PROGRAMA DE LLENGUA

LECTURES:
Lectures dels alumnes i
Comprensi Escrita

C.E.I.P. SAuba

PROVA DE LECTURA. AVALUACI INICIAL

1r CURS DEDUCACI PRIMRIA

pa

peu

miau

mapa

nas
s

no

dona
funda
tanca
llenya

pi

pop mam meu

poma

nua

sol

mol

parra

ala

sopa
poal

taula
foca

fil

dit

deu

fideu

fam

coca

cuc

carro
arrs

seu

mula mel

puny muntanya

rata

nina

sis

pota

casa
canya

neu

raqueta

cala
pany
torre
caqui

paquet gat goma

guants guila guitarra

gerro girafa pgina agenda home

hipoptam
vaca

juliol

jugueta jard

voreravuit vent

herba
jocs

viol barca bot

arbre banyera bomber xarxa panxa punxo

lli calons

can

La mam tanca la porta

El tio t una pilota.
La noria fa voltes.
Vivim a una casa que est al camp.
Els peixos neden a la mar i els ocells volen.
Els alumnes de lescola juguen al pati.

PROVA DE LECTURA. AVALUACI INICIAL

1r CURS DEDUCACI PRIMRIA

LA FADA SERAFINA
Hi havia una vegada una fada que tenia por
de volar i, per aix no tenia amigues, i les
altres fades sen reien della.
A la fada Serafina li encantava anar amb
moto. El vent li movia la falda. Un dia que
feia molt de vent les faldes li van tapar la
cara i, la fada Serafina, va caure damunt
una paret de roques.
Es va fer un bony al cap i va anar a
lhospital de fades perqu la curessin. Per la
fada doctora no era all, aix que la Serafina
es va tapar el bony amb un mocador ben
vermell passat pel cap.
I les altres fades, quan la varen veure, tamb
volgueren dur un mocador pel cap. Aix que,
na Serafina es va posar a cosir mocadors,
perqu cada mat, al seu portal es trobava
amb una cua ben llarga de fades que volien
un mocador.

PROVA DE LECTURA. 1 AVALUACI

1r CURS DEDUCACI PRIMRIA

Aix era i no era unes fades que volien

comprar un mocador per dur passat pel cap.
Unes el volien cel, altres vermell altres verd,
altres lila, altres rosa i, fins i tot, una el va
voler ben marr.
Aquesta s que era una fada de veritat, quan
volava amb la seva vareta i el mocador
marr pel cap. Per na Pimpella, que aix era
el seu nom, no era gens dolenta. Era una
fada paraigua. Aix vol dir que volava
sempre amb un paraigua, i quan comenava
una tormenta, i veia alg que es mullava,
ella volava ben aviat fins on era la persona,
i la portava amb el seu paraigua a ca seva
perqu no es mulls i agafs un constipat.
Un dia que plovia va veure una nineta que
nomia Paula, i que tenia por que sa mare la
castigs per haver perdut el seu paraigua. Na
Pimpella, com que era tan bona, va anar a
parlar amb la mare, i li va contar el que
havia passat. La mare la va convidar a
beure xocolata calenta.

PROVA DE LECTURA. 2 AVALUACI

1r CURS DEDUCACI PRIMRIA

La fada Pimpella es va fer molt amiga de la

famlia de na Paula. Cada tarda anava a ca
seva per prendre la xocolata que tant li
agradava.
Per una dia que era all va passar una cosa
terrible. Pel forat de la foganya va entrar un
mag, que era molt alt i gran. Era tan gran
que arribava fins a dalt de la paret. Na Paula
es va assustar molt i es va amagar darrera
na Pimpella. El mag va treure una vareta
mgica que duia dins la bossa. Era una
vareta llarga i prima, amb estrelles de color
negre. Na Pimpella, ben valenta, li va
demanar qu volia, i el mag va dir que
havia anat all per dur-sen na Paula amb
ell, al seu castell. Na Paula va comenar a
plorar per na Pimpella va treure la seva
vareta mgica. Tamb era llarga i prima,
per de colorins amb estrelles brillants. Va
comenar una lluita amb les varetes. Tota la
casa es va omplir destrelles negres i de
colorins. Aix va durar ms duna hora, i

tots estaven molt preocupats perqu no

sabien qui guanyaria, per passats uns
minuts noms es podien veure estrelles de
colorins. El mag havia perdut i sen va haver
danar volant per la foganya, sense cap
estrella negra al seu voltant. Va tornar al
seu castell tot sol i sense ning.

PROVA DE LECTURA. 3 AVALUACI

1r CURS DEDUCACI PRIMRIA
En Bab era un lle que vivia a la selva. Havia crescut
molt, per la seva edat. Tenia les potes fortes, el cos robust,
els bigotis molt drets i un cap ben gros.
Noms la veu era fluixa i dbil, els seus amics shavien de
posar al seu costat per sentir-lo b i entendre el que deia.
Per nhi havia, els que no eren tan amics seus, que es
reien de Bab per la seva veu de canari. Aix molestava
tant el jove lle que, un bon dia, va decidir que no sortiria
de casa fins que no hagus resolt aquell problema.
Tancat a la seva habitaci, va assajar davant el mirall, va
respirar a fons .... fins que al capdavall va aprendre a parlar
amb una veu ronca poderosa.
Aleshores sen va anar a trobar els de la seva colla. Quan
va comenar a parlar, amb aquella veuarra, tan forta, els
altres no sho podien creure. La seva veu era tan potent
que shavien de tapar les orelles. I, s clar, no se li acudia a
ning acostar-shi massa.

