El Llenguatge de La Seducció

La seducció: una perspectiva lingüística 1
La seducció: una perspectiva lingüística
Anàlisi de la seducció com a fenomen social des del punt de vista lingüístic
Carme Marí, Irene Martínez, Gemma Mira i Llúcia Vázquez
Universitat de València
Lingüística (35665)
Ricardo Morant
20 de desembre de 2021
Índex
Carme (1. - 2.4.)
Duració de l'exposició: 12 minuts
1. Què és la seducció?
2. De les estratègies tradicionals a les actuals
2.1. El llenguatge no verbal
2.2. El llenguatge del ventall
2.3. El llenguatge verbal
2.4. La seducció a les xarxes socials
Gemma (3.)
3. Poder de la seducció
3.1. Finalitats i moviments per tal de seduir
3.2. Exemples de moviments seductors
3.3. Fases de la seducció
3.4. Seductor/a fals/a
3.5. Figura de Zeus als mites.
Irene (4.)
4. La seducció agressiva
4.1. El consentiment i la llibertat
4.2. El plaer en el dolor

4.3. L'efectivitat de l'agressivitat
Llúcia (5. - 6.1.)
Duració exposició: 10 minuts
5. La seducció en la política
5.1 Historia de la retórica
5.2 Exemple: Barack Obama
6. Video Marketing
6.1. Les sis qüestions bàsiques
7. Conclusió
8. Autoavaluació
9. Bibliografia
1. QUÈ ÉS LA SEDUCCIÓ?
La seducció és una forma de comunicació, de connectar emocionalment amb una altra persona.
Seduir ens fa sentir bé, ens puja l’autoestima i, fins i tot, resulta beneficiós per a la persona a qui
volem seduir. Seduïm per agradar, per conquistar, per sentir-nos a gust amb les persones que
elegim i perquè elles ens elegeixin a nosaltres. Hem de tenir en compte que no necessàriament ha
de tenir una finalitat sexual, doncs, ens poden seduir persones amb les que no tenim cap tipus
d’atracció sexual. Seduir es pot considerar una necessitat humana, fins i tot, un art, encara que no
hem de confondre seducció amb manipulació en molts casos.
La seducció com a paraula és usada amb múltiples significats a la vida

quotidiana. A qualsevol objecte, situació o persona que atrau, li podem atribuir l'adjectiu de
seductor, encara que moltes vegades açò pot ser subjectiu: seductor a la vista (una crep amb
crema i xocolate) o seductor al tacte (“slime”)
2. DE LES ESTRATÈGIES TRADICIONALS A LES ACTUALS
2.1. EL LLENGUATGE NO VERBAL
Podríem dir que el llenguatge no verbal es basa, principalment, en el llenguatge corporal,
que inclou la posició i els moviments del cos. Sol ser més important que el verbal, doncs és una
de les formes més sinceres i transparents d’expressar-nos donat que moltes vegades som semi
inconscients o totalment inconscients a l'hora de donar missatges amb el nostre cos, però també
ho és en molts casos la reacció o la resposta de la persona qui els rep. Malgrat açò, si som
conscients del que fem, el llenguatge corporal pot ser una gran arma de seducció.
Exemples:
● Contacte visual (evitar mirades, mirar profundament als ulls…)
● Proximitat corporal (la proximitat determina el grau d’intimitat i comoditat amb l’altra
persona)
● Gestos
● L’expressió facial (no reprimir el teu somriure, galtes enrojolades…)
2.2. EL LLENGUATGE DEL VENTALL
Les dones es comunicaven amb els seus enamorats mitjançant un curiós codi secret que
existia a cada moviment del ventall. Aquests són alguns exemples:
● El ventall col·locat a prop del cor: «Has guanyat el meu amor»

● Les dues mans juntes subjectant el ventall obert: «Oblida'm»
● Ventallar-se lentament: «Estic casada»
● Moure el ventall entre les mans: «T'odie »
2.3. EL LLENGUATGE VERBAL
● S’han acabat les floretes?
En l’actualitat, les floretes poden ser molt irrespetuoses. Xiulets o paraules passades de to
que no s’ajusten al grau de respecte que hi ha entre dues persones cada vegada són menys
tolerables, sobretot per a les dones, que són les que més han patit aquest tipus d’acosament. Açò
vol dir que les floretes s’acabaran per sempre? NO, però s’hauran d’utilitzar quan es considere
que tenim la confiança corresponent amb l’altra persona. Existeixen floretes que no tenen res a
veure amb el físic i que de vegades resulten, fins i tot, més alagadores: “T’admire”, “Tant de bo
hi hagueren més persones com tu”, “ Em diverteixc al teu costat”, “Quina sort tindre’t a la meua
vida”...
2.4. LA SEDUCCIÓ A LES XARXES SOCIALS
Nosaltres, pertanyem a la generació Z, és a dir, som millennials, i com bé sabem. hui en
dia amb un simple ‘like’ a una publicació de qualsevol xarxa social podem entaular una
conversació amb una persona a la que volem seduir. Açò, és una clara demostració de com les
noves tecnologies han influït en la nostra vida adaptant-se en tots els àmbits possibles.
3. EL PODER DE LA SEDUCCIÓ
En quant al poder de la seducció, cal esmentar que aquest no radica en la bellessa física sino en
la capacitat de generar en l’altra persona un cert interès, un desig d’obrir-se. Es tracta de dominar
els múltiples signes corporals que activen inconscientment el desig d’apertura mental. Quan
estem seduïnt o sent seduïts sembla que hi parlem un altre idioma ja que hi predominen la
complicitat, les rialles i una energía molt sexual.
3.1. FINALITATS I MOVIMENTS PER TAL DE SEDUÏR
Tot i que a sovint la seducció s’empra amb una finalitat sexual, cal tenir en compte que
aquesta no és l’única destinació que té aquest acte. Hi ha diverses maneres de ser seduïts com per
exemple l’intel·lecte o l’humor entre altres.
3.2. EXEMPLES DE MOVIMENTS SEDUCTORS
Al fer-nos coneixedors de la importància del contingut no verbal en la comunicació
seductiva, aprenem a detectar i emprar aquests mecanismes a les nostres relacions.
Per tal de seduir, desde èpoques inmemorables s’ha fet ús de diversos moviments amb
l’objectiu d’obtenir allò desitjat.
A continuació establirem certs exemples com el fet de fumar, que malgrat els seus efectes
perjudicials cap a la salut, resulta molt atractiu a la vista degut els moviments que hi emprem
mentres s’hi inhala i exhala el fum ja que tot l’interès radica en els ulls, en el contacte visual
entre ambdues parts de la conversació.
Mia Wallace a “Pulp Fiction” o Thomas Shelby a “Peaky Blinders” són dos grans
exemples de com de captivador i seductor hi resulta el fet de fumar.

A continuació, esmentarem el típic mos als llavis, aquest fet sí que du al darrere certes
connotacions sexuals, s'hi realitza quan ja hi ha cert nivell de confiança o quan s’hi és coneixedor
de la receptivitat d'ambdues parts.
Per últim, el fet d’acaronar-se els cabells ha estat des de fa molt de temps un dels clars exemples
de seducció , sùtil però efectiva. Quan ens acaronem els cabells estem donant a entendre que
tenim més cura i que volem donar a conèixer una bona imatge. Aquest ha sigut el més emprat al
llarg del temps degut a la subtilesa amb la que es realitza, desafrotunadament les dones empraven
degut a la seua impossibilitat per a expressar els seus sentiments cap a una persona que els
cridava l’atenció en èpoques en les que hi estaven subordinades a la figura de l’home. Tot i això,
a dia de hui encara hi resulta un mètode efectiu per a seduir.
3.3. FASES DE LA SEDUCCIÓ
Givens va definir al 1978 diverses fases que es duien a terme en el procés seductor.
La primera és l’atenció, en aquesta ens fixem en una persona que ens crida l’atenció, en aquesta
les mirades seran timides i fugaces…
A continuació, la segona fase es basa en el reconeixement, en aquesta hi hauran diverses
mirades, hi estem observant tant la receptivitat com l’atractiu de l’altra persona.
Finalment la tercera fase es la de la interacció, hi ha d’haver un contacte visual i verbal, ambdós
presents per tal de saber si hi anem per bon camí.
Tot i que hi han algunes fases establertes de manera fixa, cada persona ha de emprar aquelles que
s’adeqüen al context i al seu caràcter ja que aquest varía i cadascú farà servir el mètode que més
còmode el faça sentir.

