ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA TEMA 1 : L’Administració de l’Empresa

TEMA 1 : L’ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA

1.1.- ORGANITZACIÓ I ADMINISTRACIÓ : CONCEPTE I CONTINGUT

1.2.- FUNCIONS FONAMENTALS I ASPECTES COMPLEMENTARIS DEL PROCÈS ADMINISTRATIU.
1.3.- HABILITATS ADMINISTRATIVES
1.4.- SÍNTESI DEL PENSAMENT ADMINISTRATIU

1.1.- ORGANITZACIÓ i ADMINISTRACIÓ : CONCEPTE i CONTINGUT.

El llenguatge o idioma emprat per cadascun de nosaltres és, a vegades, força imperfecte
a l’hora d’expressar i comunicar les nostres idees, pensaments, reflexions, etc…

Això acostuma a passar quan s’utilitzen termes o paraules de significat imprecís degut a
dues raons :

a) Quan una mateixa paraula s’utilitza o es pot entendre referida a conceptes

diferents.
b) Quan diverses paraules són emprades o s’utilitzen com a sinònims o, el que és el
mateix, es refereixen a un mateix concepte.

En aquest últim dels casos ens trobem els termes d’Administració i Organització,
termes o conceptes que són utilitzats en moltes ocasions per a dessignar o definir el
mateix concepte o significat.

Per tant, és necessari establir les diferències i els significats d’ambdós conceptes, abans
de continuar amb el devenir del curs, i del tema en questió.

Concepte d’Administració
El terme Administració s’utilitza en una doble via :
a) Fa referència a les funcions directives de major trascendència.
b) Fa referència també a les tasques més o menys rutinàries, pròpies dels
oficinistes.

Llevat d’aquestes consideracions prèvies, segons el “Diccionario de la Real Academia de

la Lengua”, “administrar” significa “governar, regir, aplicar”. D’aquestes tres possibles
acepcions del terme, la que és més adhient, quan parlem dins de l’entorn de l’empresa,
és la primera : “governar”.

Així, administrar una empresa significa governar-la, dirigir-la, conduir-la, guiar-la.

1
ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA TEMA 1 : L’Administració de l’Empresa

Governar o dirigir una empresa consisteix en desenvolupar un cert nombre d’accions de

caire diferent :

a) Decidir cap a on i per on s’ha d’anar (quins objectius o metes es pretenen

aconseguir), i cóm es pensa aconseguir (estratègia).
b) Motivar, animar les persones ocupades o empleades perquè prestin la seva
col.laboració, atenció i esforç, per a la consecució dels objectius
anteriormentesmentats.
c) Etc…

L’administració, govern o direcció d’una empresa requereix accions d’organització per

tal de poder assolir els objectius o metes desitjades  l’acció d’ADMINISTRAR comprèn
la d’ORGANITZAR  L’ADMINISTRACIÓ consisteix en el govern o direcció de l’empresa
que s’exerceix, al menys en part, mitjançant l’ORGANITZACIÓ.

O bé, expressat en altres paraules, l’ORGANITZACIÓ és el mitjà o instrument del que es

val l’ADMINISTRACIÓ per harmonitzar o coordinar els diversos recursos dels que disposa
l’empresa, com també les seves actuacions per tal d’aconseguir els objectius
empresarials, en condicions de màxima eficiència possible.

L’ADMINISTRACIÓ consisteix, en general, en el govern d’una col.lectivitat que, en

concret, pot ser una empresa.

Concepte d’Organització.
És el concepte que genera o pot generar més confusió.

Segons el “Diccionario de la Real Academia de la Lengua”, “organització” és “l’acció i

efecte de organitzar-se”  (duplicitat de significat : acció i efecte)

a) Organització com acció :

L’acció d’organitzar-se és o vol dir : “establir o reformar una cosa, subjectant a regles
el nombre, l’ordre, l’harmonia i dependència de les parts que la composen o que l’han
de compondre”
Quan parlem dins de l’àmbit de l’empresa, podem deduir que organitzar consisteix,
fonamentalment, en coordinar els diversos mitjans o recursos (humans, materials,
financers, etc…) de que disposa l’empresa, i a dotar-se d’aquells que no tingui, o
d’aquells que tingui en un nombre o quantitat insuficient.

