a) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) consistent en

un fragment d’un document públic de caire jurdicopolític o legislatiu, la Llei per a la Reforma Política
que regula la celebració d’eleccions democràtiques.
b) L’alumnat ha d’inserir el contingut de la font en el període de Transició a la Democràcia (1975-1986).
c) Expliqueu tres de les disposicions que inclou la font. (1 punt)

L’alumnat haurà d’explicar tres de les següents disposicions: la definició del règim com democràtic i
l’apel·lació a la sobirania popular; la inviolabilitat dels drets i l’obligació de l’Estat de respectar-los;
l’assignació a les Corts de la potestat legislativa; la de sanció i promulgació de les lleis del rei; la
convocatòria d’eleccions parlamentàries, a dues cambres i per sufragi universal, directe i secret, si bé que
a la Cambra Alta o Senat hi ha senadors de designació reial i per tant no escollits per sufragi universal; i el
fet que la llei té rang de Llei Fonamental, amb el que això suposa dins del Règim franquista. Cada una de
les tres disposicions explicada per l’alumnat serà puntuada amb un terç de punt.

a) Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre la mort de Franco i la celebració de les primeres
eleccions democràtiques, sense explicar-ne els resultats. (2’50 punts)

El redactat de l’alumnat haurà de fer referència a la mort de Franco i a l’inici del regnat del rei Joan Carles
I; al primer govern de la monarquia, encapçalat per Arias Navarro, i la seva acció de govern i limitacions;
al segon govern de la monarquia, d’Adolfo Suárez, a la formulació del projecte reformista i a les mesures
reformistes que va adoptant (decret llei d’amnistia, dret de vaga, nova llei electoral) que culminaran en
la llei de Reforma Política (1’25 punts), als problemes generats pels sectors intransigents del Règim; als
generats per la crisi econòmica i el terrorisme; i, fonamentalment, al paper de l’oposició democràtica, als
seus principals partits i líders, a les plataformes que creà i a la pressió fonamental que exercí per
aconseguir una autèntica democratització, el primer pas de la qual foren les eleccions del 15 de juny de
1977.

b) Expliqueu l’evolució política d’Espanya des de la celebració de les primeres eleccions democràtiques
fins al triomf electoral del PSOE. (2’50 punts)

El redactat de l’alumnat hauria de fer referència a les eleccions del 15 de juny de 1977 i als seus resultats;
al procés d’elaboració i aprovació de la Constitució de 1978; als seus continguts bàsics (1’25 punts), a
l’acció de govern del President Suárez, als Pactes de La Moncloa, i a les reformes legislatives; al problema
del terrorisme; a la segona victòria electoral de Suárez i la UCD de 1979 i als problemes interns de la UCD
que portaran al propi Suárez a la dimissió el 1981, a l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer del mateix any
i a la presidència i acció de govern de Calvo-Sotelo, així com a l’ulterior convocatòria d’eleccions el 1982
(1’25 punts
a) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia o imatge de Manel Armengol d’una
manifestació al carrers de Barcelona l’abril de 1976.
b) Cal que l’alumnat situï la font durant el període de Transició a la Democràcia (1975-1986), en concret
a l’inici d’aquest, l’abril de 1976, quan encara no hi havia democràcia.
c) Descriviu i comenteu la font.

Cal que l’alumnat descrigui la font en tant que mostrant uns manifestants enmig d’un carrer principal de
la ciutat de Barcelona, en actitud de córrer i mostrant una bandera catalana/pancarta on es pot llegir
“Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia”.

a) Expliqueu els resultats de les eleccions generals del 15 de juny de 1977 a Catalunya; el retorn del
President Tarradellas i el restabliment de la Generalitat, així com l’elaboració i les característiques
fonamentals de l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 1979.

Cal que l’alumnat expliqui els resultats de les eleccions de 1977 a Catalunya, amb la victòria de les forces
d’esquerres PSC-PSOE i PSUC per davant del PDC i d’ERC; el retorn del president Tarradellas, amb el
restabliment de la Generalitat i la creació d’un consell executiu. Cal igualment que expliqui l’elaboració
de l’Estatut, a Sau, la retallada d’aquest al Congrés dels Diputats i la seva aprovació per referèndum el
1980. Cal igualment que expliqui les característiques de l’Estatut: Generalitat, Tribunal Superior de
Justícia, i competències.

b) Expliqueu les eleccions de 1980 al Parlament de Catalunya, els seus resultats i l’obra de govern de la
Generalitat de Catalunya entre el 1980 i el 1986.

Cal que l’alumnat expliqui les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i els seus resultats, amb la
formació del govern Pujol [1,25 punts]. Igualment, cal que expliqui l’obra de govern duta a terme per la
Generalitat d’aquesta època i també de la sorgida de les eleccions de 1984, amb les lleis de Normalització
Lingüística, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la policia autonòmica, entre d’altres.
 a) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0,25
punts),consistent en un text públic de caràcter polític i legislatiu, en concret el Preàmbul de l’Estatut
d’autonomia de Catalunya de 1979.
b) Cal que l’alumnat situï la font durant la Transició (1975-1986/ 1975-1982), després de l’aprovació
de la Constitució de 1978.
c) Comenteu tres de les idees contingudes en la font.

Cal que l’alumnat comenti tres de les idees següents: el caràcter de l’Estatut de recobrament de
l’autogovern de Catalunya; la voluntat de Catalunya de constituir-se en comunitat autònoma i
l’homenatge a tots aquells homes i dones que han contribuït a la recuperació de l’autogovern; els valors
de llibertat, justícia, igualtat i lluita per la qualitat de vida de tots aquells que viuen, resideixen i
treballen a Catalunya, i el lligam entre les llibertats personals i les col·lectives que la Generalitat
representa.

a) Expliqueu l’evolució política de Catalunya des de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia del 1979 fins al
1986. Expliqueu també les característiques de l’Estatut.