PROVA DE LECTURA. AVALUACI INICIAL

2n CURS DEDUCACI PRIMRIA
En Bab era un lle que vivia a la selva. Havia crescut
molt, per la seva edat. Tenia les potes fortes, el cos robust,
els bigotis molt drets i un cap ben gros.
Noms la veu era fluixa i dbil. Els seus amics shavien de
posar al seu costat per sentir-lo b, i entendre el que deia.
Per nhi havia, els que no eren tan amics seus, que es
reien de Bab per la seva veu de canari. Aix molestava
tant el jove lle que, un bon dia, va decidir que no sortiria
de casa fins que no hagus resolt aquell problema.
Tancat a la seva habitaci, va assajar davant el mirall, va
respirar a fons .... fins que al capdavall va aprendre a parlar
amb una veu ronca poderosa.
Aleshores sen va anar a trobar els de la seva colla. Quan
va comenar a parlar, amb aquella veuarra, tan forta, els
altres no sho podien creure. La seva veu era tan potent
que shavien de tapar les orelles. I, s clar, no se li acudia a
ning acostar-shi massa.

PROVA DE LECTURA. 1 AVALUACI

2n CURS DEDUCACI PRIMRIA
El lle Bab somreia, content i satisfet, perqu tenia una
veu forta, i no fluixa com abans. Ja no hi havia ning que
sen rigus dell.
Per quan va veure que els seus amics no sacostaven ni el
tocaven, perqu els feia por amb la veu tan forta, li varen
fugir les ganes de riure.
Es va estar una estona seris, sense dir res .... i desprs va
tornar a parlar amb la seva veu docellet. Els seus amics es
van haver dacostar per saber qu deia. Alguns van tornar
a riure-sen. s clar que a Bab li era igual. Tenia els seus
amics, tan a prop, que els podia sentir amb els ulls clucs i
tot. El lle Bab, per a celebrar que tenia molts damics i ja
no estava tot sol, va decidir fer una festa. Primer de tot, va
escriure una llista amb tots els amics que volia convidar: els
elefants, els tigres, les moneies, els necs, les serps ....
I, el ms important de tots, un pollet petit, de color groc, que
shavia perdut per la selva.

Aix que, en Bab va comenar a preparar un lloc que hi

havia devora un riu, per a fer la seva festa. Va decidir que,
el ms divertit seria jugar amb laigua, perqu feia molta
calor i tots els seus amics sabien nedar.
Lnic que no en sabia era el pollet, que nomia Piu-piu.
En Bab va provar densenyar-li a nedar. Primer li va posar
una branqueta perqu saguants, per en Piu-piu tenia por
i senfonsava cada vegada que es ficava al riu. Sortia amb
totes les plomes ben banyades. I en Bab li passava la
llengua perqu no es constips.

PROVA DE LECTURA. 2 AVALUACI

2n CURS DEDUCACI PRIMRIA
Com que el lle cuidava tan b el pollet, en Piu-piu
lestimava molt i amb el seu bec li portava cucs per menjar,
al petit lle. En Bab estava molt agrat, per el que volia
era que el pollet aprengus a nedar pel dia de la festa. I el
pollet tenia molta por de laigua.
Aix que, en Bab va anar a buscar lnec que nomia Cuaccuac i li va demanar que, per favor, ensenys a nedar el
pollet, perqu ell no havia pogut. El pollet va seguir lnec
fins a laigua, i va posar les potetes com les posava en
Cuac-cuac, i, quina sorpresa, va veure que podia nedar la
mar de b. Qu content que es va posar el pollet. I tamb el
lle i lnec.
Va arribar el diumenge, i a les cinc de lhorabaixa, van
arribar tots els amics amb el banyador posat i les ulleres
daigua.

Tots es volien tirar de la branca dun arbre que pareixia un

tobogan. Quan queien a laigua feien xaf i tots els amics
reien i reien.
Aix va passar la tarda, fins que va sortir la lluna ben rodona
i blanca. Quan sortia la lluna, volia dir que era lhora de
sopar. En Bab havia preparat galetes de xocolata, pasts
de poma i suc de taronja per a tots. I com que havien nedat
tant i tant, tots tenien molta gana. I es varen acabar tot el
menjar.
El lle Bab estava molt content amb la seva festa, perqu
hi havia tots els seus amics de la selva. En haver sopat, es
varen seure vora el foc, i comenaren a contar histries de
riure, fins que va arribar lhora danar a dormir. Cadasc a
la seva cova i al seu llitet.

PROVA DE LECTURA. 3 AVALUACI

2n CURS DEDUCACI PRIMRIA

El dilluns, el lle Bab no va dormir sol. El pollet Piu-piu li

anava darrera perqu tenia por i, el lle, com que lestimava
tant, el deixava dormir devora ell, perqu no tengus fred ni
por.
I, aix, el pollet es va dormir ben tranquil i content. I abans
de dormir-se va dir al lle que lestimava molt perqu era
molt bo, i perqu la seva veu no era com la dels altres
lleons que lassustaven, sin que era fluixeta i suau, com el
seu pl.
Lendem el mat, en Bab va provar de parlar, una altra
vegada i la seva veu va sortir fluixeta i dbil, com sempre.
Per en Bab ja no estava trist. Li agradava tenir una veu
que no assustava en Piu-piu ni altre animal de la selva.
Quan en Bab va ser gran, va anar a una escola de cant
per aprendre a cantar, ja que tenia una veu molt especial.

I aix va ser el primer lle cantant de la selva. I quan

cantava tots els animals saturaven de fer feina, per
escoltar amb atenci en Bab. El pollet tamb va voler anar
a la mateixa escola, i tamb va aprendre a cantar. Quan
tots els altres animals els varen escoltar decidiren que
podien fer una banda de msics. I aix ho feren.
A la banda de msics hi havia de tot: un elefant que tocava
els platets, una moneia que tocava el piano, un tigre que
tocava el clarinet, un lloro que cantava, una serp que
tocava el tambor, un tigre que tocava el viol, una lleona
que tocava la viola, i s clar, en Bab i en Piu-piu que
cantaven.
Es reunien tots els matins i comenaven el dia ben
contents, tocant i cantant. En acabar anaven a fer un bany
al riu, i desprs berenaven tots junts.

PROVA DE LECTURA. AVALUACI INICIAL

3r CURS DEDUCACI PRIMRIA
El dilluns, el lle Bab no va dormir sol. El pollet Cuac-cuac li anava
darrera perqu tenia por i, el lle, com que lestimava tant, el
deixava dormir devora ell, perqu no tengus fred ni por.
I, aix, el pollet es va dormir ben tranquil i content. I abans de
dormir-se va dir al lle que lestimava molt perqu era molt bo, i
perqu la seva veu no era com la dels altres lleons que
lassustaven, sin que era fluixeta i suau, com el seu pl.
Lendem el mat, en Bab va provar de parlar, una altra vegada i la
seva veu va sortir fluixeta i dbil, com sempre. Per en Bab ja no
estava trist. Li agradava tenir una veu que no assustava en Piu-piu
ni altre animal de la selva.
Quan en Bab va ser gran, va anar a una escola de cant per
aprendre a cantar, ja que tenia una veu molt especial.
I aix va ser el primer lle cantant de la selva. I quan cantava tots els
animals saturaven de fer feina, per escoltar amb atenci en Bab.
El pollet tamb va voler anar a la mateixa escola, i tamb va
aprendre a cantar. Quan tots els altres animals els varen escoltar
decidiren que podien fer una banda de msics. I aix ho feren.
A la banda de msics hi havia de tot: un elefant que tocava els
platets, una moneia que tocava el piano, un tigre que tocava el
clarinet, un lloro que cantava, una serp que tocava el tambor, un
tigre que tocava el viol, una lleona que tocava la viola, i s clar, en
Bab i en Piu-piu que cantaven.
Es reunien tots els matins i comenaven el dia ben contents, tocant i
cantant. En acabar anaven a fer un bany al riu, i desprs berenaven
tots junts.

PROVA DE LECTURA. 1 AVALUACI

3r CURS DEDUCACI PRIMRIA
La professora

havia organitzat uns partits entre les diferents

classes i el dijous segent shavia de jugar la final. Segurament

lequip den Toni guanyaria. Els dos equips tenien bons jugadors.
Tots els alumnes estaven molt nerviosos.
Va arribar el dia i , a lhora de matemtiques, en Toni va agafar un
tros de paper, en va fer una bolla i la va llenar a la paperera com si
ho fes a una cistella de bsquet. El mestre, en Joan, quan el va
veure, el va castigar sense sortir al pati i el es va enfadar. El timbre
va sonar i els alumnes es van aixecar de les cadires, avorrits com
sempre, com si no hagus passat absolutament res. En Toni es va
apropar al mestre Joan i li va demanar per favor que li canvis el
dia del cstig, per aquests, inflexible, li va dir que no podia ser.
El nin es va quedar assegut a la cadira mentre els seus companys
marxaven en fila cap al pati.
No van passar dos minuts que el mestre Joan tornava a entrar per
la porta i la va tancar darrere seu. En Toni ni el va mirar, estava tan
enfadat que lodiava profundament. Per orgull, i noms per orgull, es
va aguantar el plor. En Joan li va dir que satraqus, i quan el ninet
va aixecar la vista va notar un comportament estrany. A la taula del
mestre hi havia un cossiol de cermica, larbret, la caixeta de fusta,
la regadora i el recipient amb les pedres, coses que el mestre tenia
molt geloses i no volia que ning les toqus.

PROVA DE LECTURA. 2 AVALUACI

3r CURS DEDUCACI PRIMRIA
Quan en Toni va arribar al costat del mestre Joan, va comenar a
notar la mateixa oloreta dola i aquella relaxaci especial que havia
sentit el primer dia que shavia atracat en aquell arbre misteris.
El mestre Joan mirava amb ulls astorats al seu alumne Toni, a la
vegada que movia els llavis cantant una can que en Toni no li era
desconeguda.
De sobte, el nin es va tirar enrere i li va explicar al mestre que
larbre que tenia el mestre era duna tribu de lfrica, la Tamango.
Que shavia informat a la biblioteca. Que sabia que era un arbre
mgic i que amb ell tenia esclavitzats els nins de la classe. El
mestre Joan li va demanar si havia explicat aquella histria a alg
ms i en Toni li va dir que no, per que ho volia contar tot a la
directora.
Tot just acabar de parlar, en Toni va anar directament a la porta i es
va trobar amb la desagradable sorpresa que estava tancada amb
clau. Es va girar i va veure com el mestre li ensenyava la clau de la
porta.
En Toni li va dir que botaria per la finestra. Laula es trobava en un
pis baix. Si el nin es tirava per la finestra, lnic que es faria serien
quatre rapinyades, per se sortiria amb la seva. El mestre va crrer
per agafar-lo i fer-lo tocar larbre mgic. Si ensumava el perfum de
les pedres que hi havia al peu de larbre oblidaria tota aquella
histria.
En Toni, fugint den Joan, va comenar a crrer per la classe. A
mesura que es trobava amb una cadira o una taula, la feia caure

expressament a terra posant obstacles al mestre per evitar que

lagafs.
I el mestre, mentre el perseguia, li deia que era una llstima que el
primer dia que lhavia castigat no li havia pogut fer un encanteri.

