Video: Pasqual Maragall

President de Catalunya des de el 2003 - 2006.

Lo normal hagués sigut pensar que era per un tema d'estrès i cansament.

Malgrat els avenços no hi ha manera de retrocedir o de fer que la malaltia no avança. el més
difícil és el primer moment en que se li diu a la família que la malaltia s’ha iniciat.

Metges, es van donar compte que era una esperança excepcional (una persona excepcional)
per tots els pacients, era important que trascuris un temps per meditar si volia fer pública la
situació en la què es trobava.

Octubre del 2007 → considera que fent publica la seva malaltia pot millor la consideració
social de la malaltia D'alzheimer.

Sempre ha estat enganxat a la música, però no escolta discs nous, sino va a buscar els antics,
serà molt feliç perquè la memòria musical és l’última que es perd.

Fundació Pasqual Maragall:

- Jordi Camí → director de la fundació.
- Objectiu: crear un centre d'excel·lència a barcelona perquè hi hagin canvis
revolucionaria.

Clínica Mayo EUA: El cervell s’encongeix sobretot la part del cervell de la memòria i s'estén
cap a la part d’atenció de llenguatge i sobretot afecten els lòbuls que influeixen la orientació
de l’espai.

Experimento con ratones para ver si el fármaco es eficaz para revertir las dificultades del
cerebro. Laberinto de Morris piscina de agua y ver si los ratos localizan a través de pistas
visuales una plataforma, y vamos a ver como un ratón con alzheimer va a tardar más en
encontrar la plataforma a diferencia de un ratón que no sufra alzheimer. Un ratón normal
tarda unos 10 segundos para encontrar la plataforma con la ayuda de las pistas luminarias.

La proteina s’acumula d’una forma anormal a les neurones, i per tant les neurones
progressivament es van morint. El TAU es una de les proteïnes que s’altera, i s’acumula a les
neurones. El que primer es perd és el més recent, i té dificultats alhora d’aprendre a fer coses
noves.

Processant el grup de sang per extreure el material genètic, acaben extreien el DNA en
plaques i cadascun dels tubs contenen el DNA d’un pacient diferent. En el genoma dels
podem veure les diferències entre els diferents pacients que pateixen l'Alzheimer i les
mutacions que poden arribar a patir.
Després dels 65 - 70 anys, es quan hi ha més possibilitats de que apareix la malaltia de
l’Alzheimer, saben que hi ha un gen que es diu APOE que ens indica que té més risc de patir
la malaltia. Creiem que la malaltia sorgeix d’una combinació de factors genètics i no
genètics, els estudis van destinats a saber d’on sorgeix la malaltia. Fan un seguiment amb
persona que no pateixen la malaltia per veure si al final la desenvoluparan o no, i veure les
diferències que hi ha entre les persones que la desenvolupament i les que no, d’aquesta
manera poden arribar a conèixer més els factors de risc de l’Alzheimer.

En els països occidentals i ha molta més gent que pateix aquesta malaltia. La hipertensió,
diabetis, obesitat i fumar es consideren factors de risc (Rotterdam, Holanda) en l’edat mitjana
per més endavant desenvolupar la malaltia de l’Alzheimer.

Hi havia poca gent interessada amb aquesta malaltia, i per tant hi havia poc finançament.

Congrés anual Alzheimer:

Guim Maragall: S’aprofita del personatge per poder fer tot el que li dongui la gana.

Cada vegada és més conscient de la seva discapacitat, de moment te moments d’angoixa i

està veient com la malaltia s’apropa. Es despista més, però ell no vol que ningú li tregui
autonomia ni el prohibeixi a fer res.

Les desorientacions, les faltes d’atenció, quan van tornar després de l’estiu, la dona de
Pasqual va notar un gran canvi.

Després de la conferència que va fer Pasqual sobre que el pacient a de prendre les seves
decisions, va sortir molt enfada perque la seva exigencia de llibertat li està matant la seva
llibertat. Va introduir el terme de sobre protecció. Al malalt no se’l ha de sobreprotegir
perquè perd la seva llibertat.