Cal que l’alumnat expliqui l’Estatut de Catalunya del 1979 i les seves característiques(Generalitat formada
pel Parlament, el President i el Consell Executiu; oficialitat del català, Tribunal Superior de Justícia;
competències sobre Dret Civil català, cultura i altres transferides com sanitat i ensenyament, entre
d’altres); les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i els seus resultats, la formació del govern
Pujol, el 23-F a Catalunya (1,25 punts); la tasca de govern duta a terme per la Generalitat d’aquesta època
i també de la sorgida de les eleccions de 1984, amb la Llei de normalització lingüística, la de la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals i la de la policia autonòmica, entre d’altres (1,25 punts).

b) Expliqueu l’evolució política de Catalunya des de la mort de Franco fins a l’aprovació de l’Estatut sense
explicar aquest darrer.

Cal que l’alumnat faci referència a la situació política generada per la mort de Franco, a l’Assemblea de
Catalunya i l’increment de l’acció de l’oposició per forçar una ruptura democràtica i a les formes que
adoptà aquesta, tant a nivell de lluites obreres, estudiantils, de barris, etc.; al referèndum de la llei de
reforma política de 1976; a la llei d’amnistia i legalització de partits; a la celebració de les eleccions
de 1977 i els seus resultats a Catalunya, amb la victòria de les esquerres (PSC i PSUC) (1,25 punts); a
l’Assemblea de Parlamentaris, amb la seva demanda d’un Estatut i a l’operació de retorn del president
Tarradellas, explicant seguidament l’elaboració de l’Estatut a Sau (1,25 punts).
a) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia o imatge de Manel Armengol d’una
manifestació proamnistia a Barcelona el 1976.
b) Cal que l’alumnat situï lafont durant la Transició cap a la Democràcia (1975-1986) en concret el 1976.
c) Descriviu i comenteu el contingut de la font.

Cal que descrigui i comenti el contingut de la font destacant que mostra el moment en el qual la policia
carrega contra els manifestants a Barcelona, una bona part d’ells asseguts a terra, amb pancartes, mentre
es veu al fons el fum produït pel llançament de gasos.

a) Expliqueu la transició cap a la democràcia des de la mort de Franco fins a les primeres eleccions
democràtiques, el 15 de juny de 1977, i comenteu-ne els resultats.

El redactat de l’alumnat hauria d’incloure i emmarcar cronològicament la mort de Franco, la proclamació

de Joan Carles de Borbó com a rei, la continuació del govern presidit per Arias Navarro, la seva dimissió
del juliol de 1976, la designació d’Adolfo Suárez com a president i l’endegament del procés de reforma
política; les accions de l’oposició democràtica durant el mateix període, tractant d’aconseguir la ruptura
amb l’Estat autoritari; l’aprovació de la Llei per a la Reforma Política per les Corts franquistes el novembre
de 1976 –amb el seu caràcter de dissolució del Règim des de les seves pròpies institucions–, i la posterior
en referèndum del 15 de desembre del mateix any i com tot això posà les bases per a un procés
d’acostament govern-oposició del qual se’n derivaren una amnistia política i una negociació amb els
organismes unitaris de l’oposició que portaria a la convocatòria de les eleccions del 15 de juny de 1977;
esmentar que el procés fou de gran dificultat i tensions, fites del qual foren les accions de l’extrema dreta,
la continuació d’atemptats per part d’ETA i GRAPO, la legalització del PCE-PSUC i subsegüents tensions
amb els militars que provocà; la formació de la Unión de Centro Democrático, en tant que coalició de
grups de centre dreta articulats a l’entorn del mateix president Suárez, i d’Alianza Popular, la dreta
conservadora i bona part dels sectors franquistes; i als resultats comentats de les eleccions del 15 de juny,
amb alta participació i victòria de la UCD (34% dels vots), que no obtingué majoria absoluta, seguida pel
PSOE (28’9%), PCE-PSUC (9%), AP (8%), Pacte Democràtic (2’8%) i PNB (1’7%), entre d’altres.

b) Expliqueu el procés de recuperació de l’autonomia de Catalunya, fent esment del retorn del president
Tarradellas, de la Generalitat provisional i de l’Estatut del 1979. Comenteu també les característiques
d’aquest Estatut.

El redactat de l’alumnat hauria d’incloure i emmarcar cronològicament els resultats de les eleccions de
1977 a Catalunya, la constitució de l’Assemblea de Parlamentaris, la importància de la Diada de l’Onze de
Setembre de 1977, l’acció del president Suárez i el retorn del president Tarradellas, la restauració d’una
Generalitat provisional amb molt poc poder efectiu (1,25 punts); el procés d’elaboració de l’Estatut a
Catalunya –el denominat de Estatut de Sau–i el procés d’aprovació de l’Estatut a les Corts i posteriorment
en referèndum; igualment hauria d’explicar les característiques fonamentals de l’Estatut de 1979, amb la
creació de la Generalitat, d’un Parlament de 135 membres, l’elecció del president de la Generalitat pel
Parlament, la creació del consell executiu o govern, la creació del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, i l’establiment de competències exclusives i compartides.
a) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0,25 punts)
consistent en un text de caire polític, en concret l’al·locució dirigida pel president Tarradellas en
tornar a Catalunya des del seu exili a França el 23 d’octubre de 1977
b) Cal que l’alumnat situï la font durant la Transició (1975-1986), quatre mesos després de les primeres
eleccions democràtiques i sent president Adolfo Suárez, d’Unión de Centro Democrático
c) Comenteu breument TRES de les idees que conté la font.

