Sol Llen2 Eso Cat 2008

Llengua catalana
i Literatura
2. Solucionari
2
ESO
C. Mart, E. Servat, N. Cot, E. Lloret
2_LLENGUA_CAT_2_SOLUC.qxp 10/10/08 12:34 Pgina 1
2_LLENGUA_CAT_2_SOLUC.qxp 10/10/08 12:34 Pgina 2
ndex
Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 3
COMPRENSI LECTORA Pg. 13
1
11 a) V;
b) F;
c) V;
d) F;
e) F;
f ) V.
12 a) Amb lintent de recobrar el domini sobre la capi-
tal catalana i les comarques pageses del vol-
tant i atemorir i afeblir les forces de la poblaci.
b) La cova de Santa Agns est amagada i s de
difcil accs, de manera que era fcil amagar-
hi el cadell sense que ning no sospits res. La
cova tenia prou aigua i alhora complia les fun-
cions de ser una bona talaia de la contrada.
c) Baixa de la muntanya, volant amb les seves
ales de ratapinyada, per buscar menjar, i sen-
d cap a la seva cova el primer cap de bestiar
de llana.
d) El comte Guifr. Perqu s el comte i assumeix
la responsabilitat dencapalar la lluita contra
la bstia.
13 Es destaquen els substantius que aporten varietat
sinonmica a la manera danomenar lanimal:
bestiassa
cadell del monstre volador
cria encara petita dun drac paors
fera dales immenses / (enorme) fera / (jove) fera
(estrafolari) ocellot / (monstrus) ocellot
futur flagell del Valls
immensa ratapinyada
monstre (mig rptil, mig ocell, mig serpent, mig
aligot)
gran rptil / monstrus rptil alat
presa
quimrica bstia
singular pupil
terror de la contrada
vbria
14 Les ovelles sn el primer aliment del drac.
(Lobedincia)
Els xais i els cabrits sn les primeres captures de
lanimal. (La mansuetud i la solitud)
El bou serveix per significar la grandria de la
bstia.
El falc serveix per illustrar lhabilitat i linstint de
cacera del drac.
El colom, com el drac, serveix per ressaltar la
impassibilitat i el coratge del comte.
Amb el rugit del lle i el xiular de la serp el narra-
dor pretn destacar la ferocitat de lanimal.
15 atordit desconcertat
badada pfia
cingles espadats
destre hbil
esqueixa parteix
estrafolari extravagant
5
UNITAT 1
fiblada picada
pupil orfe
ullar esguardar
vbria drac
16 comarca del Valls
muntanya de Sant Lloren del Munt
cova de Santa Agns
canal de Santa Agns
morral del Drac
cova del Drac
tur de les Nou Cabres
planells del Dav i el Dalmau
comtat de Barcelona
vall del Ripoll
sot de Goleres
Puig de la Creu
La soluci de la segona part de la pregunta es
deixa a iniciativa del professorat.
EXPRESSI ESCRITA Pg. 13
17 (El comte) esqueixa una gruixuda bessa de roure.
(La bstia) surt de la cova.
(El comte) lespera.
(La bstia) shi llana.
(El comte) descarrega un cop.
(La bstia) recula.
(La bstia) engrapa el tronc.
(La bstia) parteix el tronc.
(La bstia) mostra els dos trossos de bessa fent-
ne una creu.
(El comte) recobra lal.
La soluci de la segona part de la pregunta es
deixa a iniciativa del professorat
EXPRESSI I COMPRENSI ORALS Pg. 13
18 Les respostes es troben al text de laudici.
Text de laudici (CD)
Mentrestant, el comte Guifr, que havia quedat
estabornit per la caiguda, al sot de Goleres, es
recobr i puj al capdamunt del Puig de la Creu
per contemplar el cadver de lenemic venut. All
el van trobar els seus companys, que havien dava-
llat de les cingleres de la Mola per anar-lo a auxi-
liar. El comte, desprs que tots ells hagueren admi-
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
rat les dimensions colossals daquells membres
inanimats que tan temibles havien estat fins feia
una estona, dispos que lescorxessin amb molta
cura per poder-ne conservar la pell. Aix es va fer:
li van llevar aquell cuiro escats de gran llangar-
daix i, un cop assecat pel sol, el van omplir de palla
per baixar-lo al pla en la forma original del monstre
que en poques setmanes havia assolat les terres
del Valls i nhavia acovardit tots els habitants.
Pel cam de Barcelona, les viles i els llogarrets
es despoblaven per anar a veure el monstre alat
que encapalava el seguici comtal i per cridar vis-
ques a Guifr, el pros comte de Barcelona. [...]
Al Valls, just al lloc on la vbria havia expirat, al
cim del Puig de la Creu, shi va erigir una esglesio-
la, que encara avui, convenientment restaurada,
es pot veure des de tota la comarca com un recor-
datori per als pocs que encara conserven una
mica de memria. Durant segles, a la Mola a can
Pobla es va conservar una immensa costella, que
la gent de la contrada, del ms savi al ms enze,
tenia per una relquia de la vbria. Al seu torn, a
lermita del Puig de la Creu es podia seure a lim-
ponent setial duna vrtebra, que tamb era unni-
mement atribuda al malfic monstre medieval. [...]
Miquel DESCLOT, Muntanyes
relegades (2004)
a) El comte es recobra i puja al capdamunt del
Puig de la Creu.
b) El drac mor al capdamunt del Puig.
c) Amb curiositat per veure el seguici comtal tras-
lladant la bstia cam a Barcelona.
d) Shi va construir una esglesiola.
e) Durant segles, a Can Pobla, sen va conservar
una costella, i a lermita del Puig de la Creu hi
havia un setial fet amb una vrtebra de lanimal
on la gent es podia asseure.
PARLEM DEL TEXT Pg. 14
11 b) El comte Guifr de Barcelona, anomenat Gui-
fr el Pels, derrot les forces sarranes que
ocupaven la capital catalana i les comarques
del voltant.
e) Els sarrans es resignen a la pau imposada per
lexrcit cristi, per la consideren una treva
temporal i no pas una derrota, perqu coven el
6
desig de recobrar Barcelona i les comarques
pageses del seu entorn.
a) Els sarrans consulten els seus ancians per tal
de trobar algun fet que els permeti afeblir les
forces del comte de Barcelona.
d) Els sarrans recorden un fet protagonitzat
segles abans pels seus avantpassats cartagi-
nesos quan, durant lavan cap a Roma, lexr-
cit cartagins dAnnbal va topar amb la resis-
tncia de Tarragona, la gran capital romana de
loest de lImperi.
f ) Annbal va pensar introduir-hi un monstrus
rptil per fer trontollar la moral dels habitants.
c) El monstre va esporuguir la ciutat i en va del-
mar les forces, cosa que va permetre a lexr-
cit cartagins sotmetre la ciutat de Tarragona
sense entrebancs.
12 Resposta orientativa
En temps del comte Guifr de Barcelona, lano-
menat Pels, els sarrans accepten la pau impo-
sada per la consideren noms com una treva
temporal. Els sarrans continuen desitjant recobrar
la capital catalana i les comarques pageses del
seu voltant. Van consultar els avis a la recerca
dalgun fet que els permets dafeblir les forces
del comte de Barcelona. Van ressuscitar la mem-
ria dun singular fet darmes que havien protago-
nitzat, segles abans, els seus avantpassats carta-
ginesos. Segons contaven les velles crniques,
lexrcit cartagins dAnnbal, en el seu avan cap
a Roma, havia topat amb la resistncia de Tarra-
gona, la gran capital romana de loest de lImperi.
Per lastut general de Cartago va pensar intro-
duir a la ciutat un monstrus rptil portat de lfri-
ca per fer trontollar la moral dels habitants. El
monstre, en efecte, va esporuguir la gran ciutat i
en va delmar les forces fins que lexrcit cartagi-
ns la va poder sotmetre sense entrebancs.
13 Entre altres, senumeren els segents:
Solucionari
Unitat 1
4 A continuaci es reprodueix sencer el cos de la
llegenda, com a resposta orientativa de la propos-
ta de treball:
[...] I encara deien que, de vetllada, havia dit
paraules de menyspreu, el castell dOrp: El rei
s jove i creu totes aquelles coses que li diuen
senyors ms pobres que ell i mercaders ambicio-
sos. Amb aquestes paraules es referia al dinar
que el bon Pere Martell de Tarragona, havia ofert
al rei i als magnats del seu seguici, don havia sor-
tit el determini de prendre als sarrans aquelles
terres illenques. Ara estam en pau i bon comer
amb els moros de Mallorca, i ms val seguir amb
tractes i pactes segurs que crrer a latzar duna
conquesta. No s per aqu que el rei ha de menar
la seva fora i ha dencaminar els seus interessos,
sin a assegurar lestatge a la terra ferma i a
defensar castells i viles de la morisma espanyola,
que sn ms forts i ms destres en armes que la
pirateria marinera. I els cavallers i els ciutadans
de la seva amistat i de la seva companyia no
gosaven contradir-lo, que ms que mai era certa
la dita valenciana que aconsella darrimar-se a
bon arbre per tenir bona ombra.
Per els vassalls del castell dOrp no estaven
contents del seu senyor, perqu, tot i essent tan
ric, que arribava a sser un dels senyors ms rics
de la terra, i no cal dir que era molt ms ric que el
rei mateix, tot i essent tan ric, doncs, els aclapara-
va de delmes i gabelles, i totes les terres, les hi
havia donades a cens i no es descuidava mai de
cobrar-los, aquests censals, i no el movia a llsti-
ma ni consentia a cap espera mala collita o reves-
sos de fortuna o de salut, si no era que tot aquell
dineral que ell tenia el dons a prstec, per tal de
poder cobrar dels mateixos prestataris all que li
devien, segons contractes i documents escrits i
ben signats i lligats, i, en acomplir-se el termini de
prstec, lexigia amb lavarcia del ms srdid dels
mercaders de ciutat. I, com que era tanta la seva
riquesa, els seus dominis sestenien cada vegada
ms i ms, no per conquesta franca i ardida con-
tra els sarrans, sin per compres a cavallers
pobres, que, per fretura i poder sostenir el seu
rang i mantenir els homes de la seva mainada,
venien terres conquistades amb lesperana,
sempre acomplida, que en conquistarien daltres,
i es refarien, ells i els seus, de la negra, i tanma-
teix, profitosa misria. I el castell dOrp, alhora
7
TRES ELEMENTS REALS TRES ELEMENTS IMAGINARIS
a) Localitzaci de la lle-
genda: els topnims.
b) Un dels protagonistes
de la llegenda: el
comte Guifr, perso-
natge histric.
c) Locupaci sarrana de
Catalunya.
a) La fora i el valor del
comte Guifr.
b) La baralla entre el
drac i el comte.
c) El comte Guifr saga-
fa a una de les potes
del drac quan lanimal
es posa a volar.
que afeixugava ms i ms cada dia la vida mise-
rable dels seus vassalls, acollia com a familiars i
homes dhonor i de confiana, una colla elegida,
exempta de pagaments ni de cap obligaci, si no
era la de defensar el seu senyor i contra les pos-
sibles revoltes dels seus sbdits. I tots ho accep-
taven i aix estaven disposats a obrar.
Bona va sser i, per la grcia de Du i del
cavaller Sant Jordi nostre senyor, arribada a bon
terme lempresa de lalt rei en Jaume, i en tocar
les darreres campanades de lany 1229 del naixe-
ment de Jesucrist, aquell regne sobre el mar va
passar a fer part de la corona catalana. El senyor
dOrp no en va fer cas, de tanta victria, i noms,
quan al cap de dos anys, el rei va demanar homes
i dones que anassin a poblar de gent cristiana
aquelles noves terres catalanes, va privar que cap
dels seus vassalls acuds a la crida, i sota pena de
vida, que els homes de la seva confiana feien
avinent a cau dorella (perqu ell no gosava, per
temor de les ires reials, a proclamar-ho com a
edicte a viva veu), va obligar tots els sotmesos al
domini dOrp a restar en la seva submissi i a
romandre en el seu mser estatge.
Corria el jove rei all dall, arreu, per totes les
terres catalanes, mentre rumiava, amb els seus
nobles magnats i cavallers, noves conquestes
que aixamplassin la terra catalana i fessin de la
nostra naci una fora vivent i respectada per tots
els pobles dels cristians i dels infeels que es mira-
ven en les clares aiges de la mar nostrada, i era
pertot acollit amb franca i generosa acollena, i
salegraven viles i castells de rebrel per hoste. I
vet aqu que un dia, fent el cam dIgualada, es va
recordar del senyor del castell dOrp, de les se-
ves riqueses i li va demanar posada. Molt pagat en
va sser el castell dOrp, de la sollicitud del rei,
i es dispos a acollir-lo i a fer ostentaci, davant
aquell guerrer vid de conquestes per fretura (que
aix s com pensava el castell), dels avantatges
de la pau i la magnitud de la seva fortuna.
El va rebre al castell, amb els magnats que la-
companyaven i tots els cavallers i escuders del
seu seguici i per tots va trobar i disposar acomo-
dament i recapte. I varen fer un gran dinar, que va
durar tota lhorabaixa, i en arribar al capvespre,
perqu feia fredor, el castell dOrp va fer encen-
dre foc a totes les llars del castell, que els habi-
tuals de la casa no havien vist mai fer tant balafi, i
2n ESO
perqu el rei estigus encara ms ben escalfat va
fer portar als seus peus un braser encs tot dor
masss, i all va cremar encens i perfums que el
rei ni els seus magnats no havien olorat mai ni tan
sols coneixien.
Senyor va dir el castell dOrp, ja veieu
que no cal fer-se a la mar per fruir de les espcies
que han adobat avui el nostre recapte i daquests
perfums que embaumen aquesta cambra, i tot s
cosa que ens perv de molt llunyanes terres.
El rei senfosqu de cara, arrug les celles,
per va respondre:
Amic, prou que ho veig.
I els companys i cavallers que anaven amb el reu
per un moment oblidaren la bona menja que
havien menjat i les bones bevendes que havien
begut i amb els ulls expectants, a la manera que
ala la llebre les orelles quan sent brogit de caa-
dors, esperaven el desenlla daquell dileg molt
descontents de la insolncia del castell i temero-
sos de la clera reial. Per el rei va somriure lleu-
gerament entre la fina barba rossa. El castell
dOrp, aleshores encoratjat, perqu veia que
havia passat sense dany la seva insolncia, va fer
dur molts de papers i documents per un criat de la
seva confiana, i va dir:
Senyor, en obsequi vostre vull fer prova de la
meva generositat, i perqu vegeu b la fermesa i
labundor de la riqueses del castell dOrp, ara em
plau, davant vs mateix, cremar tots aquests
papers i documents, que sn crdits al meu favor
sobre els homes dels dominis dOrp i encara
sobre molta gent de terres externes.
I va cremar aquells papers i aquells documents
en el braser que era davant el rei, i aquest el mira-
va serenament, amb el posat fred i sense obrir la
boca. I quan el senyor dOrp va haver cremat el
darrer de tots aquells papers que li duia el criat,
el rei es va aixecar de la seva cadira i va donar lli-
cncia perqu tothom fes com volgus i li sembls
millor, i ell es va retirar a la cambra que li era des-
tinada.
I lendem ja shavia llevat a trenc dalba i, reu-
nint tots els homes de la seva companyia, els va
manar que saparellassin per la partida, i va anar
a prendre comiat del senyor dOrp, i, en lloc de
remerciar-lo pel seu hostalatge, li va dir:
Amic, bona ha estat la nit que he passat en el
vostre alberg, i ara em direu qu us dec, i us ho
8
pagar, per la meva posada i la de tots els homes
de la meva companyia.
El senyor dOrp, en sentir aquestes paraules,
va romandre sense polsos i es volia agenollar per
demanar perd al rei perqu prou veia que los-
tentaci de la nit passada havia estat vana i
excessiva. Per el rei no ha va permetre, i, amb
veu seca i dura, va parlar:
Tractes sn, aquests que fem, de bon comer
i cara a cara. Us vull pagar la posada i si no em
sabeu dir qu val, mal posader sou, i perqu no
tengueu escrpol de rebre massa diners o que us
en doni massa pocs, aquesta s la quantitat que
us tenc destinada, i dispensau la poquedat, per-
qu si mheu rebut al vostre hostal, s que hostal
de pobres s.
I li va donar cinc sous, que el senyor dOrp, si
us plau per fora, va haver dacceptar. I llavors el
rei, tan alt com era, encara es va redrear i va dir
aquestes paraules:
[...]
Jaume VIDAL i ALCOVER, Recull
de llegendes (1978)
15 Una proposta narrada, sense dileg, de la llegen-
da Els serpents de Montsoliu:
Al castell de Montsoliu hi ha vries coves: la cova
dels Penitents, la dels Desterrats... i altres. En una
daqueixes coves, hi viuen tres serpents. No dic
serps, dic serpents perqu la diferncia s que
els serpents sn serps que, en arribant a cent
anys, perden loremus dsser serps, posen cabe-
llera i porten a la boca un diamant que no deixen
ms que quan van a alguna font a beure. El que
llavors pogus trobar-los-el, fra ric i feli per tota
la vida.
Els serpents sestan al castell de Montsoliu per
guardar-hi tres bugaders, que sn tres cossis de
passar la bugada, que estan plens de moneda
encantada, que noms pot desencantar-se anant-
hi la nit de Sant Joan, al punt de les dotze, i por-
tant-hi pa sucat amb llet i aigua beneita.
El mat de Sant Joan, abans no apunta el sol,
surten de la seva jaguda i treuen el cap per veure
el mn i prendre vistes. Viuen de llet, que obtenen
mamant del bestiar cabreny. Una vegada, una
Solucionari
Unitat 1
pastora va adonar-se que mentre estava filant,
sacostava un serpent a mamar les cabres. Ella no
va dir res, va anar tirant-li molles de pa sucat amb
llet fins que sel va fer seu. Llavors, com que el
serpent ja no li tenia desconfiana, no va fer cabal
que ella el seguia i espiava la font on anava a
beure. I com que per beure deixava damunt lher-
ba el diamant que porten a la boca, ella que va
acostar-shi a poc a poquet i va robar-lhi.
I conten ho contaven alguns vells que deien
que lhavien coneguda que va sser rica i feli
per tots els dies de sa vida.
ORTOGRAFIA Pg. 17
11 sobre masc. pebre masc.
califa masc. castanya fem.
higiene fem. catstrofe fem.
desastre masc. mapa masc.
angle masc. paella fem.
aire masc. pipa fem.
12 a) base naval
b) catstrofe natural
c) espia belga
d) pirmide egpcia
e) verge del Carme
f ) mapa poltic
g) imatge borrosa
h) febre groga
i ) paleta idiota
j ) gurdia urb
k) frase clebre
l ) primera fase
m) cinema histric
n) boletaire animada
o) poema patritic
p) teorema matemtic
q) planeta desconegut
r ) esportista suat
s) clima sec
t ) herbicida txic
13 a) cama curta
b) noia feli
c) xocolata belga
d) decisi unnime
e) carnissera amable
9
f ) matria grisa
g) mare superior
h) pell aspra
i ) ametlla amargant
j ) cadira cmoda
k) guerra atro
l ) lleona fero
m) escriptora culta
n) m esquerra
o) llet agra
p) resposta simple
q) edifici enorme
r ) terra santa
s) sopa calenta
t ) vena rondinaire
14 berrugues
puces
figues
obliqes
guiles
porugues
branques
ambiges
peces
esponges
pluges
pinces
roges
soques
mnegues
15 corre / corren
explica / expliquen
adeqes / adeqen
jutja / jutgen
amenaa / amenacen
ronca / ronquen
frega / freguen
caa / cacen
avana / avancen
tanca / tanquen
16 a) encreuat, creu
b) brevetat, breu
c) mels, mel
d) pesolera, psol
e) pesat, pes
f ) tapat, tap
2n ESO
g) ceguesa, cec
h) salat, sal
i ) marejat, mareig
j ) barretina, barret
17 a) creure, creu, creia, creur, cregueren, cregus
b) caure, cau, queia, caur, caigueren, caigus
c) beure, beu, bevia, beur, begueren, begus
d) cabre, cap, cabia, cabr, caberen, cabs
18 Exercici autocorrectiu.
19 a) ametlla amargant
b) pas doble
c) pronom feble
d) paleta belga
e) febre groga
f ) indgena
g) superfcie plana
h) dentista idiota
i ) catstrofe humana
10 a) Empord
b) esprrec
c) assass
d) avaluar
e) monestir
f ) endevinar
g) meravella
h) enyorar
i ) davant
j ) treball
11 jaiem, jaureu, jaurien
temem, temereu, temerien
naixem, naixereu, naixerien
sopem, sopareu, soparien
traiem, traureu, traurien
12 a) ambaixada americana
b) monestir budista
c) javelina punxeguda
d) rfega de vent
e) sergent meravells
f ) disfressa dalmogver
g) sanefa de maragdes
h) treball a avaluar
i ) estella deben
j ) Sardenya enyorada
10
MORFOSINTAXI Pg. 25
11
12 a) Els peatges de les autopistes
b) en Josep
c) Quatre alumnes daquesta classe
d) els ous ferrats
e) Els diners del calaix
13 a) subjecte ellptic
b) oraci impersonal
c) subjecte ellptic
d) subjecte ellptic
e) oraci impersonal
f ) subjecte ellptic
g) oraci impersonal
14 Els substantius apareixen subratllats, i els verbs,
en negreta.
