Historia d’Àsia Q2

INDIA
V.S. NAIPAUL

Vidiadhar Surajprasad Naipaul va néixer a Trinitat i Tobago en 1932 en el si d'una

família d'origen indi. Va començar la seva carrera com a escriptor en la dècada dels 50 i
la seva gran habilitat narrativa li va portar a guanyar múltiples premis, arribant a
publicar prop d'una trentena de títols entre ficció, assajos i relats de viatges. Entre les
seves obres destaquen títols com Una casa para el señor Biswas, El sanador místico o
Una zona de oscuridad. Va guanyar el premi Nobel en 2001 amb aquesta obra
publicada en espanyol amb el títol Índia.

A l'Índia, Naipaul realitza un viatge per diferents ciutats de l'Índia com Bombai,
Madrás, Calcuta i Delhi en condició de turista que viatja al país dels seus avantpassats
per a, a través de les veus dels diferents personatges amb els quals es troba i manté
profundes converses, conèixer i donar resposta a les diferents situacions que viu el país.
Malgrat que la visió de Naipaul queda reflectida en la seva obra, permet que les
opinions dels seus habitants vagin teixint el rerefons dels esdeveniments, oferint una
dinàmica història oral de l'Índia.

L'autor no es cohibeix en les seves interpretacions del que va observant, d'una manera
prou pessimista conjugada amb una mica de cinisme i ironia, si bé és cert que carrega a
vegades amb un descarat biaix colonialista. Els temes principals que aprofundeix giren
entorn dels problemes que viu el país, els de casta, els de gènere i els de clase
essencialment. En aquest diari de viatges realitza un recorregut des de finals de 1960
fins a principis de 1990.

Naipaul ofereix a través de les múltiples entrevistes que realitza, una índia
caleidoscópica carregada de canvis, Totes les persones amb les quals parla tenen alguna
cosa a comptar sobre l'Índia que van viure fa anys i la que estan vivint en el seu moment
present, un moment en què el país està començant a viure una revolució, tant social com
econòmica. En el primer capítol, El teatre de Bombai, Naipaul fa notar com, a través de
l'extensa visió d'onze persones de diferents orígens de Bombai, aquestes estan
començant a adquirir individualitat. és a dir, quan des d'un primer moment Naipaul ens
parla del sentiment de comunitat que es vivia entre aquells que eren d'origen indi a la
seva ciutat natal, Trinitat i Tobago, ens adonem com va destacant l’estrany que li
sembla que el sentiment de pertànyer a la mateixa comunitat o cultura ja no existeixi
tant, de fet, pel que sembla, es tractava d'una idea continental que Naipaul havia forjat al
seu país natal i que no va ser fins a l'època de la independència de la índia (1947) que va
començar a forjar-se entre les persones un sentiment d'estabilitat en petites agrupacions
de clan, casta o família. Les castes més baixes han reverenciat la seva pròpia identitat i
l'han convertit en una eina, continuava existint en els anys 60 un concepte “poètic” de la
pobresa1.

En aquest primer capítol Naipaul aprofundeix també en el moviment polític del Shiv
Sena i els seus múltiples conflictes amb la població musulmana en forjar una identitat
nacional a través de l'hinduisme. En l'actualitat, el partit del primer ministre Nerendra
Modi, el Bharatiya Janata Party, afí al Shiv Sena, continua generant conflictes
religiosos. La religió està estretament lligada a la política a l'Índia, de fet, en l'actualitat,
el partit de Nerendra Modi va aconseguir en 2019 molts més vots que en les eleccions
anteriors i pel que sembla, aquests han anat aumentant des de la seva presentació a les
eleccions nacionals en 1984. També en 2019 en Assam, la població musulmana va ser
privada de la seva nacionalitat i les seves terres van ser venudes a població hindú. 2
Tanto la comunidad hindú como la musulmana se acusan mutuamente de incitar a la
violencia. Los conflictos religiosos, muchos años después de lo relatado por Naipaul,
siguen en alza.

Tant la comunitat hindú com la musulmana s'acusen mútuament d'incitar a la violència.

