LA FLEXI VERBAL

PRIMERA CONJUGACI. VERBS ACABATS EN -AR. Verb model: PORTAR

TEMPS SIMPLES

Present indicatiu Pretrit Imperfet indicatiu Passat simple Passat perifrstic ind.

porte/o portava port vaig portar

portes portaves portares vas (vares) portar
porta portava port va portar
portem portvem portrem vam (vrem) portar
porteu portveu portreu vau (vreu) portar
porten portaven portaren van (varen) portar

Futur Condicional Present subjuntiu Imperfet de subjuntiu

portar portaria porte/porti ports portara ports

portars portaries portes/portis portasses portares portessis
portar portaria porte/porti ports portara ports
portarem portarem portem portssem portrem portssim
portareu portareu porteu portsseu portreu portssiu
portaran portarien porten/portin portassen portaren portessin

Imperatiu: porta (3a persona del singular del present d'indicatiu)

porte/ porti (3a persona sing. present de subjuntiu)
portem (1a persona del plural del present de subjuntiu) les senyalades en negreta
porteu (2a persona del plural del present d'indicatiu)
porten / portin (3a persona plural present subjuntiu)

TEMPS COMPOSTOS

Perfet Plusquamperfet ind Passat anterior

he portat havia portat hagu portat vaig haver portat
has portat havies portat hagueres portat vas haver portat
ha portat havia portat hagu portat va haver portat
hem portat havem portat hagurem portat vam haver portat
heu portat haveu portat hagureu portat vau haver portat
han portat havien portat hagueren portat van haver portat

Futur perfet Condicional perfet Perfet subjuntiu Plusquamperfet subjuntiu *

haur portat hauria portat haja/hagi portat hagus/haguera portat

haurs portat hauries portat hages /hagis portat haguesses/hagueres portat
haur portat hauria portat haja/hagi portat hagus/haguera portat
haurem portat haurem portat hgem/hgim portat hagussem/hagurem portat
haureu portat haureu portat hgeu/hgiu portat hagusseu/hagureu portat
hauran portat haurien portat hagen/hagin portat haguessen/hagueren portat

*El Plusquamperfet de subjuntiu tamb admet les formes: haguessis portat, hagussim portat,
hagussiu portat i haguessin portat.
REMARQUES
Per b que en la 1a conjugaci noms hi ha 3 verbs irregulars (Anar, Dar i Estar) cal tenir present:

1. Els infinitius acabats en vocal + IAR (com DESMAIAR, REMEIAR). Cal adonar-se que en aquests
verbs la I s semiconsonntica i forma sllaba amb la vocal segent: des-ma-ie.

1
2. Els acabats en -QUAR com ADEQUAR canvien la QU en Q quan van davant E o I. Ex: adeqe.

3. Els acabats en -GUAR com AIGUAR canvien la GU en G quan van davant E o I. Ex.: aige.

4. Els acabats en -JAR o (-TJAR) com PASSEJAR canvien la J en G quan van davant E o I. Ex.:
passejar, passegem, passeg.

5. Els acabats en -GAR com JUGAR canvien la G en GU quan van davant E o I. Ex.: juguem, jugu.

6. Els acabats en -AR com ALAR canvien la en C davant E o I. Ex.: alar, alceu, alces.

7. Els acabats en -CAR com TRENCAR canvien la C en QU davant E o I. Ex.: trencava, trenques.

8. Els presents d'indicatiu i de subjuntiu, aix com l'imperatiu dels verbs acabats en consonant+IAR
com CANVIAR, han de ser pronunciats sense diftongar la I amb la A ni la I amb la E. Exemple:
Present d'indicatiu: canvie, canvies, canvia, canviem, canvieu, canvien.
Present de subjuntiu: canvie, canvies, canvie, canviem, canvieu, canvien.
Imperatiu: canvia, canviem, canvieu.

9. Els presents d'indicatiu i de subjuntiu, aix com l'imperatiu dels verbs acabats en consonant + UAR
com EVACUAR, EXTENUAR que NO vagen precedits per Q o G, han de ser pronunciats sense
diftongar la U amb la A ni la U amb la E. Exemple:
Present d'indicatiu: evacue, evacues, evacua, evacuem, evacueu, evacuen.
Present de subjuntiu: extenue, extenues, extenue, extenuem, extenueu, extenuen.
Imperatiu: evacua, evacuem, evacueu.