En concret, l’acció d’organitzar consistirá en :

- Descripció de la feina que cadascú haurà de fer.
- Agrupar els diferents llocs de treball en seccions, departaments …
- Definició de responsabilitats.

2
ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA TEMA 1 : L’Administració de l’Empresa

- Delegació d’autoritat.
- Establiment de relacions de cooperació i dependència entre els individus,
seccions o departaments.

I tot això, amb la finalitat que l’esforç conjunt sigui tan coordinat i eficient com sigui
possible, per tal d’aconseguir els objectius empresarials proposats o determinats.

b) Organització com efecte :

Com a resultat de l’acció organitzativa, exposada i ampliada anteriorment, es disposarà
d’un organisme u organització per portar-ho a terme.
L’organització com efecte fa referència a la col.lectivitat o l’empresa mateixa, la qual
resultarà ser un organisme social, els components o parts del qual estan adequadament
coordinats, estructurats o articulats amb el propòsit de facilitar i fer més eficaç i
eficient l’acció administrativa.

ADMINISTRACIÓ : Consisteix en el govern d’una col.lectivitat que, en concret, pot ser una
empresa.

ORGANITZACIÓ :
- Com acció  fa referència a la coordinació dels diversos mitjans dels que disposa una
col.lectivitat o una empresa.
- Com efecte  fa referència la col.lectivitat o l’empresa mateixa.

Podem definir l’organització com la combinació de mitjans humans i materials

disponibles per l’assoliment o consecució d’unes metes o objectius, segons un
esquema precís de dependències i interrelacions entre els diferents elements que la
constitueixen.

L’administració d’una organització implica un conjunt d’activitats, funcions o tasques,

que la configuren amb un sentit més ampli del que correspon a la simple acció
administrativa.

Tant l’administració com l’organització poder ser senzilles o complicades, segons el grau
de complexitat del que es pretén governar (p.e. : petites o grans empreses).
Però les funcions o tasques fonamentals en que consisteix l‘acció administrativa són les
mateixes, independentment de les dimensions o complexitat de l’empresa.

Una vegada clarificada la distinció d’aquests dos conceptes, anem a continuació, a

distingir o diferenciar altres termes o mots, que s’utilitzen com a associats o sinònims

3
ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA TEMA 1 : L’Administració de l’Empresa

dels mateixos i que acostumen a generar dubtes i confusions : direcció, gestió i

management

DIRECCIÓ :
- En senti ampli, s’utilitza com a sinònim d’administració
- En sentit estricte, s’aplica al comandament exercit sobre els subordinats.

GESTIÓ :
S’entén com una actuació dirigida al compliment d’un encàrrec o encàrrecs
determinats.
Però és evident que els encarregats de la gestió o “gerència” d’una empresa no s’ocupen
només de complir o fer complir uns encàrrecs determinats sinó que tenen unes funcions
més amplies, encara que en determinats casos tinguin que dur a terme feines o
encàrrecs determinats.

Les funcions de gerència, igual que les d’organització, són pròpies de nivells entremitjos
de l’escala jeràrquica (nivells tàctics i operatius), i solen tenir un abast a curt i mig
termini. Es tracta per tant, de funcions subordinades a l’administració

MANAGEMENT : (Terme anglosaxó)

Caràcter polivalent del terme ja que s’acostuma a emprar per referir-nos tant a
l’Administració, a la Gerència, i fins i tot a l’Organització.