PROVA DE LECTURA. 3 AVALUACI

3r CURS DEDUCACI PRIMRIA
El mestre no tardaria gaire a agafar en Toni, perqu corria molt
aviat. Fent un darrer esfor, el nin va arribar a la taula on hi havia el
cossiol de cermica i

aquell endimoniat arbre encantat i sense

pensar-sho gens, el va tirar per terra en el precs moment que el

mestre lagafava pel coll del jersei.
Van rodolar tots dos acompanyats dun gran renou. En veure el
cossiol fet mil bocins, larbre amb alguna branca trencada i les
pedres fetes miques, el mestre va clavar els dits a les espatlles del
nin com si fos una guila. I el va renyar per haver romput les seves
coses mgiques. Per, de sobte, el mestre va crrer tot content cap
a en Toni amb els braos oberts i el va abraar, donant-li les grcies
per haver-lo ajudat a rompre el malefici. Reia i plorava al mateix
temps de tant content que estava. I li repetia que lhavia alliberat a
ell i a tots els seus companys. Llavonces li va explicar:
Fa uns cinc anys vaig fer un viatge a lfrica amb un grup damics. A
causa duna ferida que em vaig fer amb una punxa , ens vam haver
dapartar de la ruta establerta. Desprs duns dies de caminar, vam
arribar a un poblat molt primitiu amb unes cabanes que envoltaven
un arbre, un baobab extraordinari. Com ja deus suposar, aquell
poblar era el de la tribu dels Tamango. El guia ens va deixar als
afores mentre negociava amb el cap de la tribu i els seus bruixots. A
mi sempre mhan agradat molt
grans, monumentals, millenaris.

els arbres i, sobretot els arbres

PROVA DE LECTURA. AVALUACI INICIAL

4t. CURS DEDUCACI PRIMRIA
El mestre no tardaria gaire a agafar en Toni, perqu corria molt
aviat. Fent un darrer esfor, el nin va arribar a la taula on hi havia el
cossiol de cermica i

aquell endimoniat arbre encantat i sense

pensar-sho gens, el va tirar per terra en el precs moment que el

mestre lagafava pel coll del jersei.
Van rodolar tots dos acompanyats dun gran renou. En veure el
cossiol fet mil bocins, larbre amb alguna branca trencada i les
pedres fetes miques, el mestre va clavar els dits a les espatlles del
nin com si fos una guila. I el va renyar per haver romput les seves
coses mgiques. Per, de sobte, el mestre va crrer tot content cap
a en Toni amb els braos oberts i el va abraar, donant-li les grcies
per haver-lo ajudat a rompre el malefici. Reia i plorava al mateix
temps de tant content que estava. I li repetia que lhavia alliberat a
ell i a tots els seus companys. Llavonces li va explicar:
Fa uns cinc anys vaig fer un viatge a lfrica amb un grup damics. A
causa duna ferida que em vaig fer amb una punxa , ens vam haver
dapartar de la ruta establerta. Desprs duns dies de caminar, vam
arribar a un poblat molt primitiu amb unes cabanes que envoltaven
un arbre, una baobab extraordinari. Com ja deus suposar, aquell
poblar era el de la tribu dels Tamango. El guia ens va deixar als
afores mentre negociava amb el cap de la tribu i els seus bruixots. A
mi sempre mhan agradat molt

els arbres i, sobretot els arbres

grans, monumentals, millenaris. En tots els pasos on he estat, i

sn molts, sempre mhe fet una foto o tinc un record dalgun arbre
amb aquestes caracterstiques.

PROVA DE LECTURA. 1 AVALUACI

4t. CURS DEDUCACI PRIMRIA
Una nit, quan la Raquel va entrar a lhabitaci decidida a parlar amb
en Pipn fins que li vingus la son, va trobar el follet assegut a la
tauleta de nit, amb una evident expressi de mal humor. Sense
esperar que la nina digus res, en Pipn va parlar-li en to enfadat.
Li va demanar quan pensava complir la promesa de dur-lo a
lescola, perqu feia, no sabia quants dies, que li deia i encara no
ho havia fet. Que arribaria el dia danar-sen i no hauria conegut
aquell animalot que feia la vida impossible a la Raquel.
La nina li va dir que tenia ra i que no senfads, per que tenia por
que el descobrissin i es compliquessin les coses. Per el follet
insistia en que, si feia les coses com ell tenia pensat, no hi hauria
cap perill. Li deia que el ports ben amagat a la cartera i que, quan
fos a classe, el deixes collocar de manera que ho pogus veure
tot.
Per la Raquel s que hi veia problemes. Per comenar volia
canviar-lo de roba per si el veia alg. I tamb volia que estigus
molt quiet tot el temps i callat. I passava pena que si esternudava
alg el sentis.
Al final la Raquel es va cansar i el va deixar anar. Per el follet es
va atracar al sof on seia ella i li va dir a lorella que podria anar-hi
lendem si ho preparaven tot.
La Raquel, que sabia com podia arribar a ser de caparrut el follet,
es va resignar davant

linevitable: lendem portaria el Pipn a

lescola. Durant ms duna hora van estar preparant-ho tot fins a la

perfecci.

PROVA DE LECTURA. 2AVALUACI

4t. CURS DEDUCACI PRIMRIA
Al mat, quan el pare va entrar a lhabitaci per despertar la Raquel,
en Pipn, el follet ja feia ms duna hora que estava aixecat. Abans
de dutxar-se, la nina va anar a la cuina i va agafar llet i galetes
perqu el follet pogus berenar mentre ella es preparava.
I quan la Raquel va estar preparada, en Pipn es va enfilar a una de
les butxaques de la motxilla de lescola i shi va collocar a dins, tan
b com va poder.
Amb la motxilla a lesquena, la Raquel va baixar per lescala els
quatre pisos i va sortir al carrer. Feia un mat fred, per no plovia, o
sigui que en Pipn podia dur el cap a fora i anar mirant tot el que hi
havia al seu voltant. Quin paisatge tan diferent

del que estava

acostumat a veure! Els alts edificis, els cotxes que ocupaven tot
lespai, la falta gaireb total darbres. Noms el cel era el mateix,
encara que li falts la visi del sol, tapat per les cases.
Quan van arribar a una petita plaa, la Raquel va girar el cap i li va
dir a en Pipn que all era on sempre quedava amb la seva amiga
Ana, i que a partir daquell moment shavia de comenar a
comportar com si realment fos un ninot.
En Pipn va obeir i es va amagar dins la butxaca, de manera que
podia mirar a fora per una obertura de plstic transparent. I aix va
ser com va veure arribar corrent lamiga de la Raquel, una nena de
cara rodona i expressi alegre. Les dues plegades es van posar a
caminar a bon pas i en ben poca estona, van arribar a lescola.
La visi del pati va deixar en Pipn impressionat.