10. Cal tenir en compte que en els verbs acabats en vocal + UAR la U s semiconsonntica i forma
sllaba amb la vocal segent. Ex.: en-ca-ue.

11. Els verbs acabats en QUAR, GUAR no desfan els diftongs:

Present d'indicatiu: o-bli-qe, o-bli-qes, o-bli-qua, o-bli-qem, o-bli-qeu. o-bli-qen.

12. El verb DONAR du accent diacrtic en les formes dna i dnes.

VERBS PRONOMINALS (ANAR-SE'N, TORNAR-SE'N, RECORDAR-SE'N....). En aquests verbs cal

tenir en compte la utilitzaci correcta dels pronoms febles. Aix, la flexi dels temps simples del verb
ANAR-SE'N seria:
Present ind. Imperfet ind. Passat simple Passat perifrstic Futur

me'n vaig me n'anava me n'an me'n vaig anar me n'anir

te'n vas te n'anaves te n'anares te'n vas anar te n'anirs
se'n va se n'anava se n'an se'n va anar se n'anir
ens n'anem ens n'anvem ens n'anrem ens en vam anar ens n'anirem
us(vos) n'aneu us(vos) n'anveu us(vos) n'anreu us(vos) en vau anar us(vos) n'anireu
se'n van se n'anaven se n'anaren se'n van anar se n'aniran

Condicional Present subjuntiu Imperfet de subjuntiu___________

me n'aniria me'n vaja/me'n vagi me n'anara me n'ans me n'ans

te n'aniries te'n vages/te'n vagis te n'anares te n'anasses te n'anessis
se n'aniria se'n vaja/ se'n vagi se n'anara se n'ans se n'ans
ens n'anirem ens n'anem ens n'anrem ens n'anssem ens n'anssim
us (vos) n'anireu us (vos) n'aneu us(vos) n'anreu us(vos)n'ansseu us(vos)n'anssiu
se n'anirien se'n vagen / se'n vagin se n'anaren se n'anassen se n'anessin

Imperatiu: vs-te'n, anem-nos-en, aneu-vos-en.

2
SEGONA CONJUGACI. VERBS ACABATS EN ER, RE, R. Verbs model: BATRE i TMER

Els dos verbs model es conjuguen igual excepte en el futur simple i en el condicional simple. En
aquests temps, els del primer tipus, amb desinncia -RE, perden la E. En canvi, els del segon tipus
mantenen la E de l'infinitiu al qual afigen les desinncies corresponents.

TEMPS SIMPLES
Present ind. Imperfet ind. Passat simple Passat perifrstic Futur

bat/bato batia bat vaig batre batr, temer

bats baties bateres vas (vares) batre batrs, temers
bat batia bat va batre batr, temer
batem batem batrem vam (vrem) batre batrem, temerem
bateu bateu batreu vau (vreu) batre batreu, temereu
baten batien bateren van (varen) batre batran, temeran

Condicional Present subjuntiu Imperfet de subjuntiu Imperatiu

Batria, temeria bata bats batera bats bat

batries, temeries bates batesses bateres batessis batem
batria, temeria bata bats batera bats bateu
batrem, temerem batem batssem batrem batssim
batreu, temereu bateu batsseu batreu batssiu
batrien, temerien baten batessen bateren batessin

TEMPS COMPOSTOS

Es fan igual que els de la primera conjugaci (temps simple corresponent del verb haver +
participi del verb que es conjuga). Noms s'ha de tenir en compte que els participis regulars de la 2a
conjugaci acaben en -UT (batut, temut).

REMARQUES

Cal assenyalar que en aquesta conjugaci hi ha pocs verbs completament regulars: debatre (i
els altres derivats de batre), concebre, rompre, perdre, plnyer, tmer, vncer... I encara molts
d'aquests els fem irregulars en el registre colloquial o sn de poc s a hores d'ara.

1. Verbs de la segona conjugaci que sovint fem incoatius colloquialment (de la 3a amb el morfema
d'infinitiu en IR), cosa gens adequada en els registres ms formals. Alguns d'aquests verbs en qu
cal parar atenci sn:

BATRE i derivats (abatre, combatre, debatre, rebatre...)

