Unitat 5 Cinemàtica

1. Introducció
La cinemàtica és la part de la mecànica que s'ocupa de la descripció del
moviment, sense tindre en compte les causes que l'han originat.

2. El moviment

Un cos està en moviment quan canvia de posició respecte a un altre que

prenem com a referència.
 Unitat 5 Cinemàtica
2.1. Elements essencials del movimient
Per a poder realitzar la descripció del moviment és necessari:
1r- Sistema de referència o referencial: és el que permet determinar la
posició del cos. Ha de complir dues exigències:

- Els eixos han de ser ser ortogonals (perpendiculars entre si), per la qual
cosa formen un triedre regular.

- Els semieixos positius han d'estar retolats segons la nomenclatura XYZ

en sentits antihoraris, ja que això permetrà que les operacions de càlcul
vectorial siguen plenament aplicables.

L'elecció d'un sistema referència determina la descripció matemàtica del

moviment, tenint aquesta un caràcter relatiu respecte del sistema triat.

2n.- Rellotge: Ens permet mesurar el temps entre dues posicions del cos.
 Unitat 5 Cinemàtica
2.2. Tipus de moviments. Punt material

1) Moviment de translació. Aquell en el qual el cos, en canviar de posició, no

modifica la seua orientació espacial; el cos sempre està col·locat de la mateixa
forma, però en diferent lloc.
2) Moviment de rotació. Aquell en el qual un o diversos punts del cos
romanen fixos, i els altres giren al voltant d'ells; el cos varia la seua orientació
espacial, però, en conjunt no canvia de lloc.

En general, el moviment d'un cos és una combinació d'una translació i una o

diverses rotacions.

Quan no tenim en compte la forma i les dimensions del cos, només podem
estudiar el seu moviment de translació; en aquest cas, podem representar el cos
per un punt, al qual denominarem punt material.
 Unitat 5 Cinemàtica

Punt material: objecte sense grandària però amb massa. També se'l denomina
mòbil.
Vivim en un món d'objectes que tenen una certa grandària: gats, ocells, avions,
planetes, etc.
Per què estudiem partícules sense grandària però amb massa (punt material
o mòbil)?
1. Perquè és més senzill. Primer estudiem el més senzill per a després anar
avançant cap al complex.

2. Perquè es pot fer una descripció aproximada, ignorant la grandària de

l'objecte. Exemple: Mart des de la Terra és com si fóra un punt.

3. Perquè el centre de masses (o centre de gravetat) d'un cos es mou com si

fóra una partícula amb tota la massa del cos concentrada en aquest punt i
sotmesa a una força externa.

Video centre de masses

 Unitat 5 Cinemàtica
2.3. La trajectòria del mòbil

És la línia que formen les successives posicions que ocupa un punt

material en el seu moviment

Segons la seua trajectòria, els moviments es poden classificar en :

a) Moviment rectilini, si la seua trajectòria és una línia recta.

b) Moviment curvilini, si la seua trajectòria és una línia corba. Tipus:

- Circulars, si la seua trajectòria és un cercle.

- Parabòlics, si la seua trajectòria és una paràbola.

- El·líptics, si la seua trajectòria és una el·lipse.

No oblides que la trajectòria que descriu el mòbil depén de

l'observador que analitze el moviment.

Moto Bici 1 Bici 2

 Unitat 5 Cinemàtica

3. Descripció del moviment en dos o tres dimensions

3.1 Vector de posició

Subministra la posició instantània del mòbil, és un vector que té com a origen el

sistema de referència i com a extrem la posició de la partícula.
En tres dimensions té una expressió donada per:

𝑟 𝑡 = 𝑥 𝑡 + 𝑦 𝑡 +𝑧 𝑡

, on x (t),i (t) i z(t), les components del vector, són les coordenades del mòbil
que estan parametritzades pel temps.
 Unitat 5 Cinemàtica

En el transcurs del temps l'extrem del vector de posició passarà per diferents llocs
de l'espai, descrivint una corba contínua per la qual es desplaça el mòbil i a la
qual es denomina trajectòria, i la forma geomètrica de la qual (recta,
circumferència, paràbola, etc.) s'utilitza per a realitzar la primera classificació del
moviment.