3.4. SEDUCTOR/A FALS/A
Malgrat el mencionat anteriorment, hi cal anar amb compte amb certs tipus de seductors/-es, ja
que hi existeix el conegut “seductor/-a fals/-a” caracteritzat per utilitzar tècniques amb l’objectiu
d’obtenir benefici sense tenir un clar interès per la persona seduïda. S’hi ha de tenir un ple
coneixement de les finalitats d’aquestes persones i pensar i reflexionar en si hi estem
disposats/ades o no a seguir el joc.
3.5. FIGURA DE ZEUS ALS MITES
Havent comentat la figura del seductor fals, passarem a continuació a parlar de la seducció en la
mitología, més concretament, el cas de Zeus.
Zeus fou conegut per enamorar-se o encapritxar-se de dones que li cridaven l’atenció i es
camuflava de manera que podia obtindre benefici d’aquest com per exemple al disfressar-se de
cigne i fingir que un falcó el perseguia per tal de refugiar-se als braços de l’esposa del rei espartà
Thestius.
Emprarem també com a exemple els mites de Dànae, i d’Europa.
Per evitar que Danae tingués fills, la varen tancar a una torre, però no sent això un impediment
per a Zeus, aquest es convertí en pluja daurada per tal de prenyar-la.
En quant al mite d’Europa, aquesta s’encontrava recollint flors i se’n adonà de la presència d’un
bou amb una bellessa encisadora. Europa quedà prendada d’aquest i es decidí a muntar a ell,
Zeus aprofità i se l'endugué mar enllà. El mite posa en dubte si la va seduir o la va violar.
Recoltzant una vegada més l’argument, cal anar-hi amb compte amb aquest tipus de seductor/-a
ja que hi poden dur-se a terme diverses conseqüències molt dolentes.

4. LA SEDUCCIÓ AGRESSIVA
Per altre costat, sent la seducció un acte social, podem afirmar que es pot portar a terme
de forma agresiva. No obstant, què és més agressiu a la seducció: seduir en temes delicats com el
sexe i la sensualitat, on els fets poden tenir conseqüències determinants en la nostra integritat; o
convèncer-nos sense adonar-nos i prendre decisions molt influenciats per un sol factor?
4.1. EL CONSENTIMENT I LA LLIBERTAT
Primerament, ens centrarem en l'agressivitat en els últims estadis de la seducció. La
sexualitat hui dia és un dret protegit per la Declaració de Drets Humans de l’ONU (1948), en el
que es recull la llibertat de prendre decisions pel que respecta a la nostra integritat sexual i de
cos. Així doncs, arrel que hi ha actes sexuals en grup, sorgeix el concepte “consentiment” com
una ferramenta per determinar la voluntat d’una altra persona o la pròpia respecte un acte o
situació.
El consentiment, no obstant, no ha segut sempre el mateix; com qualsevol característica
d’una societat, varia amb el temps. Açò s’evidencia al fragment del Tirant Lo Blanch en que
Carmesina guia Tirant a l’habitació i es besen, però Carmesina prega “Deixa’m, Tirant, deixa’m”
(Martorell, 1490). Ell, no obstant, “la posa sobre el llit de repós”, fent cas omís al que deia la
xica (Martorell, 1490). Aquest testimoni pot semblar el moment precedent a una agressió sexual.
No obstant, en aquesta època, preservar l’honor era vital perquè el matrimoni era una eixida
financera per la dona, i el sexe, un acte amb fins reproductius. Així doncs, Carmesina ací
desenvolupa el paper de dona “que es fa de rogar”, “la dura” o “la difícil”. El desig i la tensió
sexual són evidents però no es poden manifestar verbalment. Així doncs, determinar si era una
acció consentida o no és més complicat; el consentiment està poc definit.