Cal que l’alumnat comenti tres aspectes com el de Catalunya com exemple d’unitat de catalans i no
catalans en la lluita per la recuperació de la llibertat; la voluntat de fer-la més pròspera i forta cada dia;
l’existència de deures fora de Catalunya i dintre d’Espanya; o l’agraïment per la fidelitat al president,
la fe en el poble català, en la llibertat i en la democràcia (1 punt)

a) Expliqueu les eleccions del 15 de juny de 1977, el retorn del President Tarradellas, i l’elaboració,
l’aprovació i les característiques principals de l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 1979

El redactat de l’alumnat hauria d’incloure i emmarcar cronològicament els resultats de les eleccions de
1977 a Catalunya, la constitució de l’Assemblea de Parlamentaris, la importància de la Diada de l’Onze de
Setembre de 1977, l’acció del president Suárez i el retorn del president Tarradellas, la restauració d’una
Generalitat provisional amb molt poc poder efectiu (1,25 punts); el procés d’elaboració de l’Estatut a
Catalunya –el denominat de Estatut de Sau–i el procés d’aprovació de l’Estatut a les Corts i posteriorment
en referèndum; igualment hauria d’explicar les característiques fonamentals de l’Estatut de 1979, amb la
creació de la Generalitat, d’un Parlament de135 membres, l’elecció del president de la Generalitat pel
Parlament, la creació del consell executiu o govern, la creació del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, i l’establiment de competències exclusives i compartides.

b) Expliqueu l’evolució política i econòmica de Catalunya entre els anys 1980 i 1986.

Cal que l’alumnat expliqui les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, amb la victòria de
Convergència Democràtica de Catalunya amb Jordi Pujol i el segon lloc per al Partit dels Socialistes de
Catalunya; i la nova victòria, ara de Convergència i Unió Democràtica, a les de 1984 (1’25 punts); l’evolució
econòmica i les principals lleis aprovades en el període, com la que establia l’Onze de Setembre com a
festa nacional (1980); la de Normalització Lingüística (1983), l’establiment dels mossos d’esquadra com a
policia autonòmica i de la corporació de mitjans audiovisuals (1’25 punts).
a) Cal que l’alumnat identifiqui la font com un cartell de propaganda electoral (0,25 punts) de la Unión
de Centro Democrático a Barcelona el juny de 1977.
b) Digueu quin és el context històric de la font. [0,75 punts]Cal que l’alumnat situï la font durant el
període de la transició a la democràcia (1975-1986), en concret durant la campanya de les eleccions
del 15 de juny de 1977 a Barcelona.
c) Descriviu i comenteu el contingut de la font.

Cal que l’alumnat faci esment al fet que el cartell demana el vot per ala UCD; que hi apareix una imatge
d'Aldolfo Suárez i la representació del símbol del partit; que el vot es demana per a la campanya electoral
a Barcelona; i que comenti el text que apareix: «los hombres que hacen posible la democracia»,en el sentit
que presenta Suárez i la UCD com els qui estan introduint la democràcia al país.

a) Expliqueu la figura d’Adolfo Suárez i el paper que va tenir durant la transició espanyola cap a la
democràcia i durant l’etapa democràtica fins a la seva dimissió, que també heu d’explicar.

Cal que l’alumnat expliqui qui era Adolfo Suárez i el seu accés a la presidència del govern després de Carlos
Arias Navarro. Cal també que faci esment a l’aprovació de la Llei de reforma política ales Corts franquistes
i, després, en referèndum el 15 de desembre de 1976; a la Llei d’amnistia; a la legalització de la major part
dels partits opositors; i a la creació, per part del mateix Suárez i altres, de la Unión de Centro Democrático
(UCD) (1,25 punts); cal igualment que esmenti la victòria de Suárez i de la UCD en les eleccions del 15 de
juny de 1977, l’acció de govern desenvolupada —especialment els Pactes de La Moncloa i altres—i la
segona victòria electoral, el 1979. Igualment hauria de referir-se a la dimissió de Suárez el gener de 1981
en relació amb les pressions militars i altres, incloent-hi les provinents de la mateixa UCD.

b) Expliqueu què va ocórrer el 23 de febrer de 1981i què van significar aquells fets. Expliqueu també
l’evolució política espanyola entre el 1981 i el 1986.

Cal que l’alumnat expliqui què va ser l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981, les seves causes i el
seu desenvolupament (1 punt); el govern de Calvo-Sotelo, les eleccions de 1982 i la victòria del PSOE amb
Felipe González al capdavant; la gestió d’aquest fins al 1986, amb l’entrada a la Comunitat Econòmica
Europea, fent esment a les mesures econòmiques adoptades i als avenços realitzats en la construcció de
l’estat del benestar, com la Llei de sanitat de 1985 i altres.
a) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia de la portada del diari La Vanguardia
Española, o la portada del mateix diari (0,25 punts) del 26 de gener de 1977, referida als
assassinats d’Atocha del 24 de gener anterior (0,50 punts).
b) Cal que l’alumnat situï la font en l’etapa de la Transició cap a la Democràcia, en concret a principis de
1977, cinc mesos abans de les primeres eleccions democràtiques i durant la presidència de Suárez.
c) Comenteu el text següent: Cinco muertos y cinco heridos gravísimos es el balance de víctimas,
a la hora de cerrar esta página, del asesinato realizado por dos individuos armados con
metralletas contra el despacho de un abogado laboralista, situado en la calle de Atocha, 55, de
Madrid, anteanoche, a las veintitrés horas. El suceso, que ha causado indignación y estupor
en nuestra nación, fue condenado en el curso de la conferencia de prensa celebrada en el
Colegio de Abogados de la citada capital [...] durante la cual el señor Pedrol Rius, presidente
del Consejo de la Abogacía, ante los seiscientos letrados reunidos, dijo: Este asesinato sin precedentes
no es sólo un ataque a los abogados sino a la libertad de defensa, sin la que no existe el Estado de
derecho ni la libertad.

Cal que l’alumnat comenti els fets relatats –la mort de cinc advocats laboralistes i les greus ferides a cinc
més metrallats al seu despatx–; la reunió de sis-cents lletrats al Col·legi d’Advocats de Madrid; i les
paraules de Pedrol Rius en pro de la llibertat de defensa en tant que imprescindible en un Estat de dret.

a) Expliqueu la gestió del president Adolfo Suárez i els fets més destacats ocorreguts entre el seu
nomenament i les eleccions del 15 de juny de 1977. També els resultats d’aquestes eleccions.