L'equació de la trajectòria es pot expressar de diverses formes:

1) Equació paramètrica de la trajectòria ve donada pel sistema format per

x=x(t), i=i(t) i z=z(t).

2) Equació explícita de la trajectòria s'obtindria òbviament a partir de l'eliminació

del temps entre les equacions anteriors, i serà x=f(y,z); i=f(x,z) o z=f(x,y).

És important ressaltar que en Física Clàssica les trajectòries responen

sempre a funcions contínues, i per tant derivables.
 Unitat 5 Cinemàtica

En el transcurs del temps, com ja s'ha dit, el vector de posició varia, de tal forma
que si en un interval t el citat vector passa del punt P0 al punt P (Fig.1), al
vector definit per

∆𝑟 = 𝑟 − 𝑟0

, se'l denomina vector desplaçament.

Es denota s a la
distància concreta
recorreguda pel mòbil
sobre la trajectòria.

Només coincidiran en el
cas d'una trajectòria
rectilínia o en un
desplaçament diferencial, en
el qual la corda i l'arc es
confondran, juntament amb
la tangent.
Vector desplaçamient (Física y química en flash)
Distància-Desplaçamient
 Unitat 5 Cinemàtica
3.2. Vector velocitat
3.2.1. Vector velocitat mitjana

Si una partícula es mou de P0 a P en un interval de temps t  t  t 0

es defineix la seua velocitat mitjana 𝑣𝑚 , com el quocient entre el vector

desplaçament ∆𝑟 = 𝑟 − 𝑟0 i l’interval de temps:

∆𝑟 ∆𝑥 ∆𝑦 ∆𝑧
𝑣𝑚 = ∆𝑡
= + +
∆𝑡 ∆𝑡 ∆𝑡
Unitats SI ms-1.

La velocitat mitjana no ens proporciona un bona descripció del moviment ja

que no ens diu res respecte de com ha sigut la trajectòria, ni si la partícula
ha anat unes vegades de pressa i altres menys, i fins i tot pot ser zero quan
la partícula torna al lloc d'on va partir.
 Unitat 5 Cinemàtica

3.2.2 Rapidez o celeridad

És el quocient entre el desplaçament sobre la trajectòria i l’interval de temps
en què es recorre:
s
v
t

La rapidesa és una magnitud escalar, i coincidirà amb el mòdul de la velocitat

en el cas d'un moviment rectilini o en desplaçaments molt xicotets, ∆s= ∆𝑟
 Unitat 5 Cinemàtica

3.2.3. Vector velocitat instantània

La velocitat instantània d’un mòbil és la posseeix en un punt de la seua

trajectòria o en un instant del seu moviment.

Es defineix com el límit de la velocitat mitjana quan el temps tendeix a zero o

cosa que és el mateix com la derivada del vector de posició respecte al temps:

∆𝑟 𝑑𝑟
𝑣 = lim =
∆𝑡→0 ∆𝑡 𝑑𝑡

Simulació vector velocitat Física i Química en flash

 Unitat 5 Cinemàtica

Recordant les propietats de la derivada d'una funció vectorial respecte a

un paràmetre, resulta que (3) podrà desenvolupar-se en funció de les
seues components cartesianes en la forma:

𝑣 = 𝑣𝑥 𝑖 + 𝑣𝑦 𝑗 + 𝑣𝑧 𝑘

𝑑𝑟 𝑑 𝑥(𝑡) 𝑑 𝑦(𝑡) 𝑑 𝑧(𝑡)