Al present, hem aprés com a societat a tenir en compte també la dona i el plaer als
entorns sexuals i afectius, i a evolucionar en ixe concepte de reservar el la sexualitat per ocasions
exclusivament reproductives El consentiment, per tant, es pot verbalitzar de forma lliure
generalment. Hi ha situacions, no obstant, on la mancança de consentiment es evident encara i
sense llenguatge verbal, com és el cas del següent fragment: "Alba trató de quitar la cara, pero él
la sujetó firmemente con las dos manos, obligándola a enfrentarlo. Fue su primer beso. Sintió
una sensación caliente, brutal, la piel áspera y mal afeitada le raspó la cara, sintió su olor a
tabaco rancio y cebolla, su violencia [...] y sintió las manos feroces que le rodearon el cuello y,
sin dejar de besarla, sus dedos comenzaron a apretar" (Allende, 2010). Alba, la víctima, rebutja
de forma silenciosa l’encontre, encara que l’escena culmina en violació. Per desgràcia, tal i com
s'evidencia al text, al present continua havent una negació de la voluntat individual, sent les
dones estadísticament les més perjudicades en nombre de casos (INEM, 2021). Aquest cas
específicament és molt fort precisament pel fet que es tracta de la seua primera vegada
experimentant la sexualitat de forma activa i, per tant, les conseqüències, que per se són fatals, es
veuen més agreujades en general de cara a la recuperació del trauma que pot generar.
4.2. EL PLAER EN EL DOLOR
Per altre costat, el dolor i l’agressivitat en contextes sensuals no signifiquen
necessàriament agressió. Amb consentiment per part de tothom, es pot gaudir d’interaccions
sexosfectives amb pràctiques BDSM. Aquest acrònim està compost per tres sigles diferents: BD,
DS i SM. BD correspon a Bondage i Disciplina, és dir, restriccions físiques i mentals; DS, a
Dominació i Submissió, on el plaer resideix en ordenar i obeir; i SM són Sadisme i Masoquisme,
agrupat sota el nou terme “sadomasoquisme”, i referit a les conductes de sentir plaer a través del
dolor, tant per generar-lo com per sentir-lo, o per les marques posteriors. Hi ha molt
d’esceptisisme, no obstant, respecte a aquestes pràctiques. Un estudi de l’European Journal of
Social Psychology (1980) conclou amb que “un estímul neutre pot ser percebut com a dolorós o
plaent depenent de les expectacions d’u mateix” perquè el receptor d’ambdós estímuls són el
mateix i, per tant, depén més el context en que es percepta l’estímul que en sí el propi estímul.
Així doncs, ací hi trobem la raó per poder incorporar de forma encertada l’agressivitat en
circumstàncies on la seducció és protagonista.
4.3. L'EFECTIVITAT DE L'AGRESSIVITAT
L’agressivitat en la seducció, per altre costat, també pot llevar efectivitat a les nostres
intencions. Un text que il·lustra molt bé aquest fenòmen és el que ens conta l’usuari baix el
pseudònim de “Simur” a Forocoches (2014): “paraba a tías o grupos de tías para decirle[s]
alguna cosa... pero muchas no mordían el anzuelo”. Les intencions d’esta persona es veuen
frustrades perquè l’agressivitat tenint en compte el seu context no és el mode més encertat per
seduir ningú. De fet, aquest tipus d’interaccions humanes tan violentes són categoritzades pel
govern espanyol a través del Ministerio de Igualdad (2021) per primera vegada com a delit en la
nova llei de llibertat sexual . Aquesta modificació és deguda al canvi en el concepte que es tenia
del consentiment, que a la nova llei agafa un paper protagonista i que cal manifestar de forma
implícita i “libremente mediante actos que, en atención a las circunstancias del caso, expresen de
manera clara la voluntad de la persona” (La Voz, 2021).
Per altre costat, hi ha personatges canònics presents als medis audiovisuals que
consumim que, amb la mateixa agressivitat als seus actes i la mateixa mancança de
consentiment, aconsegueixen un desenllaç diferent. Un dels exemples més comuns és el de

