Sara Ruiz, Irina Ruiz, Elia Puig

Walsh, M. J. i Baker, S. A. (2017).

The Selfie and the transformation of the public-private distinction.
Information, Communication & Society, Vol. 20(8), 1185-1203.

CONCEPTES CLAU
⎯ Gir visual: fet pel qual la societat actual és caracteritzada, la qual està enamorada
del visual i és el que ens connecta entre nosaltres.
⎯ Selfie: forma contemporània de l’autoretrat.
⎯ Fotografia Privada Pública:

- Privades són les dissenyades per a ser mostrades dins del cercle social íntim de
les persones que apareixen en elles, per a commemorar fets, relacions…
Formen part de la vida domèstica i cerimonial i tenen un sentit que, d’altre
forma, es passa per alt.
- Públiques són per a ser mostrades a un públic ampli i anònim, sense relació ni
interacció.

⎯ Informació (segons Joshua Meyrowitz): informació social → coses que les persones
són capaces de reconèixer sobre el comportament i les accions de si mateixes, dels
altres i les coses apreses sobre els altres en els actes de comunicació.
⎯ Instrument metafòric de comunicació: el rostre és un instrument metafòric de
comunicació, perquè proporciona els materials de comportament definitius (mirades,
gestos, postures…). Proporcionem signes externs d’orientació i implicació, estats
mentals i corporals.
⎯ “Close up”: forma de fotografia que fa un primer pla d’un rostre per prioritzar i
intensificar les expressions.
⎯ “Reals of the visible”
⎯ “Behavioural regard”: es fa servir per indicar la mesura en la qual les persones
desprenen coneixement cap a uns i altres en entrar en contactes socials. Es tracta de
conèixer les normes i procediments acceptats socialment i a seguir-los.
⎯ “Sexting”
⎯ Privacitat
⎯ Revelació i ocultament

CONCEPTES QUE ENS HAN SEMBLAT INTERESSANTS

- Civil inattention: mostrar que som conscients que hi ha més gent però sense
transmetre una excessiva curiositat i interès pels afers dels altres.

PREGUNTES
1. Diferències i similituds entre els tradicionals retrats fotogràfics i els selfies

Similituds Diferències

Es tracta de la captura i la reproducció El selfie està fet per a compartir-lo, els

visual retrats no necessàriament

El que es captura és el rostre El selfie captura una acció social i la situa

en un context espaciotemporal concret

Els dos poden estar molt “assetjats” i Al selfie s’hi pot accedir des de qualsevol
perfeccionats. lloc, en qualsevol moment; als retrats
fotogràfics (abans de la digitalització), no.

El selfie es diferencia dels retrats

fotogràfics en la tècnica i l'enquadrament

El selfie és percebut com a pràctica

espontània, casual i impulsiva tot i que
moltes vegades no sigui així, i els retrats
fotogràfics com a menys orgànics i més
escenogràfics.

El selfie actualment s’usa com a forma de

comunicació entre persones.

El selfie actualment s’usa com a forma de

comunicació entre persones.

2. Quins són els elements característics d’un selfie?

És la captura i la reproducció del rostre que fa que es fixi, alhora, una acció social i un
context espaciotemporal específic.
És, per tant, un retrat fotogràfic de la cara humana fet amb la intenció de ser
compartit.
S’hi pot accedir en qualsevol moment, en qualsevol lloc, per qualsevol durada. La
permanent accessibilitat fa que sigui un component de record i nostàlgia i que, a més,
ajudi a la transformació de la divisió entre vida privada i pública.

3. Quina diferència hi ha entre les fotografies públiques i les privades?

Fotografies privades
Les privades es duen a terme per commemorar relacions o fets, és una forma de
record autobiogràfic (i no tant un recurs de comunicació). Es consideren privades
perquè tenen un significat personal especial - que és al qual se li dona sentit, cosa que
d’altra forma seria ignorat- i formen part de la cerimònia domèstica. Es fan per ser
mostrades en el cercle íntim i com a decoració pel fet que tenen molta importància
sentimental. Poden servir per a donar-se valor a un mateix i autopresentar-se per ell
mateix o dins d’aquest cercle íntim.

Fotografies públiques
Són per públic ampli, fins i tot desconegut.
Solen ser distribuïdes (diaris, revistes…) i de naturalesa comercial i informativa,
instruccions, històries d'interès humà (són anònimes), o imatges personals per fer-se
publicitat (per a donar bona imatge davant d’un públic molt extens, i pot ser amb
finalitats polítiques, religioses, esportives, socials…).