𝑣 = = 𝑖+ 𝑗+ 𝑘
𝑑𝑡 𝑑𝑡 𝑑𝑡 𝑑𝑡

de manera que:

𝑑 𝑥(𝑡) 𝑑 𝑦(𝑡) 𝑑 𝑧(𝑡)

𝑣𝑥 = 𝑣𝑦 = 𝑣𝑧 =
𝑑𝑡 𝑑𝑡 𝑑𝑡
 Unitat 5 Cinemàtica

Vegem a continuació com és l'orientació relativa del vector 𝑣 respecte

a la trajectòria P0P descrita por la partícula. Com en l’equació

∆𝑟 𝑑𝑟
𝑣 = lim =
∆𝑡→0 ∆𝑡 𝑑𝑡
Els dos increments estan lligats a l’espai elemental s recorregut

podem escriure

∆𝑟 ∆𝑠
𝑣 = lim lim
∆𝑠→0 ∆𝑠 ∆𝑡→0 ∆𝑡
 Unitat 5 Cinemàtica
∆𝑟
És fàcil vore que lim , és el límit del vector corda dividit pel seu arc
∆𝑠→0 ∆𝑠
, el valor del qual és un vector de mòdul unitat, aplicat a P, la direcció i sentit del
qual són les de la tangent a la trajectòria en el punt P considerat; és a dir, el
vector unitari tangent 𝑢 𝑇 , ja que el límit de les posicions.

de la corda quan l’arc tendeix a zero, és la tangent (figura 2).

 Unitat 5 Cinemàtica
s
El segon límit, lim , coincideix amb la rapidesa o mòdul del vector velocitat.
t  0  t

Per tant, l’equació anterior pot escriure’s:

𝑣 = 𝑣 𝑢𝑇

que ens diu que el vector velocitat és sempre tangent a la trajectòria en el

punt on es troba la partícula.
Concepte de derivada de una funció
a) Video Universo mecánico

b) Geogebra
https://www.geogebra.org/m/G8VvrtnT
https://www.geogebra.org/m/TMScpKxu
https://www.geogebra.org/m/ajRPVJtN
https://www.geogebra.org/m/hmXQMffg
 Unitat 5 Cinemàtica
3.3. Vector acceleració
3.3.1. Vector acceleració mitjana
Quan la velocitat d'un cos canvia durant el moviment, es diu que té una
acceleració.
Si en l’instant t0 la partícula té una velocitat 𝑣0 i en un instant posterior t
la seua velocitat ha canviat a un valor 𝑣 es defineix la seua acceleració mitja com:

𝑣 −𝑣0 ∆𝑣
𝑎𝑚 = 𝑡−𝑡 = ∆𝑡
0

L’acceleració mitja és un vector amb la direcció i sentit de ∆𝑣 , la seua equació

dimensional és LT-2 i en el SI se expressa ms-2.

 Unitat 5 Cinemàtica

3.3.2. Vector acceleració instantània

L'acceleració instantània és el límit al fet que tendeix l'acceleració mitjana quan

l'interval de temps tendeix a zero o cosa que és el mateix la derivada del vector
acceleració respecte al temps.

∆𝑣 𝑑𝑣 𝑑2 𝑟
𝑎 = lim = =
∆𝑡→0 ∆𝑡 𝑑𝑡 𝑑𝑡 2

L'acceleració instantània és un vector que té la mateixa direcció que el canvi

instantani de la velocitat.

