‌
NUTRICIÓ‌  ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌

 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
À
‌ lex‌‌Vicent‌  ‌
Júlia‌‌Barriga‌  ‌
Carla‌‌Martín‌  ‌
Ainhoa‌‌Robles‌  ‌
 ‌
 ‌

 ‌
 ‌
ÍNDEX‌  ‌

 ‌
1. ‌Introducció……………………………………………………………………….……..Pàg.3‌  ‌
2. ‌Què‌‌és‌‌i‌‌en‌‌què‌‌consisteix‌‌la‌‌nutrició?................................................................Pàg.4‌  ‌
3. ‌Els‌‌nutrients………………………………………………………………..………...Pàg.5-6‌  ‌
4. ‌La‌‌roda‌‌de‌‌l’alimentació:......................................................................................Pàg.7‌  ‌
4.1. Què‌‌obtenim‌‌de‌‌cada‌‌aliment?..................................................................Pàg.8‌  ‌
5. ‌Què‌‌és‌‌una‌‌dieta,‌‌què‌‌ens‌‌aporta?.....................................................................Pàg.8‌  ‌
5.1. Per‌‌què‌‌és‌‌important‌‌seguir‌‌una‌‌dieta‌‌variada?........................................Pàg.9‌  ‌
6. ‌Tipus‌‌de‌‌dietes:...............................................................................................Pàg.9-11‌  ‌
6.1. Dietes‌‌per‌‌a‌‌diferents‌‌malalties………………………...……………….…..Pàg.12‌  ‌
6.2. Dietes‌‌per‌‌a‌‌diferents‌‌esports……………………………………..….....Pàg.12-13‌  ‌
6.3. Exemple‌‌d’una‌‌dieta‌‌per‌‌a‌‌una‌‌persona‌‌amb‌‌diabetis…………………....Pàg.13‌  ‌
7. ‌Vegetarians‌‌i‌‌vegans……………………………………………………....…….…..Pàg.14‌  ‌
8. ‌Nutricionistes‌‌i‌‌dietistes……………………………………………………...…..….Pàg.15‌  ‌
9. ‌Entrevista‌‌a‌‌nutricionistes:‌  ‌
9.1. Dani‌‌Ballart………………………………………...……………………...Pàg.16-18‌  ‌
9.2. Judith‌‌…………………………………………………………………..…..Pàg.18-20‌  ‌
10. Enquesta‌‌dels‌‌hàbits‌‌alimentaris…………………...………………………......Pàg.21-23‌  ‌
11. ‌Conclusions………………….…………………………..……………………….…..Pàg.24‌  ‌
12. ‌Bibliografia‌‌i‌‌Webgrafia…...…………………………….…………….………..…...Pàg.25‌  ‌
   ‌

2‌  ‌
 ‌
 ‌
1.‌‌INTRODUCCIÓ‌  ‌
 ‌
Hem‌‌triat‌‌aquest‌‌tema,‌‌la‌‌nutrició,‌‌per‌‌què‌‌els‌‌quatre‌‌som‌‌persones‌‌molt‌‌esportistes‌‌i‌‌tenir‌‌
 
cura‌‌del‌‌que‌‌mengem‌‌entra‌‌dins‌‌del‌‌nostre‌‌dia‌‌a‌‌dia.‌‌Hem‌‌formulat‌‌vàries‌‌preguntes‌‌per‌‌
 
poder‌‌entendre‌‌bé‌‌la‌‌nostra‌‌dieta‌‌diària‌‌i‌‌si‌‌és‌‌la‌‌correcta.‌  ‌
En‌‌primer‌‌lloc,‌‌el‌‌que‌‌ens‌‌hem‌‌preguntat‌‌és‌q
‌ ue‌‌ens‌‌aporta‌‌cada‌‌aliment‌,‌‌ja‌‌que‌‌volem‌‌
 
saber‌‌el‌‌que‌‌ingerim‌‌a‌‌cada‌‌àpat‌‌del‌‌dia.‌‌D'altra‌‌banda,‌‌també‌‌ens‌‌hem‌‌preguntat‌q
‌ uina‌‌
 
seria‌‌la‌‌millor‌‌dieta‌‌per‌‌cadascun‌‌de‌‌nosaltres‌‌segons‌‌els‌‌diferents‌‌esports‌‌que‌‌fem‌. ‌‌
Entre‌‌els‌‌membres‌‌del‌‌grup,‌‌l'Ainhoa‌‌fa‌‌voleibol,‌‌la‌‌Júlia‌‌fa‌‌ball,‌‌l'Àlex‌‌fa‌‌tenis‌‌taula‌‌i‌‌la‌‌
 
Carla‌‌fa‌‌waterpolo.‌‌Un‌‌altre‌‌objectiu‌‌que‌‌hem‌‌rumiat‌‌és‌s
‌ i‌‌hi‌‌ha‌‌diferents‌‌dietes‌‌per‌‌a‌‌
 
diferents‌‌objectius‌‌i,‌‌si‌‌n'hi‌‌ha,‌‌quines‌.‌‌És‌‌a‌‌dir,‌‌si‌‌existeix‌‌una‌‌dieta‌‌concreta‌‌per‌‌poder‌‌
 
arribar‌‌a‌‌l'objectiu‌‌d'una‌‌persona;‌‌sigui‌‌l'objectiu‌‌que‌‌sigui,‌‌o‌‌bé‌‌si‌‌és‌‌més‌‌o‌‌menys‌‌flexible‌‌
 
la‌‌dieta‌‌que‌‌s'ha‌‌d'utilitzar‌‌i‌‌s'inclou‌‌per‌‌diferents‌‌situacions‌‌i‌‌objectius.‌‌També‌‌volem‌‌saber‌‌
 
què‌‌fan‌‌els‌‌nutricionistes‌‌i‌‌dietistes‌,‌‌ja‌‌que‌‌molta‌‌gent‌‌no‌‌hi‌‌va‌‌i‌‌molts‌‌hauríem‌‌d'anar-hi,‌‌
 
en‌‌comptes‌‌de‌‌seguir‌‌dietes‌‌de‌‌la‌‌televisió‌‌o‌‌d'influencers.‌‌Volem‌‌fer‌‌una‌‌entrevista‌‌a‌‌algun‌‌
 
nutricionista‌‌perquè‌‌ens‌‌pugui‌‌informar‌‌més‌‌del‌‌que‌‌ha‌‌de‌‌fer‌‌a‌‌la‌‌seva‌‌feina.‌‌Finalment,‌‌
 
ens‌‌hem‌‌proposat‌‌saber‌q
‌ uins‌‌són‌‌els‌‌hàbits‌‌que‌‌tenen‌‌la‌‌gent‌‌pròxima‌‌a‌‌nosaltres‌‌‌per‌‌
 
saber‌‌si‌‌la‌‌majoria‌‌té‌‌bons‌‌o‌‌mals‌‌hàbits‌‌i‌‌per‌‌això‌‌hem‌‌fet‌‌una‌‌enquesta.‌  ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
   ‌
3‌  ‌
 ‌
2.‌‌LA‌‌NUTRICIÓ‌  ‌
 ‌
Què‌‌és‌‌la‌‌nutrició?‌  ‌
 ‌
La‌  ‌nutrició‌  ‌és‌  ‌la‌  ‌ciència‌  ‌que‌  ‌estudia‌  ‌els‌  ‌nutrients‌  ‌i ‌ ‌altres‌  ‌substàncies‌  ‌alimentàries,‌  ‌i ‌ ‌la‌‌
 
manera‌‌en‌‌què‌‌el‌‌cos‌‌les‌‌absorbeix‌‌i‌‌les‌‌assimila‌‌mitjançant‌‌l'aparell‌‌digestiu.‌  ‌
Dins‌‌
  de‌‌
  la‌‌
 nutrició,‌‌
 hi‌‌
 ha‌‌
 diferents‌‌
 tipus‌‌
 dietes,‌‌
 ja‌‌
 que‌‌
 cada‌‌
 persona‌‌
 té‌‌
 una‌‌
 dieta‌‌
 diferent‌‌
 per‌‌
 
l'objectiu‌‌
  al‌‌
  qual‌‌
  vol‌‌
  arribar.‌‌
  Per‌‌
  saber‌‌
  quina‌‌
  és‌‌
  la‌‌
  dieta‌‌
  adequada‌‌
  per‌‌
  la‌‌
  teva‌‌
  rutina‌‌
  el‌‌
 que‌‌
 
hauries‌  ‌de‌  ‌fer‌  ‌és‌  ‌consultar-ho‌  ‌amb‌  ‌un‌  ‌dietista‌  ‌o ‌ ‌nutricionista,‌  ‌perquè‌  ‌són‌  ‌els‌  ‌oficis‌  ‌que‌‌
 
estudien‌‌aquest‌‌àmbit;‌‌la‌‌nutrició.‌  ‌
 ‌
En‌‌què‌‌consisteix?‌  ‌
 ‌
La‌  ‌nutrició‌  ‌és‌  ‌el‌  ‌conjunt‌  ‌de‌  ‌processos‌  ‌que‌  ‌ens‌  ‌permeten‌  ‌utilitzar‌  ‌i ‌ ‌transformar‌  ‌les‌‌
 
substàncies‌‌
  que‌‌
  necessitem‌‌
  per‌‌
  a ‌‌mantenir-nos‌‌
 vius.‌‌
 És‌‌
 a ‌‌dir,‌‌
 és‌‌
 el‌‌
 que‌‌
 ens‌‌
 permet‌‌
 produir‌‌
 
energia‌  ‌aprofitant‌  ‌la‌  ‌matèria‌  ‌orgànica‌  ‌d’altres‌  ‌éssers‌  ‌vius‌  ‌per‌  ‌alimentar‌  ‌les‌  ‌cèl·lules‌  ‌del‌‌
 
nostre‌‌
  cos.‌‌
  Aquest‌‌
  procés‌‌
  es‌‌
  porta‌‌
  a ‌‌terme‌‌
  a ‌‌partir‌‌
  de‌‌
  quatre‌‌
  aparells:‌‌
  l’aparell‌‌
 digestiu,‌‌
 el‌‌
 
respiratori,‌‌el‌‌circulatori‌‌i‌‌l’excretor.‌‌
   ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌

 ‌
   ‌

4‌  ‌
 ‌
3.ELS‌‌NUTRIENTS‌  ‌
 ‌
Els‌  ‌nutrients‌  ‌els‌  ‌trobem‌‌
  dins‌‌
  dels‌‌
  aliments.‌‌
  ‌Un‌‌
  nutrient‌‌
  és‌‌
  una‌‌
  molècula‌‌
  petita‌‌
  que‌‌
  resulta‌‌
 
de‌  ‌la‌  ‌digestió‌  ‌dels‌  ‌aliments,‌  ‌i ‌ ‌que‌  ‌les‌  ‌cèl·lules‌  ‌poden‌  ‌utilitzar‌  ‌com‌  ‌a ‌ ‌font‌  ‌d’energia‌  ‌i ‌ ‌de‌‌
 
matèria.‌  ‌N'hi‌  ‌ha‌  ‌de‌  ‌dos‌  ‌tipus:‌  ‌inorgànics‌  ‌i ‌ ‌orgànics‌. ‌ ‌Els‌  ‌nutrients‌  ‌més‌  ‌coneguts‌  ‌són:‌‌
 
lípids,‌‌glúcids,‌‌proteïnes,‌‌vitamines,‌‌sals‌‌minerals‌‌i‌‌l’aigua‌‌(H₂O).‌ 
 ‌
Els‌  ‌éssers‌  ‌vius‌  ‌utilitzem‌  ‌els‌  ‌nutrients‌  ‌per‌  ‌a ‌ ‌obtenir‌  ‌energia‌  ‌que‌  ‌ens‌  ‌permeti‌  ‌sobreviure,‌‌
 
créixer‌  ‌i ‌ ‌reproduir-nos.‌  ‌Els‌  ‌nutrients‌  ‌poden‌  ‌incorporar-se‌  ‌a ‌ ‌les‌‌
  cèl·lules‌‌
  per‌‌
  a ‌‌dur‌‌
  a ‌‌terme‌‌
 
funcions‌‌metabòliques.‌‌
   ‌
 ‌
Els‌‌nutrients‌‌poden‌‌tenir‌‌tres‌‌funcions:‌  ‌
● Funció‌‌
  energètica:‌‌
  ‌Són‌‌
  els‌‌
  lípids,‌‌
  els‌‌
  glúcids‌‌
  i ‌‌les‌‌
 proteïnes‌‌
 (secundàries).‌‌
 Aporten‌‌
 
a‌‌l'organisme‌‌l’energia‌‌necessària‌‌per‌‌dur‌‌a‌‌terme‌‌les‌‌seves‌‌funcions.‌  ‌
● Funció‌  ‌plàstica:‌  ‌Són‌  ‌les‌  ‌proteïnes‌  ‌i ‌ ‌alguns‌  ‌minerals‌  ‌com‌  ‌el‌  ‌calci.‌  ‌Aporten‌  ‌a ‌‌
l’organisme‌  ‌els‌  ‌materials‌  ‌que‌  ‌necessita‌  ‌per‌  ‌a ‌ ‌formar‌  ‌i ‌ ‌renovar‌  ‌les‌  ‌estructures‌‌
 
corporals.‌  ‌
● Funció‌  ‌reguladora:‌  ‌Són‌  ‌l’aigua,‌  ‌les‌  ‌vitamines‌  ‌i ‌ ‌la‌  ‌majoria‌  ‌de‌  ‌minerals.‌‌
 