CLOURE i derivats (concloure, excloure, incloure, recloure...)
CRRER i derivats ( concrrer, discrrer, incrrer, recrrer, escrrer...)
FONDRE i derivats (confondre, difondre, infondre, refondre...)
METRE i derivats (admetre, cometre, emetre, permetre, remetre...)
ROMPRE i derivats (corrompre, irrompre, interrompre...)

TOTS AQUESTS VERBS S'HAN DE CONJUGAR, PER TANT, SEGUINT EL MODEL DE LA

SEGONA CONJUGACI I NO COM A VERBS INCOATIUS DE LA TERCERA CONJUGACI

2. Els verbs que acaben en -CER canvien la C en al final de paraula i davant A o U. Exemple:
vncer, ven, vena, venut.

3
3. Les terminacions verbals BS i B esdevenen PS i P. Exemple: cabre, caps, cap.

4. Les terminacions verbals DS i D esdevenen TS i T (excepte el verb PERDRE que fa perds, perd).
Exemple: poder, pots, pot; pudir, puts, put.*

5. Addici d'una C (QU) o substituci de l'ltima lletra del lexema per eixes lletres.

5.1. PRENDRE. Segueixen aquest model tots els verbs acabats en -LDRE i -NDRE, a excepci
de tindre i vindre:

Gerundi: prenent.

Present ind. Imperfet ind Passat simple Futur

prenc prenia prengu prendr
prens prenies prengueres prendrs
pren prenia prengu prendr
prenem prenem prengurem prendrem
preneu preneu prengureu prendreu
prenen prenien prengueren prendran

Condicional Present subjuntiu Pretrit imperfet de subjuntiu

prendria prenga / prengui prengus prenguera prengus
prendries prengues / prenguis prenguesses prengueres prenguessis
prendria prenga / prengui prengus prenguera prengus
prendrem prenguem prengussem prengurem prengussim
prendreu prengueu prengusseu prengureu prengussiu
prendrien prenguen / prenguin prenguessen prengueren prenguessin

EN AQUESTS VERBS LA D S EUFNICA, NO FORMA PART DEL RADICAL I

NOMS APAREIX A L'INFINITIU, FUTUR I CONDICIONAL.

5.2. CRIXER, MERIXER, NIXER:

Gerundi: creixent
Pres. ind Passat simple Pres. subjuntiu Pretrit imperfet de subjuntiu

cresc/creixo cresqu cresca / creixi cresqus cresquera creixs

creixes cresqueres cresques / creixis cresquesses cresqueres creixessis
creix cresqu cresca / creixi cresqus cresquera creixs
creixem cresqurem cresquem/creixem cresqussem cresqurem creixssim
creixeu cresqureu cresqueu/creixeu cresqusseu cresqureu creixssiu
creixen cresqueren cresquen / creixin cresquessen cresqueren creixessin

5.3. CONIXER, PARIXER.

Gerundi: coneixent.
Pres. ind Passat simple Pres. subjuntiu Pretrit imperfet de subjuntiu

Conec /coneixo conegu conega / conegui conegus coneguera conegus

coneixes conegueres conegues / coneguis coneguesses conegueres coneguessis
coneix conegu conega / conegui conegus coneguera conegus
coneixem conegurem coneguem conegussem conegurem conegussim
coneixeu conegureu conegueu conegusseu conegureu conegussiu
coneixen conegueren coneguen / coneguin coneguessen conegueren coneguessin
4
6. VERBS AMB EL RADICAL acabat en U. Tots fan el Passat simple com BEURE.

6.1. BEURE, DEURE, PLOURE, MOURE.

Gerundi: bevent, devent, plovent, movent.

Present ind. Imperfet ind Passat simple

bec bevia begu
beus bevies begueres
beu bevia begu
bevem bevem begurem
beveu beveu begureu
beuen bevien begueren

Present de subjuntiu Pretrit imperfet de subjuntiu

bega / begui begus beguera begus
begues / beguis beguesses begueres beguessis
bega / begui begus beguera begus
beguem begussem begurem begussim
begueu begusseu begureu begussiu
beguen / beguin beguessen begueren beguessin

6.2. TRAURE/TREURE, JAURE/JEURE, SEURE, ASSEURE'S, CREURE, RIURE.

Gerundi: traient / traent, jaient / jaent, seient, asseient, creient / creent, rient.