Com la velocitat canvia en la direcció en la

qual la trajectòria es corba, l'acceleració
sempre apuntarà cap a la concavitat de la
corba, i en general, no és ni tangent ni
perpendicular a la trajectòria, com s'indica en
la figura.
Simulació vector acceleració
 Unitat 5 Cinemàtica

3.3.3. Components intrínseques de l’acceleració

𝑑𝑣
a) Aceleració tangencial 𝑎𝑇 = 𝑢𝑇
𝑑𝑡
El seu mòdul és igual a la variació
respecte al temps del mòdul de la Per tant, ens indicarà si el
velocitat i la seua adreça és un vector moviment és uniforme o variat.
tangent a la corba.
𝑣2
b) Aceleración normal 𝑎𝑁 = 𝑢𝑁
𝑅
El seu mòdul és el quocient
Com depén de la trajectòria (radi de
entre el quadrat del mòdul de la
curvatura), ens indicarà si el moviment és
velocitat i el radi de curvatura
rectilini ( R   ) o curvilini
(R) i és un vector normal a la
corba amb sentit cap al centre
de la circumferència.

Demostració components intrínseques acceleració

 Unitat 5 Cinemàtica

El vector acceleració es pot expressar en funció de les seues components

intrínseques com

𝑎 =𝑎 𝑇 + 𝑎𝑁

Components intrínseques de la acceleració

 Unitat 5 Cinemàtica

Quadre resum de la velocitat i acceleració segons el tipus de moviment

Moviment Velocitat Components

intrínseques de la
acceleració
Mòdul Direcció aT aN
MRU
constant constant 0 0

MRUA 0
variable constant 0

MCU
constant variable 0 0
MCUA
variable variable 0 0
 Unitat 5 Cinemàtica

4. Principi de relativitat

Imagina't que et trobes a l'interior d'un vagó de tren ideal que posseeix uns
amortidors tan summament perfectes que eliminen qualsevol vibració quan el
vagó es mou. Si les finestres del vagó estan tancades i el tren es desplaça en
línia recta amb velocitat constant, com puc saber si el vagó està en repòs o
movent-se?

Considerem per a començar que ens trobem a l'interior d'un vagó de tren que
es mou en línia recta amb velocitat constant de, per exemple, 108 km/h
(= 30 m/s).

Si estant asseguts en un dels seients del vagó llancem verticalment cap amunt
una piloteta imprimint-li una velocitat de 5 m/s, aquesta pujaria durant 0,5 s fins a
1,25 m per damunt del lloc de llançament, per a després caure sobre la nostra
mà 1 s després d'haver sigut llançada.

Veuríem per tant, que l'objecte descriu una trajectòria recta; exactament igual
que la que observaríem si el vagó de tren estiguera en repòs.
 Unitat 5 Cinemàtica

La conclusió a la qual hem arribat és completament general. Quan ens trobem

a l'interior d'un laboratori que es mou en línia recta i amb velocitat constant tots
els fenòmens els observem igual que si el laboratori estiguera en repòs

Aquesta afirmació, basada en l'evidència experimental, rep el nom de Principi

de relativitat de Galileu. La seua comprensió va obligar al mateix Galileu a
introduir el Principi d'Inèrcia, que ja vas estudiar l'any passat i que revisarem en
el següent tema.

Tornem a l'exemple del tren.

Si adoptem el punt de vista d'un observador en repòs respecte a la via, durant el

segon que dura l'ascens i descens de la piloteta aquesta haurà d'haver-se
desplaçat 30 m en la direcció horitzontal.
 Unitat 5 Cinemàtica

Aquest moviment en l'horitzontal necessàriament haurà de ser amb la velocitat

constant que porta el tren, ja que sinó la trajectòria observada des del mateix no
seria una línia recta.

No ens queda més remei que concloure que la velocitat horitzontal que
inicialment té la piloteta quan la subjectem amb la nostra mà, la continua
mantenint invariable en tot moment, àdhuc després d'haver sigut llançada.

Act. Realitza els càlculs numèrics del raonament anterior i comprova que són
correctes. (Prendre g= 10 m/s2)
 Unitat 5 Cinemàtica

Act. Quan Galileu va exposar la seua idea que la Terra descriu una trajectòria
circular al voltant del Sol, va haver-hi qui simplement el va considerar boig. Un
senzill càlcul permet determinar que, si s'admet aquesta hipòtesi, la Terra ha de
posseir una velocitat de 30 km/s. Els detractors de Galileu afirmaven que era
impossible que una velocitat tan elevada ens passara desapercebuda. Intenta
argumentar a favor de Galileu.

