1.

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i
com hi apareixen relacionades.
Mill diu que les persones tenim desigs sensuals i intellectuals per contemplar la
felicitat. Segons el principi dutilitat, hi ha plaers que sn ms desitjables que daltres
perqu es mesuren en qualitat i, per tant, s inqestionable que es prioritzi una forma de
vida en qu noms es practiquin les capacitats superiors. Ara b, quasi cap hum cediria
a obtenir tots els plaers a canvi de la mxima satisfacci dels desitjos ja que no
acceptaria ser un ximple, un babau o un porc satisfet. Els ignorants noms comparteixen
una opini, en canvi laltre extrem coneix totes dues bandes.
2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que
tenen en el text els mots o les expressions segents:
a) apetits animals: desig relacionat amb els plaer fsic i sensual.
b) felicitat: b que cal desitjar; plaer, absncia de dolor.
3. Expliqueu el sentit i la justificaci, segons John Stuart Mill, de la frase segent
del text: s totalment compatible amb el principi dutilitat reconixer que alguns
tipus de plaer sn ms desitjables i ms valuosos que altres. (En la resposta, us
heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que
no apareguin explcitament en el text.)
Mill utilitza el criteri de la felicitat o benestar per explicar el principi dutilitat. Molts
cops lutilitarisme de Mill sel denomina altruista perqu relaciona la felicitat amb la
qualitat del plaer, s a dir, els plaers espirituals sn intrnsecament superiors que els
sensuals, per tant, hi haur desigs que seran ms desitjables i valuosos que els altres.
Aix mateix, creu que els plaers desitjables ens proporcionen felicitat mentre el que no
desitgem ens provocar dolor. A partir daix, Mill articula el seu primer axioma i
lobjectiu principal de lutilitarisme: la maximitzaci del plaer i la minimitzaci del
dolor.
Hem de cercar la felicitat, que s la finalitat de la filosofia de Mill, dins duna bona
conducta tica i moral ja que lhum s un ser social i poltic per naturalesa. Mill creu
que ha dhaver un equilibri entre la felicitat dun individu i la de la societat perqu vol
aconseguir la major felicitat del major nombre. Tanmateix, latzar de la vida pot
provocar poca o molta felicitat i satisfacci. Per aix, Mill no creu que la vida sigui
justa i organitza mesures poltiques i socials per fer-la ms justa, on parla del tema de la
llibertat. Mill la relaciona amb la felicitat perqu s la idea moral que regeix les accions
de lindividu. Els drets de lindividu (o la llibertat individual) s el ms important dins
duna democrcia a nivell social, de manera que la felicitat duna persona es veur
incrementada en la felicitats global. Aix no obstant, la llibertat civil est restringida per
una coacci de lEstat i de la opini pblica, pel que molts dels plaers que desitgem
acaben restringits per autoritats.
Aix doncs, Mill proposa unes restriccions de la llibertat perqu hi hagi equilibri entre
la felicitat individual i collectiva: el principi paternalista, que limita la llibertat dun
individu pel b propi; el principi de moralitat, que limita la llibertat per realitzar actes
immorals; i el principi del dany, que limita la llibertat duna persona en cas de que hi

hagi una conseqncia o perjudici en alg altre. Les persones han dactuar segons si
creuen que les seves accions sn moralment bones: si vols prendre alcohol i fer-te
tatuatges, pots fer-ho ja que no ests provocant dolor a ning ni lEstat ha dintervenir.
LEstat s el representant de lindividu de la societat i interv per fer petites reformes
poltiques i fer crixer la felicitat en el conjunt. Mill tamb creu que acabar amb el
patiment de les persones s una finalitat de la llibertat, pel que veu amb bons ulls
leutansia.
4. Compareu la concepci de Mill sobre com hem dactuar amb la concepci sobre
aquesta mateixa qesti dun altre autor/a destacat de la histria de la filosofia
occidental.
Mill defensa que sha dactuar en base un eudemonisme de lhedonisme moral per
poder ser felios individualment i collectivament (la major felicitat del major nombres
de persones). La felicitat s un plaer que cal aconseguir i un dolor que sha devitar, s
a dir, hem de prendre decisions per a la maximitzaci del plaer i la minimitzaci del
dolor perqu la felicitat creixi en lindividu i en la societat. Aix mateix, Mill parla dun
home virtus per a tenir una bona conducta i poder ser ms felios.
En canvi, Epicur diu que sha dactuar en base un hedonisme ms egoista, s a dir, com
que lsser hum no s social ni poltic per naturalesa, cal trobar la felicitat noms a
partir de lindividu ja que tot ha de ser beneficis per lagent de lacci; la societat no
ens ajudar a tenir plaers ms grans ni en un collectiu de persones. Aix doncs, la virtut
per Epicur s un mitj per assolir el mxim plaer i contemplar la felicitat.
5. Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: s millor
ser Scrates insatisfet que un ximple satisfet. Responeu duna manera raonada.