LLEGAT I RECONEIXEMENT EL QUE DIC (presentació)

Antiguitat
Hipàtia era com una "màrtir de la filosofia". Els filòsofs van adoptar actituds referents
al sistema i creences d’Hipàtia i se separaven de les masses cristianes.
Edat mitjana
Els cristians van combinar la mort d'Hipàtia amb les històries dels màrtirs Dacians i
es va convertir en part de la base de la llegenda de Santa Caterina d'Alexandria, una
verge màrtir. Es va escriure l'enciclopèdia bizantina Suda on apareixia una gran
entrada sobre la vida d'Hipàtia i l'intel·lectual bizantí Photius inclou un relat sobre
Hipàtia a la seva Bibliotheca. Apareixen dones amb el pensament d'Hipàtia (Eudokia
Makrembolitissa → 2a Hipàtia).

Primer període modern

Alguns erudits deistes van inventar una teoria anticatòlica de l'assassinat d'Hipàtia
(cristians van matar Hipàtia), es van fer obres de teatre sobre Hipàtia i es va fer una
entrada sobre ella al Dictionnaire philosophique. La gent se centra més en qui va
matar a Hipàtia que no en ella i el seu pensament.
Segle XIX
Els autors literaris europeus van filar la llegenda d'Hipàtia com a part del
neohel·lenisme (moviment que romantitzava els antics grecs i els seus valors). Es
van escriure 2 poemes, una novel·la i teatres sobre ella i una novel·la. Es va
promoure la visió romàntica d'Hipàtia com "l'últim dels hel·lens". Filòsofs i científics
van descriure Hipàtia com l'última representant de la ciència i la investigació lliure
abans de la decadència medieval. Es va considerar Hipàtia com la primera famosa
"bruixa" castigada sota l'autoritat cristiana.
Segle XX
El 1908, l'escriptor nord-americà Elbert Hubbard va publicar una suposada biografia
d'Hipàtia. El llibre és gairebé una obra de ficció, ja que la informació que conté no es
troba en cap font antiga. Tot i això va ser utilitzada per fer diversos articles, llibres,
una sèrie (Cosmos) i un curs d'història medieval. La il·lustració de la portada del
llibre, un dibuix d'Hipàtia, s'ha convertit en la imatge més icònica d'ella.
La vida i mort d'Hipàtia es va començar a manifestar en moviments pels drets de les
dones, ja que consideraven el seu assassinat com un acte antifeminista i va
provocar un canvi en el tractament de les dones. Es va convertir en un referent i
algunes revistes feministes van rebre el seu nom: Hipàtia: Feminist Studies (Atenes)
i Hipàtia: A Journal of Feminist Philosophy (Estats Units). Dora Russell va publicar
un llibre sobre l'educació inadequada de les dones i la desigualtat amb el títol
Hipàtia.
La mort d'Hipàtia va ser considerada simbòlica per a alguns historiadors
(l'assassinat d'Hipàtia va marcar el final de l'antiguitat clàssica o la caiguda de la
vida intel·lectual alexandrina),
La peça d'art de Judy Chicago, The Dinner Party, atorga a Hipàtia un lloc a la taula.
El corredor de taula representa deesses hel·lenístiques plorant per la seva mort.

Segle XXI
La vida d'Hipàtia continua sent ficcionada per autors de molts països i idiomes en
pel·lícules, novel·les, sèries... Alguns dels arguments per aquestes van ser:
-L'interès amorós d'un heroi descendent d'un sàtir (semidéu silvestre) i una dona
que formava part de les "hipàties" (comunitat femenina de deixebles d'Hipàtia).
-La raó perquè Hipàtia va començar a ensenyar
-L'assassinat d'Hipàtia a través dels ulls d'un testimoni
-Hipàtia descrita com una guia que introdueix la filosofia neoplatònica i els exercicis
per a la vida moderna.
-Hipàtia és una viatgera del temps dels Estats Units del segle XXI.
-Hipàtia representa una de les poques filòsofes antigues elegibles per al cel, per no
haver defensat l'esclavitud.

La pel·lícula Àgora (2009), és una dramatització de ficció dels últims anys d’Hipàtia,
que pretenia criticar el fonamentalisme cristià contemporani i emfatitzar els estudis
astronòmics i mecànics d'Hipàtia en lloc de la seva filosofia. També reivindicava les
restriccions imposades a les dones per l'església paleocristiana, incloent-hi
representacions d'Hipàtia sent assaltada sexualment. La pel·lícula, però, conté
nombroses inexactituds històriques, ja que va fer servir de base pel guió diverses
fonts que ja contenia informació fictícia.

Existeix un cràter i un espadat lunar batejats amb el seu nom. També apareix a la
novel·la "El jardí d'Hipàtia" escrita per Olalla García. El premi europeu de ciència
Hipàtia té el seu nom en reconeixement en la contribució de les dones al progrés
científic. També Isabel-Clara Simó li va dedicar el poema Hipàties, la sàvia.

Hipàtia va ajudar en la millora l'astrolabi (estri per saber la posició dels astres).
Gràcies a aquesta invenció, avui tenim telescopis i podem saber tot el que sabem
dels astres. També va ajudar en la millora de l’hidròmetre (mesura el pes dels líquids
i l’hidroscopi (mesura el nivell de l’aigua) i va ajudar en la creació d’un aeròmetre
(mesura la densitat relativa dels líquids).
Hipàtia va dedicar tota la seva vida a ajudar-nos a entendre l'univers. Gràcies a la
seva contribució científica podrem intentar resoldre els problemes als quals la
humanitat s'enfronta.

El llegat d'Hipàtia són les idees pels quals va morir assassinada, ja que no va voler
renunciar a elles, a part de les seves contribucions en els camps de l'astronomia i
matemàtica. La vida d'Hipàtia també ens recorda que algunes crueltats que
passaven en aquella època, com matar a algú per no pensar com els altres,
segueixen passant avui dia i que és una cosa que com a societat no hauríem de
permetre.