PROVA DE LECTURA. 3 AVALUACI

4t. CURS DEDUCACI PRIMRIA
En Pipn a penes es va fixar en els nins, perqu una dona que era a
la part del davant de la classe va comenar a parlar i a donar
ordres. Aquella havia de ser la Rosa, la mestra de que la Raquel
havia parlat tantes vegades. El follet esper ben amagat a la
motxilla de la nina.
Quan la mestra va acabar, els alumnes van obrir llibres i quaderns i
es van posar a treballar. Aleshores, en Pipn es va decidir a treure el
cap a fora per poder-ho observar tot millor. Per lnica cosa que
veia era un bosc de sabates i de cames, i de seguida es va
comenar a avorrir.
Ja comenava a pensar que all danar a lescola no havia estat una
bona idea, quan es va fixar que el nin situat enfront de la Raquel
comenava a donar puntades de peu a la nina per sota de la taula.
Feia veure que estava concentrat escrivint, per en realitat noms
es preocupava de collocar els cops als punts ms delicats de les
cames de la Raquel. I, en veu baixa, per prou forta perqu la nina
i el follet el sentissin, va comenar a repetir un insult per molestar la
Raquel.
En Pipn va treure gaireb tot el cos de la butxaca i va mirar la
Raquel. Esperava que la nina protests, que li digus alguna cosa a
la mestra, que semblava la responsable de posar ordre en aquella
agressi. Per lnica cosa que feia la Raquel era acotar el cap,
amb la cara tota vermella, mentre els dos nins que tenia al davant
continuaven rient-se della.

All no es podia consentir, era un abs. Amb moviments prudents,

en Pipn va sortir de la butxaca de la motxilla i es va acostar al nin
tant com va poder. Desprs, va allargar el bra i va pessigar-lo en
una cama.
El nin va cridar mentre enretirava la cama i es fregava amb la m la
part adolorida. Va mirar cap a terra, per en Pipn havia retrocedit
com un llamp i ara estava amagat entre les cames de la Raquel.
Aquell era el fams Carles. I tanmateix, poca estona desprs va
tornar a comenar amb les puntades de peu per sota de la taula.

PROVA DE LECTURA. AVALUACI INICIAL

5. CURS DEDUCACI PRIMRIA
En Pipn a penes es va fixar en els nins, perqu una dona que era a
la part del davant de la classe va comenar a parlar i a donar
ordres. Aquella havia de ser la Rosa, la mestra de que la Raquel
havia parlat tantes vegades. El follet esper ben amagat a la
motxilla de la nina.
Quan la Rosa va acabar, els alumnes van obrir llibres i quaderns i
es van posar a treballar. Aleshores, en Pipn es va decidir a treure el
cap a fora per poder-ho observar tot millor. Per lnica cosa que
veia era un bosc de sabates i de cames, i de seguida es va
comenar a avorrir.
Ja comenava a pensar que all danar a lescola no havia estat una
bona idea, quan es va fixar que el nin situat enfront de la Raquel
comenava a donar puntades de peu a la nina per sota de la taula.
Feia veure que estava concentrat escrivint, per en realitat noms
es preocupava de colloca r els cops als punts ms delicats de les
cames de la Raquel. I, en veu baixa, per prou forta perqu la nina
i el follet el sentissin, va comenar a repetir un insult per molestar la
Raquel.
En Pipn va treure gaireb tot el cos de la butxaca i va mirar la
Raquel. Esperava que la nina protests, que li digus alguna cosa a
la mestra, que semblava la responsable de posar ordre en aquella
agressi. Per lnica cosa que feia la Raquel era acotar el cap,
amb la cara tota vermella, mentre els dos nins que tenia al davant
continuaven rient-se della.
All no es podia consentir, era un abs. Amb moviments prudents,
en Pipn va sortir de la butxaca de la motxilla i es va acostar al nin

tant com va poder. Desprs, va allargar el bra i va pessigar-lo en

una cama.
El nin va cridar mentre enretirava la cama i es fregava amb la m la
part adolorida. Va mirar cap a terra, per en Pipn havia retrocedit
com un llamp i ara estava amagat entre les cames de la Raquel.
Aquell era el fams Carles. I tanmateix, poca estona desprs va
tornar a comenar amb les puntades de peu per sota de la taula.

PROVA DE LECTURA. 1 AVALUACI

5. CURS DEDUCACI PRIMRIA
Hi havia una vegada un violinista que no tenia feina i passava molta
gana. Un dia va agafar el seu viol amb molta cura, com si fos un
beb, i el va guardar dins lestoig.
Va posar larc a la tapa de lestoig. Va entaforar-se un mocador a
quadres en una butxaca de lanorak, va fer cabre el faristol plegat a
laltra butxaca, i es va posar la gorra.
Dun munt de partitures i quaderns de msica en va separar tres
fulls, gastats de tant fer-los servir. Sels va posar sota el bra i va
agafar el viol amb la m. Llavors va fer un xiulet al seu ca, Duki, el
qual, mort de gana, mossegava les sabatilles del violinista i junts
sen van anar cap a la catedral de Colnia.
La catedral de Colnia s molt gran; per aix t unes grans
portalades. El violinista es va quedar al davant de les grans portes.
Va subjectar les partitures entre els genolls, va deixar lestoig del
viol als seus peus, va muntar el faristol acoblant el llarg peu i el va
deixar dret.
Desprs, va collocar les partitures damunt el faristol. Al damunt de
tot hi va deixar una partitura amb una melodia inventada feia molts i
molts anys per un jove msic que es deia Mozart.
Duki en tenia prou de donar una ullada a la partitura per saber quina
era; ara era el torn de Mozart. Va moure la cua, perqu era el seu
compositor favorit.
El violinista es va treure la gorra i la va deixar al peu del faristol,
damunt les lloses del carrer. Es va treure de la butxaca de lanorak
el mocador de quadres i el va desplegar. Duki va aixecar el cap i va
lladrar amb impacincia. Sabia qu passaria ara: de seguida
comenaria tot. En efecte: el violinista va collocar el mocador
desplegat damunt lesquena de Duki, perqu necessitava tenir les
mans lliures per treure larc i el viol de lestoig. Duki sestava
completament quiet perqu el mocador no li rellisqus de lesquena.
Lestoig buit va quedar als peus del violinista. Va agafar el mocador
de lesquena de Duki, sel va posar ests sota la barbeta, va
collocar-se el viol entre la barbeta i el pit i va aixecar larc. Duki va
saltar dalegria. Per, abans que el violinista arrenqus la primera
nota de les cordes, es va girar una rfega de vent que es va endur
les partitures.

