n8

Dimensió lingüística i simbòlica de l'individu

8.3 LLENGUATGE COMÚ I FORMAL

Diferències entre llenguatges comuns i artificials

Els llenguatges humans es poden classificar en comuns o ordinaris, artificials i metallenguatges.

 Els llenguatges comuns són les diferents llengües que s'utilitzen per a la comunicació
ordinària S'aprenen, en primera instància, a l'entorn familiar i s'usen normalment en gairebé
tots els processos de comunicació, inclosos els processos de comunicació científica.
 Els llenguatges artificials són construïts per tècnics i científics per formular amb major
precisió els coneixements de les seves respectives matèries, evitant els inconvenients que
per la seva diversitat de funcions planteja freqüentment el llenguatge comú.
 Metallenguatge és el llenguatge que s'utilitza per parlar d'un altre llenguatge que es
considera com llenguatge objecte. Exemple: el llenguatge que indica el que han de fer els
actors en una obra de teatre. El que diuen a l'escenari és un llenguatge objecte i les
indicacions de com han de dir-ho és un metallenguatge.

En el següent paràgraf d'Alfredo Deaño es ressalten les diferències entre els llenguatges
comuns, anomenats naturals en el text, i els llenguatges artificials.

« La distinció entre llenguatges naturals i llenguatges artificials és a primera vista molt clara. Els
llenguatges naturals els heretem. Els llenguatges artificials els construïm. Els llenguatges naturals
són les llengües, creades i recreades constantment per l'espècie en el transcurs de molts segles i
transmeses a cada individu en el transcurs de pocs anys. Els llenguatges naturals són els que
parlem tots els dies, aquests complexos instruments de comunicació que només les gramàtiques
generatives semblen avui capaços de descriure de manera relativament adequat, aquests
llenguatges que, dita de manera rudimentària, es componen, en el fons, d'un lèxic –finit i d'un
conjunt de regles que permeten combinar fins a l'infinit els elements d'aquest lèxic. Els
llenguatges són, segon diria Wittgenstein, «una forma de vida». Parlar és part de la nostra
història natural com passejar, com beure o com jugar Per això, per ser tan natural i inevitable, per
constituir una component tan profunda del nostre comportament, per aquesta raó és el llenguatge
tan fugisser, tan difícil de comprendre, d'aïllar, d'envoltar científicament…
El que laxament estem anomenant "llenguatges artificials" són pel general llenguatges de
precisió, mitjans artificiosos d'expressió construïts pels científics a fi de poder formular amb major
justesa les relacions entre els objectes estudiats per les seves ciències respectives. Parlar, com
hem vist, és essencialment recrear el llenguatge. L'explotació d'aquesta possibilitat de recreació
constant que el llenguatge ofereix es manifesta d'una manera pura i premeditada en la tasca dels
constructors de llenguatges amb fins científics…
Els càlculs són, naturalment, artificials. Els càlculs no són, pròpiament llenguatges. Un càlcul és
una pura estructura, un sistema de relacions…
Els càlculs i els jocs s'assemblen que són autàrquics, que ni uns ni altres fan referència a res aliè
a ells, que uns i altres manquen d'una altra finalitat que no sigui calcular o jugar. En els dos casos
establim unes regles per combinar uns certs elements: no atenir-se les regles significa
simplement deixar d'operar amb aquest determinat càlcul, «sortir del joc». L'essencial d'un càlcul
és el seu caràcter exclusivament formal. Dit d'una altra manera: la seva naturalesa purament
sintàctica. »
Deaño, Alfredo: Introducció a la lògica formal. Alianza Editorial, Madrid, 1975.

Filosofia 1r 1-2
n8
Dimensió lingüística i simbòlica de l'individu
8.3 LLENGUATGE COMÚ I FORMAL

ACTIVITATS
1. Quines són les diferències, segons l'autor, entre llenguatges naturals i llenguatges artificials.
2. Per Què un càlcul no és llenguatge?
3. A què es refereix l'autor quan parla de «llenguatges naturals», et sembla adequada aquesta
denominació? Explica la resposta.
4. Fes una taula on apareguin les semblances entre un càlcul i un joc.

Filosofia 1r 2-2