DESNATURALITZACIÓ DEL ADN

Introducció

Com hem estudiat a la darrera unitat, l’ADN és un polímer de nucleòtids amb

desoxiribosa que forma dues cadenes de nucleòtids unides per enllaços per ponts
d’hidrogen, formant una doble hèlix.

Per altra banda, més endavant a la mateixa unitat, se’ns ha presentat el concepte de la
desnaturalització de l’ADN, en el qual aquesta doble hèlix perd la seva estructura,
portat a terme a 100 C o temperatures superiors, idea la qual serà aprofundida en
aquest escrit.

Explicació

Diem que l’ADN es desnaturalitza quan els enllaços per ponts d’hidrogen que uneixen
els nucleòtids de les dues cadenes es trenquen. Altes temperatures produeixen aquest
fenomen en el qual l’ADN desnaturalitzat consisteix en una sola cadena. A més a més
del factor de la temperatura, la qual és la forma més normal de produir aquesta
reacció, aquest també pot ser produït per un canvi en el pH, d’entre altres.

Procés (esquematitzat) de desnaturalització de l’ADN.

Conté gran importància biològica ja que gràcies a aquesta reacció, el cos humà és capaç
de traduir la informació genètica emmagatzemada als nostres gens a proteïnes per una
sèrie de processos anomenats transcripció i traducció.

Aquest procés és reversible, i és anomenant renaturalització, en el qual les dues

cadenes, al seguir sent complementàries, es tornen a unir per una baixada en les
temperatures arribant a una temperatura de 65 C o inferior.

Resum

La desnaturalització de l’ADN és un procés que produeix un trencament dels enllaços

que uneixen les dues cadenes que formen la doble hèlix. Això és molt important per a
la síntesi de proteïnes entre altres processos i aquest és reversible.