Va resultar que era la seva cartera. No hi havia
diners, per s el carnet de conduir, juntament
amb tres o quatre fotografies. Suposo que hauria
pogut trucar a la policia perqu el detinguessin.
En el carnet hi havia el nom i ladrea, per em
va fer llstima.
15 a) substantiu h) adjectiu
b) adverbi i ) preposici
c) verb j ) substantiu
d) preposici k) pronom
e) adjectiu l ) substantiu
f ) determinant m) substantiu
g) substantiu n) verb
16 Possible soluci:
a) aquella llibreta de quadres
b) la paella vella
c) diversos companys estrangers
d) una opini contrria
e) un caf amb llet
Solucionari
Unitat 1
f ) molt patiment intil
g) tres punts dinters
17 Per exemple:
a) LAlbert i la Judit han superat la prova.
b) Els dies de pluja sn una mica tristos.
c) Quatre cavallers van salvar la donzella.
d) La mniga del jersei est tacada.
e) El primer dia de classe va resultar molt especial.
18 Per exemple:
a) Minteressa molt la poltica.
b) El meu xicot i jo treballem vuit hores diries.
c) La policia va detenir els lladres ahir al vespre.
d) LAgns i tu visitveu el museu de la capital.
e) Aquest armari ocupa molt despai.
19 a) Una antiga amiga mha visitat aquesta setmana.
SN subjecte SV predicat
b) No magraden els xampinyons.
SV predicat SN subjecte
c) Tu saps ladrea de lAnna?
SN SV predicat
subjecte
d) El Josep i lAlcia sn de Camprodon.
SN subjecte SV predicat
e) Jo far catorze anys al febrer.
SN SV predicat
subjecte
f ) Li pica el nas.
SV SN
predicat subjecte
10 Els verbs en negreta tenen subjecte ellptic, i en
tots els casos fan referncia a la casa.
La casa salava sobre una lleugera elevaci just
al lmit del poble. Estava allada i donava en una
mplia extensi de terra de pastura del West
Country. La casa no era destacable, de cap mane-
ra: tenia uns trenta anys, era ms aviat rabassu-
da, ms aviat quadrada, dobra vista, i al davant
tenia quatre finestres dunes dimensions i unes
proporcions poc agradables a la vista.
11 Per exemple (els subjectes de les oracions aparei-
xen subratllats):
a) Dem nevar. Oraci impersonal. No t sub-
jecte.
b) Magrada larrs a la cassola.
11
CATEGORIES SINTAGMES FUNCIONS
adjectiu
preposici
verb
adverbi
sintagma
preposicional
sintagma
nominal
subjecte
atribut
complement del
nom
predicat
complement
directe
c) Ha sortit el sol.
d) Hi havia un gerro esquerdat. Oraci imperso-
nal. No t subjecte.
e) Avui fa calor. Oraci impersonal. No t subjec-
te. / Jo faig el dinar.
12 a) s una oraci gramaticalment correcta perqu
hi ha concordana de nombre i persona entre
el subjecte i el verb. Tot i aix, semnticament
noms seria acceptable en contextos molt
determinats, com un conte infantil, un relat fan-
tstic, etc.
b) No s una oraci, perqu el subjecte no con-
corda en nombre amb el verb.
c) No s una oraci, ja que no hi ha verb. s un
sintagma nominal.
d) s una oraci. Es pot recordar que el verb
haver-hi, en ser impersonal, sempre sha de
conjugar en singular.
LXIC Pg. 31
11 Bany: lavabo, bidet, paper higinic, raspall de
dents, vter, barns.
Cuina: escalfador, aigera, extractor, batedora,
nevera, espremedor.
Menjador: bufet, llar de foc, catifa, prestatges, cor-
tina, llum de peu.
12 a) dies de la setmana
b) neteja
c) estris de cuina
d) platja
e) jocs de taula
13 Activitat oberta. Algunes possibilitats:
a) adrogueria, carnisseria, merceria...
b) calaixera, taula, tamboret...
c) nectarina, caqui, pera...
d) badia, muntanya, plana...
e) calotets, impermeable, minifaldilla...
14 Garatge: pneumtic, bateria, embragatge, mec-
nic, grua, gat.
Estanc i papereria: segell, diari, llumins, ploma
estilogrfica, encenedor, postal.
Restaurant: matre, setrills, ganivet, tovalles, cam-
brer, tovall.
2n ESO
15 Mals: tos, ferida, febre, restrenyiment, nusea.
Malalties: galteres, cries, anorxia, epilpsia,
depressi.
Especialitats: odontologia, cardiologia, ginecolo-
gia, oftalmologia, psiquiatria.
16 a) odontleg
b) cardileg
c) ginecleg
d) oftalmleg
e) psiquiatre
17 Fleca: pala, forner, corr, coca, barra, farina, pa,
croissants, ensamada, pa de pessic, pa de mot-
lle, bastonets.
Esports: futbol, bsquet, atletisme, gimnstica,
ping-pong, tennis, esqu, hoquei, vela, judo, equi-
taci, rem.
Temps: neu, pluja, vent, boira, calor, fred, pedra,
llamp, tro, tif, hurac, cicl.
18 a) cursor / 5
b) lir / 1
c) illa / 2
d) fong / 3
e) gola / 4
19 a) cosins
b) nebodes
c) sogra
d) consogres / jove
e) neboda
f ) fillola
g) besnt
h) cunyada
i ) gendre
j ) oncle
10 a) cotxe / pneumtic
b) eines / clau anglesa
c) msica / flauta
d) jocs / baldufa
e) nens petits / biber
f ) menjar / pizza
11 a) F; b) V;
c) F;
d) V;
e) V.
12
LLENGUA I SOCIETAT Pg. 35
11 a) La romanitzaci comen al segle III aC, amb
larribada dels romans a la pennsula Ibrica.
b) El llat vulgar, que era la llengua que parlaven
els soldats romans, es va anar implantant i
consolidant fins que va substituir les llenges
anteriors a la invasi, liber i el celta.
c) La caiguda de lImperi rom es va produir al
segle V dC.
d) Al segle VIII van nixer les llenges romni-
ques.
e) Les llenges romniques sn: litali, el fran-
cs, el castell, el galaicoportugus, el roma-
ns, el sard, el retoromnic, loccit i el catal.
12 a) aqua, aigua, lquid vital
b) axilla, aixella, part que queda sota la juntura
del bra amb el cos
c) amarus, amarg, amargant
d) ampulla, ampolla, flasc
e) aranea, aranya, insecte que construeix teranyi-
nes
f ) cerasia, cirera, fruit del cirerer
g) pira, pera, fruit del perer
h) pinea, pinya, rgan del pi que cont els pi-
nyons
i ) pullus, pollet, pollastre petit
j ) sapidus, savi, qui sap moltes coses
13 d)
e)
b)
a)
c)
AVALUAT Pg. 37
11. b
12. c
13. a
14. b
15. a
Solucionari
Unitat 1
16. c
17. a
18. c
19. a
10. c
11. a
12. c
13. b
14. b
15. a
16. c
17. a
18. a
19. c
20. b
VOCABULARI TEMTIC Pg. 38
11 21 pas de vianants 5 tendal
22 claveguera 24 crulla
1 parqumetre 18 xamfr
16 vorera 13 campanar
2 vorada 9 rtol
20 calada 6 aparador
11 marquesina 7 escocell
23 embornal 4 gual
15 tanca publicitria 3 cantonada
8 faana 10 fanal
17 bstia 12 bastida
14 balustrada 19 boca de metro
12 Resposta oberta.
13 ciutat, fogar, municipi, poble, burg, localitat, llogar-
ret, poblaci, vila, capital, urbs, metrpolis
14 a) vila
b) urbs
c) municipi
d) metrpolis
e) burg
15 Resposta oberta.
13
COMPRENSI I EXPRESSI Pg. 42
11 Soluci orientativa
a) La precocitat s el pitjor enemic dun esportis-
ta perqu pot precipitar un futur equivocat i
malaguanyat a la persona.
b) Quan Michael Phelps tenia onze anys va
conixer el seu entrenador, que el va ajudar a
millorar la tcnica en el seu estil.
c) El primer estil que va aprendre va ser lesque-
na perqu no li agradava posar el cap dins
laigua.
d) El primer rcord mundial de Phelps va ser
quan tenia quinze anys i nou mesos, en els
200 metres papallona.
e) Entre les qualitat del nedador, destaquen la
fredor, la impertorbabilitat, la constncia
12 Soluci orientativa
a) Lestrella Michael Phelps sha fet ell mateix
com a nedador.
b) s imprescindible treballar durament a fi de
tenir un alt rendiment.
c) Lesfor i les ganes desforar-se sempre van
acompanyar els entrenaments del nedador.
d) El nedador s la comuni entre geni i exer-
cici.
13
4 Text de laudici (CD)
Abebe Bikila va nixer a Mout, a Etipia, el 7 da-
gost de 1932, i va ser membre de la Gurdia
Imperial de Haile Selassie.
Va ingressar al grup dels herois nacionals en
obtenir la medalla dor a la prova de marat dels
Jocs Olmpics de Roma lany 1960, on va crrer
descal i va establir una plusmarca mundial amb
un temps de 2 hores 15 minuts i 16 segons. En
aquesta cursa, Bikila va perdre 350 grams, que
contrasten amb els 4 quilos de mitjana que hi
solien perdre els altres participants.
Quan van comenar les Olimpades de Tquio
lany 1964, Bikila estava fsicament bastant debili-
tat. Lhavien operat dapendicitis sis setmanes
abans de la cursa, la qual cosa va afectar el seu
programa dentrenament. No obstant aix, i enca-
ra que aquesta vegada va crrer calat, va tornar
a guanyar la medalla dor i va establir una nova
marca mundial: 2 hores 12 minuts 11 segons.
15
UNITAT 2
2001 2002 2003 2004
100 m papallona 51.10
200 m papallona 1:54.58 1:55.41 1:54.35
200 m estils 1:59.70 1:56.04
200 m lliure 1:45.32
400 m estils 4:12.48 4:09.09
4 100 m estils 3:33.48
4 100 m lliure 3:14.62
4 200 m lliure 7:11.81 7:10.26 7:07.33
Als Jocs Olmpics de Mxic, lany 1968, laltitud
va afectar lesportista, que va haver dabandonar
la prova desprs dhaver corregut 17 quilmetres.
Lany 1969, latleta va patir un accident de
cotxe a prop de la capital dEtipia, Addis Abeba,
que li va produir una parlisi total del cos des de
labdomen fins als peus. Bikila no va refer-se mai
del tot daquest accident i va morir el 25 doctubre
de 1973, quan tenia 41 anys.
Lestadi nacional dAddis Abeba, en el seu
honor, porta el seu nom.
Elaborat a partir de
http://www.editorialteide.com/?8776
a) F
b) V
c) F
d) V
e) F
15 Crol o lliure. Estil de nataci executat (1) amb el
ventre de cara al fons de (2) la piscina que consis-
teix a efectuar tracci amb (3) els braos de
manera alterna mentre les cames (4) es mouen
amunt i avall ajudant la propulsi (5) i lestabilitza-
ci del cos.
Braa. Estil de (6) nataci executat amb el ventre
de cara al (7) fons de la piscina que consisteix a
estendre (8) els braos endavant, separar-los
amb un moviment (9) semicircular, plegar-los so-
bre el pit i tornar-(10) los a llanar endavant, men-
tre les cames fan (11) un moviment dextensi i
contracci per ajudar (12) la propulsi i lestabilit-
zaci del cos.
Esquena. (13) Estil de nataci executat amb les-
quena de (14) cara al fons de la piscina que con-
sisteix (15) a efectuar tracci amb els braos de
manera (16) alterna, mentre les cames es mouen
amunt i (17) avall per ajudar la propulsi i estabi-
litzaci del (18) cos.
(19) Papallona. Estil de nataci executat amb el
ventre (20) de cara al fons de la piscina que (21)
consisteix a efectuar tracci amb els braos de
(22) manera simultnia mentre les cames, juntes
i en (23) sentit vertical, colpegen laigua per aju-
dar la (24) propulsi i lestabilitzaci del cos.
16 Resposta oberta. La realitzaci, el desenvolupa-
ment i lobservaci i correcci de lactivitat s a
criteri del professorat.
2n ESO
17 Resposta oberta.
11 En presentacions (de carcter ms aviat formal)
conferenciants, artistes...
En crniques periodstiques, perqu sn o han
estat notcia (inventors, descobridors...).
En necrolgiques, perqu el personatge ha mort.
En reportatges, arran de la trajectria professional
del personatge.
Per les excellncies professionals o socials, per-
qu ha arribat a la fama.
12 Resposta lliure. Fra convenient que a part dels
noms, lalumnat aports algun detall biogrfic o
professional de cadascun dels noms que proposa.
13 A la semblana de Michael Phelps, hi domina ms
levocaci i les impressions de les seves obres,
fets...
A la semblana dAbebe Bikila, hi domina la
informaci objectiva, i la veu de lautor/redactor
del text no apareix enlloc.
14 Resposta orientativa:
Flix Cardona i Puig (Malgrat de Mar, 1903 Ca-
racas, 1982) va ser capit de marina mercant.
Entre 1922 i 1925 realitz un viatge al voltant del
mn fent prctiques per tal dobtenir el ttol de
capit daltura de la marina mercant espanyola.
Arrib per primer cop a La Guaira, Veneuela,
el 18 dabril de 1927. A partir daquell moment, va
iniciar diferents exploracions: el sud de Guaiana i
els cursos dels rius de lalt Caron, el riu Caura i
lOir. Va exercir diversos crrecs a lAdministraci
veneolana que li van permetre continuar les
exploracions i tenir iniciatives com la de construir
pistes daterratge a les ribes del Canaracuni i a la
Sabana Oso.
Va donar a conixer lexistncia de laltipl o
tepui Auiantepui, amb la cascada Churn Mer,
que s el salt daigua ms alt del mn.
Descobr quatre classes de dialectes indge-
nes desconeguts fins aquell moment. Porten els
seu nom nombroses espcies florals i de fauna,
un pic a la frontera de Veneuela i Brasil, i una
plaa a Malgrat de Mar, don s fill predilecte.
16
15 El text den Pere Grases t laparena duna necro-
lgica; s a dir, una glossa de les qualitats i virtuts
del personatge un cop mort, redactat des de lpti-
ca de qui escriu el text. El text de lactivitat 4, amb
el qual es demana de comparar-lo, consisteix en
una breu biografia en qu senumeren succinta-
ment les iniciatives, feines i activitats a qu va
dedicar-se el protagonista del text sense la inter-
venci o lopini personal de qui redacta el text.
La soluci a la segona part de lactivitat es deixa
a criteri del professorat.
16 Resposta oberta. Correcci a criteri del professo-
rat.
ORTOGRAFIA Pg. 46
11 bonic, poruc, esportista, somniador, poema, mus-
clo, bunyol, portugus
12 sarau, miau, suro, moro, grau, caliu, morro, allau,
peu, metro, pau, ritu, amo, individu, matxo, mutu,
tribu, espermatozou, objectiu, xitxarello
13 gasos, lluos, crucufixos, despatxos, esquitxos,
pastissos, comeros, mesos, embarassos, bra-
os, gustos, passejos o passeigs, discos o discs,
lletjos o lleigs, falsos
14 trenco, trenqueu, trencveu; temo, temeu, temeu;
sento, sentiu, senteu; perdo, perdeu, perdeu;
envejo, envegeu, envejveu; canto, canteu, cant-
veu
15 a) bondat: bo
b) bombarder: bomba
c) burrada: burro
d) boixeda: boix
e) collada: coll
f ) cuixot: cuixa
g) culpabilitat: culpa
h) doblatge: doble
i ) dolor: dol
j ) dotzena: dotze
16 a) podr: ell pot
b) punxen: ell punxa
c) couen: ell cou
Solucionari
Unitat 2
d) movia: ell mou
e) mullen: ell mulla
f ) mostrar: ell mostra
g) tombs: ell tomba
h) trobaries: ell troba
i ) muntar: ell munta
j ) apuntveu: ell apunta
17 a) escup
b) tossim
c) cus
d) vulgui
e) podrs
f ) pugueu
g) cosia
h) sortirem
i ) pugui
j ) podr
18 Activitat autocorrectiva.
19 a) En Pinxo va dir al Panxo: Vols que et punxi
amb un punx? I en Panxo va dir al Pinxo:
Punxam per a la panxa no! Un pinxo pinxet
punxava la panxa dun panxut. El Panxut digu
al Pinxo: Pinxo, pinxet, no punxis brut!
b) De genollons genollons, collia collia, de geno-
llons genollons, collia codonys; de genollades,
codonyades, i amb els dits, codonys collits.
c) Una carro carregat de roques sarrossega per
La Roca amb les rodes rodones fent roc-roc.
d) Duc com puc un ruc a un duc rus mut.
e) En un pot no hi pot haver hagut mai vi del fort
sense un embut.
No shi pronuncia cap u tona: vols, per, panxut,
punxis, brut, roques, Roca, rodes, roc-roc, duc,
puc, roc, duc, rus, mut, pot, pot, fort, embut.
Shi pronuncia una u tona: Pinxo, Panxo,
punx, pinxo, punxava, genollons, collia, codonys,
genollades, collits.
Tenen dues u tones: codonyades.
10 a) can, canonades
b) lluna, lluntic
c) multa, multar
d) apunt, apuntat
e) corc, corcats
f ) porc, porquera
17
g) ruc, rucades
h) moc, mocar-se
i ) brut, brutcia
j ) roc, rocalls
11 a) Els vells desconfien de la joventut perqu han
sigut joves. JUVENIL
b) Desgraciat lhome en qui res perdura del
xiquet. HUMANITAT
c) El futur ens tortura, i el passat ens encadena.
Per aix sens escapa el present. FUTUROLO-
GIA
d) La violncia s la por als ideals dels altres.
PORUC
e) No hi ha res ms monstrus que una ignorn-
cia activa. MONSTRE
f ) En boca del mentider fins la veritat es fa dub-
tosa. BUCAL
12 a) turment
b torr
c) captol
d) bufetada
e) sufocar
f ) ttol
g) muntar
h) podrir
i ) butxaca
j ) sospir
13 a) muntanya
b) tonyina
c) embotit
d) focus
e) rob
f ) nnxol
MORFOSINTAXI Pg. 53
11 a) macarrons
b) oncle
c) investigadors
d) elles
e) amigues
f ) supermercat
g) gat
h) gent
i ) notcia
2n ESO
12 ARTICLES: les, el
DEMOSTRATIUS: aquests aquelles
POSSESSIUS: seves, teva, nostres
NUMERALS: trenta-dos, quart, ter, centena
INDEFINITS: cada, alguns, qualsevol, tota
QUANTITATIUS: fora, gaire, poques
INTERROGATIUS O EXCLAMATIUS: quins,
quina
13 b) l; l: article / article
c) uns: indefinit
e) aquelles; tres; teves: demostratiu / numeral /
possessiu
f ) el: article
g) el; meu: article / possessiu
h) fora: quantitatiu
i ) una: indefinit
14 a) dos bessons idntics Adjectiu
b) alguns quadres de Mir SPrep
c) un gerro xins de porcellana Adjectiu i SPrep
d) el bonic delta de lEbre Adjectiu i SPrep
e) lelegant senyora Jlia Adjectiu i nom
en aposici
f ) una bona idea Adjectiu
g) quina pellcula tan divertida SAdj
h) el germ gran de lAnna Adjectiu i SPrep
15 a) una sala doperacions
b) el millor cuiner del mn
c) set boles de billar americ
d) quina persona ms impertinent
e) el president de lassociaci de vens del meu
barri
El nucli del sintagma nominal est en negreta.