Aconsegueixen‌‌
  que‌‌
  les‌‌
  reaccions‌‌
  químiques‌‌
 del‌‌
 cos‌‌
 es‌‌
 produeix‌‌
 en‌‌
 el‌‌
 moment‌‌
 i ‌‌a ‌‌la‌‌
 
velocitat‌‌adequada.‌  ‌
 ‌
 ‌
Els‌  ‌nutrients‌  ‌es‌  ‌divideixen‌  ‌en‌  ‌macronutrients‌, ‌ ‌si‌  ‌necessitem‌  ‌grans‌  ‌quantitats,‌  ‌com‌  ‌els‌‌
 
carbohidrats‌‌
  els‌‌
  greixos‌‌
  o ‌‌les‌‌
  proteïnes‌  ‌o ‌‌‌micronutrients‌, ‌‌si‌‌
 en‌‌
 necessitem‌‌
 poca,‌‌
 com‌‌
 les‌‌
 
vitamines‌‌o‌‌els‌‌minerals.‌‌
   ‌
 ‌
 ‌

 ‌

 ‌

 ‌

 ‌

 ‌

 ‌

5‌  ‌
 ‌
Nutrients‌‌orgànics:‌  ‌

Les‌  ‌dues‌  ‌característiques‌  ‌principals‌  ‌dels‌  ‌nutrients‌  ‌orgànics‌  ‌són,‌  ‌aportar‌  ‌energia‌  ‌a ‌ ‌les‌‌
 
cèl·lules,‌  ‌i ‌ ‌en‌  ‌el‌  ‌cas‌  ‌de‌  ‌les‌  ‌vitamines,‌  ‌ajuden‌  ‌a ‌ ‌aconseguir-la‌  ‌i ‌ ‌l'altra,‌  ‌que‌  ‌són‌‌
  molècules‌‌
 
complexes,‌‌és‌‌a‌‌dir,‌‌formades‌‌per‌‌més‌‌d'una.‌  ‌

● Glúcids:‌  ‌Són‌  ‌els‌  ‌nutrients‌  ‌més‌  ‌abundants‌  ‌en‌  ‌els‌  ‌aliments‌  ‌d'origen‌  ‌vegetal.‌‌
  Tenen‌‌
 
com‌‌a‌‌funció‌‌principal‌‌aportar‌‌energia‌‌de‌‌manera‌‌immediata‌‌a‌‌l'organisme.‌  ‌
● Lípid‌:‌‌És‌‌un‌‌grup‌‌molt‌‌divers‌‌de‌‌nutrients.‌‌No‌‌es‌‌dissolen‌‌en‌‌aigua.‌  ‌
● Proteïnes‌:‌‌
  Són‌‌
  macromolècules‌‌
  formades‌‌
  per‌‌
  unitats‌‌
  més‌‌
  petites,‌‌
 que‌‌
 s’anomenen‌‌
 
aminoàcids.‌  ‌Proporcionen‌  ‌la‌  ‌matèria‌  ‌amb‌  ‌la‌  ‌qual‌  ‌es‌  ‌formen‌  ‌la‌  ‌major‌  ‌part‌  ‌de‌  ‌les‌‌
 
estructures‌‌cel·lulars.‌  ‌
● Vitamines:‌  ‌Nutrients‌  ‌que‌  ‌poden‌  ‌ser‌  ‌lípids‌  ‌o ‌ ‌proteïnes.‌  ‌El‌  ‌nostre‌  ‌organisme‌  ‌no‌‌
  les‌‌
 
pots‌  ‌sintetitzar.‌  ‌Imprescindibles‌  ‌pel‌  ‌creixement‌  ‌i ‌ ‌el‌  ‌bon‌  ‌funcionament‌  ‌del‌  ‌nostre‌‌
 
organisme.‌  ‌
● Greixos:‌  ‌Es‌  ‌produeixen‌  ‌en‌  ‌animals‌  ‌i ‌ ‌vegetals‌  ‌gràcies‌  ‌als‌  ‌processos‌  ‌orgànics‌  ‌i ‌‌
s'emmagatzemen‌‌als‌‌nostres‌‌teixits.‌  ‌

 ‌

Nutrients‌‌inorgànics:‌‌
   ‌

● Oxigen:‌N
‌ utrient‌‌imprescindible‌‌pels‌‌organismes‌‌aeròbics.‌  ‌
● Aigua:‌  ‌El‌  ‌cos‌  ‌humà‌  ‌està‌‌
  principalment‌‌
  format‌‌
  per‌‌
  aigua‌‌
  (entre‌‌
  el‌‌
  60%‌‌
  i ‌‌el‌‌
  80%‌‌
  del‌‌
 
pes‌‌total).‌‌Te‌‌vàries‌‌funcions:‌   ‌ ‌
- És‌‌el‌‌medi‌‌on‌‌es‌‌produeixen‌‌les‌‌funcions‌‌metabòliques.‌  ‌
- Regula‌‌la‌‌temperatura‌‌corporal.‌  ‌

 ‌

● Sals‌‌minerals:‌N
‌ utrients‌‌formats‌‌per‌‌elements‌‌metàl·lics‌‌i‌‌no‌‌metàl·lics.‌‌Funcions:‌  ‌
- Funcions‌‌reguladores‌‌(majoritàriament)‌  ‌
- Funcions‌‌estructurals.‌  ‌

   ‌

6‌  ‌
 ‌
4.LA‌‌RODA‌‌DE‌‌L’ALIMENTACIÓ‌  ‌
 ‌
La‌‌roda‌‌de‌‌l'alimentació,‌‌també‌‌coneguda‌‌com‌‌a‌‌roda‌‌nutricional,‌‌és‌‌la‌‌gràfica‌‌que‌‌ens‌‌
 
dóna‌‌una‌‌referència‌‌de‌‌la‌‌quantitat‌‌diària‌‌recomanada‌‌de‌‌cada‌‌tipus‌‌d’aliment‌‌per‌‌poder‌‌
 
mantenir‌‌una‌‌vida‌‌saludable.‌‌
   ‌

 ‌
 ‌
Com‌  ‌podem‌  ‌observar‌  ‌a ‌ ‌la‌‌
  roda,‌‌
  el‌‌
  més‌‌
  essencial‌‌
  es‌‌
  troba‌‌
  en‌‌
  una‌‌
  porció‌‌
  més‌‌
  gran‌‌
  i ‌‌cada‌‌
 
vegada‌  ‌que‌  ‌la‌  ‌part‌  ‌es‌  ‌fa‌  ‌petita‌  ‌trobem‌  ‌aliments‌  ‌que‌  ‌cal‌  ‌consumir‌  ‌en‌  ‌menor‌  ‌quantitat,‌‌
 
d’aquesta‌‌
  manera‌‌
  podem‌‌
 adonar-nos‌‌
 de‌‌
 si‌‌
 seguim‌‌
 una‌‌
 rutina‌‌
 alimentària‌‌
 saludable‌‌
 o ‌‌tenim‌‌
 
mals‌  ‌hàbits‌  ‌que‌  ‌poden‌  ‌perjudicar‌  ‌el‌‌
  nostre‌‌
  organisme,‌‌
  per‌‌
  exemple‌‌
  si‌‌
  consumim‌‌
  làctics‌‌
  o ‌‌
carn‌  ‌vermella‌  ‌molt‌  ‌contínuament‌  ‌podem‌  ‌tendir‌  ‌a ‌ ‌guanyar‌  ‌pes‌  ‌i ‌ ‌engreixar-nos,‌  ‌i ‌ ‌fins‌  ‌i ‌ ‌tot,‌‌
 
podem‌  ‌patir‌  ‌un‌‌
  atac‌‌
  de‌‌
  cor.‌‌
  En‌‌
  canvi,‌‌
  si‌‌
  la‌‌
  nostra‌‌
  rutina‌‌
  està‌‌
  constituïda‌‌
  principalment‌‌
  per‌‌
 
vegetals‌‌i‌‌fruites‌‌és‌‌molt‌‌menys‌‌probable‌‌que‌‌tinguem‌‌problemes‌‌de‌‌salut.‌  ‌
   ‌

7‌  ‌
 ‌
4.1.‌‌QUÈ‌‌OBTENIM‌‌DE‌‌CADA‌‌ALIMENT?‌  ‌
Aquest‌‌punt‌‌ens‌‌aclara‌‌la‌‌primera‌‌pregunta‌‌que‌‌ens‌‌hem‌‌plantejat‌‌al‌‌principi.‌  ‌
 ‌
Per‌  ‌a ‌ ‌explicar‌  ‌que‌  ‌ens‌  ‌aporta‌  ‌cada‌  ‌aliment‌  ‌ens‌  ‌basarem‌  ‌en‌  ‌l’organització‌‌
  de‌‌
  la‌‌
  piràmide‌‌
 
dels‌‌aliments:‌  ‌
 ‌
● Grup‌‌1‌‌(llet‌‌i‌‌derivats):‌‌‌Aporten‌‌proteïnes,‌‌vitamines‌‌i‌‌greixos.‌  ‌
● Grup‌‌2‌‌(carn,‌‌peix‌‌i‌‌ous):‌‌‌Aporten‌‌proteïnes‌‌i‌‌vitamines.‌  ‌
● Grup‌‌3‌‌(patates,‌‌llegums‌‌i‌‌fruits‌‌secs):‌‌‌Aporten‌‌minerals‌‌i‌‌glúcids.‌  ‌
● Grup‌‌4‌‌(verdures,‌‌fruites‌‌i‌‌hortalisses):‌‌‌Aporten‌‌vitamines‌‌i‌‌glúcids.‌  ‌
● Grup‌‌5‌‌(cereals‌‌i‌‌derivats):‌‌‌Aporten‌‌glúcids.‌  ‌
● Grup‌‌6‌‌(‌‌greix,‌‌oli‌‌i‌‌mantega):‌‌‌aporten‌‌lípids.‌  ‌
  ‌ ‌
 ‌
5.QUÈ‌‌ÉS‌‌UNA‌‌DIETA,‌‌QUÈ‌‌ENS‌‌APORTA?‌  ‌
 ‌
Una‌  ‌dieta‌  ‌és‌  ‌el‌  ‌conjunt‌  ‌de‌  ‌substàncies‌  ‌alimentàries‌  ‌que‌  ‌constitueixen‌  ‌el‌  ‌comportament‌‌
 
nutricional‌  ‌els‌  ‌éssers‌  ‌vius.‌  ‌La‌  ‌paraula‌  ‌“dieta”‌  ‌prové‌  ‌de‌  ‌la‌  ‌paraula‌  ‌en‌  ‌llatí‌  ‌“‌díaita”‌  ‌que‌‌
 
significa‌‌“mode‌‌de‌‌vida”.‌‌Per‌‌tant‌‌la‌‌dieta‌‌és‌‌un‌‌hàbit‌‌i‌‌és‌‌una‌‌forma‌‌de‌‌vida.‌  ‌
Moltes‌  ‌vegades‌  ‌el‌  ‌terme‌  ‌dieta‌  ‌és‌  ‌utilitzat‌  ‌per‌  ‌a ‌ ‌referir-se‌  ‌a ‌ ‌baixar‌‌
  de‌‌
  pes‌‌
  o ‌‌per‌‌
  combatre‌‌
 
certes‌‌
  malalties,‌‌
 encara‌‌
 que‌‌
 en‌‌
 aquests‌‌
 casos‌  ‌representen‌‌
 modificacions‌‌
 en‌‌
 la‌‌
 dieta‌‌
 i ‌‌no‌‌
 la‌‌
 
dieta‌‌en‌‌si.‌  ‌
Seguir‌  ‌una‌  ‌bona‌  ‌dieta‌  ‌ens‌  ‌pot‌  ‌aportar‌  ‌moltes‌  ‌coses:‌  ‌des‌  ‌de‌  ‌aconseguir‌  ‌més‌  ‌massa‌‌
 
muscular‌‌fins‌‌a‌‌baixar‌‌de‌‌pes‌ ‌o,‌‌fins‌‌i‌‌tot,‌‌combatre‌‌malalties.‌  ‌
   ‌

