QUÈ S’AMAGA DARRERE

EL GRAN CLÀSSIC DE
SHAKESPEARE?
 Hamlet – William Shakespeare

«La locura acierta a veces cuando el juicio y la cordura no dan fruto»

William Shakespeare

2/2
 Hamlet – William Shakespeare

ÍNDEX
0. INTRODUCCIÓ 5
1. WILLIAM SHAKESPEARE I HAMLET 6
1.1 William Shakespeare 6
1.2 Context socio-històric 8
1.3 Hamlet i Shakespeare 8
2. L'EPÍGRAF I ACTUALITAT DELS CLÀSSICS 9
3. LA DRAMATITZACIÓ EN FORMA NOVEL·LADA 10
3.1 Ur Hamlet 10
3.2 Estil i llenguatge 10
3.3 El teatre dins del teatre 11
4. ESTRUCTURA DE L’OBRA 11
5. SIMBOLOGIA DE L’OBRA 13
5.1 El verí 13
5.2 Els canvis de roba de Hamlet 13
5.3 Els fantasmes 13
5.4 El crani de Iorick 13
5.5 El llenguatge botànic 14
5.5.1 Roselles 14
5.5.2 Orquídies 14
5.5.3 Violetes 14
5.6 Rierol 14
6. TEMES I MISSATGES 14
6.1 Temes principals 14
6.1.1 Venjança 15
6.1.2 Falsedat 15
6.1.3 Ambició al poder 16
6.1.4 La mort 16
6.2 Temes secundaris 17
6.2.1 El paper de la dona 17
6.2.2 L’humor 18
6.2.3 El dubte 18
7. PERSONATGES 18
7.1 Personatges principals 19
7.1.1 Hamlet 19
7.1.2 Claudi 19

3/3
 Hamlet – William Shakespeare

7.1.3 Gertrudis 20
7.1.4 Horaci 21
7.1.5 Poloni 21
7.1.6 Ofèlia 22
7.1.7 El Rei Hamlet 22
7.2 Personatges secundaris 23
7.2.1 Laertes 23
7.2.2 Fortimbrás 23
7.2.3 Voltimand i Corneli 24
7.2.4 Bernat i Marcel 24
7.2.6 Reinard 24
7.2.7 Rosencrantz i Guildenstern 24
7.2.8 Osric 24
7.2.9 Dos enterramorts 25
7.2.10 Els actors 25
8. MONÒLEG 25
9. ANÀLISI COMPARATIU AMB VERSIONS CINEMATOGRÀFIQUES 26
9.1 Shakespeare in love – Final Action 26
9.2 To be or not to be - Kenneth Branagh 27
9.3 Alas, Poor Yorick - Hamlet 28
10. CONCLUSIONS 28
11. FONTS D’INFORMACIÓ 29

4/4
 Hamlet – William Shakespeare

​0. INTRODUCCIÓ

Hamlet és la peça teatral més coneguda i criticada de la història. Escrita per William
Shakespeare entre el 1599 i el 1603 s'ha convertit en un clàssic universal.

L'obra narra la història d'un príncep, Hamlet, que després de veure el fantasma del seu
pare i aquest demanar-li que es vengi de la seva mort, decideix fingir que està boig per a
poder aconseguir els seus objectius. Es preguntarà i buscarà respostes internes sobre la
seva existència en aquest món, deixarà de banda tot allò que l'allunyi del seu objectiu,
com l'amor d'Ofèlia i seguirà fins a endavant fins que seu desig de venjança esdevingui un
desig de justícia.

Mai he sabut res de Hamlet, però sempre en sentir parlar que era un dels grans clàssics
de la literatura em preguntava que hi havia darrere aquesta obra i m'imposava
involuntàriament unes altes expectatives d'ella.

La meva entrada a la Universitat m'ha donat l'oportunitat de desvelar el que s'amaga

darrere de Hamlet i així poder conèixer a fons tots els aspectes de l'obra.

Per a dur a terme aquest treball m'he proposat dos objectius principals: conèixer perquè
Hamlet és tan important i esbrinar la simbologia de l'obra.

Com en qualsevol altre treball, per a seguir els objectius s'ha de seguir una metodologia i
jo m'he proposat la següent:

5/5
 Hamlet – William Shakespeare

Fer una recerca bibliogràfica de llibres, pàgines webs i vídeos.

Llegir-me el llibre per segona vegada.
Prendre apunts mentre feia la lectura.

​1. WILLIAM SHAKESPEARE I HAMLET

​1.1 William Shakespeare

William Shakespeare va ser un dramaturg i poeta anglès. Era el tercer dels vuit fills de
John Shakespeare, un comerciant i polític local, i Mary Arden, la família de la qual havia
sofert persecucions religioses derivades de la seva confessió catòlica. És per això que es
coneix poc de la infantesa i adolescència de William Shakespeare.

Podria ser que estudiés en la Grammar Schoolde de la seva localitat natal, però es
desconeix quants anys i en quines circumstàncies. També sembla probable que
abandonés l'escola a d’hora a causa de les dificultats econòmiques per les quals
travessava el seu pare. I és per aquest motiu que no va poder cursar estudis universitaris.

Es va casar amb Anne Hathaway a 18 anys amb qui va tenir una filla i dos bessons.
Sempre s'ha considerat a Shakespeare com una persona culta, però no en excés, i això
ha possibilitat el naixement de teories segons les quals hauria estat tan sols l'home de
palla d'algú desitjós de romandre en l'anonimat literari. A això també ha contribuït el fet
que no es disposi en absolut d'escrits o cartes personals de l'autor, que sembla que
només va escriure, a part de la seva producció poètica, obres per a l'escena.

La carrera de Shakespeare com a dramaturg va començar després del seu trasllat a

Londres, on ràpidament va adquirir fama i popularitat en el seu treball amb el teatre per a
la companyia Chaberlain’s Men, més tard coneguda com a King’s Men. Allà es va fer un
actor i autor famós.