16
17 a) el (article); seva (possessiu)
b) l(article); la (article); aquell (demostratiu)
c) Aquest (demostratiu); doble (numeral)
d) Tres (numeral); aquella (demostratiu)
18
SINGULAR PLURAL
meu meva meus meves
teu teva teus teves
seu seva seus seves
nostre nostra nostres nostres
vostre vostra vostres vostres
MASCUL FEMEN MASCUL FEMEN
e) El (article); quart (numeral); l/el (article);
aquesta (demostratiu)
18 a) cent
b) quinze
c) disset
d) vint-i-vuit
e) noranta-cinc
19 a) certes persones indefinit
b) aquella jaqueta de llana demostratiu
c) un dia feli indefinit
d) Quin avorriment! exclamatiu
e) loncle Juli article
f ) poca feina quantitatiu
g) cap paper vell indefinit
h) mitja taronja numeral
10
11 a) un iogurt ensucrat
b) un ciutad giron
c) les festes nadalenques
d) una persona pacfica
e) les vacances estivals
f ) un contracte laboral
g) un dia festiu
12 aquest vespre: determinant (demostratiu) + nom
els vens de dalt: determinant (article) + nom +
complement del nom (sintagma preposicio-
nal)
tothom: pronom
la pantalla: determinant (article) + nom
cops de porta: nom + complement del nom (sin-
tagma preposicional)
un primer moment: determinant (indefinit) + deter-
minant (numeral) + nom
gos solitari: nom + complement del nom (adjectiu)
Solucionari
Unitat 2
pellcula de por: nom + complement del nom (sin-
tagma preposicional)
genolls pelats: nom + complement del nom (adjec-
tiu)
molta gana: determinant (quantitatiu) + nom
LXIC Pg. 59
11 a) 1 (entrada 2) / 2 (entrada 1)
b) 1 (entrada 1) / 2 (entrada 2)
c) 1 (entrada 2) / 2 (entrada 1)
12 a) perfecte
b) parcial homfon
c) perfecte
d) parcial homgraf
e) parcial homfon
f ) parcial homfon
13 a) contigitat (metonmia)
b) semblana (metfora)
c) contigitat (metonmia)
d) contigitat (metonmia)
14 a) 1. seva / 2. ceba
b) 1. bot / 2. vot
c) 1. desprs / 2. desprs
d) 1. mn / 2. mon
e) 1. efecte / 2. afecte
f ) 1. basar / 2. besar
15 a) 1. vnen / 2. venen
b) 1. tement-se / 2. temena
c) 1. compte / 2. comte
d) 1. creixent-se / 2. creixena
e) 1. llenar / 2. llanar
f ) 1. esperant-se / 2. esperana
16 a) doblar
b) extrem
c) fosses
d) inflar
e) anells
f ) mal
17 a) pe
b) porc
c) criar
19
ADJECTIU
/ SADJ
SPREP
NOM EN
APOSICI
dues monedes antigues X
les sabates de tal X
molts cabells blancs X
la tia Maria X
la meva gran illusi X
el millor dia de lany X X
aquests homes ingenus X
restaurant Calvet X
d) creuar
e) gola
f ) gat
g) font
11 a) F
b) V
c) V
d) F
e) F
12 La Romnia occidental: el francs, el castell, el
galaicoportugus, el sard i el catal.
La Romnia oriental: litali i el portugus.
Altres: holands, rus, rab, xins, angls.
AVALUAT Pg. 65
11. a
12. b
13. a
14. b
15. c
16. a
17. a
18. b
19. c
10. b
11. a
12. c
13. b
14. a
15. b
16. a
17. b
18. c
19. b
20. a
11 3 balana 26 graelles 8 escumadora
10 cass 28 planxa 14 davantal
6 embut 13 aixeta 20 safata
2n ESO
12 ganivets 21 saler 7 cullerot
28 paelles 2 campana 4 frigorfic
16 aigera 15 cuina 24 olla
18 setrill 19 forn 17 tassa
1 bol 11 morter 22 agafador
25 cassola 9 pots 23 draps
5 esptula
12 batedora tapadora salsera
espremedora colador torradora
picadora fregidora escorredora
sucrera saler setrilleres
cafetera tetera sopera
formatgera congelador extractor
ratlladora obridor
13 matafaluga, bitxo, canyella, com, curri, ginebr,
mostassa, nyora, pebre, safr, sal, ssam, tpera,
tfona, vainilla
14 plat (pla) ganivet
cullera panera
estovalles plata
espelma setrilleres
plat fondo (soper) forquilla
got tovall
argolla gerra
coberts de postres estalvis
15
20
PEIXOS CARNS
VERDURES I
HORTALISSES
FRUITES
bacall
besuc
calamar
dntol
escamarl
gamba
llagosta
llagost
llamntol
llenguado
llobarro
llu
moll
nero
pagell
pop
nec
becada
bou
cap
crvol
colom
conill
fais
gall dindi
gallina
guatlla
llebre
perdiu
pollastre
porc
pularda
albergnia
alvocat
bleda
brquil
carbassa
carbass
carxofa
ceba
cogombre
col
crixens
enciam
endvia
escalunya
escarola
esprrec
albercoc
cirera
figa
gerd
maduixa
magrana
mandarina
mel
mra
nespra
pera
pinya
pltan
poma
prssec
pruna
Solucionari
Unitat 2
21
PEIXOS CARNS
VERDURES I
HORTALISSES
FRUITES
rap
salm
sardina
seit
spia
tonyina
truita de riu
turbot
verat
senglar
vedella
espinacs
faves
mongeta
tendra
pastanaga
patata
pebrot
psol
porro
rave
remolatxa
rcula
tomquet
ram
sndria
taronja
La llebre i la tortuga
11 Versos 1-2: Presentaci de la conclusi i dels dos
protagonistes (la llebre i la tortuga).
Versos 3-10: La tortuga repta la llebre i la llebre
accepta confiadament la juguesca.
Versos 11-20: El narrador fa hiptesis sobre lac-
tuaci de la llebre i a continuaci respon dacord
amb el comportament que demostra.
Versos 21-22: El narrador adverteix que la tortuga
avana.
Versos 23-31: Lacci precipitada de la llebre no s
suficient per aconseguir arribar abans.
Versos 32-35: La tortuga alliona la llebre.
12 Resposta orientativa.
Llebre: confiada, superba, que menyst els altres.
Tortuga: coratjosa, valenta, constant.
13 Vers 1: El narrador exposa objectivament la mora-
litat de la faula.
Versos 9-31: El narrador relata amb objectivitat els
fets.
El cavall que busc com venjar-se del crvol
14 Resposta oberta.
a) preu fort / preu alt
b) gest lamentable / gest deplorable / gest llastims
c) sojorn salvatge / sojorn silvestre
d) bona pitana / segura
e) mnim tort / mnim petit
f ) cacera enllestida / cacera acabada
16 a) Ase, Cavall i Mula noms eren estadants dels
boscos.
b) Un Cavall tingu cert incident amb un Crvol
velo, tot lleugeresa, i en veures incapa den-
calar-lo corrent, va recrrer a lHome, implor
sa destresa.
El corb i el renard
17 El corb, orgulls dels elogis que li dedica el renard,
i confortat amb lautocomplaena, descuida el for-
matge que t al bec i li cau a terra, fet que aprofita
el renard per menjar-sel i agrair-li el detall.
18 El renard alliona el corb advertint-lo que els adu-
ladors sempre viuran de les persones que els
escolten.
19 Versos 1-4: Presentaci de la situaci: el corb en
un arbre menjant i el renard que shi acosta atret
per lolor del formatge que es menja el corb.
Versos 5-9: El renard adula el corb.
Versos 10-12: El corb, satisfet amb les paraules
del renard, descuida el tros de formatge.
23
UNITAT 3
Versos 13-16: El renard alliona el corb.
Versos 17-18: El corb reflexiona i treu una conclu-
si del fet.
10 Resposta oberta.
El corb i la guineu
Oi, mestre corb en un arbre es plant
tenint en son bec un formatge!
I la mestressa guineu que ho flair
parl en eix estil de llenguatge:
Senyor Corb, magnfic hereu!
I que en sou de gentil i que bell em sembleu!
I si s de tant daventatge
vostre cant com vostre plomatge,
sou el fnix, ben cert, entre tots els boscans.
Estufavas el corb en oir lescomesa,
i per mostrar tots els encants
de sa veu, obre el bec, deixa caure sa presa.
La cops la guineu i digu: Bon senyor,
diu que tot adulador
viu a despeses daquell que shi encanta.
B val un formatget una lli tan santa.
El corb, confs de laverany,
jurava, un poquet tard, de defug el parany.
Jean de LA FONTAINE, Faules (1668-1694).
Traducci de Josep CARNER (1930)
2n ESO
12 Resposta oberta. Correcci a criteri del professo-
rat.
11 Resposta orientativa
La llebre i la tortuga: La suprbia de la llebre i la
humilitat de la tortuga.
El cavall que busc com venjar-se del crvol:
Lenveja i la venjana del cavall.
El corb i el renard: La suprbia del corb i la pere-
sa i lavarcia del renard.
12 El poema den Pau Riba es compon de tres estro-
fes que tenen com a referent la faula La llebre i la
tortuga. Pau Riba dedica una estrofa a les virtuts
de cada animal i, davant del dilema de virtuts tan
oposades, dedica la tercera estrofa a exposar una
conclusi que pugui definir el millor comportament.
13 a) Tot sencomana i es contagia.
b) All conegut dna i aporta ms seguretat que
no pas la novetat.
c) Les habilitats es poden aplicar a la realitzaci
de qualsevol cosa.
24
El corb i la guineu. Versi de Josep CARNER (1930)
Oi, mestre corb en un arbre es plant
tenint en son bec un formatge!
I la mestressa guineu que ho flair
parl en eix estil de llenguatge:
Senyor Corb, magnfic hereu!
i que en sou de gentil i que bell em sembleu!
I si s de tant daventatge
vostre cant com vostre plomatge,
sou el fnix, ben cert, entre tots els boscans.
Estufavas el corb en oir lescomesa,
i per mostrar tots els encants
de sa veu, obre el bec, deixa caure sa presa.
La cops la guineu i digu: Bon senyor,
diu que tot adulador
viu a despeses daquell que shi encanta.
B val un formatget una lli tan santa.
El corb, confs de laverany,
jurava, un poquet tard, de defug el parany.
El corb i el renard. Versi de Xavier BENGUEREL (1984)
Mestre Corb dalt dun arbre shavia recollit
i tenia al bec un formatge.
Mestre Renard, per lolor enllepolit,
va i lentret amb aquest llenguatge:
Ei, senyor Corb, bon dia, li va dir,
Que en sou, de ben plantat! Que men sembleu, de fi!
Segur, si el vostre cant ve a ser una imatge
del vostre bell plomatge,
sou, daquest bosc, el Fnix, i lhoste de ms preu.
De tan content, el Corb, no sap pas qu li passa;
i per mostrar la seva dola veu
obre el bec, i el formatge li cau a la pinassa.
El Renard larreplega, i diu: Senyor,
cal que aprengueu que tot adulador
viu a lesquena daquell qui lescolta.
Per tan bona lli, la paga no s pas molta.
El Corb, avergonyit, parat al seu recs,
jur un poc massa tard: No mel prendran mai
ms!
d) Conv ms ser al davant que no al darrere.
e) Si no hi ets, ning no thi compta!
f ) Ning no s perfecte.
g) Qui tracta amb mals negocis, en surt perjudi-
cat.
14 Qui b sembra... b cull.
Qui no arrisca... no pisca.
Don no nhi ha... no en pot rajar.
Qui matineja... ms temps feineja.
Qui pot i no vol... quan vol no pot.
Qui no et conegui... que et compri.
15 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
ORTOGRAFIA Pg. 73
11 a) de-co-rat (3)
b) de-ca-pi-tar (4)
c) full (1)
d) fu-lla-ra-ca (4)
e) fur-g (2)
f ) lli-ber-ti-nat-ge (5)
g) punt (1)
h) llo-ro (2)
i ) mal-en-ca-mi-nar (5)
j ) mal-fac-tor (3)
k) ma-ne-ja-bi-li-tat (6)
l ) des-a-fi-na-da-ment (6)
12 ro-nya
pis-sar-ra
ona
car-ro
in-adequat
mar-r
mi-ques
qui-tr
gil
brui-xa
fs-sil
agres-sor
agre
ma-gre
afec-te
aga-far
anell
ar-ram-ba-da
Solucionari
Unitat 3
as-se-nya-lar
bus-car
car-ra-ca
col-la-bo-rar
cot-xet
des-en-dre-ar
plat-ja
con-ques-ta
re-u-ni
des-in-flar
pl-lid
ogre
13 a) iogurtera, iarda, io-io
b) beuen, Moi, feia, treia
c) guany, pirages, lingista, guacamai, quadri-
culat
14 fauna, riu, mai, aiguaneu, nou, reina, actriu, gaire,
buidar, eina, conreu
15 o-ca-si-, di-a, mun-di-al, cons-ci-en-ci-ar, po-bla-
ci-, n-vi-a, pro-pi-e-t-ri-a, llu--a, gra-tu--tes,
ce-ri-m-ni-a, a-nun-ci-a-da, ve-te-ri-n-ri-es, es-
pe-ci-al, in-te-ri-or, pa-s
16 a) ra-di-a-ci- pentasllab
b) cul-tiu bisllab
c) cu-lle-ra trisllab
d) de-fi-ci-ent tetrasllab
e) do-na-ci- tetrasllab
f ) en-grei-xar trisllab
g) en-gros-sir trisllab
h) es-car-pa trisllab
i ) frui-te-ra trisllab
j ) gra-tu-t trisllab
k) in-co-mo-di-tat pentasllab
l ) in-ter-pre-ta-ci- hexasllab
m) mar-ci- trisllab
n) mar monosllab
o) m-gi-a trisllab
p) lla-gos-ta trisllab
17 Grup consonntic i dgrafs divisibles: ha-bi-tat-ge,
ar-ri-bar, cri-xer, ai-x, er-r-ni-a-ment, Bor-rell,
il-le-gal, mus-sols.
Grup consonntic i dgrafs indivisibles: llar-ga-da,
tras-lla-dat, Ca-ta-lu-nya, Mas-que-fa, fe-me-lla,
anys, a-quests, pe-ri-llo-sa.
25
18 Diftong creixent: a-guan-tar, ai-guat, guat-lla,
guar-di-o-la, llen-ge-ta.
Diftong decreixent: ai-guat, cai-gu-da, car-ro-nyai-
re, cau, cau-sa, cen-tau, cent-peus, pa-rau-lo-ta.
Hiat: pa-e-lla, ca-lo-ri-a, ca-no-a, ca-te-go-ri-a,
cen-tu-ri-, guar-di-o-la, la-bi-al, le-gi-, lln-ti-a.
19 a) duia
b) restaurant, creu
c) noi, lliures
d) triler, autopista
e) pais
f ) altaveus, vuit
g) ciutad, saudita
10 Diftong creixent: bi-lin-ge, con-se-qn-ci-a, Pas-
qua, am-bi-gua, io-gui, o-ue-ra, hie-na.
Diftong decreixent: rou-re, ai-rs, au-ca, tou, he-reu.
Hiat: a-li-ne-a-ci-, con-se-qn-ci-a, tri-ar, re-gi-,
me-an-dre, xa-ram-pi-, con-ta-gi-s, pe-, vi-si-.
11 a) criat bisllab
b) immediatesa pentasllab
c) soluci tetraslab
d) cincia tetrasllab
e) biologia pentasllab
f ) reacci tetrasllab
g) coreografia hexasllab
h) peatge trisllab
i ) importaci pentasllab
j ) manitic tetrasllab
k) poesia tetrasllab
l ) democrcia pentasllab
12
Diftong creixent: iode, iogurt, guany, quadrat,
aqus, bilinge.
Diftong decreixent: paraula, aula, boina, neu, ou,
sou.
2n ESO
MORFOSINTAXI Pgina 79
11
12 herona, euga, escombriaire, metgessa, somera,
emperadriu, truja, bruixot, baronessa, parricida,
mestressa, rossinyol mascle o femella, polla dn-
dia, oncle, toro/brau/bou
13 a) Mhe de fer una anlisi de sang.
b) Volem canviar el llum de lhabitaci del nen.
c) El director del diari va escriure un editorial molt
interessant.
d) Les postres que ms magraden sn les profi-
teroles amb xocolata calenta per sobre.
e) Quan vegis el senyal de stop, thas daturar.
f) Marc, tinc un dubte: tagrada el pebre?
g) Viu als afores de la ciutat, en un carrer que fa
molt pendent.
h) Demana-li el compte i paguem el deute.
14
15 vaques boges, ungles llargues, gossos lletjos o
lleigs, passadissos amples, lluos petitons, llapis
fins, truges joves, esquinos dolorosos, cossos
esvelts, aiges tbies
26
P A R A U L A U O S
T N E U
A I
T R A O
R D Q B
U A U
G U A N Y O
O Q S
I O D E
B I L I N G U E
NOMS SAFEGEIX -A
AL MASCUL
ES PRODUEIX
ALGUN CANVI
senyora, gat, doctora,
elefanta
amiga, lloba, lleona, sogra,
marquesa, gossa, mossa,
pallassa, reina, besvia,
afillada, germana,
esclava, psicloga, vdua,
rfena, deixebla, soldada
DE DUES TERMINACIONS DUNA TERMINACI
divertit - divertida
silencis - silenciosa
llis - llisa
antic - antiga
blau - blava
treballador - treballadora
rnec - rnega
pobre - pobra
madur - madura
flonjo - flonja
oport - oportuna
fastigs - fastigosa
alegre
fidel
interessant
feixista
legal
diferent
suau
16 presidenta, abadessa, alumna, Jordina, captai-
re, marquesa, jutgessa, sogra, Marcella, mes-
tressa, princesa, excursionista, abella, Llusa,
deessa
17 Mascul Femen
ase somera
gall dindi polla dndia
bou vaca
gos gossa
boc cabra
cavall euga
nec nega
porc truja
18 a) el llum
b) La pols
c) una editorial
d) la clera
e) El fi
f ) un son molt profund
19 dubte: mascul
senyal: mascul
dent: femen
lleixiu: mascul
postres: femen
Oracions: resposta oberta.