8‌  ‌
 ‌
5.1.‌‌PER‌‌QUÈ‌‌ÉS‌‌IMPORTANT‌‌SEGUIR‌‌UNA‌‌DIETA‌‌VARIADA?‌  ‌
 ‌
Una‌‌
  dieta‌‌
  variada‌‌
  permet‌‌
  que‌‌
  els‌‌
  nutrients‌‌
  continguts‌‌
  en‌‌
 els‌‌
 aliments‌‌
 siguin‌‌
 el‌‌
 combustible‌‌
 
que‌  ‌el‌  ‌nostre‌  ‌cos‌  ‌necessita‌  ‌per‌  ‌poder‌  ‌seguir,‌  ‌durant‌  ‌el‌  ‌nostre‌  ‌dia‌  ‌a ‌ ‌dia,‌  ‌tenint‌  ‌l’energia‌‌
 
òptima.‌  ‌A ‌ ‌més‌  ‌d’això,‌  ‌ajuda‌  ‌a ‌ ‌prevenir‌  ‌malalties,‌‌
  com‌‌
  per‌‌
  exemple‌‌
  malalties‌‌
  coronàries‌‌
  o ‌‌
diabetis;‌  ‌també‌  ‌ajuda‌  ‌a ‌ ‌prevenir‌  ‌constipats,‌  ‌és‌  ‌a ‌ ‌dir‌  ‌t’ajuda‌  ‌a ‌ ‌desenvolupar‌  ‌el‌  ‌sistema‌‌
 
immunològic‌‌i‌‌tenir-lo‌‌cada‌‌vegada‌‌més‌‌fort.‌  ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
6.TIPUS‌‌DE‌‌DIETES‌  ‌
Aquest‌‌punt‌‌ens‌‌aclara‌‌a‌‌la‌‌tercera‌‌pregunta‌‌que‌‌ens‌‌hem‌‌plantejat‌‌al‌‌principi.‌  ‌
Hi‌‌ha‌‌diferents‌‌tipus‌‌de‌‌dietes‌‌perquè‌‌hi‌‌han‌‌diferents‌‌objectius‌‌a‌‌l’hora‌‌de‌‌seguir‌‌una‌‌
 
d’elles.‌‌
   ‌
● Dieta‌‌equilibrada:‌  ‌
És‌‌aquella‌‌que‌‌ens‌‌aporta‌‌a‌‌partir‌‌dels‌‌aliments‌‌una‌‌quantitat‌‌adequada‌‌de‌‌cada‌‌
 
nutrient.‌‌Aquesta‌‌dieta‌‌ens‌‌manté‌‌en‌‌línia‌‌ni‌‌disminueix‌‌ni‌‌augmenta‌‌de‌‌pes.‌‌Hem‌‌de‌‌
 
tenir‌‌en‌‌compte:‌‌
   ‌
- L’aportació‌‌de‌‌nutrients‌‌energètics‌‌és‌‌equivalent‌‌al‌‌treball‌‌físic‌‌i‌‌als‌‌processos‌‌
 
metabòlics.‌  ‌
- Subministració‌‌de‌‌suficients‌‌proteïnes,‌‌vitamines‌‌i‌‌minerals.‌  ‌
 ‌
 ‌
9‌  ‌
 ‌
● Dietes‌‌tradicionals:‌  ‌
Són‌‌les‌‌dietes‌‌casolanes‌‌que‌‌s’han‌‌fet‌‌al‌‌llarg‌‌del‌‌temps‌‌sense‌‌variar-les.‌‌També‌‌se‌‌
 
l’anomena‌‌“dieta‌‌de‌‌la‌‌felicitat”,‌‌ja‌‌que‌‌els‌‌aliments‌‌que‌‌ingerim‌‌en‌‌aquesta‌‌dieta‌‌
 
alliberen‌‌endorfines‌‌(Hormones‌‌de‌‌la‌‌felicitat).‌‌Aquests‌‌aliments‌‌ens‌‌fan‌‌estar‌‌de‌‌bon‌‌
 
humor‌‌i‌‌relaxats.‌‌
   ‌
- Beure‌‌dos‌‌litres‌‌d’aigua‌‌diari.‌  ‌
- Fer‌‌quatre‌‌o‌‌cinc‌‌àpats‌‌al‌‌dia.‌  ‌
- Realitzar‌‌algun‌‌exercici‌‌aeròbic.‌  ‌
- Portar-ho‌‌a‌‌terme‌‌durant‌‌un‌‌mes.‌  ‌
 ‌
DIETA‌  ‌HELLER:‌  ‌Es‌  ‌recomana‌  ‌aquesta‌  ‌dieta‌  ‌a ‌ ‌la‌  ‌gent‌‌
 
amb‌  ‌addicció‌  ‌als‌  ‌carbohidrats‌  ‌(galetes,‌  ‌xocolata,‌  ‌etc.).‌  ‌
Aquesta‌  ‌dieta‌  ‌vol‌  ‌aconseguir‌  ‌canviar‌  ‌els‌  ‌mals‌  ‌hàbits‌‌
 
alimentaris.‌  ‌Hi‌  ‌ha‌  ‌gent‌  ‌que‌  ‌menja‌  ‌per‌  ‌menjar‌  ‌i ‌ ‌aquest‌‌
 
hàbit‌‌és‌‌el‌‌que‌‌intenta‌‌canviar‌‌aquesta‌‌dieta.‌  ‌
- Consumició‌‌diària‌‌d’aliments‌‌baixos‌‌en‌‌hidrat‌‌de‌‌carboni.‌  ‌
- Consumició‌‌diària‌‌d’un‌‌àpat‌‌premi‌  ‌
 ‌
● Dietes‌‌de‌‌fruites:‌  ‌
Es‌‌pot‌‌utilitzar‌‌com‌‌una‌‌dieta‌‌per‌‌aprimar-se‌‌o‌‌com‌‌a‌‌dieta‌‌depurativa.‌‌Les‌‌dietes‌‌
 
depuratives‌‌serveixen‌‌per‌‌netejar‌‌el‌‌nostre‌‌organisme‌‌i‌‌aconseguir‌‌l'equilibri‌‌
 
corporal.‌‌Consisteix‌‌a‌‌menjar‌‌només‌‌fruita‌‌durant‌‌uns‌‌dies‌‌(no‌‌sol‌‌passar‌‌de‌‌cinc‌‌
 
dies‌‌i‌‌sense‌‌sobrepassar‌‌2‌‌quilos‌‌al‌‌dia).‌‌Això‌‌es‌‌fa‌‌per‌‌aprofitar‌‌les‌‌propietats‌‌de‌‌la‌‌
 
fruita:‌‌alt‌‌valor‌‌nutritiu‌‌en‌‌vitamines‌‌i‌‌minerals,‌‌la‌‌seva‌‌facilitat‌‌de‌‌simulació‌‌en‌‌el‌‌
 
nostre‌‌organisme,‌‌el‌‌seu‌‌alt‌‌contingut‌‌en‌‌fibra‌‌i‌‌la‌‌seva‌‌aportació‌‌d’aigua‌‌que‌‌
 
afavoreix‌‌l’eliminació‌‌de‌‌toxines.‌‌
   ‌

 ‌
 ‌

10‌  ‌
 ‌
● Dietes‌‌curtes:‌  ‌
Es‌‌fa‌‌servir‌‌quan‌‌desitges‌‌reduir‌‌pes‌‌en‌‌pocs‌‌dies.‌‌La‌‌majoria‌‌d’aquestes‌‌dietes‌‌
 
estan‌‌produïdes‌‌per‌‌provocar‌‌un‌‌xoc‌‌en‌‌el‌‌nostre‌‌organisme‌‌en‌‌canviar‌‌radicalment‌‌
 
l’alimentació.‌‌En‌‌aquesta‌‌dieta‌‌és‌‌important‌‌molt‌‌que‌‌sigui‌‌equilibrada.‌‌
   ‌
 ‌
● Dietes‌ ‌per‌‌augmentar‌‌de‌‌pes‌‌o‌‌disminuir-lo:‌  ‌
Per‌‌augmentar‌‌de‌‌pes‌‌és‌‌necessari‌‌consumir‌‌més‌‌calories‌‌de‌‌les‌‌que‌‌perds‌‌tu‌‌al‌‌
 
llarg‌‌del‌‌dia.‌‌Es‌‌recomana‌‌fer‌‌5‌‌àpats‌‌al‌‌dia‌‌i‌‌en‌‌cada‌‌àpat‌‌s’ha‌‌de‌‌menjar‌‌patates,‌‌
 
entre‌‌hores‌‌pots‌‌menjar‌‌fruits‌‌secs‌‌i‌‌sucs‌‌de‌‌fruites.‌‌Per‌‌esmorzar‌‌has‌‌de‌‌beure‌‌suc‌‌
 
de‌‌taronja‌‌i‌‌cafè‌‌amb‌‌llet‌‌i‌‌pa‌‌amb‌‌melmelada.‌‌
   ‌

 ‌
● Dietes‌‌famoses:‌   ‌ ‌
- Dieta‌‌volumètrica:‌‌‌Consisteix‌‌en‌‌no‌‌reduir‌‌la‌‌quantitat‌‌de‌‌menjar‌‌i‌‌aconseguir‌‌
 
perdre‌‌pes.‌‌
   ‌
- Dieta‌‌flash:‌‌‌No‌‌només‌‌disminueix‌‌el‌‌pes‌‌sinó‌‌que‌‌també‌‌el‌‌teixit‌‌muscular.‌‌
   ‌
- Dieta‌‌Beberly‌‌Hills‌:‌‌Durant‌‌3‌‌setmanes‌‌es‌‌pot‌‌menjar‌‌el‌‌mateix.‌  ‌
- La‌‌crono‌‌dieta:‌‌‌No‌‌és‌‌ràpida‌‌ni‌‌agressiva.‌‌Es‌‌basa‌‌en‌‌fer‌‌tres‌‌àpats‌‌diaris‌‌
 