4. Què vol dir que el rostre és un òrgan d’expressió i no d’acció?

El rostre no és un instrument funcional, sinó expressiu. Aquest és capaç de transmetre

la intenció o els pensaments de les persones (emocions, sentiments…): és de
naturalesa teòrica, exterioritza. Altrament, no pot dur a terme les accions, com pot fer
la resta del cos, que en la seva naturalesa pràctica es limita dur a terme accions, molts
cops condicionades per aquests sentiments i pensaments. El rostre demostra
l’aparença, i, per tant, “explica” el comportament de les persones.

5. Per què es pot considerar la fotografia privada com a una forma d’interacció?

Perquè les fotos privades són fetes per a ser mostrades entre les persones properes,
cosa que implica interacció social. La fotografia privada sol estar situada en zones
importants, privades o “sagrades” de la casa, per tant, s’ha d’aconseguir certa
confiança - fet que clarament requereix interacció- per a arribar-hi i perquè ens sigui
mostrada pels propietaris - i veiem, de nou, més interacció.

A més, en la interacció que hi ha en el moment en què et mostren la foto, el

compromís que tens amb el propietari de la foto fa que hagis de tenir una reacció molt
concreta: propera, respectuosa, amb cert afalagament.

6. ¿Què vol dir que la privacitat avui dia només es pot establir de forma
col·laborativa?

Un individu pot construir la seva privacitat si compta amb la col·laboració dels altres, la
qual es fonamental: actualment és molt fàcil que la privacitat sigui violada: les imatges
que compartim de forma privada poden ser fàcilment vistes per gent que no n’eren el
destinatari inicial. Davant d’aquesta gran capacitat per compartir informació que en
origen era privada, la solució resideix en complir la visió de comportament
(behavioural regard): unes regles socials establertes que actuen com a codis de
conducta entre individus.
Amb l’auge del món digital la privacitat és molt més susceptible a arribar a situacions
públiques, i això es pot veure reflectit amb el sexting, que té molts riscs i greus
ramificacions legals. En aquests casos és molt més necessària la col·laboració entre la
persona que envia la fotografia i qui la rep s’ha d’encarregar de no difondre-la.

7. ¿Què volem expressar quan difonem un selfie?

La funció tradicionalment coneguda de la fotografia com a forma de record
autobiogràfic ha quedat totalment obsoleta. Ara bé, l’objectiu principal que es vol
aconseguir quan difonem un selfie és satisfer el nostre desig intern de comunicar “una
imatge ideal del jo”. Volem estar connectats amb la societat independentment de la
nostra ubicació. És una forma de comunicació més on utilitzem la fotografia com a
medi digital. Això ha implicat una transformació de la vida social pública i privada, una
estreta linia on es posa en qüestió la pèrdua de la privacitat humana amb l’ús
d’aquesta pràctica.

8. ¿En què consisteixen les estratègies de revelació i ocultament en la producció de

selfies?
Les estratègies de revelació i ocultament de la selfie giren al voltant de la privacitat que
tenim com a consumidor o com reproductor de selfies. La privacitat la construïm
nosaltres mateixos decidint en cada moment allò que volem mostrar o allò que volem
mantenir ocult. Això si, els continguts poden passar de ser privats a públics en qüestió
de segons i és allà on la nostra privacitat pot veure's afectada, sigui per una revelació
accidental o obligada d’allò que estava ocult. El fet d’ocultar i revelar és un dels
aspectes més significatius del selfie. La nostra comunicació cara a cara es basa a
controlar la informació que volem o no revelar als altres mitjançant les nostres
expressions o la nostra conducta i això encara es manté en la comunicació digital a
partir de la manipulació de la mateixa fotografia. A més, aquesta nova forma de
comunicar a fet que inserir materials de la vida privada en situacions públiques sigui
molt més fàcil, això ha provocat que les persones frenin i es protegeixin davant
d’aquest fet poc vigilat i sancionat, com podria ser el cas del “sexting”.

9. ¿Com són interpretats els selfies dels altres?

Són interpretats com una mostra d’expressió social per tal de satisfer aquell desig,
mencionat en la pregunta 7, de comunicar i sentir-nos comunicats socialment per tal
de situar-nos en una ubicació concreta en un moment concret. Amb els selfies anem
molt més enllà a l’hora d’interpretar, no és una simple fotografia, sinó que podem
arribar a connectar amb les emocions dels altres per tècniques utilitzades com és per
exemple el primer pla que expressa una veritat presentada a través de la cara. Com bé
afirma Finkelstein: “l’ús habitual del primer pla afirma l'existència d’un interior o un jo
rumiant”... “ a través del primer pla els pensaments es fan visibles”...”aquests fins
moviments facials captats pel primer pla de la càmera suggereixen autenticitat…”.