes de les necessitats de poques persones i, amb ms esforos, es comen-
cen a estendre i a satisfer les necessitats de moltes ms. Com ms persones
participem en aquests projectes, ms potncia tindran.
Podria comenar aix: unes persones que han estudiat terpies al-
ternatives comencen a oferir aquestes terpies a les venes i altres perso-
nes al seu voltant. D'altres inicien grups d'autoformaci de salut i de dieta.
Per altra banda, infermeres i metges comencen a oferir consultes als seus
barris, fora del servei pblic de la sanitat controlat pel govern.
Desprs, totes aquestes persones busquen maneres d'oferir els
seus coneixements sense diners, gratutament, quan sigui possible, o per
intercanvi quan no. D'altres, als barris, comencen a canviar els seus llocs
de treball per la mateixa lgica: per funcionar fora del mercat. Escoles
bressol, tallers de mecnica, horts, empreses de bricolatge i d'altres co-
mencen a autogestionar-se i a crear una xarxa d'intercanvi sense diners.
A continuaci, que s'expropien fnques i locals abandonats a cada
barri per a fer-los funcionar com a centres d'atenci primaria anticapita-
listes. Amb ms recolzament, per f, es pot ocupar un hospital.
98
Aix necessitaria fora recolzament venal; tant per defensar
l'ocupaci de la policia com per aconseguir tots els recursos que fan falta
per gestionar un hospital. Tcnics que muntin plaques solars i generadors
que cremin olis vegetals (del camps autogestionats a prop de l'hospital)
per tal de generar l'electricitat necessria d'una manera sobirana i eco-
lgica i per tant ms saludable. Metges, infermeres i tcnics de l'hospital
que visitin les fbriques on es produeixen els instruments i materials
que utilitzen per investigar les possibilitats d'aconseguir-los mitjanant
l'intercanvi.
L'onada d'ocupacions i d'autogesti s'estn per tot arreu, i aviat hi
han fbriques i tallers autogestionats produint totes les coses necessries a
una escala ms petita i ms local. Intercanvien aquestes coses sense diners
i sense obtenir-ne benefcis. Tots els llocs de feina sn autogestionats. No
hi ha dirigents que cobren ms i treballen menys, sin que tothom parti-
cipa a les assemblees per prendre les decisions necessries i prenen torns
per visitar els llocs adequats per aconseguir materials o per facilitar-ne la
distribuci. Tot est organitzat per satisfer les necessitats de les persones
i respectar els lmits del planeta en comptes d'omplir les butxaques dels
propietaris i dirigents. Qualsevol pot gaudir dels fruits de la seva feina o
compartir-ho tot. Als barris i als pobles moltes coses (a alguns indrets ms
llibertaris, totes les coses) es comparteixen, no per la lgica de l'intercanvi
sin per la lgica de compartir.
Encara que sigui un somni difcil d'imaginar, tot aix s pos-
sible. Molt poc probable, per possible. Per no s improbable perqu
l'autogesti no funciona. Ans al contrari, tots els elements de la visi an-
terior han funcionat a la prctica en diversos casos histrics.
A Tor, desprs de la primera Guerra Mundial, centenars de mi-
lers de treballadors van ocupar i autogestionar les seves fbriques inspirat
per visions anarquistes i comunistes d'un nou mn. Noms van ser trats
i suprimits pels sindicats, pels partits d'esquerra i pels feixistes que van
aparixer aleshores, subvencionats pel patronat per contrarestar el perill
revolucionari.
A Barcelona tamb es va comenar un experiment d'autogesti
de tota una societat l'any 1936, per aquest va morir a les mans dels par-
tits de l'esquerra que voliensense cap realismeguanyar el recolzament
dels poders occidentals i de la burgesia autctona. Per aix, van convncer
99
a uns autoproclamats lders pragmtics de la CNT per frenar la revoluci
anarquista, revoluci que posteriorment va ser suprimida completament
pel franquisme.
A la mateixa poca, milions de persones a Manxria van alliberar-
se de l'Estat i el capitalisme i van autogestionar les seves prpies vides en
base a una visi anarquista. Noms va ser suprimides per les forces com-
binades dels imperialistes japonesos i l'exrcit comunista de Mao.
Molt ms recentment, es van ocupar i autogestionar centenars de
fbriques i llocs de treball a l'Argentina desprs del corralito de 2001.
Alguns llocs segueixen ocupats i gestionats per assemblea per en general
aquest experiment va ser reabsorbit pel capitalisme per no haver sortit
d'una lgica de diners i mercaderies ni per haver apostat per una visi re-
volucionria de la societat, igual que el complex Mondragn al Pas Basc.
En conclusi, l'autogesti de la sanitat no s impossible. Requereix
d'una transformaci revolucionaria de la societat perqu la sanitat no es
pot separar dels altres aspectes de la vida. Tampoc es pot separar la salut
d'una persona de la salut de les altres persones. I la revoluci s un cam
difcil i perills.
Per si realment volem ser sanes i lliures, hem de reconixer que
s l'nica possibilitat. Una sanitat feta per nosaltres, pel nostre benestar
i no pel benestar del mercat, mai caur del cel. Noms pot ser creada per
