ANÀLISI DEL TRACTAMENT DEL GÈNERE DEL NOM

Andrea Broch Escrivà

1. TEMA I OBJECTIUS

En este treball anem a analitzar el tractament del gènere del nom als manuals:
Llengua i Literatura 3ESO de l’editorial Marjal. En l’anàlisi anem a senyalar aquells
conceptes o explicacions que considerem incorrectes o millorables per facilitar
l’aprenentatge dels alumnes. A més, tractarem de proposar una alternativa més
adequada des del nostre punt de vista. Cal senyalar que no tractarem totes les actuacions
que no considerem correctes, ja que el nostre objectiu és destacar aquelles anomalies
que considerem més generals i que comporten problemes d’aprenentatge importants per
entendre correctament el concepte de gènere i la seua aplicació als noms.

En l’annex podem trobar els apartats sencers que anem a analitzar, no obstant, al
llarg de l’anàlisi inclourem exemples representatius del que tractem.

2. ANÀLISI

2.1. El gènere dels noms al manual ‘Llengua i Literatura 3ESO’ de l’editorial Marjal

El manual comença diferenciant dos tipus de noms segons el gènere, masculí i

femení, sense haver definit prèviament el gènere. Classifica els noms en dos grups,
segons el valor de la dualitat viu/no viu, i per a cadascun d’aquestos grups presenta una
caracterització del gènere. Per al grup que nomenem viu, diu «el gènere depèn del sexe:
si són mascles, masculí (home, xic, cavall...), i si són femelles, femení (dona, xica,
euga...)». En esta caracterització trobem que tracta les excepcions com si foren la norma
general, és a dir, tracta aquells noms que utilitzen formes diferents per a mostrar el sexe
de referència com a grup representatiu de la llengua, quan en realitat són pocs els casos

1
que hi trobem d’ells en la llengua viva. Per una altra part, del grup dels no vius ens diu
«el gènere s’atribueix de manera arbitrària. Aleshores cal fixar-se en l’article: masculí
(el cotxe, el peu, el desordre...) o femení (la màquina, la cara, la desorientació...)». El fet
d’afirmar que l’assignació de gènere depèn de l’arbitrarietat, fa creure a l’alumne que la
llengua és caòtica e incoherent, que no té lògica ni sentit. A més, en la definició que
proposa del gènere per a este grup, la propietat no seria del nom sinó de l’article.

2.2.

3. CONCLUSIONS

Després d’haver analitzat l’apartat en diferents manuals, podem aplegar a la

conclusió moltes paraules que no ha defineix i, per tant, dificulta l’enteniment de la
teoria. També hem observat que recorre a generalitzacions de les quals no explica ni
justifica les excepcions, creant així un ambient de dubtes i confusió. Tot açò no fa més
que complicar i dificultar innecessàriament l’aprenentatge del valencià, causant entre els
alumnes la idea de que és una llengua caòtica i amb molts sense sentits.

Per això, creem que és necessari que els qui es encarreguen d’elaborar els
manuals disponguen d’una formació adequada i d’un coneixement total dels conceptes
que tracten. I això no s’aconsegueix sinó ensenyant bé a aquells que ho hagen de fer,
sense una educació com toca és impossible aprendre correctament aquesta meravellosa
llengua per poder ensenyar-la als demés.