PROVA DE LECTURA. 2 AVALUACI

5. CURS DEDUCACI PRIMRIA
El segon full de la partitura, que era una composici escrita per un
gran msic barroc, va travessar volant la plaa de la catedral, al
mateix temps que els fulls de propaganda duna nova botiga.
El violinista no lhagus recuperat mai, si no hagus estat perqu el
seu ca, Duki, lladrava en direcci als fulls. La partitura shi havia
barrejat, i el violinista no shavia adonat que, en agafar-la tamb
arreplegava un full de propaganda. Mentrestant havia arribat a la
plaa un altre ca, tres vegades ms gros que Duki. Va descobrir la
gorra del violinista al costat del faristol i la va ensumar pertot arreu.
Va aixecar una pota i es va pixar sobre el faristol. Desprs es va
tirar una mica enrere i amb el seu cul tan gros va tombar el faristol.
El violinista no shavia adonat de res, per Duki, que ho havia vist
tot, va crrer cap a aquell canot i el va fer marxar. El tercer full de
msica, el de les danses de Bla Bartk, se nhavia anat volant i
shavia quedat entre els ferros que adornaven un fanal. I en un tres i
no res shi havia quedat enganxat. Duki va comenar a crrer al
voltant del fanal sense parar de lladrar, fins que el violinista va mirar
enlaire i va descobrir el full. Com sho havia de fer, ara? El violinista
tenia el segon full en una m i larc a laltra. Per Duki era all per
ajudar-lo: va agafar larc amb la boca amb molta cura, i va guardar
els fulls sota la cua estirada. Ara, el violinista ja tenia les mans
lliures i podia enfilar-se al fanal per recollir la partitura. Compte. A
mig cam li va volar el mocador. Duki va veure que el mocador queia
a prop seu, per tenia larc agafat amb la boca i, sota la cua, els
fulls. Va estirar una pota per assegurar el mocador fins que el
violinista baixs del fanal amb la darrera partitura. Era molt difcil
aix de no poder moure la cua, ni saltar, ni lladrar, quan el seu amo
se li apropava somrient.
El violinista es va acotar per agafar el mocador. Llavors Duki va
aixecar el pota. El violinista va anar a agafar les partitures, i el bon
Duki va aixecar la cua. Finalment, el violinista va estirar larc de la
boca de Duki i va acaronar el ca. Ja era hora! Per fi podria saltar al
voltant del violinista, i lladrar, i remenar la cua!. Sortosament, tot
shavia solucionat. Lestoig del viol encara era al seu lloc i el viol
encara era una possibilitat, i la gorra encara era a terra all a prop.

PROVA DE LECTURA. 3 AVALUACI

5. CURS DEDUCACI PRIMRIA
Lhome de lorguenet ni va esperar a que el violinista se nhagus
anat. De seguida, va comenar a donar voltes a la maneta i els
aires duna can italiana van omplir tota la plaa de la catedral. Un
parell de nens shi van aturar al davant; volien tocar la maneta. El ca
del violinista, Duki, lladrava enfadat.
Lhome de lorguenet els va fer fora. Duki volia engegar-lo, per, tot
sol, no sabia com fer-ho. Va comenar a lladrar ben fort. Udolava i
lladrava tan fort i, amb uns crits tan terribles que de la can italiana
gaireb no sen sentia res. Molta gent sen reia, daltres linsultaven i
es tapaven les orelles. Lhome de lorguenet es va dirigir cap a Duki.
Ell va saltar cap a laltre costat, per no va parar de lladrar, fins que
lhome de lorguenet va deixar caure la maneta i, ple de fria, va
treure el seu orguenet de la plaa de la catedral empenyent-lo en
direcci a lestaci. El violinista ja shi podia quedar. Es va tornar a
treure la gorra i la va deixar a terra. Amb un clip molt gros que va
treure de la butxaca esquerra, va subjectar les partitures al faristol.
Molt ben fet! Duki movia la cua i, assegut, guaitava el violinista. De
la butxaca dreta de lanorak en sobresortia el mocador que sestenia
sota la seva barbeta. Va treure el viol de lestoig. El va prmer entre
la barbeta i el pit, va bellugar la barbeta dun costat cap a laltre fins
que va trobar la posici correcta per al viol, va fer un senyal a Duki i
va aixecar larc per comenar a tocar. Per el cargol del faristol
shavia afluixat en la caiguda i el faristol es va comenar a fer
baixet. Tant, que noms Duki hauria pogut llegir la partitura. El
problema era que Duki no en sabia, de tocar el viol. Llstima.
Totalment desconcertat, va lladrar al full que tenia davant del morro,
desprs es va mirar el violinista. No se suposava qu volia que fes.
Volia que olors aquell paper. O potser volia que el vigils. Podia
ser que volgus que sel mengs. El violinista va sospirar. Va deixar
un altre cop el viol i larc a lestoig i va estirar el faristol cap amunt.
Va prmer el cargol ben fort. Desprs va agafar el viol i larc, va
collocar-se el viol sota la barbeta, va aixecar larc i ... Ara s que
comenaria a tocar. Per fi. Tenia tantssima gana. Duki encara en
tenia ms, de gana. En realitat, en tenia tanta que shauria menjat el
paper. B, el violinista ja tocava. Per, qu dimonis era el que
tocava? Shavia equivocat i, al damunt de les partitures, hi havia
posat el full de propaganda de la xarcuteria i tocava daquell full de
paper.