nosaltres mateixes.
L'nica alternativa real a la transformaci radical de la sanitat i
de tota la nostra societat s que els que ens oprimeixen i ens exploten se-
gueixin gestionant un servei de sanitat que conv als seus interessos, que
en aquest moment histric vol dir la privatitzaci i l'austeritat. L'nica
alternativa s la derrota i la intensifcaci de la nostra misria quotidiana.
Aquest llibre s una invitaci de prendre el cam difcil i necessari.
Salut i solidaritat
100
Apndix
101
102
El mar de 2010 es va promulgar a l`estat spanyol la nova llei de l'avortament, Llei Orgnica
2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupci voluntria de l'embars (IVE). Aquesta
llei estableix:
-Interrupci a petici de la dona fins a la setm
ana 14 d'em
bars per a totes les dones majors
de 16 anys. Sestableix que en el cas de les dones dentre 16 i 17 anys, la decisi s
exclusivament de la dona i ha destar informat/da almenys un/a dels o les representants legals. Es
prescindir daquesta informaci quan hi hagi risc de violncia, coacci, amenaces o situaci de
desamparament.
-Les/els professionals de la salut poden exercir lobjecci de conscincia, per aquesta est
regulada i a tots els centres les dones han de tenir opcions per ser ateses si volen avortar.
SA8ES QUE... SA8ES QUE... SA8ES QUE... SA8ES QUE... Z ZZ Z
QUNA QUNA QUNA QUNA S LA STUAC S LA STUAC S LA STUAC S LA STUACO OO O A A A A L LL L' '' 'ESTAT ESTAT ESTAT ESTAT ESPANYOLZ ESPANYOLZ ESPANYOLZ ESPANYOLZ
-Si vols interrom
pre lem
bars (i ests de menys de 14 setm
anes), i vols fer-ho als serveis
de salut pblics, dirigeix-te al centre de salut que et correspongui (dels que tenen program
a
d'Atenci a la salut sexual i reproductiva - ASSIR). Habitualm
ent, la prim
era acollida la fan
les llevadores i/o inferm
eres i desprs s possible que et visiti la ginecloga. All es realitza
la valoraci i el seguim
ent, i than de donar la informaci que necessitis; hi estan obligades
per llei. Texplicaran que a partir daquesta visita haurs desperar 3 das per interrompre
lem
bars de form
a legal i et donaran un sobre i/o inform
e am
b la data de visita. Per aquesta
visita, NOMS CAL LA TARGETA SANITRIA. All et donaran tam
b
els papers que serviran
desprs perqu
et tornin els diners.
-Fins ara (setem
bre 2011), als ASSIR se'ls dna a les dones un llistat de clniques privades
a Catalunya. Pots escollir la que vulguis i adrear-te am
b linform
e de la professional. Fins
ara, si anem
a la clnica les dones hem
davanar els diners per la interrupci de lem
bars i
desprs ens els tornaran. (Actualm
ent la devoluci
dels diners pot tardar fins a 6 m
esos). A
la clnica podrs escollir el mtode dinterrupci. Tots sn segurs.
-Hi ha diversos ASSIR que en lactualitat estan fent un protocol i tofereixen interrom
pre
lem
bars farmacolgicament si ests de menys de 7 setm
anes. s molt im
portant que li
preguntis a la teva llevadora si pots fer-ho all.
-Si no pots avanar els diners, lASSIR texplicar qu has de fer. Tadrearan a un centre per
fer una entrevista am
b una assistenta social, que valorar
si es finana part o tota la
interrupci.
A on anar a
A on anar a
A on anar a
A on anar a CataIunya
CataIunya
CataIunya
CataIunyaZ ZZ Z
El 28 de setem
bre s una data em
blem
tica. El 1990, en una trobada de fem
inistes
llatinoam
ericanes i caribenyes, es va establir aquest dia com
a jornada de reivindicaci
anual del
dret de les dones a interrom
pre el seu em
bars en condicions de seguretat.
L'avortam
ent realitzat en condicions de clandestinitat i poc segures per a la salut s una de les
prim
eres causes de m
ortalitat per a les dones, sobretot en els pasos em
pobrits. Cada dia es
practiquen al m
n uns 55.000 avortam
ents insegurs, el 95%
dels quals es realitzen als pasos
pobres. Una de cada vuit dones que m
oren en el m
n ho fa com
a conseqncia d'un avortam
ent
realitzat en condicions d'inseguretat.
103
Hospitals o Salut? Escoles o Educaci?
El que est realment en joc en les darreres mobilitzacions en favor de
la Sanitat o lEducaci Pbliques s el nostre lloc de treball i el perill
de perdrel perqu, avui en dia, s el treball lnica forma que tenim la
majoria de poder cobrir les nostres necessitats o satisfer els nostres desi-
tjos. Intentar mobilitzar a la resta de la poblaci assalariada -les riques
ja tenen les seves mtues privades- a partir de causar simpatia dient que
som treballadores de serveis indispensables per a la societat s desviar el
problema de fons. El nostre s un CONFLICTE LABORAL i es suma a
tots els confictes laborals que existeixen fruit de les relacions capitalis-
tes. Si pensem que la nostra condici s diferent de la de les companyes
que fan vaga a la indstria Alstom -p.e.- caurem en el parany de separar-
nos i pensar-nos que estem lluitant per coses diferents. Totes tenim por a
no arribar a fnal de mes, a no poder pagar el lloguer o la hipoteca, a no
poder menjar ms que la merda que ens ofereixen les grans superfcies,
