Descripció

La definició que la Generalitat de Catalunya atorga a l'educació d'adults afirma el

següent postulat, "l'educació d'adults comprèn les activitats d'aprenentatge al llarg de
tota la vida, permet que les persones adultes desenvolupin les seves capacitats,
enriqueixin els coneixements i millorin les competències tècniques i professionals. Això
fa que participin persones amb objectius diferents, com poden ser obtenir una titulació,
ficar-se al dia o ampliar els coneixements."[4]

Un dels pedagogs més importants de la història; Paulo Freire va desenvolupar una

renovació tant pedagògica
com filosòfica, la qual va
contribuir a incrementar
l'interés per l'educació de
persones adultes a Espanya
durant la transició
democràtica. Aquest fet va
influir en les actituds dels
docents, en la configuració
de projectes educatius i va apostar per la transformació de la societat envers
l'educació. Mentre que el règim de Franco apostava per una educació permanent,
Freire va tenir una gran importància en els mov iments de renovació de l'educació de
persones adultes.

Pel que fa a les aportacions de Paulo Freire envers l'educació de persones adultes, va
proposar que aquesta havia d'estar basada en la consciència de la realitat viscuda en el
dia a dia de la ciutadania i volia que aquesta no s'entengués com una visió enfocada
només en el coneixement de definicions i teories. En definitiva, va promoure la
col·laboració, la decisió, la participació i la responsabilitat social i política per part
d'aquest grup de persones adultes.
Personalment, Freire va destacar
que els coneixements més
importants que va adquirir van ser

1
aquells que va aprendre un cop va solucionar els seus propis problemes i els del seu
entorn.

Cal un impuls ètic i polític alhora que reconegui i tensioni la pluralitat de subjectes
col·lectius que impulsin positivament altres possibles maneres de relacionar-se i de
conviure; proposicions que desafien la submissió i la dependència arrelades no sols en
el nostre cor, també al nostre cervell: sobretot, i que haurien de dislocar produint una
sense fi d'oscil·lacions. No hi ha principi, no hi ha fi; sols línies que potencien i
possibiliten l'autocanvi. [5]

L'aprenentatge adult
El desenvolupament de les capacitats intel·lectuals ha estat històricament abordat com
a incompleta e inexacta. La majoria de les investigacions efectuades abans del 1960
van corroborar la teoria del deteriorament de les capacitats intel·lectuals en l'etapa
adulta de les persones, diversos autors com Wechsler, Miles, Jones, Conrad. Afirmen
que a partir dels vint anys succeeix aquest deteriorament. Així doncs, es va arribar a la
conclusió que l'aprenentatge havia d'estar centrat en la infància i l'adolescència, on es
produeix un gran increment de les capacitats intel·lectuals, les quals posteriorment tan
sols podien decréixer. Com a conseqüència, les edats adultes no eren considerades
adequades per les tasques educatives.

Des de llavors s'han desenvolupat dos línies d'investigació que han trencat amb el
pensament esmentat anter iorment. La primera d'aquestes està basada en els tests
longitudinals els quals tenen unes conseqüències de tipus quantitatiu. En canvi, la
segona fa una diferència entre la intel·ligència fluida i la cristal·litzada, que com a
resultat és d'ordre més qualitatiu.

Fins a la dècada dels seixanta els models més destacats no prestaven atenció a l'estudi
de la vida adulta. Segons la teoria de Piaget explica que un cop l'individu arriba a la
seva adolescència (15-20 anys) ja no s'esperen canvis en el desenvolupament cognitiu.
Per tant, aquesta teoria ha comès el mateix error d'omissió, en relació a l'aprenentage
d'adults, que moltes de les teories de la seva època.[9]

2
Els resultats dels estudis efectuats a partir dels tests longitudinals han causat una
revolució sobre la concepció de la relació que s'estableix entre intel·ligència i edat.
També demostren la possibilitat de manteniment i d'un cert augment progressiu de la
intel·ligència fins a la tercera edat. Així doncs, els resultats obtinguts pels estudis
efectuats refuten la tradicional idea que l'etapa adulta no és adequada per
l'aprenentatge.

A la vegada s'han establert contrarietats dels resultats de la teoria de deteriorament

de la intel·ligència. Un dels aspectes que la contradiu afirma que la clau no es troba en
la variació de la intel·ligència sinó en quins factors són els que poden augmentar de
forma més senzilla amb el pas dels anys i quins són els que tendeixen a disminuir.

Fins i tot, molts especialistes en EA han arribat a la conclusió que encara queden molts
estudis i anàlisis per realitzar i corroborar que l'edat no és un factor que intervé en
l'àmbit educatiu, per tal d'acabar amb els estereotips creats fins ara.[10]

Formació de persones adultes

La formació de les persones adultes (FpA) requereix una revisió en profunditat i una
actualització del marc legal que l'ordena. La situació formativa de les persones adultes
a Catalunya no és la desitjable. Els nivells formatius són inferiors que els de la Unió
Europea. En aquests moments, a Catalunya, hi ha gairebé dos milions de persones
adultes sense cap titulació; en comparació amb la Unió Europea, el nivell de formació
de la població adulta és força baix, i aquest fet incideix desfavorablement en qüestions
com els nivells i la qualitat de l'ocupació, el risc d'exclusió i les possibilitats de
desenvolupament personal. També es pot constatar que el baix nivell socioeducatiu té
una incidència negativa sobre els resultats acadèmics dels fills i filles, per la qual cosa
és un factor de gran incidència en els cercles d'exclusió.