10 gentil, regular, belga, interessant, prepotent, rea-
lista, fcil, lloable, superior, consistent, optimista,
alegre, dcil, xerraire
11 a) el peu esquerre / la m esquerra
b) un forat negre / una taca negra
c) un cavall jove / una euga jove
d) un pas pobre / una casa pobra
e) un tacte aspre / una llengua aspra
f ) un concert alegre / una can alegre
g) un so neutre / la vocal neutra
h) un concursant feble / una persona feble
12 a) tia covarda g) vena tafanera
b) escombriaire amable h) reina europea
c) monja trista i ) mare estricta
d) actiu elegant j ) arqueloga seriosa
e) duquessa generosa k) lleona agressiva
f ) euga velo l ) cosina lletja
Solucionari
Unitat 3
13 atractiu atractiva atractius atractives
mandrs mandrosa mandrosos mandroses
poruc poruga porucs porugues
tranquil tranquilla tranquils tranquilles
boig boja bojos boges
llarg llarga llargs llargues
tebi tbia tebis tbies
14 porrons, temps, balances, fons, pasqes, llapis,
musulmans, cactus, bceps, boques, arrugues,
germans, taronges, pirages, pinces
15 a) despatxos seriosos
b) braos fluixos
d) llaos grisos
e) complexos lletjos
f ) nassos grossos
g) textos confusos
h) pagesos indecisos
LXIC Pg. 86
11 a) intrpret
b) botzina
c) cap
d) reemplaa
e) boda
f ) dna fe
g) dialogar
h) despietats
i ) vers
12 a) avar geners
b) consolar desolar
c) crueltat humanitat
d ) crtica elogi
e) frtil estril
f ) fort dbil
g) gran menut
h) valent covard
i ) joventut vellesa
j ) naixena mort
13 b) obrir tancar, verb
c) parads infern, nom
d) pelut pelat, adjectiu
e) perjudicial beneficis, adjectiu
f ) plorar alegrar-se, verb
27
g) posar treure, verb
h) pblic privat, adjectiu
14 a) illegtim
b) illcit
c) immaterial
d) immerescut
e) immetdic
f ) immillorable
g) immbil
h) imparcial
i ) imparell
j ) impassible
k) impenetrable
l ) impensable
m) irreal
n) irrecuperable
o) irreflexi
15 a) anunciar / comunicar
b) rumiar / pensar
c) afirmar / dir
d) ensinistrar / ensenyar
e) grup / collecci
f ) amo / cap
g) riquesa / abundncia
16 a) mentider / fals / falsificador
b) sorprenent / espaterrant / meravells
c) mes / sou / remuneraci
d) calculat / pensant / mediti
17 moral / tica
molt / fora
interminable / inacabable
interrompre / suspendre
nuca / coll
copiar / reproduir
companyia / societat
comer / negoci
assumpte / afer
aprovaci / acceptaci
alegre / divertit
atzar / sort
18 a) sinnims: acumular, alar / antnim: dismi-
nuir / mot intrs: endevinar
b) sinnims: mentida, llufa / antnim: veritat /
mot intrs: tassa
2n ESO
c) sinnims: idoni, escaient / antnim: inapte /
mot intrs: espai
d) sinnims: benvol, benigne / antnim: rigors
/ mot intrs: introvertit
e) sinnims: sabut, notori / antnim: secret /
mot intrs: seguidor
f ) sinnims: trempat, espavilat / antnim: toix /
mot intrs: reflexiu
19 esperanador / desanimador
espavilat / totxo
exacte / incert
evacuar / ocupar
exageraci / mesura
fams / desconegut
famolenc / fart
feina / oci
feixuc / hbil
grcia / desgrcia
somni / insomni
just /injust
11 a) V
b) F
c) V
d) V
e) F
f ) V
12 a) 3
b) 4
c) 2
d) 4
e) 1
AVALUAT Pg. 91
11. a
12. b
13. c
14. b
15. a
16. c
17. c
28
18. c
19. a
10. a
11. b
12. c
13. a
14. a
15. b
16. a
17. b
18. a
19. b
20. c
11 xirimoia, nespra, caqui, aranja, albercoc, alvo-
cat, prssec, pruna groga, pruna negra, maduixa,
pera, llimona, taronja, magrana, kiwi, poma, sn-
dria, mel, pltan, figa de pell verda, pinya ameri-
cana, coco, cireres, pansa, figa seca, festuc / pis-
tatxo, cacauet, avellana, piny, nou, ram blanc,
ametlla
Solucionari
Unitat 3
12 a) marron glac
b) sorbet
c) compota
d) melmelada
e) confitura
13 A la nou
B la figa
C la poma
D el ram
14 a) codonyer e) poncemer
b) caqui f ) aranger
c) vinya g) groseller
d) gerdera h) palmera / datiler
15 Resposta oberta.
16
29
FRUITS SECS CTRICS FRUITS DEL BOSC
nous,
festucs/pistatxos,
panses
pinya, taronja,
llimona,
mandarina
gnjol, cireres
darbo, nabiu,
mra desbarzer
31
11 a) F
b) F
c) F
d) V
e) F
f ) F
g) V
a) El mariner perd la famlia en un temporal.
b) El negoci del mariner consistia a transportar
mercaderies.
c) Al mig de la plaa dOlot, un fill confon el rem
amb una pala de forner per el seu pare el
corregeix.
e) El mariner pren la direcci que lallunyi del mar.
f ) El mariner conrea la terra i grcies a la feina,
pot aixecar la masia El Mariner.
13
14
15
16 Resposta oberta.
17 Resposta oberta.
18 sorgeix
lliga
sembla
decid
emprengu
UNITAT 4
DABANS
a; puix;
marxandisa; mon,
son; aqueixes; mes;
cara (= estimada)...
COMARQUES
COSTANERES
COMARQUES
DE TERRA ENDINS
COMARQUES Baix Empord Garrotxa
POBLACIONS Banyoles, Besal,
Fluvi, Argelaguer,
Castellfollit de la
Roca, Olot
SUBSTANTIUS ADJECTIUS
afrau = congost
propietat = hisenda
vestigi = rastre
abatut = desesperat esti-
mada = cara
impacient = friss
VERBS ADVERBIS
delirar = desvariejar
vogar = remar
buscar = cercar
dimprovs = de trascant
encara que = baldament
lentament = a poc a poc
Resposta oberta
DARA
USOS
quedaria
sabessin
portava
an
succe
pregunt
solia
direu
porto
contestaren
dna
he arribat
planto
digu
constru
11 El narrador de la rondalla pot ser una persona
gran perqu el text t tota laparena de ser antic.
A part dels arcaismes lxics i dexpressi (com
ara el tractament de vs entre els personatges),
cal observar que t unes qualitats literries pel
fet que el text cont metfores i altres recursos
expressius que sallunyen de loralitat amb qu
sembla haver-se transms el text. Tot i aix, la
incorporaci de signes dadmiraci i expressions
de carcter oral vol testimoniar el carcter oral de
la narraci.
12 El narrador incorpora la veu dels personatges:
Mitjanant cometes. Per exemple:
Aqueixes llaunes digu sn les filles del
mar, i per cert sn tan res de bo com son
pare.
Mitjanant dileg directe. Per exemple:
Qu s aix?
Aix s un rem li respongueren uns tragi-
ners de marina que descarregaven peix.
Doncs, adu-siau! respongu ell secament.
13 A
El mariner pregunta a les persones que sn a la
plaa si saben qu s el que porta a les mans i un
vailet, que no aixeca dos pams de terra, respon
que s una pala de forn. El pare daquest noi el
corregeix i diu que s una pala de barca. El mari-
ner ja comena a sospitar que sacosta a la seva
2n ESO
destinaci per vol assegurar-se que all on fixi la
residncia no es conegui gens la mar.
B
El mariner pregunta a les persones que sn a la
plaa si saben qu s el que porta a les mans i el
ms vell, i per tant el ms autoritzat, respon sense
cap mena de dubte que es tracta dun culler. El
mariner se sorprn perqu no entn la paraula
per lavi replica de nou que s un culler. Llavors,
el mariner pregunta a lavi qu s un culler i lavi li
explica que es tracta duna cullera grossa o una
pala que serveix per remenar el blat de moro dins
de lolla. El mariner, satisfet, decideix quedar-se
en aquella poblaci.
14 superb gols envejs
humil sobri caritat
avar irat peress
geners tranquil diligent
15 Lassumpte va arribar a loda de lalcalde. Aquest,
que era molt avar, igual que tota la seva famlia,
en saber que el motiu del plet era una gerra mgi-
ca que feia criar les monedes va voler apropiar-
se-la. Va fer cridar els dos vens a casa seva i els
va fer explicar els motius del plet.
Porteu aqu la gerra i veur si s pea per
moure totes aquestes raons.
El vell li va portar la gerra i quan la va tenir
davant, lalcalde va dir:
Mireu. He estat pensant sobre el vostre cas
i, per acabar les raons i no discutir ms, la gerra
es quedar aqu en dipsit fins que un dels dos
es mori. Llavors, laltre la podr venir a recollir.
Els dos vells van sortir de la casa del batlle cap-
cots i pensant que lalcalde els nhavia fet una,
per sense saber qu fer. Tot just acabaven da-
nar-sen els dos vens, que el pare del batlle, un
home molt, molt vell, i molt avar, va agafar una
moneda dor i la va tirar a la gerra. Impacient per
comprovar-ne el poder shi va abocar per agafar-
la i va caure de cap a dins. El batlle hi va anar a
corre-cuita i, en treurel, va quedar ben esglaiat,
perqu a dins de la gerra en va quedar un altre,
de vell, i quan el va haver tret, nhi quedava un
altre, i desprs un altre, i un altre, i per molts que
en treia sempre en quedava un. Quan va veure
all, furis va agafar la gerra i la va llanar contra
32
la paret. La gerra es va fer a trossos, per heu de
saber que cada trosset de gerra va tornar-se un
vell idntic al seu pare, i a tots els va haver de
mantenir.
J. L. ROIG, Contes i rondalles catalanes.
Avui (1994)
ORTOGRAFIA Pg. 101
11
12 tre-ba-lleu ba-bau fs-siu
di-nou ren-ts-siu do-n-veu
mi-r-veu fi-deus sa-mu-rai
a-pe-ri-tiu ci-ca-triu pig-meu
13 a) feliment
b) plcidament
c) estpidament
d) generosament
e) mpliament
14 E oberta: pera, orella, conscincia, telfons,
libllula, gnere.
E tancada: pur, prmer, festa.
15 O oberta: tnica, prxim, clnic, trpic, nmina,
rnec.
O tancada: colador, orientaci, patr, sopa.
16 a) Aix noms ho sabia jo, per vaig callar.
b) Vost tamb ha de venir a la celebraci.
c) Desprs dall tothom es va espantar.
d) No prenc caf perqu em desvetllo.
e) Mapuntar a un curs dangls.
Solucionari
Unitat 4
f ) Si vingus el Jordi, gaireb segur que vindria
la Raquel.
17 a) Dem vindran els cosins de lArag.
b) Qui portar lesmorzar per a lexcursi?
c) El Ferran, el Ramon i lAdri faran anys dimarts
vinent.
d) Gaireb tothom hi estar dacord, ja ho veu-
reu!
e) Dem viatjarem fins a Berln en avi.
f ) Vost prendr arrs per sopar?
18 a) Nosaltres estudivem geografia a lescola.
b) Els avis de llex viuen a Mxic.
c) Magraden els psols amb patates.
d) Fa uns dies al zoolgic va nixer un antlop
nan.
e) La Maria sempre bevia aigua del cntir.
f ) Si tingussim cntims, ens comprarem un
mbil nou.
19 slida, Ceclia, prdua, Snia, tarntula, conse-
qncia, clnica, relquia, plvora, smola, Siclia,
esglsia, mgia, pacincia, colnia
Totes porten accent perqu sn esdrixoles.
10 TRENCAR: trencar, trencars, trencar, trencarem,
trencareu, trencaran.
FREGIR: fregir, fregirs, fregir, fregirem, fregireu,
fregiran.
11 SABER: sabs, sabessis, sabs, sabssim, sabs-
siu, sabessin.
SEGUIR: segus, seguissis, segus, segussim,
segussiu, seguissin.
12 adms proms
coms ents
perms comprs
13 A tres quarts de dotze, em trobo sol en un banc de
formig a lestaci dautobusos de la Seu. Davant
meu, lautocar que anir cap a Puigcerd espera,
roncant, mentre una can nord-americana dels
anys trenta sona a la rdio. A poc a poc, els altres
passatgers es colloquen dcilment al meu
entorn: un avi a la dreta, una senyora amb bosses
de compra a lesquerra, un penjat, dret, darrere
meu, i mirem lautocar amb pacincia i esperana
33
AGUDES PLANES ESDRIXOLES
sof
albar
valenci
envs
silencis
Ramon
diferent
patins
tobogan
algun
aparador
fumera
remolatxa
romntic
semfor
examen
telfon
rgan
pltan
psol
origen
msica
sndria
democrcia
brutcia
crnica
smola
decadncia
centmetre
Slvia
a la vegada, com si la can planyent fos el parru-
peig duna mestressa que crida els gats del venat
per donar-los menjar.
MORFOSINTAXI Pg. 106
11 abriguessis: abrigar, 1a conjugaci
moriran: morir, 3a conjugaci
perdrem: perdre, 2a conjugaci
ploro: plorar, 1a conjugaci
pateixes: patir, 3a conjugaci
ocupar: ocupar, 1a conjugaci
combatia: combatre, 2a conjugaci
12 TREPITJAR: trepitjo, trepitges, trepitja, trepitgem,
trepitgeu, trepitgen.
RONCAR: ronco, ronques, ronca, ronquem, ron-
queu, ronquen.
AMENAAR: amenao, amenaces, amenaa, ame-
nacem, amenaceu, amenacen.
REGAR: rego, regues, rega, reguem, regueu,
reguen.
13 ESTUDIAR: estudi, estudis, estudi, estudiem,
estudieu, estudin
MENYSPREAR: menyspre, menyspres, menyspre,
menyspreem, menyspreeu, menyspren
SITUAR: situ, situs, situ, situem, situeu, situn
14 a) entrenvem
b) pensveu
c) treballaven
d) pujava / cansava
e) tadonaves
15 a) admetr
b) debatent
c) perdrs
d) cometr
e) interromp
f ) emetran
16 PURS: ajupo, consento, fujo, moro, escupo, recullo.
INCOATIUS: pateixo, presumeixo, decideixo, afegei-
xo, avorreixo, compleixo.
17 Al cap de poc Natxo deix el diari. Desprs, va
viatjar. Va publicar lbums amb colleccions de
2n ESO
fotografies que es van vendre a preus alads-
sims. Va exposar. [...]
Tot duna, Natxo va retornar al pas. Em cons-
ta que rebutj pressions molt insistents i que es
neg sempre a visitar Europa.
Llus FERRAN DE POL, La ciutat i el trpic (1985)
18 a) particips
b) llegssim
c) parlessin
d) dormssiu
e) pensessis
19 a) havien decidit: plusquamperfet dindicatiu
b) hagus vist: plusquamperfet de subjuntiu
hauria saludat: condicional compost
c) hagi fet: perfet de subjuntiu
d) han seguit: perfet dindicatiu
e) haur acabat: futur compost
10
11 a) comencen
b) ajupo
c) domines
34
PERSONA NOMBRE TEMPS
va donar tercera singular passat
perifrstic
enceta tercera singular present
hagi fet tercera singular perfet
recullen tercera plural present
qestionant gerundi
han circulat tercera plural perfet
nega tercera singular present
creure infinitiu
toqus tercera singular imperfet
escoltava tercera singular imperfet
MODE CONJUGACI
va donar indicatiu primera
enceta indicatiu primera
hagi fet subjuntiu segona
recullen indicatiu tercera
qestionant primera
han circulat indicatiu primera
nega indicatiu primera
creure segona
toqus subjuntiu primera
escoltava indicatiu primera
d) corregeix
e) paguen
f ) pugem
12 MULLAR: mullava, mullaves, mullava, mullvem,
mullveu, mullaven.
VOLER: volia, volies, volia, volem, voleu, volien.
MORIR: moria, mories, moria, morem, moreu,
morien.
13 Dem em llevar a les set del mat. La mare em
despertar abans de marxar a treballar. Em dut-
xar i esmorzar. Desprs es llevar la meva
germana petita. Li preparar la bossa per anar a
lescola i marxarem totes dues de casa a les vuit
en punt. Com sempre, ens trobarem els seus
amics a la porta i tots plegats agafaran lautobs
fins al centre de la ciutat.
14 RESUMIR: resumeixi, resumeixis, resumeixi, resu-
mim, resumiu, resumeixin.
BULLIR: bulli, bullis, bulli, bullim, bulliu, bullin.
LLEGIR: llegeixi, llegeixis, llegeixi, llegim, llegiu, lle-
geixin.
FUGIR: fugi, fugis, fugi, fugim, fugiu, fugin.
15
16 a) Si vosaltres hi participssiu, elles shi afegi-
rien.
b) Nosaltres tornarem a casa si els pares ens
perdonessin.
c) Encara que ell comprs lentrada, jo no et dei-
xaria entrar.
d) Vosaltres, si no fumssiu tant, no tindreu
tanta tos!
e) Posat que tu no juguessis, nosaltres guanya-
rem?
Solucionari
Unitat 4
17 a) No li donis el regal perqu no sha portat b.
b) Abans aix li passava tot sovint.
c) No us haurem dit res, si vosaltres no lha-
gussiu enxampat.
d) Lavioneta tot just est aterrant.
e) Si no vigiles, caurs.
f ) I ara, on estiuegeu, vosaltres?
g) Vull que tu confis en mi.
LXIC Pg. 115
11 a) famlia
b) feli
c) febre
d) fruit
e) front
f ) laca
g) lliga
h) miny
i ) miracle
j ) oce
12 a) rega (lexema) / dora (sufix)
b) rascl (lexema) / et (sufix)
c) formatg (lexema) / era (sufix)
d) camp (lexema) / er (infix) / ol (sufix)
e) got (lexema) / ell (infix) / ada (sufix)
f) lladr (lexema) / eg (infix) / ot (sufix)
g) es (prefix) / clar (lexema) / ir (sufix)
h) re (prefix) / colz (lexema) / ar (sufix)
i ) re (sufix) / jove(n) (lexema) / ir (sufix)
j ) re (prefix) / fresc (lexema) / ar (sufix)
13 a) goss + -et (diminutiu
b) fust + -ota (despectiu)
c) calaix + -et (diminutiu)
d) llibr + -ot (despectiu)
e) veu + -arra (augmentatiu)
f ) cas + -assa (augmentatiu)
g) sabat + -eta (diminutiu)
h) petit + -oi (diminutiu)
i ) home(n) + -arro (augmentatiu)
j ) marra(n) + -ota (despectiu)
14 - / -ana: andorr /-ana, valles /-ana, falset
/-ana, elx /-ana, ceret /-ana
- / -ina: olot /-ina, mallorqu /-ina, tortos /-ina,
trempol /-ina, targar /-ina
35
PASSAT SIMPLE
colpej
sajup
PASSAT PERIFRSTIC
Vaig ensenyar
va enretirar
Va palpar
va resseguir
-s / -esa: ripolls /-esa, vidrans /-esa; moians
/-esa, maons /-esa, empordans /-esa
-enc / -enca: figuerenc /-enca, linyolenc /-enca,
tonenc /-enca, llivienc /-enca, manlleuenc /-enca
5 a) plenssim
b) prudentssim
c) jovenssim
d) contentssim
e) amabilssim
f ) graciosssim
g) verdssim
h) potabilssim
i ) clarssim
j ) honorabilssim
k) agradabilssim
l ) serenssim
m) vellssim
n) bonssim / ptim
o) dolentssim / pssim
16 Joaquim, Salvador, Josefina, Montserrat, Barto-
meu, Rafel, Antoni, Josep, Sebasti, Meritxell, Ma-
riona, Concepci, Nicolau, Gregori, Alexandra.
17 Nom dofici: port + -er, dent + -ista, terriss + -aire,
botigu + -er, gallin + -aire.
Nom de lloc: cotx + -era, fust + -eria, vesti + -dor,
bisb + -at, colom + -ar.
18 ribagor, riberenc, priarot, penedesenc, palla-
rs, osonenc, noguerenc, montsianenc, mares-
menc, garrafenc, garrotx, cerd, bergued, ba-
genc, anoienc, segarrenc, segrianenc, selvat
19 a) tardssim
b) antiqussims
c) bonssim / ptim
d) dolentssim / pssim
e) gravssim
10 a) Rat
b) Mona
c) Sol
d) Sumpta
e) Lari
f ) Ina
g) Laia
h) Tina
2n ESO
11 a) Lhumanisme es caracteritzava per linters
pels clssics grecollatins i per un protago-
nisme ms gran de lhome en el mn.
b) La cancelleria reial era la instituci oficial on
es redactava tota la documentaci de la
corona catalanoaragonesa.
c) Pel que fa a la llengua, la cancelleria reial va
imposar un nic model de llengua per a tots
els territoris de parla catalana.
d) Bernat Metge va nixer a Barcelona entre els
anys 1340 i 1346 i va morir a Barcelona lany
1413.
e) Bernat Metge va traduir al catal obres escri-
tes en llat clssic.
f ) Lobra en prosa ms important de Bernat
Metge s Lo somni, escrita lany 1399.