tant les que treballem a un hospital, a una cadena de muntatge, a una
ambulncia o repartint pizzes.
TOTES TENIM POR i acceptar-ho ens pot permetre teixir aliances i
complicitats amb aquelles que pateixen amb nosaltres.
Qestionant la Sanitat; qestionant lEducaci.
Aquelles que treballem en un Hospital o en una Escola pblica sabem
que no sn cap meravella i que disten moltssim de la visi idllica que
algunes li volen donar. No ens demaneu que defensem aquestes insti-
tucions. Els Hospitals sn un suport bsic per a la indstria farmacu-
tica, la indstria ms poderosa desprs de larmamentstica. En aquests
centres es reprodueix la fgura de la especialista per damunt de la perso-
na que pateix la malaltia posant, la majoria de cops parxes palliatius
sobre aquesta en comptes danar veritablement a larrel del problema.
Quantes de nosaltres ens adonem, en la relaci amb les persones malal-
tes, de lalt percentatge de malalties derivades de les condicions socials?
I a les Escoles? ...de veritat preteneu que defensem aquestes institucions?
Les nostres flles es passen hores assegudes a una cadira, acostumant-
se a la docilitat que desprs els demanar la fbrica o lofcina, escoltant
104
respostes a preguntes que mai han formulat, castrant la seva imaginaci
i la seva capacitat de sorpresa. Que no vulguem escoles no vol dir que
no ens apassioni lEducaci per aquesta es dona incondicionalment,
no tancant durant ms de cinc hores al dia a les nostres petites. Si, hem
de ser capaces de qestionar el model de salut i el model deducaci
que aquest sistema ens brinda per traar possibles que vagin ms enll;
cuidant-nos entre nosaltres abans de que aparegui cap malaltia, tenint
cura de les ms menudes i reconeixent que mentre estiguem subjectes al
treball assalariat aix ser difcil.
Nosaltres, les altres dalgna altra.
Som les treballadores, ja sigui aquelles que estem estudiant per tenir
un lloc de treball, ja sigui fent cua a la porta duna OTG, ja sigui ren-
tant plats i cuinant cada dia, ja sigui patint perqu a la propera redada
policial no sens emportin a un Centre dInternament per a Estrangers,
ja sigui aixecant-nos cada dia a les 6 del mat, treballant onze mesos a
lany, cobrant 800 euros o cobrant-ne 1500...som les treballadores, s a
dir, aquelles que en aquest sistema capitalista no podem sobreviure si
no s venent la nostre fora de treball -fsica o intellectual- a alg que
posseeixi els mitjans per transformar la nostra fora en capital, ja sigui
aquest pblic o privat. les desheretades, aquelles que tot i ser moltes
ens sentim terriblement soles...per aix ja s hora de trencar amb les
falses diferncies que ens han separat durant tant de temps i unir-nos
en una lluita contra el Capital mitjanant el Suport Mutu i la Solidaritat
incondicional entre les lluites concretes, recolzant-nos, coordinant-nos,
establint llaos que ens empenyin a descobrir que JUNTES HO PODEM
TOT, des de les assemblees de barri o als centres de treball.
Noves formes de lluita.
La vaga clssica no ens serveix a totes, moltes no tenim la possibilitat de
fer vaga perqu ni tant sols tenim una feina estable o ni podem treballar
legalment. Hem dinventar noves formes de lluita. Seria molt ms efectiu
coordinar-nos entre totes les que volem lluitar donant-nos suport en
comptes de quedar-nos en el nostre particular radi dactuaci. I si fssim
una lluita coordinada entre les treballadores de lHospital Clnic i les
treballadores de Telefnica? Unes facilitant baixes laborals a les altres
i aquestes aproftant el temps lliure per informar a ms persones del
105
que est succeint. O una vaga de treballadores de TMB on es convids a
tothom a viatjar gratutament Sabem que una vaga clssica a la Sanitat o
a lEducaci no s efectiva i tan sols fa que posar-nos en contra a les de-
ms usuries a lhora que sobrecarrega de feina a les companyes que fan
serveis mnims, i una Vaga Salvatge, sense serveis mnims com podrem
fer a qualsevol indstria suposaria, a la sanitat la mort de moltes perso-
nes.
Demostrem intelligncia collectiva per tombar el Capital.
Totes tenim por...i aix s lnic que realment podem perdre!
...pel suport mutu, per la solidaritat, contra el capitalisme!
Firmat: Algunes treballadores i tamb usuries de la Sanitat pblica.
106
Sanitat Pblica, Sanitat Privada o Sanitat Collectiva
La lluita del sector de la sanitat s una inspiraci per a tota Barcelona.
La solidaritat social, que durant tant de temps semblava haver mort, est
resucitant. Cada dia hi ha ms recolzament, per encara queda molt. A
Grcia, van bloquejar tot el pais, es van enfrontar a la policia, van cre-
mar bancs i encara shan aprovat les retallades. Aquesta lluita, sin es
rendeix aviat, haur de durar molt de temps. Els rics i els seus polticsi
no hi ha poltic ni instituci de lEstat Democrtic que no pertany als
ricsestn convenuts a treure-ns lestat de benestar, privatitzant,
entre daltres serveis, la sanitat. Aqu no pretenem escriure cap elogi
a la socialdemocrcia. Aquesta tamb va ser una indignitat basada en