Present d'indicatiu Imperfet d'indicatiu Passat simple

trac trec trac treia tragu
traus treus traus treies tragueres
trau treu trau treia tragu
traiem traiem traem triem tragurem
traieu traieu traeu trieu tragureu
trauen treuen trauen treien tragueren

Present de subjuntiu Pretrit imperfet de subjuntiu

traga / tregui tragus traguera tragus

tragues / treguis traguesses tragueres traguessis
traga / tregui tragus traguera tragus
traguem tragussem tragurem tragussim
tragueu / traieu / treieu tragusseu tragureu tragussiu
traguen / treguin traguessen tragueren traguessin

6.3. COURE, CLOURE, PLAURE, RAURE.

Gerundi: coient / coent, jaient / jaent, seient, asseient, creient / creent, rient.

Present d'indicatiu Imperfet d'indicatiu Passat simple

coc coa cogu
cous coes cogueres
cou coa cogu
coem coem cogurem
coeu coeu cogureu
couen coen cogueren

5
Present de subjuntiu Pretrit imperfet de subjuntiu

coga / cogui cogus coguera cogus

cogues / coguis coguesses cogueres coguessis
coga / cogui cogus coguera cogus
coguem cogussem cogurem cogussim
cogueu cogusseu cogureu cogussiu
coguen / coguin coguessen cogueren coguessin

TERCERA CONJUGACI

Pertanyen a aquesta conjugaci els verbs acabats en -IR. Poden ser de dues classes: de
FLEXI PURA, en la qual les tres persones del singular i la tercera del plural dels presents d'indicatiu i
de subjuntiu conserven la sllaba tnica en el lexema, i de FLEXI INCOATIVA, en la qual les
esmentades persones adquireixen un increment que rep l'accent tnic. Aquests increments sn: -esc,
-eix, -esqu [-isc, -ix, -isqu].
La majoria dels verbs d'aquesta conjugaci presenten la flexi incoativa. Noms uns quants
presenten la flexi pura (sentir i derivats [excepte assentir i dissentir], cruixir, dormir, esmunyir, munyir,
mentir, bullir, fugir, pudir, collir, cosir, escopir, sortir, tossir, ajupir, morir...) i uns pocs ms poden
conjugar-se d'ambdues formes (llegir, afegir, brunzir, mentir, lluir, percudir, vestir...)

Verb model de la flexi pura: SENTIR

TEMPS SIMPLES

Present ind. Imperfet ind Passat simple Passat anterior perifrstic Futur

sent / sento sentia sent vaig sentir sentir

sents senties sentires vas (vares) sentir sentirs
sent sentia sent va sentir sentir
sentim sentem sentrem vam (vrem) sentir sentirem
sentiu senteu sentreu vau (vreu) sentir sentireu
senten sentien sentiren van (varen) sentir sentiran

Condicional Present subjuntiu Pretrit imperfet de subjuntiu Imperatiu

sentiria senta sents sentira sents sent

sentiries sentes sentisses sentires sentissis sentim
sentiria senta sents sentira sents sentiu
sentirem sentim sentssem sentrem sentssim
sentireu sentiu sentsseu sentreu sentssiu
sentirien senten sentissen sentiren sentissin

Verb model de la flexi incoativa: SERVIR

Present d'indicatiu Present de subjuntiu Imperatiu

servesc / servisc / serveixo servesca / servisca / serveixi serveix / servix
serveixes / servixes servesques / servisques / serveixis servim
serveix / servix servesca / servisca / serveixi serviu
servim servim
serviu serviu
serveixen / servixen servesquen / servisquen / serveixin

*La resta dels temps es conjuguen com els de SENTIR.

6
 REMARQUES

1. Els verbs acabats en -GIR canvien la G en J davant A. Ex.: llegir, llija; fugir, fuja.

2. Alguns verbs acabats en -GIR, -XIR, -SIR, -STIR, intercalen una E eufnica en la 2a persona del
singular del present d'indicatiu en la flexi pura. Ex.: fugir, fuges; cruixir, cruixes; tossir, tusses;
vestir, vistes.

3. Molts verbs que tenen E en el lexema, la canvien en I quan est en sllaba tnica:

TENYIR (renyir, afegir, fregir, llegir, vestir).

Present d'indicatiu: frig, friges, frig, fregim, fregiu, frigen.
Present de subjuntiu: frija, friges, frija, fregim, fregiu, frigen.

