¿QUÈ ÉS?

El balear, que pertany als dialectes orientals, és el dialecte del català que es parla a
les Illes Balears i conforma una família de diferents dialectes que són:
1. Mallorquí: que es parla majoritàriament a Mallorca
2. Eivissenc: es parla majoritàriament a Eivissa i Formentera.
3. Menorquí: es parla majoritàriament a Menorca.

1. Mallorquí:
Es parla majoritàriament a Mallorca, l'afinitat amb el català oriental s'explica
per la procedència dels colonitzadors.
Algunes característiques pròpies que te són:
- Gran obertura de les o i les e obertes.
- Distinció de o i u en posició atona.
- Ordre de pronoms arcaic: CD+CI
….
Al seu lèxic predomina l’arcaisme de l’innovació.
- Paraules comunes amb el català insular com besada
- Paraules compartides amb el menorquí i amb l’eivissenc com soll i endiot.
- Paraules exclusives del mallorquí com tassó.

N’hi han diferents parlars dins del mallorquí són el de Pollença, Sóller, Sineu,
Felanitx i Son Cervera.

2. Eivissenc:
L'eivissenc, també anomenat formenterer, és un subdialecte del català balear, es
parla majoritàriament a les illes d'Eivissa i Fromentera.
Se'n distingeixen dues variants:
Eivissenc de Vila: A la ciutat d'Eivissa.
Eivissenc Pagès: Al camp i a Formentera.
Divergeix del mallorquí i el menorquí perque:
- Conserva, com el valencià, la n etimològica del plural com jóvens.
- Conserva el pretèrit perfet simple, per influència del valencià, al costat del
perfet perifràstic.
…
Apart, que al seu léxic mostra influències valèncianes com: bellota, paloma,
quelcom…
 3. Menorquí:
El menorquí és un subdialecte català parlat a l'illa de Menorca, participa en general
dels trets generals del català balear, amb algunes característiques pròpies,
compartides amb l'eivissenc o el mallorquí, o compartides amb el català central.
Algunes característiques són:
- Manteniment de la –A en els mots esdrúixols acabats en –IA: com per
exemple gàbia.
- Articulació de r- final, de vegades reforçada en els monosíl·labs.
En quant al seu léxic té arcaismes (calcigar), mots específics (tià), evolucions
sémantiques particulars, italianismes….
Aquest últim és especial, ja que Menorca va pertànyer durant una bona part del
segle XVII a l’imperi britànic i a les cultures i llengües angleses, però durant aquest
llarg període aquesta ha previscut a través d’anglicismes com bindou, xoc o flor.
Té una forta personalitat causada per segles d'isolement geogràfic amb relació a la
resta de dominis lingüístics.