lexplotaci, lexclusi i el control social, i va assolir destruir-nos com a
classe, adoctrinar-nos amb la cultura i els valors ftits dels nostres sen-
yors, enganyar-nos amb la mentida democrtica de que tots sm iguals.
Si sm conscients no trovarem a faltar la socialdemocrcia. Per lavenir
que volen proporcionar-nos s encara pitjor.
Els estats europeus noms van rendir els privilegis venenosos de
la socialdemocrcia per apagar les lluites extremdament fortes de prin-
cipis del segle passat. Si volem salvar la sanitat haurem de crear lluites
encara ms fortes. Per no es pot fer un pas enrera. Les coses mai sern
com abans.
Quan vivim coses tan fortes, hem de deixar-nos canviar. En la
lluita per la sanitat pblica estem tornant a conixer la solidaritat i els
carrers comenen a albirar la possibilitat dun futur molt ms bonic.
Perqu la sanitat pblica no anava b. Per ser honestos, hem dadmetre
que la sanitat pblica de la societat capitalista jugava el seu rol en la
guerra contra totes i tots nosaltres. Leconomia tracta a les persones com
a mquines i necessita un servei sanitari que tamb ens tracti com a
mquines, que ens ompli amb pastilles per silenciar els sntomes, que
ens negui la nostra autonomia i que ens sotmeti a lautoritat duna pro-
fessi que pretn conixer els nostres cossos millor que nosaltres ma-
teixes. Per, sovint, la malaltia s un intent del cos de comunicar, de dir
que aqu, alguna cosa va malament. Estem gastant les vides en treballs
indignes que ens maten a poc a poc, passant els dies al cotxe, lligats a
107
una mquina u ordenador o davant la tele, menjant menjar industrial
poc s, respirant aire contaminat. La sanitat pblica ha servit per cum-
plir la funci de facilitar aquesta misria, curant els sntomes i obviant
les causes.
Ms enll, la medicina occidental t una histria prou srdida,
com totes les professions de la nostra societat. Als exrcits i a la policia,
mai els hi fan falta metges per assistir les guerres o els interrogatoris.
Altres participen en lexperimentaci animal, mentres que altres servei-
xen com a presoners als manicomis. I cal destacar la collaboraci amb
lindstria farmacutica. Histricament, la professi mdica ha estat un
instrument pel desenvolupament del capitalisme i la nova religi racio-
nalista que tracta als cossos com a mquines mudes i explotables; digual
manera ha servit al patriarcat per reprimir i patologitzar a les dones i les
persones trans.
Es podrien trobar problemes semblants a totes les professions,
desde les fbriques als instituts. No pretenc culpabilitzar, sin dir lo evi-
dent: vivim en condicions indignes que mai hem elegit. Ara, ja que ens
estem coneixent als carrers i creant una fora collectiva, s el moment
per somiar i per anar ms lluny. La gent de la sanitat sn els que ens
curen. Per en una societat solidria en comptes de capitaliste, curar t
un nou sentit.
La lluita als hospitals noms pot conseguir ms fores a travs
de la solidaritat. Per la solidaritat ha de ser mtua, tamb ha de canviar
el que la demana. Amb lesperit de solidaritat, volem criticar la funci
de la medicina professional al sistema occidental, sabent que la sanitat
canviar per sempre. O es privatitza o haur de canviar-se per complet,
relacionant-se no amb lEstat, que no t gaire ms inters per subven-
cionar-la com a servei pblic, sin relacionant-se amb les lluites duna
societat que est intentant emergir del coma de lalienaci burguesa a la
qual se lha sotms.
Veiem la possibilitat dhospitals collectivitzats, no noms entre
les treballadores sin tamb entre els pacients, conectant-se amb xarxes
de mecnics i professors i altres persones autoorganitzades. Per primer
sha descollir: estem al bndol dels rics, de la seva policia, de la seva
democrcia, de les seves instituciones, del seu Estat? O estem al bndol
de la gent hmil i rebel, de les persones que creiem en la solidaritat i en
108
el recolzament mtu?
Pel triomf de totes les lluites socials, contra la codcia, el poder, el cinis-
me, les mentides i tot obstcul a la llibertat.
un anarquista del Clot
[Text duna octaveta repartida en varies manifestacions contra les retallades]
109
La seva sanitat no s la nostra salut
Apunts entorn les retallades al sistema sanitari
Sovint ens imaginem l'Estat del benestar com una realitat atemporal,
eterna. En realitat va ser una resposta concreta a una srie de circum-
stncies poltiques i econmiques generada en un moment histric
determinat, on la confictivitat social era tangible arreu d'Europa.
En una de les ccliques crisis del capitalisme, la del Crack del 29, l'Estat
redescobreix el seu paper intervencionista en l'economia del keynesia-
nisme. Desprs de la Segona Guerra Mundial i amb l'amenaa sempre
latent del bloc sovitic, els estats europeus avancen en aquest procs i ex-
tenen aquest intervencionisme als mbits socio-poltics i en especial, a la
gesti de determinades necessitats socials. Alhora, van aconseguir apai-
vagar les lluites. D'aquesta manera, es dna lloc al creixement dels Estats