Hache a A Tres Metros Sobre El Cielo (2010) i Tengo Ganas de Ti (2012). Aquest personatge es
presenta a la trama amb una escena d’assetjament cap a Babi, la protagonista, qui, irònicament
d’acord amb els raonaments que fem realment i en gelat, s’acaba enamorant d’ell (2010). A la
segona película, el personatge principal canvia per Gin, una xica que sí que sembla més reticent
al seu encant (2012). Com sempre ocorre a la ficció, no obstant, també s’acaben enamorant.
Aquest dos exemples són símptoma d’un fenomen social del que som partícips: moltes vegades,
l’agressivitat també sedueix. Però, en tractar-se d’un taboo, simplement ho representem a l’art,
com a relacions idíliques i passionals que normalment ocorren a la joventut.
5. LA SEDUCCIÓ EN LA POLÍTICA
Canviant de tema, la seducció també està present en el àmbit de la política. El més
important és el tema de l'oratòria. Els polítics són coneguts per tindre una oratòria molt
convincent a l’hora de donar els seus discursos. Per exemple, alguns lemes molt coneguts
mundialment poden ser: “I have a dream” de Martin Luther King, “Ich bin ein Berliner” (“Soy
berlinés”) de John F. Kennedy, i “Pagaré con mi vida la lealtad del pueblo” de Salvador Allende.
5.1. HISTORIA DE LA RETÓRICA
La tradició de seduir amb paraules ve des de lluny. En l'antiga Grècia, a la ciutat de
Siracusa, va sortir la retòrica com a ciència que tenia el propòsit de persuadir als membres d'una
assemblea per a aconseguir uns fins mitjançant un discurs estratègic. Des de llavors, el discurs ha
estat un dels elements clàssics i més efectius per part del poder polític per a exercir el control
d'uns individus sobre uns altres. A través dels discursos, els polítics mostren les idees que volen
ensenyar a la gent i així guanyar seguidors en les seves campanyes.