AVALUAT Pg. 121
11. c
12. a
13. a
14. b
15. a
16. c
17. b
18. a
19. c
10. a
11. a
12. b
13. a
14. c
15. b
16. a
17. b
18. a
19. a
20. b
11 farmaciola
crossa
catter
36
termmetre
bena
gasa
xeringa
pinces
bistur
baiard
estetoscopi
braal inflable
otoscopi
srum
cabestrell
turmellera
nafra
rascada
12 amgdales / amigdalitis; orella / otitis; sins / sinu-
sitis; intest / enteritis; fetge / hepatitis; faringe /
faringitis; clon / colitis; meninges / meningitis;
mucosa nasal / rinitis; crnia / ceratitis; tend /
tendinitis; rony / nefritis; bronquis / bronquitis;
bufeta de lorina / cistitis; glndula mamria /
mastitis
13 Especialitat mdica Part del cos
traumatologia ossos
urologia aparell genital mascul
odontologia dents
dermatologia pell
pneumologia pulmons
ginecologia aparell genital femen
otorinolaringologia nas, orelles, coll
Solucionari
Unitat 4
neurologia sistema nervis
cardiologia cor
oftalmologia ulls
hematologia medulla ssia i sang
psiquiatria ment
14 diettica / nutrici
odontleg / dentista
lumblgia / lumbago
lipotmia / desmai
lcera / nafra
callista / podleg
migranya / mal de cap
ter / matriu
oftalmleg / oculista
15 a) hipocondria
b) fbia
c) bulmia
d) hipertensi
e) depressi
16 a) acne
b) pneumnia
c) esquin
d) galind
e) buf
f ) fongs
g) torticoli
h) diptries
i ) dragea
37
39
11 Un ve i una vena rivalitzen a tenir les flors del seu
jard ms boniques. s costum que sintercanvin
llavors i aquesta vegada la vena nhi ha donat de
gira-sol per als testos de la finestra. Han brotat
tant que ara no poden mirar per la finestra de
tants gira-sols que tenen a la finestra. El marit de
la vena ha tractat doca cretina la dona del ve i ell
li ha dit que era un tros danimal.
12 Resposta oberta.
13 Resposta oberta.
14 Sindica el nmero de lnia del text.
Lnia 1: Reconeixeu / Reconeix / Reconeixes [...].
Lnia 7: Sou / s / Ets vs qui parla com un ase
[...] Nheu / ha / has sentit parlar [...].
Lnia 15: Heu / Ha / Has sentit mai un lloro dient
estupideses?
Lnia 17: Expliqueu-vos / Expliquis /Explicat.
Lnia 21: [...] ho trobeu / troba / trobes estpid?
Lnia 24: [...] Per qu heu / ha / has tractat el que-
rellant de tros danimal?
Lnia 29: No us en calen / lin calen / ten calen, de
proves [...].
Lnia 33: [...] admeteu / admet / admets que la
meva dona pot ser una oca [...].
Lnia 36: Per qu ho dieu / diu / dius [...].
Lnia 40: Ja hi torneu / torna / tornes [...].
Lnia 42: Cal que us torni / el torni / et torni a con-
tradir.
Lnia 52: Criticable, voleu / vol / vols dir.
Lnia 57: Continueu / Continu / Continua.
Lnia 59: Qu dieu / diu / dius que canvieu / can-
vien / canvieu?
Lnia 69: Qu us ha dit / li ha dit / tha dit?
Lnia 71: Parleu! / Parli! / Parla! Qu us ha dit / li
ha dit / tha dit?
Lnia 72: [...] podeu / pot / pots imaginar perfecta-
ment el que mha dit [...].
Lnia 74: [...] qu us ha dit / li ha dit / tha dit?
15 Resposta oberta.
16 Resposta a criteri del professorat.
17 Resposta a criteri de lalumnat.
a) Jo penso que un rellotge s un objecte super-
flu.
b) Un rellotge s un rellotge encara que no tin-
gui agulles.
c) Fa molt de temps que tinc un rellotge sense
agulles.
d) Si duc el rellotge al rellotger deixaria de tenir-lo.
e) Una cadena de rellotge es diu aix perqu hi
penja un rellotge.
f ) El rellotge de lajuntament em serveix per sa-
ber lhora.
UNITAT 5
g) Un rellotge funciona encara que no tingui agu-
lles.
Mireu, ja fa molts anys que corro pel mn amb el
meu rellotge sense agulles; s cert que no em
serveix de res! Per no deixa de ser un rellotge.
Ning no pot dir-me que s un lloro i no un rellot-
ge! Podria dur-lo al rellotger; per si el dons a un
rellotger, deixaria de tenir-lo, encara que no fun-
cioni; ja ho s, ja, que no pot funcionar si no t
agulles. O ms ben dit, de funcionar s que funcio-
na... per dintre... per no assenyala res, i per aix
tot ell no serveix de res. Si el porto s tan sols per
la cadena; perqu, qu en faria, duna cadena de
rellotge? La mateixa paraula ho diu: cadena de
rellotge! s evident que hi ha dhaver un rellotge.
No puc pas penjar-hi un gos, em sembla! Llavors
seria una cadena de gos. I, qui podria ficar un gos
a la butxaca de larmilla? Ning.
A ms, considero que un rellotge s una cosa
suprflua. Mireu, jo visc al costat de lajuntament.
I cada mat, quan vaig a treballar, miro el rellotge
de lajuntament per saber quina hora s, en prenc
nota per a tot el dia i aix ja no em cal gastar el
meu rellotge!
Els rellotges davui dia encara funcionen, per
abans era ben estpid amb els rellotges de sol:
adu sol... adu rellotge! Prefereixo el meu, de
rellotge, perqu almenys no depn del sol, sin de
les agulles, i, dagulles, sempre en puc fer posar
unes, en cas de necessitat.
Karl VALENTIN, Agulles de rellotge.
A: Teatre de cabaret (1902).
Traducci de Feliu Formosa (2000)
11 a) Intervencions sense sentit.
c) Incomprensi entre els interlocutors.
d) Intervencions curtes.
f ) Alternana en les intervencions dels personat-
ges.
g) s de repeticions.
h) Intervencions que entorpeixen la conversa
amb sentit.
2n ESO
j ) Freqents desviacions del tema de la conver-
sa.
12 Resposta oberta.
13 Resposta oberta.
14 Resposta oberta.
ORTOGRAFIA Pg. 131
11 a) Per qu no vns a sopar a casa?
b) No s quin s t, aquest aparell.
c) S, sc jo qui us ha tractat b.
d) Vs cap a casa i no rondinis ms.
e) El celler s ple de btes de vi.
f ) On sn, aquestes dones?
12 algues piragista aqus
freqent antiguitat guitarra
delinqent qesti guerra
quadern quietud ping
aigera seqncia aqeducte
figuera lingista llenguota
quantitat aigua
13 a) Llus: porta accent perqu s aguda acabada
en -is.
Llusa: porta diresi perqu no es pot accen-
tuar, ja que s plana acabada en vocal.
b) Ve: porta accent perqu s aguda acabada en
vocal.
Vena: porta diresi perqu no es pot accen-
tuar, ja que s plana acabada en vocal.
c) Conduem: porta accent perqu s plana aca-
bada en -ema.
Condues: porta diresi perqu no es pot
accentuar, ja que s plana acabada en -es.
d) Obeeu: porta accent perqu s plana i acaba
en diftong decreixent.
Obeen: porta diresi perqu no es pot accen-
tuar, ja que s plana acabada en -en.
14 a) traci, trador, tradoria...
b) runs, arrunat...
c) ensamada
d) allament, allar, allat...
e) atapement...
40
15 a) sus
b) renuncin
c) cre
d) estudis
16
17 be, pl, mra, bta
sol, bota, ma, mn
18 a) vnen
b) Si / s
c) t
d) s / te
e) vs
f ) venen
g) Vs / s
h) Es / se
19 Pare, jo s com fer que el gos vagi ms llest que
el dimoni!
No diguis ximpleries! va dir el pare.
I la mare va continuar:
No facis el ruc, que la palla va cara.
Per jo em vaig fer la pesada:
El gos datura s nostre i em fa ms cas a mi
que a ning! Sap que sc jo qui li porta la teca, i
em creu!
Aix s veritat...
No la hi deixis anar, home. Ja saps el que vas
veure fa uns dies a mercat va advertir-li la
mare. Diuen que els ssos shan installat all
dalt i podem tenir un disgust...
No ho s, dona. Aquelles someres que vaig
veure, les havia atacat ls cap a Capolat, entre
Solsona i Berga. Ls fuig de la presncia humana
que li delaten els camps de conreu, no s animal
que saventuri cap a la plana.
Hermnia MAS i Josep-Francesc DELGADO,
Ulldevellut (2000) [Text adaptat.]
Solucionari
Unitat 5
10 a) Quan has de pagar la segent quota del gim-
ns?
b) Darrerament hi ha molta delinqncia en
aquesta ciutat.
c) A lEustaqui, li agrada pintar amb aquarelles.
d) El bilingisme porta cap a la desaparici duna
de les dues llenges en contacte.
e) A lespectacle, hi apareixia un ping damunt
duna piragua.
11 aiguarrs Ral quadriculat
ensamada ram dirna
lingista egoista vena
llat pec aigera
jesuta trador
herona freqent
12
13 a) El Llus i jo condum molt b.
b) Aquella seqncia s que s divertida!
c) Els meus vens han tradut uns poemes portu-
guesos.
d) Sussa s un pas trilinge.
e) El volum disminua i loda no captava el so.
f ) El caf t cafena i el te t tena.
11 a) s
b) faig
c) prenc
d) visc
e) bec
f ) cabo
g) reconec
12 Present de subjuntiu: digui, diguis, digui,
diguem, digueu, diguin.
Imperfet de subjuntiu: digus, diguessis, digus,
digussim, digussiu, diguessin.
41
INFINITIU GERUNDI PARTICIPI
produeixen produir produint produt
malem maleir maleint malet
influeixis influir influint influt
reduiria reduir reduint redut
envairan envair envaint envat
FORMES NO PERSONALS
REDUIR AGRAIR DESOBEIR
jo redua agraa desobea
tu redues agraes desobees
ell o ella redua agraa desobea
nosaltres reduem agraem desobeem
vosaltres redueu agraeu desobeeu
ells o elles reduen agraen desobeen
Present de subjuntiu: segui, seguis, segui,
seguem, segueu, seguin.
Imperfet de subjuntiu: segus, seguessis,
segus, segussim, segussiu, seguessin.
13 a) prengueu
b) vingui
c) pogut
d) mogueu
e) estigus
14 desaparegut, viscut, tingut, volgut, cregut, begut,
recaigut
15 a) spigues d) facin
b) cpiguen e) spiga
c) sabs f ) sabut
16 a) fos
b) sc
c) rem
d) fossis
e) sigues
17 Participis: imprs, complert, ests, pres, confs,
tret, sofert, encs, fos, pogut, cobert, incls.
18 a) veig g) faig
b) sc h) vull
c) vinc i ) s
d) vaig j ) caic
e) dono k) visc
f ) conec l ) cabo
19
2n ESO
10 a) donessis
b) dono
c) doni
a) faci
b) facin
c) fessin
a) spiguen
b) sabs
c) spigues
a) sn
b) fossis
c) siguem
11 A en Pere, no lhan adms al concurs perqu no
havia incls una cpia del treball entre els papers
que demanaven, tal com deia en les bases. De tota
manera, li han agrat el seu inters i li han perms
de presentar-se a un altre concurs que organitzen
ells mateixos. Immediatament, doncs, el Pere ha
imprs el treball un altre cop i lha tornat a presen-
tar. Aquest cop, quan han obert el sobre, hi era tot.
Finalment ha complert el seu objectiu.
LXIC Pg. 142
11 a) rentaplats
b) primfilar
c) obrellaunes
d) gratacels
e) passam
12 a) xiu-xiu, corre-cuita, non-non
b) nord-afric, nord-americana, sud-est
c) poca-solta, pl-roig, Mont-roig
13 vint-i-tres, quaranta-vuit, setanta-dos, seixanta-
sis, cent vuitanta-quatre, tres-cents vuitanta-set,
dos mil tres-cents noranta-un
14 a) faldilla pantal, mare ptria
b) ratapinyada, carabrut, cot fluix
c) corprendre, tornaveu
d) penja-robes
e) blau cel
f ) hispanoameric, agredol
15 Sescriuen junts: ratapinyada, pocavergonya, filfer-
ro, sordmut, setcincies, portaveu.
42
PLURAL
venir vinc vingui vingus
moure moc mogui mogus
tenir tinc tingui tingus
estar estic estigui estigus
desaparixer desaparec desaparegui desaparegus
dir dic digui digus
aprendre aprenc aprengui aprengus
conixer conec conegui conegus
viure visc visqui visqus
compondre componc compongui compongus
soler solc solgui solgus
INFINITIU
PRESENT
DINDICATIU
PRESENT DE
SUBJUNTIU
IMPERFET DE
SUBJUNTIU
Sescriuen amb guionet: penja-robes, penya-
segat, poca-solta, busca-raons, sud-core, nord-
americ.
16 a) celobert
b) cobrellit
c) rentaplats
d) tocadiscos
e) escorreplats
f ) obrellaunes
g) llevataps
h) trencanous
i ) sobretic
j ) entresl
17 a) n. + adj. celobert
b) v. + n. cobrellit
c) v. + n. rentaplats
d) v. + n. tocadiscos
e) v. + n. escorreplats
f ) v. + n. obrellaunes
g) v. + n. llevataps
h) v. + n. trencanous
i ) prep. + n. sobretic
j ) prep. + n. entresl
18 a) afonacases: dilapidador
b) escalfacadires: pesat
c) bufanvols: presumptus
d) cagacalces: covard
e) esquenadret: gandul
f ) escanyapobres: avar
g) cagadubtes: indecs
h) llepafils: escrupols en el menjar
i ) pelacanyes: pobre
j ) ploramiques: ploraner
k) somiatruites: visionari
l ) ventafocs: criada
m) tastaolletes: inconstant
n) cercabregues: violent
19 a) substantiu + substantiu: autopista, ferrocarril,
cincia-ficci
b) adjectiu + adjectiu: agredol
c) substantiu + adjectiu: aiguamoll, celobert
d) adjectiu + substantiu: milfulles, trespeus
e) verb + substantiu: caganiu, gratacel
f ) substantiu + verb: capalar, ullprendre
g) adjectiu + verb: carvendre, migpartir
Solucionari
Unitat 5
10 a) autopista
b) piu-piu
c) capicua
d) xup-xup
e) altaveu
11 a) F
b) V
c) F
d) F
e) F
f ) V
AVALUAT Pg. 147
11. b
12. a
13. a
14. b
15. c
16. b
17. a
18. b
19. a
10. c
11. b
12. a
13. a
14. c
15. a
16. c
17. a
18. b
19. a
20. c
11 serra
tenalles
vis
mnega
corr
paleta
43
tornavs
alicates
broca
tisores
esptula
maceta
pinzell
martell
trepant
brotxa
escaire
escarpa
ribot
barrina
allargador
gaveta
gbia
filaberqu
12
2n ESO
13
14 tisores, serra, trinxet
15 a) cabota
b) clau
c) seds
d) embuts
e) barrina
16 a) Cloure un tracte. / Fer barrina.
b) Entestar-se a fer una cosa. / Voler fer entrar el
clau per la cabota.
c) Parlar directament. / Parlar sense embuts.
d) Obligar alg a fer all que no vol fer. / Passar
alg pel seds.
e) Insistir en una cosa fins a deixar-la ben resol-
ta. / Reblar el clau.
44
MANOBRE FUSTER MANY
gaveta
plomada
maceta
taloja
xerrac
barrina
filaberqu
garlopa
botavant
tenalles
mall
escarpra
PINTOR MECNIC LAMPISTA
pinzell
corr
brotxa
paletina
clau anglesa
vis
broca
elevador hidrulic
alicates
tornavs
cinta allant
encebador
Per traar i marcar escaire
Per mesurar peu de rei, comps
Per tallar gbia, talla-rajoles
Per picar maa, martell
Per perforar o trepar barrina, trebinella
Per allisar ribot, llima
Per subjectar cargol de banc, claus,
mordassa, alicates, tenalles
Vora la mar, els pins
11 Els subjectes sn:
els pins
nosaltres
nosaltres
el pendent
lonada
12 Resposta oberta.
El roure
13 Els verbs en forma personal sn:
demanes (2a persona) segon vers
aturat (2a persona) tercer vers
fa (3a persona), espera (3a persona) quart vers
fulgura (3a persona) cinqu vers
crema (3a persona) sis vers
troba (3a persona) set vers
vessa (3a persona) vuit vers
La noguera de la Plana de Sastre
14 Primer vers: Dna dotze quarteres de collita.
Segon vers: Son brancatge no perd lequilibri.
Set vers: Dna estatge a ocells de tota mena.
Catorz vers: No saturen fins a flor de terra.
15 La noguera s subjecte dels verbs dels versos
segents:
primer vers: dna
cinqu vers: congria
set vers: dna estatge
Altres subjectes del poema:
segon vers: son brancatge (perd)
quart vers: la soca (t)
vuit vers: ocells de tota mena (trenaven)
nov vers: ses arrels (sentaforen)
des vers: ses arrels (paren)
onz vers: ses arrels (pasturen)
tretz vers: les branques (sallarguen)
catorz vers: les branques (saturen)
Pi ver
16 solitari i reial (es refereixen a pi)
solemnial (es refereix a reps)
ests (es refereix a brancatge)
alt i rod (es refereixen a pi)
individual (es refereix a pi)
ver (es refereix a pi)
noble (es refereix a pi)
roja (es refereix a escora)
ampla (es refereix a copa)
ltim (es refereix a vol)
auster (es refereix a posat)
17 Resposta oberta.
45
UNITAT 6
Al castanyer de les nou branques
18 Versos de 12 sllabes que rimen: ABAB CDCD
EFE FGG.
Comparaci: com un sagrat jard.
Metfora: canelobre de nou tanys.
Personificaci: amb alta compassi tels guaites
subjugats.
11 Realitzaci i correcci a criteri del professorat.
11 Sn dart menor: Fumarada i Can de la rosa de
paper.
12 Les cabrades: 12 versos amb rima consonant,
esquema ABABABABCCDEED.
El poeta declara a si mateix la prpia estimaci i
nenumera les causes: 12 versos amb rima conso-
nant, esquema ABBA ABBA CCD DEE.
13 Sonet que somple: 12 versos. Els versos seguei-
xen el nombre de sllabes en aquest ordre: 1, 2,
3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12. Esquema: abab abaB
CDE DCE.
ORTOGRAFIA Pg. 157
11 habitaci, veritat, cova, bstia, avi, lavabo,
nevera, visita, cabell, vidu, banquet, botiga, vere-
ma, suborn, herba, votaci, valentia, rebuig,
botnica, abans
12 canviar bruna tromb
moble envejs timbaler
rebregar bromera inconvenient
enverinar bombolla obridor
bombeta bibliotecari pebrot
embolic problema convocatria
cobla cobrar obligaci
2n ESO
cable ambici
convent braalet
13 a) clavar...
b) lloba, llobat...
c) blavs, blavor...
d) rebre, rebedor...
e) nevar, nevada...
14 a) marejaven / viatjaven
b) estudivem
c) participava / ballaves
d) anveu
e) desitjava
15 Passat perifrstic de MOURE: vaig moure, vas
moure, va moure, vam o vrem moure, vau o
vreu moure, van o varen moure.
Passat perifrstic de DECIDIR: vaig decidir, vas
decidir, va decidir, vam o vrem decidir, vau o
vreu decidir, van o varen decidir.
16 a) acaba
b) vaig arribar / vaig trobar
c) havia
d) troben
17 a) mbil
b) probabilitat
c) calvcie
d) savi
e) cerebral
f ) labial
18 Resposta oberta.
19 avet berruga aprovar
biga taverna nvol
endvia govern alcova
basca autombil trobador
voltor canvi sivella
oblidar gavardina saba
avortament bolcar rave
pavell verns
almvar esvelta
10 recanvi membrana env
braada publicaci envejs
envernissar tramvia imbcil
46
setembre carambola escombra
gamba embs convit
comboi bleda sembrat
rebedor nevada circumvallaci
bomba conversa
invasi ambici
11 Imperfet dindicatiu de:
PROVAR ESCRIURE ARRIBAR DEURE
provava escrivia arribava devia
provaves escrivies arribaves devies
provava escrivia arribava devia
provvem escrivem arribvem devem
provveu escriveu arribveu deveu
provaven escrivien arribaven devien
12 a) havem (haver)
b) acabava (acabar)
c) aprovarem (aprovar) / treballem (treballar)
d) viviu (viure)
e) rebentat (rebentar) / canvies (canviar)
f ) bolcat (bolcar) / provocat (provocar)
13 a) covard
b) debanar
c) vedella
d) bivac
e) beina
f ) alcova
g) saba
h) gavardina
i ) taverna
j ) raval
15 autombil, llavi, trvol, voltor, nvol, cavall, vaixell,
biga
16 LAbril no es va poder explicar mai com va acon-
seguir travessar les roques del penya-segat.
Noms li va quedar en la memria el difs record
duna esbojarrada carrera i de la lluita per mante-
nir lequilibri mentre les onades batien als seus
peus. Fos com fos, la noia va poder arribar sana i
estlvia a la platja dOrballo. Noms aleshores es
va permetre de mirar endarrere per comprovar,
alleujada, que no la seguia ning.
