Branle de la Montarde

El branle és una dansa d’origen francés que es va començar a ballar a la fi de l’edat mitjana, encara
que va viure el moment d’esplendor durant el Renaixement.

El branle que ballarem en aquest taller va ser descrit pel clergue i escriptor Thoinot Arbeau (1520-
1595) en el seu llibre Orchésographie, el tractat de dansa més important anterior al 1600 (Figura 2).
Et pot semblar una mica estrany que un sacerdot es dedicara a recopilar danses de l’època, però has
de saber que la seua congregació el va animar a escriure el seu tractat perquè consideraven que la
dansa tenia un gran valor educatiu.

Arbeau recomanava la dansa per a la salut, per als joves i els ancians, fins i tot per a buscar parella.
Aquest autor va tenir la brillant idea de fer posar els pentagrames en vertical per a fer coincidir
l’explicació dels passos amb la melodia corresponent.

Resum coreogràfic
El branle de la Montarde es ballava en files unides per les mans amb el mateix nombre de dones i
homes. En aquesta ocasió, la coreografia està pensada per a línies de cinc persones i no hi cal
l’alternança entre xic i xica. Com en la majoria de les danses d’aquesta època, tots els passos
s’inicien amb el peu esquerre.
Durant la primera part, el ballador que està situat a l’extrem esquerre és el líder i guia la seua fila
per la sala traçant trajectòries lliures (cercles, meandres, zig-zags, línies…).

En la segona part, els balladors deixen anar les mans i, començant pel líder, un per un, van fent una
volta a l’esquerra amb tres salts. Una vegada els cinc components han executat la volta
corresponent, el líder fa una entrada serpentejant entre ells per col·locar-se l’últim de la fila. Quan
haja arribat al final, torna a fer una volta a l’esquerra amb tres salts i es torna a començar la dansa,
però ara el que estava situat en la segona posició adopta el rol del líder. La dansa s’ha de repetir
cinc vegades, de manera que tots els balladors puguen guiar el seu grup una vegada.
Vídeo:
Branle de la montarde Versió 1. Versió 2

Partitura: