EL NACIONALISME REPUBLICÀ I DEMOCRÀTIC

Aquest text va ser escrit l’any 1831 per Mazzini; aquest va ser el líder de la jove italià i qui
va fer el primer intent de la unificació Italiana. Aquest text és una font primària i està dirigit
als membres de la jove Itàlia.

El tema d’aquest text és parla de les idees Mazzinanes.

Aquest text està ambientat en la unificació italiana pero anteriorment durant el renaixement
Italià no era un país sinó que estava dividit per ciutats però amb l’arribada del s.XIX es va
unificar 5 parts: el Regne de les Sicilies, Piemont, Estats Pontificis, la Toscana, Vènet i
Llombarda. La part del sud estava menys desenvolupada i era agrícola mentre que la part
del nord estava industrialitzada i la seva població era burgesa, malgrat aquestes diferències
el sentiment de pertinença les unía degut a que tenien la mateixa llengua, l’italià i el mateix
passat en comú, l’imperi Romà. Amb l’arribada de les revolucions liberals a Europa, l’any
1830 va aparèixer un nou moviment nacional anomenat Risorgimento, gràcies aquest
moviment va portar amb ell el terme nació. A partir d’aquest moviment sorgeixen diferents
organitzacions entre elles la jove itàlia liderada per Mazzini, aquest proposava una unificació
Italiana amb: una república liberal, autoritària i laica però malgrat que la idea era bona la
burgesia no la va aprovar degut a que no l’afavoria ni política ni econòmicament. Davant
d’aquest fracàs l’any 1848 la monarquia del Piemont va proposar la unificació Italiana amb
una nova proposta: una monarquia liberal i constitucional sota la corona de Victor Manuel II
de Savoia i amb el seu cap de govern Cavour, pel contrari que Mazzini aquesta proposta si
va ser acceptada per la burgesia ja que els afavoria política i econòmicament.
Paral·lelament es va iniciar una revolució a la part sud liderada per Garibaldi i sota les ides
Mazzinianes però va fracasar i Garibbaldi es va veure obligat a pactar amb Víctor Manuel II
de Savoia i Cavour, finalment s’unificarà Itàlia amb una monarquia liberal constitucional.

Per concloure podem relacionar la situació d’Itàlia del sud i del nord (les dues itàlies) amb
les dues Epanyes durant la industrialització a Catalunya, ja que Catalunya, País Vasc,
València estaven industrialitzades, amb una població burgesa i iniciant el nou sistema
econòmic Europeu, el capitalisme (com itàlia del nord), mentre que la resta del territori
Espanyol era agrícola, la seva població era agrícola i tenien una economia de subsistència
(Itàlia del sud).
Actualment Itàlia és una república i les diferències entre la itàlia del nord i la del sud
actualment estan vigents.
EL FRACÁS DE LA VIA DEMOCRÀTICA

Aquest text és una font primària escrita per Frederic Guillem IV l’any 1848 i fa referència a la
resposta del parlament de Frankfurt.

El tema d’aquest text és la rebutja de Frederic Guillem IV davant la proposta del parlament
de Frankfurt.

Aquest text està ambientat en l’únificació d’Alemanya, en ple s.XIX Alemanya no era un país
independent sinó que estaba dividida en ciutats. Dintre d’aquestes ciutats podem destacar
el Regne de Prússia i l’Imperi Austrohongarès que són les dues ciutats més industrialitzades
que lluitaran per ser la ciutat que elabori la unificació Alemana. L’any 1815 a Viena es
portarà a terme la conferència Germànica amb una visió pangermanista (és a dir amb l’idea
de agrupar a totes les persones de parla Alemanya a un únic país), va ser el primera aliança
entre aquest estats. Uns anys més tard es portarà a terme el Zollverein on l’imperi
Austrohongarès no participarà degut a que Prússia el fa fora ja que és la seva màxima
competència, el Zollverein és l’únio duanera és a dir llibertat de fronteres sense haver de
pagar aranzels. L’any 1848 degut a les revolucions liberals es portarà a terme el parlament
de Frankfurt on es van agrupar les persones més importants de cada ciutat, va ser el primer
intent de l’únificació Alemana. Aquest arriben a la conclusió que volen governar amb una
monarquia liberal i amb un sufragi universal, el parlament de Frankfurt decideix otorga-li la
corona al rei de Prússia: Frederic Guillem IV però aquest la repudia degut a que no li
interessa ni política ni econòmicament. Quan la idea del parlament de Frankfurt fracassa,
Prússia liderarà l’únificació Alemana amb una monarquia liberal i amb sufragi censatari és a
dir d’una manera més conservadora i serà en aquest moment que el nou governat
d’Alemanya, Guillem I agafi la corona. Guillem I no governarà sol si no que l’acompanyarà
Otto von Bismarck el seu cap de govern, Otto serà qui marcarà el caràcter Alemany i
posteriorment declararà la guerra entre França i Alemanya i a més serà el causant de la 1a
guerra mundial.