La seva estada en la capital britànica va des del 1590 fins al 1613, i ja en aquest últim any
va ser quan va deixar el teatre i va tornar a la seva localitat natal, on va adquirir una casa

6/6
 Hamlet – William Shakespeare

coneguda com a New Plau, mentre invertia en béns immobles de Londres la fortuna que
havia aconseguit reunir.

La publicació, en 1593, del seu poema Venus i Adonis, molt ben acollit en els ambients
literaris londinencs, va ser un dels seus primers èxits. De la seva producció poètica
posterior cal destacar La violació de Lucrècia (1594) i els Sonets (1609), de temàtica
amorosa i que per si sols es van situar entre les grans obres de la poesia anglosaxona.

La seva activitat com a dramaturg és el que va donar fama a Shakespeare en l'època. La

seva obra, en total catorze comèdies, deu tragèdies i deu drames històrics, és un
recopilatori de sentiments, dolor i ambicions de l'ànima humana.

La seva carrera literària es divideix en quatre períodes.

El primer es data abans de 1594 i són totes aquelles obres que són altament formals i que
eren fàcils de predir. En aquests primers intents que contenien moltes referències al
teatre medieval, es veu clarament la influència dels primers dramaturgs isabelins com
Cristopher Marlowe.

El segon abarca entre 1594 i 1600. Aquest període marcat pel seu aprofundiment com a
autor teatral va escriure algunes de les seves obres més importants relacionades amb la
història angles i les comèdies alegres. Es destaca sobretot la seva fantasia i el sentit
poètic que tenies les obres d’aquesta època. Algunes de les comèdies són « El somni
d’una nit d’estiu» o «Enric VI», i les dues grans tragèdies que marquen el principi i fan la
d’aquest període són «Romeo i Julieta» l’any 1595 i «Juli Cèsar» al 1599.

A partir de 1600, comença el seu tercer període. En aquest, William Shakespeare publica
les grans tragèdies i les anomenades «comèdies fosques». L’obra de Hamlet va ser
escrita en aquest tercer període de la seva vida. Les tragèdies d’aquest període són les
més profundes de totes les seves obres i aquelles en les que la poesia de la llengua es
converteix en un instrument dramàtic capaç d’enregistrar les evolucions del pensament
humà i les diverses dimensions d’una situació dramàtica. Algunes d’elles són «Otelo»,
«Cleopatra» o Hamlet.

7/7
 Hamlet – William Shakespeare

Finalment, en el seu últim període, a partir de 1608, canvia de registre i escriu amb el
gènere de la tragicomèdia a vegades amb un final feliç en el qual intervé la possibilitat de
reconciliació, com passa en l’obra «Pericles».

Ja al 23 d’abril de 1616 William Shakespeare mort a 52 anys a Strattford.

​1.2 Context socio-històric

Elisabet I regnava a Anglaterra des de feia sis anys quan Shakespeare va néixer el 1564.
Durant aquests anys, Anglaterra passa de ser un país pobre on de mica en mica
s’abandona progressivament el llast medieval a favor d’allò que és renaixentista i es mou
entre el dilema de l’italianisme pur i l’esperit anglosaxó. A més a més, es treballa amb
llibertat creativa. La poesia perd terreny i tot es posa a favor del teatre.

En aquest període hi ha una forta prosperitat d’autors dramàtics, poetes, músics i

pensadors. Una característica molt dominant en l’Anglaterra Elisabetiana és la
coexistència de la brutalitat de costums amb el refinament de la cultura. És a dir, no tots
els homes sabien compondre un sonet o una elegia i alhora saber com manejar una
espasa.

Va ser una època que s’associa molt a William Shakespeare, va ser políticament
conflictiva i socialment influïda per l’humanisme europeu. En les obres shakespearianes
sempre podem entre trobar el fons històric perquè era una època en què els problemes de
l’individu sempre anaven lligats amb els de l’estat.

​1.3 Hamlet i Shakespeare

Hamlet, de 1600, és de les obres més importants que hi ha. Va més enllà de les altres
tragèdies centrades en la venjança i és que en aquesta, retracta molt bé aquesta barreja
d'avarícia i glòria que caracteritza la naturalesa de l’home. És l'obra més famosa de la
cultura occidental i una de les obres literàries que ha tingut més traduccions, anàlisis, i
crítiques.

8/8
 Hamlet – William Shakespeare

A causa de la seva estructura dramàtica, la profunditat de les seves característiques i

d’una línia temporal amb infinites possibles adaptacions, fan que Hamlet pugui ser
interpretada, discutida des d'una àmplia pluralitat de perspectives.

​2. L'EPÍGRAF I ACTUALITAT DELS CLÀSSICS

Un clàssic en la literatura és una obra que es considera com a model digne d’imitació en
l’art o la literatura.

Per a Italo Calvino, un escriptor italià, un clàssic «és un llibre que mai acaba de dir el que
havia de dir». Tot i això, els clàssics principalment són aquells autors o obres que ens
ensenyen algun no que ens commouen i que ens fan interioritzar els seus missatges.

Perquè un autor o obra sigui clàssica no cal que sigui contemporània als fets sinó que
potser de fa molts anys i que encara es conservi la seva importància i activitat literària. Els
clàssics porten les virtualitats de la llengua fins a un punt suprem i engloben aspectes
polítics i creences que van més enllà de la mateixa llengua.

Hamlet clarament és un clàssic perquè l’autor aconsegueix reunir en ella diferents

conflictes humans que transcendeixen al llarg del temps i les fronteres que hi ha: traïció i
venjança, la corrupció política, la bogeria i el pensament i acció. Per tant, a l’obra
shakespeariana ens referim a ella com un clàssic perquè és de les obres més
representatives i transcendents de la humanitat.

