Praxi Programació d’una àrea / matèria

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ
1. COMPONENTS D’UNA PROGRAMACIÓ D’AULA
1.1. Àmbits
1.2. Dimensions
1.3. Competències
1.4. Continguts
1.5. Activitats
1.6. Seqüenciació de continguts
1.7. Temporització
1.8. Orientacions metodològiques
1.9. Atenció a la diversitat
1.10. Criteris d’avaluació
2. DESPLEGAMENT DELS COMPONENTS DE LA PROGRAMACIÓ D’AULA
2.1. Àmbits
2.2. Dimensions
2.3. Competències
2.4. Continguts
2.5. Activitats
2.6. Seqüenciació de continguts
2.7. Temporització
2.8. Orientacions metodològiques
2.9. Atenció a la diversitat
2.10. Criteris d’avaluació
3. PASSOS A REALITZAR PER A FER UNA PROGRAMACIÓ D’AULA
3.1. Pas 1
3.2. Pas 2
3.3. Pas 3
3.4. Pas 4
3.5. Pas 5
3.6. Pas 6
3.7. Pas 7
3.8. Pas 8
3.9. Pas 9
3.10. Pas 10

1
 Praxi Programació d’una àrea / matèria

INTRODUCCIÓ

Què és una programació per matèries?

La programació per matèries o àrees és la planificació de la tasca educativa adreçada a l’alumnat de cada
cicle o curs de l’etapa i per a cada àrea, matèria o àmbit, mantenint una coherència interna i entre les
diferents matèries de l’etapa.

Nivells de concreció de les programacions

• Projecte educatiu de centre
• Programació anual (àrees, matèries, cicles i cursos, projectes o àmbits)
• Unitats didàctiques

Els components de les programacions són els que donen resposta a les preguntes bàsiques que es
plantegen a l’hora d’afrontar una planificació rigorosa. Aquestes preguntes, aplicades a l’ensenyament,
són el per a què, el què, el quan i el com ensenyar i avaluar.

Els equips docents han de prendre decisions en relació amb la distribució anual dels continguts de cada
curs o cicle de l’etapa, de les competències bàsiques i de les pròpies d’àrea o matèria en què se centrarà
l’acció educativa, així com de les opcions metodològiques, organitzatives i d’avaluació en què es
concreten els processos d’aprenentatge.

Els referents normatius són:

Etapa / Cicle Decret

Primer Cicle Educació Infantil Decret 101/2010 del 3 d’agost

Segon Cicle Educació Infantil Decret 181/2008 del 9 de setembre
Educació Infantil (Avaluació) ORDRE EDU/484/2009 del 2 novembre

Educació Primària (DECRET XXX/2015)

ESO (DECRET XXX/2015)

ESO (ECD/65/2015 a 21 de gener)

2
 Praxi Programació d’una àrea / matèria

1. COMPONENTS DE LA PROGRAMACIÓ PER ÀREA / MATÈRIA

Els components són:

1.1. Àmbits. Lingüístic, matemàtic, cientificotecnològic, de les ciències socials, artístic,
educació física, cultura i valors ètics, i digital.
1.2. Les dimensions. Dins de cada àmbit trobem les competències bàsiques que estan agrupades
en dimesions de coneixement, graduades en tres nivells de consecució i associades als
continguts curriculars clau.
1.3. Les competències. S’entén per competència bàsica la capacitat d’utilitzar els coneixements
i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la
intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la
reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. S’entén per
competència bàsica de l’àmbit la que és pròpia i específica.
1.4. Els continguts. Han de ser l’instrument mitjançant el qual els alumnes assoleixin les
competències bàsiques. Els continguts clau són aquells que contribueixen en major mesura al
desenvolupament de cada competència.
1.5. Les activitats. Activitats de procés: serveixen per poder fer entendre els continguts i anar
assolint les competències bàsiques. Activitats d’avaluació: són l’instrument per verificar si els
alumnes han assolit les competències bàsiques de la matèria.
1.6. La seqüenciació dels continguts
1.7. Les competències bàsiques transversals
1.8. La temporització
1.9. Les orientacions metodològiques
1.10. L’atenció a la diversitat
1.11. Els criteris d’avaluació

2. DESPLEGAMENT DE LA PROGRAMACIÓ PER ÀREA / MATÈRIA

2.1. ÀMBITS
L’organització curricular per matèries s’agrupa per àmbits de coneixement, que són els següents:
o De llengües
! català
! castellà
! anglès
! llatí
o De matemàtiques
o Cientificotecnològic
! biologia/geologia
! física i química
! ciències aplicades a l’activitat professional
! tecnologia
o De les ciències socials
! geografia i història
! cultura clàssica
! emprenedoria
! economia/emprenedoria
! economia
o Artístic
! música
! educació visual i plàstica
o De l’Educació Física

3
 Praxi Programació d’una àrea / matèria

o de valors ètics i religiosos

o digital

2.2. LES DIMENSIONS

Les dimensions serveixen per agrupar competències dins un mateix bloc de coneixement (per exemple la
comprensió lectora). Estan detallades en cada àrea o matèria al decret.