Solucionari
Unitat 6
GRAMTICA Pg. 165
11 a) copulatiu
b) predicatiu
c) predicatiu
d) copulatiu
e) copulatiu
f ) predicatiu
g) copulatiu
h) predicatiu
12 a) Aquests documents sn falsos. (Predicat
nominal)
b) Jo no s la soluci del problema. (Predicat ver-
bal)
c) Truqueu a lAnna, si us plau! (Predicat verbal)
d) Estic amonada pel Gerard. (Predicat nominal)
e) Els somnis de vegades semblen realitat. (Pre-
dicat nominal)
f ) Cada tarda anvem a classes de piano.
(Predicat verbal)
g) Estaves refredada, oi? (Predicat nominal)
h) Mai no havia conegut alg tan antiptic! (Pre-
dicat verbal)
13 a) Tens una moneda de dos euros? (Transitiu)
b) Aquesta noia fuma massa! (Intransitiu)
c) No trepitgeu la gespa. (Transitiu)
d) Els vens han fet reformes a la cuina. (Tran-
sitiu)
e) Van publicar una nova collecci de novella
juvenil. (Transitiu)
f ) La Paula viu a Olot amb els seus pares. (In-
transitiu)
g) Per dinar hem menjat un plat de llenties.
(Transitiu)
h) Aquest presentador crida molt. (Intransitiu)
14 a) El Pere parla molt. (Intransitiu) / El Pere parla
angls. (Transitiu)
b) Cada mat llegeixo el diari. (Transitiu) / Cada
mat llegeixo una mica. (Intransitiu)
c) Treballa la fusta. (Transitiu) / Treballa en una
oficina. (Intransitiu)
d) No mengis tant! (Intransitiu) / No mengis
xocolata! (Transitiu)
e) Teresa, salta la tanca! (Transitiu) / Teresa,
salta b! (Intransitiu)
1
47
5 a) Els usuaris es queixen del mal estat de les
installacions.
b) Lvia no hi sent: s sorda.
c) Hi havia molta gent al mercat.
d) Thas acostumat al nou horari?
e) Se nha danar dem al mat.
f ) No sadona del problema que t.
16 Tots els verbs de les oracions anteriors sn intran-
sitius excepte el verb de loraci c), que s transi-
tiu, ja que molta gent s el complement directe de
hi havia.
17 a) Tha caigut el bolgraf!
b) Per qu no calles?
c) Van pujar sobre la taula del menjador.
d) Se nha anat de casa.
e) Vaig marxar quan es va acabar la reuni.
f ) He caigut i mhe fet mal.
18 Per exemple:
a) sn
b) sembla
c) estan
d) rem
e) semblaria
f ) estiguin
19 a) La planta del menjador est molt seca.
(Predicat nominal)
b) Els sindicats han convocat una vaga per al dia
14. (Predicat verbal)
c) El govern aprovar una nova llei al setembre.
(Predicat verbal)
d) Haurem de fer vint-i-cinc cpies del dossier de
socials. (Predicat verbal)
e) Aquest ram de roses sembla de plstic.
(Predicat nominal)
10 Per exemple:
a) Avui porto... ulleres noves.
b) La directora mha dit... un secret.
c) No cal.
d) Has estripat... els documents?
e) Els meus pares em regalaran... una guitarra
elctrica.
f ) No cal.
11 a) porto s transitiu
2n ESO
b) ha dit s transitiu
c) van riure s intransitiu
d) Has estripat s transitiu
e) regalaran s transitiu
f ) corris s intransitiu
12
13 a) LEugnia fa mala cara. (Verb predicatiu transi-
tiu)
b) Aquestes histries semblen inventades. (Verb
copulatiu)
c) El Ferran respira amb dificultats. (Verb predica-
tiu intransitiu)
d) Vindrs dem a la meva festa daniversari?
(Verb predicatiu intransitiu)
e) Toca el timbal molt b. (Verb predicatiu transi-
tiu)
f) El telfon va sonar tota la tarda. (Verb predica-
tiu intransitiu)
g) Aquesta activitat seria interessant. (Verb copu-
latiu)
14 a) calles
b) ha pujat / ha caigut
c) ten vagis
d) han marxat
LXIC Pgina 170
11 a) locuci
b) frase feta
c) locuci
d) frase feta
e) frase feta
f ) frase feta
g) locuci
h) frase feta
i ) frase feta
j ) locuci
12 a) No haver-hi res preparat.
48
COPULATIUS PREDICATIUS
s
sembla
Estic
TRANSITIUS INTRANSITIUS
condueix
van salvar
portes
Recollim
He relliscat
dormo
borda
b) En successi continuada.
c) Penedir-se molt dhaver fet alguna cosa.
d) Corrents.
e) Caminar.
f ) Directament.
g) Travessant llocs despoblats i fora de cam.
h) Enganyar alg.
i ) Saltar-se una classe.
j ) Amb puntualitat rigorosa.
13 a) 4
b) 5
c) 6
d) 7
e) 9
f ) 1
g) 3
h) 2
i ) 8
14 a) repapiejar
b) totalment
c) adormir-se
d) escanyar
e) tustar
f ) furtar
g) veloment
h) llenar
i ) inconsistent
j ) malgastar
15 a) en fresc
b) de franc
c) a les fosques
d) per fortuna
e) per fora
f ) en el fons
Solucionari
Unitat 6
g) a flor de
h) en fila ndia
16 a) calms
b) genit
c) esquerp
d) alegre
e) xerraire
f ) xafarder
g) sincer
h) inofensiu
i ) inquiet
j ) manitic
17 a) tossut
b) avar
c) pretensis
d) cridaner
e) voluble
f ) malgastador
18 a) mort de fam
b) trobar a faltar
c) amb prou feines
d) no poder dir fava
e) tal fars, tal trobars
f ) pagar la festa
g) nixer amb la flor al cul
h) fer foc nou
i ) a la quinta forca
j ) treure foc pels queixals
11 a) Lesplendor de la literatura castellana, la difusi
de la impremta, la predicaci en castell dels
jesutes, el funcionariat castell, etc.
b) Sn uns decrets reials imposats per Felip V al
segle XVIII que aboleixen el rgim jurdic propi
catal i les institucions dautogovern, i que pro-
hibeixen, per primer cop, ls del catal en la
vida pblica.
c) La poesia del Rector de Vallfogona es caracte-
ritzava per conrear dos estils molt diferents:
duna banda, una poesia elegant i artificiosa; i
de laltra, una poesia satrica, desvergonyida
i escatolgica, que el va fer molt popular a l-
poca.
49
V E L O M E N T
T E A T
M O S D U
A T C O S
L R E P A P I E J A R T
G L N M A
A M Y I R
S L L E N A R A R
T N R S
A T E
R F U R T A R
I N C O N S I S T E N T
d) Canons, romanos, rondalles, llegendes,
corrandes, nadales, etc.
e) El catal.
AVALUAT Pg. 175
11. b
12. c
13. b
14. a
15. a
16. b
17. a
18. a
19. b
10. a
11. a
12. b
13. b
14. c
15. a
16. c
17. a
18. a
19. b
20. a
11
12 tocata
sonata
2n ESO
simfonia
sarsuela
pera
opereta
cantata
himne
madrigal
rquiem
13 a) contralt
b) tenor
c) baix
d) soprano
e) barton
14 a) melodia Successi de sons musicals de dife-
rent altura que formen un conjunt i posseeixen
un sentit musical.
b) caramelles Festa pasqual que t lloc tradicio-
nalment a la Catalunya Vella i al nord de la
Catalunya Nova, en qu una colla de cantaires
visiten cases i masies davant les quals canten
les canons anomenades tamb caramelles.
c) faristol Moble o bastidor de fusta o metllic,
amb peu o sense, que forma un pla inclinat on
hom posa un llibre, una partitura, etc., per tal
de facilitar-ne la lectura.
d) particella Part duna partitura que correspon a
una sola veu o instrument duna obra musical.
e) fuga Composici polifnica monotemtica o
pluritemtica de desenvolupament tonal com-
plex, basada en regles del contrapunt imitatiu.
f ) ria Melodia, vocal o instrumental, que t el
seu lloc en tota obra lrica (pera, cantata, ora-
tori, etc.).
g) obertura Pea musical breu per a orquestra,
que fa dintroducci a una obra ms extensa,
generalment vocal.
50
A T A T N A C
T A I N O F M I S
T E H E A O
O R I I D N
C E M U R A
A P N Q I T
T O E G A
A R A
S A R S U E L A
PERCUSSI CORDA VENT
bateria
bombo
campana
castanyoles
maa
maraca
pandereta
plateret
simbomba
tambor
triangle
arpa
bandrria
banjo
ctara
contrabaix
guitarra
piano
viola
viol
acordi
clarinet
fagot
flauta
gralla
harmnica
obo
saxfon
tromb
trompa
trompeta
tuba
h) tornada Part duna can que es repeteix
sempre amb la mateixa lletra i tonada.
i ) batuta Vareta de fusta que empren els direc-
tors dorquestra per allargar lefecte visual del
bra dret i fer possible a lorquestra la precisa
Solucionari
Unitat 6
comprensi rtmica, dinmica i aggica duna
obra.
j ) harmonia Cincia que t per objecte la forma-
ci i lencadenament dels acords.
51
53
11
Fra bo que en una lectura entre lnies, sanims
lalumnat a enumerar els defectes, en el cas de la
famlia alemanya, i les qualitats, en el cas del
narrador protagonista, que segons ells i segons la
interpretaci del conte sen podrien extreure.
12 Introducci o presentaci: lnies 1-16
Nus o desenvolupament: lnies 17-69
Desenlla o final: lnies 70-87
14 Resposta oberta.
1 Resposta oberta.
Lnia 4: [...] rodejat de paratges idllics.
Lnia 29: [...] Vaig ser vctima de la primera crtica.
Lnia 35: [...] Totes les boques eren perfectes en la
forma i en color.
Lnia 31: [...] Aix era com jo ho vaig entendre i la
finalitat amb qu es va dir.
Lnia 46: [...] la poca felicitat que senten les perso-
nes del nostre entorn.
Lnia 61: [...] com si mavancs un torpede.
18 a) Per exemple, punts suspensius: lnia 33. Ah,
per... tu no recicles la matria orgnica?
Els punts suspensius aporten la idea de pausa
o de vacillaci en dir la frase, la qual cosa
aporta espontanetat a la intervenci del per-
sonatge.
b) Per exemple, parntesis: lnies 63-64. (Aix
mho va [...] Quina grcia, oi?)
La informaci que s dins dels parntesis sem-
bla que no formaria part prpiament del conte
i representa com un picar lullet al lector o una
reflexi interior, en veu alta, del mateix autor.
c) Per exemple, dos punts: lnia 32. [...] el que em
van dir va ser:
Introdueix una intervenci literal dalgun perso-
natge.
d) Per exemple, cometes: lnia 58. ara et fotr,
cap de col
s una altra manera, amb els dos punts, amb
qu poden indicar-se les intervencions literals
dels personatges.
UNITAT 7
FAMLIA ALEMANYA NARRADOR
QUALITATS Rossos, alts, Aparentment,
guapos, poliglots, poques
ecolgics; s a dir,
una famlia perfecta! Garrotxa
DEFECTES Aparentment, cap. Lleig, escanyolit,
tenia entrades, duia
ulleres, no era ros.
e) Per exemple, punt i coma: lnia 27. Per la
qesti no s aquesta; la qesti s que a
mitja conversa [...]
El punt i coma representa la continuaci de la
frase perqu ns una ampliaci o una aporta-
ci dalgun detall que precisa loraci anterior.
Mai no shavia sentit tan excitat com aquella tarda,
quan, mentre obria vall per a renovar la vinya, va
ensopegar amb un fil dor. De primer, en sentir la
resistncia sota laixada, va creure que devia
sser una roca; altres cops li havia passat. I des-
prs, en posar al descobert la veta, va haver de
fregar-se els ulls abans de convncer-se que no
somniava; all era un veritable pa, una mena de
lingot ample i llarg que es perdia en les profundi-
tats de la terra.
Va continuar cavant desesperadament, per
ni aix: tot i que la cobdcia donava ales a les
seves mans i agilitat als seus msculs, no va
poder arribar al final de la vena, la qual cada cop
es feia ms gruixuda, ms imponent. En caure la
fosca es va veure obligat a deixar-ho. Ja no podia
ms.
Potser hauria estat ms prudent reservar-se
aquella descoberta, per la troballa era tan
impressionant que se li escapava de la boca.
Calia que parls amb alg si no volia rebentar. Va
franquejar-se amb el mestre del poble, un bon
amic seu i persona de tota confiana.
Laltre, de moment, no sel va creure. Per len-
dem, convenut pels seus propis ulls, va quedar-
se tan esbalat com ell.
I qu penseu fer, ara? li va preguntar.
Explotar-la tot sol?
s clar
El mestre, per, no ho veia tan senzill. Li va dir
que ell sol no arribaria enlloc, ats que, a jutjar per
les aparences, es tractava dun fil molt abundant.
Li faltaven experincia, maquinria adequada,
capital El pags comenava a gratar-se la nuca.
Manuel de PEDROLO, La mina.
A: Contes i narracions I. 1938-1954 (1974)
Resposta orientativa:
a) Un pags troba un fil dor... mentre obre vall
per renovar la vinya.
2n ESO
b) El mestre li pregunta... si pensa explotar sol
aquella troballa.
c) El pags deixa de cavar... en fer-se fosc.
d) Descobreix que s un lingot... que senterra
en les profunditats de la terra.
e) El pags no resisteix la temptaci... i continua
cavant fins que es fa fosc amb lesperana
que arribar a desenterrar el fil dor.
10 Soluci a criteri del professorat.
11 a) Lextensi: curta.
b) La situaci: una nica situaci i diferents
seqncies.
c) Els personatges: pocs detalls i un sol conflicte:
la rivalitat.
d) Lacci: encadenament daccions que desem-
boquen al final.
e) El temps (unes vacances) i lespai
(Schleswing-Holstein).
12 Diferents exemples doralitat en el text.
Lnia 13: Com s lgic vaig conixer de seguida
els pares.
Lnia 31: B, aquest era el subtext.
Lnia 53: per fer-los la punyeta, s clar.
Lnia 65: En fi, jo havia buscat unes vacances toni-
ficants.
Lnia 67: Ben mirat, qui pot ser tan idiota...
13 Resposta oberta.
14 A
Tema: Els orgens del mn. Argument: El que ha
calgut fer a fi de redrear les coses que formen
part del mn perqu les persones hi poguessin
viure.
B
Tema: Terratrmol a Bucarest. Argument: La deci-
si dun funcionari doptar per laplanament del
terreny en lloc de les tasques dajuda a les vcti-
mes del terratrmol a causa de lelevat cost de lo-
peraci.
15 Extensi: curta.
Situaci: poc complexa.
54
Pocs detalls dels personatges.
Preval lacci.
Temps limitat i espai redut.
ORTOGRAFIA Pg. 185
11 Essa sorda: centre, passi, premsa, missatge,
castell, pea, classe, vers, surera.
Essa sonora: parlisi, cos, psol, frase, amazona,
prosa, alzina.
12 a) anlisi
b) zoolgic
c) dipsit
d) posar
e) casino
f ) anestsia
g) zebra
h) cosir
i ) ziga-zaga
j ) dosi
k) topazi
l ) prtesi
m) divisi
n) colze
o) enze
p) resar
13 Resposta oberta.
14 sobre, pressi, sopa, casc, mansi, donassa,
mas, esfor, destruir, plissa, sal, pressa
15 Resposta oberta.
16 a) renaixena
b) fiana
c) creena
d) coneixena
e) enyorana
f ) temena
g) naixena
h) creixena
i ) venjana
j ) esperana
17 a) excellent
b) accs
Solucionari
Unitat 7
c) excs
d) escenari
e) ascendent
f ) accelerar
g) disciplina
h) excepci
i ) acceptar
j ) accepci
k) excitaci
l ) excentricitat
m) accentuar
n) accedir
o) excepcional
18 tristesa
episodi
pobresa
centsima
19 cintura
pasts
Llusa
adrea
10 a) cec / sec
b) ceba / seva
c) cignes / signe
d) cessi / sessi
e) sona / zona
f ) raa / rasa
11 a) secall
b) ciment
c) sempre
d) cendrer
e) ciutat
f ) sinceritat
g) selva
h) cedir
i ) ceballot
j ) silenci
k) setmanal
l ) sivella
m) setrilleres
n) cirerer
o) spia
p) cebar
q) cerebral
r ) smola
55
s) segellar
t) cedre
12 a) massap
b) onze
c) asseure
d) classe
e) quars
f ) llapis
g) garsa
h) dipsit
i ) celobert
j ) pastisser
k) solfeig
l ) barns
m) verns
n) zoologia
o) casos
p) metgessa
q) Eusebi
r ) zero
s) etctera
t) sia
13 a) acidesa
b) dol
c) bellesa
d) edici
e) caserna
f ) magatzem
g) plaa
h) senyera
i ) guitza
j ) cinisme
k) cossos
l ) pinzell
m) ase
n) assegurana
o) deixadesa
p) etzibar
q) esmorzar
r) torar
s) pua
t) bronze
14 Al restaurant tot resultava estants: els entrepans
de pa sinttic i esponjat, amb lescarola flccida;
la decoraci de tons rosats i blau cel, esclarissa-
dssims, amb els mobles de frmica i les plantes
2n ESO
de plstic; el pblic, portant vestits massa amples
o massa estrets i sens dubte massa barats, la
tpica classe de tropa, entre encanallada i deterio-
rada, per que curiosament sentusiasma amb mil
coses i que vol estar contenta: amb el futbol, amb
la poltica, amb la msica, amb el matrimoni
11 Per exemple:
a) El Manel ha construt... una maqueta de ledi-
fici.
b) Nosaltres portvem... molts diners.
c) El meu gos pateix... una malaltia.
d) La Mireia canta... una can.
e) Abans menjvem... amanida.
12 Veu passiva:
a) La pellcula va ser filmada pel director a
Eivissa.
b) Els delinqents van ser detinguts per la policia
ahir a la nit.
c) Moltes signatures han estat recollides per
aquesta associaci.
d) El sopar ser celebrat dissabte vinent.
Complements directes subratllats:
a) El director va filmar la pellcula a Eivissa.
b) La policia va detenir els delinqents ahir a la nit.
c) Aquesta associaci ha recollit moltes signatu-
res.
d) Celebraran el sopar dissabte vinent.
13 a) Complement directe determinat: Dem ens els
donaran.
b) Complement directe indeterminat: En tenim
molta.
c) Complement directe neutre: No tho menges?
d) Complement directe determinat: Se la mosse-
ga.
e) Complement directe indeterminat: En van tro-
bar al calaix.
f ) Complement directe neutre: Dna-mho.
14 a) Dna records a lAgns.
b) He escrit una carta de reclamaci als organit-
zadors.
56
c) Has comentat al metge aquests smptomes?
d) Regalaran bosses a les nenes.
e) Van sollicitar un ajut a lassistent social.
f ) Fem una abraada als nostres amics.
15 a) Dna-li records.
b) Els he escrit una carta de reclamaci.
c) Li has comentat aquests smptomes?
d) Els regalaran bosses.
e) Li van sollicitar ajut.
f ) Els fem una abraada.
16 a) Ahir vam veure una pellcula de por.
b) Has pronunciat un discurs excellent.
c) Portarem el ram de flors a lvia.
d) El jutge va absoldre els acusats.
e) La meva germana t deu anys.
f ) Has recitat el poema molt b.
g) Fes-li un pet.
h) Hem menjat paella en un restaurant de Barce-
lona.
17 a) Incorrecta perqu s CD. He vist lAnna a les-
taci.
b) Correcta perqu davant de ning un CD pot
portar a.
c) Incorrecta perqu s CD. Jo he fotografiat
lEnric.
d) Correcta perqu davant dun pronom personal
tnic, com mi, un CD pot portar a.
e) Incorrecta perqu s CD. Avui han visitat el
pare a lhospital.
f ) Correcta perqu al Jordi s CI.
18 a) Lescalfa. / Escalfa-la.
b) La raona. / Raona-la.
c) Renta-te-les.
d) En llegeix. / Llegeix-ne.
e) Ho obre. / Obre-ho.
f ) En t molts.
g) Els vigila. / Vigilals.
h) Lespolsa. / Espolsa-la.
i ) Dna-mho.