Altres exemples de clàssics de la literatura serien: el Quixot de Miquel de Cervantes,

L’Odissea d’Homer o «Madame Bovary» de Gustave Flaubert.

9/9
 Hamlet – William Shakespeare

​3. LA DRAMATITZACIÓ EN FORMA NOVEL·LADA

​3.1 Ur Hamlet

Tal com ens explica el traductor Salvador Oliva en el pròleg de l’obra de Hamlet,
Shakespeare es va inspirar en una obra antiga, perduda i actualment coneguda com a Ur
Hamlet. Aquesta possiblement va ser escrita per Thomas Kyd i va ser de les primeres
llegendes a incorporar un fantasma.

Se sap que la companyia amb la qual treballava Shakespeare, Lord Chamberlain’s Men,
va poder haver comprat l’obra i representar-la per un temps i es diu que Shakespeare la
va modificar. Desafortunadament, com que no queda cap còpia d’Ur-Hamlet no es pot
comparar ni l’estil ni el llenguatge amb l’actual Hamlet.

A més a més, es pot corroborar la inspiració de Shakespeare en aquesta vella llegenda, ja

que l’autor normalment per escriure les seves obres s'inspirava en fets històrics, llegendes
o relats orals per escriure una obra.

​3.2 Estil i llenguatge

El llenguatge de l'obra és cortesà, donant pas a un discurs elaborat i intel·ligent.

En l’obra shakespeariana s’utilitza el mandat, per tant, l’imperatiu per donar ordres als
criats que s’encarreguen de l'entreteniment dels seus amos.

10 / 10
 Hamlet – William Shakespeare

L’actual rei utilitza figures retòriques mentre que el llenguatge d’Horaci, els guàrdies o
l’enterramorts és pla. Claudi es nota que té un alt estatus perquè utilitza el plural de la
reialesa (nosaltres) evocant així els discursos polítics de la Grècia Clàssica.

Hamlet és el personatge que utilitza més retòrica per embellir els textos. Usa metàfores
elaborades, l’anàfora i l'asíndeton. En els seus monòlegs posa estètica a les seves
pròpies paraules. Al llarg de l’obra es veu amb una alta dificultat en dir les coses
directament i en lloc d’això, utilitza un joc de paraules per expressar el que sent.

​3.3 El teatre dins del teatre

Hamlet, com que és un teatre, conté un element que és el teatre dins del teatre, típic del
teatre isabelí. Aquest teatre era un teatre obert. És a dir, l’actor parla al públic de forma no
explícita per a donar-li la volta al personatge mateix que recita. Hamlet és un bon exemple
d’aquesta característica perquè el protagonista contracte un grup d’actors per representar
davant de Claudi que el príncep comença a sospitar de qui és el culpable de l'assassí del
rei difunt.

A més a més, el protagonista estableix dins l’obra aquest rol de teatre perquè actua fingint
que està boig davant dels altres personatges.

11 / 11
 Hamlet – William Shakespeare

​4. ESTRUCTURA DE L’OBRA

​
Shakespeare situa la seva obra en un context medieval però el personatge de Hamlet té
una mentalitat renaixentista i barroca. Ell és qui es pregunta d’on ve, la existència de
l’ésser humà i qui és.

Hamlet correspon a l’estructura del teatre anglès per a tot el teatre occidental.
Shakespeare, per això, marca una diferencia en la convenció dramàtica del moment en
diversos aspectes.

Primerament, les obres d’aquella època seguien un esquema imposat per la obra
«Poètica de Aristòtil» que prioritzava l’enfocament de l’obra en l’acció i no pas en els
personatges. En Hamlet, en canvi, és a través de monòlegs i no de la acció com
l'audiència capta els pensaments dels personatges.

En molts moments de l’obra el temps és circular. És a dir, el final de l’obra se’ns remet al
principi. Per exemple, és en el cas del final quan arriba Fortimbrás un cop Hamlet ha mort
i Horaci ens diu que tornarà a explicar els fets succeïts. A més a més, ja el principi de
l’obra comença amb narratives del passat: quan els guàrdies expliquen el que han vist el
dia anterior.

Encara que sigui una tragèdia, a Hamlet podem observar personatges còmics com Poloni,
Osric o els enterramorts.

També, l’obra trenca amb la regla aristotèlica de l’espai ja que l’acció es desenvolupa en
diferents llocs: principalment a Dinamarca, en diferents parts del castell de Elsinor i a les

12 / 12
 Hamlet – William Shakespeare

fronteres de Dinamarca. És atemporal i es pot deduir que passa durant la època medieval
a Dinamarca.

Tot i que hi hagin varies distincions del model imposat, l’obra conserva l’estructura de tenir
cinc actes.

En el primer hi ha el plantejament. EL tema central és l'aparició de l’espectre del pare i la

seva revelació. També, es parla del casament de Gertrudis i Claudi, el conflicte amb
Noruega i l’amor entre Hamlet i Ofèlia.

En el segon acte, hi ha un moment de transició cap al clímax, una transició entre el primer
i el tercer acte. En aquest l’autor es centra principalment amb la bogeria fingida per
Hamlet. A més a més, en aquest acte aparèixer comediants que la seva actuació es
desenvolupa en el tercer acte.

Seguidament, el tercer acte és un clímax dins del conflicte. Davant la representació teatral
que encarrega Hamlet, el rei confirma la seva culpabilitat. Hamlet mata a Poloni i
desaprofita l’ocasió per venjar-se de Claudi.

El quart acte és el moment de transició cap al desenllaç i hi ha un anticlímax ja que es

presenten les conseqüències de les accions del clímax i s'accentua la tensió amb la mort
d’Ofèlia, l'enfuriment de Laertes i el complot de Claudi per acabar amb el príncep Hamlet.