(sense‌‌saltar-se’n‌‌cap)‌‌i‌‌menjar‌‌entre‌‌hores.‌‌
   ‌
 ‌
● Dietes‌‌mediterrànies:‌  ‌
És‌‌una‌‌dieta‌‌molt‌‌sana,‌‌ja‌‌que‌‌a‌‌part‌‌de‌‌disminuir‌‌el‌‌teu‌‌pes‌‌té‌‌molts‌‌efectes‌‌
 
favorables‌‌com‌‌la‌‌reducció‌‌del‌‌
 
colesterol.‌‌Minimitza‌‌els‌‌problemes‌‌
 
cardiovasculars‌‌i‌‌endarrereix‌‌
 
l'envelliment.‌  ‌
‌Els‌‌aliments‌‌destacats‌‌d’aquesta‌  ‌
‌dieta‌‌són:‌  ‌
- Els‌‌cereals‌ ‌-‌‌Les‌‌verdures‌  ‌
- Les‌‌fruites‌ ‌-‌‌L’oli‌  ‌
11‌  ‌
 ‌
6.1.‌‌DIETES‌‌PER‌‌A‌‌DIFERENTS‌‌MALALTIES‌ 
● Dieta‌‌medicinal:‌  ‌
Aquest‌‌servei‌‌per‌‌millorar‌‌la‌‌nostra‌‌salut.‌‌
   ‌
- Dieta‌‌per‌‌l’artrosi‌‌i‌‌l’artritis:‌‌
   ‌
Consisteix‌‌a‌‌consumir‌‌aliments‌‌rics‌‌en‌‌aliments‌‌vegetals‌‌i‌‌baixos‌‌en‌‌greixos‌‌
 
saturats‌‌(són‌‌les‌‌que‌‌provoquen‌‌que‌‌augmenti‌‌el‌‌colesterol).‌‌Els‌‌millors‌‌
 
esports‌‌per‌‌combinar‌‌aquesta‌‌dieta‌‌són‌‌la‌‌natació‌‌i‌‌caminar.‌‌Els‌‌aliments‌‌més‌‌
 
adequats‌‌per‌‌aquesta‌‌dieta‌‌són:‌‌
   ‌
- Verdures‌‌i‌‌hortalisses‌‌(vitamina‌‌C,‌‌calci‌‌i‌‌àcid‌‌fosfòric).‌  ‌
- Fruites,‌‌fruits‌‌secs,‌‌llavors…‌‌
   ‌
 ‌
- Dieta‌‌pel‌‌fetge:‌‌
   ‌
En‌‌aquesta‌‌dieta‌‌s’ha‌‌d’evitar‌‌ingerir‌‌alcohol,‌‌grasses‌‌i‌‌sucres.‌  ‌
Els‌‌aliments‌‌recomanables‌‌per‌‌aquesta‌‌dieta‌‌són:‌‌
   ‌
- Fruites,‌‌verdures,‌‌peix‌‌blanc,‌‌oli‌‌d'oliva‌‌verge,‌‌amanides...‌  ‌
‌Aliments‌‌que‌‌es‌‌poden‌‌consumir‌‌però‌‌amb‌‌moderació:‌‌
   ‌
- Ous,‌‌cafè,‌‌cacau,‌‌làctics,‌‌dolços,‌‌fruits‌‌secs...‌  ‌
Aliments‌‌que‌‌no‌‌es‌‌poden‌‌consumir:‌  ‌
- Alcohol,‌‌fregits,‌‌espècies‌‌fortes,‌‌embotits…‌  ‌
 ‌
 ‌
6.2.DIETES‌‌PER‌‌A‌‌DIFERENTS‌‌ESPORTS‌     ‌ ‌
   ‌ ‌
L’alimentació‌  ‌i ‌ ‌l’esport‌  ‌van‌  ‌agafats‌  ‌de‌  ‌la‌  ‌mà,‌  ‌si‌  ‌tens‌  ‌bona‌  ‌alimentació‌  ‌tindràs‌  ‌més‌‌
 
combustible‌  ‌per‌  ‌poder‌  ‌fer‌‌
  esport‌‌
  i ‌‌podràs‌‌
  aconseguir‌‌
  fer‌‌
  l’esport‌‌
  amb‌‌
  un‌‌
  rendiment‌‌
  major.‌‌
 
Tot‌  ‌i ‌ ‌que,‌  ‌cada‌  ‌esport‌  ‌necessita‌  ‌unes‌  ‌dietes‌  ‌adaptades‌  ‌perquè‌  ‌tots‌  ‌tenen‌  ‌i ‌ ‌treballen‌‌
 
diferents‌  ‌qualitats.‌  ‌Per‌  ‌exemple,‌  ‌no‌‌
  és‌‌
  el‌‌
  mateix‌‌
  un‌‌
  atleta‌‌
  que‌‌
  necessita‌‌
  agilitat‌‌
  per‌‌
  poder‌‌
 
córrer‌‌
  el‌‌
  més‌‌
  ràpid‌‌
  possible‌‌
  i ‌‌poder‌‌
 saltar‌‌
 els‌‌
 obstacles,‌‌
 que‌‌
 una‌‌
 persona‌‌
 que‌‌
 faci‌‌
 combats‌‌
 
de‌‌lluita‌‌lliure;‌‌que‌‌necessita‌‌tenir‌‌múscul‌‌i‌‌força‌‌per‌‌poder‌‌guanyar‌‌al‌‌contrincant.‌‌
   ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
12‌  ‌
 ‌
Exemples‌‌de‌‌dietes:‌  ‌
 ‌
- Esports‌‌on‌‌necessites‌‌agilitat‌  ‌
Necessites‌‌vitamines,‌‌sals‌‌minerals‌‌i‌‌antioxidants.‌  ‌
- Esports‌‌on‌‌necessites‌‌massa‌‌muscular‌  ‌
Necessites‌‌proteïnes,‌‌hidrats‌‌de‌‌carboni,‌‌glúcids‌‌i‌‌lípids.‌  ‌
- Esports‌‌on‌‌necessites‌‌flexibilitat‌  ‌
Necessites‌‌vitamines‌‌i‌‌glúcids.‌  ‌
- Esports‌‌on‌‌necessites‌‌resistència‌  ‌
Necessites‌‌glúcids‌‌i‌‌sals‌‌minerals.‌‌
   ‌
 ‌
No‌‌
 hem‌‌
 pogut‌‌
 trobar‌‌
 dietes‌‌
 concretes,‌‌
 ja‌‌
 que‌‌
 a ‌‌totes‌‌
 les‌‌
 webs‌‌
 que‌‌
 hem‌‌
 mirat‌‌
 ens‌‌
 deien‌‌
 que‌‌
 
havíem‌  ‌d’anar‌  ‌al‌  ‌dietista,‌  ‌perquè‌  ‌depenen‌  ‌del‌  ‌sexe,‌  ‌del‌  ‌pes,‌  ‌de‌  ‌l’edat‌  ‌i ‌ ‌del‌  ‌cos‌  ‌de‌  ‌cada‌‌
 
persona,‌‌és‌‌necessària‌‌una‌‌dieta‌‌o‌‌una‌‌altra.‌   ‌ ‌
 ‌
6.3.EXEMPLE‌‌DE‌‌DIETA‌  ‌
Aquí‌  ‌tenim‌  ‌4 ‌ ‌combinacions‌  ‌d’aliments‌  ‌que‌  ‌formen‌  ‌dietes‌  ‌per‌  ‌a ‌ ‌una‌  ‌persona‌  ‌que‌  ‌pateix‌‌
 
diabetis,‌‌això‌‌només‌‌són‌‌algunes‌‌de‌‌les‌‌infinites‌‌opcions‌‌que‌‌té‌‌un‌‌diabètic.‌  ‌
 ‌
 ‌ Opció‌‌1 ‌ ‌ Opció‌‌2 ‌ ‌ Opció‌‌3 ‌ ‌ Opció‌‌4 ‌ ‌

Torrades‌‌de‌‌pa‌‌
  Pa‌‌integral‌‌amb‌‌
 
Barretes‌‌de‌‌
 
integral‌‌amb‌‌
  Magdalenes,‌‌
  mantega‌‌de‌‌
 
ESMORZAR‌  ‌ cereals‌‌i‌‌cafè‌‌
 
melmelada‌‌i‌‌un‌‌
  iogurt‌‌i‌‌cafè.‌  ‌ cacauet‌‌i‌‌un‌‌
 
amb‌‌llet.‌  ‌
got‌‌de‌‌llet.‌  ‌ plàtan.‌  ‌

Amanida‌‌de‌‌
  Pinxo‌‌de‌‌meló‌‌
 
Amanida‌‌de‌‌
 
mozzarella‌‌i‌‌kiwi,‌‌
  amb‌‌pernil‌‌i ‌‌
Lluç‌‌a‌‌la‌‌basca‌‌i ‌‌ tomàquet,‌‌
 
DINAR‌  ‌ pollastre‌‌amb‌‌
  mozzarella‌‌i‌‌una‌‌
 
flan‌‌de‌‌té‌‌verd.‌  ‌ pollastre‌‌al‌‌iogurt‌‌
 
ametlles‌‌i ‌‌ truita‌‌a‌‌la‌‌
 
i‌‌mandarina.‌  ‌
macedònia.‌  ‌ francesa.‌  ‌

BERENAR‌  ‌ Iogurt‌‌natural.‌  ‌ Smoothie‌‌tropical.‌  Panna‌‌cotta‌  ‌ Poma‌  ‌

Amanida‌‌de‌‌
 
Crema‌‌de‌‌
 
Remenat‌‌de‌‌faves‌  Seitan‌‌amb‌‌
  quinoa,‌‌salmó‌‌al‌‌
 
SOPAR‌  ‌ carbassa,‌‌bacallà‌‌
 
amb‌‌pernil.‌  ‌ verdures‌‌i‌‌un‌‌kiwi.‌  forn‌‌i‌‌sorbet‌‌de‌‌
 
al‌‌forn‌‌i‌‌un‌‌iogurt.‌ 
poma.‌  ‌

 ‌
13‌  ‌
 ‌
7.‌‌Vegetarians‌‌i‌‌vegans‌  ‌
Avui‌‌
  en‌‌
  dia‌‌
  hi‌‌
  ha‌‌
  molta‌‌
  gent‌‌
  que‌‌
  s'ha‌‌
 fet‌‌
 vegetarià‌‌
 o ‌‌vegà‌‌
 per‌‌
 diversos‌‌
 motius,‌‌
 normalment‌‌
 
perquè‌  ‌no‌  ‌els‌  ‌hi‌  ‌fa‌  ‌bé‌  ‌a ‌ ‌l'estómac‌  ‌la‌  ‌carn‌  ‌o ‌ ‌els‌  ‌derivats‌  ‌animals,‌  ‌o ‌ ‌bé,‌  ‌perquè‌  ‌estan‌  ‌en‌‌
 
contra‌‌de‌‌ferir,‌‌maltractar‌‌i‌‌matar‌‌als‌‌animals‌‌per‌‌ingerir-los.‌  ‌

 ‌

La‌‌
  diferència‌‌
  entre‌‌
  vegans‌‌
  i ‌‌vegetarians‌‌
  són‌‌
 els‌‌
 aliments‌‌
 que‌‌
 no‌‌
 poden‌‌
 menjar.‌‌
 Els‌‌
 vegans‌‌
 
no‌  ‌volen‌  ‌o ‌ ‌no‌  ‌poden‌  ‌menjar‌  ‌carn;‌  ‌tant‌  ‌de‌  ‌peix,‌  ‌com‌  ‌de‌  ‌mamífer,‌  ‌com‌  ‌d'aus;‌  ‌i ‌ ‌tampoc‌‌
 
derivats‌‌
  dels‌‌
  animals,‌‌
  com‌‌
 els‌‌
 ous,‌‌
 la‌‌
 llet,‌‌
 etc.‌‌
 En‌‌
 canvi,‌‌
 els‌‌
 vegetarians,‌‌
 només‌‌
 no‌‌
 mengen‌‌
 
carn.‌  ‌

El‌‌veganisme‌‌pensa‌‌en‌‌dos‌‌justícies‌‌ètiques:‌  ‌

- Justícia‌‌
  animal:‌‌
  El‌‌
  veganisme‌‌
  ètic‌‌
  considera‌‌
 que‌‌
 els‌‌
 humans‌‌
 i ‌‌la‌‌
 resta‌‌
 d'animals‌‌
 són‌‌
 
moralment‌  ‌equivalents‌  ‌i,‌  ‌per‌  ‌tant,‌  ‌pensen‌  ‌que‌  ‌els‌  ‌humans‌  ‌no‌  ‌han‌  ‌de‌  ‌ser‌  ‌tractats‌‌
 
com‌‌
  a ‌‌superiors.‌‌
 Com‌‌
 a ‌‌conseqüència,‌‌
 creuen‌‌
 que‌‌
 l'ús‌‌
 d'animals‌‌
 per‌‌
 a ‌‌fins‌‌
 humanes‌‌
 
no‌‌
  està‌‌
  moralment‌‌
  justificat,‌‌
  ja‌‌
  que‌‌
 s'implica‌‌
 sempre‌‌
 explotació‌‌
 animal‌‌
 i ‌‌violació‌‌
 dels‌‌
 
seus‌  ‌drets,‌  ‌i ‌ ‌considera‌  ‌que‌  ‌el‌  ‌veganisme‌  ‌dóna‌  ‌la‌‌
  igualtat‌‌
  entre‌‌
  animals‌‌
  i ‌‌humanes‌‌
 
necessàries.‌  ‌
- Justícia‌  ‌climàtica:‌  ‌El‌  ‌veganisme‌  ‌vol‌  ‌aconseguir‌  ‌també‌  ‌que‌  ‌medi‌  ‌ambient‌  ‌es‌‌
 
mantingui,‌  ‌i ‌ ‌a ‌ ‌evitar‌  ‌el‌  ‌canvi‌  ‌climàtic,‌‌
  com‌‌
  l'augment‌‌
  de‌‌
  refugiats‌‌
  climàtics,‌‌
  animals‌ 
que‌  ‌ja‌  ‌no‌  ‌poden‌  ‌sobreviure‌  ‌al‌  ‌seu‌  ‌hàbitat,‌  ‌a ‌ ‌causa‌  ‌del‌  ‌canvi‌  ‌del‌  ‌clima,‌  ‌i ‌ ‌han‌  ‌de‌‌
 