4. Altres verbs que hi porten O, la canvien en U quan est en sllaba tnica:

COSIR (collir, escopir, sortir, engolir, tossir)

Present d'indicatiu: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen.
Present de subjuntiu: cusa, cuses, cusa, cosim, cosiu, cusen.

5. Les formes verbals l'ltima lletra de les quals s una vocal en el radical, quan estan en contacte
amb una terminaci comenada per I s'escriuen amb diresi damunt aquesta , excepte quan
aquesta s'ha d'accentuar.

AGRAIR (participis: agrat, agrada, agrats, agrades)

Imperfet d'indicatiu: agraa, agraes, agraa, agraem, agraeu, agraen.
Passat simple: agra, agrares, agra, agrarem, agrareu, agraren.

EXCEPCI: NO PORTEN DIRESI L'INFINITIU, EL GERUNDI, EL FUTUR I EL CONDICIONAL

6. Els derivats de SENTIR (excepte assentir i dissentir que es conjuguen incoativament) es conjuguen
com SENTIR, s a dir, amb flexi pura.

EL GERUNDI

El GERUNDI acaba en -ANT, -ENT, -INT, segons que el verb pertanya a la 1a, a la 2a o a la 3a
conjugaci. (Ilevat d'ESCRIURE i VIURE que fan escrivint i vivint).

Cal tenir en compte que tots els gerundis acabats en -GUENT sn INCORRECTES.

* Els grups irregulars abans estudiats de la 2a. conjugaci que tenen com a verbs models
PRENDRE, BEURE, TRAURE i COURE fan prenent, bevent, traient [traent/treient] i coent.

PARTICIPIS REGULARS

PRIMERA CONJUGACI: acabats en -AT/ ADA/ ATS/ ADES.

SEGONA CONJUGACI: acabats en -UT/ UDA/ UTS/ UDES

TERCERA CONJUGACI: acabats en -IT/-IDA/-iTS/-IDES

7
 PARTICIPIS IRREGULARS

1. Verbs regulars amb participis irregulars:

admetre: adms;
atnyer: ats; metre (i derivats) : mes;
cometre: coms; permetre: perms;
constrnyer: constret; prometre: proms;
emetre: ems; sotmetre: sotms;
empnver: emps; cobrir: cobert;
estrnyer: estret; imprimir: imprs

2. Verbs regulars que admeten dos participis:

fnyer: fenyut i fengut; oferir: oferit i ofert;

pertnyer: pertanyut i pertangut; reblir: reblit i reblert;
plnyer: planyut i plangut; sofrir: sofrit i sofert;
trcer: torut i tort; suplir: suplit i suplert.
complir: complit i complert; (Destrcer i retrcer, per, noms admeten
establir: establit i establert; destorut i retorut).

*Quant als grups d'irregulars ja estudiats, cal distingir en la formaci del participi:

5.1. Verb model PRENDRE.

5.1.1. Verbs acabats en -ENDRE: participi en -s / -s. Ex.: prendre: pres; ofendre: ofs /
ofs; suspendre: susps / susps; comprendre: comprs / comprs; entendre: ents /
ents; despendre: desps / desps ...
EXCEPCI: Vendre: venut.

ELS PARTICIPIS MASCULINS ACABATS ENS S FORMEN ELS FEMENINS I EL PLURAL AMB
S SONORA. AIX: ADMS, ADMESA, ADMESAS, ADMESES.

5.1.2. Verbs acabats en -OLDRE: participi en -OLT. Ex.: absoldre: absolt; dissoldre: dissolt;
moldre: mlt; resoldre: resolt...

EXCEPCIONS: doldre: dolgut; oldre: olgut; soldre; solgut.

Tenen tamb participis irregulars: caldre: calgut; cerndre:

cernut; fondre: fos; difondre: difs; confondre: confs; pondre: post; romandre: roms; valdre: valgut.

5.2. Verbs model CRIXER fan el participi del tipus CRESCUT.

5.3. Verbs model CONIXER fan el participi del tipus CONEGUT.

6.1. Verbs model DEURE fan el participi del tipus DEGUT.

6.2.
Traure: tret; creure: cregut;
jaure: jagut; riure: rigut i rist;
seure: segut; somriure: somrigut i somrist.
asseure's: assegut;

6.3.Coure: cuit i cogut; cloure: clos; concloure: concls; plaure: plagut; raure: ras i ragut.
8
 ELS VERBS IRREGULARS

Els temps que segueixen sn noms els que contenen alguna irregularitat o b aquells que, sent
regulars, es conjuguen de vegades irregularment en el registre colloquial. La resta dels temps es
conjuguen completament d'acord amb la flexi regular.