Finalment, l’últim acte és el desenllaç. Totes les línies d’acció porten a la tragèdia final. Hi
ha el retorn de Hamlet, l’enterrament d’Ofèlia, les morts dels diferents personatges i
l’entrada triomfant de Fortimbrás.

13 / 13
 Hamlet – William Shakespeare

​5. SIMBOLOGIA DE L’OBRA

​5.1 El verí

El verí té un paper important a l’obra i s’utilitza per posar fi a la vida. Hi ha dues escenes
clares on veiem la seva presencia i és al final de l’obra i quan mor el rei difunt. Ell verí en
l’obra shakespeariana és símbol de deslleialtat, corrupció, infidelitat, mort i venjança.

Així ho podem veure: «La copa de verí! Ja és massa tard!» (pàg. 166).

​5.2 Els canvis de roba de Hamlet

Hamlet és l’únic personatge de l’obra que utilitza la seva vestimenta per expressar els
seus sentiments. Els seus canvis de roba són molt cridaners i importants. El protagonista
és l’únic que es guarda roba de dol per l’enterrament del seu pare, fet que expressa tristor
per aquesta situació. Al contrari, la seva mare no ho fa i això la posiciona a favor de
Claudi.

L’autor ens ho mostra així a la pàgina 28: «amb goig als funerals i laments a les noces,
sospesant igualment l’alegria i el dol».

​5.3 Els fantasmes

14 / 14
 Hamlet – William Shakespeare

En les tragèdies de Shakespeare, els fantasmes són un element comú. En el cas de

Hamlet, l'aparició del fantasma del difunt rei al seu fill Hamlet desencadena la venjança
que actua com a fil conductor de l’obra.

Ho podem veure al llibre: «Amb la mateixa forma que el rei mort» (pàg. 23).

​5.4 El crani de Iorick

El crani de Iorick és un símbol físic de què la mort és algú que no es pot evitar. Apareix al
final de l’obra i representa la vida després la mort.

Així ho veiem a l’obra: «Ai, pobre Iorick! Jo el vaig conèixer, Horaci: era un home amb una
gràcia infinita i d’una excel·lent fantasia.» (pàg.151).

​5.5 El llenguatge botànic

Les representacions d’Ofèlia sempre s’han caracteritzat per molts símbols, la majoria
vegetals. Així ho veiem a la pàgina 126: «Guarnit amb les flors més boniques, que no van
anar a la tomba, humides amb llàgrimes d’amor lleials.»

​5.5.1 Roselles
Les roselles són unes flors d’un vermell fort. Aquest color és associat a la sang, a la mort i
al sacrifici. Per tant, abans que Ofèlia morís, Hamlet li regala roselles.

​5.5.2 Orquídies
Les orquídies són un símbol de sensualitat i fecunditat. En el context de l’obra, Ofèlia les
utilitza per a simbolitzar el possible ressorgiment.

​5.5.3 Violetes
Les violetes són un símbol de bogeria i mort. Amb Ofèlia les violetes simbolitzen tota la
seva bogeria que la porten a posar fi a la seva vida.

15 / 15
 Hamlet – William Shakespeare

​5.6 Rierol
Ofèlia mort ofegada en un rierol que representa el que és profund, subterrani i inconscient.
Submergir-nos a ell indica la connexió d’allò superficial amb el que és profund. El llac
sempre està lligat al món femení.

Així ho podem observar a l’obra shakespeariana: «Hi ha un desmai inclinat damunt del
rierol que en cristall de l’aigua reflecteix les fulles» (pàg. 142).

​6. TEMES I MISSATGES

​6.1 Temes principals

L’obra de William Shakespeare té quatre temes principals que són la venjança, la falsedat,
l’ambició al poder i la mort.

​6.1.1 Venjança

La tragèdia de la venjança és un tema típic inscrit dins del teatre isabelí. En Hamlet
podem trobar la venjança present en dues situacions.

En primer lloc, entre Hamlet i Claudi. Claudi va arribar al poder matant al rei difunt, pare
del príncep Hamlet i casant-se amb la mare Gertrudis. Hamlet quan descobreix per
primera vegada de la presència de l’espectre del seu pare comença a sospitar sobre un
possible assassinat i vol destapar el culpable, Claudi. Aquest, al adonar-se de què el seu
nebot el pot desemmascarar envia a Hamlet a Anglaterra perquè l’executin, ja que si ho

16 / 16
 Hamlet – William Shakespeare

fes a Dinamarca seria molt arriscat per la força estima que té tothom cap al príncep.
Malgrat tot, al final de l’obra Hamlet retorna a Dinamarca i mata el seu tiet Claudi.

En segon lloc, entre Laertes i Hamlet. Hamlet en una conversa amb la seva mare
Gertrudis per la deslleialtat que ha comès acceptant el crim del difunt Rei Hamlet, mata
per accident a Poloni que es troba amagat darrere una cortina espiant. El seu fill, Laertes,
torna de París amb la seva multitud i reclama un càstig per a Hamlet. Claudi dona suport a
Laertes i els impulsa perquè facin una lluita de combat i així Laertes s’intenta venjar de
Hamlet.

Així ho veiem en Hamlet: «està escrit a la teva revenja que, d’un cop, arrosseguis l’amic i
l’enemic, el guanyador i el perdedor» (pàg.131)

​6.1.2 Falsedat

La falsedat està present al llarg de l’obra i és que molts personatges tenen falses
aparences i porten màscares que amaguen les seves intencions.

Primerament, el rei Claudi en públic sembla que tingui un gran patiment per la mort del
seu germà Hamlet quan en realitat va ser ell qui el va matar per poder arribar al poder. Ho
veiem al llibre expressat així: «Porteu-me llum. Fora!» (pàg. 98).

Seguidament, Hamlet fingeix la seva bogeria davant la cort per endarrerir les seves
decisions i evitar que s’aixequin les sospites.