Els conflictes religiosos, molts anys després del relatat per Naipaul, segueixen en alça.

El següent capítol transcorre durant el viatge de Naipaul a Goa, al sud de l'Índia. Allí
Naipaul s'adona de l'avanç que ha tingut la identitat nacional en la zona després de
l'ocupació portuguesa. Quan Portugal ocupava Goa no semblava que hi hagués
1
Naipaul V.S. (2001). India. Editorial Debate.Madrid. pp.14-15
2
Manrique, L.E. (2021, noviembre). India: la guerra de los dioses. Política Exterior.
https://www.politicaexterior.com/india-la-guerra-de-los-dioses/
esperança per a la cultura Índia, que havia estat completament enfosquida pels
colonialistes, però des de la seva independència en 1961 Goa va ressorgir amb més
força que mai. Gràcies a la idea intrínseca d'un poder sagrat de la terra i dels mites que
atorgaven a l'Índia la seva idea d'antiguitat i de pertinença, la colonització estrangera no
va aconseguir més que popularitzar els antics cultes i Naipaul no deixa de preguntar-se
si, realment, va ser el ressorgir de les antigues creences que Goa havia començat a
millorar econòmicament i ha augmentar els cultius Malgrat que com no podia ser d'una
altra forma, Portugal va deixar arquitectura, petits reductes de catolicisme i fins i tot
l'idioma, avui dia sembla que part dels està prop de desaparèixer. Els edificis
portuguesos semblen avui dia curiosament, el més “exòtic” del territori i els seus
temples són al costat de les seves platges el més visitat pels turistes. L'idioma portuguès
cada vegada es parla menys i el catolicisme és pràcticament anecdòtic

Durant la seva estada a Calcuta, la que descriu com la que va ser la ciutat britànica per
excel·lència, ens relata la confusió que es genera en la zona amb el sorgiment de noves
ideologies entre la població, com en el cas del Moviment Naxalita, un moviment de tall
comunista-maoista que va sorgir en 1967 en zones agràries amb intenció de millorar la
situació i les condicions dels pagesos. Malgrat que Naipaul creu que està condemnat al
fracàs, en l'actualitat aquest moviment continua causant “maldecaps” al govern i
continuen actuant en la meitat dels 28 estats de l'Índia. 3 En Lucknow l'autor
s'entrevistarà amb musulmans d'origen pakistanès que van ser desplaçats després de la
partició i marginats com mohajirs, amb els quals discuteix si hi ha alguna possibilitat
d'integració de la comunitat musulmana a l'Índia.

Naipaul, durant la seva estada en Kerala, se centra en el problema dels Bramans i el

moviment contra ells que va començar Periyar, activista polític que va crear el conegut
com a moviment de Dignitat Personal. Quan Naipaul visita Tàmil Nadu, Periyar ja
havia mort i coneix a qui s'ocupava de propagar les seves idees i celebrar noces de
Dignitat Personal. Aquest moviment celebrava la idea de la llibertat a través de
l'individu, allunyant-se de l'opressió que segons ell suposaven les creences religioses
com l'hinduisme, el nacionalisme indi (Periyar va ser especialment contrari a les idees
de Ghandi) o les tradicions. Els brahmans, una de les principals castes dirigents de
l'hinduisme, s'havien començat a sentir desplaçats o bé s'havien adaptat després d'una

3
Cruz, A. (2016, junio) L’esquerra a l’Índia: La revolució naxalita. Espai Fàbrica.
https://espaifabrica.cat/lesquerra-a-lindia-la-revolucio-naxalita/
persecució sense precedents per part de Periyar, que fins i tot va arribar a fer campanya
per a aconseguir un “Estat no-Brahman” al qual anomenaria Dravisdistán. Naipaul no
sembla que s'agradés davant el que el considerava la descomposició d'una cultura i
l'abandó gairebé per rendició per part dels brahmans dels qui deia que tampoc podien
aïllar-se de totes les altres causes índies4. En l'actualitat la influència de Periyar està
recollida en diversos partits polítics, destacant el de Bahujan Samaj Party, un partit de
tall socialista que representa a les castes més baixes, als dàlits i als budistes; els seus
resultats electorals han estat fluctuants però encara es manté com un dels partits més
votats, amb una ferma intenció de recuperar-se a les pròximes eleccions i una gran
representació en diversos estats com Uttar Pradesh, Rajashtan, Chhattisgarh, Bihar o
Haryana 5.

