EL CAS DE L’ANNA O.

PSICOLOGIA.
Aina Miró

1r BATXILLERAT B

ÍNDEX
1. Qui era Anna O?
2. La Histèria: pensament de Freud.
3. Quina relació tenia Breuer amb la pacient?
4. Símptomes de la malaltia.
5. Quines causes li va provocar la malaltia a l’Anna O?
6. Perquè Breuer va abandonar a la pacient?
7. Com remet la malaltia i que farà Breuer?
8. Conclusió.

1. Qui era Anna O?

Pá gina 2
Bertha Pappenheim coneguda també amb el pseudònim Anna
O. va ser una feminista austríaca jueva, coneguda com a
defensora dels drets de la dona i l’infant. Va introduir a les dones
jueves alemanyes en les qüestions plantejades pel feminisme i
les va animar a exigir drets polítics, econòmics i socials.

L'any 1880, aquesta jove de 21 anys va començar a tenir certs

trastorns psicològics quan el seu pare va caure malalt d'un
abscés de pulmó.

2. La Histèria: pensament de Freud.

Freud defineix a la histèria com aquesta neurosi que té origen en

un incident sexual, el record no ha pogut ser elaborat
associativament, transformant-se en patogen i provocant un
símptoma.

Aquest incident sexual es converteix en un record reprimit d'una

temptativa de seducció (fantasia de seducció) però només es
torna traumàtic retroactivament quan esdevé un segon incident
que convoca el primer.

En aquest moment és quan el símptoma fa la seva aparició.

Freud designa la histèria com una malaltia que ofereix quadres

clínics molt variats que simbolitzen un conflicte psíquic que
s'originen per una trobada sexual a la infantesa.

3. Quina relació tenia Breuer amb la pacient?

Pá gina 3
Breuer va ser un metge, fisiòleg i psicòleg austríac. Creador del
mètode catàrtic pel tractament de les psicopatologies de la
histèria.

Breuer i Freud, com metges clínics, ja venien atenent en paral·lel

a pacients amb trastorns psíquics, especialment a dones de la
burgesia de Viena amb símptomes histèrics, però és a partir del
tractament a Anna O. (pseudònim donat per Josef Breuer a
Bertha Pappenheim per protegir la seva identitat) que Breuer
desenvolupa els primers estudis sobre la patologia histèrica.

A partir d'aquest moment, on Anna O empitjora el seu estat,

Breuer la veu diverses vegades al dia, l'alimenta personalment
amb la seva mà i Anna O, ja no acceptava aliment de cap altra
persona. És en aquest moment quan Anna O parla de la cura per
la paraula ( "talking cure"). Dos mesos més tard, a causa dels
seus impulsos suïcides, es va traslladar al camp on el seu metge
la seguia veient diverses vegades per setmana.

4. Símptomes de la malaltia

Pá gina 4
Al ser-li prohibit la cura del seu pare, la extrema dedicació l'havia
portat a deixar de menjar, el quadre s'agreuja i es va presenta
una histèria; on es presentaven símptomes principals que
afectaven els ulls amb: estrabisme i diplopia.

Hi havia igualment, paràlisi de coll, mals de cap, anestèsia del

braç dret així com contracció de la meitat dreta de el cos.
Aquests símptomes es van estendre finalment per tot el cos.

Entrava en una mena de "tràngols" que ella deia "núvols". Patia

al·lucinacions en què veia serps i calaveres. Es quedava muda. Es
paralitzava.

No podia beure líquids. A vegades oblidava la seva llengua

materna, l'alemany, i només podia parlar en anglès o francès.

Tot això acompanyat d'irritabilitat, trencament de vestits,

destrucció d'objectes i vociferacions.

Quan mor el pare a l'abril de 1881, després de dos dies de

postració, el quadre s'agreuja amb l'aparició d'una ceguesa
histèrica consistent, en què la malalta no veia a algunes persones
que es trobaven davant d'ella.

A més hi va haver un clar enfortiment de les actituds

anorèxiques.

Pá gina 5
 5. Quines causes li va provocar la malaltia a l’Anna O?

Hi han dos causes claus les quals li va provocar la malaltia a

l’Anna O:

 L’atenció i la dedicació que li va donar al seu pare quan va

caure malalt, va començar a provocar-li certs transtorns
psicològics, i va acabar enmalantint.
 Quan va morir el seu pare, va portar a cap l’empitjorament
de la malaltia que sofria l’Anna, i va ser llavors quan va
començar a desembolupar simptomes greus.

6. Perquè Breuer va abandonar a la pacient?

Breuer va abandonar a la seva pacient a causa de la gelosia de la

seva esposa Matilde, al dedicar-li tant de temps a l’Anna.

Seguidament donada la desaparició dels simptomes de la

malaltia, va donar el tractament per acabat. Però la mateixa nit
va sofrir un embaràs psicològic i Breuer va reconeixer que el
tractament no havia fet efecte i va ficar a la seva pacient en
mans de Freud. Que va ser llavors quan va començar a millorar el
seu estat.

7. Com remet la malaltia i que farà Breuer?

Pá gina 6
 I. Incubació latent: Aquesta etapa va des de juliol de 1880 i
fins aproximadament el 10 de desembre d'aquest mateix
any, moment en què la malaltia d'Anna comença a emergir
de forma clara.

II. La malaltia manifesta: Aquí els símptomes estan en el seu

punt més àlgid, però paral·lelament Anna comença a
mostrar una certa recuperació gràcies al tractament,
malauradament aquesta recuperació va ser interrompuda a
l'abril de 1881, quan el seu pare malalt mor. Aquest fet va
afectar Anna greument i el 7 de juny de 1881 comença a
mostrar tendències suïcides.

III. Somnambulisme intermitent: Entre abril i desembre de

1881, Anna comença a experimentar un somnambulisme
diari, però el seu comportament és aparentment normal.

IV. Recuperació: Breuer afirma que, després del seu

tractament, Anna realitza una lenta recuperació de la seva
malaltia, que s'allarga fins al juny de 1882.

8. Conclusió.

Pá gina 7
A la tardor, la pacient va tornar a la ciutat, però es va posar a
viure en una casa diferent d’on havia emmalaltit, i el seu estat
físic i mental era tolerable. Pel desembre, però, el seu estat va
empitjorar. Pels volts de Nadal, els seus relats ja no eren nous,
sinó que parlaven dels fantasmes i situacions viscuts just el 1880,
un any abans, quan va haver de deixar el seu pare i ella va estar
malalta. A partir d’aleshores els dos estats de consciència
s’alternaven de la manera següent:al matí, cada cop tenia més
absències, i al capvespre ja només vivia en les absències. En el
primer estat, vivia l’hivern de 1881-1882, mentre que en el segon
estat vivia l’hivern de 1880-1881 i havia oblidat tot el que va
passar després, excepte la mort del pare. El trasllat un any
enrere era tan intens que confonia el seu nou domicili amb
l’anterior i quan volia dirigir-se a la porta xocava contra l’estufa
perquè estava situada, en relació a la finestra, en el mateix lloc
que la porta de la seva antiga habitació. Aquesta situació va
durar fins al juny de 1882, quan va deixar d’estar malalta”.

Pá gina 8