Segons el principi de relativitat de Galileu com ens movem en un SR

que es mou a velocitat constant, tots els fenòmens que ocorren en
ell els observem com si estiguérem en repòs.
 Unitat 5 Cinemàtica

4.1. La velocitat i el sistema de referència

El moviment és relatiu, depén del sistema de referencia que s’utilitza per a

observar-lo.
En la següent figura tenim dos mòbils A i
B. I els seus vectors de posició 𝑟𝐴 i 𝑟𝐵
mesurats des del sistema de referència O.

El vector de posició de l’observador B

respecte a l’A és 𝑟𝐵𝐴

Entre els tres vectores es compleix:

𝑟𝐵 = 𝑟𝐴 + 𝑟𝐵𝐴 𝑟𝐵𝐴 = 𝑟𝐵 − 𝑟𝐴

𝑑 𝑟𝐵𝐴 𝑑 𝑟𝐵 𝑑 𝑟𝐴
Derivant respecte al temps: = - 𝑣𝐵𝐴 = 𝑣𝐵 − 𝑣𝐴
𝑑𝑡 𝑑𝑡 𝑑𝑡
 Unitat 5 Cinemàtica

𝑣𝐵𝐴 = 𝑣𝐵 − 𝑣𝐴

Aquesta expressió ens diu: “ La velocitat relativa del mòbil B respecte a

A és igual a la diferència de velocitat del mòbil B menys la del mòbil A,
mesura des del sistema de referència O.

Es pot demostrar fàcilment que l'expressió de la velocitat relativa de

respecte a B és

𝑣𝐴𝐵 = 𝑣𝐴 − 𝑣𝐵
 Unitat 5 Cinemàtica
4.2. L'acceleració i el sistema de referència

𝑣𝐵𝐴 = 𝑣𝐵 − 𝑣𝐴

Aquesta expressió ens diu: “ La velocitat

relativa del mòbil B respecte a A és
igual a la diferència de velocitat del mòbil
B menys la del mòbil A, mesura des del
sistema de referència O.

Si derivem l'equació anterior respecte

al temps, obtenim

𝑎𝐵𝐴 = 𝑎𝐵 − 𝑎𝐴

És a dir: “ L'acceleració relativa del mòbil B respecte a A és igual a la

diferència d'acceleració del mòbil B menys la del mòbil A, mesura des del
sistema de referència O.
 Unitat 5 Cinemàtica

En aquest cas estem estudiant el mòbil B respecte a A (actua com a sistema de

referència). Podem tindre dos tipus de sistema de referència:

1) Sistema de referencia inercial: Aquell que es mou a velocitat constant.

𝑣𝐴 = 𝑘 , 𝑘 = 𝑐𝑜𝑛𝑠𝑡𝑎𝑛𝑡𝑒 𝑎𝐴 = 0 𝑎𝐵𝐴 = 𝑎𝐵

L'acceleració relativa de B respecte a A és la mateixa que l'acceleració del

mòbil A respecte a O.

Les lleis de la Física són les mateixes en els dos sistemes A i B.

 Unitat 5 Cinemàtica

2) Sistema de referència no inercial: Aquell que no se mou a velocitat constant.

𝑣𝐴 ≠ 𝑘 , 𝑘 = 𝑐𝑜𝑛𝑠𝑡𝑎𝑛𝑡 𝑎𝐴 ≠ 0 𝑎𝐵𝐴 = 𝑎𝐵 − 𝑎𝐴

L'acceleració relativa de B respecte a A és la diferència de l'acceleració de

B i A respecte al sistema de referència O.

Les lleis de la Física no són les mateixa en els dos sistemes A i B.