En anglès : “Administration”  Govern d’un pais

“Management”  Govern d’empreses de negocis

Administració i gerència es diferencien clarament pel que fa a l’estatus i la

responsabilitat personal dels qui desenvolupen les funcions respectives :

a) El Gerent i/o Director General d’una societat anònima solament és responsable

davant del Consell d’administració.
b) El Consell d’Administració respon de les seves actuacions devant dels accionistas,
del personal, dels creditors, dels clients, etc…

Per exemple :

El comandament militar coordina, és a dir, defineix funcions, responsabilitats, relacions i el

resultat d’aquesta activitat és un exèrcit, un organisme o organització composta d’altres
organismes o organitzacions amb funcions ben definides on els components humans dels
quals coneixen les seves responsabilitats, les seves línies i graus d’autoritat i de
subordinació.

4
ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA TEMA 1 : L’Administració de l’Empresa

1.2.- FUNCIONS FONAMENTALS I ASPECTES COMPLEMENTARIS DEL PROCÈS ADMINISTRATIU.

FUNCIONS FONAMENTALS O PRINCIPALS :

El govern o direcció de l’empresa s’exerceix per orientar eficientment els esforços dels
seus efectius humans i l’ús de tots els seus mitjans cap a finalitats d’interès comú, que
no les podria assolir un individu que actués en solitari. Aquest és el propòsit o
justificació de l’acció administrativa o de l’administració.

Però en què consisteix realment l’acció administrativa, quina és la seva naturalesa, és a

dir, en què consisteix efectivament l’exercici de la direcció empresarial.

En una primera aproximació, podríem distingir entre dos tipus de treballs :

a) Treballs operatius o d’execució : consisteixen en fer determinades coses.
b) Treballs de direcció : consisteixen en fer que els altres facin certes coses, i
responsabilitzar-se del resultat de les seves actuacions.

L’administració o direcció d’una empresa constitueix una manera de treball particular

que és freqüent definir mitjançant l’enumeració de les funcions o tasques en què
consisteix. D’aquesta manera, es poden establir classificacions de les diferents funcions
directives per a tots els gustos :

(Administrar consisteix segons cada autor en el següent)

a) FAYOL : PREVEURE, ORGANITZAR, MANAR, COORDINAR i CONTROLAR

b) KOONTZ i O’DONELL : PLANIFICACIÓ, ORGANITZACIÓ, INTGERACIÓ DE PERSONAL,
DIRECCIÓ i CONTROL
c) NEWMAN : PLANIFICAR, ORGANITZAR, COORDINAR ELS RECURSOS, DIRIGIR i CONTROLAR
d) ZERILLI : PROGRAMACIÓ, ORGANITZACIÓ, EXECUCIÓ, COORDINACIÓ i COMANDAMENT, I
CONTROL i VALORACIÓ.
e) DESSLER : PLANEJAR EL TREBALL, DOTAR DE PERSONAL LES OPERACIONS, ORGANITZAR
EL TREBALL I LES TASQUES, DIRIGIR EL TREBALL, I CONTROLAR ELS RESULTATS.

I així podríem seguir amb una enumeració de les diferents funcions administratives
segons més autors, però el que és cert és que hi ha un consens sobre quines són les
funcions administratives bàsiques, aquelles que figuren en tots els estudis i són
nombrades per tots els autors, d’una manera o altra. Aquestes funcions administratives
bàsiques són :

a) PLANIFICACIÓ (Fixació d’objectius i establiments de plans)

b) ORGANITZACIÓ (Execució dels plans per tal d’assolir els objectius)
c) CONTROL (Verificació del compliment dels objectius i correccions necessàries)

5
ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA TEMA 1 : L’Administració de l’Empresa

És important donar-se compte que, sigui quina sigui l’enumeració que es faci de les
funcions o tasques directives o administratives, aquestes constitueixen fases d’un procès
que :

a) S’inicia amb l’examen de la situació tan interna com externa de l’empresa,

(Es tracta de realitzar un diagnòstic de la situació externa i interna de l’empresa i examinar
les possibilitats d’actuació de l’empresa)
b) Segueix per l’establiment d’objectius i els plans per assolir-los.
(determinar allò que l’empresa es proposa fer o aconseguir  fixació d’objectius)
(preveure les actuacions i els mitjans necessaris per l’acompliment dels mateixos 
elaboració dels plans d’actuació).
c) Continua amb la posada en pràctica dels plans i
(la direcció ha de procurar l’execució correcta dels plans, per la qual cosa ha de identificar i
descriure les tasques a realitzar, qui les ha de realitzar, amb quins mitjans, definir les
relacions de coordinació entre els diferents departaments, etc…)
d) Finalitza amb el seguiment i control de tasques
(La direcció ha d’assegurar l’execució dels plans, per a la qual cosa ha de realitzar un
seguiment o control sobre les activitats i les persones que dirigeix, i comprovar que les
actuacions previstes es van realitzant correctament; i si no és així, posar ràpidament en
marxa les mesures correctores necessàries per tal de redreçar la situació i poder assolir els
objectius prefixats).

Dintre d’aquestes funcions administratives bàsiques podríem incloure també la DIRECCIÓ

DELS RECURSOS HUMANS, que portaria a terme la funció de detectar les necessitats de
capital humà necessari per tal de dur a terme els objectius, l’assignació concreta dels
llocs de treball i la coordinació de les diferents àrees funcionals.

ASPECTES COMPLEMENTARIS :
En relació a cadascuna de les tasques o funcions fonamentals vistes en l’apartat
anterior, és possible apreciar alguns aspectes complementaris, com ara els següents :

a) Totes les tasques de direcció impliquen l’adopció de decisions complexes

(Aquelles decisions que han de tenir en compte elements o aspectes heterogenis)
b) Gairebé totes les funcions o tasques directives impliquen o requereixen dur a
terme negociacions.
(Negociar no només amb clients, proveïdors i altres agents externs, sinó també amb
col·laboradors i subordinats, per tal de no imposar-se coactivament sinó mitjançant
el convenciment i raonament de les decisions).
c) Tot bon dirigent ha de crear o procurar crear un clima de col·laboració creativa
que afavoreixi l’aparició d’iniciatives, idees i solucions innovadores, amb el
convenciment que la prosperitat de l’empresa depèn, fonamentalment, de la
qualitat de les iniciatives i idees que sorgeixen en el sí de la mateixa.
(“ Una idea sense fàbrica pot valer més que una fàbrica sense idees”)

6
ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA TEMA 1 : L’Administració de l’Empresa

Tots aquests aspectes complementaris no es refereixen única i exclusivament als

dirigents o comandaments que estan situats en l’esglaó més alt de jerarquia, sinó que
fan referència a tot aquell que desenvolupi un càrrec investit amb algun grau
d’autoritat.

- Per a determinats autors l’essència de la funció directiva es concreta o resumeix en

l’adopció de decisions  DIRIGIR és DECIDIR.
Forrester : “ El que fan els dirigents és transformar informació en acció mitjançant la
decisió “.

- Per a altres autors, la funció directiva consisteix a percebre i detectar problemes, a

formular-los adequadament i a solucionar-los de la manera més convenient i/o eficient
possible.
En aquest sentit, solucionar problemes constitueix un veritable procés, i dintre d’aquest
procés, el decidir o prendre decisions, seria només una part dins d’aquest procés.

7
ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA TEMA 1 : L’Administració de l’Empresa

1.3.- HABILITATS ADMINISTRATIVES

Els administradors tenen la responsabilitat d’emprendre accions que permetin als
individus d’una col.lectivitat o organització realitzar i contribuir de la millor manera, o
de la manera més eficient a la consecució dels objectius de la mateixa.
Per això han de precisar d’unes tècniques - que es poden aprendre – i d’unes habilitats –
que es poden adquirir -.

Quines són aquestes habilitats ?

- És important conèixer-les, per a millorar-les o per adquirir-les, si fos el cas.

Són necessàries 3 tipus d’habilitats per a que un administrador pugui exercir eficient i
eficaçment la seva funció :
- Habilitats tècniques.
- Habilitats humanes.
- Habilitats conceptuals.