19 a) La mestressa dna menjar al gos.
b) Els alumnes pregunten els dubtes al professor.
c) Els llogaters demanen una prrroga del con-
tracte als propietaris.
d) Va retornar els diners a la caixera.
Solucionari
Unitat 7
e) Va demanar perd als seus companys de clas-
se.
10 a) La infermera li va injectar una substncia.
b) Els aeroports els ofereixen vols gratuts.
c) Telefonals!
d) Els demanaven informaci.
e) Passa-li la pilota!
11 Per exemple:
a) Nosaltres portarem... un obsequi a la moni-
tora.
b) LAdri va preguntar... un dubte al professor.
c) El gos reclama... latenci al seu amo.
d) La Carla ha demanat... lesmorzar a la mare.
e) Els participants solliciten... les bases del con-
curs a lorganitzador.
12 a) Han demanat les claus (CD) al conserge (CI).
b) Van provocar el part (CD) a la Gemma (CI).
c) Recorda al Josep (CI) el sopar daquesta nit
(CD).
d) Ofereixen descomptes (CD) a tots els clients
(CI).
e) Duen un regal (CD) al nen (CI).
f ) Va demanar al seu cap (CI) un dia de festa
(CD).
LXIC Pg. 196
11 a) A burra que cri, no li diguis arri: bestiar.
b) A lhivern, el millor amic s un bon abric: calen-
dari.
c) A diners pagats, braos trencats: feina.
d) A ms doctors, ms dolors: salut.
e) Abans el mar per ve que senyor mesqu: mar.
f ) A les penes punyalades: consells.
12 a) A lamic, si el guanyes en el joc, guanya-li poc.
b) A la dona barbuda, de lluny se la saluda.
c) Aigua de gener prenya loliver.
d) Festa de foc, no la vegis mai de prop.
e) Abans de burlar-te dalg, mira b com ets tu.
f ) A panxa plena no hi entren penes.
g) Cosa privada s desitjada.
h) Com ms alt, ms animal.
i) Entre les dotze i la una, corre la mala fortuna.
57
13 a) 3
b) 6
c) 5
d) 2
e) 1
f ) 4
14 a) ganivet
b) ca
c) avui / dem
d) boca / mosca
e) or
f ) ull
g) diner
15 a) taulell
b) resar
c) mar
d) porcs
e) acabat
f) marr
g) cuiner
h) aiges
i ) blat
j ) Sant Mart
16 a) I
b) II
c) II
d) I
e) I
f ) II
17 a) Una feina o una obligaci que ve de gust s
ms fcil dacomplir.
b) Qui constantment es posa en perill, pot pren-
dre mal.
c) Per alleujar els mals es bo distreures.
d) Pagar els deutes dna tranquillitat.
e) Els defectes i les qualitats dels fills provenen
dels pares.
f ) Una persona tinguda per assenyada pot donar
sorpreses si no se la coneix prou b.
g) Els defectes o inconvenients no sn exclusius
dun lloc o duna persona.
h) Satribueixen els errors a la condici huma-
na.
i ) No sha de confiar en lxit duna cosa fins que
no shagi esdevingut.
2n ESO
j ) Les desgrcies sacumulen sobre la persona
que ja est abatuda.
18 SAVIESA I PRUDNCIA: c i f.
SUPERSTICIONS: a i d.
EL PAS DEL TEMPS: g i e.
FAMLIA: b i h.
11 a) F
b) V
c) V
d) F
e) F
f ) F
g) F
AVALUAT Pg. 201
11. a
12. a
13. b
14. a
15. a
16. c
17. a
18. b
19. c
10. a
11. a
12. c
13. a
14. a
15. c
16. a
17. a
18. b
19. b
20. c
11 (1) tren cremallera, (2) autocar, (3) carro, (4) mi-
crobs, (5) cabriol, (6) bicicleta, (7) cami, (8)
tractor, (9) autocaravana, (10) formigonera, (11)
58
tren, (12) moto, (13) sidecar, (14) cotxe, (15)
monovolum, (16) telefric, (17) camioneta, (18)
furgoneta, (19) tartana i (20) ambulncia.
12 Resposta a la mateixa illustraci.
13 Resposta oberta.
14 Alcoholmetre: Aparell per mesurar la quantitat
dalcohol que cont un lquid alcohlic.
Banda rugosa: Banda transversal a la calada,
lleugerament elevada o constituda dun material
molt ms rugs que el paviment, la finalitat de la
qual s obligar els conductors a circular ms len-
tament.
Banda sonora: Lnia de vora de calada que pro-
dueix un soroll que alerta el conductor quan s
trepitjada per les rodes del vehicle.
Cremallera: Ferrocarril que utilitza un tercer carril
dentat, on engranen les corresponents rodes den-
tades motrius de la locomotora, per tal dobtenir
esforos de tracci superiors als que li permetrien
els dos carrils de simple adherncia.
Solucionari
Unitat 7
Etilmetre: Instrument que mesura el contingut
dalcohol en laire expirat, a partir del qual es pot
calcular lndex dalcoholmia.
15 Resposta orientativa: funicular, tramvia, furgoneta,
troleibs, buldzer, camioneta, carrilet, metro, tren...
16 esmortedor, fre de m, llanda, palanca de canvi,
pneumtic
17
59
AGUDES PLANES ESDRIXOLES
cadena, cavallet,
forqueta,
manillar, pedal,
plat, sell, piny,
quadre,
pneumtic
cadena, cavallet,
estrep, forqueta,
manillar,
parafang, sell,
tub descapa-
ment, quadre,
pneumtic
cap, capota,
eixugaparabrisa,
fre de m,
guantera,
parafang,
para-xocs, tub
descapament,
volant, xasss,
palanca de
canvi
61
Diminuts i eterns
11 Resposta a la primera part de la pregunta:
Si sestria, sobtenen cargols.
Si es perfora un dels extrems, sobt una agulla.
Si el foradem longitudinalment, es crea un tub.
Amb un caputx, sobt una xinxeta.
Amb una caputxeta, es crea una agulla de cap.
Si simanta, sobt una brixola.
Si es doblega, sobtenen les grapes.
Si es recargola i sesmola convenientment, en
resulta un ham.
Si es doblega intelligentment, en resulta un clip.
La resposta a la segona part de la pregunta s
oberta.
ciberneticodigital global, globalitzadora,
internutica...
sustentada basada, fonamentada,
mantinguda...
prehistrics vells, arcaics, antics...
creacions productes, estris, obres...
alienes estranyes, imprpies,
foranes...
vulgar simple, senzill, corrent...
Temps de mosquits
15 a) A finals doctubre.
b) Quan la temperatura s igual o inferior a 7C
o 8C.
c) Cremant fulles de mariallusa.
d) A lestiu, quan les temperatures arriben als 24C
o 25C.
e) A les persones que tenen una suor ms aro-
mtica.
16 El text es compon de 4 pargrafs.
Primer pargraf: sacaba lestiu, per els mosquits
encara semblen ms presents que mai, perqu, a
causa del fred que comena a fer en lexterior, els
mosquits i altres insectes sarreceren a les cases.
Segon pargraf: les condicions de vida dels mos-
quits i daltres insectes, que moren amb tempera-
tures per sota dels 7C o 8C.
Tercer pargraf: es fa referncia a un estudi duna
universitat escocesa sobre els motius pels quals
els mosquits piquen unes persones i no unes
altres (sembla que t a veure amb algunes subs-
tncies que es troben en la suor dalgunes perso-
nes i que repelleixen els mosquits, ara es tractaria
de patentar-les, per aix no expliquen quines sn).
Quart pargraf: la temporada de mosquits no
acaba fins a finals doctubre a Catalunya, per fora-
gitar-los es recomana cremar mariallusa.
UNITAT 8
17 Per aix (lnia 8) Expressa conseqncia.
En realitat (lnia 10) Introdueix un aclariment.
De fet (lnia 19) Introdueix un aclariment.
Daltra banda (lnia 25) Introdueix una nova
informaci.
Aix explica (lnia 29) Enceta lexplicaci duna
afirmaci anterior.
Per cert (lnia 32) Afegeix una nova
informaci que shavia
oblidat.
El fet s que (lnia 41) Introdueix un aclariment.
De moment (lnia 54) Anuncia el temps o b el
moment present.
18
Desaparici imminent
De manera ingnua i arrogant, fa uns vint anys que
sem va acudir publicar un llistat dobjectes que
desapareixerien durant la meva vida. Eren els anys
vuitanta i estvem convenuts que tot mutava de
manera vertiginosa al ritme de les nostres hormo-
nes. Certament, algunes prediccions es van com-
plir: ja no hi ha brasers, ni llums doli, ni molinets de
caf, i els porters sn tots automtics. Han caigut
la cmera fotogrfica de rodet, el tocadiscos, el
casset, i el walkman. Altres han quedat arraconats,
gaireb rituals, com la ploma estilogrfica, el juke-
box, el fax o el milln. Per hi ha altres objectes
arcaics que, lluny de desaparixer, es consoliden:
la clau o el paper moneda. No shaurien dobrir ja
totes les portes llegint-nos la pupilla? No haur-
em de pagar-ho tot mostrant una nica targeta de
plstic? Malgrat els negres auguris, tamb perviu
el llibre. I el paper, que havia de quedar fulminat en
lera digital, noms fa que multiplicar-se.
2n ESO
Posats a tornar a pifiar-la, segur que en pocs
anys desapareixeran totes les ulleres que no
siguin de sol. Tamb perdrem de vista les obsole-
tes bombetes, arraconades per duradors i efi-
cients leds. Tampoc crec que els quedi gaire vida
als CD, ni als cables, que continuen embolicant la
nostra vida, o a les piles quan aprenguem a utilit-
zar lenergia fotovoltaica amb eficcia. I, daqu a
uns quants anys, predic que desapareixeran els
motors dexplosi i els escalfadors de gas, per
falta, tard o dhora, de matria primera. Per
aquesta vegada no matreveixo a dir quan: la cob-
dcia humana ho decidir. I segur que ja no ser
per aqu per veure com mhe equivocat aquesta
vegada.
Juli CAPELLA. El Peridico (29 agost 2007)
19 Resposta oberta.
10 Correcci a criteri del professorat.
11 Tots tres textos sn actuals i tracten temes
intemporals.
13 A: Editorial, perqu t tota laparena duna opi-
ni compartida dun collectiu alhora que incorpo-
ra una part informativa duna manera objectiva.
B: Columna, perqu es construeix sobre la base
de les impressions i opinions personals de lautor
del text, escrit, per tant, en primera persona.
ORTOGRAFIA Pg. 210
11 juliol, gebrada, ja, geganter, joguina, jugular,
gener, jaciment, gelada, jornal, gelater, jota,
gelatina, japons, gimns, jubilaci, ginebr,
jueu, ginesta, jard, judo, gigol, joia, jugador
12 a) objecte
b) majestat
62
OBJECTES QUE brasers, llums doli, molinets
HAN DESAPAREGUT de caf, porters
OBJECTES EN VIES cmera fotogrfica de rodet,
DEXTINCI tocadiscos, casset, walkman
OBJECTES ARRACONATS ploma estilogrfica, juke-box,
fax, milln
OBJECTES QUE ES clau, paper moneda, llibre,
CONSOLIDEN paper, leds
OBJECTES QUE ulleres que no siguin de sol,
DESAPAREIXERAN bombetes, CD, piles, motors
dexplosi, escalfadors de gas
c) Jess
d) jeroglfic
e) gespa
f ) gendre
g) jaureu
h) Jeremies
i ) jerarquia
j ) jeuen
k) jersei
l ) marge
Sn excepcions: objecte, majestat, Jess, jerogl-
fic, jaureu, Jeremies, jerarquia, jeuen, jersei.
13 a) viatge
b) engranatge
c) viatjar
d) assetjar
e) reportatge
f ) pitjor
g) mitj
h) platja
i ) fetge
j ) rebutjar
k) trepitgi
l ) mitjana
14 a) maduixa
b) gruix
c) xofer
d) torxa
e) moix
f ) eixam
g) xarampi
h) boix
i ) clix
j ) disbauxa
k) bixest
l ) ganxo
m) xicot
n) guerxo
o) cartoixa
p) calaix
15 El so [ ] sona com xop: xarop, xiclet, xat, ximpan-
z, xandall.
El so [ks] sona com fix: taxa, prefix, hexgon, fixa-
ci, mxim.
El so [gz] sona com xode: exageraci, exaltar,
examinador, exasperar, executiu.
Solucionari
Unitat 8
16 a) infraroig: infrarojos
b) lleig: lletjor
c) despatx: despatxar
d) bateig: batejar
e) esquitx: esquitxada
f ) raig: rajar
g) empatx: empatxar
h) mareig: marejar
i ) sondeig: sondejar
j ) cartutx: cartutxera
17 JEURE: jec, jaiem, jieu, jauran.
JUTJAR: jutjo, jutgem, jutjveu, jutjaran.
MAREJAR: marejo, maregem, marejveu, mareja-
ran.
FREGIR: fregeixo, fregim, fregeu, fregiran.
18 Els mots complets corresponen a les categories
que surten en el llibre en aquest ordre:
jerarquia
majestat
jesuta
objecte
jeroglfic
projecci
jersei
subjecte
injectar
jeure
19 a) rojos: roig
b) pujol: puig
c) saquejada: saqueig
d) sandvitxeria: sandvitx
e) capritxs: capritx
f ) rajol: raig
g) bogeria: boig
h) tutejar: tuteig
i ) glopejada: glopeig
j ) assajar: assaig
10 Lexrcit dels EUA, insereix xips en arnes per
espiar.
Washington. A la dcada dels anys setanta, la CIA
va desenvolupar una joguina: linsectpter, un robot
volador que tenia laspecte duna libllula que con-
tenia un petit motor que salimentava amb gasolina
i movia quatre ales. Linsectpter era capa de volar
perfectament, per loficina de desenvolupament
63
tecnolgic de lorganisme despionatge va acabar
considerant-lo un fracs perqu no podia enfrontar-
se als vents que bufaven a ratxes.
Per aix no significa en absolut que els dife-
rents departaments de lespionatge nord-americ
hagin desistit de la fabricaci de petits robots
voladors, amb laparena dun insecte, amb objec-
tius despionatge. De fet, segons va publicar ahir
dimarts el rotatiu nord-americ The Washington
Post, lAgncia de Projectes Avanats dInvesti-
gaci de Defensa (DARPA segons la seva sigla en
angls) est treballant en el que el diari denomina
un arna ciborg: sinsereixen xips dordinador en la
crislide per donar lloc a insectes que puguin ser
controlats a distncia [...].
Joan CAETE. El Peridico (10 octubre 2007)
11 a) queixa
b) punxada
c) genoll
d) mig
e) explicar
f ) subjectivitat
g) penjar
h) general
i ) jaqueta
j ) passejar
k) joguina
l ) diumenge
m) estranger
n) gendre
o) jersei
p) angines
q) rajola
r ) gerro
s) ajuda
t ) targeta
u) religi
v) safareig
w) xemeneia
x) gavatx
12 fitxer
taronja
exclamaci
esponja
rellotge
truja
2n ESO
11 a) Aquest mat s delicis!
b) La seva camisa era de cot.
c) Semblaven enfadats.
d) LAleix i el Marc sn els meus amics.
e) Estic molt cansat.
f ) Aquella taula era de fusta.
g) Ella s aix.
h) Lincendi semblava provocat.
i ) La Virgnia ser la delegada del grup.
12
13 a) Jo no sc rancunis. Jo no ho sc.
b) En Sergi estava amonat. En Sergi ho
estava.
c) El Xup s el meu gos. El Xup ls.
d) Sembles un policia. Ho sembles.
e) Aquesta situaci s Aquesta situaci
molt compromesa. ho s.
f ) Aquell senyor s lalcalde. Aquell senyor ls.
g) En Llus est com En Llus ho est.
un llum.
h) Estic una mica refredat. Ho estic.
i ) No era la meva mare. No lera.
14 a) ho (atribut) substitueix brillant
b) ho (atribut) substitueix una pea de
vestir molt cara
c) l (atribut) substitueix lAnna
d) ho (atribut) substitueix gels
e) l (atribut) substitueix el teu professor
f ) n (atribut) substitueix pesada
g) ho (atribut) substitueix valenta
h) en (atribut) substitueix denrgics
i ) l (atribut) substitueix el teu somni
15 a) atribut
b) complement predicatiu
c) complement predicatiu
d) atribut
e) complement predicatiu
64
SINTAGMA
ADJECTIVAL
SINTAGMA
NOMINAL
SINTAGMA
PREPOSICIONAL
SINTAGMA
ADVERBIAL
delicis
enfadats
molt cansat
provocat
els meus
amics
la delegada
del grup
de cot
de fusta
aix
f ) atribut
g) complement predicatiu
16 a) El Gerard sha tornat boig! Fa referncia al
subjecte.
b) Van lliurar el treball desordenat. Fa referncia
al complement directe.
c) La Nria sha fet gran. Fa referncia al subjec-
te.
d) El llauner tenia la clau anglesa rovellada. Fa
referncia al complement directe.
e) Els nois van arribar a casa molt cansats. Fa
referncia al subjecte.
f ) Portava els pantalons estripats. Fa referncia
al complement directe.
17 a) Shi sent, en aquella ciutat.
b) La llet shi ha tornat.
c) Men dic.
d) LOriol se nha fet.
e) Cada vegada shi torna ms, aquesta noia!
f ) Me nhas fet molt, fill meu.
g) Shi ha quedat.
18 Proposta datributs per als enunciats, per exem-
ple:
a) Els meus germans... sn molt petits.
b) La Marta semblava... una actriu de cinema.
c) Aquest avi... est avariat.
d) Aquella girafa... era vella.
e) Aquest diumenge... s el meu aniversari.
19 a) No hi ha atribut.
b) Els ratolins sn rosegadors.
c) Els prcings estan de moda.
d) No hi ha atribut.
e) Amb aquest serrell sembles una egpcia.
f ) La meva passi s la msica.
10 a) Avui estic de bon humor. Avui ho estic.
b) Les cotorres sn xerraires. Les cotorres
ho sn.
c) Aquest senyor s el Aquest
meu avi. senyor ls.
d) Amb aquestes perruques Amb aquestes
semblem ximples. perruques ho
semblem.
e) Lentrep era de pernil. Lentrep ho
era.
Solucionari
Unitat 8
f ) Sembla distret, aquest Ho sembla,
espectacle. aquest
espectacle.
g) Aquests no sn els llibres Aquests no
nous! els sn!
11 Proposta de complements predicatius per als enun-
ciats, per exemple:
a) La Maria se sent... afortunada.
b) Aquestes flors continuen... pansides.
c) El tomquet sha tornat... madur.
d) El Toni es va quedar... sord.
e) Aquesta notcia mha deixat... esgarrifada.
f ) Desprs de loperaci, la mare descansa...
sola.
12 a) Va portar el mocador mullat.
b) Aquest pintor treballa de pressa.
c) Lvia passejava tranquilla.
d) Els inquilins van trobar el pis destrossat.
e) Els acusats van quedar lliures.
f ) La conferncia sha fet molt llarga.
13 a) Hi va portar el mocador.
b) Aquest pintor hi treballa.
c) Lvia hi passejava.
d) Els inquilins hi van trobar el pis.
e) Els acusats hi van quedar.
f ) La conferncia se nha fet molt.
14 a) Em sento cansada. Fa la funci de comple-
ment predicatiu.
b) Estic cansada. Fa la funci datribut.
c) No van quedar satisfets. Fa la funci de com-
plement predicatiu.
d) No semblen satisfets. Fa la funci datribut.
e) Els teus dibuixos sn excellents. Fa la funci
datribut.
f ) Els experts van considerar els teus dibuixos ex-
cellents. Fa la funci de complement predicatiu.
g) La nena s feli. Fa la funci datribut.
h) La nena jugava feli. Fa la funci de comple-
ment predicatiu.