refugiar-se‌‌a‌‌un‌‌altre,‌‌o‌‌la‌‌fam‌‌mundial.‌  ‌

 ‌

També‌‌hi‌‌ha‌‌una‌‌ètica‌‌vegetariana:‌  ‌

- Alguns‌  ‌consumidors‌  ‌de‌  ‌carn‌  ‌no‌  ‌mengen‌  ‌la‌  ‌carn‌  ‌d'animals‌  ‌criats‌  ‌de‌  ‌manera‌‌
 
particular,‌‌
  com‌‌
  les‌‌
  granges‌‌
  industrials,‌‌
  o ‌‌evitar‌‌
  certes‌‌
  carns,‌‌
  com‌‌
  ara‌‌
  la‌‌
  vedella‌‌
  o ‌‌el‌‌
 
foie‌‌
  gras.‌‌
  Algunes‌‌
  persones‌‌
  segueixen‌‌
  dietes‌‌
  vegetarianes,‌‌
  no‌‌
  a ‌‌causa‌‌
  del‌‌
  consum‌‌
 
dels‌‌
  animals‌‌
  en‌‌
  general,‌‌
  sinó‌‌
  a ‌‌causa‌‌
 del‌‌
 tractament‌‌
 específic,‌‌
 de‌‌
 com‌‌
 és‌‌
 la‌‌
 criança‌‌
 
i‌‌per‌‌la‌‌matança‌‌dels‌‌animals,‌‌és‌‌a‌‌dir,‌‌la‌‌cria‌‌intensiva‌‌i‌‌el‌‌sacrifici‌‌dels‌‌animals.‌  ‌

 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌

14‌  ‌
 ‌
8.NUTRICIONISTES‌‌I‌‌DIETISTES‌  ‌
 ‌
Per‌  ‌començar,‌  ‌s'ha‌  ‌de‌  ‌tenir‌  ‌en‌  ‌compte‌  ‌que‌  ‌la‌  ‌gent‌‌
  es‌‌
  mou‌‌
  per‌‌
  moda‌‌
  i ‌‌no‌‌
  segueixen‌‌
  una‌‌
 
dieta‌  ‌estable‌  ‌per‌  ‌a ‌ ‌les‌  ‌teves‌  ‌característiques‌  ‌corporals,‌‌
  ja‌‌
  que‌‌
  la‌‌
  majoria‌‌
  s'influencien‌‌
  pel‌‌
 
que‌  ‌fa‌  ‌a ‌ ‌la‌  ‌multitud,‌  ‌com‌  ‌per‌  ‌exemple‌  ‌la‌  ‌tan‌  ‌coneguda‌  ‌"dieta"‌  ‌operació‌  ‌Bikini.‌  ‌O ‌ ‌bé,‌‌
 
s'influencien‌‌
  per‌‌
  gent‌‌
  famosa,‌‌
  com‌‌
  influencers‌‌
  o ‌‌cantants‌‌
  que‌‌
 han‌‌
 seguit‌‌
 una‌‌
 dieta‌‌
 que‌‌
 els‌‌
 
hi‌  ‌ha‌  ‌anat‌  ‌molt‌  ‌bé‌  ‌i ‌ ‌volen‌  ‌arribar‌  ‌al‌  ‌mateix‌  ‌objectiu‌  ‌que‌  ‌ells,‌  ‌sense‌  ‌tenir‌  ‌en‌  ‌compte‌  ‌les‌‌
 
diferències‌‌corporals‌‌que‌‌hi‌‌ha‌‌entre‌‌aquests.‌  ‌
 ‌
Els‌  ‌nutricionistes‌  ‌i ‌ ‌els‌  ‌dietistes‌  ‌són‌  ‌les‌  ‌persones‌  ‌encarregades‌  ‌d'aconsellar‌  ‌als‌  ‌seus‌‌
 
pacients‌‌
  una‌‌
  dieta‌‌
  o ‌‌aliments‌‌
  beneficiosos‌‌
  per‌‌
  la‌‌
  seva‌‌
  salut.‌‌
  Tot‌‌
  i ‌‌això,‌‌
 són‌‌
 diferents‌‌
 oficis,‌‌
 
amb‌‌objectius‌‌similars‌‌i‌‌gairebé‌‌idèntics,‌‌però‌‌amb‌‌certes‌‌diferències.‌  ‌
La‌‌
  principal‌‌
  diferència‌‌
  entre‌‌
  el‌‌
 nutricionista‌‌
 i ‌‌el‌‌
 dietista‌‌
 és‌‌
 que‌‌
 un‌‌
 nutricionista‌‌
 és‌‌
 l'expert‌‌
 en‌‌
 
els‌‌
  nutrients‌‌
  i ‌‌els‌‌
  elements‌‌
 que‌‌
 obtenim‌‌
 de‌‌
 cada‌‌
 aliment‌‌
 i ‌‌com‌‌
 afecten‌‌
 el‌‌
 nostre‌‌
 organisme,‌‌
 
en‌‌
  canvi‌‌
 els‌‌
 dietistes,‌‌
 estableixen‌‌
 a ‌‌les‌‌
 persones‌‌
 o ‌‌pacients,‌‌
 pautes‌‌
 alimentàries‌‌
 i ‌‌d'activitat‌‌
 
adequades.‌  ‌
 ‌

 ‌
    ‌ ‌
DIETISTA‌      ‌ ‌ NUTRICIONISTA‌  ‌
Això‌‌és‌‌un‌‌exemple‌‌d'una‌‌pauta‌‌
   ‌ És‌‌la‌‌persona‌‌que‌‌sap‌‌els‌‌aliments‌‌que‌‌et‌‌
 
que‌‌un‌‌dietista‌‌recomanaria,‌‌sobretot‌‌
   ‌ calen‌‌a‌‌la‌‌teva‌‌dieta,‌‌però‌‌no‌‌et‌‌dóna‌‌una‌‌
 
a‌‌les‌‌persones‌‌que‌‌volen‌‌baixar‌‌de‌‌pes.‌  ‌ pauta‌‌a‌‌seguir‌ 
 ‌
 ‌
 ‌

15‌  ‌
 ‌
9.ENTREVISTES‌‌A‌‌NUTRICIONISTES‌‌I‌‌DIETISTES‌  ‌
 ‌
ENTREVISTA‌  ‌A ‌ ‌DANI‌  ‌BALLART‌  ‌(entrenador‌  ‌del‌  ‌primer‌  ‌equip‌  ‌femení‌  ‌de‌‌
 
waterpolo‌‌a‌‌Mataró)‌  ‌
 ‌
1-‌‌Per‌‌què‌‌sempre‌‌has‌‌estat‌‌tan‌‌interessat‌‌en‌‌els‌‌bons‌‌hàbits‌‌alimentaris?‌  ‌
"Jo‌‌
  em‌‌
  lesionava‌‌
  molt,‌‌
  quan‌‌
  vaig‌‌
  acabar‌‌
  la‌‌
  meva‌‌
 carrera‌‌
 com‌‌
 a ‌‌jugador,‌‌
 vaig‌‌
 decidir‌‌
 fer‌‌
 un‌‌
 
curs‌‌
  d'entrenador‌‌
  de‌‌
  paleo,‌‌
  allà‌‌
 vaig‌‌
 sentir‌‌
 a ‌‌parlar‌‌
 de‌‌
 la‌‌
 dieta‌‌
 paleo‌‌
 i ‌‌és‌‌
 aquí‌‌
 quan‌‌
 em‌‌
 vaig‌‌
 
adonar‌  ‌que‌  ‌moltes‌  ‌de‌  ‌les‌  ‌lesions‌  ‌que‌  ‌havia‌  ‌patit‌  ‌eren‌  ‌provocades‌  ‌per‌  ‌mals‌  ‌hàbits‌‌
 
alimentaris."‌  ‌
 ‌
2-‌‌En‌‌quin‌‌moment‌‌i‌‌perquè‌‌vas‌‌començar‌‌a‌‌interessar-te‌‌per‌‌ells?‌  ‌
"Quan‌  ‌tenia‌  ‌trenta-vuit‌  ‌anys,‌  ‌quan‌‌
  vaig‌‌
  deixar‌‌
  de‌‌
  jugar,‌‌
  em‌‌
  va‌‌
  arribar‌‌
  tard‌‌
  i ‌‌va‌‌
  ser‌‌
  perquè‌‌
 
em‌‌vaig‌‌adonar‌‌que‌‌si‌‌seguia‌‌una‌‌dieta‌‌milloraria‌‌la‌‌meva‌‌vida."‌  ‌
 ‌
3-‌‌Quina‌‌dieta‌‌creus‌‌que‌‌és‌‌la‌‌millor‌‌per‌‌rendir‌‌al‌‌100%‌‌a‌‌waterpolo?‌  ‌
"La‌‌
  millor‌‌
  dieta‌‌
  per‌‌
  a ‌‌rendir‌‌
 al‌‌
 100%‌‌
 a ‌‌waterpolo‌‌
 és‌‌
 la‌‌
 dieta‌‌
 alcalina,‌‌
 tenir‌‌
 el‌‌
 cos‌‌
 alcalinitzat,‌‌
 
és‌  ‌a ‌ ‌dir‌  ‌no‌  ‌tenir‌  ‌àcid‌  ‌al‌  ‌cos‌  ‌perquè‌  ‌afecta‌  ‌les‌  ‌parts‌  ‌toves‌  ‌del‌‌
  cos,‌‌
  com‌‌
  els‌‌
  tendons‌‌
  o ‌‌els‌‌
 
cartílags,‌‌llavors‌‌es‌‌produeixen‌‌les‌‌lesions."‌  ‌
 ‌
4-‌‌Què‌‌és‌‌i‌‌en‌‌què‌‌consisteix‌‌la‌‌dieta‌‌paleo?‌  ‌
"La‌  ‌dieta‌  ‌paleo‌  ‌és‌  ‌la‌  ‌dieta‌  ‌que‌  ‌segueixen‌  ‌al‌  ‌paleolític‌  ‌(el‌  ‌període‌  ‌que‌  ‌va‌  ‌des‌  ‌de‌  ‌fa‌  ‌dos‌‌
 
milions‌  ‌d'anys‌  ‌fins‌  ‌fa‌  ‌deu‌  ‌mils‌  ‌anys).‌  ‌Consisteix‌  ‌a ‌ ‌menjar‌  ‌només‌  ‌aliments‌‌
  que‌‌
  es‌‌
  podien‌‌
 
obtenir‌  ‌aquell‌  ‌moment‌‌
  com:‌‌
  carn,‌‌
  peix,‌‌
  verdures,‌‌
  hortalisses...‌‌
  Després‌‌
  del‌‌
  paleolític‌‌
  ve‌‌
  el‌‌
 
neolític,‌  ‌en‌  ‌aquest‌  ‌període‌  ‌es‌‌
  comença‌‌
  a ‌‌cultivar‌‌
  i ‌‌conrear‌‌
  a ‌‌la‌‌
  terra‌‌
  llavors‌‌
  apareixen‌‌
  els‌‌
 
cereals‌  ‌i ‌ ‌es‌  ‌comença‌  ‌a ‌ ‌tenir‌  ‌hàbits‌  ‌de‌  ‌la‌  ‌ramaderia.‌  ‌A ‌ ‌partir‌  ‌de‌  ‌l'any‌  ‌1760‌  ‌comença‌  ‌la‌‌
 
revolució‌  ‌industrial‌  ‌i ‌ ‌per‌‌
  tant‌‌
  apareixen‌‌
  els‌‌
  aliments‌‌
  prefabricats,‌‌
  i ‌‌aquest‌‌
  són‌‌
  els‌‌
  aliments‌‌
 