2.3. LES COMPETÈNCIES

S’entén per competència bàsica la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal
i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a
diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la
dimensió social de cada situació.
En cada dimensió hi ha diverses competències específiques que cal assolir al llarg de
l’escolarització. En aquest apartat trobem al decret una gradació del nivell d’assoliment de la competència
que estem treballant. És una forma de saber si la competència s’ha assolit en un nivell bàsic, intermedi o
alt.
Els diferents àmbits contribueixen al desenvolupament d’una o més competències bàsiques. El que
cal és ressaltar-ho per tal de poder reconèixer i fer evident aquesta relació. En tot cas és bàsic explicitar
les relacions entre ells i atendre la seva coherència global.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES TRANSVERSALS

• Comunicació lingüística
• Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
• Competència digital
• Aprendre a aprendre
• Competències socials i cíviques
• Sentit de la iniciativa i esperit emprenedor
• Consciència i expressions culturals

2.4. ELS CONTINGUTS

Els continguts específics defineixen per a cada àrea o matèria els continguts, distribuïts per cursos o
cicles. En la programació anual del centre, caldrà seleccionar, concretar i seqüenciar –per les unitats
temporals en què es divideixi la matèria– els continguts que col·laboren en l’adquisició dels objectius i
competències que s’han determinat.
També apareixen els continguts clau de les competències (relacionats amb els continguts específics) en
cada curs: són aquells que contribueixen en major mesura al desenvolupament de cada competència.

2.5. LES ACTIVITATS

Les activitats són el recurs que ens permet saber si l’alumne ha assolit positivament aquests continguts.
Hem de diferenciar entre les activitats de procés: aquelles amb les quals fem un aprenentatge i les
activitats d’avaluació: aquelles que permeten saber si s’han assolit els aprenentatges i per tant les

4
 Praxi Programació d’una àrea / matèria

competències de cada àmbit. Dins les activitats d’avaluació s’han de concretar la gradació del nivell
d’assoliment d la competència.

2.6. LA SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS

La seqüenciació dels continguts significa ordenar-los en el temps i organitzar-los entre sí amb la finalitat
d’aconseguir, mitjançant el seu treball, les competències proposades.

2.7. LA TEMPORITZACIÓ
La temporització o temporalització significa assignar períodes de temps a cadascun dels blocs de
continguts o a cadascuna de les activitats del currículum. Podem entendre que temporalitzem, és a dir,
que fem temporal una cosa (bloc o currículum) que no ho és; o bé podem entendre que programem en el
temps el contingut d’un bloc o d’un currículum. En definitiva és quan es refereix a la distribució d’una
acció formativa en el temps.

2.8. LES ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

La metodologia consisteix en un conjunt de criteris i decisions que organitzen de forma global l’acció
didàctica a l’aula. Les orientacions han de desenvolupar:
Els principis pedagògics
L’alumne ha de ser el protagonista i ha de participar en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Les estratègies i tècniques docents:
Programar aprenentatges significatius per a l’alumne.
Programar un conjunt d’activitats diversificades.
Els recursos
Instruments, objectes, elements... que utilitzarem per a dur a terme la nostra programació.
Ús de les TIC.
L’organització de grups i espais
Treball individual, per parelles, en grups petits o en grans grups.

2.9. L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

L’atenció a les necessitats educatives de tots els alumnes ha de plantejar-se des de la perspectiva global
del centre i de la participació prioritària dels alumnes en entorns ordinaris, i ha de formar part de la seva
planificació.
Les mesures més específiques d’atenció a la diversitat poden ser organitzatives –intervenció de dos
mestres a l’aula, agrupaments flexibles, suport en petits grups o de manera individualitzada,
preferentment dins l’aula ordinària o atenció fora de l’aula, etc.–, però han d’incidir fonamentalment en
les estratègies didàctiques i metodològiques i en el procés d’avaluació dels alumnes.
Plans individualitzats
S’ha d’elaborar un pla individualitzat per a un alumne quan es consideri que per al seu progrés són
insuficients les adaptacions incorporades a la programació ordinària i les mesures de reforç o ampliació
previstes. El pla individualitzat recull el conjunt d’ajudes, suports i adaptacions que l’alumne/a pugui
necessitar en els diferents moments i contextos escolars.