Finalitats i objectius

A la majoria dels centres i aules de FpA està present la finalitat principal de l'educació
permanent de garantir la igualtat d'oportunitats, entenent l'educació de persones
3
adultes com una part d'aquest procés inacabat de la formació permanent. En aquesta
línia, els centres i aules de FpA donen un caire més operatiu a aquesta finalitat general
i en plantegen d'altres que es podrien resumir en: eliminar l'analfabetisme, satisfer les
necessitats de formació bàsica que la societat actual demana, facilitar l'accés a la
formació reglada obligatòria i postobligatòria, afavorir l'exercici de la ciutadania activa
i promoure el desenvolupament integral de la persona a través d'una formació integra,
acadèmica, ocupacional i de lleure/cultura.

Qui pot accedir?

Les persones majors de 18 anys o que els compleixin dintre de l'any natural de
matriculació.

Excepcionalment i de manera individualitzada, a la vista dels informes justificatius, les

persones més grans de 16 anys que ho sol·licitin en els supòsits següents:

Quan per raons laborals no puguin seguir estudiant de règim ordinari.

Quan es troben en un procés d'obtenció d'un permís de treball.

Esportistes d'alt rendiment que no puguin incorporar-se al sistema educatiu ordinari.

Alumnat amb necessitats específiques quan circumstàncies singulars justificades ho

facin aconsellable.

Alumnat que estigui cursant o hagi cursat programes de formació i inserció (PFI).

Participants

Un 94% dels centres manifesten que s'ha produït un procés de diversificació dels
participants a la FpA en els darrers 5 anys aproximadament. Cal recordar que:

El 40% de les persones matriculades tenen entre 25 i 44 anys.

El 34,6% de les persones matriculades són estrangeres.

El 21% tenen entre 18 i 24 anys, i un 26% entre 45 i 64.

El 13% està format per persones més grans de 65 anys.[13]

4
Els professionals expressen que els col·lectius que més han augmentat la seva
presència als centres són: les persones estrangeres, a causa del creixement de població
estrangera.

El percentatge de majors de 65 anys ha disminuït, això es deu perquè els nivells

educatius en l'estat espanyol han millorat, però abans el percentatge més gran
d'aquesta educació era de gent més gran de 65 anys.

Experts, professionals i estudiants han remarcat que els centres han de mantenir una
perspectiva inclusiva i cohesionadora, sense limitar l'accés dels participants per raó
d'edat o d'estatus legal.

El fet que l'escola d'adults sigui un servei obert a les persones més grans és beneficiós
tant per a aquest col·lectiu com per al conjunt de participants. Els suposa una manera
de seguir actius i motivats, els ofereix la possibilitat d'accedir a una formació que de
joves van tenir vedada i afavoreix la relació i la comunicació intergeneracional.

La participació en els centres i aules de FpA és baixa i, a més, inestable. El no tractar-se

d'una educació obligatòria hi ha un nivell important d'abandonament, sobretot entre
les persones més joves, per falta de motivació i incompatibilitat amb l'activitat laboral,
i entre les persones estrangeres, per factors laborals i de canvi de domicili.

Professionals

Els col·lectius de les institucions assumeixen les característiques que han d'assumir els
professionals, tals com; compromís amb l'alumnat, constància, esforç, dedicació i
amabilitat en el seu dia a dia. Actualment els professionals de l'educació d'adults no
han tingut una formació específica, aquests poden haver estat formats com a
professors de primària o secundària. No obstant, degut a la gran quantitat de
transformacions socials, és necessari que aquest tipus de professionals comptin amb
una formació específica. Per tant, és clau la formació d'un sistema d'accés específic.
Alhora cal que el professional de la FpA consti d'una formació permanent que incorpori
l'actualització de les seves funcions i competències. Per tal d'atendre a la diversitat
actual, cada vegada més creixent, es requereixen nous perfils professionals.

5
Un 24,2% d'institucions afirmen que els docents han d'orientar, tutoritzar i assessorar
tant formativament, laboralment com psicopedagògicament als estudiants.

El 16,1% consideren que cal tenir en compte el desenvolupament administratiu, de

secretaria i d'atenció al públic que duu a terme el professorat. A més, també
desenvolupen tasques com la preparació de materials, la difusió de la tasca del centre i
la coordinació amb entitats del municipi.

Un 14,5% dels centres anomenen tres àmbits com a tasques pròpies del professorat de
formació adulta, aquestes són: docència, orientació i gestió.

La responsabilitat dels mestres pel que fa a la multitud de comeses que han de

desenvolupar és deguda a una greu mancança de recursos humans.

