My  Strongest  Suit/  Cap  més  virtut    

                                                                                                                     from  Aída  
 
AMNERIS:
De grans hem d’afrontar un munt d’obstacles,
de modes repugnants i bons consells:
fer goig, cuidar-se, cal ser educada.
I d’altres sacrificis i turments.
Cal ser culta? Sí? Quina tortura! Formes? Va! Això no val per res.
L’important no és l’interior, diem algunes:
jo sóc el que veus, el que em vesteix.

El meu nou Déu és la roba,

sóc deixeble de la moda,
tant si ve a ratlles com si ve a quadrets.
Hi ha una norma ben senzilla:
si el teixit és cosa fina aleshores és quan una s’exhibeix.

AMNERIS:
Al bressol ja ets a la vista, morta i tot al llit s’hi fixen.
Vés en compte perquè això no fa per tu.
Aniria abans en bata que amb la roba més barata.
Sé vestir, no em cal tenir
cap més virtut
AMNERIS COR:
Ah Ah Ah Ah Ah Ah. Com m’hi veig! Com t’hi veig! Tant comprar! Quin mareig!

AMNERIS:
Vagi al centre o sigui a casa, al migdia, a mitja tarda,
cada trau del meu vestit va ben travat.
AMNERIS COR:
Uh, uh, uh, ah. Uh, uh, uh, ah. Uh, uh, uh, ah. Va ben travat!
AMNERIS:
Siguin llaços, siguin cintes, siguin pantys, siguin mitges,
no mostrar què tens mereix ser castigat.
AMNERIS COR:
Uh, uh, uh, ah. Uh, uh, uh, ah. Uh, uh, uh, ah. Castigat!
AMNERIS:
I a les poques que s’ho valen
faig que vinguin cap a casa
a mirar el meu vestidor, el meu orgull.
AMNERIS COR:
Uh, com m’hi veig! Uh, com t’hi veig! Uh, tant comprar!
Mirem el teu vestidor!
AMNERIS:
Tant de festa com a casa,
la qüestió és que sóc massa.
A qui li cal tenir cap més virtut?
AMNERIS COR:
Uh, casa, casa. Uh, massa, massa.
Uuuuuh, ah. Com m’hi veig, com t’hi veig. Tant comprar, quin mareig!
AMNERIS:
Jo sóc el que veus. Que bé tant comprar! Quin mareig!
Porteu-me’n tants com n’hi hagi. Vull vestits, sí! Tants com calguin Més magnífics,
més esplèndids: tot ho vull.
AMNERIS COR:
Com m’hi veig, com t’hi veig. Tant comprar, quin mareig! Com m’hi veig, com t’hi
veig. Tant comprar, quin mareig! Com m’hi veig, com t’hi veig. Tant comprar....
N’hi hagi. Com calguin. Més magnífics, més esplèndids.

AMNERIS:
Més autèntics, més insòlits, més hipnòtics, més eròtics, Més autèntics, més insòlits. I no
em cal tenir cap més virtut! Cap més virtut! Ja saps que jo sóc el que veus. I no em cal
tenir cap més virtut!
AMNERIS COR:
Més autèntics, més insòlits.
Com m’hi veig, com t’hi veig. Tant comprar, quin mareig!
I no em cal tenir cap més...
Jo sóc el que veus! Jo sóc el que veus! Jo sóc el que veus!
I no em cal tenir cap més...

(interludi musical)

AMNERIS:
Poooorteu-me’n tants com n’hi hagi.
Vull vestits, sí! Tants com calguin
Més magnífics, més esplèndids: tot ho vull.
Més autèntics, més insòlits, més hipnòtics, més eròtics.
I no em cal tenir cap més virtut!
Ja saps que jo sóc el que veus.
I no em cal tenir cap més vir... Cap més vir... Cap més vir... Cap més vir... Cap més
vir... Cap més virtut!
AMNERIS COR:
N’hi hagi. Com calguin.
Més magnífics, més esplèndids.
Més autèntics. més insòlits, més hipnòtics, més eròtics.
I no em cal tenir...
Jo sóc el que veus! Jo sóc el que veus! Jo sóc el que veus!
I no em cal tenir cap més vir..
Uuuuuuh. Uuuuuuh.
Cap més vir... Cap més vir... Cap més virtut!