L’alumnat hauria d’explicar les circumstàncies de la designació de Suárez el juliol de 1976, la repressió,
l’elaboració de la Llei de reforma política, el referèndum, el terrorisme d’ETA i el dels GRAPO (1,25 punts);
l’oposició democràtica i els moviments de protesta obrera, estudiantil i veïnal; els organismes unitaris; la
legalització del PCE i l’amnistia. Les eleccions del 15 de juny i els seus resultats, amb el triomf de la UCD,
la segona posició del PSOE i la resta de resultats rellevants, i la continuació de Suárez com a president del
govern (1,25 punts).

b) Expliqueu les característiques principals de la Constitució de 1978 i els fets més destacats la política
espanyola, des de l’aprovació de la Constitució fins a la dimissió d’Adolfo Suárez com a president del
Govern el gener de 1981.

L’alumnat hauria de fer esment al caràcter monàrquic de la Constitució, a la definició que fa d’Espanya, al
seu caràcter bicameral; al títol VIII que regula el dret a l’autonomia i als drets fonamentals (1,25 punts); a
la segona victòria de la UCD i de Suárez en les eleccions de 1979; a les eleccions municipals; a la
continuació del terrorisme; a la qüestió militar, i a les tensions internes dins UCD que portaren a la dimissió
de Suárez.
 a) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia [0,25 punts] publicada al diari La Vanguardia
del dia 23 d’octubre del 1977, on apareix el president Josep Tarradellas [0,50 punts].
b) Cal que l’alumnat situï la font en el període de la Transició democràtica, iniciat el 1975 i en el període
posterior a les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny del 1977, i a Catalunya.
c) Descriviu el contingut de la font.

Cal que l’alumnat descrigui la font, en què es mostra el president Josep Tarradellas saludant la població
concentrada a sota del balcó en el qual es troba.

a) Expliqueu les eleccions del 15 de juny de 1977 al conjunt de l’Estat i a Catalunya. Expliqueu també el
restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas i, amb referèn-cia a l’Estatut
d’autonomia, expliqueu-ne el procés d’elaboració, el referèndum, l’aprovació a les Corts espanyoles i les
característiques principals.

L’alumnat hauria d’explicar els resultats de les eleccions del 1977 al conjunt de l’Estat (victòria d’UCD,
segon lloc per al PSOE, tercer per al PCE i quart per a Alianza Popular) i a Catalunya (victòria de les
esquerres —PSC i PSUC—, tercer lloc per als nacionalistes de Pujol i quart lloc per a ERC) [1,25 punts];
l’Assemblea de Parlamentaris; el retorn del president Tarradellas; l’elaboració de l’Estatut, la seva
aprovació a Catalunya i el referèndum; i a les Corts, així com les seves característiques principals [1,25
punts].

b) Expliqueu les eleccions al Parlament de Catalunya del 1980, els resultats d’aquestes eleccionsi l’obra
política de la Generalitat fins al 1986.

Cal que l’alumnat expliqui les eleccions al Parlament de Catalunya del 1980 i els seus resultats, la formació
del govern Pujol, el 23-F a Catalunya [1,25 punts]; la tasca de govern duta a terme per la Generalitat
d’aquesta època i també de la sorgida de les eleccions del 1984, amb la Llei de normalització lingüística,
la de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la de la policia autonòmica, entre d’altres [1,25
punts].
a) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0,25
punts), referida a un document públic de caire polític i jurídic, la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol,
reguladora del dret a l’educació. (0,50 punts).
b) Cal que l’alumnat situï la font en l’etapa democràtica, en concret durant el primer govern del
PSOE (1982-1986).
c) Expliqueu el contingut de la font.

Cal que l’alumnat expliqui que la llei institueix que tots els espanyols tenen dret a una educació bàsica i
que aquesta serà obligatòria i gratuïta en el nivell d’educació general bàsica; igualment institueix que tots
els espanyols tenen dret a accedir als nivells superiors de l’educació, sense que sigui possible cap
discriminació referida a capacitat econòmica, nivell social o lloc de residència.(1 punt).

a) Expliqueu la dimissió d’Adolfo Suárez com a president del Govern, els fets del 23-F (23 de febrer de
1981) i la política espanyola fins a les eleccions de 1982, sense explicar-ne els resultats). [2’50 punts]

Cal que l’alumnat expliqui que Adolfo Suárez tornava a ser president després de la nova victòria de la UCD
a les eleccions de 1979; que el problema dels terrorismes d’ETA i els GRAPO persistia; que el
descontentament militar amb el Govern i amb Suárez era gran (1’25 punts); que existia una greu crisi
interna dins la UCD i que Suárez presentà la seva dimissió arran de les pressions rebudes. Cal que l’alumnat
expliqui igualment què va ser el 23-F; el nou govern de Leopoldo Calvo-Sotelo així com la involució que
significaren lleis com la LOAPA, entre d’altres, fins arribar a les eleccions de 1982, sense explicar-les (1,25
punts).

b) Expliqueu el resultats de les eleccions de 1982, i també el Govern que es formà i les polítiques que
aplicà entre 1982 i 1986. [2’50 punts]

Cal que l’alumnat expliqui el resultats de les eleccions, amb la victòria per majoria absoluta del PSOE i
l’elecció de Felipe González com a president del govern; la segona posició obtinguda per Alianza Popular
i la pèrdua de vots de la UCD; les lleis principals que aprovà el govern socialista en aquesta legislatura
(LODE, i de Reforma Universitària); les mesures econòmiques adoptades i la reconversió industrial; la
política militar; i l’entrada a la Comunitat Econòmica Europea.
a) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0,25 punts)
consistent en un text públic de caràcter polític i jurídic, en concret el Preàmbul de l’Estatut
d’autonomia de Catalunya de 1979. (0,50 punts)
b) Cal que l’alumnat situï la font durant la Transició, després de l’aprovació de la Constitució de 1978,
després de les eleccions legislatives espanyoles de 1979. (0,75 punts)
c) Comenteu tres de les idees contingudes en la font.