menys‌‌sans‌‌que‌‌hi‌‌ha."‌  ‌
 ‌
5-Com‌‌vas‌‌descobrir‌‌aquesta‌‌dieta?‌  ‌
"Abans‌‌he‌‌dit‌‌que‌‌va‌‌ser‌‌gràcies‌‌a‌‌un‌‌curs‌‌d'entrenador‌‌de‌‌paleo‌‌que‌‌vaig‌‌fer,‌  ‌
en‌‌concret‌‌me'n‌‌va‌‌parlar‌‌el‌‌meu‌‌mestre"‌  ‌
 ‌
 ‌
 ‌
16‌  ‌
 ‌
 ‌
6-‌‌La‌‌segueixes?‌‌Si‌‌és‌‌que‌‌si‌‌per‌‌què?‌  ‌
"Si,‌‌
  per‌‌
  què‌‌
  no‌‌
  hi‌‌
 ha‌‌
 aliments‌‌
 mig‌‌
 bons,‌‌
 tots‌‌
 són‌‌
 bons‌‌
 o ‌‌mals‌‌
 aliments,‌‌
 els‌‌
 mals‌‌
 inflamen‌‌
 el‌‌
 
cos‌  ‌i ‌ ‌els‌  ‌bons‌  ‌el‌  ‌desinflaman.‌  ‌Si‌  ‌tens‌  ‌el‌  ‌cos‌  ‌desinflamat,‌  ‌t'ajuda‌  ‌a ‌ ‌ser‌  ‌més‌  ‌feliç,‌  ‌ja‌  ‌que‌‌
 
estàs‌  ‌més‌  ‌saludable.‌  ‌I ‌ ‌hi‌  ‌ha‌  ‌4 ‌ ‌recompenses‌  ‌naturals‌  ‌(beure,‌  ‌menjar,‌  ‌exercici‌  ‌i ‌ ‌relacions‌‌
 
personals)‌  ‌si‌  ‌una‌  ‌de‌  ‌les‌  ‌4 ‌ ‌falla‌  ‌no‌  ‌pots‌  ‌ser‌  ‌100%‌  ‌feliç.‌  ‌Quan‌  ‌el‌  ‌teu‌  ‌cos‌  ‌està‌  ‌realment‌‌
 
cansat‌‌
 ens‌‌
 demana‌‌
 abans‌‌
 aigua‌‌
 que‌‌
 una‌‌
 Coca-Cola,‌‌
 ja‌‌
 que‌‌
 és‌‌
 el‌‌
 que‌‌
 menjaven‌‌
 els‌‌
 nostres‌‌
 
avantpassats‌  ‌i ‌ ‌el‌  ‌que‌  ‌el‌  ‌nostre‌  ‌instint‌  ‌ens‌  ‌demana‌  ‌en‌‌
  aquests‌‌
  moments‌‌
  de‌‌
  necessitat,‌‌
  ja‌‌
 
que‌‌
  el‌‌
  nostre‌‌
  ADN‌‌
  no‌‌
  ha‌‌
  tingut‌‌
  temps‌‌
  per‌‌
  modificar-se‌‌
  i ‌‌segueix‌‌
  sent‌‌
 el‌‌
 mateix‌‌
 que‌‌
 els‌‌
 del‌‌
 
paleolític."‌  ‌
 ‌
7-‌‌A‌‌qui‌‌li‌‌recomanaries‌‌aquesta‌‌dieta?‌  ‌
"A‌‌tothom."‌  ‌
 ‌
8-‌‌
  Quines‌‌
  dietes/habita‌‌
  alimentaris‌‌
  creus‌‌
  que‌‌
  són‌‌
  els‌‌
  millors‌‌
  per‌‌
  al‌‌
  tenis‌‌
  taula,‌‌
  ball‌‌
  i ‌‌
el‌‌voleibol?‌  ‌
"Sempre‌  ‌recomanaré‌  ‌la‌  ‌dieta‌  ‌paleo,‌  ‌ja‌  ‌que‌‌
  si‌‌
  tens‌‌
  uns‌‌
  bons‌‌
  hàbits‌‌
  alimentaris,‌‌
  el‌‌
  teu‌‌
  cos‌‌
 
s'adaptarà‌  ‌sol‌  ‌a ‌ ‌l'esport‌  ‌que‌  ‌practiquis,‌  ‌i ‌ ‌notarem‌  ‌la‌  ‌diferència‌  ‌en‌  ‌diferents‌  ‌parts‌  ‌del‌  ‌cos‌‌
 
segons‌  ‌l'esport‌  ‌que‌  ‌practiques.‌  ‌Si‌  ‌no‌  ‌segueixes‌  ‌la‌  ‌dieta‌  ‌paleo,‌  ‌recomanaria‌  ‌l'hàbit‌  ‌de‌‌
 
menjar‌‌durant‌‌el‌‌dia‌‌60%‌‌greixos‌‌saludables‌‌i‌‌proteïna‌‌40%‌‌hidrats‌‌de‌‌carboni‌‌saludables."‌  ‌
 ‌
9-Creus‌‌que‌‌els‌‌joves‌‌d'avui‌‌en‌‌dia‌‌tenen‌‌mals‌‌hàbits‌‌alimentaris?‌  ‌
"Sí‌‌
  quasi‌‌
  tots‌‌
  i ‌‌molts.‌‌
  Sobretot‌‌
  perquè‌‌
  tenen‌‌
  el‌‌
 concepte‌‌
 de‌‌
 què‌‌
 és‌‌
 saludable‌‌
 fer‌‌
 5 ‌‌àpats‌‌
 al‌‌
 
dia,‌  ‌perquè‌  ‌quan‌  ‌acabes‌  ‌de‌  ‌menjar‌  ‌el‌  ‌teu‌  ‌cos‌  ‌no‌  ‌està‌‌
  preparat‌‌
  per‌‌
  a ‌‌fer‌‌
  esport‌‌
  sinó‌‌
  que‌‌
 
necessita‌  ‌reposar‌  ‌i ‌ ‌centrar‌‌
  tota‌‌
  la‌‌
  seva‌‌
  energia‌‌
  a ‌‌l'estómac,‌‌
  per‌‌
  tant‌‌
  si‌‌
  mengem‌‌
  5 ‌‌cops‌‌
  al‌‌
 
dia,‌‌
  no‌‌
  voldrem‌‌
  moure'ns‌‌
  mai,‌‌
  el‌‌
  nostre‌‌
 rendiment‌‌
 serà‌‌
 menor‌‌
 i ‌‌no‌‌
 aguantarem‌‌
 al‌‌
 100%‌‌
 tot‌‌
 
el‌‌que‌‌hauríem‌‌d'aguantar."‌  ‌
 ‌
10-‌‌
  Creus‌‌
  que‌‌
  tots‌‌
  els‌‌
  joves‌‌
  que‌‌
  fan‌‌
  esports‌‌
  estan‌‌
  en‌‌
 més‌‌
 bon‌‌
 estat‌‌
 de‌‌
 salut‌‌
 que‌‌
 els‌‌
 
que‌‌no‌‌en‌‌fan?‌‌Per‌‌què?‌  ‌
"No,‌  ‌ja‌  ‌que‌  ‌no‌  ‌és‌  ‌l'únic‌  ‌aspecte‌  ‌a ‌ ‌tenir‌  ‌en‌  ‌compte‌  ‌i ‌ ‌només‌‌
  és‌‌
  1 ‌‌del‌‌
  mes‌‌
  4 ‌‌recompenses‌‌
 
que‌‌ens‌‌ajuden‌‌a‌‌ser‌‌més‌‌feliços‌‌a‌‌estar‌‌més‌‌saludables."‌  ‌
 ‌
 ‌
 ‌

17‌  ‌
 ‌
11-‌‌Què‌‌podem‌‌evitar‌‌menjar‌‌cada‌‌dia‌‌per‌‌tenir‌‌una‌‌vida‌‌més‌‌saludable?‌  ‌
"Els‌‌5‌‌verins‌‌blancs:‌  ‌
-Sucre‌‌i‌‌derivats‌  ‌
-Llet‌‌i‌‌derivats‌  ‌
-Sal‌  ‌
-Arròs‌‌i‌‌cereals‌  ‌
-Farina‌‌i‌‌derivats‌  ‌
Aquesta‌‌és‌‌la‌‌base‌‌que‌‌segueix‌‌la‌‌dieta‌‌paleo."‌  ‌
 ‌

 ‌
 ‌
ENTREVISTA‌‌JUDIT‌‌CAPDEVILA‌‌‌(Nutricionista‌‌a‌‌la‌‌Vall‌‌d'Hebron)‌  ‌
 ‌
1.Per‌‌què‌‌vas‌‌decidir‌‌estudiar‌‌nutrició?‌  ‌
“Vaig‌‌
  començar‌‌
  fent‌‌
  el‌‌
  batxillerat‌‌
  de‌‌
  biologia‌‌
 però‌‌
 no‌‌
 em‌‌
 va‌‌
 anar‌‌
 gaire‌‌
 bé,‌‌
 llavors‌‌
 al‌‌
 acabar‌‌
 
batxillerat‌‌
  i ‌‌COU‌‌
  vaig‌‌
  poder‌‌
  fer‌‌
  la‌‌
  FP2‌‌
  i ‌‌allà‌‌
  vaig‌‌
 poder‌‌
 fer‌‌
 dietètica‌‌
 i ‌‌nutrició,‌‌
 ja‌‌
 que‌‌
 estava‌‌
 
relacionat‌‌amb‌‌temes‌‌sanitaris.”‌‌“Va‌‌ser‌‌una‌‌mica‌‌casualitat”.‌  ‌
 ‌
2.‌‌En‌‌que‌‌consisteix‌‌la‌‌teva‌‌feina?‌  ‌
“Jo‌‌
  treballo‌‌
  al‌‌
  hospital‌‌
  de‌‌
  “la‌‌
  vall‌‌
  d'hebron””‌‌
  a ‌‌la‌‌
  unitat‌‌
  de‌‌
  cuina,‌‌
  la‌‌
  meva‌‌
  feina‌‌
  bàsicament‌‌
 
té‌  ‌entre‌  ‌dos‌  ‌i ‌ ‌tres‌‌
  objectius‌‌
  importants,‌‌
  per‌‌
  una‌‌
  banda‌‌
  hi‌‌
  ha‌‌
  la‌‌
  relació‌‌
  entre‌‌
  planta‌‌
  i ‌‌cuina‌‌
 
en‌‌
  la‌‌
  part‌‌
  i/o‌‌
  el‌‌
  tema‌‌
  de‌‌
  la‌‌
  dieta‌‌
  dels‌‌
  malalts,‌‌
  és‌‌
  a ‌‌dir,‌‌
  a ‌‌infermeria‌‌
 mitjançant‌‌
 el‌‌
 diagnòstic‌‌
 
del‌  ‌metge‌  ‌s’adjudica‌  ‌una‌  ‌dieta‌  ‌en‌  ‌el‌  ‌pacient‌‌
  i ‌‌jo‌‌
  gestiono‌‌
  tota‌‌
  aquesta‌‌
  dieta‌‌
  i ‌‌la‌‌
  tradueixo‌‌
 
amb‌‌
  aliments‌‌
  que‌‌
  es‌‌
  puguin‌‌
  cuinar‌‌
  a ‌‌la‌‌
  cuina,‌‌
  un‌‌
  altre‌‌
 objectiu‌‌
 seria‌‌
 controlar‌‌
 que‌‌
 aquesta‌‌
 
dieta‌  ‌pugi‌  ‌correctament‌‌
  de‌‌
  la‌‌
  cuina‌‌
  al‌‌
  malalt‌‌
  (a‌‌
  la‌‌
  seva‌‌
  habitació),‌‌
  i ‌‌l’altre‌‌
  pilar‌‌
  fonamental‌‌
 

