I.

- La narraci comena el dia que la protagonista, Natlia coneix Quimet, el seu futur marit, a la Plaa del
Diamant (plaa del barri de Grcia a Barcelona). La seua amiga, Julieta, havia anata a buscar-la a la
pastisseria on treballava per anar a ballar.Quimet li demana ballar amb ella, i ella li diu que t nuvi, per ell
insisteix i li diu que abans dun any es casaria amb ella i seria la seua senyora i la seua reina.Quimet li
cambia el nom de Natlia pel de Colometa, desprs de ballar amb l'orquestra i desprs la Colometa va
arrencar a crrer fins a casa seva perqu sentia vergonya. Recorda constanment la seva mare morta,
soterrada al cementiri de S.Gervasi i el seu pare novament casat. Colometa treballava en una
pastisseria.

II .-Havien quedat al Parc Gell per primera vegada, i mentre Colometa esperava, un noi atrevit des
d'una finestra va demanar-li sexe per ella va continuar esperant en Quimet, el qual va tardar una hora, i
va ser una cita misteriosa en la qual ell parlava dels plans de futur que tindrien i els drets de l'home sobre
la dona. Desprs la va besar i va dir un parell de vegades pobra Maria. Colometa acabava de tallar
amb el seu proms Pere i sentia pena perqu l'havia enfonsat. Quimet era ebanista (Persona que
treballa amb fustes fines i construeix mobles de qualitat).Li promet fer-li uns mobles que cauria de cul i un
armari de 2 cossos amb fusta darbre ampolla.

III.- La parella es baralla, perqu en Quimet lobliga a no treballar ms per a aquell pastisser perqu sha
assabentat que va darrere les dependentes. Estan 3 setmanes sense vores en les quals, Natlia sen
recorda del seu exnuvi, Pere, amb el qual no shavi disgutat mai. Quimet li presenta a sa mare, que queda
fascinada amb la nvia del seu fill.Tenia la casa plena de llaos, i la mare li regala uns rosaris de boleta
negra.Quimet li diu a Natlia que es comprar una moto i quan es casaren voltarien per tot i ella aniria
darrere, fill. Van al BAR MONUMENTAL, a fer el vermut i menjar popets i es troben a En Cintet,( tenia els
ulls grossos, com de vaca i la boca un poc torta) amic d'en Quimet, els informa de l'existncia d'un
pis, al carrer Montseny sota terrat que incloa el terrat, i aquest tot emocionat el desitja sense abans
haver-lo vist.
Natlia no estava acostumada a parlar, perqu en sa casa son pare i sa mare shavien passat mitja vida
barallant-se i laltra mitja sense parlar-se.

IV.- L'Enriqueta, una venedora ambulant del barri ( venia castanyes i moniatos, a lhivern; cacahuets
i xufles a lestiu i confident de Colometa ( sempre li donava molts consells, ja que Colometa no tenia
mare) li diu que fa b casant-se jove, perqu necesita un marit i un sostre (casa).Tamb li aconsella que fa
b casant-se amb en Quimet en lloc de amb Pere, perque Quimet t establiment i en Pere s una persona
enamorada.Lacompanya a comprar-se la roba per fer-se el joc de nvia. Quan veuen el pis en Quimet
( era ebanista, feia mobles, i tamb els restaurava)decideix la seva decoraci i tamb canviar la cuina.En
Mateu, que ns obrer, far la cuina., aix que l'enderroquen i tots junts; en Cintet, en Mateu i la parella,
treuen el paper de les parets del pis. En Quimet posa a prova a Colometa dient-li que l'ha vist passejar
amb en Pere, quan s mentida.

V.- s el dia de rams i tot el poble surt a bener el seu. Cada diumenge anaven al BAR MONUMENTAL. A
fer-se el vermut i menjar popets.Desprs van a dinar a casa la mare d'en Quimet, on aquest no para de
queixar-se perque el menjar no porta sal. El diumenge segent van a dinar a casa la Colometa amb el seu
pare i la seva dona.Quimet li regala un puro al pare de Natlia, i ella porta un BRA DE GITANO DE
CREMA. Desprs van a rascar paper al seu projecte de pis. Quan van empaperar el menjadors els hi va
sortir una taca, i el propietari antic del pis i el ve del costat no volien saber res. Aix que ho solucionen
posant un aparador al davant.
A Natlia li agradava passejar pel Carrer Gran, que era el carrer de les tendes, i sempre saparava a
la casa dels hules, per vore laparador de les nines.
VI.- En Quimet porta a la seva promesa al mossn Joan per decidir com anir la cerimnia. En Quimet vol
que sigui curta, com abans acabe, millor. Per el mossn diu que el amtrimoni s com un gran diumenge,
que necssita cerimnia, perque amb el casament es decideix amb qui passar la resta de la teva
vida.Natlia sols sendu de casa el seu llit de llaut.En Cintet, els regala el llum del menjador . Es van
ajuntar una bona colla a l'esglsia, i al sortirvan anar a fer-se fotos a Montjuici desprs el dinar i el ball, on
Colometa mostrava una gran alegria per aquell dia, en canvi, en Quimet no mostrava cap sentiment
amors.

VII.-La mare den Quimet li havia regalat el matals i la S Enriqueta el cobrellit I desprs de dos
mesos de casats, ja tenien el pis llest.Natlia es posa un vestit nou que shavia fet ella mateixa per doonar-
li una sorpresa a Quimet, per ell passa della i a ms li gasta una broma pesada: dur-la a sota del llit i
saltar-hi a sobre, dient castigada, castigada. Va restaurar uns mobles dun senyor del carrer Bertran i amb
els guanys, es va comprar la moto de segona m, dun senyor que havia mort daccident. Natlia compra 6
xicres de xocolata (tasses) i Quimet senfada, perqu no els agrada la xocolata desfeta.
El primer viatge amb la moto, van a dinar a Badalona, i a Colometa, comena a eixir-li sang del nas, i
intenta parar-la, COm?: posant-se 10 cntims entre cella, i cella, posant-se la clau del la porta darrera del
coll.El mosso del caf lajuda a tirar-se aigua al cap i Quimet el deixa sense propina, i torna a dir pobra
Maria.Quan anaven a casa de la seva mare, aquesta feia la mateixa pregunta sempre insinuant si estava
embarassada i se la va endur a l'habitaci per comprobar-ho per vei que no. Els diumenges, segons en
Quimet, eren els dies de fer un nen.

VIII.- La S Enriqueta li aconsella que havia de fer veure a Quimet qu estimava a sa mare per tal de tindrel
content.Descriu a Quimet (pag.104)En Quimet, amb els seus aires de bon fuster, fa una cadira noms per
homes; s a dir, noms s'hi pot asseure ell. A la senyora Enruiqueta li hagus agradat que Colometa li
expliqus la seva nit de nuvis amb detall, per ms que una nit, va ser una setmana sencera tancats a
l'habitaci i per ella fer un nen els diumenges s fer-se mal a si mateixa, perqu tenia por de morir partida,
ja que li havien contat el cas de la reina Bustamante ( el seu marit la va fer partir per un cavall i va
morir).La S Enriqueta li conta que pitjor era el que feia el seu marit, que la lligava al llit crucificada, perqu
ella sempre volia fugir.

IX.- En Quimet es deixa la clau de la porta d'entrada del pis i desprs no poden entrar i acusa a Colometa
d'haver-la perdut. Es pasa tot l'hivern queixant-se del mal de cama, per es veu que aquest dolor noms
es presenta a la nit, quan la Colometa l'ha de cuidar i el fregava amb esperit de vi. Aquesta, un dia
passejantper la rambla de les Flors,, es trova en Pere, el xic que va deixar per casar-se amb en Quimet, i
va notar que Colometa duia una gran pena dins, al igual que ell que es sentia sol.

X.- La mare den Quimet li conta una travessura que havien fet ell i en Cintet quan eren menuts amb unes
flors que havia plantat.La Colometa est embarassada i sent com si l'hagussin buidat a ella i omplit
d'alguna cosa. Tena la mania de netejar.Va parlar amb la senyora Enriqueta dels desigs que et vnen
ganes de menjar i aquesta li diu que el pitjor desig s el de cap de cabridet perqu desprs sen feia
una taca en la cara del xiquet.
La mare dEn Quimet li regala cossets de quan ell era menut i la S Enriqueta benes pel melic. El
pare de Colometa volia posar-li Llus si era xiquet i Margarida si era xiqueta., per en Quimet va dir que no,
que el nom del fill el posava el pare d'aquest. I anvem a la platja amb la moto perqu li convenia aire lliure
i banys de mar. En Quimet no parava de queixar-se de malsons i de mal de cama, quan la que patia de
veritat era la dona embarassada.Li recomanen flor de sofre i glopejar amb aigua de cascalls.
XI.- Colometa t contraccions i ja s la hora del part. De fer tanta fora per parir, trenca la columna del
llit.La rosa de Jeric que li havia portat la mare den Quimet estava tota oberta (Hi havia la creena de que
durant el part es posava una Rosa de Jeric dins de laigua i va poc a poc obrint-se i quan sobri del tot,
la criatura ha nascut sense problemes) .El xiquet era molt nervis, no parava de plorari hi ha rumors de
que sn uns mals pares perqu deixen al nen sol i tancat en una habitaci perqu no para de plorar. De
pesar 4 quilos al nixer pasa a pesar 2 i mig perqu no vol mamar i s'estava desnutrint. La Julieta va a
veure a la Colometa i li regala bombons, i un mocador per al coll de seda blanc amb marietes
escampades.La llevadora (comadrona) li diu que el melic s la part ms important de la persona.

XII.-La S Enriqueta agafava al nen que es deia Antoni al coll i cridava la castanya, la castanyeta i ell
reiaLa Colometa moltes tardes anava a passejar amb el nen, que es deia Antoni, a coll a veure les nines.
En Quimet va comprar lembut, el dia abans dhaver vingut un colom ferit en lala que va entrar pels
finestrons del menjador.Lembut el volien per abocar el vi de la garrafa a lampolla.Era tot blanc amb la vora
blau mar.. Decidiren quedar-se amb el colom i li posaren de nom CAF perqu tenia una lluneta daquest
color baix de lala.. Com que volien fer-li un colomar, el van aparellar amb un altre colom, la MARINGA.
Per noms feien ous, sense coloms i la gent deia que els hi havia de donar de menjar ortigues.

XIII.- Van fer el colomar (Quimet, Cintet, i en Mateu)a la golfa(desvn, buhardilla) i Colometa el va pintar
de blau. Primer va sortir el colom blanc, amb ullets i potes vermelles; desprs el colom negre, ulls grisos i
pote negres.En Quimet va portar una nova parella de coloms monja, i els va dir EL MONJO I LA
MONJAels quals s'hi van acabar adaptant i ms tard va portar una parella de cua de gall d'indi.

XIV.- Es comena descrivint la plaa del mercat. Va venir un aire fresc al poble per la proclamaci de la
Repblica, per els mals de caps de Colometa augmenten. En Mateu cada vegada est ms enamorat i
feli amb la seva dona ( La Griselda). En Cintet decideix obrir les finestres de la golfa perqu els coloms
no estaven per a viure reixats i en Quimet temia que no tornessin, per no va ser aix, doncs a partir
d'aquell moment Colometa no podia estendre la roba al terrat perqu l'embrutaven tota.El Caf havia tingut
els primers fills tots coberts de llunetes fosques i amb les potes grises.En Quimet deia que els coloms eren
com les persones, a lhora de fer fills i alimentar-los .

XV.- En Quimet va fer una mena de bressol enganxat a la moto i duia al nen, amb pocs mesos, a fer voltes
en moto perqu deia que necessitava aire i carretera. Desprs d'un any i mig del primer embars, va venir
el segon, el qual va fer que ho passs malament. Va ser nena i l'anomen Rita. El nen agaf molta gelosa
i es portava malament.Per distraurel, Quimet li va comprar un revlver i una porra de fusta.Quimet estava
enfadat amb sa mare perqu ensenyava a lAntoni a dir que estaba marejadet i no volia anar en moto.

XVI.- En Quimet sentia angnia desprs de dinar i el van diagnosticar un cuc solitari que estava a l'intest,
de llargria d'alguns metres que pot infectar-se depenent el que mengis. Es pren un remei i quan va cagar
el cuc el van guardar en un pot de confitura de vidre i sempre parlava del mateix. Era del color de la pasta
de sopa sense ou.El nen el va treure del pot i jugant li va posar a la nena, per damunt

XVII.- El treball a Quimet no li anava b i falten diners a casa per menjar, aix que Colometa decideix
treballar els matins en una casa netejant. I aix va a presentar-se i l'agafen.El preu era de 3 rals lhora i la
contractaven per 4 hores, s a dir, serien 12 rals, per lamo li va dir que com sa casa era una casa de
feina segura i per tot lany i a ms eren bons pagadors, li pdeu rals (2 rals menys).

XVIII.-Colometa fa una extensa descripci de la casa i les seves parts perqu la troba com un
trencaclosques. Tenien una banyera que li deien la banyera de Nern, quadrada i feta de rajola de Valncia
molt vella.Sols es banyaven a lestiu i amb dutxa.Al rebedor tenien una caixa de fusta amb relleus amb un
noi i una noia que representaven lamor.Tenien un sortidor daigua amb un peix vermell que es deia
Baltasar, pq lil van regalr el dia de Reis.La famlia de la casa est formada per dos parelles; la dels joves i
el seu fill i la dels gendres de l'home.

XIX.- El seu primer dia de treball i va haver de deixar els nens tancats al menjador ja que eren molt petits
per quedar-se al carrer amb l'Enriqueta i amb el seu pare no podien.

XX.- Els amos de Colometa eren rics i tenien cases de lloguer. Per quan venien parelles que en volien
llogar i tenien fills, Colometa els havia de despatxar, ja que els amos no volien. Va deixar els nens uns dies
al carrer amb l'Enriqueta,fins que l'Antoni es va cansar, doncs volia estar a casa. Finalment, Colometa
presenta el seu marit a la senyora de la casa perqu la ve a buscar.

XXI.- Colometa va descobrir que els seus fills amagaven alguna cosa i un dia els va trobar envoltats dels
coloms i aix era com havien aprs a estar quiets, doncs els matins els coloms es feien els amos del pis. A
en Quimet li va semblar una bona idea i va obrir una trapa i hi va afegir covadors per a qu i anessin i aix
tindrien ms coloms. Segons ell es farien rics perqu els aniria venent i la vida ja estaria solucionada.

XXII.- Colometa expressa la seva impotencia davant de la seva situaci amb el pis, els coloms i la vida
familiar. Est farta perqu el pis s'ha tornat un caos i noms sent coloms per tot arreu. La mare d'en
Quimet va a visitar-los i pensa que tot all s una bogeria.

XXIII.- Al cap d'una setmana la mare d'en Quimet mor i van a veure-la a casa seva, on estava estirada al
llit amb les tres amigues venes al voltant. Tenia els peus descalos i una corona de fulles, perqu segons
ella les flors eren per a les noies.

XXIV.- Tan en Cintet com en Mateu no paraven de parlar d'escamots i que haurien de tornar a fer de
soldats i en Cintet es va enfadar amb la Colometa perquella no volia que en Quimet fs escamot. En
Mateu va a visitar la Colometa, i aix explicant-li les seves penes es va posar a plorar i li digu que la veia
com una germana.

XXV.- La Colometa est molt cansada de treballar i portar la casa alhora i ning l'ajuda, sembla que no
existeix, durant mesos, com no s'atreveix a dir-li a en Quimet que ja prou de coloms, va a molestar-los i a
fer malb les cries sacsejant els ous; els mata.

XXVI.- La revoluci est a punt d'esclatar i en Quimet es vesteix com un milicia. Als amos de Colometa els
va denunciar una parella que deia que la casa era de la seva propietat i els milicians ja el volien matar
perque ho negava, fins que els revolucionaris van donar-li la ra. A casa es queden sense gas i els coloms
van marxant.