Cal que l’alumnat comenti tres de les idees següents: el caràcter de l’Estatut de recobrament de
l’autogovern de Catalunya; la voluntat de Catalunya de constituir-se en comunitat autònoma,
l’homenatge a tots aquells homes i dones que han contribuït a la recuperació de l’autogovern; els valors
de llibertat, justícia, igualtat i lluita per la qualitat de vida de tots aquells que viuen, resideixen i treballen
a Catalunya, i el lligam entre les llibertats personals i les col·lectives que la Generalitat representa.

a) Expliqueu l’evolució política de Catalunya des de l’aprovació de l’Estatut (explicant-lo) fins al 1986.

Cal que l’alumnat expliqui l’Estatut de Catalunya del 1979 i les seves característiques; les eleccions al
Parlament de Catalunya de 1980 i els seus resultats, la formació del govern Pujol, el 23-F a Catalunya(1,25
punts); la tasca de govern duta a terme per la Generalitat d’aquesta època i també de la sorgida de les
eleccions de 1984, amb la Llei de normalització lingüística, la de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals i la de la policia autonòmica, entre d’altres.

b) Expliqueu l’evolució política de Catalunya des de la mort de Franco fins a l’aprovació de l’Estatut
(sense explicar-lo). (2,50 punts)

Cal que l’alumnat faci referència a la situació política generada per la mort de Franco, a l’Assemblea de
Catalunya i l’increment de l’acció de l’oposició per forçar una ruptura democràtica i a les formes que
adoptà aquesta, tant a nivell de lluites obreres, estudiantils, de barris, etc.; al referèndum de la llei de
reforma política de 1976; ala llei d’amnistia i legalització de partits; a la celebració i resultats de les
eleccions de 1977 i els seus resultats a Catalunya (1,25 punts); a l’Assemblea de Parlamentaris i al retorn
del president Tarradellas, explicant seguidament l’elaboració de l’Estatut.
 a) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0’25 punts)
un text públic de caire polític conegut com “Pactos de La Moncloa” signats pels líders dels partits
polítics principals el 27 d’octubre de 1977 (0’50 punts).
b) Cal que l’alumnat situï la font durant el període de la Transició, després de les eleccions de
juny de 1977 i abans de l’aprovació de la Constitució de 1978. (0’75 punts)
c) Comenteu dos dels acords o punts de consens presents en la font. (1 punt)

Cal que l’alumnat comenti dos dels següents punts: diagnosi de la crisi; que els costos de la superació de
la crisi siguin suportats equitativament; democratització; prestació d’atur; creació de llocs de feina,
especialment entre els joves; i contractació d’aturats (1 punt)

a) Expliqueu el procés de Transició cap a la democràcia entre 1976 i 1978, incloent l’aprovació i
característiques de la Constitució. (2’50 punts)

Cal que l’alumnat es refereixi a les accions de l’oposició democràtica per tal d’enderrocar
el Règim, a la dimissió de d’Arias Navarro i a l’accés a la presidència del govern d’Adolfo Suárez, a
l’aprovació de la Llei de Reforma Política, per les Corts franquistas i en referèndum el 15 de
desembre de 1976, a la llei d’Amnistia i la legalització de la major part dels partits opositors, a la
formació per Suárez i altres de la Unión de Centro Democrático (1,25 punts); a la celebració i resultats
de les eleccions del 15 de juny de 1977, al Pactes de La Moncloa, a la elaboració i aprovació de la
constitució de 1978 i els seus continguts bàsics com els referits a la definició de l’Estat, la divisió de
poders, la possibilitat d’aprovació d’estatuts d’autonomia i a les llibertats, entre d’altres (1, 25 punts)

b) Expliqueu l’evolució econòmica, social i política a Espanya del període que va des de l’aprovació de la
Constitució (que no s’ha d’explicar) fins a les eleccions de 1982 (sense explicar-les).

Cal que l’alumnat expliqui la situació de crisi econòmica; la segona victòria de la UCD i Suárez el 1979,
els primers Estatuts, el problema del terrorisme, el descontentament de sectors de l’exèrcit; la
dimissió de Suárez i l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981 (1, 25 punts); així com el govern
de Calvo-Sotelo, la LOAPA i l’entrada a l’OTAN (1’25 punts).
a) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia (0’25 punts) presa el 23 de febrer de
1981 al Congrés dels Diputats a Madrid que mostra un oficial de la Guàrdia Civil i altres membres de
la mateixa en actitud amenaçadora. (0’50 punts)
b) Cal que l’alumnat situï la font durant el període de la Transició a la democràcia, en concret
el 23 de Febrer de 1981, quan s’estava fent la votació de nou president del govern després
de la dimissió del president Suárez.
c) Expliqueu el contingut de la font i identifiqueu el personatge que hi apareix d’una manera
més destacada. (1 punt)

L’alumnat haurà d’explicar la imatge, on apareix en primer pla el tinent coronel de la Guàrdia Civil
Tejero a la tribuna dels oradors del Congrés dels Diputats, esgrimint una pistola, així com altres membres
de la mateixa Guàrdia Civil apuntant als diputats. (1 punt).

a) Expliqueu la figura d’Adolfo Suárez, el paper que va tenir durant la Transició espanyola cap a
la democràcia i durant l’etapa democràtica fins a la seva dimissió, que també heu d’explicar.