18‌  ‌
 ‌
és‌  ‌supervisar‌  ‌que‌  ‌les‌  ‌qualitats‌  ‌higienicosanitàries‌  ‌que‌  ‌estan‌  ‌establertes‌  ‌per‌  ‌llei‌‌
 
s’estableixin‌‌a‌‌la‌‌cuina.‌  ‌
 ‌
3.‌‌Perquè‌‌són‌‌importants‌‌les‌‌dietes?‌‌
   ‌
“Hauriem‌‌
  de‌‌
  distingir‌‌
  dos‌‌
 estadis,‌‌
 un‌‌
 persona‌‌
 sana,‌‌
 necesita‌‌
 una‌‌
 dieta‌‌
 equilibrada,‌‌
 és‌‌
 a ‌‌dir,‌ 
una‌‌
  alimentació‌‌
  equilibrada,‌‌
  en‌‌
  termes‌‌
  col·loquials,‌‌
  menjar‌‌
  de‌‌
  tot‌‌
  en‌‌
  mesura.‌‌
  En‌‌
  un‌‌
 estadi‌‌
 
de‌  ‌patologia,‌  ‌en‌  ‌aquest‌  ‌cas‌  ‌la‌  ‌dieta‌  ‌a ‌ ‌vegades‌  ‌pot‌  ‌ser‌  ‌una‌  ‌ajuda‌  ‌o ‌ ‌inclus‌  ‌en‌  ‌alguna‌‌
 
patologia,‌‌és‌‌la‌‌medicació.‌‌“‌  ‌
 ‌
4.‌  ‌Creus‌  ‌qué‌  ‌es‌  ‌important‌  ‌seguir‌‌
  una‌‌
  dieta‌‌
  encara‌‌
  que‌‌
  siguis‌‌
  una‌‌
  persona‌‌
  que‌‌
  està‌‌
 
sana?‌  ‌
“Una‌‌
 persona‌‌
 que‌‌
 està‌‌
 sana,‌‌
 que‌‌
 tingui‌‌
 el‌‌
 seu‌‌
 pes‌‌
 ideal,‌‌
 no‌‌
 és‌‌
 necessari‌‌
 seguir‌‌
 una‌‌
 dieta‌‌
 si‌‌
 
menges‌  ‌de‌  ‌tot,‌  ‌ja‌  ‌que‌  ‌les‌  ‌aportacions‌  ‌nutricionals‌  ‌ja‌  ‌et‌  ‌venen‌  ‌donades‌  ‌per‌  ‌aquesta‌‌
 
alimentació.‌  ‌Si‌  ‌una‌  ‌persona‌  ‌deixa‌  ‌de‌  ‌tenir‌  ‌una‌  ‌alimentació‌  ‌equilibrada‌  ‌pot‌  ‌provocar,‌  ‌per‌‌
 
exemple,‌  ‌que‌  ‌tingui‌  ‌menys‌  ‌glòbuls‌  ‌vermells‌  ‌i ‌ ‌aquí‌‌
  ja‌‌
  estaríem‌‌
  parlant‌‌
  d’una‌‌
  patologia‌‌
  per‌‌
 
tant,‌‌hauria‌‌de‌‌començar‌‌a‌‌seguir‌‌una‌‌dieta‌‌estricte.”‌  ‌
 ‌
5.‌‌Quines‌‌són‌‌algunes‌‌de‌‌les‌‌malalties‌‌que‌‌necessiten‌‌una‌‌dieta?‌  ‌
“La‌  ‌malaltia‌  ‌que‌  ‌sempre‌  ‌es‌  ‌posa‌  ‌d’exemple‌  ‌en‌  ‌aquest‌  ‌casos‌  ‌és‌  ‌la‌  ‌diabetis,‌  ‌en‌  ‌aquesta‌‌
 
malaltia‌‌
  la‌‌
  dieta‌‌
  és‌‌
  casi‌‌
  tan‌‌
  important‌‌
  o ‌‌més‌‌
  que‌‌
  la‌‌
 medicació,‌‌
 encara‌‌
 que‌‌
 la‌‌
 diabetis‌‌
 no‌‌
 te‌‌
 
medicació,‌  ‌sobretot‌  ‌la‌  ‌diabetis‌  ‌tipu‌  ‌2 ‌ ‌que‌  ‌(diabetis‌  ‌infantil)‌‌
  és‌‌
  la‌‌
  que‌‌
  surt‌‌
  als‌‌
  estadis‌  ‌m´s‌‌
 
joves‌‌
  de‌‌
  la‌‌
  persona‌‌
  i ‌‌necesita‌‌
  l’insulina,‌‌
  que‌‌
  no‌‌
  és‌‌
  una‌‌
  medicació,‌‌
  si‌‌
  no‌‌
  que‌‌
 és‌‌
 una‌‌
 enzim‌‌
 
que‌  ‌necesites‌  ‌per‌  ‌a ‌ ‌poder‌  ‌metabolizar‌  ‌el‌  ‌sucre,‌  ‌llavors‌  ‌aquesta‌  ‌persona‌  ‌té‌  ‌un‌  ‌dèficit‌‌
 
d’aquesta‌‌
  acció,‌‌
  per‌‌
  tant‌‌
  la‌‌
  insulina‌‌
  és‌‌
  tan‌‌
  important‌‌
  com‌‌
  seguir‌‌
  una‌‌
  bona‌‌
 dieta‌‌
 (‌‌
 controlar‌‌
 
els‌‌hidrats‌‌de‌‌carboni‌‌i‌‌els‌‌glúcids‌‌que‌‌són‌‌els‌‌sucres)‌ 
Una‌  ‌altre‌  ‌exemple‌  ‌en‌  ‌la‌  ‌que‌  ‌també‌  ‌és‌  ‌molt‌  ‌important‌  ‌l’alimentació‌  ‌és‌  ‌en‌  ‌la‌  ‌gent‌  ‌que‌  ‌té‌‌
 
colesterol‌‌o‌‌esteliritzerits‌‌alts,‌‌són‌‌malalties‌‌en‌‌les‌‌que‌‌és‌‌molt‌‌important‌‌l’alimentació.”‌  ‌
 ‌
6.‌  ‌Ens‌‌
  podries‌‌
  posar‌‌
  un‌‌
  exemple‌‌
  d’una‌‌
  de‌‌
  les‌‌
  dietes‌‌
  que‌‌
  han‌‌
  de‌‌
  seguir‌‌
  els‌‌
  pacients‌‌
 
que‌‌tenen‌‌alguna‌‌d’aquestes‌‌malalties?‌‌(exemple‌‌el‌‌colesterol)‌  ‌
“El‌‌
 problema‌‌
 del‌‌
 colesterol‌‌
 es‌‌
 que‌‌
 hi‌‌
 ha‌‌
 gent‌‌
 que‌‌
 té‌‌
 el‌‌
 colesterol‌‌
 alt‌‌
 d’amena,‌‌
 ja‌‌
 que‌‌
 hi‌‌
 ha‌‌
 el‌‌
 
cas‌  ‌gent‌  ‌que‌  ‌té‌  ‌predisposició‌  ‌a ‌ ‌crear-lo‌  ‌ells‌  ‌mateixos.‌  ‌D'altra‌  ‌banda‌  ‌hi‌  ‌ha‌  ‌el‌  ‌colesterol‌‌
 
d’exogen‌‌
  que‌‌
  és‌‌
  el‌‌
  que‌‌
  prové‌‌
  de‌‌
  l’alimentació.‌‌
  Aquest‌‌
 ha‌‌
 d'evitar‌‌
 o ‌‌reduir‌‌
 els‌‌
 aliments‌‌
 molt‌‌
 
greixosos‌  ‌que‌  ‌son‌  ‌els‌  ‌d'origen‌  ‌animal,‌  ‌per‌  ‌exemple‌  ‌els‌  ‌làctics‌  ‌sencers‌  ‌i ‌ ‌els‌  ‌greixos‌‌
 

19‌  ‌
 ‌
saturats.‌  ‌Normalment‌  ‌el‌  ‌colesterol‌  ‌també‌  ‌està‌  ‌associat‌  ‌a ‌ ‌una‌  ‌mica‌‌
  de‌‌
  sobrepès‌  ‌per‌‌
  tant‌‌
 
hauriem‌‌d’intentar‌‌reduir‌‌els‌‌hidrats‌‌de‌‌carboni.”‌  ‌
 ‌
7.‌‌Què‌‌són‌‌els‌‌trastorns‌‌alimentaris?‌  ‌
“Els‌  ‌trastorns‌  ‌alimentaris‌  ‌son‌  ‌bàsicament‌  ‌trastorns‌  ‌d'origen‌  ‌psicològic.‌  ‌Al‌  ‌principi‌  ‌es‌‌
 
tractaven‌  ‌només‌  ‌del‌  ‌del‌  ‌punt‌  ‌de‌  ‌vista‌  ‌del‌  ‌trastorn‌  ‌alimentari,‌  ‌és‌  ‌a ‌ ‌dir,‌  ‌en‌  ‌el‌  ‌cas‌  ‌de‌‌
 
l'anorèxia,‌‌
  se'ls‌‌
  obligava‌‌
  a ‌‌menjar‌‌
  i ‌‌a ‌‌seguir‌‌
  unes‌‌
  pautes‌‌
  dietètiques‌‌
 molt‌‌
 estrictes:‌‌
 fer‌‌
 cinc‌‌
 
àpats‌‌
  al‌‌
  dia‌‌
  uns‌‌
  aliments‌‌
  en‌‌
  concret‌‌
  que‌‌
  continguin‌‌
 hidrats‌‌
 de‌‌
 carboni,‌‌
 greixos‌‌
 i ‌‌proteïness‌‌
 
a‌  ‌dir‌  ‌seguir‌  ‌una‌  ‌dieta‌  ‌equilibrada.‌  ‌En‌  ‌lloc‌  ‌de‌  ‌tractar-ho‌  ‌a ‌ ‌nivel‌  ‌psicològic‌  ‌que‌  ‌és‌  ‌que‌‌
 
s’intenta‌  ‌fem‌  ‌ara‌  ‌ja‌‌
  que,‌‌
  com‌‌
  he‌‌
  dit,‌‌
  aquestes‌‌
  malalties‌‌
  venen‌‌
  provocades‌‌
  per‌‌
  un‌‌
  trastorn‌‌
 
psicològic.”‌  ‌
 ‌
8.‌‌Quina‌‌dieta‌‌haurien‌‌de‌‌seguir‌‌les‌‌persones‌‌amb‌‌anorexia?‌  ‌
“Als‌  ‌anoréxit‌  ‌se'ls‌  ‌obligava‌  ‌a ‌ ‌menjar‌  ‌i ‌ ‌a ‌ ‌seguir‌  ‌unes‌  ‌pautes‌  ‌dietètiques‌  ‌molt‌‌
  estrictes:‌‌
  fer‌‌
 
cinc‌  ‌àpats‌  ‌al‌  ‌dia‌  ‌uns‌  ‌aliments‌  ‌en‌  ‌concret‌  ‌que‌  ‌continguin‌  ‌hidrats‌  ‌de‌  ‌carboni,‌  ‌greixos‌  ‌i ‌‌
proteïness,‌‌és‌‌a‌‌dir‌‌seguir‌‌una‌‌dieta‌‌equilibrada.”‌  ‌
 ‌
9.‌‌I‌‌les‌‌persones‌‌amb‌‌sobrepès?‌  ‌
“Una‌  ‌dieta‌  ‌equilibrada‌  ‌pero‌  ‌hem‌  ‌de‌  ‌fer‌  ‌una‌  ‌metització,‌  ‌ha‌  ‌de‌  ‌ser‌  ‌una‌  ‌dieta‌  ‌hipocalòrica,‌‌
 
dieta‌‌
  equilibrada‌‌
 el‌‌
 màxim‌‌
 possible‌‌
 però‌‌
 amb‌‌
 menys‌‌
 calories‌‌
 això‌‌
 s’aconsegueix‌‌
 reduint‌‌
 els‌‌
 
greixos‌‌i‌‌reduint‌‌els‌‌hidrats‌‌de‌‌carboni.”‌  ‌
 ‌
10.‌  ‌Creus‌  ‌que‌  ‌la‌  ‌gent‌  ‌avui‌  ‌en‌  ‌dia‌  ‌té‌  ‌mals‌  ‌hàbits‌‌
 
alimentaris?‌  ‌
“Si,‌  ‌en‌  ‌general,‌  ‌mengem‌  ‌malament‌  ‌en‌  ‌per‌  ‌moltes‌  ‌qüestions,‌‌
 
abusem‌  ‌de‌  ‌la‌‌
  carn‌‌
  i ‌‌el‌‌
  peix,‌‌
  els‌‌
  hàbits‌‌
  alimentaris‌‌
  que‌‌
  hauriem‌‌
 
de‌‌
  seguir‌‌
  seria‌‌
  seguir‌‌
  el‌‌
  que‌‌
 menjaven‌‌
 els‌‌
 meus‌‌
 avis.‌‌
 Vosaltres‌‌
 
teniu‌  ‌una‌  ‌cultura‌  ‌alimentaria‌  ‌on‌  ‌mengem‌  ‌massa‌  ‌carn‌  ‌i ‌ ‌massa‌‌
 
peix‌  ‌en‌  ‌general.‌  ‌A‌  ‌l’època‌  ‌dels‌  ‌meus‌  ‌avis‌  ‌no‌  ‌mejaven‌  ‌gaire‌‌
 