A continuació, Poloni sembla tenir un amor paternal molt fort cap a Laertes, el seu fill, però
més tard, veiem que no dubta en enviar un espia perquè el vigili.

Per acabar, Guilderstern i Rosencratz mostren una gran falsedat en aparentar que són
amics del príncep Hamlet, però l’únic que fan és posar-se a les ordres del Rei Claudi per
espiar-lo per al seu comportament.

Així ens ho mostra l’autor a l’obra: «Bah, no em responguis amb una llengua ximple»
(pàg.106).

17 / 17
 Hamlet – William Shakespeare

​6.1.3 Ambició al poder

Ja des de l’inici de l’obra trobem diversos elements com l’espectre del rei difunt, la
preparació per a una guerra que ens porten a pensar que hi ha una situació política molt
sospitosa a Dinamarca.

Els temps en els quals viu l’autor de l’obra William Shakespeare son temps de canvi que
reflecteixen la corrupció i la inestabilitat a l’època isabelina. L’ambició per a poder arribar
al poder està per sobre de tot. Així clarament ho veiem a l’obra on Claudi per tal d’arribar
al poder mata al seu germà: «L’enverina en el jardí per robar-li la corona» (pàg.97).

​6.1.4 La mort

La mort és un tema molt present en l’obra. És vista com un repòs on no es pot aguantar el
patiment que comporta viure en un món ple de corrupció.

Hamlet veu la mort com una salvació a tots els problemes i és per això que al principi de
l’obra quan se li apareix l’espectre que li confessa que Claudi l’ha matat, es qüestiona si la
mort comportarà que Claudi vagi a l’infern i pagui pels seus actes.

Molts dels personatges moren al transcurs de l’obra. Alguns per traïció com el rei difunt,
altres per despotisme com Guidestern i Rosencratz, altres per venjança com Claudi,
Laertes i el príncep Hamlet i altres per arravatament de bogeria com Poloni.

El cas més especial de mort és el d’Ofèlia que mor per suïcidi. Aquest és un altre tema
que abarca l’autor. Hamlet està situat en una època on morir per suïcidi significava anar
directament a l'infern. Tot i això, veiem que el cas d’Ofèlia és totalment diferent, ja que ella
ha estat enterrada en terra sagrada i en l'última escena que apareix, el cant de cançons
senzilles i les flors distribuïdores ens mostren la seva innocència. Així ho veiem plasmat
al llibre: «Estic ferit de mort!» (pàg.107).

Finalment, Hamlet aborda aquest tema del suïcidi en el monòleg «To be or not to be» que
es comentarà en l’apartat 8 del treball.

18 / 18
 Hamlet – William Shakespeare

​6.2 Temes secundaris

Els temes secundaris que apareixen a l’obra són tres: el paper de la dona, la ironia i
l’humor i el dubte.

​6.2.1 El paper de la dona

El paper de la dona és bastant peculiar en l’obra. Tal com comenta el senyor Antony Sher,
professor de literatura en Oxford i expert en les obres de Shakespeare, William es va
contagiar de sífilis i els estralls que aquesta malaltia li van provocar, van causar en el seu
cervell un caràcter que li impulsà a odiar les dones. És per això, que en Hamlet, el príncep
se sent realment decebut pel comportament de les dues dones de la seva vida: la seva
mare Gertrudis i Ofèlia. La primera per haver-se casat poc després d’haver mort el seu
espòs i la segona per refusar-lo a causa de les pressions que li posaven Poloni i Laertes.
Per tant, veiem clarament que en l’obra només apareixen dues dones i ambdós tenen
comportaments que deceben el protagonista.

Així ens ho expressa l’autor: «Mare, heu ofès el meu pare molt greument» (pàg.106).

​6.2.2 L’humor

Com a bona obra tràgica que és Hamlet sembla que poc humor ha d’haver-hi, però
trobem casos particulars on a través de la ironia s’arriba a l’humor. Shakespeare l’utilitza
per alliberar tensions en escenes tràgiques com l’escena del cementeri i l’altre és en
l'assassinat de Poloni.

En la primera, Hamlet manté una conversa irònica amb els enterraments que caven la
tomba d’Ofèlia.

En la segona i última, Hamlet utilitza un llenguatge irònic en descriure on està el cos de

Poloni. Ho observem en aquest fragment: «L’he mesclat amb la pols, parenta seva»
(pàg.117).

19 / 19
 Hamlet – William Shakespeare

​6.2.3 El dubte

En l’obra shakespeariana, el dubte apareix com un tema bastant central a causa de la

inestabilitat política de l’època isabelina, la corrupció i l’ambició al poder. En l’obra ho
podem veure clarament quan al final de l’obra, Hamlet mata a Claudi en el moment, és a
dir, sense abans tenir-ho decidit ni planejat. Ho veiem així plasmat a la pàgina 168: «Au,
doncs, verí: vés a la teva feina».

​7. PERSONATGES

20 / 20
 Hamlet – William Shakespeare

Personatges de Hamlet. (2014). [Imatge].

https://i.pinimg.com/originals/eb/94/a6/eb94a61012dababda229bdd9a6168454.jpg

​7.1 Personatges principals

​7.1.1 Hamlet

És el protagonista de l’obra de Shakespeare. És el fill del rei difunt i Gertrudis, la nova

esposa del nou Rei Claudi.

Hamlet juga un paper de personatge principal, ja que és el que realitza les accions més
importants dins la novel·la. Una d’elles i la principal: resoldre el problema de la mort del
seu pare. Simbolitza la venjança perquè creu que l'assassinat del seu pare exigeix una
venjança cap al seu tei, actual rei.

Hamlet, abans d’aquests fets, era un dolç príncep, amb estudis i era l'esperança de i
orgull del regne, era elegant i tenia un bon comportament, però al llarg de l’obra es
converteix en un home sense sentiments ni pietat per a poder-se venjar del seu tiet.
Després de matar Claudi, aconsegueix la serenitat en el seu interior.