ANAR

Present ind. Futur Condicional Present de subjuntiu Imperatiu

vaig anir aniria vaja / vagi vs

vas anirs aniries vages / vagis anem
va anir aniria vaja / vagi aneu
anem anirem anirem anem
aneu anireu anireu aneu
van aniran anirien vagen / vagin

ESTAR

Pres.ind Passat simple Present sub. Imperfet subj.

estic estigu estiga/estigui estigus estigus estiguera

ests estigueres estigues/estiguis estiguesses estguessis estigueres
est estigu estiga/estigui estigus estigus estiguera
estem estigurem estiguem estigussem estigussim estigurem
esteu estigureu estigueu estigusseu estigussiu estigureu
estan estigueren estiguen/estiguin estiguessen estiguessin estigueren

Imperatiu: est / estigues; estem / estiguem; esteu / estigueu.

CABRE

Present d'indicatiu Present de subjuntiu

cap cpia / cpiga
caps cpies / cpigues
cap cpia / cpiga
cabem capiem / capiguem
cabeu capieu / capigueu
caben cpien / cpiguen

CAURE

Gerundi: caient [caent]; participi: caigut

Pres.ind Imp. ind. Passat simple Present sub. Imperfet de subjuntiu

caic queia caigu caiga/caigui caigus caigus caiguera
caus queies caigueres caigues/caiguis caiguesses caiguessis caigueres
cau queia caigu caiga/caigui caigus caigus caiguera
caiem /caem quiem caigurem caiguem caigussem caigussim caigurem
caieu / caeu quieu caigureu caigueu caigusseu caigussiu caigureu
cauen queien caigueren caiguen/caiguin caiguessen caiguessin caigueren

Imperatiu: cau, caiguem, caigueu.

9
 CRRER
Gerundi: corrent; participi: corregut.

Present ind. Passat simple Present sub. Imperfet de subjuntiu

crrec/corro corregu crrega / corri corregus corregus correguera
corres corregueres crreques/ corris correguesses correguessis corregueres
corre corregu crrega / corri corregus corregus correguera
correm corregurem correguem / correm corregussem corregussim corregurem
correu corregureu corregueu / correu corregusseu corregussiu corregureu
corren corregueren crreguen / corrin correguessen correguessin corregueren

DIR
Gerundi: dient; participi: dit.

Pres.ind. Imp.ind. Perfet s. Pres.sub. Imperfet de subjuntiu

dic deia digu diga / digui digus digus diguera
dius deies digueres digues / diguis diguesses diguessis digueres
diu deia digu diga / digui digus digus diguera
diem diem/diem digurem diguem digussem digussim digurem
dieu dieu/dieu digureu digueu digusseu digussiu digureu
diuen deien digueren diguen / diguin diguessen diguessin digueren

Imperatiu: digues / dis, diguem, digueu.

DUR

Gerundi: duent; participi: dut

Pres.ind. Imp.ind. Perfet s. Pres.sub. Imperfet de subjuntiu

duc duia dugu duga / dugui dugus dugus duguera
du /duus duies dugueres dugues / duguis duguesses duguessis dugueres
du /duu duia dugu duga / dugui dugus dugus duguera
duem diem dugurem duguem dugussem dugussim dugurem
dueu dieu dugureu dugueu dugusseu dugussiu dugureu
duen duien dugueren duguen / duguin duguessen duguessin dugueren

Imperatiu: dus / du, duguem, dugueu.

ESCRIURE

Gerundi: escrivint; participi: escrit

Present indicatiu Imperfet indicatiu Passat simple

escric escrivia escrigu/escriv
escrius escrivies escrigueres / escrivires
escriu escrivia escrigu / escriv
escrivim escrivem escrigurem / escrivrem
escriviu escriveu escrigureu / escrivreu
escriuen escrivien escrigueren / escriviren

Present de subjuntiu Imperfet de subjuntiu Imperatiu

escriga / escrigui escrigus escrigus escriguera escriu
escrigues / escriguis escriguesses escriguessis escrigueres escriguem
escriga / escrigui escrigus escrigus escriguera escriviu
escriguem escrigussem escrigussim escrigurem
escrigueu escrigusseu escrigussiu escrigureu
escriguen / escriguin escriguessen escriguessin escrigueren
10
 FER
Gerundi: fent; participi: fet

Pres. indicat Imp. indicatiu. Passat simple Futur Condicional

faig / fa feia fiu far faria
fas feies feres fars faries
fa feia fu far faria
fem fiem frem farem farem
feu fieu freu fareu fareu
fan feien feren faran farien

Present de subjuntiu Imperfet de subjuntiu Imperatiu

faa / faci fes fes fera fes
faces / facis fesses fesses feres fem
faa / faci fes fes fera feu
fem fssem fssim frem
feu fsseu fssiu freu
facen / facin fessen fessin feren

PERDRE
s completament regular. Per tant es conjuga com el verb model de la segona conjugaci (Batre). Vet
ac, per, la seua conjugaci adequada en el registre estndard donat que en el nivell colloquial se sol
conjugar de manera irregular.

Present ind. Imperfet ind Passat simple Futur

perd/perdo perdia perd perdr

perds perdies perderes perdrs
perd perdia perd perdr
perdem perdem perdrem perdrem
perdeu perdeu perdreu perdreu
perden perdien perderen perdran

Condicional Present subjuntiu Pretrit imperfet de subjuntiu Imperatiu

Perdria perda, perds perdera perds perd

perdries, perdes perdesses perderes perdessis perdem
perdria, perda perds perdera perds perdeu
perdrem perdem perdssem perdrem perdssim
perdreu perdeu perdsseu perdreu perdssiu
perdrien perden perdessen perderen perdessin

PODER
participi: pogut

Present ind. Passat simple Futur Condicional

puc pogu podr podria

pots pogueres podrs podries
pot poqu podr podria
podem pogurem podrem podrem
podeu pogureu podreu podreu
poden pogueren podran podrien

11
 Present de subjuntiu Imperfet de subjuntiu Imperatiu
puga / pugui pogus pogus poguera pugues/ puguis
pugues / puguis poguesses poguessis pogueres puguem
puga / pugui pogus pogus poguera pugueu
puguem pogussem pogussim pogurem
pugueu pogusseu pogussiu pogureu
puguen / puguin poguessen poguessin pogueren

SABER

Present Ind. Futur Condicional Present subjuntiu Imperatiu

s sabr sabria spia / spiga spia/spiga
saps sabrs sabries spies / spigues sapiem
sap sabr sabria spia / spiga sapieu
sabem sabrem sabrem sapiem
sabeu sabreu sabreu sapieu
saben sabran sabrien spien / spiguen

VEURE
Gerundi: veient / veent ; participi: vist

Present ind. Imperfet ind. Passat simple Futur Condicional

veig veia viu veur veuria

veus veies veres veurs veuries
veu veia vu veur veuria
veiem / veem viem / viem vrem veurem veurem
veieu / veeu vieu / vieu vreu veureu veureu
veuen veien veren veuran veurien

Present subjuntiu Imperfet de subjuntiu Imperatiu

veja / vegi veis veis veiera veges / vegis

veges/ vegis veiesses veiessis veieres vegem
veja / vegi veis veis veiera vegeu
vegem veissem veissim veirem
vegeu veisseu veissiu veireu
vegen / vegin veessen veiessin veieren

* En el futur, condicional i l'infinitiu tamb s'admet en registres no excessivament formals les formes
segents: [vor, vors, vor, vorem, voreu, voran]; [voria, vories, voria, voriem, vorieu, vorien]; vore.