PROVA DE LECTURA. AVALUACI INICIAL

6. CURS DEDUCACI PRIMRIA
Lhome de lorguenet ni va esperar a que el violinista se nhagus
anat. De seguida, va comenar a donar voltes a la maneta i els
aires duna can italiana van omplir tota la plaa de la catedral. Un
parell de nens shi van aturar al davant; volien tocar la maneta. El ca
violinista, Duki, lladrava enfadat.
Lhome de lorguenet els va fer fora. Duki volia engegar-lo, per, tot
sol, no sabia com fer-ho. Va comenar a lladrar ben fort. Udolava i
lladrava tan fort i, amb uns crits tan terribles que de la can italiana
gaireb no sen sentia res. Molta gent sen reia, daltres linsultaven i
es tapaven les orelles. Lhome de lorguenet es va dirigir cap a Duki.
Ell va saltar cap a laltre costat, per no va parar de lladrar, fins que
lhome de lorguenet va deixar caure la maneta i, ple de fria, va
treure el seu orguenet de la plaa de la catedral empenyent-lo en
direcci a lestaci. El violinista ja shi podia quedar. Es va tornar a
treure la gorra i la va deixar a terra. Amb un clip molt gros que va
treure de la butxaca esquerra, va subjectar les partitures al faristol.
Molt ben fet! Duki movia la cua i, assegut, guaitava el violinista. De
la butxaca dreta de lanorak en sobresortia el mocador que sestenia
sota la seva barbeta. Va treure el viol de lestoig. El va prmer entre
la barbeta i el pit, va bellugar la barbeta dun costat cap a laltre fins
que va trobar la posici correcta per al viol, va fer un senyal a Duki i
va aixecar larc per comenar a tocar. Per el cargol del faristol
shavia afluixat en la caiguda i el faristol es va comenar a fer
baixet. Tant, que noms Duki hauria pogut llegir la partitura. El
problema era que Duki no en sabia, de tocar el viol. Llstima.
Totalment desconcertat, va lladrar al full que tenia davant del morro,
desprs es va mirar el violinista. No se suposava qu volia que fes.
Volia que olors aquell paper. O potser volia que el vigils. Podia
ser que volgus que sel mengs. El violinista va sospirar. Va deixar
un altre cop el viol i larc a lestoig i va estirar el faristol cap amunt.
Va prmer el cargol ben fort. Desprs va agafar el viol i larc, va
collocar-se el viol sota la barbeta, va aixecar larc i ... Ara s que
comenaria a tocar. Per fi. Tenia tantssima gana. Duki encara en
tenia ms, de gana. En realitat, en tenia tanta que shauria menjat el
paper. B, el violinista ja tocava. Per, qu dimonis era el que
tocava? Shavia equivocat i, al damunt de les partitures, hi havia
posat el full de propaganda de la xarcuteria i tocava daquell full de
paper.

PROVA DE LECTURA. 1 AVALUACI

6. CURS DEDUCACI PRIMRIA
Havia arribat la primavera i quedaven lluny els records difcils de la meva
convivncia amb la Norma. El retorn a lescola i a la rutina de cada dia
havia servit per suavitzar els problemes i les tibantors que hi havia hagut
entre nosaltres.
I, com alguna vegada havia sentir a dir als pares, o als avis, el temps ho
cura tot. Vaig passar una setmana difcil, no hi ha dubte, i s que alguns
dels meus companys de classe em van criticar i es van riure de mi. Aix em
va doldre perqu significava que mhavia posat en evidncia. Per ja estava
fet i no hi havia remei. Ho vaig prendre amb resignaci, i vaig pensar que
probablement era el millor que em podia haver passat.
Ara, en Carles ja sabia quins eren els meus sentiments, si s que abans en
tenia cap mena de dubte. I tampoc no mimportava gaire el que ell pogus
sentir o deixar de sentir. La tornada a la normalitat, a les classes, a les
explicacions de la Glria i les den Serra, a les actuacions del tutor per
evitar que alguns dels meus companys haguessin de repetir a causa del seu
poc aprofitament, tot plegat signific una bomba daire fresc que va netejar
el meu cap de les boires que shavien escampat i que mimpedien de veurehi clar.
Tot apuntava cap a un final de segon trimestre normal, sense entrebancs,
sense problemes afegits, i cap a una arribada de les vacances de Pasqua a
Pollena, amb la casa de la torre, amb la companyia de la Maria els ltims
quatre dies, aprofitant lanada dels seus pares a una ciutat estrangera on el
pare havia dintervenir en un congrs de metges. Fins i tot les meves
relacions amb la Norma havien aconseguit un caire de normalitat.
Havia reprs la lectura de llibres que jo considerava importants: nhi havia
que mels deixava la mare, satisfeta de veure que, grcies a la Norma havia
comenat a capbussar-me en el mn de la literatura, que era el seu; daltres
mels deixava la Norma, i normalment eren traduccions de llibres que ella
havia llegit en la versi original, alemanya o anglesa. En la majoria mhi
trobava reflectida, i aix majudava a entendre millor la vida i a entendrem
millor a mi mateixa.
La lectura majudava a relativitzar el meu problema. Vaig poder constatar
que era el problema de totes les noies, de totes les dones de tots els temps.
Vaig adonar-me que totes les persones passaven per moments dolents, de
crisi, i que de mica en mica, grcies a lesfor i a lajuda dels amics, tot
quedava superat. Vaig arribar a plorar amb les histries tendres de lamor
entre dos joves, em vaig emocionar en veure que de vegades la vida s
cruel i no perdona.