del benestar, concedint millores materials a la poblaci com a resposta a
reivindicacions socialment exteses. Aquestes concessions varen implicar
una relativa pau social que no es veur truncada fns a la segent greu
crisi, la del 1973, on s'inicia el procs de restructuraci del capital, ja que
es comencen a veure les macances d'un capitalisme moderat i com
s'inicia el principi del fnal del keynesianisme. El descontent creixer
arreu del mn, i les diferents forces poltiques antagniques i contraries
al sistema capitalista esclatarn amb fora.
Partint daqu, les anomenades retallades no sn ms que una involu-
ci a un estat de coses on la persecuci del mxim benefci es objectiu
evident del capitalisme, sense necessitat de disfresses socialdemcrates o
concessions de drets socials. No oblidem que els drets necessiten duna
autoritat que els reconegui i els concedeixi i que, en el moment en qu
aquesta estimi necessari, sigui per qu ja no els necessita en un context
en qu el seu poder s assumit sense contestaci per la poblaci, sigui
per qu desapareix la confictivitat social que la va obligar a concedir-
los, els drets es poden retirar.
110
No lluitem, doncs, pel dret a la sanitat. Les retallades en sanitat impli-
quen una precaritzaci encara ms acusada de la nostra salut, ja min-
vada per la precaritzaci laboral, de la vivenda, i mil altres formes de
precarietat i misria que es manifesten dia a dia en la nostra vida. Llui-
tem perqu en una societat malalta, amb la nostra vida penjant dun fl,
rodejats de contaminaci ambiental, transgnics i radiacions, i despos-
sedes dels coneixements que compartien les nostres besvies, la sanitat
s un reducte de sobreviure davant la malaltia, de fet lnic al que, fns
ara, hi teniem un accs universal. I lluitem perqu aquestes retallades en
sanitat sn un atac concret i directe a aquelles persones que no tenim
accs a una mutua privada, als qui ens queden poques ms opcions que
sotmetrens al xantatge del treball a canvi de quatre monedes que ens
permetin sobreviure, als qui vivim una vida de molles, quan el pa sencer
el tenen poltics i empresaris.
Qu se suposa que haurem de fer quan caiguem malalts? Qu hem de fer
si estem diagnosticades de mallties crniques, si som grans, si neces-
sitem determinada medicaci? La seva soluci s que ens ho paguem...
se suposa que la nostra salut t preu? Per a ells s, ja fa molt de temps
que les grans farmacutiques campen pel mn i que, poc a poc i mig
damagat, van introdunt la gesti privada als hospitals
La nostra opci s una altra. s lluitar contra els tancaments, solidarit-
zar- nos amb els i les treballadores en lluita, s defensar-nos dels seus
atacs i, encara ms, plantar-los cara i assenyalar-los com a responsables
daquesta nova forma de misria, daquest nou xantatge: neix, estudia,
treballa, enmalalteix i, si pots, paga.
Sense oblidar, en cap moment, que la salut no est als seus hospitals ni
als seus CAPs, com tampoc ho pot estar a les seves ciutats. La nostra
salut est en un altre lloc, simplement perqu noms es pot aspirar a
sobreviure si tot b marcat per una economia que explota persones, ani-
mals i recursos naturals a la recerca del mxim benefci. La sanitat que
coneixem respon a les necessitats daquest sistema, que lnic que neces-
sita de nosaltres s que produm i consumim. La salut no pot donar-se
en un context com aquest: es necessita de temps per a curar- se, per
111
descansar; es necessita aire pur, menjar de qualitat, relacions recproques
i solidries. La nostra aposta es en aquest cam, el de recuperar la nostra
salut per a recuperar la nostra vida. Crear grups dautogesti de la salut:
recuperar els coneixements atvics i comenar a fer-nos responsables
de la nostra salut, de forma collectiva. Enfrontar-nos als atacs contra la
nostra dignitat, que no sn noms els atacs a la sanitat o les retallades de
lEstat del benestar, si no la mera existncia de lautoritat i la dominaci.
Acabem amb la misria, abolim qualsevol tipus dopressi, combatim
lEstat. Per lAnarquia.
Barcelona, gener del 2012
[Text duna assamblea antiautoritria de Barcelona]
112
Text annim trobat a Indymedia
Apart de moltes assemblees, manifestacions, talls de carrer i cercaviles, a
Barcelona als ltims anys tamb han hagut molts atacs illegals contra les
instituciones responsables de les retallades i contra el capitalisme. Aquests
atacs formen part de la mateixa lluita, perqu mai estarem sanes si no
destrum les coses que ens perjudiquen la salut. Per visibilitzar aquesta
part de la lluita per les nostres vides, reprodum el comunicat d'una acci
d'aquest tipus.
Text annim trobat a Indymedia
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/439025/index.php
Dimarts passat 24 de gener vam dur a terme un atac contra el club social
elitista Arsenal, situat al barri ric de la Bonanova. Mitjanant l'incendi
del quadre de control de la installaci elctrica, vam sabotejar el funcio-
nament normal del conegut centre i el vam danyar econmicament.

