SESSI II

DATA 3/11/15

Una habitaci amb vistes

dE. M. Forster
Lobra
En l'poca en qu el turisme no era un fenomen
massiu, la Lucy, una jove turista anglesa, fa un
viatge a Florncia acompanyada de la senyoreta
Barlett, la seva tieta. Quan arriben a la pensi
Bertolini, per, tenen un gran disgust: en les
habitacions que havien reservat no poden gaudir
d'unes bones vistes de la ciutat. Davant d'aquest
petit incident, el George Emerson i el seu pare,
hostes de la mateixa pensi, s'ofereixen molt
educadament a canviar les seves habitacions.
En aquesta ciutat italiana l'atzar recrea un microcosmos de la
societat victoriana que generar, grcies a un hbil joc de
malentesos, convencions hipcrites i impertinncies sinceres, un
petit sotrac en el cor d'una jove anglesa que semblava destinada
a la infelicitat correcta, a viure d'acord amb els cnons
socials establerts. Una habitaci amb vistes, portada al cinema
amb gran xit per James Ivory, s un retrat exhaustiu de les
relacions humanes, de la sensibilitat reprimida i de les
possibilitats de trobar la llibertat en viure experincies
radicalment noves.
Extret de: http://ploma.old.quellegeixes.cat/llibres/fitxa/2930

"Tria un lloc on no facis mal... S, tria un lloc on no facis

massa mal i resta-hi fins al lmit de les teves forces, mirant
el sol de cara."
"La passi s'ha de creure irresistible. Ha d'oblidar la bona
educaci i les consideracions i les altres malediccions
d'una naturalesa refinada. Sobretot, mai no ha de
demanar perms all on hi ha dret de pas."
1

Lautor
Edward Morgan Forster, a cavall entre dos segles, nascut el 1879
i mort el 1970. Lescriptor angls estudi a
Cambridge, all form part dun grup anomenat Els
apstols, molts integrants del qual van acabar al
fams grup de Blomsbury, aix feu que conegus
fora escriptors importants com Virgina Woolf,
Lytton Strachey, Jhon Maynard Keynes, etc.
Els nombrosos viatges a lndia, Grcia, Alemanya
i Itlia inspiraren molts dels seus llibres. Com
el qu hem llegit, que transcorre a Florncia.
Desprs de la seva segona estada a lndia public una de les
seves obres ms conegudes Viatge a lndia. Acabada la 1a Guerra
Mundial particip en una protesta sobre la censura duna
novella lsbica: El pou de la solitud de Radcliffe Hall.
Els temes centrals de la seva obra sn: en primer lloc les
barreres socials, ho podem veure en dues de les seves novelles
ms conegudes, Passatge a l'ndia i Howard's End, on mostra la,
prcticament
impossible,
reconciliaci
entre
les
classes
socials. Les seves idees humanistes les desenvolupa en l'assaig
What I Believe.
La sexualitat s un altre tema clau de l'autor. L'exemple ms
clar s Maurice, un llibre que no fou publicat fins desprs de
la seva mort perqu tractava l'homosexualitat. Amb aquesta obra,
Forster mostrava la possibilitat de poder eliminar la diferncia
de classes a travs d'una relaci homosexual. Es pot afirmar que
els escrits de Forster van fer una evoluci de l'amor
heterosexual a l'amor homosexual. La collecci de contes The
Life to come tamb fou publicada un poc desprs de la seva mort
per la mateixa causa que Maurice.

Bibliografia
La seva obra s molt extensa. Va escriure assaig, teatre,
llibres de viatge, crtica literria, biografies, contes i fins
i tot el llibret duna pera. Nosaltres en destacarem les
novelles:

On els ngels no saventuren. 1905

El dia ms llarg. 1907
Una habitaci amb vistes. 1908
Howards End. 1910
Passatge a lndia. 1924
Maurice. Escrita el 1913/14 i publicada el 1971
Arctic Summer. Inacabada i publicada el 2003

El nostre autor ha donat peu a moltes pellcules amb les seves

novelles:

Maurice

Una habitaci amb vistes

Passatge a lndia

Retorn a Howards End

On els ngels no saventuren