VIURE
Gerundi: vivint; Participi: viscut

Present ind. Imp. ind Perfet s. Pres.sub. Imperfet subjuntiu

visc vivia visqu visca/visqui visqus visqus visquera

vius vivies visqueres visques/visquis visquesses visquessis visqueres
viu vivia visqu viscalvisqui visqus visqus visquera
vivim vivem visqurem visquem visqussem visqussim visqurem
viviu viveu visqureu visqueu visqusseu visqussiu visqureu
viuen vivien visqueren visquenlvisquin visquessen visquessin visqueren

12
 VOLER
Gerundi: volent; participi: volgut

Pres.ind. Passat simple Futur Condicional

vull/vullc volgu voldr voldria

vols volgueres voldrs voldries
vol volgu voldr voldria
volem volgurem voldrem voldrem
voleu volgureu voldreu voldreu
volen volgueren voldran voldrien

Present de subjuntiu Imperfet de subjuntiu Imperatiu

vulga / vulgui volgus volgus volguera vulgues

vulgues / vulguis volguesses volguessis volgueres vulguem
vulga / vulgui volgus volgus volguera vulgueu
vulguem volgussem volgussim volgurem
vulgueu volgusseu volgussiu volgureu
vulguen / vulguin volguessen volguessin volgueren

*En el present de subjuntiu hi ha tamb les formes admeses menys formals en qu es palatalitza la l:
vullga, vullgues, vullga, vullguem, vullgueu, vullguen.

OBRIR
Participi: obert

Present indicatiu Present de subjuntiu

bric/obro briga / obri
obris/obres brigues / obris
obri/obre briga / obri
obrim obrim
obriu obriu
obrin / obren briguen / obrin

OMPLIR
Participi: omplit / omplert

Present indicatiu Present de subjuntiu

mplic / omplo mpliga / ompli
omplis / omples mpligues / omplis
ompli / omple mpliga / ompli
omplim omplim
ompliu ompliu
omplin / omplen mpliguen / omplin
EIXIR

Present ind. Passat simple Present sub. Imperfet de subjuntiu

isc isqu isca / isqui isqus isqus isquera
ixes isqueres isques / isquis isquesses isquessis isqueres
ix isqu isca / isqui isqus isqus isquera
eixim isqurem isquem isqussem isqussim isqurem
eixiu isqureu isqueu isqusseu isqussiu isqureu
ixen isqueren isquen / isquin isquessen isquessin isqueren

Imperatiu: ix, eixim, eixiu.

13
 MORIR
participi: mort

Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu

muir / moro / morc muira / mori muir / mor

mors muires / moris morim
mor muira / mori moriu
morim morim
moriu moriu
moren/morin muiren / morin

TENIR
Gerundi: tenint; participi: tingut

Present ind. Passat simple Futur Condicional

tinc tingu tindr tindria

tens tingueres tindrs tindries
t tingu tindr tindria
tenim tingurem tindrem tindrem
teniu tingureu tindreu tindreu
tenen tingueren tindran tindrien

Present subjuntiu Imperfet de subjuntiu Imperatiu

tinga / tingui tingus tingus tinguera tin / t

tinques / tinguis tinguesses tinguessis tingueres tinguem
tinga / tingui tingus tingus tinguera tingueu / teniu
tinguem tingussem tingussim tingurem
tingueu tingusseu tingussiu tingureu
tinguen / tinguin tinguessen tinguessin tingueren

VENIR
Gerundi: venint; participi: vingut

Present indicatiu Passat simple Futur Condicional

vinc vingu vindr vindria

vns vingueres vindrs vindries
ve vingu vindr vindria
venim vingurem vindrem vindrem
veniu vingureu vindreu vindreu
vnen vingueren vindran vindrien

Present subjuntiu Imperfet de subjuntiu Imperatiu

vinga / vingui vingus vingus vinguera vine

vingues / vinguis vinguesses vinguessis vingueres vinguem
vinga / vingui vingus vingus vinguera vingueu
vinguem vingussem vingussim vingurem
vingueu vingusseu vingussiu vingureu
vinguen / vinguin vinguessen vinguessin vingueren

14
 SER / SSER

Gerundi: sent, essent; participi: sigut / estat.

Present ind. Imp.ind. Passat simple Futur Condicional

sc era fui ser seria / fra

ets eres fores sers series / fores
s era fou ser seria / fra
som rem frem serem serem / frem
sou reu freu sereu sereu / freu
sn eren foren seran serien / foren

Present subjuntiu Imperfet de subjuntiu Imperatiu

siga/sigui fos fos fra sigues / siguis

sigues/siguis fosses fossis fores siguem
siga/sigui fos fos fra sigueu
siguem fssem fssim frem
sigueu fsseu fssiu freu
siguen/siguin fossen fossin foren

Document elaborat per Josep Alandete Mayor, d's lliure i sense cap restricci.

15