El transcurs de la resiliència

El començament del treball de recerca va ser complicat pel fet que no sabia com
començar, així que vaig reunir-me diverses vegades amb la meva tutora per
començar a encaminar-lo.
La meva tutora del treball de recerca em va subministrar les meves primeres fonts
d'informació, un llibre sobre el meu tema, la resiliència, que l'havia escrit un
investigador clau "Boris Cyrulnik" sobre la resiliència que em va proporcionar gran
part de les dades que necessitava.

Quan vaig llegir el primer llibre que vaig adquirir per part de la meva tutora, va ser el
meu principal fonament per muntar tot el treball, des de preguntes que m'havia
formulat, fins a algun apartat que m'havia semblat molt interessant i trobava
necessari afegir-lo.

Després de tenir una base per poder començar a treballar, vaig començar a fer una
cerca per internet sobre estudis que s'havien realitzat sobre la resiliència, els quals
van ser pocs el que vaig afegir al treball perquè no concertaven un tema en concret i
no hi vaig extreure res.
D'aquesta manera vaig veure com havia d'encarar el meu mètode d'escriptura,
emprant termes tècnics, adaptats o explicats de manera comprensible per les
persones que no dominen el camp de la psicologia i el formalisme que requeria un
treball d'aquestes dimensions.

En el moment que vaig haver de fer la segona entrega d'aquest projecte, vaig
basar-me en gran part del llibre mencionat anteriorment, ja que eren els
coneixements bàsics que tenia sobre la matèria.
Al cap d'un temps de l'entrega, vaig veure que el meu treball de recerca s'havia
desviat massa cap a la dinàmica del llibre i tractava més sobre els suïcidis i morts,
que sobre la resiliència. En el moment que me'n vaig adonar, vaig esborrar el 30%
(aproximadament) dels apartats que havia fet fins aquell moment i els vaig tornar a
encaminar correctament i, ara com ara, no he realitzat cap canvi als meus canvis
més que corregir faltes o expressions.

A mesura que m'endinsava en la cerca d'informació sobre la resiliència em vaig

assabentar que la meva percepció a comparació de l'inici del projecte havia canviat
molt i em sentia més segur d'estar afegint informació rellevant, entenedora i
d'interès.

Aproximant-me al final de l'estiu vaig dur a terme un altre canvi important, ja que
vaig suprimir molts apartats que encara no havia fet per substituir-los per uns altres
que estaven més relacionats amb els que ja havia explicat. També vaig fusionar
diferents apartats que no tenien un gran volum d'informació o que eren molt similar
entre ells, pel fet que no quedessin una gran quantitat d'apartats irrellevants donant
una lectura dispersa entre diferents temes.

En aquestes últimes setmanes ans de la tercera entrega del treball, he tornat a fer
una gran quantitat de feina, perquè les fonts de consulta ja havien estat fixades per
mi anteriorment i només havia d'extreure la informació i redactar les meves
conclusions sobre aquesta.

Avui puc dir que el meu treball de recerca va per bon camí i queden pocs apartats
per enllestir l'apartat teòric i realitzar l'apartat pràctic, que ja està començat (les
entrevistes), els quals candidats han estat escollits per diferents situacions que han
patit a la seva vida i els ha suposat un canvi en la seva forma de viure i de pensar.

Tinc planejat portar a cap tres entrevistes per mostrar diferents casos de resiliència.
El primer dels casos seria el d'una persona que ha patit assetjament escolar i ha
hagut de suportar el dolor de ser aïllat socialment i maltractat psíquicament. La
segona entrevistada seria una senyora que ha patit càncer múltiples vegades i ha
resistit les seves conseqüències amb una gran força de voluntat i esperança. I l'últim
cas tracta sobre un home que ha patit un atac de cor fent l'esport que més estima i,
així i tot, s'esforça per no deixar de fer el que li agrada, encara tenir el risc de no
poder tornar a fer aquell esport o patir la mateixa situació amb conseqüències més
greus.

L'objectiu d'aquestes entrevistes és demostrar com les persones, encara que hagin
patit molt, hagin estat pròximes a la mort o visquin al límit, poden recuperar-se d'una
situació adversa i tenir una vida normal enfocada en els seus objectius.