La majoria de docents de la FpA són mestres de primària, la qual cosa produeix una
gran homogeneïtzació entre aquests professionals .

Institucions
Cal destacar que existeix una xarxa d'entitats interessades en la FpA com són: l'IME de
diversos municipis, els diversos Centres Cívics, el CAP, els centres d'educació de
primària i secundària, les ONG, els Plans Educatius d'Entorn, entitats de formació per al
treball, acadèmies d'idiomes, associacions, entre d'altres.

Planificació
Un dels principals punts febles de la FpA es tracta de la manca de reconeixement de
l'especialització del sector; l'oferta formativa no és específica, hi ha una manca
d'especialització dels professionals, baix índex d'infraestructures pròpies i amb un
disseny arquitectònic apropiat i una baixa quantitat de recursos materials i didàctics
per persones adultes. Aquest equip d'elements aporta als centres de FpA una funció
secundària i marginal. A més, el canvi de govern a Catalunya ha provocat el pas de
direcció general a subdirecció de la formació de persones adultes, la qual cosa fa que
sigui percebuda com una pèrdua d'especificitat i un endarreriment de l'educació
popular. La majoria del professorat afirma apostar per la promoció de la EpA amb
urgència. El marc legal aborda el repte de creure en l'educació d'adults, a més, defineix

6
la importància per a la societat de la formació permanent i d'un finançament adequat
que l'acompanyi. Alhora s'hauria de millorar la presència de la FpA als mitjans de
comunicació per tal d'establir una visualització positiva d'aquesta. Un altre aspecte que
cal destacar, és la necessitat d'una planificació educativa exclusiva per a l'àmbit
d'adults tant a nivell global com a nivell local. Es requereix una revisió del mapa de
l'FpA per tal de garantir l'accés en tots els territoris catalans; la descentralització de
l'oferta a nivell de ciutat i de comarca per tal de promoure la cohesió territorial i
l'equitat. Pel que fa als centres i a les aules, aquestes tenen dimensions reduïdes,
limitacions de recursos i un gran índex d'aïllament, provocant una desigualtat
d'oportunitats dels estudiants.

Organització i gestió
Les instal·lacions es consideren adequades quan compleixen els següents requisits:

 Disposar d'espais propis i unificats en un edifici de l'FpA.

 Disposar d'espais dissenyats per a l'FpA.
 Disposar d'espai suficient per atendre a la demanda.
 Disposar de biblioteca i laboratori.
 Disposar d'un edifici ben comunicat i accessible.
 Disposar d'un bon acondicionament.

Més de la meitat dels resultats de diverses enquestes afirmen que el seu centre no
disposa ni d'espais ni d'instal·lacions adequades. La precarietat de les infraestructures
és lamentable en la majoria dels centres del Departament de Justícia. Es ressalta la
necessitat de recursos materials i didàctics específics per a adults. Per altra banda, els
programes dels cursos no s'ajusten a les característiques i necessitats de la població
adulta, els horaris i calendaris dels centres i aules són massa rígids i escolars. Es
remarca la idea de potenciar un nivell més alt d'autonomia per tal de poder organitzar
els seus programes en funció de les característiques del territori. L'única avaluació dels
centres es realitza a partir de la Inspecció d'Educació i a través de la memòria i altres
documents de diferents centres.

7
 Recerca
La recerca no ha estat una prioritat pels agents socials relacionats amb la FpA, encara
que el professorat remarca la importància de la investigació com a element
fonamental per a la innovació. Per aquest motiu s'hauria de potenciar la recerca en
l'acció participativa i també la participació de les universitats. Aquesta recerca ha de
possibilitar accions de difusió de pràctiques significatives.

Finançament

Els costos de matriculació de la FpA a Catalunya estan subvencionats totalment o

parcialment per les administracions públiques. La formació instrumental i la iniciació a
la llengua catalana i castellana són gratuïtes per als estudiants estrangers, en canvi la
preparació de proves d'accés a cicles formatius tenen un cost monetari. Pel que fa a la
titularitat els centres i aules municipals tenen menys subvenció pública de la qual cosa
deriven conseqüències rellevants en termes de desigualtat territorial. Segons el
professorat de la FpA, aquest fet podria indicar l'inici d'un procés de privatització. Es
reivindica el principi de gratuïtat per tal que la condició socioeconòmica no esdevingui
una dificultat per a l'accés. Els estudiants reclamen una moderació del preu o la
gratuïtat dels cursos que s'imparteixen i també la possibilitat de concedir beques
educatives. El pressupost assignat als centres i aules de FpA és insuficient per
respondre a les necessitats i demandes d'aquesta, la qual cosa es tradueix en un dèficit
d'inversions en infraestructura, recursos materials i recursos humans. S'esmenta la
idea d'avançar cap a fórmules de diversificació del finançament i cofinançament, per
tal que el pressupost dels centres s'ampliés més enllà de l'assignació d'una
administració. Els contractes programa són fórmules de finançament que permeten la
millora de qualitat dels centres i la incrementació de la implicació del professorat.

8
9