A) Habilitats tècniques :
Consisteixen en utilitzar coneixements, mètodes de treball, tècniques de producció i
dels equips o instruments necessaris per a la realització de les tasques específiques.
Poden adquirir-se a través de la instrucció, experiència, formació i educació.

B) Habilitats humanes :
Són aquelles que possibiliten el treballar amb altres persones, per tal de comprendre les
seves actituds i motivacions i poder, així, aplicar un lideratge eficaç. Són habilitats que
no s’adquireixen només amb l’estudi, sinó que necessiten d’un referent o “Mestre” que
alliçoni correctament, faci les correccions necessàries, i ensenyi la correcta preocupació
per els companys, subordinats i de les seves tasques a realitzar.

C) Habilitats conceptuals:
Consisteixen en l’habilitat per poder comprendre les complexitats de l’organització
global (vista en el seu conjunt), i en l’ajust del comportament de la persona dins de
l’organització.
Aquesta habilitat permet que la persona es comporti d’acord amb els objectius de
l’organització, i no només d’acord amb els objectius del seu propi grup, i permet
entendre l’entorn que envolta a tota organització.

Si bé és necessari que cadascun dels diferents nivells organitzatius (Alta Direcció,

Direcció Inter mitja i Direcció operativa) ha de tenir aquestes habilitats, és cert també,
que la intensitat o el grau d’aplicació o coneixement de les mateixes és diferent.

ALTA DIRECCIÓ  Més intensitat o predomini d’habilitats conceptuals

DIRECCIÓ INTERMITJA  Més intensitat o predomini d’habilitats humanes
DIRECCIÓ OPERATIVA  Més intensitat o predomini d’habilitats tècniques

8
ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA TEMA 1 : L’Administració de l’Empresa

Ho podriem representar gràficament de la següent manera :

ALTA DIRECCIÓ Conceptuals

DIRECCIÓ humanes
INTERMITJA

DIRECCIÓ
OPERATIVA tècniques

9
ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA TEMA 1 : L’Administració de l’Empresa

1.4.- SÍNTESE DEL PENSAMENT ADMINISTRATIU

Esquema general

A.- TEORIA CLÁSSICA DE L’ORGANITZACIÓ : (ENFOC CLÀSSIC)

A.1.- TEORIA DE L’ADMINISTRACIÓ CIENTÍFICA. (F.Taylor, H.Gantt i F y L. Gilbreth)
A.2.- TEORIA DE LA DIRECCIÓ ADMINISTRATIVA. (H.Fayol, M.P.Follet, Ch.Barnard)
A.3.- MODEL BUROCRÀTIC. (M.Weber)

B.- TEORÍES ORIENTADES AL COMPORTAMENT HUMÀ : (ENFOC CONDUCTISTA)

B.1.- ESCOLA DE LES RELACIONS HUMANES. (E.Mayo, W.Dickson)
B.2.- ENFOC CIENTÍFIC DEL COMPORTAMENT (CONDUCTISTA).
(J.March y H.Simon / A.Maslow / D. McGregor / C.Argyris)

C.- ESCOLA QUANTITATIVA :

D.- ENFOC MODERN :

D.1.- ENFOC DELS PAPERS DE L’ADMINISTRADOR (Henry Mintzberg)
D.2.- ENFOC DE SISTEMES (Ludwig Von Bertalanffy)
D.3.- ENFOC CONTINGENT

A.- TEORIA CLÀSSICA DE L’ORGANITZACIÓ.

Sorgeixen a conseqüència de la Revolució Industrial. Els canvis tecnològics, la

concentració de gran quantitat de matèries primeres i obrers en fàbriques, la producció
en massa, així com la distribució de la mateixa i la coordinació de tots aquests elements
van despertar l’interès per els problemes administratius.

Les principals idees sobre les que descansa el pensament tradicional o clàssic són les
següents :

a) La concepció formalista de l’empresa.

b) Visió mecanicista de l’operari.
c) Divisió del treball en mental i físic.
d) La motivació de les persones és bàsicament per raons o motius econòmics.
e) Domini de l’empirisme i l’observació de situacions concretes.