Cal que l’alumnat expliqui qui era Suárez i el seu accés a la presidència del govern després d’Arias
Navarro. Cal també que faci esment a l’aprovació de la Llei de Reforma Política per les Corts
franquistes i en referèndum el 15 de desembre de 1976; la llei d’Amnistia; la legalització de la major part
dels partits opositors i a la creació pel mateix Suárez i altres de la Unión de Centro Democrático (UCD)
(1,25 punts); cal que s’esmentin la seva victòria i de la UCD en les eleccions del 15 de juny de 1977, la seva
acció de govern –especialment els Pactes de La Moncloa- i altres, i la segona victòria electoral el 1979.
Igualment la seva dimissió el gener de 1981 en relació amb les pressions militars i altres, incloent
les provinents de la pròpia UCD.

b) Expliqueu què va ser el 23-F i l’evolució política espanyola entre el 1981 i el 1986. (2’50 punts)

Cal que l’alumnat expliqui què va ser l’intent de cop d’Estat dels 23-F, les seves causes i
desenvolupament (1 punt); el govern de Calvo-Sotelo, les eleccions de 1982 i la victòria del PSOE amb
Felipe González al capdavant; la gestió d’aquest fins al 1986 de l’entrada a la Comunitat Econòmica
Europea, fent esment a les mesures econòmiques adoptades i als avenços realitzats en la
construcció de l’Estat del Benestar. (1’5 punts)
a) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0’25 punts)
un text públic consistent en el missatge llegit pel rei la nit del 23 al 24 de febrer de 1981 a TVE i per a
tot el país (0’50 punts).
b) Cal que l’alumnat situï la font durant el període de la transició, després de l’aprovació de la Constitució
de 1978 i de les eleccions de 1979 i durant l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981, mentre el
Congrés dels Diputats estava ocupat per forces de la Guàrdia Civil capitanejades pel tinent coronel
Tejero. (0’75 punts).
c) Expliqueu el contingut de la font. (1 punt)

Cal que l’alumnat expliqui com el rei fa saber que ha comunicat a les diferents capitanies generals
que ha ordenat a la Junta d’Estat Major i a les autoritats civils que mantinguin l’ordre dins de la
Constitució. Que qualsevol mesura militar ha d’estar autoritzada per l’esmentada Junta. I que la corona
no tolerarà cap acció que pretengui interrompre per la força la vigència de la Constitució, aprovada
pel parlament i pel poble (1 punt)

a) Expliqueu l’aprovació i les característiques de la Constitució de 1978, i l’evolució política des

d’aquest any fins a la victòria del PSOE en les eleccions de 1982, sense explicar aquesta última.

Cal que l’alumnat es refereixi l’ aprovació de la Constitució de 1978 i els seus continguts bàsics
com els referits a la definició de l’Estat, la divisió de poders, la possibilitat de concessió d’estatuts
d’autonomia i les llibertats, entre d’altres (1, 25 punts); cal que es refereixi igualment a la segona
victòria de la UCD i Suárez del 1979, als primers Estatuts, al problema del terrorisme, al
descontentament de sectors de l’exèrcit i a la crisi econòmica; a la dimissió de Suárez i a l’intent de cop
d’Estat del 23 de febrer de 1981, a la presidència de Calvo-Sotelo, la LOAPA i l’entrada a l’OTAN,
fins a la victòria del PSOE i Felipe González el 1982. (1,25 punts)

b) Expliqueu la victòria del PSOE en les eleccions legislatives de 1982 i l’evolució econòmica,
social i política espanyola entre 1982 i 1986. (2’50 punts)

Cal que l’alumnat expliqui la victòria del PSOE i Felipe González en les eleccions de 1982, les
mesures econòmiques que adoptà i el avenços en la construcció de l’Estat del Benestar que portà
endavant (1, 25 punts); la continuació del problema del terrorisme, la corrupció i el procés d’adhesió
a la Comunitat Econòmica Europea. (1,25 punts)
a) Cal que l’alumnat identifiqui la font com un cartell de propaganda institucional (0’25 punts)
referit a les eleccions del 15 de juny de 1977 (0’50 punts).
b) Cal que l’alumnat situï el cartell en el període de la Transició cap a la democràcia, en concret després
del referèndum del 15 de desembre de 1976 i abans de les eleccions del 15 de juny de 1977.
c) Relacioneu les dues consignes contingudes en la font: Referèndum nacional del 15 de diciembre
de 1976. Los españoles decidieron que la soberania reside en el pueblo i 15 de junio. El pueblo
expresará su voluntad soberana mediante el voto. [1 punt]

Cal que l’alumnat expliqui la primera frase en el sentit de que per als autors de la propaganda
institucional el referèndum del 15 de desembre de 1976 ja ha significat l’adopció de la soberania
popular per part de la població després del seu vot afirmatiu (0’50 punts) i la segona en el sentit de que
per als autors de la mateixa propaganda a les eleccions del 15 de juny següents aquesta sobirania ja
podrà expressar-se mitjançant el vot en unes eleccions plenament democràtiques. Afirmen d’aquesta
manera l’establiment de la democràcia a Espanya (0’50 punts).

a) Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre la mort de Franco i l’aprovació de la Constitució.

L’alumnat ha d’explicar la mort de Franco i la proclamació del seu successor amb el títol de rei,
la presidència del govern d’Arias Navarro i la pressió de l’oposició democràtica agrupada des de
1976 en Coordinación Democrática. La dimissió d’Arias i el nomenament d’Adolfo Suárez com
president del govern el juliol de 1976. L’elaboració de la Llei de Reforma Política, l’aprovació per
les Corts franquistes de la mateixa, i el referèndum del 15 de desembre de 1976 (1’25 punts). Haurà
igualment d’explicar les pressions de l’oposició per obtenir un canvi realment democràtic, i es
valoraran les referències que faci: al conjunt de lleis del període (d’Amnistia, de llibertat sindical), a la
legalització dels partits, a la qüestió clau de la legalització del Partit Comunista, al paper de
l’exèrcit, i el fet del terrorisme. Haurà d’explicar les eleccions del 15 de juny de 1977 i els seus
resultats, amb la continuació en la presidència del govern de Suárez ara en tant que líder de la Unión
de Centro Democrático i guanyador dels comicis, els Pactes de la Moncloa, el procés d’elaboració i
aprovació de la Constitució de 1978 i els seus continguts bàsics, entre els que caldrà destacar, els
títols referits a la definició de l’Estat, la divisió de poders, la possibilitat de concessió d’estatuts
d’autonomia i les llibertats individuals, entre d’altres (1’25 punts).

b) Expliqueu l’evolució política d’Espanya des de l’aprovació de la Constitució (sense explicar-la) i

1986. [2,5 punts]