Aquest atac forma part de la nostra ofensiva contra les poltiques neo-
liberals que estan empitjorant encara ms les condicions de vida de les
classes populars. s en els centres socials de la burgesia com el club
Arsenal, on els dirigents poltics i econmics del pas disfruten dels seus
luxes, fan contactes i tanquen tractes que seguiran trepitjant les nostres
necessitats humanes ms bsiques.

Mentre als barris humils es respiri la misria i l'angoixa, no pot haver-
hi pau als barris rics. Per aix, cridem a completar les mobilitzacions,
les assemblees, i les campanyes de lluita social amb atacs directes a les
zones burgeses. Si estan massa lluny com per sentir el crit de protesta de
la classe treballadora, el portarem fns a les seves prpies cases, fns a les
seves prpies fnestres. Fins que els hi hagin d'explicar als seus flls el que
li estan fent al poble.

Barcelona, gener del 2012
113
114
Grecia, Kilks: Ocupacin y Autogestin del Hospital General
Los trabajadores en el sector de la Sanidad en Kilks, norte de Grecia,
han procedido a la ocupacin del Hospital General de la capital de su
provincia y han emitido un comunicado en el que se deja claro que a
partir de ahora el hospital est totalmente bajo control de los trabajado-
res. Es una accin muy importante contra los fundamentos ideolgicos
de la representacin y la mediacin y en general contra el sistema de
funcionamiento de los hospitales y del sector pblico. Sigue la traduc-
cin del comunicado:

Los trabajadores en el hospital general de Kilks, participantes en la
asamblea general, mdicos, enfermeros y dems personal, hemos con-
cluido en lo siguiente:

1. Constatamos que los problemas actuales as como ms duraderos
del Sistema Nacional de Sanidad y de cada sector conexo no se pueden
resolver con demandas ramales especfcas y aisladas o demandas al
servicio de nuestros intereses particulares, debido a que se deben a una
poltica anti-popular del gobierno y al neoliberalismo global descarado.

2. Constatamos, tambin, que insistiendo en la promocin y presenta-
cin de tales demandas de nuestra rama, en realidad participamos en el
juego de la autoridad implacable que desea evitar la creacin de un fren-
te popular a nivel nacional y mundial, con demandas comunes contra la
indignacin social que es el resultado de su poltica, con el fn de hacer
frente ms fcilmente a su enemigo fragmentado, el pueblo.

3. Por esta razn, integramos nuestros intereses ramales en un marco ge-
neral de unas demandas polticas y econmicas que son planteadas por
una enorme porcin del pueblo griego que hoy est recibiendo la ofensi-
va capitalista ms feroz, unas demandas que, o van a ser presentadas en
su conjunto y van a ser promovidas en comn por los estratos medios y
bajos de la sociedad, o no van a ser fructferas.

115
4. La nica manera de lograrlo es poner en duda, en la accin, no slo la
legitimidad poltica, sino tambin la legalidad de la arbitrariedad auto-
ritaria y anti-popular de esta autoridad y jerarqua que se est moviendo
hacia el totalitarismo, con ritmo acelerado.

5. Los trabajadores en el Hospital General de Kilks respondemos a la
fascistizacin que estn promoviendo con la democracia. Ocupamos
nuestro hospital pblico y lo ponemos bajo nuestro control directo
y absoluto. El Hospital General de Kilks a partir de ahora ser auto-
gestionado y el nico rgano legtimo de toma de decisiones de carcter
administrativo ser la Asamblea General de sus trabajadores.

6. El gobierno no se libera de sus obligaciones econmicas de dotacin
de personal, de suministro y equipamiento al hospital, pero en caso de
seguir haciendo caso omiso de estas obligaciones, nos veremos obliga-
dos, por un lado, a denunciarlo ante la opinin pblica y por otro lado,
recurrir tanto al gobierno local, como-lo ms importante- al conjunto
de la sociedad para que nos apoye en cualquier manera posible nuestro
esfuerzo por:

a. la salvacin de nuestro hospital,

b. el apoyo general del derecho de asistencia sanitaria pblica y gratuita,

c. el derrocamiento, a travs de una lucha comn con el resto de la socie-
dad, del actual gobierno as como de cualquier otra poltica neoliberal,
independientemente de donde proceda

d. una democratizacin profunda y sustancial, es decir, la que permita
que sea la sociedad, en lugar de un tercero, la responsable de la toma de
decisiones para su propio futuro.

7. La Asociacin de Mdicos de la provincia de Kilks y el sindicato de
trabajadores del Hospital General de Kilkis, a partir del 6 de febrero,
comienzan unas retenciones de trabajo, sirviendo slo a los incidentes
de emergencia en nuestro hospital, hasta el pago completo de las horas
116
trabajadas y el aumento de nuestros ingresos a los niveles en que es-
taban antes de la llegada de la troika (FMI-UE- BCE). Mientras tanto,
teniendo plena consciencia de cul es nuestra misin social nuestras
obligaciones morales, vamos a proteger la salud de los ciudadanos que
acuden al hospital, prestando asistencia sanitaria gratuita a los necesita-
dos, sirvindolos y llamando al mismo tiempo al gobierno a aceptar por
fn sus responsabilidades, superando, aunque sea en el ltimo minuto, su
crueldad desmesurada y antisocial.