10
ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA TEMA 1 : L’Administració de l’Empresa

A.1.- Teoria de l’administració científica (F.Taylor, H.Gantt, F.i L. Gilbreth)

Taylor va tenir l’habilitat d’agrupar, no descobrir, els estudis de temps, anàlisis de
mètodes, incentius i d’altres estudis, ja coneguts en aquells moments, per crear una
filosofia aplicable a tota la industria.
El principal objectiu fou aconseguir una millora de la productivitat de la fàbrica, ja que
aquesta era la millor manera de poder compatibilitzar els interessos, contraposats o
contraris, de empresaris i treballadors.
L’objectiu era provocar una “revolució mental” que produís un canvi mitjançant el qual
es reduïssin els conflictes en la relació entre capital i treball.

Malauradament, el sistema de Taylor fou malament entès i aplicat, i provocà actituds

socials i laborals oposades al mateix.

Taylor adverteix 3 causes que entorpeixen el compliment d’aquell objectiu :

a) La creença de que la millora dels rendiments i de la productivitat condueix a la
desocupació.
b) La manca de treball (mandra) sistemàtica per part dels treballadors.
c) La pèssima organització de l’empresa.

Per donar resposta a aquests problemes proposa els següents principis :

a) Racionalització del treball mitjançant el desenvolupament d’una metodologia

científica que ens porti a l’anàlisi de les operacions, l’examen crític de cada
element de treball, … Tots aquests aspectes requereixen una divisió creixent del
treball.
b) Un sistema de salaris estimulants basats en la utilització de primes o
recompenses relacionades amb els estàndards de producció aconseguits.
c) Una divisió equitativa de la responsabilitat entre l’administració i els obrers. És a
dir, els obrers han de quedar deslliurats del treball intel·lectual i organitzatiu
que haurà de ser realitzat per l’administració.

A.2.- Teoria de l’administració científica (H.Fayol, M.P. Follet, Ch.Barnard)

L’enfoc desenvolupat per Fayol complementa les aportacions de la direcció científica de
Taylor, y neix de la necessitat de dirigir organitzacions més complexes.
Mentre Taylor només es va centrar en buscar l’eficiència de l’empresa a nivell de taller,
o de planta de producció, Fayol es refereix a l’organització en el seu conjunt.
Mentre Taylor va posar èmfasi en les tasques, Fayol el posa en l’estructura.

Per a Fayol, el conjunt d’operacions que realitzen les empreses són les següents :
a) Operacions tècniques (producció, fabricació, …)
b) Operacions comercials (compra, venda, intercanvi)
c) Operacions financeres (recerca i administració de capitals)

11
ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA TEMA 1 : L’Administració de l’Empresa

d) Operacions de seguretat (protecció de bens i de persones)

e) Operacions de comptabilitat (inventaris, balanços, estadístiques, …)
f) Operacions administratives

Aquestes funcions estarien íntimament lligades entre sí per dos elements: autoritat i
comunicació.
Fayol es va centrar en l’anàlisi de les operacions administratives, i per tant de la funció
administrativa, doncs les altres operacions ja eren suficientment conegudes .

La funció administrativa és l’encarregada de realitzar les següents funcions :

PREVEURE : Formular el programa general d’acció de l’empresa.

ORGANITZAR : Dotar-la de tots els elements necessaris per el seu funcionament.
MANAR : Fer-la funcionar.
COORDINAR : Establir l’harmonia en tots els seus actes i actuacions.
CONTROLAR : Vigilar o verificar si tot es realitza segons els paràmetres pre-establerts.

La principal limitació d’aquest enfoc fou la preocupació de Fayol per desenvolupar

principis aplicables immediatament amb la finalitat d’augmentar l’eficiència, i així
maximitzar el benefici.

A.3.- Model burocràtic (M.Weber)

Weber va estudiar els diferents tipus d’autoritat distingint entre :
a) Autoritat carismàtica
b) Autoritat tradicional
c) Autoritat racional legal

La burocràcia és la forma organitzativa que resulta d’aplicar aquest últim tipus

d’autoritat (racional legal).