És l'heroi tràgic per excel·lència. El fet de filosofar tant, com en el monòleg «To be or not
to be» li impedeix passar a l’acció. És un personatge que amaga bastant les seves
intencions i això fa que el lector tingui un cert interès per ell. I és que sota la seva actitud
camuflada de cinisme i bogeria s’amaga un dolor profund i un debat sobre el què és just o
no que al final de l’obra el porta cap a un suïcidi.

Així veiem com era Hamlet: «Au, vinga, música. Que vinguin els flautistes. I si al Rei la
comèdia no li agrada» (pàg.98).

​7.1.2 Claudi

És l’antagonista de l’obra. És qui mata al Rei Hamlet per quedar-se amb la corona. El que
fa per aconseguir-ho és casar-se amb la mare del Príncep Hamlet, Gertrudis i assassinar
el seu germà, abocant-li verí per l’orella mentre que dormia.
21 / 21
 Hamlet – William Shakespeare

És un home de moral dèbil i que bevia molt. És un assassí i espia al seu nebot Hamlet. La
seva façana personal representa les debilitats humanes com l'avarícia, la cobdicia, la
corrupció, la luxúria, l’ambició al poder, la falsedat i la traïció. És en el moment en què
Hamlet el comença a desemmascarar quan ell aconsegueix un nivell de tensió màxima i
es posa en manifest de la seva culpabilitat.

Així ens el descriu Shakespeare a l’obra: «Defenseu-me, amics meus; només estic ferit»
(pàg. 168).

​7.1.3 Gertrudis

És la reina de Dinamarca, viuda del rei difunt i esposa de Claudi, el rei actual. És una
dona dolenta i és conscient del seu poder i influencia.

Aquest personatge és força representatiu en un aspecte que l'església castigava

estrictament al segle XVI i és que la reina funciona com a desencadenant dividida entre
l’amor que sent pel seu fill Hamlet i pel seu segon marit Claudi.

Gertrudis és una persona amb una ceguesa moral molt gran fet que fa que no pugui veure
l’espectre.

No té sentiments i així ho demostra a l’obra perquè no li va importar la mort del seu marit i
es va casar amb en Claudi. Poques setmanes abans d’haver-se casat amb aquest, li és
infidel. És per això que representa infidelitat i la lleugeresa. Al final de l’obra mor per
accident al beure verí, que el seu marit li hi prohibeix i que se li havia ofert anteriorment a
Hamlet. Aquest fet, fa d’ella la víctima del drama.

Així ho podem observar a la pàgina 115: «Deixeu-nos sols per un moment».

​7.1.4 Horaci

És el millor amic del príncep Hamlet i es van conèixer a la Universitat de Wittenberg. Té

tota la racionalitat de la qual li falta a Hamlet. És un precursor de la veritat i és el verdader
amic de Hamlet. Encarna la lleialtat i és antagonista de Guildenstern i Rosencratz.

22 / 22
 Hamlet – William Shakespeare

Al final de l’obra, quan el seu estimat amic està a punt de morir per suïcidi, manté la calma
i seny. Ell és qui acabarà per assumir el poder quan tots per ambició, venjança o amor
moren.

Horaci és un estudiant de filosofia i en l’obra representa els escèptics que neguen

l’existència dels esperits. És per això que al principi no creu en l’aparició de l’espectre.
Després de creure haver-lo vist, pensa que mai més apareixerà i que l’espera és inútil.

Així ho observem en l’obra shakespeariana: «Sí, bon milord» (pàg. 156).

​7.1.5 Poloni

És el pare de Laertes i Ofèlia i és amic de Claudi. És el camarlenc del regne. Conspira a

favor del seu amic Claudi. Per ordres que li dóna aquest, ha d’espiar la conversació que
tenen la reina i Hamlet.

És un personatge ridícul i així ho veiem que Hamlet es burla d’ell en vàries ocasions. Va
darrere del que tenen poder i en tot moment està al servei de Claudi.

Poloni és un diplomàtic, observador i defensor dels valors tradicionals. Vol protegir la seva
filla davant les segones intencions que veu per part del príncep. Moltes vegades, al llarg
de l’obra, s’equivoca pensant que la bogeria de Hamlet és causada per l’amor cap a la
seva filla.

Desafortunadament, Hamlet li clava una espasa i el mata sense voler, pensant-se que la
persona que hi havia darrere la cortina era Claudi.

Així ho podem observar en aquest fragment: «Si em dieu Jefté, milord, sí que tinc una filla,
a qui estimo en excés» (pàg.73).

​7.1.6 Ofèlia

23 / 23
 Hamlet – William Shakespeare

És la filla de Poloni. És caracteritzada per la seva dolçor, el seu lirisme i la seva

delicadesa. El seu nom té arrels de la paraula grega «aphelia». És un personatge pur i és
l’encarnació de l’amor.

Ofèlia rep ordres contradictòries del seu pare i del seu germà Laertes. Primer s’allunya de
Hamlet i després l’utilitzen per fer espionatge.

La luxúria que és una característica de moltes dones, entesa com l’entrega sentimental o
sexual a més d’un home, la dur a terme Ofèlia al llarg de l’obra. I és que ella s’entrega a
Poloni, el seu pare, deixant de banda al príncep Hamlet.

Ofèlia és utilitzada per Hamlet per emmascarar els seus plans amb una bogeria fingida i
pel seu pare per a descobrir la raó del comportament del príncep.

A la primera meitat de Hamlet veiem que té una relació sentimental amb el protagonista,
però quan Hamlet la rebutja, cau en un estat de bogeria que la portarà a morir ofegada en
un llac.

Així la veiem plasmada a l’obra: «Ah, com s’ha trastornat aquesta ment tan noble!»
(pàg.86).