Com heu pogut observar l’unificació Italiana i Alemana son molts semblants, són dos fets
que passen paral·lelament. Per concloure relatarè les semblances i diferències entre les
dues unificacions: Alemanya igual que Itàlia arriben tard a l’industrialització, les dues tenen
un sentiment de nació a Itàlia sera el Risorgimento (1830) i Alemanya defensarà el
Pangermanisme (1815), a les dues se les imposarà un sistema de govern més conservador.
A Alemanya igual que a Itàlia hi han dues zones industrialitzades i riques que portaràn a
terme la unificació, ambdues tenen conflictes entre la part més conservadora i radical i
finalment les dues conseguiran la unificació i la industrialització. Malgrat les semblances
tenen diferències: Itàlia es planteja imposar una república liberal (Mazzini) i per el contrari
Alemanya ni s’ho planteja, Alemanya en diferencia a Itàlia té un estat rival (imperi
Austrohongarès i per últim Alemanya té un caràcter més feme i radical liderat per Otto Bon
Bismarck.

Actualment Alemanya és una república.

LA DEFENSA DEL PROTECCIONISME

Aquest text està escrit per F.Fournet l’any 1860 i per això sabem que es una font primària.

El tema d’aquest text és la defensa del proteccionisme.

Aquest text el contextualitzem a l’època on Anglaterra era una potència industrial i volia
aplicar el lliure canvi, aquest consistia en el comerç internacional sense imposició dels
aranzels. Al aplicar aquest lliure canvi els països d’Europa que no havien presenciat una
industrialització o que siemplement eren industrials però no eren potència els hi ha afectar
molt degut a que els productes d’Alemanya tenien més qualitat i eren més barats (relació
qualitat preu = producte estrella). Per evitar aquesta competència directa els Estats Units i
països Europeus van aplicar el proteccionisme, aquest consistia en aplicar aranzels
(impostos) als productes estrangers i d’aquesta manera els productes eren molt més cars.
El lliure canvi beneficiava molt als països que eren potència industrial però tot i aixì les lleis
del proteccionisme mai van desaparèixer, ja que el seu objectiu és encarir els productes i
d’aquesta manera disminuir la demanda. L’any 1860 la potència industrial Gran Bretanya va
imposar les lleis del proteccionisme a la importació de blat de Corn Laws.

Per finalitzar com podem observar el proteccionisme i el lliure canvi son dos moviments
econòmics completament contraris, el proteccionisme ajuda a les empreses territorials i
imposa aranzels als productes estrangers mentre que el lliure canvi és la llibertat de mercat
internacional;el lliure canvi té una relació amb les societats liberals i les societats capitalistes
degut a que les dues defensen aquest moviment.
Actualment el proteccionisme es segueix aplicant ja que com hem dir abans benefeicia al
territori i encaritza els productes estrangers.
ADAM SMITH

Aquest text titulat “la riquesa de les nacions” va ser escrit l’any 1776 per Adam Smith, per
això sabem que és una font primària. Adam Smith era filòsof i economista que se’l coneix
com el pare de la ciència econòmica i defensava que el benestar social es troba amb una
societat capitalista.

El tema d’aquest text son les idees del liberalisme econòmic.

Aquest text està contextualitzat en l’inici de la revolució industrial i la nova proposta d’Adam
Smith: la societat liberal que serà la base de la nova forma de govern. Adam Smith se’l
coneix com el pare del liberalisme econòmic aquest defensava la supremacia de l'individu
és a dir l’home per sobre de tot i de tothom, segons Adam Smith el que mou a la població es
l'interès propi. En una societat liberal el mercat es regula sol seguint la llei de l’oferta i la
demanda (és a dir més demanda més car, menys demanda més econòmic), també defensa
el llibre canvi és a dir el comerç internacional sense aranzels (rebutja el proteccionisme). La
principal característica d’una societat liberal es la no intervenció de l'estat en l’àmbit privat
és a dir: en l'economia, les empreses o el mercat, però per contra l’estat si ha d’intervenir en
les accions de l'àmbit públic com seria: les escoles, la sanitat o l’exèrcit. Per un altre banda
Adam Smith defensava el capitalisme; és un moviment econòmic on el seu instrument de
treball son propietats privades (fàbriques) que estan liderades per burgesos, en aquestes
fàbriques els treballadors treballen unes hores a canvi d’un sou. El sistema capitalista es
diferent degut a que tu crees un producte per vendre i per aconseguir una economia de
mercat raonable has de vendre un producte estrella que relacioni la seva qualitat amb el
preu, aquesta economia de mercat també es regula per la llei de l’oferta i la demanda.

En definitiva observem que el capitalisme és just el contrari que l’economia de subsistència

(crear per el consum propi) i igual que l’economia de subsistència pateix crisis derivades del
mal temps i les males collites, el capitalisme té crisis cícliques és a dir hi ha una
sobreproducció generada per la baixa demanda i això ocasiona l’atur.
Actualment les societats liberals avui en dia segueixen estan vigents però d’una forma més
radical degut a que l’estat intervé poc a l’àmbit públic i si vols obtenir una bona sanitat
pública a un país liberals has de pagar uns diners que et proporcionin aquesta assegurança.