L’alumnat haurà d’explicar la segona victòria electoral de Suárez i la UCD de 1979, les eleccions municipals,
l’aprovació dels primers estatuts, la persistència del problema del terrorisme i el descontentament
militar. Els problemes interns de la UCD, que acabaran portant Suárez a la dimissió el 1981, i l’intent
de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981 així com la presidència i acció de govern de Calvo-Sotelo (1’25
punts). Haurà d’explicar l’àmplia victòria del PSOE en els comicis de 1982, l’accés a la presidència
de Felipe González i l’acció legislativa i de govern portada a terme fins 1986, fent referència a la
política econòmica, a l’Estat de Benestar, a l’ingrés a la Comunitat Econòmica Europea, a l’OTAN i a
la lluita antiterrorista. (1’25 punts).
a) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0’25 punts)
consistent en el text del missatge retransmès per televisió la nit del 23 al 24 de febrer de 1981 i
adreçat a la població en general i també a l’exèrcit, revoltat o expectant. (0’50 punts).
b) L’alumnat ha de situar el contingut de la font durant la Transició, en la nit del 23 de febrer
de 1981, després que aquella mateixa tarda s’hagués iniciat un intent de cop d’Estat durant
la votació d’investidura del nou president del govern Calvo-Sotelo, d’UCD, després de la
dimissió de l’anterior president Adolfo Suárez (UCD). (0’75 punts).
c) Comenteu el paràgraf següent: «Cualquier medida de carácter militarque, en su caso, hubiera de
tomarse deberá contar con la aprobación de la Junta deJefes de Estado Mayor» i «La Corona,
símbolo de la permanencia y unidad de laPatria, no puede tolerar en forma alguna acciones o
actitudes de personas que pre-tendan interrumpir por la fuerza el proceso democrático que la
Constitución vota-da por el pueblo español determinó en su día a través de referéndum»

Cal que l’alumne comenti l’afermament que fa el rei del seu compromís en la defensa de la Constitució
de 1978 votada pel poble enfront dels militars revoltats, que pretenen interrompre la seva vigència per la
força. (1 punt)

a) Expliqueu la situació política general a Espanya entre l’aprovació de la Constitució (explicant-

la) fins al triomf electoral del PSOE (també explicant-lo), fent esment al 23-F, als seus antecedents i
conseqüències. [2,50 punts]

Cal que l’alumnat expliqui l’aprovació de la constitució el 1978, explicant-ne les característiques
generals, les eleccions generals de 1979 i els seus resultats; Es valorarà la seva explicació, entre
d’altres, d’aspectes com els problemes econòmics, les tensions socials, el problema del terrorisme
i les tensions amb els militars (1’25 punts). Es farà referència a la dimissió de Suárez de 1981 i
les seves causes, i a l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer, el seu caràcter i conseqüències; a
la presidència i acció de govern de Calvo-Sotelo, i ulterior convocatòria d’eleccions el 1982, explicant
el triomf del PSOE. (1’25 punts).

b) Expliqueu l’evolució política, social i econòmica espanyola des de la Llei de Reforma Política fins a la
signatura dels Pactes de la Moncloa, explicant-los. [2,50 punts]

L’alumnat ha d’explicar l’accés al govern el juliol de 1976 d’Adolfo Suárez, a l’elaboració de

la Llei de Reforma Política, aprovació per les Corts franquistes de la mateixa, el referèndum del
15 de desembre de 1976 i la situació econòmica i social que es vivia. (1’25 punts). Es valoraran les
referències a alguna de les lleis aprovades aleshores (d’Amnistia, de llibertat sindical) així com a la
legalització dels partits, inclosa la problemàtica del Partit Comunista. L’alumnat haurà d’explicar les
eleccions del 15 de juny de 1977, la continuació en la presidència del govern de Suárez ara en tant que
líder de la Unión de Centro Democrático (UCD), els Pactes de la Moncloa i el seu contingut. (1’25
punts).
a) Cal que l’alumne identifiqui la font com un quadre (0’25 punts) on es mostren tres dels acords socials
o laborals entre govern, empresaris i sindicats, o entre partits, en tres diferents moments,
1977, 1981 i 1985 (0’50 punts).
b) Cal que l’alumnat situï els tres acords en moments diferenciats de la història de la democràcia:
el primer després de les eleccions del 15 de juny de 1977 i sent president Suárez (UCD); el segon el
1981, sent president Calvo-Sotelo (UCD); i el tercer durant la primera legislatura del PSOE, sent
president González (0’75 punts).
c) Comenteu la font.

Cal que l’alumnat compari l’evolució de l’IPC i de les bandes salarials pactades observant el descens
continuat de l’IPC i l’oscil·lació de les bandes, no sempre descendent, en els tres moments
considerats. (0’50 punts). Cal que l’alumnat mostri com els signants són diferents, sent els primers
partits polítics, els segons govern, empresaris i sindicats i el tercer govern, empresaris i només el
sindicat socialista UGT, no signant CCOO (0’50 punts).

a) Expliqueu l’evolució econòmica, social i política espanyola entre el 15 de juny de 1977 i 1982.

Cal que l’alumnat expliqui la situació de crisis econòmica en que es trobava el país, les eleccions del 15
de juny de 1977, els seus resultats, els Pactes de la Moncloa, el procés d’elaboració i aprovació
de la Constitució de 1978; i les eleccions municipals (1’25 punts). La segona victòria electoral de
Suárez i la UCD de 1979 i els problemes interns de la UCD, la dimissió de Suárez de 1981 i les seves
causes i l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer; la presidència i acció de govern de Calvo-Sotelo, així
com a l’ulterior convocatòria d’eleccions el 1982 (1’25 punts).

b) Expliqueu l’evolució econòmica, social i política d’Espanya entre 1982 i 1986. [2,5 punts]