​7.1.7 El Rei Hamlet

Va ser el Rei de Dinamarca. És l'espòs de Gertrudis, pare del príncep Hamlet i germà de
l’actual Rei Claudi. Apareix a l’obra amb forma d’espectre.

El Rei Hamlet va ser un gran rei i un gran home amb molt orgull. Des de la tomba torna
per reclamar venjança de la mort en mans del seu germà.

L’espectre, que és la seva imatge, porta a l’obra una forta presència d’eternitat. Ell havia
matat al rei de Noruega, Fortimbrás.

Al final de l’obra és assassinat pel seu germà Claudi que vol aconseguir el poder de
Dinamarca.

Així observem el seu espectre a la pàgina: «un rei tan excel·lent que era» (pàg.32).

24 / 24
 Hamlet – William Shakespeare

​7.2 Personatges secundaris

​7.2.1 Laertes

És el fill fidel de Poloni i germà d’Ofèlia.

Laertes és una persona fàcil de convèncer i d’induir a fer el mal. Està cegat pel dolor i la
fúria i és per aquest motiu que té complicitat amb l’actual rei. Al final de l'obra, venç
aquesta part seva, però ja és massa tard.

Així ho podem veure: «Així ho faré» (pàg.141).

​7.2.2 Fortimbrás

És el nebot del rei de Noruega i fill del rei Fortimbrás. Aquest va morir en una batalla
contra el Rei Hamlet.

Fortimbrás és un guerrer cridat a la venjança que fa homenatge a Hamlet reivindicant els

seus drets com a rei. Al final de l’obra i anomenat per Hamlet, esdevé el futur rei del tron
de Dinamarca.

Tal com ens mostra l’obra: «Li tallaré el coll a l'església» (pàg.140).

​7.2.3 Voltimand i Corneli

Són els ambaixadors de Dinamarca a Noruega. Voltimand i Corneli són dos cortesans.

Així ho podem observar a la pàgina: «En això, com en tot, us servirem» (pàg.29).

​7.2.4 Bernat i Marcel

Bernat i Marcel són els guàrdies a Elsinor. A més a més d’ells dos, hi havia en Francesc
que es retira del seu lloc de treball i li dóna a en Bernat i Marcel. Ells dos eren bones
persones, cuidaven del que passava en el castell i són qui adverteixen a Horaci de la
presència de l’espectre.

25 / 25
 Hamlet – William Shakespeare

Aquí ho veiem plasmat en l’obra: «Qui s’acosta?» (pàg.21).

​7.2.6 Reinard

És el criat de Poloni. Reinard era un bon servidor i era confiable.

A la pàgina ho podem observar: «Senyor, pensava fer-ho» (pàg.55).

​7.2.7 Rosencrantz i Guildenstern

Són cavallers i contraris a Hamlet. Rosencratz i Guildenstern simbolitzen la deslleialtat i el

fingiment. Estan al servei de Claudi. Des de ben petits, són amics d'infància amb el
protagonista que l’espien per a poder informar el Rei Claudi del seu comportament.

Així ho veiem a l’obra shakespeariana: «Milord, ens heu de dir on és el cadàver i

acompanyar-nos a veure el rei» (pàg.118).

​7.2.8 Osric

És el cortesà que informa Hamlet del combat amb Lartes. Osric, junt amb els
enterramorts, introdueix el punt còmic a la tragèdia.

Així ho veiem a la pàgina: «El jove Fortimbrás retorna vencedor de Polònia i ha fet llençar
les seves militars per als ambaixadors anglesos» (pàg.169).

​7.2.9 Dos enterramorts

Els dos enterramorts eren persones de bon cor i bons treballadors. Són personatges
còmics que aporten humor a la tragèdia. Els dos tenen la funció de burlar-se l’estupidesa
cortesana i lloen l’enginy del poble pla.

Ho observem a l’obra a la pàgina: «Mira, a veure si m’escoltes, picapedra» (pàg.145).

​7.2.10 Els actors

26 / 26
 Hamlet – William Shakespeare

Els actors eren persones de confiança i que feien bé el seu treball.

Així ho veiem: «Sí, milord» (pàg.77).

​8. MONÒLEG

«To be or not to be» aquesta és la qüestió. El protagonista afronta la qüestió del suïcidi en
aquest famós monòleg del tercer acte en la primera escena. El protagonista troba que «el
temor de quelcom després de la mort» és el que li dóna una pausa.

Aquesta frase representa l’opcionalitat que tenim a considerar per seguir vivint o morir. És
la pregunta essencial de l'experiència humana davant les tensions que es produeixen
entre la voluntat i la realitat.

Hamlet es planteja aquesta qüestió i en aquest moment de l’obra per la fatalitat dels fets i
perquè anteriorment a aquest monòleg s’ha adonat que Claudi és l'assassí del seu pare i
el vol culpabilitzar fent venir uns actors de teatre que representin l’escena d’un assassinat.
27 / 27
 Hamlet – William Shakespeare

Davant d’aquesta terrible possibilitat de venjança, Hamlet té la indecisió i el dubte de si la

mateixa mort és el millor destí de la vida i per a ell la mort sembla estar en un estat de
son, en canvi, la vida és com estar en un malson. El protagonista creu que val la pena el
son etern abans que un patiment sense sentit. Ell es fa aquesta pregunta en el sentit ètic
perquè no veu la venjança com a una opció clara fins a l’últim moment.

Ell fa una comparació entre el seu pare i Claudi. Hamlet veu la seva figura paterna
comparada amb «Hiperión», un tità de la mitologia. En canvi, expressa a Claudi com un
home meitat cabra meitat home ple de luxúria i que no es decideix pel que vol.

Aquest famós monòleg i en particular la frase «ser o no ser, aquesta és la qüestió»

expressen les inquietuds davant la vida, la mort, la infinitud i l'existència humana.