Per a Weber, la burocràcia és la fórmula més eficient que poden utilitzar les
organitzacions complexes, com a resposta a les necessitats del medi en que operen, i
que eleva al màxim l’ordre, la seguretat i la precisió, i que minimitza la ambigüitat, la
incertesa i el desordre.

Segons aquest plantejament, quan més s’aproximi una organització al tipus ideal de
burocràcia, més objectiva serà en la consecució dels seus objectius, major serà la seva
eficiència i equitat, i més transparent serà en la presa de decisions.

El model burocràtic, però, va introduir resultats no desitjats com per exemple, manca
de motivació, excés de tràmits i de documentació, rigidesa en les decisions, manca de
coordinació, ineficiència, etc…

12
ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA TEMA 1 : L’Administració de l’Empresa

En resum podríem dir que les principals limitacions de la Teoria Clàssica de

l’Organització van ser : uns supòsits excessivament simples sobre l’ésser humà, l’émfasi
en l’interior de l’empresa, l’aplicació de prescripcions genèriques, gran proliferació de
principis i la tendència a no reconèixer les peculiaritats pròpies de cada organització.

B.- TEORIES ORIENTADES AL COMPORTAMENT HUMÀ. (ENFOC CONDUCTISTA)

En elles es pot apreciar una evident posició crítica al principis dels clàssics. Implica una
nova visió de l’home i de l’organització, capaç de superar les interpretacions
mecanicistes de les escoles tradicionals.

S’assenta en tres línies de treball :

a) Les relacions humanes
b) El comportament
c) El sistema social

B.1.- Escola de les Relacions Humanes (E. Mayo, W. Dickson)

Es comencen a preocupar per l’aspecte humà de l’organització.

No rebutgen les aportacions de les escoles o teories precedents, i de fet estan d’acord
en molts aspectes. L’únic que constaten és que les teories precedents no poden
funcionar bé perquè les persones no actuen sempre de manera racional, degut a :
a) El comportament de les persones no es individual, sinó que ho és en tant que
forma part d’un grup.
b) El comportament humà no és motivat exclusivament per raons econòmiques, sinó
que hi ha altre tipus de motivacions.
c) Existència d’una organització informal a més de la formal.
d) S’accepta l’existència del lideratge, el qual pot oposar-se o substituir a
l’organització formal.

Aquesta aportació té caràcter d’innovadora i en ella es pot trobar l’origen de la

dinàmica de grups i l’anàlisi de la motivació des d’una perspectiva diferent de la
merament econòmica.

Aquesta escola va recuperar la idea de que una veritable preocupació pels treballadors
era rendible per l’empresa, i va introduir noves variables en els processos administratius
al despertar l’interès per l’aprenentatge en aspectes tals com la destresa de
l’administració de personal o la dinàmica de grups.

13
ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA TEMA 1 : L’Administració de l’Empresa

B.2.- Enfoc científic del comportament – Escola conductista - (J.March i

H.Simon,A.Maslow,D.McGregor, C.Argyris)

Centren les seves aportacions en termes de motivació humana i en les relacions

superior-subordinat.
La idea central d’aquest corrent de pensament es recolza en que els treballadors que es
senten motivats produiran majors beneficis o resultats a l’organització que els que
segueixen criteris o models burocràtics (resistència innata de l’home a la formalització i
a la despersonalització).

Els principals autors d’aquest corrent han realitzat grans contribucions a la comprensió
de la motivació individual, del comportament de grups, de les relacions interpersonals
en el treball i de la importància del treball en l’ésser humà.

Els seus descobriments han fet als gerents més sensibles i curosos al tractar amb els
subalterns o empleats.
Ofereixen, també, noves idees en àrees tan importants com el lideratge, la solució de
conflictes, les comunicacions, etc…

C.- ESCOLA QUANTITATIVA.