Cal que l’alumnat expliqui la situació de crisi econòmica, les eleccions de 1982 i àmplia victòria del PSOE,
l’accés a la presidència de González i l’acció legislativa i de govern portada a terme fins 1986, incloent les
reformes econòmiques (reconversió industrial) i laborals, l’enfortiment de l’Estat del Benestar (1’25
punts), l’ingrés a la Comunitat Econòmica Europea i a l’OTAN de 1986 i al problema del terrorisme.
(1’25 punts).
a) Cal que l’alumnat identifiqui la font com quadre estadístic (0’25 punts) on es mostren els resultats
electorals en nombre d’escons al congrés dels diputats a les eleccions generals de 1977 i de 1982.
b) Cal que l’alumne contextualitzi les dades de la font com referides a dues de les eleccions generals
més importants de la transició democràtica espanyola, les primeres, les de 1977, i les terceres, les de
1982, les del triomf del PSOE i primera alternança política.
c) Deduïu tres característiques diferencials entre els resultats de 1977 i 1982. (1 punt)

L’alumne hauria d’esmentar tres de les característiques diferencials, que seran puntuades cadascuna amb
un terç de la puntuació de la pregunta: l’enorme baixada de la UCD; el fortíssim increment electoral del
PSOE, que gairebé doblà el nombre d’escons en cinc anys; la minva significativa d’escons aconseguits pel
PCE-PSUC; l’espectacular avenç d’Alianza Popular, amb el major increment del nombre d’escons de tota
la font; i l’estabilitat dels resultats de les forces nacionalistes catalana i basca.

a) Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre 1977 i 1982. (2’50 punts).

El redactat de l’alumnat hauria de fer referència a les eleccions del 15 de juny de 1977 i als seus resultats;
a la llei d’Amnistia de 1977, al procés d’elaboració i aprovació de la Constitució de 1978; als seus
continguts bàsics (1’25 punts), a l’acció de govern del President Suárez, als Pactes de La Moncloa, i a les
reformes legislatives; a les eleccions municipals i sindicals; al desenvolupament de l’Estat de les
Autonomies, al problema del terrorisme; a la segona victòria electoral de Suárez i la UCD de 1979 i als
problemes interns de la UCD que portaran al propi Suárez a la dimissió el 1981, a l’intent de cop d’Estat
del 23 de febrer del mateix any i a la presidència i acció de govern de Calvo-Sotelo, així com a l’ulterior
convocatòria d’eleccions el 1982 (1’25 punts).

b) Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre 1979 i 1986. (2’50 punts).

El redactat de l’alumnat hauria de fer referència a la segona victòria electoral de Suárez i la UCD de 1979
i als problemes interns de la UCD, que acabaran portant Suárez a la dimissió el 1981, a l’intent de cop
d’Estat del 23 de febrer del mateix any i a la presidència i acció de govern de Calvo-Sotelo, així com a
l’ulterior convocatòria d’eleccions el 1982 (1’25 punts). Igualment, hauran de fer referència a l’àmplia
victòria del PSOE en els comicis de 1982, a l’accés a la presidència de González i a l’acció legislativa i de
govern portada a terme fins 1986, fent referència igualment a l’ingrés a la Comunitat Econòmica Europea
i a l’OTAN de 1986 i a la lluita antiterrorista i al tema del GAL. (1’25 punts).
a) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0’25 punts) consistent
en un fragment d’un document públic de caire jurídic la Llei per a la Reforma Política que regula la celebració
d’eleccions democràtiques . (0’50 punts)
b) L’alumnat ha d’inserir el contingut de la font en el període de Transició a la Democràcia, i en concret
en el primer govern del President Suárez, que fou qui impulsà la llei i n’aconseguí l’aprovació primer
per les Corts franquistes i després en referèndum, a l’últim trimestre de 1976.
c) Expliqueu tres de les disposicions que inclou la font. (1 punt)

L’alumnat haurà d’explicar tres de les següents disposicions: la definició del règim com democràtic i l’apel·lació a la
sobirania popular; la inviolabilitat dels drets i l’obligació de l’Estat de respectar-los; l’assignació a les Corts de la
potestat legislativa; la de sanció i promulgació de les lleis del rei; la convocatòria d’eleccions parlamentàries, a
dues cambres i per sufragi universal, directe i secret, si bé que a la Cambra Alta o Senat hi ha senadors de designació
reial i per tant no escollits per sufragi universal; i el fet que la llei té rang de Llei Fonamental, amb el que això
suposa dins del Règim franquista. Cada una de les tres disposicions explicada per l’alumnat serà puntuada amb un
terç de punt.

a) Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre la mort de Franco i la celebració de les primeres eleccions
democràtiques. (2’50 punts)

El redactat de l’alumnat haurà de fer referència a la mort de Franco i a l’inici del regnat del rei Joan Carles I; al primer
govern de la monarquia, encapçalat per Arias Navarro, i la seva acció de govern i limitacions; al segon govern de
la monarquia, d’Adolfo Suárez, a la formulació del projecte reformista i a les mesures reformistes que va
adoptant (decret llei d’amnistia, dret de vaga, nova llei electoral) que culminaran en la llei de Reforma Política (1’25
punts), als problemes generats pels sectors intransigents del Règim; als generats per la crisi econòmica i el
terrorisme; i, fonamentalment, al paper de l’oposició democràtica, als seus principals partits i líders, a les
plataformes que creà i a la pressió fonamental que exercí per aconseguir una autèntica democratització,
el primer pas de la qual foren les eleccions del 15 de juny de 1977. (1’25 punts)

b) Expliqueu l’evolució política d’Espanya des de la celebració de les primeres eleccions democràtiques fins
al triomf electoral del PSOE. (2’50 punts)

El redactat de l’alumnat hauria de fer referència a les eleccions del 15 de juny de 1977 i als seus resultats; al procés
d’elaboració i aprovació de la Constitució de 1978; als seus continguts bàsics (1’25 punts), a l’acció de govern
del President Suárez, als Pactes de La Moncloa, i a les reformes legislatives; al problema del terrorisme; a la
segona victòria electoral de Suárez i la UCD de 1979 i als problemes interns de la UCD que portaran al propi
Suárez a la dimissió el 1981, a l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer del mateix any i a la presidència i acció de govern
de Calvo-Sotelo, així com a l’ulterior convocatòria d’eleccions el 1982 (1’25 punts).