carn‌  ‌i ‌ ‌peix‌  ‌ja‌  ‌que‌  ‌era‌  ‌més‌  ‌carn‌  ‌així‌  ‌que‌  ‌menjaven‌  ‌mes‌‌
 
verdures,‌‌llegums,‌‌tubercles,‌‌ous‌‌i‌‌llet.”‌  ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
20‌  ‌
 ‌
10.‌‌ENQUESTA‌‌DELS‌‌HÀBITS‌‌ALIMENTARIS‌  ‌
Quan‌  ‌fèiem‌  ‌el‌  ‌projecte‌  ‌ens‌  ‌va‌  ‌sorgir‌  ‌curiositat‌  ‌per‌  ‌saber‌  ‌quins‌  ‌son‌‌
  els‌‌
  aliments‌‌
  que‌‌
  més‌‌
 
sovint‌  ‌consumeix‌  ‌la‌  ‌gent,‌‌
  a ‌‌quins‌‌
  àpats‌‌
  i ‌‌si‌‌
  consideren‌‌
  que‌‌
  mengen‌‌
  sà.‌‌
  Aquestes‌‌
  van‌‌
  ser‌‌
 
les‌‌set‌‌preguntes‌‌que‌‌vam‌‌fer:‌  ‌
 ‌
- Menges‌‌entres‌‌hores?‌  ‌
- Que‌‌esmorzes‌‌més‌‌sovint?‌  ‌
- Que‌‌dines‌‌més‌‌sovint?‌  ‌
- Berenes?‌  ‌
- Si‌‌berenes,‌‌el‌‌que?‌  ‌
- Que‌‌sopes‌‌més‌‌sovint?‌  ‌
- Consideres‌‌que‌‌menges‌‌sà?‌  ‌
 ‌
Després‌  ‌d’haver‌  ‌enquestat‌  ‌a ‌ ‌147‌  ‌persones‌  ‌i ‌ ‌d’analitzar‌  ‌les‌  ‌respostes‌  ‌rebudes,‌  ‌hem‌‌
 
descobert‌‌de‌‌la‌‌gent‌‌que:‌  ‌
 ‌
- Menja‌‌entre‌‌hores‌‌de‌‌manera‌‌irregular;‌‌no‌‌hi‌‌ha‌‌una‌‌moda‌‌clara.‌  ‌
 ‌

 ‌
- El‌‌
  més‌‌
  comú‌‌
  a ‌‌l’hora‌‌
  d'esmorzar‌‌
  és‌‌
  la‌‌
  llet‌‌
  o ‌‌el‌‌
 cafè‌‌
 amb‌‌
 galetes‌‌
 o ‌‌cereals,‌‌
 però‌‌
 que‌‌
 
els‌‌
  entrepans‌‌
  també‌‌
  triomfen‌‌
  molt,‌‌
  en‌‌
  canvi‌‌
  son‌‌
  la‌‌
  minoria‌‌
  els‌‌
  que‌‌
  per‌‌
  començar‌‌
 el‌‌
 
dia‌‌trien‌‌menjar‌‌torrades,‌‌fruita‌‌o‌‌brioixeria.‌  ‌

21‌  ‌
 ‌
 ‌
- A‌‌
  les‌‌
  respostes‌‌
  del‌‌
  dinar‌‌
 en‌‌
 general‌‌
 hi‌‌
 ha‌‌
 hagut‌‌
 una‌‌
 proporció‌‌
 molt‌‌
 clara‌‌
 de‌‌
 què‌‌
 tres‌ 
de‌‌
  cada‌‌
  deu‌‌
  dina‌‌
 carn‌‌
 o ‌‌peix‌‌
 uns‌‌
 altres‌‌
 tres‌‌
 trien‌‌
 la‌‌
 pasta‌‌
 i ‌‌els‌‌
 que‌‌
 queden‌‌
 opten‌‌
 per‌‌
 
la‌‌verdura‌‌i‌‌els‌‌llegums.‌  ‌
 ‌

 ‌
- El‌‌
  90%‌‌
  de‌‌
  les‌‌
  persones‌‌
  berenen‌‌
  la‌‌
  majoria‌‌
  de‌‌
  dies,‌‌
 i ‌‌berenen‌‌
 gairebé‌‌
 en‌‌
 la‌‌
 mateixa‌‌
 
proporció:‌‌llet‌‌o‌‌cafè‌‌amb‌‌galetes‌‌o‌‌cereals,‌‌fruita‌‌i‌‌brioixeria.‌  ‌

 ‌

22‌  ‌
 ‌
 ‌
- El‌  ‌sopar‌  ‌que‌  ‌ha‌  ‌estat‌  ‌escollit‌  ‌més‌  ‌vegades‌  ‌ha‌‌
  sigut‌‌
  la‌‌
  verdura,‌‌
  i ‌‌en‌‌
  segon‌‌
  lloc‌‌
  per‌‌
 
una‌‌diferència‌‌mínima,‌‌els‌‌enquestats‌‌han‌‌triat‌‌la‌‌carn‌‌o‌‌el‌‌peix.‌  ‌

 ‌
 ‌
 ‌
- Per‌  ‌acabar,‌‌
  la‌‌
  gran‌‌
  majoria‌‌
  de‌‌
  la‌‌
  gent,‌‌
  a ‌‌la‌‌
  pregunta‌‌
  de‌‌
  si‌‌
  creu‌‌
  que‌‌
  menja‌‌
  sa‌‌
  o ‌‌no,‌‌
 
va‌‌respondre‌‌que‌‌sí.‌  ‌
 ‌

 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
23‌  ‌
 ‌
11.CONCLUSIONS‌  ‌
 ‌
Després‌  ‌de‌  ‌tota‌  ‌aquesta‌  ‌recerca‌  ‌podem‌  ‌contestar‌  ‌les‌  ‌preguntes‌  ‌que‌  ‌ens‌  ‌hem‌  ‌fet‌  ‌o ‌ ‌els‌‌
 
objectius‌‌
 que‌‌
 voliem‌‌
 fer.‌‌
 A ‌‌la‌‌
 pregunta‌‌
 “‌que‌‌
 ens‌‌
 aporta‌‌
 cada‌‌
 aliment‌” ‌‌hem‌‌
 pogut‌‌
 veure‌‌
 els‌‌
 
diferents‌  ‌grups‌  ‌que‌  ‌hi‌  ‌ha‌  ‌a ‌ ‌una‌  ‌roda‌  ‌alimentària‌  ‌i ‌ ‌quins‌  ‌nutrients‌  ‌ens‌  ‌donaven‌  ‌cada‌‌
 
aliments,‌  ‌sobretot‌  ‌els‌  ‌nutrients‌  ‌que‌  ‌més‌  ‌aporten‌  ‌els‌  ‌aliments‌  ‌són‌  ‌les‌  ‌proteïnes,‌  ‌glúcids‌  ‌i ‌‌
vitamines.‌  ‌Després‌‌
  ens‌‌
  vam‌‌
  preguntar‌‌
  “q
‌ uina‌‌
  dieta‌‌
  hauriem‌‌
  de‌‌
  fer‌‌
  segons‌‌
  l’esport‌‌
  que‌‌
 
practiquem‌  ‌cada‌  ‌un‌”‌  ‌i ‌‌l’entrenador‌‌
  Dani‌‌
  Ballart‌‌
  ens‌‌
  va‌‌
  dir‌‌
  que‌‌
  ell‌‌
  recomanaria‌‌
  sempre‌‌
  la‌‌
 
dieta‌  ‌paleo‌  ‌facis‌  ‌l’esport‌  ‌que‌  ‌facis‌  ‌ja‌  ‌que‌  ‌el‌  ‌teu‌  ‌cos‌  ‌s’anirà‌  ‌adaptant.‌  ‌Una‌  ‌altre‌  ‌pregunta‌‌
 
que‌‌
  ens‌‌
  vam‌‌
  formular‌‌
  va‌‌
  ser‌‌
  “h
‌ i‌‌
  ha‌‌
  dietes‌‌
  diferents?‌‌
  si‌‌
  n’hi‌‌
  ha,‌‌
  quines?‌” ‌‌i ‌‌vam‌‌
 arribar‌‌
 a ‌‌
la‌‌
  conclusió‌‌
  que‌‌
  si‌‌
  ‌que‌‌
  hi‌‌
 ha‌‌
 diferents‌‌
 segons‌‌
 l’objectiu‌‌
 que‌‌
 tu‌‌
 vulguis‌‌
 aconseguir.‌  ‌Algunes‌‌
 
de‌‌
  les‌‌
  que‌‌
  vam‌‌
  trobar‌‌
  van‌‌
  ser:‌‌
  dieta‌‌
  equilibrada,‌‌
  dietes‌‌
  tradicionals,‌‌
  dieta‌‌
 de‌‌
 fruites,‌‌
 dietes‌‌
 
curtes,‌  ‌dietas‌  ‌per‌‌
  augmentar‌‌
  de‌‌
  pes‌‌
  o ‌‌disminuir-lo,‌‌
  dietes‌‌
  famoses,‌‌
  dietes‌‌
  famoses,‌‌
  dieta‌‌
 
medicinal.‌  ‌També‌  ‌ens‌  ‌vam‌  ‌preguntar‌  ‌“‌que‌  ‌feien‌  ‌els‌  ‌nutricionistes‌  ‌i ‌ ‌dietistes‌”.‌  ‌Vam‌  ‌fer‌‌
 
una‌  ‌entrevista‌  ‌a ‌ ‌una‌  ‌nutricionista‌  ‌i ‌ ‌ens‌  ‌van‌  ‌explicar‌  ‌que‌  ‌es‌  ‌dedicava‌  ‌a ‌ ‌fer‌  ‌les‌  ‌dietes/els‌‌
 
menús‌‌
  que‌‌
  necessitaven‌‌
  els‌‌
 malalts‌‌
 que‌‌
 ho‌‌
 necessitaven,‌‌
 i ‌‌que‌‌
 treballa‌‌
 tant‌‌
 a ‌‌la‌‌
 cuina‌‌
 com‌‌
 
a‌  ‌una‌  ‌sala‌  ‌de‌‌
  metges.‌‌
  L'última‌‌
  pregunta‌‌
  va‌‌
  ser‌‌
  “‌quins‌‌
  són‌‌
  els‌‌
  hàbits‌‌
  que‌‌
  tenen‌‌
  la‌‌
  gent‌‌
 
pròxima‌  ‌a ‌ ‌nosaltres‌” ‌ ‌i ‌ ‌hem‌  ‌arribat‌  ‌a ‌ ‌la‌  ‌conclusió‌  ‌que‌  ‌en‌  ‌general‌  ‌la‌  ‌gent‌  ‌si‌  ‌que‌‌
  té‌‌
  bons‌‌
 
hàbits‌‌però‌‌més‌‌la‌‌gent‌‌adulta‌‌que‌‌els‌‌adolescents.‌‌
   ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
24‌  ‌
 ‌
 ‌
12.‌‌BIBLIOGRAFiA‌‌I‌‌WEBGRAFiA‌  ‌
 ‌
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Nutrient‌  ‌
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Aliment‌  ‌
https://definicion.de/dieta/‌  ‌
https://sites.google.com/site/projectederecerca36a/home/tipus-de-dietes‌  ‌
https://sites.google.com/site/projectederecerca36a/home/tipus-de-dietes‌‌
   ‌
https://ca.wikipedia.org/wiki/Nutrici%C3%B3‌  ‌
https://es.wikipedia.org/wiki/Pir%C3%A1mide_alimentaria‌  ‌
https://disteco.com/ca/la-importancia-duna-dieta-variada/‌  ‌
http://www.dietyst.com/blog/la-importancia-de-una-dieta-variada-2/‌  ‌
https://www.importancia.org/dieta-equilibrada.php‌  ‌
5‌‌dietas‌‌para‌‌volumen‌‌muscular‌‌para‌‌hombre‌‌(myprotein.es)‌  ‌
Dieta‌‌equilibrada.‌‌Aprèn‌‌a‌‌menjar‌‌sa‌‌|‌‌Centre‌‌Júlia‌‌Farré‌‌
 
(centrojuliafarre.es)‌  ‌
https://dulcesdiabeticos.com/menu-semanal-para-diabeticos-con-ejempl‌
os-y-recetas/‌  ‌
Las‌‌3‌‌diferencias‌‌entre‌‌un‌‌nutricionista‌‌y‌‌un‌‌dietista‌‌
 
(psicologiaymente.com)‌  ‌
 ‌

25‌  ‌