Lo important es que aprengui no a que li faci mal que arribi un dia en que el Pasqual la miri i
senti que ja no l’estima, i per tant, fer-li veure que aquest fet és conseqüència de la malaltia.

De tant en quan ve una de les filles, per cuidar-se’n d’ell i poder fer-li el relleu amb algú de la
familia que esta cada dia cuidant-lo. Els fills consideren que han de començar a organitzar-se
millor per cuidar d’ell.

Hi ha hagut una presa de consciència per part de tota la família i saben que s’han de preparar
però no saben de què perquè no saben mai què passarà.

Consideren desde la feina que no hi haurà més discursos d'homenatge per temor a que es
quedi amb blanc.
Pasqual no té cap ganes de desactivar-se totalment perquè és molt conscient de la seva
malaltia i del què pot passar. (Exerceix molt la seva memòria, escolta música, mira
fotografies per reconèixer a la gent…)

Els que no estan malalts tenen por d’apropar-se a la malaltia per tal de convertir-se en malalts
i per tant posen barreres i hospitalitzen als malalts, els posen en residències … La decisió
d’on a de viure el pacient un cop la malaltia està en els estadis avançats, es depenent de la
situació familiar. Cada família és lliure de decidir on ha de viure el malalt.

La Friends of Pasqual Maragall Foundation: poden ajudar a fer créixer el projecte que
tenen en ment, i creuen que es un bon projecte, per tal d’arribar a més gent i rebre més ajudes,
finançament i visió d’aquesta malaltia, i que la ciencia s’ho mereix. Quan estava a Nova
York, va anar a visitar el pist on vivia ell quan estudia allà.

Té records de coses del passat, però difícilment en té de recents. Per tant, la memòria a curt
termini es perd abans. Per exemple, quan Pasqual Maragall va viure a NY o va ser alcalde de
BCN o recordarà gairebé tota la vida, ja que té un pes emocional important.

Quan la malaltia avança el comportament es pot tornar inadequat, els lòbuls frontals perden
les seves funcions i es quan el pacient es deshinibeix. El seu comportament pot avergonyir a
la família o als qui l’envolten, ja que és un comportament nou que el pacient/ malalt mai
havia tingut.

La dona del Pasqual Maragall, no perd l’esperança, i creu que hi haurà una compensació
trobant una solució per aquesta malaltia, i que sigui una malaltia amb prevenció, és a dir, que
no es desenvolupa la malaltia.

La malaltia és molt llarga i apareix molt abans que apareixin els primers símptomes.
aleshores, seria important que es pogués detectar abans que es comencin a manifestar els
primers símptomes però és molt difícil de detectar. es diagnostica tard i quan els malalts ja
tenen la malaltia al damunt i és un moment en el que ja no s’hi pot fer res perquè ja està molt
avançada. Tenen hipótesis de que la malaltia comença 20 anys o més abans dels primers
símptomes dels pacients a partir d’allà s'anirà formanant tot.

Buenos Aires: Va a visitar la seva filla ja que volia conèixer la seva neta.

Quan estàs segur que et trobes en una malaltia que acaba malament, el fet de ser la cobaya
d’un assaig no et preocupa tant, i la família i els doctors no volen trencar-li l’esperança al
Pasqual de lluitar per combatre la malaltia.

Desinhibició en l’Alzheimer segons Pasqual: fas coses políticament inadequades i té una

sensació corporal estranya. Sensació de que no saps ni qui ets tu mateix.
Havien de decidir l’orientació que volien que portes la fundació de Pasqual. EL seu germà
diu que té la sensació de que el Pasqual té cada cop menys interès, i es fa dur veure perquè hi
ha molta gent que està lluitant per aquesta malaltia per ell. El problema no ve quan ell deixi
de reconèixer a la gent, sinó quan la propia familia no reconeix al pare (Pasqual).

No és que estigui pitjor, sinó que ha arribat el moment en el que ell ja no és conscient del seu
determinat estat.

Alguns científics creuen que hi huarà una epidemia d’Alzheimer, i que aquest podria arribar a
saturar la sanitat, i per tant que buscar la solució per tal de prevenir aquesta malaltia, és fet
vital.