LXIC Pg. 220
11 a) lapsus / lapse
b) provar / emprovar
65

c) maldecap / mal de cap
d) trfic / trnsit
e) musclos / msculs / muscle
12 a) excepci
b) addicci
c) altitud
d) anullar
e) assecar
f ) assequible
g) aterrit
h) bodega
i ) borsa
j ) cabals
13 a) I acomplir / II complir
b) I estirar / II tirar
c) I pugeu / II apugeu
d) I sortiu / II assortia
e) I emprova / II prova
14 a) esborrany
b) errata
c) eludir
d) ellipse
e) adrea
f ) doblar
g) data
h) creuar
i ) caixa
j ) a lhora
15 a) empordans
b) assassinar
c) hongars
d) avorrir
e) polir
f ) sofrir
g) complir
h) captol
i ) bufetada
16 a) cabea
b) cambra
c) cmera
d) cartolina
e) cita
f ) citacions
g) cull / collir
2n ESO
h) compost
i ) comte
j ) conte
17 a) termini / terme
b) taulell / tauler
c) tarja / targeta
d) ratllar / tatxar
e) tassa / taxa
f ) assenyalar / senyalar
18 a) termini
b) tauler
c) targeta
d) taxa
e) tassa
f) taulell
g) tarja
h) ratlleu
i) assenyaleu
j) senyala
11 a) 1918
b) 1907
c) 1932
d) 1945
e) 1913
f ) 1906
g) 1868
AVALUAT
11. b
12. c
13. b
14. a
15. b
16. a
17. c
18. a
19. a
10. b
11. c
66
12. a
13. b
14. b
15. a
16. a
17. b
18. c
19. a
20. b
11 14 atzavara 24 tulipa 4 palmera
6 cedre 11 bamb 12 nenfar
16 lliri 17 gerani 18 card
8 oliver 10 margall 13 jonc
5 desmai 25 rosa 7 mimosa
2 avet 3 xiprer 1 pi
20 clavell 9 cactus 23 trvol
21 magnlia 15 gessam
22 orqudia 19 margarida
12
Solucionari
Unitat 8
13 a) codony codonyer codonyar / codonyerar
b) prssec presseguer presseguerar
c) coco cocoter cocotar
d) cirera cirerer cirerar
e) nespra nesprer nespreda
f ) pruna prunera prunerar
g) poncem poncemer poncemerar
h) figa figuera figueral / figuerar
14
sabana; fageda; vinya; mquia; pineda; sureda;
garriga; favar; matoll; melonar
15 alfbrega berbena
camamilla canyella
espgol farigola
genciana ginebr
gingebre mariallusa
matafaluga orenga
poniol roman
sajolida valeriana
67
ARBRES PLANTES FLORS
accia, alzina,
castanyer,
garrofer,
lledoner, llorer,
morera,
noguera, om,
roure, sequoia,
tamariu, tiller,
ullastre
alfals, blat,
cnem, civada,
liana, mirtil,
nenfar, sgol,
sver, tpera,
trams, trvol,
vesc, xicoira,
loe
anemone,
assutzena,
camlia,
corretjola,
crisantem, dlia,
gladiol, narcs,
nard,
pensament,
penia, rosa,
rosella, viola,
dlia, gladiol
S M A T O L L R
A A A G A
D Q B V D A N
E U A I E R O
N I N G R L
I A Y A I E
P R A V A F G M
S U R E D A A
69
11 Les preguntes que tenen resposta en el text sn:
a) Quins avantatges aporta dormir?
b) En qu consisteix la higiene del son?
e) Quines sn les alteracions ms freqents del
son?
f ) Quins aliments dificulten el son?
13 Decleg
11. Crear un ambient favorable a lhabitaci.
12. Tenir una temperatura ideal a lhabitaci de
dormir.
13. Evitar tenir aparells elctrics a lhabitaci.
14. Vetllar per la qualitat del matals.
15. Menjar adequadament.
16. Regularitzar horaris.
17. Fer exercici fsic.
18. Preveure sopar dues hores abans danar a dor-
mir.
19. Dormir les hores que toquen segons ledat.
10. Vetllar per una roba de llit confortable.
14
15 Soluci orientativa:
fruits secs: piny ametlla nou
peix blau: sardina seit tonyina
verdures
i hortalisses: escarola enciam carbassa
bolets: llenegues rovellons xampinyons
productes
lactis: iogurt llet mat
16 Correcci a criteri del professorat.
17 Realitzaci i correcci a criteri del professorat.
11 T carcter divulgatiu.
UNITAT 9
UN ESPAI DE RELAX T... UN ESPAI DE RELAX NO T...
ambient fosc, silencis,
ventilat
colors suaus
sense aparells (ordinador,
telfon, despertador...)
claror excessiva
colors vius
aparells com ara ordina-
dors, telfon, desperta-
dor, equip de msica...
PRODUCTES CONDICIONS PTIMES
llit Superior en 10 cm a la llargada
de la persona; que no faci soroll.
matals Que no sigui massa rgid ni faci
soroll.
coixins Que permeti tenir el coll recte
mentre es dorm.
decoraci (pintura Colors suaus com ara el blanc,
de les parets, etc.) locre, el crema, el blau clar...
llenols De teixits naturals, frescos,
transpirables, de colors suaus i
clids.
12 Resposta oberta.
13 Resposta oberta.
14 A: Expositiu.
B: Expositiu.
ORTOGRAFIA Pg. 234
11 a) No acostumo a dir mentides, per aquest cop
ho he hagut de fer. (s de la coma 7)
b) Va dormir vuit hores, es va llevar ben dhora, es
va dutxar i va anar a treballar. (s de la coma 2)
c) Quan vam veure la gentada que ens esperava,
ens vam espantar. (s de la coma 9)
d) Els gossos sn fidels, i els gats, esquerps. (s
de la coma 3 i s de la coma 6)
e) Lactor, molt nervis, va oblidar la meitat del
text. (s de la coma 4)
f ) En fi, aix s el que thavia de dir. (s de la
coma 8)
g) En Jordi no hi va anar, a lexcursi. (s de la
coma 5)
h) Marina, pots portar-me un got? (s de la coma
1)
i ) Vaig comprar un mel i una sndria, i em van
regalar un quilo de pomes. (s de la coma 3)
12 a) Incorrecta, perqu separa el subjecte i el verb
de loraci.
b) Incorrecta, perqu separa el verb del seu com-
plement.
c) Incorrecta, perqu separa el subjecte i el verb
de loraci.
d) Correcta, perqu es tracta dun vocatiu.
e) Incorrecta, perqu separa el verb del seu com-
plement.
13 En David Palou va tornar al trnsit collapsat del
cintur. Els conductors suaven de valent. Els que
tenien aire condicionat miraven amb prepotncia
des de dins de la peixera. Avanaven a pas de tor-
tuga en moviments peristltics. Ni els semfors ni
els gurdies no podien curar aquella insuficincia
renal.
14 Es va despertar una hora ms tard. Desprs de
rentar-se la cara amb aigua freda, per espantar
2n ESO
qualsevol rastre de somnolncia, es va posar uns
pantalons negres, una camisa fosca i unes saba-
tilles esportives. Tot seguit es va penjar a lespat-
lla la pesant bossa de lona i va sortir de casa. No
havia fet ms de tres passos quan va descobrir la
presncia de lscar. El noi estava assegut al
capot del cotxe.
15 a) Vaig pintar la illustraci amb molts colors:
verd, marr, blau, gris...
b) No set sent: crida una mica ms.
c) En aquesta notcia el periodista ha escrit:
Encara no sha pogut demostrar qui va ser
lautor de latemptat.
d) Realment estava confosa, malgrat aix...
16 a) Qu vols per sopar?
b) Recull lhabitaci!
c) He aprovat lexamen!
d) Vols fer el cartell del concurs literari?
17 a) La protagonista de la pellcula, una noia aus-
traliana amb molts fums, va abandonar el
rodatge sense donar explicacions a ning.
b) Senyores i senyors, ara mateix comenar
lespectacle!
c) Els convidats van seure a taula, i la serventa,
tamb!
d) Avui haig danar a nataci, per no en tinc
ganes.
e) Va celebrar laniversari amb el gendre, la nora
i els nebots.
f ) En efecte, jo sc lnic supervivent de la cats-
trofe.
g) Ja que vost hi est molt interessat, podrem
comenar per la seva visi de la histria.
18 No hi ha cap motiu per preocupar-nos. La Carlota
sap molt b el que es fa. Sempre ha estat una
noia de seny. La seva mare no parava de repetir-
ho. Podeu confiar en ella. Mai no us decebr.
19 Dormia fins fa un moment. Lhem estat mirant tal
com ho fem duns mesos en. Sn aquells
moments del dia en qu veritablement no pen-
sem en res. El fill adormit ens provoca una mira-
da daquari o de finestra de tren nocturn, quan el
paisatge de fora amb prou feines es confon amb
la imatge desdibuixada dun rostre que b podria
70
ser el nostre. Els ulls tancats dun fill sn el forat
del pany per on podem intuir les nostres escenes
interiors.
10 A
Diari dun forense. Cludia Pujol. Editorial
Mina
Qu poden revelar els morts en una sala dautp-
sies? Cludia Pujol ha recollit en aquest llibre deu
dels casos que han marcat la trajectria profes-
sional del doctor Narcs Bardalet, director de
lInstitut de Medicina Legal de Girona, amb ms
de 25 anys dexperincia en el ram de la medici-
na forense.
B
Els imams de Catalunya. Jordi Moreras.
Editorial Empries
Amb lobjectiu de combatre els prejudicis sobre la
comunitat musulmana, lautor recull en aquest lli-
bre un extens treball que inclou entrevistes amb
una trentena dimams catalans i consultes a
experts i a associacions i institucions que hi treba-
llen.
C
Fa mil anys que sc aqu. Mariolina Venezia.
Editorial La Campana
A travs de les aventures i desventures de cinc
generacions duna famlia en la qual les dones
tenen un paper primordial, lescriptora, amb una
mirada moderna, recupera la memria de Basi-
licata, i ret homenatge al seu paisatge i la seva
gastronomia.
D
Contes. Primo Levi. Edicions 62
Escrits des duna doble perspectiva cientfica i
humanista, tenyits de poesia i ironia, els contes de
Primo Levi (traduts per primera vegada al catal)
constitueixen un pont entre el present i el passat,
entre el somni i la realitat, entre labsurd i la ra,
un pont que se sustenta en lextraordinria lucide-
sa de lautor.
11 En loraci a hi ha coordinades dues oracions en
funci de complement directe, per tant, espera
dues coses: que no sho cregui tot i que accepti el
que li ofereixen. En canvi, en loraci b la segona
oraci indica una objecci respecte de la primera,
ja que est introduda per la conjunci adversati-
va tot i que.
Solucionari
Unitat 9
Loraci c s especificativa: nicament els alum-
nes que van fer les prctiques han aprovat. En
canvi, loraci d s explicativa: tots els alumnes
han aprovat, i a ms tots van fer les prctiques.
12 Desprs de deixar la barca amarrada al port,
Dante Oberon es va encaminar directament a
casa seva. Quan hi va ser, va agafar una gran
bossa de lona i la va comenar a omplir amb els
objectes ms diversos: un vestit de neopr i unes
aletes de bussejar, un escafandre autnom dotat
de dues petites bombones doxigen, una llanter-
na, un visor nocturn dinfrarojos i un receptor mul-
tibanda. En acabar, en Dante va consultar el rellot-
ge: faltaven cinc minuts per a un quart de quatre.
Encara tenia un mica de temps, de manera que es
va estirar al llit, va tancar els ulls i es va adormir
instantniament.
11 a) La professora es queixa del teu mal comporta-
ment.
b) Vs amb compte amb lesgla!
c) Thas darriscar a saltar.
d) Ens vam adonar de lerror.
e) Pensava en ella dia s i dia tamb.
f ) Confies en el pilot de lavi, s o no?
g) No macostumo al nou horari.
12 a) a
b) amb
c) a
d) a
e) en
f ) de
g) amb
h) d
i ) en
j ) a
13 a) Hi pots comptar per al que vulguis.
b) No sen refia.
c) Sempre en parla!
d) Per qu no thi arrisques?
e) Men queixo.
f ) Hi hem collaborat.
g) No ten recordes?
71
h) Mhi conformo.
i ) Mai no en dubtaria.
14 a) La professora sen queixa.
b) Vs-hi amb compte.
c) Thi has darriscar.
d) Ens en vam adonar.
e) Hi pensava dia s i dia tamb.
f ) Hi confies, s o no?
g) No mhi acostumo.
15 a) CC lloc / CC temps
b) CC temps / CC lloc
c) CC companyia / CC temps
d) CC instrument
e) CC manera
f ) CC quantitat
16 a) Mai no he fet un treball amb tu.
b) Aquesta nit noms he dormit quatre hores.
c) Cada tarda va una estona a la biblioteca.
d) Sempre surt de casa a les vuit del mat.
e) Abans he esborrat la pissarra amb un mocador
de paper.
17.
18 a) atribut
b) complement predicatiu
c) complement circumstancial
d) atribut
e) complement circumstancial
f ) complement circumstancial
g) complement predicatiu
19 Proposta de complements de rgim verbal, per
exemple:
a) Els meus cosins parlen... de poltica.
b) No sarrisca... a res.
c) El Bernat es conforma... amb poca cosa.
2n ESO
d) Jo confio... en els meus amics.
e) LElisenda sav molt... amb la Laia.
f ) No ens atrevim... a contradir-lo.
10 a) Quan sigui gran, em dedicar a la dansa.
Quan sigui gran, mhi dedicar.
b) Aquest nen sempre es queixa del menjar.
Aquest nen sempre sen queixa.
c) Hem collaborat en un festival benfic.
Hi hem collaborat.
d) Em vaig adonar de la seva mala fe.
Men vaig adonar.
e) Mai no pensa en les conseqncies dels seus
actes.
Mai no hi pensa.
f ) Ho sento, no mhe recordat de trucar-te.
Ho sento, no me nhe recordat.
11 Per exemple:
a) En Josep fa els deures cada dia. (Complement
circumstancial de temps)
b) Els alumnes de segon faran una sortida a Bar-
celona. (Complement circumstancial de lloc)
c) Vaig trucar a lAina ahir a la nit. (Complement
circumstancial de temps)
d) Les llenties magraden molt. (Complement cir-
cumstancial de quantitat)
e) Els ordinadors de laula 4 no funcionen gaire
b. (Complement circumstancial de manera)
12 a) Dem coneixers la Rosa. (Complement cir-
cumstancial de temps)
b) Ben aviat els enviarem el contracte a casa
seva. (Complement circumstancial de temps /
complement circumstancial de lloc)
c) Aquest home condueix molt a poc a poc.
(Complement circumstancial de manera)
d) Aquella nit vaig ballar amb lArnau. (Comple-
ment circumstancial de temps / complement
circumstancial de companyia)
e) Recull els papers del terra ara mateix!
(Complement circumstancial de lloc / comple-
ment circumstancial de temps)
f ) Va trucar al seu amic amb el mbil del seu pare.
(Complement circumstancial dinstrument)
g) Diumenge anir al cineaamb els amics.
(Complement circumstancial de temps / com-
plement circumstancial de lloc / complement
circumstancial de companyia)
72
ADVERBI O
SINTAGMA ADVERBIAL
SINTAGMA
PREPOSICIONAL
SINTAGMA
ADVERBIAL
mai
noms
sempre
abans
amb tu
a la biblioteca
de casa
a les vuit del
mat
amb un moca-
dor de paper
aquesta nit
quatre hores
cada tarda
h) Si ho fas aix, ten sortirs rpidament. (Com-
plement circumstancial de manera / comple-
ment circumstancial de manera)
i ) Ara lavi llegeix el diari amb una lupa. (Comple-
ment circumstancial de temps / complement
circumstancial dinstrument)
13 a) CRV
b) CC
c) CRV
d) CC
e) CC
f ) CRV
g) CC
14 a) Shi ha acostumat.
b) Shi lleva.
c) Nheu parlat?
d) El mag nha tret un colom.
e) Aquest gos hi borda.
f ) El malalt hi confiava.
g) Deixa-hi aix, si us plau.
LXIC Pg. 246
11 a) incorrectes
b) dun mot que ja existeix dins lidioma
c) castell / contacte constant entre les dues llen-
ges
d) llenges / angls
12 a) bony
b) bstia
c) but
d) casc
e) closca
f ) cartutx
g) carret
h) pedrera
i ) crrega
j ) cansament
k) calb
l ) ferro
m) llitera
n) afecte
13 a) aclariment
b) estru
Solucionari
Unitat 9
c) badia
d) davallada
e) frontissa
f ) handbol
g) bndol
h) barana
i ) bata
j ) balena
14 a) comanda
b) gresca
c) maneta
d) gola
e) ordinador
f ) esquerda
g) noguera massissa
h) gras
i ) pesat
j ) esgotada
15 a) env
b) migranyes
c) escalfador
d) tendinitis
e) infidel
f ) taurons
g) escopinyes i closses
h) corrons
i ) idea
j ) mercaderies
16 a) preocupava o sinquietava
b) penedeixes
c) arrisques
d) sorprendre
e) espanten o esglaien
f ) enfeinat
g) va aterrar
h) despatxar
i ) avanat
j ) endolla
17 a) altibaixos
b) agobiar
c) bolso
d) botar
e) carinyo
f ) soso
g) borreguisme
73
18 a) a rodanxes
b) amb la tinta
c) fregitella
d) bocinets
e) encenalls
f ) silvestres o de marge
g) rovell o beixamel
h) daus o tacs
i ) cansalada
j ) cogombre
19 entrep
encenedor
gronxador
bolquers
tirabuix
bstia
11 a) Des del 1939 fins al 1975.
b) En les dues primeres dcades de franquisme
ls del catal oral i escrit en la vida pblica
estava prohibit. A partir dels anys seixanta, tot
i que continuava prohibit, hi va haver una certa
obertura del rgim i es van permetre algunes
manifestacions culturals en catal. En lmbit
familiar sempre es va parlar catal.
c) Serra dOr i Cavall Fort.
d) s una entitat cultural dedicada a promoure la
cultura catalana i a subvencionar lensenya-
ment de la llengua. Tamb creen un gran nom-
bre de premis literaris importants, com el premi
Sant Jordi de novella o el Premi dHonor de
les Lletres Catalanes.
e) Per promoure ls normal duna llengua mino-
ritzada en tots els seus mbits ds.
f ) Per exemple: la justcia, la informtica, el cine-
ma, els mbils, els videojocs, els prospectes
dels medicaments, els ingredients de la majo-
ria de productes del supermercat, etc.
AVALUAT Pg. 251
11. c
12. a
13. b
2n ESO
14. a
15. a
16. c
17. a
18. b
19. a
10. a
11. b
12. a
13. c
14. a
15. b
16. a
17. b
18. c
19. a
20. a
11 11. gurdia (dirigir, vigilar)
12. paleta (construir)
13. director (dirigir)
14. pintor (pintar)
15. perruquera (pentinar)
16. bomber (apagar focs)
17. infermera (cuidar)
18. jugador de bsquet (competir)
19. sastre (confeccionar)
10. mestra (ensenyar)
11. lampista (arreglar)
12. cuiner (cuinar)
13. cambrer (servir)
14. hostessa (atendre)
15. (nou) magistrat (jutjar)
12 11. gurdia gorra, placa
12. paleta casc, paleta
13. director jaqu, batuta
14. pintor pinzell, granota
15. perruquera diadema, pinta
16. bomber mnega, casc
17. infermera cfia, brusa
18. jugador de bsquet vambes, suter
19. sastre cinta, posaagulles
10. mestra pissarra, regle
11. lampista tenalles , granota
12. cuiner davantal, gorra
74
13. cambrer tovall, llacet
14. hostessa vestit (americana,
faldilla), sabates
15. magistrat punyets, toga
13 ensenyar
dirigir
servir
empaitar
escoltar
escombrar
regar
netejar
mesurar / prendre les mides
buidar
pintar
guarir / curar
14 Soluci orientativa:
jutge (toga)
farmacutic (bata blanca)
anestesista (tapaboques)
doctor universitari (birret)
concertista (jaqu)
carter (cartera)
Solucionari
Unitat 9
peixater (davantal)
miner (casc)
uixer (casaca)
capell (casulla)
escombriaire (escombra)
monja (hbit)
domador (fuet)
agent de seguretat (manilles)
militar (galons)
15
16 a) matre
b) deg
c) caporal
d) capats
e) abat
f ) majoral
g) gerent
75
EN LEXERCICI
DUN OFICI, CRREC...
EN LA PRCTICA
DUN ESPORT
mandil, manyopla, birreta,
casc, cfia, orellera, esca-
fandre, manegu, guants
ronyonera, canellera, con-
quilla, canyellera, genolle-
ra, colzera, guants

Sol Llen2 Eso Cat 2008

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Sol Llen2 Eso Cat 2008

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Llengua catalana

Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Pgina 65

You might also like