Hem d'introduir forces fictícies o forces d'inèrcia.

Sistemes no inercials (WebEducastur)

 Unitat 5 Cinemàtica
5. Principi de superposició de moviments
Fins al moment la cinemàtica que hem construït només ens serveix per a descriure
moviments la trajectòria de la qual coneixem per endavant (un cotxe per una
carretera, una tren per una via, una persona per un camí…). Esta limitació s'entén
millor si ens referim a moviments de cossos sotmesos a l'acció de la gravetat.
Quan deixem caure un objecte o ho llancem verticalment cap amunt sabem que la
trajectòria que descriurà serà una recta. Però si llancem un objecte en una direcció
diferent de la vertical, la trajectòria que seguirà és en principi una corba
desconeguda.

Per a abordar esta nova situació és convenient que procedim raonant com ho va
fer Galileu Galilei, a partir de situacions concretes sobre les quals tenim un
coneixement basat en l'evidència.

Col·loquem dos esferes iguals en el bord d'una taula. En el mateix instant en

què a una d'elles se li dóna un fort impuls horitzontal, de manera que isca
disparada ràpidament descrivint una àmplia trajectòria corba, toquem
suaument a l'altra perquè caiga a terra seguint una trajectòria vertical. Quina
esfera arribarà abans al sòl?
 Unitat 5 Cinemàtica

L'efecte que la gravetat produeix en la direcció vertical és independent que en

l'horitzontal estiga tenint lloc un desplaçament o no. El moviment vertical d'un
objecte que ha sigut llançat i només està sotmès a l'acció de la gravetat és un
moviment uniformement accelerat, amb una acceleració dirigida cap al centre de
la Terra, i no es veu afectat per l'existència d'un altre moviment en la direcció
horitzontal. Suposar que l'existència d'un moviment en l'horitzontal no afecta la
naturalesa del moviment que té lloc en la vertical, i simètricament, que
l'existència d'un moviment vertical no afecta la naturalesa del moviment en
l'horitzontal, rep el nom de Principi de Superposició de Moviments.

Ex. Una pilota roda per una estant que està a un metre del sòl, amb
una velocitat de 0,5 m/s. Quan arriba al final de l'estant cau.
Determina on cau i quant tarda a arribar al sòl. Com es modificarà el
resultat si la velocitat de la pilota fora de 0,25 m/s.
Sol: t1=t2= 0,45 s ; x1=0,23 m i x2=0,11 m
 Unitat 5 Cinemàtica

5.1 El tir horitzontal

El tir horitzontal és el resultat de la combinació d'un moviment rectilini

uniforme en direcció horitzontal i un moviment de caiguda lliure en direcció
vertical.

Per a la seua descripció se

suposa que l'objecte es llança
amb una velocitat vx des
d'una altura h sobre la
superfície terrestre.

Simulació
 Unitat 5 Cinemàtica

El moviment que experimenta l’objete presenta les següents característiques:

1) La posició del mòbil està determinada per les equacions:

x  x0  v x t x  vxt (1)

1 2
y  y 0  v oy t  at 1 2
2 yh gt (2)
2
2) A partir d’estes equacions podem obtindre l’equació del moviment , y=f(x)

Aïllant t de l’equació (1) i substituint en (2) s’obté:

2
x 1  x  g 2
t y  h  g   yh 2 x
vx 2  vx  2v x
Com podem comprovar l’equació es correspon amb la d’una paràbola
g
y  ax  c
2
on a   y ch
2v x2
 Unitat 5 Cinemàtica

3) El vector de posició del mòbil és:

     g 2 
rxiy j r  v x t i  (h - t ) j (m si t en s)
2
4) El vector velocitat és igual a:
  
 dr 
v v  vx i - g t j (m/s si t en s)
dt
5) El vector acceleració és igual a:
  
 dv
a a  g j (m/s2)
dt
 Unidad 7 Cinemática II

Ex. L'esquema adjunt representa un llançament horitzontal. Dibuixa els vectors

posició, velocitat i acceleració corresponents als punts de la trajectòria indicats.