5
 Praxi Programació d’una àrea / matèria

Escolaritat compartida entre centre ordinari i centre d'educació especial

Atenció als alumnes nouvinguts
Itineraris a 3r i 4t ESO
D’acord amb la normativa vigent, els alumnes han d’escollir entre cursar un itinerari d’opció acadèmica,
un itinerari d’opció aplicada o un itinerari que permeti l’acreditació de la doble opció aplicada i
acadèmica.

2.10. CRITERIS D’AVALUACIÓ

En el decret es defineixen per a cada àrea o matèria els criteris d’avaluació, distribuïts per cicles o cursos.
En la programació per àrea o matèria, caldrà que el professorat seleccioni, concreti i seqüenciï –per les
unitats temporals en què es divideixi la matèria– aquests criteris d’avaluació, partint de la base que seran
el reflex de cada una de les competències que s’han d’assolir en cada àmbit.

6
 Praxi Programació d’una àrea / matèria

3. COM PLANIFICAR LA NOSTRA PROGRAMACIÓ PER ÀREA O MATÈRIA?

3.1. Primer pas (TAULA 1)

Primer de tot hem de llegir el decret que ens correspon per etapa i les Orientacions del Departament
d’Ensenyament de Catalunya. Hem de buscar en el decret l’àmbit (llengües, matemàtiques...) al qual
pertanyem, la matèria que treballem.
Dins nostre àmbit trobarem les competències que s’han d’assolir, agrupades en dimensions. Aquestes
competències s’han d’assolir mitjançant l’explicaicó dels continguts. Amb una avaluació posterior,
sabrem si s’han assolit les competències de cada àmbit de coneixement.
Aquestes competències s’agrupen en dimensions i s’han de posar en primer terme de la nostra
programació de l’àrea o matèria. Cal que segueixin la numeració tal com estan marcades en el decret.
Cal tenir en compte els nivells d’assoliment (gradació). Se’n poden afegir més, les que hi ha al Decret
són orientatives.

3.2. Segon pas (TAULA 2)

Hem de buscar els continguts per a cada curs de l’àrea o matèria que treballem i els continguts clau. El
contingut d'aprenentatge pot considerar-se com tota aquella informació que s'ofereix als alumnes i que
serveix de base per a assolir les competències proposades.
Els continguts amb què hem de treballar són els generals de la matèria o àrea i els trobem als
corresponents decrets, segons l’etapa educativa. També estan agrupats segons la dimensió que es treballa.
S’han de numerar tots els continguts.

3.3. Tercer pas (TAULA 2)

Aquests continguts d’aprenentatge són el mitjà per assolir les competències de la matèria, per tant, cal
seqüenciar els continguts amb cada competència (de la taula 1) que volem assolir.
Segurament trobarem uns quants continguts que podrem seqüenciar a diverses competències.

3.4. Quart pas (TAULA 2)

Un cop hem relacionat o seqüenciat les competències amb els seus continguts d’aprenentatge, caldrà
pensar quines competències bàsiques transversals s’assoleixen quan l’alumne supera aquests continguts
d’aprenentatge (i per tant arriba al resultat final de l’experiència educacional).
Per elaborar una programació per matèries és imprescindible que es faci una relació correcta entre les
competències, els continguts i les competències bàsiques transversals.

3.5. Cinquè pas (TAULA 2)

Per assolir els continguts d’aprenentatge hem de preparar les activitats d’ensenyament-aprenentatge. Són
el recurs que ens permet saber si l’alumne ha assolit positivament aquests continguts. Cal posar-los,
doncs, a la columna que trobem al costat dels continguts a la graella de la nostra programació per
matèries o àrees.

7
 Praxi Programació d’una àrea / matèria

3.6. Sisè pas (TAULA 3)

Estableixen els tipus i el grau d’aprenentatge que s’espera que l’alumnat hagi assolit respecte a les
capacitats que indiquen les competències generals de cada àmbit.
Cal establir quines activitats d’avaluació es proposen per valorar si s’han assolit les competències
bàsiques.
Posteriorment seqüenciarem els criteris d’avaluació amb les activitats d’avaluació i amb la competència
bàsica de cada àmbit i de cada dimensió i la competència transversal amb la qual es treballa.
Finalment hem de preveure quins procediments de recuperació emprarem a l’hora d’avaluar aquells
alumnes amb aquelles àrees o matèries que no s’assoleixin al llarg del curs escolar.