XXVII.- En Quimet i en Cintet s'en van a combatre al front d'Arag i Colometa es queda sola amb els nens.
Els amos la fan fora de la casa perqu no la poden pagar, per el mossn els hi ha donat dues monedes
d'or. Un dia en Mateu, el qual ha sigut abandonat per la seva dona i filla, va a visitar a Colometa i li diu que
vol un record seu perqu s l'nica persona que li queda, per ha de tornar a lluitar al front. L'Enriqueta
troba una feina de netejar a l'ajuntament per Colometa.
XXVIII.- En Quimet va tornar amb menjar i els fills l'adoraven quan explicava les seves batalletes. Va dir
que s'enduria matalassos perqu all al front en faltaven. Va anar a parlar amb l'adroguer el qual li diug
que li agradava com feien la guerra els joves d'aquella poca i van venir dos milicians a dir que no
trobaven en Cintet, per era una falsa alarma perqu estaba b.

XXIX.- Desprs de tres dies en Cintet va a visitar la Colometa i aquesta el va trobar canviat, com si la
guerra canvis als homes i li va explicar que va anar a Cartagena en avioneta a buscar bitllets. Li va portar
menjar pels nens i van recordar moments de quan estaven en pau i harmonia. Ja no quedaven gaire
coloms i Colometa havia anat tirant els covadors.

XXX.- Un dia la Colometa es va trobar a la Julieta i aquesta li va dir que l'aniria a veure ja que s'havien
d'explicar moltes coses. Ella tamb tenia el proms al front d'Arag amb el qual va viure una nit d'amor en
una casa requisada i no va passar res per ells s'estimaven.

XXXI.- Amb el primer bombardeig a Barcelona al mar, el pare de Colometa es mor, per ella ja no sentia
cap sentiment vers ell, doncs sent com si ja estigus mort quan va morir la seva mare. En Quimet torna
amb set milicians i ambmenjar i es queda tres dies i diu que com estar a casa no hi ha res, que aviat
s'acabaria la guerra i viurien felios. La Julieta torna a visitar a la Colometa i suggereix que posi el seu fill
en una colnia de nens refugiats on treballa ella perqu no t prou menjar per alimentar els dos fills. I ho
fa.

XXXII.- El porten a la colnia encara que ell no vol, per Colometa el conven i el deixa all amb un comiat
trist, i la Rita no es volia quedar sense el seu germ per a partir d'aquell moment va poder menjar millor.
L'Enriqueta va a visitar l'Antoni els diumenges i diu que est b. Un milici truc a la porta i port la noticia
de la mort d'en Quimet i en Cintet a la guerra. I la Colometa es queda mirant al balc l'unic colom que
encara queda, i l'entra dins la casa.

XXXIII.- La Colometa no volia pensar que en Quimet s'havia mort per es va vestir de dol. La Griselda la
va anar a visitar, ms guapa que mai, i va donar-li el condol. Quan l'Antoni va tornar de la colnia pensava
que li havien canviat el nen o no li va dirigir paraula a la seva mare. Desprs, la Rita li diu que el seu pare
s mort. Colometa s'entera que han afusellat en Mateu enmig d'una plaa i s'ensorra i quan ja no t res
acudeix als seus antics amos.

XXXIV.- El seuantic amo la rebutja i diu que no vol gent pobra que netegi la casa i que si el marit ha mort
vol dir que ella es roja. L'Enriqueta li troba una altra petita feina de netejar per la Colometa es veu ms
pobra que mai, i ella i els seus fills estn massa prims i decideix que els matar amb un embut i abocar
sal fumant de nit i desprs a ella. Doncs ella pensa que ning els estima i per viure en aquelles condicions,
millor no viure.

XXXV.- La Colometa no t valor de comprar la sal fumant, es trob un home que s'havia quedat sense
cama a causa de la guerra i li don el seu condol, per no s fins desprs que s'adon que era l'ajudant
d'en Quimet. Desprs segueix una senyora i va a parar a l'esglsia, i al sortir, tota sola i aclaparada per la
situai d'afrontar la inmediata postguerra, s'imagina pujant al pis-colomar com si s'estigus tranformant en
un colom.

XXXVI.- La Colometa est decidida per anar a comprar la salfumant a l'adroguer al qual li comprava les
veces per als coloms. Quan est all treu el moneder i fa veure que s'havia deixat els cntims a casa i ell
diu que ja li ho pagar. Per quan s'en va, l'adroguer surt corrents demanant-li si pot ser la dona de fer
feines de casa seva, i ella dubta perqu estava decidida a matarels seus fills i a si mateixa, per acaba
aceptant.