El desenvolupament de les tècniques quantitatives sorgeix a la Gran Bretanya, durant la

II Guerra Mundial, quan, davant de necessitats bèl·liques, s’utilitzen una sèrie de
tècniques matemàtiques per resoldre els problemes plantejats.

Es tracta d’una metodologia l’objectiu de la qual és la construcció de models abstractes,

fonamentats en la lògica i en la matemàtica, que recullen part de l’amplia problemàtica
empresarial, tractant de deduir solucions òptimes mitjançant la utilització de
procediments formalitzats.

Per a complir amb aquest objectiu, la Investigació Operativa es recolza en un conjunt de

tècniques matemàtiques, com poden ser la programació lineal, no lineal i dinàmica, la
teoria de jocs, la teoria de xarxes, la simulació, etc…

La Investigació Operativa ofereix a l’empresari les següents possibilitats pràctiques :

a) Presenta conseqüències quantificades de les decisions alternatives.
b) Amb això, permet la comparació de l’eficiència de tals decisions amb criteris
objectius.
c) Amb la qual cosa es destaquen més les conseqüències imponderables.
d) Presenten els possibles compromisos entre objectius múltiples, reduint la
dificultat d’elecció i millorant la qualitat de les decisions.
e) Facilitat la decisió en incertesa, al reflectir totes les possibles combinacions.

14
ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA TEMA 1 : L’Administració de l’Empresa

D.- ENFOC MODERN.

L’enfoc modern engloba visions complementàries de què és una empresa i en què

consisteix la tasca administrativa o directiva.

D.1.- Enfoc dels papers de l’administrador (Henry Mintzberg)

De l’estudi i anàlisi de les activitats de cinc alts directius durant la seva jornada laboral,
Mintzberg va descobrir o detectar que aquests interpretaven deu rols o papers diferents,
però molt relacionats entre sí, que es podien agrupar en tres categories :

- Rols interpersonals :Cap visible de l’organització, líder que contracta, motiva,

forma els empleats, i enllaç amb l’entorn de l’organització

- Rols de transferència d’informació : Proporciona i rep informació, tant de dins

com de fora de l’organització.

- Rols de Presa de decisions : emprenedoria ( inicia i supervisa nous projectes),

gestor d’anomalies (accions correctives davant d’imprevistos o resultats
inesperats), assignador de recursos (assigna els recursos humans, físics i
monetaris a diferents finalitats) i negociador ( representa a l’organització o al
seu grup en les negociacions amb altres grups)

D.2.- Enfoc de sistemes ( Ludwig Von Bertalanffy)

Ens trobem davant d’una visió de l’organització com un sistema social obert en el que es
dona la mateixa importància als aspectes socials i psicològics i als aspectes tècnics i
formals del treball.

Entén l’organització com un sistema obert, que està format per diferents subsistemes
(producció, comercial, financer, etc… , amb “personalitat” o característiques pròpies
però que no es poden entendre sinó és com a integrants del propi sistema.

Quan es parla de sistema obert fa referència a que l’empresa o organització ha de tenir

molt en compte l’entorn en el que actua, essent aquest entorn una variable que afecta
amb gran intensitat als fets interns de l’organització.

D’aquesta manera, al veure les organitzacions com a sistemes, els administradors pden
entendre millor la importància del seu entorn i la interdependència entre els
subsistemes d’una mateixa organització.

15
ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA TEMA 1 : L’Administració de l’Empresa

D.3.- Enfoc contingent)

L’enfoc contingent sorgeix de la creença de la no validesa les teories sorgides en el
passat de forma universal, és a dir, per a totes les situacions.
L’experiència, a més, va demostrar que l’eficàcia de les propostes de les teories vigents
canviava d’una situació a un altra, degut a que les organitzacions i els seus subsistemes
eren únics.
L’enfoc contingent destaca la necessitat d’analitzar l’entorn de l’administració en el seu
conjunt per a determinar quines característiques ( treball, tecnologia, personal, etc…)
han de considerar-se les més adequades en cada situació i moment determinats

16