Professional Documents
Culture Documents
1.-Definici de Barroc.
2.- Arquitectura
2.1 Comentar El baldaqu de Sant Pere del Vatic.
2.2 Comentar San Carlo alle Quatre Fontane.
3.-Escultura
3.1 Comentar Apollo i Dafne.
4.-Pintura.
4.1 Comentar La mort de la Mare de Du.
4.2 Comentar el Rapte d Europa
5.-Velzquez
Identificar, apuntar la temtica i analitzar tres obres de Velzquez.
DEFINICI DE BARROC
DEFINICI DE BARROC
S
QUAN
?
ON?
LITERATURA
WILIAM SHAKESPEARE
ROMEU I JULIETA
LOPE DE VEGA
MSICA
Tamb conegu un moment extraordinari amb
compositors como VIVALDI O BACH.
JOHANN SEBASTIAN
BACH
ANTONIO VIVALDI
ARQUITECTURA
BARROCA
ARQUITECTURA BARROCA
BALDAQU DE SANT PERE DEL
VATIC.
AUTOR: GIAN LORENZO BERNINI
CRONOLOGIA: 1624-33. SEGLE XVII
COMENTARI
Es un templet format per quatre columnes
que allotja laltar. Se situa al creuer de la
baslica de Sant PERE, baix de la cpula de
Miquel ngel. Pretn representar la
grandesa i poder de lEsglsia.
ANLISI
Quines caracterstiques de larquitectura
barroca podem apreciar en aquesta obra?
A) Columnes en espiral anomenades
columnes salomniques
B) Decoraci abundant
C) s de materials rics com el bronze.
COLUMNATA DE BERNINI
CONTRATOS DE
LLUM
PORTA BARROCA
CATEDRAL DE
VALNCIA. S XVIII.
ESGLSIA DE
SANTA CATERINA
DALZIRA
ESCULTURA
BARROCA
ESCULTURA BARROCA
APOLLO I DAFNE
AUTOR: GIAN LORENZO BERNINI
CRONOLOGIA: 1622-25
TEMTICA MITOLGICA I COMENTARI
Apollo, du de la msica i de la poesia, es va
burlar d'Eros, du de l'amor que es va venjar
d'Apollo, disparant-li una fletxa que li va portar
a enamorar-se de la nimfa Dafne, filla de Peneo
un du fluvial. La nimfa no correspon als
desitjos d'Apollo, el du la persegueix i quan
est a punt de capturar-la suplica ajuda a son
pare. Peneo, la transforma en un llorer. En
record d'aquest amor impossible, Apollo va
prendre el llorer per corona.
ANLISI
Analitza aquesta obra . Relaciona les
caracterstiques de lescultura barroca amb
lobra presentada.
PINTURA
BARROCA
PINTURA.
LA MORT DE LA MARE DE DU.
CARAVAGGIO (MICHELANGELO
MERISSI)
CRONOLOGIA: 1606
LOCALITZACI: ITLIA
TEMTICA RELIGIOSA
ANLISI
Quines caracterstiques de la pintura
barroca i del gran pintor Caravaggio en
paricular aprecies en aquesta obra?
Relaciona caracterstiques i imatge.
El triomf del realisme. Els apstols que ploren al costat del cos de Maria sn
tipus humans corrents i Maria apareix com una dona del poble. L'absncia
d'idealitzaci en la representaci de la Mare de Du va provocar la marginaci de
l'obra per falta de decoro.
Els personatges mostren els seus sentiments perfectament reflectits en
els rostres de tristesa dels apstols o en el cos inclinat d'una Maria Magdalena
que plora desconsolada al costat del cos de Maria.
Efectes lluminosos. Contrast de llums i ombres conegut com a tenebrisme.
Un focus de llum que entra per l'esquerra illumina el centre de l'escena( Maria,
apstols ms prxims i la Magdalena) mentre que la resta de l'obra queda en la
penombra.
RAPTE DEUROPA.
PETER PAUL RUBENS ESCOLA FLAMENCA
CRONOLOGIA: 1618-19
ESCOLA FLAMENCA
TEMTICA MITOLGICA
ANLISI
Quines caracterstiques
de la pintura barroca i
de RUBENS en
particular aprecies en
aquesta obra? Relaciona
caracterstiques i imatge.
- Sensaci de
moviment.
-Efectes lluminosos
-Ric colorit.
REMBRANDT
RONDA DE NIT.
REALISME,
LA LLETERA DE
VERMEER.
Rendici de Breda
Tema bllic. Episodi de la Guerra dels Trenta Anys
Capta la personalitat dels retratats. L'humanisme del vencedor que
impedeix que el venut que ha lluitat valerosament s'agenolle.
Sensaci de profunditat. La ciutat de Breda fumejant s'observa
lluny. Utilitza la perspectiva aria o atmosfrica. Els objectes es
veuen ms pllids i blaus i menys ntids conforme ens allunyem
El centre de la composici s la clau smbol de la victria.
LAS MENINAS
TEMTICA: RETRAT COLLECTIU
COMPOSICI ORIGINAL. ELS ESPECTADORS, LA INFANTA
MARGARITA I EL SEU SQUIT ES CONVERTEIXEN EN ELS
PROTAGONISTES, MENTRE QUE ELS RETRATATS, FELIPE IV
I LA SEUA ESPOSA MARIANA D USTRIA APAREIXEN
REFLECTITS EN UN ESPILL.
GRAN SENSACI DE PROFUNDITAT. S'ACONSEGUEIX PER
LA SUCCESSI DE DIFERENTS PLNOLS, PER LA
DIFUMINACIN DEL CONTORN DE LES FIGURES I PER
LNIES DE PERSPECTIVA QUE CONVERGEIXEN EN LA
FIGURA DEL APOSENTADOR.
S MAGISTRAL DE LA LLUM QUE INCIDEIX SOBRE LES
FIGURES DEL PLNOL PRINCIPAL. UNA LLUM QUE ENTRA
PER UNA FINESTRA LATERAL I PER LA PORTA OBERTA Al
FONS.
PICASSO. 1957
LES FILOSES
LA FORJA DE VULC.
VELLA
FREGINT
OUS
PINTORS
BARROCS
ESPANYOLS
JOSEP DE RIBERA.
SANT ANDREU
APSTOL.
BARTOLOM
ESTEBAN MURILLO.
LA IMMACULADA DE
SOULT.
BLOG SAPINES
CAT.
FRANCISCO DE
ZURBARN
SANT HUG EN
EL REFECTORI
BODEG DE ZURBARN.
ESCULTURA
BARROCA
ESPANYOLA
MAGDALENA PENITENT
PEDRO DE MENA