XXXVIII.- La Colometa, difcilment, a pogut sortir de la pobresa en qu estaba, grcies al sou i les
paperines de menjar de l'adroguer. Aquest li diu que des del primer moment que la va veure es va fixar en
ella i el seu marit i que li va donar la feina perqu el dia que va anar a comprar sal fumant va pensar que li
pasaba alguna cosa greu.

XXXIX.- L'adroguer li demana a la Colometa que el vagi a veure el diumenge, que no treballa. Hi ha una
situaci de tensi perqu no sap com dir-li que vol casar-se i fundar una familia. I li demana que es casi
amb ell, que s un bon home, i que vol tenir fills per no pot a causa de que la guerra el va incapacitar o el
va mutilar. I per primera vegada des de fa temps l'anomenen Natlia.

XL.- La Natlia decideix dir-li que si i al cap de tres mesos es casen i els nens no diuen res, doncs amb la
guerra s'havien fet ms grans del que eren i l'Antoni arregla la casa i ho compra tot nou per la Natalia.

XLI.- Els nens tornen a estudiar i l'Antoni contracta una dona de fer feines perqu no vol que la Natlia
netegi, doncs ell el que vol s una familia i les coses els hi van molt b. El nen li agafa molt d'apreci a
l'Antoni al igual que l'Enriqueta.XLII LA Natlia no surt de casa i es queda tancada perqu t por a la vida
de carrer i la Rita la fa creure's que es pot donar el cas de que en Quimet segueixi viu i s'espanta molt de
la idea. Surt a passejar amb la Rita i es desmaia.

XLIII.- La Natlia troba a faltar els coloms; els recorda nets, alliberadors,etc. Un dia, al parc, explica a una
senyora que tenia una torre plena de coloms i des d'aleshores tothom la coneix com a la senyora dels
coloms que els enyora. I es passa els dies passejant i es torna ms sensible.

XLIV.- L'Antoni va cridar a en Toni per parlar amb ell sobre els seus plans de futur i ell els va dir que no
volia seguir estudiant i volia seguir el negoci de l'Antoni; aquest va dir-li que es podia aspirar a ms, per
ell ja ho tenia decidit.

XLV.- Va venir el noi del bar de la cantonada, un noi ben plantat i educat, a demanar el casament amb la
Rita, encara que no havien parlat mai, per ell deia que esperaria el que fs encara que fs joveneta.
Quan l'Antoni i la Natlia li van dir, aquesta va riure molt i va dir que no, que ella volia veure mn.

XLVI.- Com que ells volien que es cass amb en Vicen, aquest va dir que faria el posible per enamorar-la;
li enviava flors, els convidava a menjar al bar, per escansava d'esperar perqu un dia sentia que la Rita li
feia cas i a l'eltre no. En Toni es va acabar posant de la seva part i l'Antoni digu a la Rita que aviat el
veurien vestit de militar.

XLVII.- La Rita va aceptar en Vicen per no fer-lo patir ms i van comenar amb la preparaci del
casament. I sempre que la Natlia tornava de passejar els trovaba a tots divertits enraonant i cosint el
vestit de nvia.

XLVIII.- I van fer el casament amb la celebraci del casament de l'Antoni i ella. I tot va anar molt b i en
Toni va venir al dinar vestit de militar i la Rita li digu a la seva mare que des del primer dia es va enamorar
d'en Vicen.

XLIX.- Colometa s'adrea al piset on va viure amb en Quimet, i amb un ganivet a la m, com si volgus
matar a alg, escriu a la porta, ben ratita endintre, el nom que la representa: Colometa. La novella es colu,
doncs, amb la mort metafrica de Colometa, que no s altra cosa que la mort de la seva joventut i l'entrada
de Natlia a l'edat adulta. El crit alliberador de la protagonista ha d'interpretar-se com una catarsi del
personatge. De tornada de la seva mort del pasta, entra a casa se seva i abraa el seu segon marit, l'home
que la salvada de totes les misries de la vida i s una escena d'amor profund.