5.2. EXEMPLE: BARACK OBAMA
Un gran exemple es Barack Obama. Aquest, a través dels seus increïbles dots de
comunicació que va aconseguir adquirir al llarg del temps, es va fer polític. Va revolucionar les
maneres de contar les coses en política, amb discursos que estaven estructurats com a sermons
amb l’objectiu de buscar la comunicació amb l’audiència. Finalment, va captivar a milions de
persones de tot el món, i va infondre un nou valor i prestigi al discurs polític.
6. VIDEO MARKETING
Per altra part, tenim el “Video Marketing”, és a dir, el marketing de seducció. Aquest
consisteix en crear contingut que siga atractiu o emotiu, que estiga en tendència per a procedir a
pujar-ho a diferents plataformes (especialment online) com a part d’una estratègia de Marketing
de continguts. No obstant, abans de dirigir tots els teus esforços a la conquesta de la persona dels
teus somnis, el més important és conèixer-la. Aquesta és una pràctica molt important en el
màrqueting de seducció.
6.1. LES SIS QÜESTIONS BÀSIQUES
És imprescindible tenir en compte qui és el teu client ideal, per a posteriorment triar els
canas indicats per a atraure’ls al teu negoci. Per això, hi ha que tindre en compte sis qüestions:
anàlisis de la situació actual, objectius que desitges aconseguir, qui és la teva competencia, el
procés d’enamorament, què et fa diferent i els canals i mitjans.
7. CONCLUSIÓ
Com hem vist a aquest treball, el llenguatge de la seducció s’ha anat adaptant a les modes
i als diferents recursos de cada època. Des de la simplesa del llenguatge tradicional basat en les
parts del nostre cos ja siga per la via verbal, amb la nostra veu, com per la no verbal amb els ulls
o el moviment del cos en general, passant per l’ús d’un ventall que oculta un codi secret de
seducció fins les noves tecnologies que a l’actualitat representen una de les eines més recurrents
de l’actualitat per seduir i conquistar a qui desitgem.
8. AUTOAVALUACIÓ
El treball tant en el procés com en el resultat ha sigut enriquidor. A més de comentar les
nostres experiències personals, hem aprés contingut més informatiu i objectiu sobre un
tema que suposa una gran part del nostre dia a dia, més del que nosaltres pensàvem. El
resultat final va ser extraordinari però, sobretot, gratificant si tenim en compte la recepció
dels nostres companys i companyes de classe que van prestar atenció durant tota la
presentació del treball i mostraven curiositat sobre temes que són visibles al seu dia a dia
i que potser no sabien ben bé com calia gestionar-los.

9. BIBLIOGRAFIA
Allende, I. (2020). La casa de los espíritus (3ra edición). Penguin Random House Grupo
Editorial SA de CV.
Conselleria, Hisenda i Administracions Públiques del Govern Oficial de les Illes Balears (Ed.).
(2019). La seducció. L' Educació Afectiva i Sexual: "Amb Tots els Sentits. Accedit 17 de
decembre, 2021,
https://ebapenobert.caib.es/pluginfile.php/4701/mod_resource/content/3/21_la_seducci.ht
ml
De Mora, E., & Villegas, S. (2016, 29 agosto). Seducir para vender: claves de marketing para
enamorar a un cliente. Wharton University of Pennsylvania.
https://www.knowledgeatwharton.com.es/article/seducir-vender-claves-marketing-enamo
rar-cliente/
Ecomercio, U. (2014, 3 noviembre). El arte de seducción de un abanico. Blog de comercio
electrónico, Ecommerce y Marketing Online | urbeCOM.
https://www.urbecom.com/blog/el-arte-de-seduccion-de-un-abanico/
González, F. (2010) A Tres Metros Sobre el Cielo [Película]. Antena 3 Films
González, F. (2012) Tengo Ganas de Ti [Película]. Antena 3 Films
INEM (2021), Delitos sexuales segun sexo desde 2017. Recuperat de la base de dades de
l’INEM.
La Voz. (2021, 7 julio). Victoria Rosell defiende que el acoso callejero sea delito leve en la ley,
diferenciándolo del piropo. La Voz de Galicia.
https://www.lavozdegalicia.es/noticia/sociedad/2021/07/07/victoria-roselldefiende-acoso-
callejero-delito-leve-ley-diferenciandolo-piropo/00031625668843357371268.htm
Ley 2/2021 (2021). Ministerio de Igualdad del Gobierno de España. Recuperat del Boletín
Oficial del Estado.
López, J. M. (2017, 24 septiembre). La seducción como estrategia política. ElAsterisco
https://www.elasterisco.es/seduccion/#.YbzJ9C8rxQI
Martorell, J. (1995). Tirant lo Blanc. Ariel.
ONU: Asamblea General (1948), Declaración Universal de Derechos Humanos, 217 A (III),
https://www.refworld.org.es/docid/47a080e32.html [Accedit el 12 Novembre 2021]
Roda Rivera, C. (2017, 24 agosto). Seducir es un arte. La mente es maravillosa.
https://lamenteesmaravillosa.com/seducir-es-un-arte/
Sánchez, G. (2017). El lenguaje de la Seducción: Secretos de la Atracción Irresistible. Essentials
Group S.A. de C.V.
Sesé, T. (2021). Zeus, el Primer Violador en Serie. La Vanguardia.
«Simur» (2014, 7 julio). Que os parece este tio de un blog de seduccion?? Foro Coches.
https://www.forocoches.com/foro/showthread.php?t=3807020