En el setè capitulo Naipaul parla de la dona, de la situació de la dona a l'Índia, més

concretament de la sorpresa que la causa la gran tirada que té una revista que acaba de
sortir a la venda titulada Women’s Era. La sorpresa de Naipaul per la fama que ha
generat la revista radica en el fet que la considera insulsa, falta de pretensions, plena
d'articles que aconsellen a la dona com comportar-se davant les peticions de mà, com
rentar-se o com mantenir una correcta higiene de si mateixa i de la seva llar. No hi ha
res nou en la situació que viu la dona Índia, la seva jornada laboral, tenint en compte
que continua treballant en les feines de casa abans i després d'anar al seu lloc de treball,
és molt major que la de l'home, per la qual cosa la revista, dirigida a les dones
treballadores de classe mitjana-baixa, sembla ser un consol. Compara aquesta revista
amb la de Eve’s Weekly i parla amb la seva editora, qui li assegura que no pot entendre
com continuen publicant una revista amb uns articles que fomenten la submissió de la
dona.6 Quan s'entrevista amb l'editor de Women’s Era, la seva visió sobre la revista
difereix molt de la que té una de les noies que havia conegut prèviament, la qual la
considerava igual de denigrant que l'editora de Eve’s Weekly. Per a Vishwa Nath, el seu
editor, el to de la revista era educatiu, ensenyava a la dona com comportar-se en
situacions socials que ningú li havia ensenyat. Per la seva part, les dones opinaven que
poc o res tenia a veure amb el social, sinó més aviat amb situacions personals. 7 Avui dia
la revista es continua publicant, continua tenint publicacions moralistes cap a la dona
però amb un tall molt més occidentalitzat.
4
Naipaul V.S. (2001). India. Editorial Debate.Madrid. p.307
5
Bahujan Samaj Party (BSP) (s.f) https://www.business-standard.com/topic/bsp
6
Naipaul V.S. (2001). India. Editorial Debate.Madrid. p.455
7
Naipaul V.S. (2001). India. Editorial Debate.Madrid. p.467
En l'últim capítol, per acabar d'il·lustrar-nos tots els canvis que estan ocorrent a l'Índia
ens parla de la insurrecció Sikh. Naipaul ho veu com un despertar de la consciència, de
pertinença a un grup. A Panjab aquesta insurrecció va començar amb la religió. Els
sikhs, a diferència dels hindús, són monoteistes, creuen en un sol déu que constitueix un
tot orgànic, és a dir, én un déu panteista. Durant el Raj Britànic van ser reclutats per a
posicionar-se contra els governants hindús rebels. Des de llavors, hi ha hagut moltes
tensions entre el Panjab i la resta de l'Índia. En el 66 el Panjab va arribar a trifurcarse en
tres estats, Panjab, Haryana i Himachal Pradesh, quedant l'estat de Panjab com a
territori de majoria sikh. En 1978 grups sikh radicalitzats van començar violents
enfrontaments contra els hindús, començament de l'anomenat Moviment Khalistan.8
Naipaul identifica això com l'esclat final d'una ràbia continguda, justificant la seva
militància en una intenció de restaurar l'antiga glòria sikh.9 Les revolucions violentes
entre sikhíes i hindús continuen preocupant en l'actualitat. El Moviment Khalistan, que
pretén crear un estat sikh en el que antigament conformava l'imperi sikh segueix en alça,
encara que en la seva gran majoria operen des d'occident, perdent gran part del suport a
l'Índia. Aquest mateix any van voler interrompre la celebració a Delhi del dia de la
República (27 de gener)10 Malgrat quedar només en un intent, l'Institut Hudson alerten
que aquest moviment pot suposar una perillosa amenaça 11