PROVA DE LECTURA. 2 AVALUACI

6. CURS DEDUCACI PRIMRIA
I aix vaig interpretar millor el que la Glria ens deia a les seves classes,
que ens recordava que el cor, per exemple, s lnic que tenim, que el que
fem en un moment determinat pot ser transcendent en la nostra histria
personal futura.
La Norma participava en els debats i sempre era brillant a lhora de fer
comparances del problema amb altres mbits. Ladmirava, la Norma. No
amb la mateixa admiraci dels primers mesos, sin amb una de ms distant,
no gens emotiva, purament intellectual. En el fons, no se mhavia curat del
tot la ferida que mhavia obert durant la setmana desqu.
Un dia, per, va succeir un fet que canviaria el rumb de la nostra amistat i
el de les relacions de tots els de la classe. Un fet que convulsion tota
lescola i gran part de lopini pblica. rem al laboratori. La Glria ens
havia deixat per primera vegada les provetes i els tubs dassaig. Havem fet
un experiment senzill per grups: havem escalfat aigua en un tub i havem
comprovat com cristallitzava la sal que prviament hi havem introdut.
La Glria va demanar que, un de cada grup, netejs els tubs que havem
embrutat anant en compte de no tallar-nos.
La Norma sofer voluntriament a fer-ho. Jo la vaig ajudar a aclarir.
Recordo perfectament que movia la baieta amb agilitat i que lescuma del
sab feia una oloreta agradable. Al cul dun dels tubs hi quedava alguna
cosa negra, i li ho vaig dir a la Norma. Ella va contestar que hi ficaria el dit
gros per fer ms fora.
Jo em vaig entretenir a aclarir el tub que havia netejat primer i, de sobte,
vaig sentir que la Norma feia un crit de dolor. Vaig mirar dins de la pica i
vaig veure, horroritzada, que el tub shavia trencat i una de les arestes havia
fet un tall profund a la m de la Norma, a la banda del palmell, al lloc que
denominem Mont de Venus i que s la zona ms prominent, la continuaci
del dit gros.
La sang li rajava abundosament de la ferida, queia sobre la pica de
cermica blanca, hi feia nuvolets de diferents tonalitats de vermell i
sescolava pel desgus. Vaig intentar ajudar-la. Li vaig voler agafar la m,
que mantenia sota el raig daigua. Ell va cridar que no la tocs, que ning la
tocs. Vaig quedar paralitzada. Va semblar que a la Norma li hagus agafat
un mal sobtat i hagus canviat el carcter. No mesperava aquella reacci
tan agressiva. Vaig insistir per em va contestar amb una reacci encara
ms dura que la de la primera vegada. La Glria li va dir que es
tranquillitzs, que no podia entendre tampoc aquell comportament.

PROVA DE LECTURA. 3 AVALUACI

6. CURS DEDUCACI PRIMRIA
Al laboratori, la Norma, shavia fet mal amb un vidre. Va cridar que la
deixessin sola. Les seves paraules havien estat de desesperaci. I jo no
arribava a entendre la seva reacci. La trobava desproporcionada i fora de
lloc. Instintivament, li vaig agafar el bra. Va ser un gest inconscient. La
veia desesperada i vaig creure que necessitava la meva companyia.
Em mir amb els ulls inundats de llgrimes. Estava desolada, com si ho
hagus perdut tot. Plorava com les nenes que, algun cop havia vist al carrer
o als grans magatzems, soles, sense el pare i la mare, que simaginen
irremissiblement perdudes. Pobra Norma. Em va fer llstima i li vaig
estrnyer ms fort el bra. Aleshores, vaig recordar-me de les paraules que
un dia mhavia dit a casa, de que em prometia que em faria costat, passs el
que passs.
Encara no ho acabava dentendre, per sabia que havia arribat el moment, i
em vaig dir interiorment que estaria al seu costat, passs el que passs.
La cara de la senyoreta Buades havia canviat drsticament.
Va indicar a la senyoreta Glria que semports tots els nois i noies, i que
ella es quedaria amb la Norma. Jo vaig protestar dient que em volia quedar
amb ella. Per, aquesta vegada ben enfadada, em va tornar a dir que sorts.
La situaci era molt tensa, per desprs de discutir una estona la directora
em va deixar quedar. I a ms, ens va dir que, ja que quedvem soles, el que
havem de fer era netejar tot el que shavia embrutat.
Quan va haver tancat la porta i ens vam quedar soles, la Norma i jo,
simpos un silenci tens. Esperava que fos ella qui el trenqus. Si no ho
feia, era que encara no trobava convenient de fer-me cap confidncia. No
em va deixar tocar res. Agaf els vidres, un per un, i els va anar collocant
dins dun paper de diari. Freg la pica amb lleixiu fins que shagu
assegurat que havia quedat ben neta. En acabat, es pos un tros de gasa al
tall, i, a sobre, una tira ampla desparadrap.
Finament, abans de sortir del laboratori, vaig fer el cor fort i li vaig
demanar que em digus el que passava. Em va contestar que no sabia si
podia explicar-mho. Jo vaig insistir i va callar. Li vaig veure els ulls
entreoberts, amb una espurna de tristor. Una llgrima li recorregu les
galtes, i li qued immbil sobre el llavi superior. En parlar, va dir que el
que em diria ens separaria. Aleshores es va quedar quieta, amb una lleu
serenitat a la cara, mirant una nebulosa que se li devia haver format davant
dels ulls. Entreobr els llavis i murmur unes paraules, en veu baixa, com si
li fes vergonya el que havia de dir. Com si mestigus dient un adu
definitiu.