El Llenguatge de La Seducció

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

El Llenguatge de La Seducció

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

La seducció: una perspectiva lingüística 1

La seducció: una perspectiva lingüística

Carme Marí, Irene Martínez, Gemma Mira i Llúcia Vázquez

Carme (1. - 2.4.)

Duració de l'exposició: 12 minuts

2. De les estratègies tradicionals a les actuals

2.1. El llenguatge no verbal

2.2. El llenguatge del ventall

2.3. El llenguatge verbal

2.4. La seducció a les xarxes socials

Duració de l'exposició: 12 minuts

3.1. Finalitats i moviments per tal de seduir

3.2. Exemples de moviments seductors

3.3. Fases de la seducció

3.4. Seductor/a fals/a

3.5. Figura de Zeus als mites.

Duració de l'exposició: 12 minuts

4.1. El consentiment i la llibertat

4.2. El plaer en el dolor

4.3. L'efectivitat de l'agressivitat

Llúcia (5. - 6.1.)

Duració exposició: 10 minuts

5.1 Historia de la retórica

5.2 Exemple: Barack Obama

6.1. Les sis qüestions bàsiques

hem de confondre seducció amb manipulació en molts casos.

La seducció com a paraula és usada amb múltiples significats a la vida

crema i xocolate) o seductor al tacte (“slime”)

2. DE LES ESTRATÈGIES TRADICIONALS A LES ACTUALS

2.1. EL LLENGUATGE NO VERBAL

Podríem dir que el llenguatge no verbal es basa, principalment, en el llenguatge corporal,

● Contacte visual (evitar mirades, mirar profundament als ulls…)

● L’expressió facial (no reprimir el teu somriure, galtes enrojolades…)

2.2. EL LLENGUATGE DEL VENTALL

existia a cada moviment del ventall. Aquests són alguns exemples:

● El ventall col·locat a prop del cor: «Has guanyat el meu amor»

● Les dues mans juntes subjectant el ventall obert: «Oblida'm»

● Ventallar-se lentament: «Estic casada»

● Moure el ventall entre les mans: «T'odie »

2.3. EL LLENGUATGE VERBAL

● S’han acabat les floretes?

2.4. LA SEDUCCIÓ A LES XARXES SOCIALS

Nosaltres, pertanyem a la generació Z, és a dir, som millennials, i com bé sabem. hui en

complicitat, les rialles i una energía molt sexual.

3.1. FINALITATS I MOVIMENTS PER TAL DE SEDUÏR

exemple l’intel·lecte o l’humor entre altres.

3.2. EXEMPLES DE MOVIMENTS SEDUCTORS

Al fer-nos coneixedors de la importància del contingut no verbal en la comunicació

seductiva, aprenem a detectar i emprar aquests mecanismes a les nostres relacions.

l’objectiu d’obtenir allò desitjat.

entre ambdues parts de la conversació.

exemples de com de captivador i seductor hi resulta el fet de fumar.

de la receptivitat d'ambdues parts.

a dia de hui encara hi resulta un mètode efectiu per a seduir.

3.3. FASES DE LA SEDUCCIÓ

les mirades seran timides i fugaces…

A continuació, la segona fase es basa en el reconeixement, en aquesta hi hauran diverses

mirades, hi estem observant tant la receptivitat com l’atractiu de l’altra persona.

Finalment la tercera fase es la de la interacció, hi ha d’haver un contacte visual i verbal, ambdós

presents per tal de saber si hi anem per bon camí.

còmode el faça sentir.

3.4. SEDUCTOR/A FALS/A

coneixement de les finalitats d’aquestes persones i pensar i reflexionar en si hi estem