Naipaul recull en aquest llibre desenes de visions de personatges involucrats en els

diferents canvis que està experimentant l'Índia pocs anys després de la seva
independència. Encara que tracta moltíssims i diversos temes, podem veure la gran
quantitat de revolucions, moviments i ideologies que es viuen i es continuen vivint a
l'Índia. L'Índia és un país ple de contrastos, “caleidoscópica”, d’acords i desacords, però
especialment de lluita per continuar avançant, per trobar el seu lloc sense perdre les
seves tradicions. Les tradicions i la religió ho impregnen tot, és una part fonamental del
país que, paradoxalment, canvia i es transforma, però es manté fidel a la seva cultura, o

8
Land of the Pure: The Khalistan Movement in India (s.f.). Hinduamerican. Recupert el 26 d’abril 2022.
https://www.hinduamerican.org/issues/land-of-pure-khalistan
9
Naipaul V.S. (2001). India. Editorial Debate.Madrid. p.542
10
Pande, A., Westrop. S. (2022 febrer) You’re wrong to think Khalistani movement over for India. See
Pakistan-backed groups in US. The Print. https://theprint.in/opinion/youre-wrong-to-think-khalistani-
movement-over-for-india-see-pakistan-backed-groups-in-us/824494/
11
Pande, A et.al., (s.f.) Pakistan’s destabilization playbook: Khalistan separatist activism within the US.
Hudson Institute. Recuperat el 29 d’abril de 2022. https://www.hudson.org/research/17268-pakistan-s-
destabilization-playbook-khalistan-separatist-activism-within-the-us
millor dit, a les seves múltiples cultures. És tot això el que Naipaul ha volgut transmetre,
una continuïtat i harmonia dins de l'aparent caos.

L'autor ha generat moltes controvèrsies especialment entre la població índia, que no sol
veure'l amb bons ulls pel seu acostumat to mordaç i moralista, fins i tot amb un cert
punt de visió colonialista. No ha dubtat en llibres anteriors a exposar una idea d'una
Índia bruta, estancada, que no ha pogut continuar el ritme del que ell considera l'avanç
que els va oferir el Raj Britànic. En aquest llibre sembla que s'endolceix una mica o
millor dit, es posiciona en el compassiu. És destacable que permet que siguin persones
índies de múltiples creences, castes i grups socials els que parlin de la situació que s'està
vivint al país en el qual Naipaul gairebé sembla un personatge invisible.

De qualsevol forma, la seva habilitat narrativa és indiscutible i malgrat les seves més de
500 pàgines, aconsegueix configurar harmoniosament la complexitat d’un país com
l'Índia.

BIBLIOGRAFIA

Bahujan Samaj Party (BSP) (s.f) https://www.business-standard.com/topic/bsp

Cruz, A. (2016, junio) L’esquerra a l’Índia: La revolució naxalita. Espai Fàbrica.
https://espaifabrica.cat/lesquerra-a-lindia-la-revolucio-naxalita/
Land of the Pure: The Khalistan Movement in India (s.f.). Hinduamerican. Recupert el
26 d’abril 2022. https://www.hinduamerican.org/issues/land-of-pure-khalistan
Manrique, L.E. (2021, noviembre). India: la guerra de los dioses. Política Exterior.
https://www.politicaexterior.com/india-la-guerra-de-los-dioses/
Naipaul V.S. (2001). India. Editorial Debate.Madrid.
Pande, A et.al., (s.f.) Pakistan’s destabilization playbook: Khalistan separatist activism
within the US. Hudson Institute. Recuperat el 29 d’abril de 2022.
https://www.hudson.org/research/17268-pakistan-s-destabilization-playbook-
khalistan-separatist-activism-within-the-us
Pande, A., Westrop. S. (2022 febrer) You’re wrong to think Khalistani movement over
for India. See Pakistan-backed groups in US. The Print.
https://theprint.in/opinion/youre-wrong-to-think-khalistani-movement-over-for-
india-see-pakistan-backed-groups-in-us/824494/