3.7. Setè pas (TAULA 4)

L’atenció a la diversitat s’ha de recalcar en la nostra programació de l’àrea o matèria en dues vessants
igualment importants: el reforç i l’ampliació.
Han d’incidir fonamentalment:
• En les estratègies didàctiques i metodològiques. Tant amb els alumnes de reforç com amb els
alumnes d’ampliació. Han de determinar quin seguiment se’ls dóna a aquests alumnes i quines
adaptacions tenim present al llarg del curs escolar.
• En el procés d’avaluació dels alumnes. Cal explicitar com són les nostres proves d’avaluació en
els casos de PI i com avaluem de forma general els alumnes amb necessitats educatives especials
(dislèxia, TDAH...).

3.8. Vuitè pas (TAULA 5)

En l’apartat d’estratègies metodològiques hem de desenvolupar una sèrie d’explicacions de com
ensenyarem els nostres continguts d’aprenentatge als alumnes. Hem de tenir en compte aquests factors:
• Quines estratègies i tècniques docents utilizem a l’aula (si fem servir un mètode participatiu a
l’aula, quines eines comunicatives emprem a l’hora d’explicar o fer saber els continguts
didàctics...).
• Hem de posar totes aquelles activitats que treballem a l’aula de forma genèrica (treballs
individuals o en grup, reflexions a l’aula, creacions literàries, exercicis programats, exposicions,
treballs a partir de les TIC...).
• Cal tenir present quins recursos necessitarem a l’hora de posar en pràctica les activitats i poder
planificar el material, els estris i els espais necessaris per tal de realitzar les activitats
d’aprenentatge.

3.9. Novè pas (taula que dóna títol al document)

Temporalitzar suposa marcar i establir dates de compliment de continguts a ensenyar.
S’ha de marcar al llarg del trimestre per matèria/àrea i per curs/cicle.
S’ha de fer per unitats didàctiques.

8
 Praxi Programació d’una àrea / matèria

Model per a la programació d’àrees o matèries

A continuació hi ha el model per concretar aquestes programacions anuals a l’Educació Primària i a
l’Educació Secundària Obligatòria.

9
 Praxi Programació d’una àrea / matèria

PROGRAMACIÓ AULA

MATÈRIA: _____________________________________ UNITAT

DIDÀCTICA: ___
CURS: _____________ Tema:
____________________________ Durada: ___ hores

Quina és la finalitat a la qual volem arribar?

Entenem que la finalitat última a la qual volem arribar és a l’assoliment de les
competències bàsiques. Per tant, en aquesta UD hem de posar les CB
específiques i pròpies de la matèria que volem assolir. Si assolim aquestes
competències bàsiques, contribuïm alhora a assolir els objectius generals de
l’etapa.

Què volem assolir?

TAULA 1
OBJECTIUS QUE ES TREBALLEN EN LA UD

COMPETÈNCIES
DIMENSIÓ NIVELLS DE GRADACIÓ
BÀSIQUES ESPECÍFIQUES
Competència bàsica 1 CL 1
2
3
Competència bàsica 2 1
2
3
Competència bàsica 3 1
2
3
Competència bàsica 4 1
2
3
Es poden afegir més nivells de
gradació.
Assoliment al final de la unitat didàctica:

10
 Praxi Programació d’una àrea / matèria

S’ha de posar totes les CB que es treballen en la UD.

Instruments amb els quals podem fer assolir les CB

TAULA 2
ACTIVITAT (amb els tres
nivells d’assoliment, si
CBE que CB
CONTINGUTS CC s’escau, els que es
s’assoleixen transv
treballin en aquesta
activitat)
1 Continguts (tots) X

2 Continguts

3 Continguts X

4 Continguts

5 ...

Assoliment al final de la unitat didàctica:

11
 Praxi Programació d’una àrea / matèria

Instruments per saber si s’han assolit les CB

TAULA 3
AVALUACIÓ
Competència
Activitats d’avaluació (amb el Bàsica que
Criteris d’avaluació
nivell de gradació) s’ha
d’assolir

Assoliment al final de la unitat didàctica:

Instruments per atendre l’atenció a la diversitat

TAULA 4
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
(treball de la matèria)
General Reforç

Ampliació –
ACI

Específic (s’ha de posar 1r i 2n ESO Caràcter preventiu

en el cas que pertoqui)

3r i 4t ESO Aplicat – acadèmic

Extraordinari Absentisme...

Assoliment al final de la unitat didàctica:

12
 Praxi Programació d’una àrea / matèria

Instruments per a l’ensenyament – aprenentatge

TAULA 5
METODOLOGIA

RECURSOS RECURSOS TIC TÈCNIQUES

METODOLÒGIQUES

13