​9. ANÀLISI COMPARATIU AMB VERSIONS

CINEMATOGRÀFIQUES

​9.1 Shakespeare in love – Final Action

En aquest vídeo veiem una adaptació de l’obra de Hamlet. És l’escenificació del final de
l’obra. Clarament veiem que compleix una característica de les obres de Shakespeare que
és el teatre dins del teatre. És a dir, s’està desenvolupant una obra de teatre per explicar
uns fets que van passar en un passat.

Al principi apareix Ofèlia morta i Hamlet per tal de salvar la seva vida beu un verí i la fa un
petó. La noia es desperta i comença a preguntar al públic on està el seu amor. Una
senyora que està a les grades li contesta que ha mort i la jove es desespera. La seva
reacció és morir també per tal de retrobar-se amb ell i tornar a sentir aquest amor en el

28 / 28
 Hamlet – William Shakespeare

descans etern. EL narrador del teatre compara aquest final amb el de la coneguda història
de Romeu i Julieta.

Respecte al llibre, aquest vídeo han adaptat el fet que Ofèlia reviu al final de l’obra, però si
recordem, ella mort ofegada i no torna a aparèixer al llarg de l’obra.

​9.2 To be or not to be - Kenneth Branagh

En aquest visionat apareix Hamlet amb el seu monòleg «To be or not to be, that’s the
question». Està representat tal com ens l’explica Shakespeare en el llibre. Parla de la
inquietud de viure o morir i de l’opcionalitat que tens per decidir una cosa o l'altra.

En el vídeo el protagonista amb una veu seca i greu explica el seu monòleg amb paraules
clares i contundents. No hi ha música de fons i això fa que l’atenció només vagi en el seu
discurs. A més a més observem que ell mateix es mira el mirall per així corroborar que ell
és l’únic que parla i que està present en la sala.

29 / 29
 Hamlet – William Shakespeare

​9.3 Alas, Poor Yorick – Hamlet

En aquest vídeo apareix Hamlet quan els dos enterramorts li comuniquen que és el crani
del bufó Iorick. Recorda totes les històries que va viure amb ell i troba a faltar la seva
presència davant la situació tan difícil com la que viu.

Respecte al llibre no hi ha cap diferència i els fets reproduïts són exactament els que
se’ns descriuen al llibre. En l’escena del vídeo les imatges estan molt ben enfocades en
l’expressió de la cara del protagonista que parla amb una veu molt melancòlica. No hi ha
música de fons i això fa també que només ens fixem en les seves paraules.

30 / 30
 Hamlet – William Shakespeare

​10. CONCLUSIONS

Un cop finalitzat el meu treball sobre l’obra shakespeariana Hamlet, puc corroborar la
importància que té universalment i afirmar que realment és una peça tràgica de molt alt
prestigi. I és que realment m’ha sorprès positivament i ha superat les meves expectatives.

A més a més, he complert els meus dos objectius seguint la metodologia que em vaig
proposar a l'inici del treball.

31 / 31
 Hamlet – William Shakespeare

Per tant, puc dir que estic satisfeta amb el resultat d'aquest treball i amb l'aprenentatge
obtingut al endinsar-me en una obra tan espectacular com és Hamlet.

​11. FONTS D’INFORMACIÓ

ABC Color. (2019, 16 mayo). Análisis de “Hamlet”

https://www.abc.com.py/articulos/analisis-de-hamlet-914011.html

Alas, Poor Yorick - Hamlet (8/10) Movie CLIP (1990) HD. (2012, 7 octubre). [Vídeo].
YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=UbxMhvcxJJc

Cerrillo, M. (2019, junio). Un clásico por mes: Hamlet, de W. Shakespeare. Un clásico.

http://macedoniana.blogspot.com/2019/06/un-clasico-por-mes-hamlet-de-w.html

32 / 32
 Hamlet – William Shakespeare

Genial, C. (2020, 18 marzo). Hamlet de William Shakespeare: resumen, personajes y

análisis de la obra. Cultura Genial. https://www.culturagenial.com/es/hamlet/

Greelane. (2019, 27 febrero). Temas de Hamlet y Recursos literarios. www.greelane.com -

Recursos para la Educación más grande del mundo.
https://www.greelane.com/es/humanidades/literatura/hamlet-themes-literary-devices-4587
991/

Imaginario, A. (2020, 18 marzo). Ser o no ser, esa es la cuestión: análisis y significado del
monólogo de Hamlet (Shakespeare). Cultura Genial.
https://www.culturagenial.com/es/ser-o-no-ser-esa-es-la-cuestion/

López, V. F. (2018, 10 octubre). Dicen que Shakespeare se volvió misógino por una
enfermedad. Quo. https://www.quo.es/ser-humano/a23699274/shakespeare-era-misogino/

Principales temas en Hamlet. (2019, 11 noviembre). Ejercicios inglés online.

https://www.ejerciciosinglesonline.com/hamlet-temas/

SHAKESPEAR IN LOVE - Final Action. (2013, 29 diciembre). [Vídeo]. YouTube.

https://www.youtube.com/watch?v=zqRccjKub2A

Shakespeare, W., & Oliva, S. (1986). Hamlet. Vicens-Vives.

To be or not to be - Kenneth Branagh HD (HAMLET). (2013, 8 septiembre). [Vídeo].

YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=SjuZq-8PUw0&t=50sss

Villarreal, J. D. Z. (2017, 14 enero). ¿Qué es un clásico de la literatura? El Mundo | ¿Qué

es un clásico de la literatura?
https://www.elmundo.com/noticia/-Que-es-un-clasico-de-la-literatura-/344900

Wikipedia contributors. (2020, 6 octubre). Teatre elisabetià. Viquipèdia, l’enciclopèdia

lliure. https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_elisabeti%C3%A0

33 / 33