8. Decidimos que una nueva asamblea general se celebrar el lunes 13 de
febrero en el saln de actos del nuevo edifcio del hospital a las 11:00h,
a fn de decidir los procedimientos requeridos para implementar de la
manera ms efcaz la ocupacin de los servicios administrativos y apli-
car con xito la autonoma del hospital, que comenzar a partir de ese
da. Las asambleas generales se llevarn a cabo todos los das y sern el
instrumento fundamental para la toma de cualquier decisin concierna
a los empleados y al funcionamiento del hospital.

Pedimos la solidaridad del pueblo y los trabajadores de todas las ramas,
la colaboracin de los sindicatos de trabajadores y las organizaciones
progresistas, as como el apoyo de los verdaderos medios de comunica-
cin. Estamos decididos a continuar hasta que se vayan los traidores que
venden a nuestro pas.

Es ellos o nosotros!

Las decisiones susodichas se publicarn en una conferencia de prensa a
la que todos los medios de comunicacin (locales y nacionales) sern in-
vitados, el mircoles 15 de febrero de 2012, a las 12:30h. Nuestras asam-
bleas diarias comienzan a partir del 13 de febrero. Vamos a estar infor-
mando a los ciudadanos sobre todos los eventos importantes que tengan
lugar en nuestro hospital a travs de comunicados de prensa y conferen-
cias. Adems, vamos a utilizar todos los medios disponibles para dar a
conocer estos hechos a fn de que esta movilizacin tenga xito.

117
Hacemos un llamamiento:

a. A nuestros conciudadanos, para que muestren su solidaridad con
nuestro esfuerzo,

b. A todos los ciudadanos de nuestro pas que reciben un trato injusto en
la oposicin y resistencia, en la prctica, contra sus opresores,

c. A nuestros compaeros de trabajo de otros hospitales a tomar decisio-
nes similares,

d. A los empleados en otras ramas del sector pblico y privado y los par-
ticipantes en organizaciones obreras y progresistas a actuar del mismo
modo, as que nuestra movilizacin adquiera la forma de una resistencia
universal obrera y popular y a la insurreccin, hasta nuestra victoria
fnal contra la elite econmica y poltica que hoy oprime a nuestro pas y
al mundo entero.
118
Llibres recomenats
Aqu us deixem amb una amplia bibliografa de llibres i fanzines con-
sultats o que ens semblen interesants per aquelles persones que vulguin
continuar profunditzant en aquest tema.
Cuidate Compa. Una guia prou completa per facilitar l'autogesi de la
salut, el autocurar-se, i l'alimentaci.
Annimo, Beyond Amnesty. Autoeditado.
Un manifesto sobre la salut mental en una societat malalta. En internet
en castell a http://amotinadxs.blogspot.com.es/2011/08/beyond-amnes-
ty-texto.html
Gerard Coll-Planas, La voluntad y el deseo. La construccin social del
gnero y la sexualidad: el caso de lesbianas, gays y trans.
Olga Cuevas, El Equilibrio a travs de la alimentacin. Grupo Roger de
Llria.
Barbara Ehrenreich y Deirdre English, Brujas, Comadronas, Enfermeras
Silvia Federici, Caliban y la Bruja. Trafcantes de Sueos
Un analisis histrica del paper de la supressi de les dones al desenvolu-
pament del capitalisme.
Betty Friedan, La mstica de la feminidad, Ediciones Ctedra.
Marcela Lagarde y de los Ros, Los cautiverios de las mujeres. Editorial
Horas y horas.
Gaston Leval, Colectividades libertaries en Espaa. Un informe histric
sobre les collectivitzacions realitzades per obreres i camperols durant la
guerra civil a l'Estat Espanyol, sobre tot a Catalunya, Arag i Valencia.
119
Colectivo Manzanares, De la insumisin a las cunas al combate de los
gneros. Autoeditado.
Liliana Mizrahi, Las mujeres y la culpa. Editorial Nuevohacer
Casilda Rodrigez, El asalto al Hades. La rebelin de Edipo 1 parte.
Autoeditado.
Casilda Rodrigez, La sexualidad y el funcionamiento de la dominacin.
La rebelin de Edipo 2 parte. Autoeditado.
Tamb recomanem les segents publicacions, que es pot trobar en forma
digital en internet.
En Veu Alta no.1, monogrfc sobre l'avortament
Punto de Fuga no.9, Especial Salud: Poltica Sanitaria Penitenciaria vs.
Autogestin de la Salud
Punto de Fuga no.10, Especial Salud: La digitopuntura como una herra-
mienta haca la autosufciencia

Cossos en Lluita Master5 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Cossos en Lluita Master5 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

SALUT EN PERILL

You might also like