Applet
 Unitat 5 Cinemàtica
5.2. El tir oblic
El tir oblic és aquell que es produeix quan es llança un objecte des d'un pla
horitzontal format un angle  amb aquest.

És el resultat de la composició d'un MRU en la direcció horitzontal i un MRUA

en la direcció vertical.
 Unitat 5 Cinemàtica

Per a la seua descripció situem l'origen del sistema de coordenades en el punt de

llançament.
El moviment que experimenta l'objecte presenta les següents característiques:

1) Llancem un objecte (mòbil) amb una velocitat inicial v0 formant un angle  amb
el pla horitzontal. Les components cartesianes de la velocitat seran:

v 0 x  v 0 cos 
v 0 y  v 0 sen

2) Les posicions del mòbil estan determinades per les equacions:

x  x0  v x t x  v 0 t cos  (1)

1 2 1 2
y  y 0  v oy t  a t y  v 0 t sen  gt (2)
2 2
 Unitat 5 Cinemàtica

3) A partir de les equacions anteriors podem obtindre l'equació de la trajectòria.

Aïllant t de l'equació (1) i substituint en (2), s'obté:

x x 1 x2
t y  v0 sen  g 2
vo cos  v0 cos  2 v0 cos 2 

g
y  x tg  x 2

2 v 02 cos 2 

Aquesta equació es correspon amb l'equació d'una paràbola y=ax 2+bx, on

g
a y b  tg
2v 0 cos 
2 2
 Unitat 5 Cinemàtica

4) El vector de posició del mòbil es igual a:

     g 2 
rxiy j r  v 0 t cos  i  (v 0 t sen - t ) j (m si t en s)
2

5) El vector velocitat del mòbil és igual a:

  
 dr 
v v  v0 cos i  (v 0 sen - g t) j (m/s si t en s)
dt
6) El vector acceleració del mòbil és igual a:


 dv  
a a  g j (m/s2)
dt
 Unitat 5 Cinemàtica

6.1. Característiques més importants del movimient oblíc

a) Altura màxima: Quan la component vertical del vector velocitat

vy  0
s'anul·la, és a decir,

 Quan la component vertical del vector de posició s’anul·la, és

b) Abast màxim:
a dir, ry  0

1 2 v 0 sen
y  v 0 t sen  gt 2  0 t
2 g
2v o2 sen cos 
x  v 0 t cos  x max 
g
Com 2 sen cos  sen2
, l’expressió que dóna l'abast màxim és:

2v o2 sen2
x max 
g
 Unitat 5 Cinemàtica
Aquesta expressió permet obtindre dues conclusions:
1) Per a una velocitat de llançament donada, s'obté un abast màxima amb
un angle d'elevació de 45°, ja que sen (2·45) = 1.

2) Per a una velocitat inicial determinada, com sen2  sen180  2

,es pot aconseguir el mateix abast per a dos angles d'elevació
complementaris; per exemple, 30° i 60°. No obstant això, caurà abans el cos
que haja sigut llançat amb menor angle d'elevació. Simulació

c) Velocitat en qualsevol instant: S'obté calculant el mòdul del vector

velocitat en qualsevol instant.
   
v  vxi  v y j v  v x2  v 2y

d) Direcció del mòbil en qualsevol instant: Ve donada per l'angle que

forma el vector de posició o el vector de velocitat, en aqueix instant
considerat.
 Unitat 5 Cinemàtica
La següent gràfica es correspon amb un moviment parabòlic. Indica què els
ocorre als vectors velocitat i acceleració en diversos punts de la trajectòria
(inicial, punt intermedi de pujada, punt més alt, punt intermedi de baixada i
punt d'impacte).

Simulació 1 Simulació 2