Tema 4 - PRIM - 19

Codi 22105
Organització i Gestió Educatives
Estudis d'Educació Primària
Guia del tema 4
La funció directiva escolar
Equip de professors d’Organització i Gestió Educatives
UIB
Campus http://campusdigital.uib.cat
Digital
Assignatura: 22105. Organització i Gestió Educatives
Estudis: Estudis d'Educació Primària
Professors: Equip de professors d’Organització i Gestió Educatives
Edició: gener 2019
Edita: UIB Campus Digital. Universitat de les Illes Balears (campusdigital.uib.cat)

Disseny portada: Direcció de l'Estratègia de Comunicació i Promoció Institucional
<dircom.uib.cat>
Aquesta obra està subjecta a una llicència CC

Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
Tema 4. La funció directiva escolar
SUMARI
SUMARI ........................................................................................................................................ 2
Presentació ................................................................................................................................... 3
Objectius ....................................................................................................................................... 3
Continguts ..................................................................................................................................... 4
1. Funció directiva, lideratge en contextos organitzatius. La funció directiva com a ofici, conjunt
de rols i lideratge. .......................................................................................................................... 4
1.1. La funció directiva com a ofici ............................................................................................... 4
1.2. La funció directiva com a conjunt de rols ................................................................................ 5
1.3. La funció directiva com a lideratge ......................................................................................... 6
2. Estils de direcció i de lideratge: de les tipologies clàssiques al lideratge per a l’aprenentatge 7
3. Tècniques de direcció ............................................................................................................. 10
3.1. Àmbit de planificació i gestió de projectes ............................................................................. 10
3.2. Àmbit de Comunicació ........................................................................................................ 10
3.3. Àmbit de gestió dels Recursos Humans ................................................................................. 11
4. La funció directiva escolar: competències de l’equip directiu i models d’accés i de pràctica . 11
5. Competències de l’equip directiu ............................................................................................ 19
6. Models de gestió participatius i oberts a l'entorn. ................................................................... 25
6. Referències ............................................................................................................................. 27
2
Presentació
Aquest tema tracta un aspecte específic i fonamental de la gestió escolar. Efectivament,

una bona pràctica de la funció directiva pot vertebrar i dinamitzar un centre, i al
contrari. Per la possibilitat de tot el professorat d’arribar a formar part d’un equip
directiu (com a director, cap d’estudis o secretari) i, d’altra banda, per la intensa
interacció entre professorat-equip directiu, resulta d’especial interès el contingut
d’aquest mòdul. Als aspectes teòrics de la funció directiva i lideratge, s’uneixen les
peculiaritats del seu desenvolupament als centres escolars, la normativa que els regula i
l’estudi de les potencialitats de la direcció escolar i del lideratge educatiu per a la
millora dels centres. La virtualitat formativa d’aquest mòdul ha de conduir els mestres
en formació a l’autoconeixement, a la motivació personal i a la maduresa en les
habilitats directives i de lideratge per al seu possible exercici en el futur.
Objectius
• Conèixer i comprendre la identitat i estils de la funció directiva i del lideratge.

• Identificar teòricament i pràcticament el sentit de la funció directiva escolar.
• Conèixer i interpretar els fonaments legals vigents.
• Conèixer i aplicar inicialment les tècniques de direcció en contextos escolars
• Desenvolupar actituds responsables vers la funció directiva
• Descobrir i madurar progressivament les habilitats directives personals i referides al
lideratge
3
Continguts
1. Funció directiva, lideratge en contextos organitzatius. La funció directiva com a

ofici, conjunt de rols i lideratge.
En tota organització existeix un determinat nombre de persones que tenen una especial
responsabilitat i autoritat en relació a la consecució dels objectius marcats i de la bona
marxa del dia a dia de l'organització; els qui la dirigeixen. La direcció té una gran
importància per al conjunt de l'organització. L'exercici de la funció directiva requereix
d'una formació específica, d'unes característiques i habilitats de qui l'exerceix i d'unes
qualitats per al lideratge; així doncs, podem pala de la funció directiva com a ofici, com
a conjunt de rols i com a lideratge.
1.1. La funció directiva com a ofici
Requereix un procés formatiu i una estabilitat en el temps que permeti portar endavant
projectes de direcció.
La funció directiva equival a la funció planificadora, que comprèn l'elaboració,

l'execució i l'avaluació de projectes. Un bon directiu seria un bon elaborador (o
dissenyador o programador), un bon executor (o implementador) i un bon avaluador
de projectes. En altres termes, seria un bon tècnic, un bon executiu i un bon
organitzador.
En els centres públics, els directors són els representants de l'administració, la qual pot
delegar en ells competències diverses, tal com preveu l'actual Llei d'educació, sobretot
en gestió de personal i de recursos del centre.1
En els centres privats concertats, les facultats dels directors vénen regulades per la Llei
Orgànica del Dret a l'Educació (LODE, 1985). Aquesta llei reconeix al titular del centre,
que pot ser una persona física o jurídica, drets pel que fa a l'establiment de l'ideari, al
projecte educatiu, a la selecció del director i a la contractació del professorat, entre
d'altres.2
DIRECCIÓ DELS CENTRES CONCERTATS
Art 54 LODE: Les facultats del director són:
a) Dirigir i coordinar totes les activitats educatives del centre d'acord amb les
disposicions vigents, sense perjudici de les funcions del consell escolar del centre.
b) Exercir la direcció del personal docent.
1 LOMCE Article 123.5 Les administracions educatives poden delegar en els òrgans de govern dels centres públics
les competències que determinin, incloses les relatives a gestió de personal, i han de responsabilitzar els directors de
la gestió dels recursos posats a disposició del centre.
LOMCE Article 131.5: Les administracions educatives han d’afavorir l’exercici de la funció directiva en els centres
docents, mitjançant l’adopció de mesures que permetin millorar l’actuació dels equips directius en relació amb el
personal i els recursos materials i mitjançant l’organització de programes i cursos de formació.
2 Llei Orgànica del Dret a l'Educació (LODE), 1985. Articles 54 i 59.
4
c) Convocar i presidir els actes acadèmics i les reunions de tots els òrgans col.legiats del
centre.
d) Visar les certificacions i documents acadèmics del centre.
e) Executar els acords dels òrgans col·legiats en l'àmbit de les seves facultats.
f) Les altres facultats li atribueixi el reglament de règim interior en l'àmbit acadèmic.
Art 59 LODE: Article 59.
1. El director dels centres concertats serà designat, previ acord entre el titular i el consell
escolar, d'entre professors del centre amb un any de permanència en el mateix o tres de
docència en un altre centre docent de la mateixa entitat titular. L'acord del consell
escolar del centre serà adoptat per majoria absoluta dels seus membres.
2. En cas de desacord, el director serà designat pel consell escolar del centre d'entre una
terna de professors proposada pel titular. Aquests professors hauran de reunir les
condicions establertes en l'apartat anterior. L'acord del consell escolar del centre serà
adoptat per majoria absoluta dels seus membres.
3. El mandat del director tindrà una durada de tres anys. (Actualment, 4 anys)
4. El cessament del director requerirà l'acord entre la titularitat i el consell escolar del
centre.
1.2. La funció directiva com a conjunt de rols
La direcció de qualsevol organització requereix que la persona o persones que l'ostenten

desenvolupin i assumeixin uns papers dins aquesta organització. Un directiu ha
d'assumir diversos rols, com ara de líder, de representant, de coordinador, d'assessor,
etc.
Mintzberg (1991), distingí tres categories de rols:
a) Interpersonals: són els referits a les persones i la seva interacció:

representador, líder, enllaç
b) Informatius: són els referits a aquest important aspecte organitzacional:

monitor, difusor, portaveu, assessor, coneixedor de les normes
c) De decisió: es refereixen a la gestió pràctica: emprenedor, gestor

d'anomalies, assignador de recursos, negociador (tot i que aquest darrer
sembla estar en el bell mig de les tres categories: es negocia entre persones,
gestionant informació i prenent decisions).
Dels rols establerts per Mintzberg, podem deduir que o bé poden ser assumits per una
sola persona (director), o bé podria ser convenient un exercici de la funció directiva
compartit per tal que, entre tot l'equip, tots els rols quedin atesos. Al mateix temps,
5
aquesta categorització deixa ben clar l'ample, variat i a vegades contraposat escenari on
s'ha d'exercir la funció directiva.
1.3. La funció directiva com a lideratge
Cal associar el lideratge a la coordinació de persones i de projectes, a creació d'equips, a

cohesió social, a cultura de gestió i d'avaluació, a promoció del canvi i innovació, etc.
El lideratge requereix una sèrie de capacitats:
Capacitat de projecte i de visió de futur
Convicció i vivència
Capacitat de comunicació
Capacitat de creació de situacions favorables al projecte
Capacitat de promoció de la innovació i del canvi
Especial sensibilitat i competència en la gestió de recursos humans
El lideratge s’ha de basar en:
La voluntat lliure per part del líder (ningú no ho pot ser en contra de la seva
voluntat)
La capacitat (ningú no ho pot ser si no serveix).
L’acceptació del líder com a tal per part dels altres (ningú no ho pot ser si els
altres no el reconeixen com a líder).
L’exercici de la funció directiva com a lideratge implica una múltiple intervenció:
En l’àmbit de les persones (gestió dels recursos humans),
En l’àmbit dels recursos materials, en l’àmbit dels recursos funcionals i de

gestió
En l’àmbit de creació de cultura organitzacional.
Segons Mintzberg (1991), les característiques de l’exercici de la funció directiva són:

molt treball a un ritme esgotador; activitat breu, variada i fragmentada; preferència per
l’acció directa; preferència pels mitjans verbals (orals); actuació dins una xarxa de
relacions internes i externes; tensió entre els deures i els drets (metàfora del director
d’orquestra i del titella).
6
2. Estils de direcció i de lideratge: de les tipologies clàssiques al lideratge per a

l’aprenentatge
La funció directiva i el lideratge es poden desenvolupar de maneres molt distintes

segons els condicionaments tècnics, ideològics o personals. En altres paraules, es poden
aconseguir els mateixos objectius, es poden gestionar recursos humans i materials, es
poden endegar projectes i es pot cohesionar i conduir una organització mitjançant estils
diferents.
Cal conèixer, analitzar i valorar les característiques dels estils més coneguts i emprats en
l’aproximació teòrica i pràctica a la funció directiva. En aquest sentit, val la pena
conèixer les aportacions de diversos teòrics:
Lewin (1939)
Identificà els estils democràtic o participatiu, autoritari i liberal (laissez faire).

El democràtic o participatiu implica un protagonisme considerable del grup,
l’autoritari suposa un protagonisme exclusiu del líder i el laissez faire es
caracteritza per l’absència d’intervenció per part del líder.
Drucker (1964)
Definí la direcció per objectius com l’estil que, mitjançant una planificació
sistemàtica, subordina tota la seva actuació a l’assoliment d’aquells.
Blake i Mouton (1964)
Distingiren entre el lideratge orientat vers la relació (OR), és a dir, vers les
persones i el lideratge orientat vers la tasca (OT), és a dir, vers el treball i la
seva organització.
Hersey i Blanchard (1969)
Elaboraren una tipologia situacional, basada en les característiques dels

grups humans liderats, de tal manera que en cada situació hi correspon un
estil de lideratge concret. Aquestes característiques dels grups són dues:
a) La competència: saber fer una cosa

b) La motivació: voler fer-la
D'aquestes dues característiques se'n poden derivar quatre situacions

diferents que exigeixen quatre estils diferents de lideratge:
7
1a. Competència però no motivació: hi correspon l’estil ordenatiu
2a. Competència i motivació: hi correspon l’estil delegatiu
3a. Manca de competència però motivació positiva: hi correspon l’estil

participatiu
4a. Manca de competència i manca de motivació: hi correspon l’estil

comercial
Owens (1976)
Completà aquesta tipologia amb l’estil burocràtic, marcat pel seguiment de

les normes, i l’estil carismàtic, definit per les característiques personals del
líder
Goleman i Boyatzis (2002)
Identifiquen el lideratge ressonant, fonamentat en l'estudi i l'explotació de les

emocions com a factor de motivació i potenciació dels altres.
No obstant això, els processos de desenvolupament escolar actualment no es poden

implementar a través d'un lideratge administratiu o orientat a la gestió tradicional (com
per exemple els models que explica Lewin). Segons molts investigadors educatius,
aquests processos requereixen un ampli lideratge distribuït, és a dir, compartit. Hem
recorregut un llarg camí des de la teoria del director com a únic líder, que solia manejar
ell sol tot el centre educatiu. Tot i que el lideratge distribuït és àmpliament acceptat en
principi com l'enfocament actual de lideratge, encara queda molt per fer en termes de la
seva implementació pràctica.
Spillane (2006) ens aclareix el concepte de lideratge distribuït de la manera següent:
• Implica a tots els agents educatius (dins o fora de posicions formals de direcció).
• No es fa per als professors i per als altres agents educatius ja que tots ells formen
part de la pràctica de la direcció.
• No es basa en les accions dels individus sinó en les seves interaccions.
Una escola és un entorn de gestió únic i difereix significativament d'altres

organitzacions. Les escoles es caracteritzen pel fet que són organitzacions extenses que,
a més del director i el personal, inclouen especialistes, personal de manteniment,
alumnes i estudiants i els seus pares, així com una gran varietat d'altres grups d'interès.
Si examinem la gestió de l'escola des de la perspectiva del director, podem imaginar que
aquest es troba al centre de l'organització escolar i totes les parts implicades en
l'organització situades al voltant del director, com si es tractés de la circumferència d'un
cercle. En el nostre resultat, el director es veu envoltat del que se sol percebre com una
àrea "grisa", que amaga un recurs considerable per al lideratge distribuït.
8
Per altra banda, el lideratge pedagògic del director significa guiar i donar suport al
lideratge distribuït. Les orientacions i el suport han de centrar-se tant en cada part de
manera individual y en garantir que el lideratge distribuït format per diferents parts sigui
un tot integrat en termes d'actuacions escolars.
Totes les relacions entre el director i una de les parts implicades en l'organització
escolar contenen àrees i funcions de lideratge distribuït que són típiques de la relació en
qüestió i que el director ha de gestionar com a líder pedagògic de l'escola.
Gestionar el lideratge distribuït format per personal docent significa que el director
permet i dirigeix les potencialitats i responsabilitats dels professors pel que fa a
l'articulació dels elements clau de l'escola, com ara la política operativa, el currículum,
els materials d'aprenentatge, els pressupostos, la política de recursos humans,
l’avaluació i les actuacions del centre.
El lideratge compartit amb els pares, inclou aspectes com la responsabilitat compartida
per l'educació i la missió, els valors i les pràctiques de l'escola.
El lideratge distribuït és un prerequisit absolut perquè els líders pedagògics amplis

puguin triomfar. El lideratge distribuït crea implicació i col·laboració. El lideratge
distribuït permet aprofitar al màxim el potencial de l'organització. En un ampli lideratge
pedagògic, el lideratge distribuït se centra en liderar el coneixement i l'aprenentatge de
tota l'organització. Com a forma clau de funcionament en les interaccions de lideratge,
sorgeix una associació habilitada per diàleg i tutoria, on cada membre de l'organització
és aprenent. L'organització es converteix així en una comunitat d’aprenentatge.
En aquest cas, els membres de l'organització escolar formaran una comunitat

d'aprenentatge, on el director és un alumne juntament amb tots els altres.
Figura 2. El lideratge Pedagògic (Alava, J.; Halttunen, L & Risku, M., 2012, p. 38)
Per altra banda Salavert (2013, p.33) parla de lideratge per a l'aprenentatge (Learning
Organizations), i ho defineix com «una modalitat de gestió i dinamització d'un centre
9
educatiu, que crea les condicions per fer factible un bon desenvolupament personal i un
alt rendiment acadèmic de l'alumnat en un entorn inclusiu, que fomenta el creixement
professional del docent i en què es fa evident el compromís de cadascun dels seus
membres amb una visió comuna centrada en l'aprenentatge». Per tant, l'èxit d'un centre
educatiu demana l'esforç i el treball de tots a través d'una pla d'acció amb uns objectius
mesurables; on la clau perquè el sistema funcioni és que tots els implicats arribin a
“aprendre”.
3. Tècniques de direcció
La funció directiva s'exerceix mitjançant tècniques de tipologia i característiques molt

diverses que constitueixen, en el dia a dia, un entrunyellat d'actuacions molt ric i
complex en el qual els aspectes personals hi tenen una importància considerable. Cal
tenir present que aquestes tècniques, en el seu conjunt, no necessàriament han de ser
emprades pel màxim responsable de la funció directiva, sinó que ho poden ser per
qualsevol dels membres de l'equip de direcció. El conjunt d'aquestes tècniques pot
agrupar-se en tres àmbits diferents:
3.1. Àmbit de planificació i gestió de projectes
La planificació és bàsica en qualsevol organització i per tant també en l'organització

escolar. La planificació és un procés que ha de partir d'un coneixement de l'organització
i d'una anàlisi de les seves necessitats. Ha de contenir el disseny d'unes actuacions
ordenades de manera coherent per assolir l'objectiu o objectius proposats, així com una
avaluació que permeti esbrinar el grau d'assoliment d'aquests objectius.
Podríem afirmar que una bona planificació no sempre garanteix l'èxit d'una
organització, però una organització sense planificació és abocada al fracàs.
La persona o persones que ostenten la direcció d'una organització han de tenir un

domini teòric i pràctic del procés de planificació: anàlisi de necessitats, diagnòstic,
decisió, programació, execució i avaluació. De manera especial, l'exercici de la funció
directiva implica la visió de conjunt.
Un altre aspecte que un directiu ha de tenir en compte és la concreció de tots els

elements de la programació: objectius, activitats, tecnologia o metodologia,
planificació temporal, recursos materials, recursos humans, criteris d'avaluació.
Pel que fa a la gestió de projectes i de la pròpia organització, cal dir que està molt
lligada al que s'ha dit anteriorment de la planificació però hem d'afegir que, a més del
desenvolupament de les habilitats en la planificació, cal que el gestor sàpiga canalitzar
les propostes provinents dels diferents sectors de l'organització, delegar tasques i
responsabilitats, coordinar persones i equips i garantir l'execució dels projectes.
3.2. Àmbit de Comunicació
És un dels pilars per al bon funcionament de qualsevol organització.
10
L'exercici de la funció directiva implica la capacitat d'ús i d'explotació de totes les

tècniques de comunicació: orals, escrites, no verbals, audiovisuals, tecnològiques, tant a
nivell individual com grupal, i tant en l'àmbit formal com en l'informal.
Un directiu responsable i competent ha de saber promoure i gestionar situacions de

comunicació mitjançant les quals es pugui exercir la funció directiva. Per exemple, la
conversa breu, presencial o telefònica, l'entrevista, la conversa en grup, la reunió formal,
la creació i la consolidació de canals institucionalitzats de comunicació.
3.3. Àmbit de gestió dels Recursos Humans
Per a una bona gestió dels recursos humans calen una sèrie d'habilitats en:
a) Selecció del personal: assignar tasques a cadascú segons les seves capacitats i
interessos.
b) Organització del treball: assegurar que tots els estadis de la planificació i totes
les actuacions previstes tenen un o diversos responsables; així com de les
interaccions entre els diferents grups.
c) Motivació: saber crear necessitats, saber compensar la feina ben feta. Donar un
enfocament positiu a les tasques.
d) Participació: fomentar la intervenció i el desenvolupament personal i

professional de tot el personal. Delegar i distribuir capacitats de gestió i també de
decisió.
e) Formació: fomentar la formació. Detectar les necessitats de formació del

col·lectiu. Fomentar la formació entre iguals (formació cooperativa) i la formació
externa.
f) Negociació: tractar de temes amb altres amb la voluntat de trobar solucions,

d'arribar a acords. Ser capaç de cedir en uns aspectes per poder mantenir-se ferm
en altres.
g) Construcció d'equips: fer sentir com a propis els interessos de l'organització.

Conèixer afinitats per tal de confegir els equips.
4. La funció directiva escolar: competències de l’equip directiu i models d’accés i

de pràctica
L'accés a la funció directiva escolar varia segons els sistemes educatius dels diferents
països.
De manera esquemàtica podem parlar de tres tipus de funció directiva segons el sistema
d'accés i les característiques de la direcció: centralista funcionarial, descentralitzat de
mercat i semiprofessional. En el quadre següent se'n presenta un resum:
11
SISTEMES
MODEL CARACTERÍSTIQUES
EDUCATIUS
- Accés per concurs-oposició

- Duració indefinida
Centralista - Autoritat institucional França, Bèlgica, Itàlia,
funcionarial - Perfil administratiu (no Grècia
exclusiu)
- Professionalitzat
- Concurs públic
- Accés per contracte indefinit
Descentralitzat Anglaterra, Dinamarca,
- Dependència de les autoritats
EUA, Alemanya,
de mercat locals
Holanda, Suècia
- Perfil mixt
- Professionalitzat
- Elecció per comissió mixta

(concurs de mèrits)
Semiprofessional
- Duració temporal
Espanya (LOMCE)
- Perfil mixt
- Semiprofessionalitzat
Aquesta diversitat de models afecta un triple nivell: model d’accés a la funció directiva
escolar; model de direcció —personal o col·legiada, definició de competències i perfil
global—; model de formació. Així, es parla de director/a; d’equip directiu; de cap
d’estudis, secretari, administrador; de consell de direcció, etc., segons cada cas. Cal
distingir, a més, els centres dels diferents nivells educatius (Educació Infantil, Educació
Primària, Educació Secundària, etc.) i les tipologies de centres (públics, privats,
concertats o altres), realitats molt diverses en cada sistema educatiu i en cada país. A
més, la quantitat i la qualitat de recursos humans i materials assignats a cada centre o
gestionats per la seva direcció, condiciona i afecta el perfil de la funció directiva. El que
no existeix és un sistema educatiu sense òrgans de direcció, ja siguin d'un o altre model,
al davant dels seus centres escolars.
El sistema educatiu espanyol ha optat en diversos períodes històrics per models

diferents:
-No professionalitzat, a finals del segle XIX i inicis del segle XX
-Professionalitzat per l'existència d'un cos de directors escolars al qual s'accedia per una
oposició, durant la Segona República i des de la Llei d'Educació Primària de 1945 fins a
la Llei general d'educació de 1970
-Coexistència de diversos models des de 1970 fins a 1985
12
-No professionalitzat i electiu des de la LODE (1985), conservat amb canvis parcials per
la LOPEG (1995).
-Pseudoparticipatiu, vers un perfil professional personalista, LOCE (2002).
-Semiprofessional, LOE (2006) i LOMCE (2013). Amb l’aprovació de la LOMCE

s’aposta per un model semiprofessional amb molts més poder de decisió que amb la
LOE però també amb molt més control per part de l’administració. Aquest control es
basa fonamentalment amb una avaluació que té com a principal element les avaluacions
positives o no de l’alumnat del centre. Aquest fet pot provocar que el director treballi
per a adaptar el currículum de cara a donar resposta a les necessitats de les proves
estandarditzades. D’aquesta manera ens situaríem en un model d’escola que en lloc
d’ensenyar a aprendre ensenyaria a aprovar. Altres problemes derivats d’aquest model
són la selecció de l’alumnat del centre segons les seves capacitats (que de fet també és
competència del director) o l’actuació permissiva del director/docents de cara a obtenir
bon resultats dels seus alumnes.
És interessant observar els canvis que ha sofert el model de direcció segons les lleis
d'educació, especialment si partim de la LODE (1985) fins a l'actual LOMCE (2013)
MODEL LODE MODEL LOPAG MODEL LOE

LOMCE (2013)
(1985) (1995) (2006)
1. Qualsevol 1. Qualsevol 1. Qualsevol professor/a funcionaris de

professor/a del professor/a del carrera que imparteixin algun dels
centre, amb centre, amb ensenyaments encomanats al centre.
destinació destinació Amb almenys cinc anys com a
definitiva, amb definitiva, amb funcionari de carrera en la funció
un any un any pública docent. Haver impartit docència
d'antiguitat al d'antiguitat al directa com a funcionari de carrera,
centre i tres al centre i cinc al durant un període d'almenys cinc anys,
cos de cos de mestres en algun dels ensenyaments dels que
mestres ofereix el centre a què s'opta
2. Elegit pel 2. Necessitat 2. Concurs de mèrits

Consell Escolar d’acreditació per
part de
l'administració
educativa
3. Programa de 3. Programa de 3. Programa de direcció que inclogui,

direcció direcció entre altres, els objectius, les línies
d'actuació i la seva avaluació
4. Elegit pel 4. Elegit pel 4. Elegit per una 4. Elegit per una
Consell Escolar Consell Escolar comissió mixta comissió mixta
de centre per de centre per (administració constituïda, per una
majoria absoluta majoria absoluta educativa- banda, per
centre; reforçant representants de
13
la participació les administracions

d’aquest) educatives, i de
l'altra, en una
proporció major del
trenta-menor del
cinquanta per cent,
per representants
del centre
corresponent.
D'aquests últims,
almenys el 50% ho
seran del Claustre
del professorat del
centre. Les
administracions
educatives han de
determinar el
nombre total de
vocals de les
comissions i la
proporció entre els
representants de
l'Administració i
dels centres
5. Duració: tres 5. Duració: quatre 5. Duració: quatre 5. Duració: quatre

anys, renovable anys, renovable anys, renovable anys, renovable
fins a tres renovable prèvia avaluació
períodes prèvia avaluació positiva. Aquesta
positiva avaluació ha
d’incloure els
resultats de les
avaluacions
individualitzades i
estandarditzades
(MECD) realitzades
durant el seu
mandat a l’alumnat
del centre.
6. -- 6. -- 6. Curs de 6. Curs de formació

formació homologat pel
MECD i amb
validesa estatal.
7. El cap 7. El director / la 7. El director / la directora tria el cap

d'estudis i el directora tria el d'estudis i el secretari
secretari són cap d'estudis i
triats pel consell el secretari i ho
escolar de comunica al
14
centre, a consell escolar

proposta del de centre
director
8. 8. 8. Excepcionalment l'administració
Excepcionalment Excepcionalmen educativa nomena el director / la
l'administració t l'administració directora per un període de quatre anys.
educativa educativa
nomena el nomena el
director / la director (per un
directora (per un període de
any) quatre anys)
Comparació de la selecció del director entre la LOE i la LOMCE
LOE LOMCE
Article 133. Selecció del director Article 133. Selecció del director
1. La selecció del director es realitzarà mitjançant un procés en el qual

participin la comunitat educativa i l'Administració educativa.
2. Aquest procés ha de permetre

seleccionar els candidats més idonis
professionalment i que obtinguin el
suport més alt de la comunitat
educativa
2. La selecció i el nomenament de directors dels centres públics s'efectuarà

mitjançant concurs de mèrits entre professors i professores funcionaris de
carrera que imparteixin algun dels ensenyaments encomanats al centre.
3. La selecció es realitzarà de conformitat amb els principis d'igualtat, publicitat,

mèrit i capacitat.
Comparació dels requisits per ser candidat a director entre la LOE i la LOMCE
LOE LOMCE
Article 134.1. Requisits per ser Article 134.1. Requisits per ser
candidat a director candidat a director
15
a) Tenir una antiguitat d'almenys cinc anys com a funcionari de carrera en la

funció pública docent.
b) Haver impartit docència directa com a funcionari de carrera, durant un

període d'almenys cinc anys, en algun dels ensenyaments dels que ofereix el
centre a què s'opta.
c) Estar prestant serveis en un centre c) Estar en possessió del certificat

públic, en algun dels ensenyaments acreditatiu d'haver superat un curs de
dels del centre al qual s’opta, amb una formació sobre el desenvolupament de
antiguitat en aquest d’almenys un curs la funció directiva, impartit pel Ministeri
complet en publicar-se la d'Educació, Cultura i Esport o per les
convocatòria, en l’àmbit de administracions educatives de les
l’Administració educativa convocant. comunitats autònomes. Les
característiques del curs de formació
seran desenvolupades
reglamentàriament pel Govern. Les
certificacions tindran validesa en tot el
territori nacional.
d) Presentar un projecte de direcció que inclogui, entre altres, els objectius, les
línies d'actuació i la seva avaluació.
Disposició transitòria primera de la LOMQE. Requisits per participar en

concursos de mèrits per a selecció de directors de centres públics.
Durant els cinc anys següents a la data de l'entrada en vigor d'aquesta Llei
orgànica, no serà requisit imprescindible, per a participar en concursos de
mèrits per a selecció de directors de centres públics, la possessió del certificat
acreditatiu d'haver superat el curs de formació sobre el desenvolupament
de la funció directiva, indicada en l'apartat 1, lletra c), de l'article 134 d'aquesta
Llei orgànica, si bé haurà de ser tinguda en compte com a mèrit del candidat
que la posseeixi.
Comparació del procediment per a la selecció de director entre la LOE i la

LOMCE
LOE LOMCE
Article 135. Procediment de selecció Article 135. Procediment de selecció

de director de director
1. Per a la selecció dels directors en els centres públics, les administracions

educatives convocaran concurs de mèrits i establiran els criteris objectius i el
procediment de selecció, així com els criteris de valoració dels mèrits del
16
candidat i del projecte presentat.
2. La selecció l’ha de fer al centre una 2. La selecció la farà una comissió

Comissió constituïda per constituïda, per una banda, per
representants de l’Administració representants de les administracions
educativa i del centre corresponent. educatives, i de l'altra, en una
proporció major del trenta-menor del
cinquanta per cent, per representants
3. Correspon a les administracions
del centre corresponent. D'aquests
educatives determinar el nombre total
últims, almenys el cinquanta per cent
de vocals de les comissions. Almenys
ho seran del Claustre del professorat
un terç dels membres de la comissió
del centre. Les administracions
ha de ser professorat elegit pel
educatives han de determinar el
claustre i un altre terç ha de ser elegit
nombre total de vocals de les
pels membres del consell escolar que
comissions i la proporció entre els
no són professors, entre ells mateixos.
representants de l'Administració i dels
centres. En qualsevol cas, hauran de
donar participació a les comissions als
Consells Escolars dels centres.
La comissió actuarà d'acord amb el
que s'indica en els articles 22 a 27 de
la Llei 30/1992, de 26 de novembre,
de règim jurídic de les administracions
públiques i del procediment
administratiu comú
4. La selecció del director, que ha de 3. La selecció es basarà en els mèrits

tenir en compte la valoració objectiva acadèmics i professionals acreditats
dels mèrits acadèmics i professionals pels aspirants, la valoració del projecte
acreditats pels aspirants i la valoració de direcció, i l'experiència i valoració
del projecte de direcció, l’han de positiva del treball previ desenvolupat
decidir democràticament els membres com a càrrec directiu i de la tasca
de la Comissió, d’acord amb els docent realitzada com a professor o
criteris establerts per les professora. Es valorarà de forma
administracions educatives. especial l'experiència prèvia en un
equip directiu, la situació de servei
actiu, el destí, treball previ i tasca
docent desenvolupada en el centre la
direcció del qual sol · licita, així com, si
és el cas, haver participat amb una
valoració positiva en el
desenvolupament de les accions de
qualitat educativa regulades en
l'apartat 4 de l'article 122 d'aquesta
Llei orgànica, o en experiències
similars.
17
5. La selecció s’ha d’efectuar

considerant, primer, les candidatures
de professors del centre, que hi tenen
preferència. En absència de candidats
del centre o quan aquests no hagin
estat seleccionats, la Comissió ha de
valorar les candidatures de professors
d’altres centres.
Comparació del procediment per al nomenament de director entre la LOE i la

LOMCE
LOE LOMCE
Article 136. Nomenament Article 136. Nomenament
1. Els aspirants seleccionats han de

superar un programa de formació
inicial, organitzat per les
administracions educatives. Els
aspirants seleccionats que acreditin
una experiència d’almenys dos anys
en la funció directiva estan exempts de
realitzar el programa de formació
inicial.
2. L’ Administració educativa nomena 1. L'Administració educativa nomenarà

director del centre que correspongui, director del centre que correspongui,
per un període de quatre anys, per un període de quatre anys,
l’aspirant que hagi superat aquest l'aspirant que hagi estat seleccionat en
programa. el procediment regulat en l'article
anterior.
3. El nomenament dels directors es 2. El nomenament dels directors podrà

pot renovar, per períodes de la renovar-se, per períodes d'igual
mateixa durada, amb l’avaluació durada, prèvia avaluació positiva del
positiva prèvia del treball desenvolupattreball desenvolupat al final d'aquests.
al final dels períodes. Els criteris i Els criteris i procediments d'aquesta
procediments d’aquesta avaluació són avaluació seran públics i objectius i
públics. inclouran els resultats de les
Les administracions educatives poden avaluacions individualitzades, a què fa
fixar un límit màxim per a la renovació referència l'article 144, realitzades
dels mandats. durant el seu mandat, que, en tot cas,
consideraran els factors
socioeconòmics i socioculturals del
18
context i el seguiment de l'evolució en

el temps. Les administracions
educatives poden fixar un límit màxim
per a la renovació dels mandats
5. Competències de l’equip directiu
La LOMCE enumera les competències del director, en el seu article 132, però no
desenvolupa les de la resta de membres de l'equip directiu. A continuació presentam les
competències del director de forma comparativa amb les de la LOE:
Comparació de les competències del director entre la LOE i la LOMCE
LOE LOMCE
Article 132. Competències del Article 132. Competències del

director director
a) Ostentar la representació del centre, representar l’Administració educativa en

el centre i fer arribar a aquesta Administració els plantejaments, les aspiracions
i les necessitats de la comunitat educativa.
b) Dirigir i coordinar totes les activitats del centre, sense perjudici de les
competències atribuïdes al claustre de professors i al consell escolar.
c) Exercir la direcció pedagògica, promoure la innovació educativa i impulsar

plans per a la consecució dels objectius del projecte educatiu del centre
d) Garantir el compliment de les lleis i altres disposicions vigents.
e) Exercir la prefectura de tot el personal adscrit al centre.
f) Afavorir la convivència al centre, garantir la mediació en la resolució dels

conflictes i imposar les mesures disciplinàries que corresponguin als alumnes,
en compliment de la normativa vigent, sense perjudici de les competències
atribuïdes al Consell Escolar en l'article 127 d'aquesta Llei orgànica. Amb
aquesta finalitat, es promourà l'agilització dels procediments per a la resolució
dels conflictes en els centres.
g) Impulsar la col·laboració amb les famílies, amb institucions i amb

organismes que facilitin la relació del centre amb l'entorn, i fomentar un clima
19
escolar que afavoreixi l'estudi i el desenvolupament de totes les actuacions

propiciïn una formació integral en coneixements i valors dels alumnes i
alumnes.
h) Impulsar les avaluacions internes del centre i col · laborar en les avaluacions
externes i en l'avaluació del professorat.
i) Convocar i presidir els actes acadèmics i les sessions del Consell Escolar i
del Claustre del professorat del centre i executar els acords adoptats, en l'àmbit
de les seves competències.
j) Realitzar les contractacions d'obres, serveis i subministraments, així com

autoritzar les despeses d'acord amb el pressupost del centre, ordenar els
pagaments i visar les certificacions i documents oficials del centre, tot això
d'acord amb el que estableixin les Administracions educatives.
k) Proposar a l'Administració educativa el nomenament i cessament dels

membres de l'equip directiu, prèvia informació al Claustre del professorat i al
Consell Escolar del centre.
l) Qualssevol altres que li siguin

encomanades per l'Administració
educativa.
A partir de la lletra “l” la LOMCE afegeix les competències següents
l) Aprovar els projectes i les normes a què es refereix el capítol II del títol V
d'aquesta Llei orgànica. (PEC, PGA, PCONV, ROF (a les Illes Balears) –NOF a
la LOMCE–, Projecte de gestió, Projecte Educatiu de Qualitat).
m) Aprovar la programació general anual del centre, sense perjudici de les

competències del Claustre del professorat, en relació amb la planificació i
organització docent.
n) Decidir sobre l'admissió d'alumnes, amb subjecció al que estableix aquesta

Llei orgànica i les disposicions que la desenvolupen.
ñ) Aprovar l'obtenció de recursos complementaris d'acord amb el que estableix

l'article 122.3.
o) Fixar les directrius per a la col·laboració, amb fins educatius i culturals, amb
les administracions locals, amb altres centres, entitats i organismes.
20
p) Qualssevol altres que li siguin encomanades per l'Administració educativa.
A més a més, a l’article 122 bis de la LOMCE, dedicat a les accions destinades a
fomentar la qualitat dels centres docents i per tal de fomentar l’especialització dels
centres (que hauran de contemplar el centre de forma integral i s’hauran de concretar en
una planificació estratègica que contempli millores: curriculars, d’excel·lència, de
formació docent, de millora del rendiment de l’alumnat, d’atenció a l’alumnat amb
necessitats específiques de suport educatiu o a l’aportació de recursos didàctics a
plataformes digitals compartides), es faculta al Director per a:
- Establir requisits i mèrits específics per als llocs ofertats de personal funcionari
docent, així com per als llocs ocupats per personal interí.
- Rebutjar, mitjançant decisió motivada, la incorporació a llocs en interinitat de

personal docent procedent de llistes centralitzades. Aquesta petició haurà de ser
referendada per l’administració educativa corresponent.
- Quan el lloc de treball es trobi vacant, sense estar cobert de forma definitiva per
funcionaris de carrera docent, i es disposi de financiació adequada, es pot
proposar la pròrroga de la comissió de serveis del funcionari docent que l’hagi
ocupada de forma provisional. Sempre en els casos en els que el docent hagi
treballat en el projecte de qualitat.
Amb la finalitat d'afavorir el seu estudi, podem establir diverses classificacions de les
funcions del director. D'aquesta manera, es poden classificar:
a) Segons el sector de la comunitat educativa al qual es refereixi:
- Funcions relacionades amb l'alumnat
- Funcions relacionades amb el professorat
- Funcions relacionades amb les famílies
- Funcions relacionades amb l'Administració
- Funcions relacionades amb el conjunt de la comunitat educativa
Actualment el document de referència sobre les competències de la resta de l'equip

directiu és el Reglament Orgànic de Centres (ROC). En l'article 37 assenyala les del
Cap d'Estudis:
21
Exercir, per delegació del director i sota la seva autoritat, la direcció del
personal docent en tot allò relatiu al règim acadèmic.
Substituir el director en cas d’absència o malaltia.
Participar en l’elaboració i la revisió del projecte educatiu, que inclou el

reglament d’organització i funcionament, el projecte lingüístic, i altres
projectes que en el seu moment determini la Conselleria d’Educació, Cultura
i Universitats, com també del projecte curricular i de la programació general
anual del centre, i vetllar-ne pel compliment.
Coordinar les activitats de caràcter acadèmic, d’orientació i

complementàries de professorat i alumnat relatives al projecte educatiu,
projectes curriculars d’etapa i programació general anual, i vetllar-ne per
l’execució.
Elaborar, en col·laboració amb la resta de l’equip directiu del centre, els

horaris acadèmics de l’alumnat i del professorat, d’acord amb els criteris
aprovats pel claustre i amb l’horari general inclòs en la programació general
anual, com també sotmetre’ls a l’aprovació provisional del director, i vetllar-
ne pel compliment estricte.
Elaborar la distribució dels grups, de les aules i altres espais docents

segons la naturalesa de l’activitat acadèmica, oït el claustre.
Coordinar i dirigir l’acció dels equips de cicle, de l’equip de suport, de l’equip

d’orientació educativa i psicopedagògica dins el centre i dels tutors
conforme als plans d’orientació educativa i d’acció tutorial.
Recollir, en la programació general anual, el pla de formació del professorat

del centre, elaborat per la comissió de coordinació pedagògica a partir de la
proposta formulada pel claustre, i organitzar, amb la col·laboració del
representant dels professors en el centre de professorat, les activitats del
centre de manera que es possibiliti l’execució del pla de formació del
professorat.
Coordinar l’activitat docent del centre, amb especial atenció als processos
d’avaluació i adaptació curricular.
22
Coordinar la realització de les reunions d’avaluació i presidir, per delegació

del director, les sessions d’avaluació de final de cicle o etapa.
Establir la coordinació entre les diferents etapes educatives.
Organitzar l’atenció i la cura de l’alumnat en els períodes d’esplai i en altres

activitats no lectives.
Coordinar i impulsar la participació de l’alumnat al centre, i facilitar-ne i

orientar-ne l’organització.
Establir els mecanismes per corregir absències imprevistes del professorat,

atenció a l’alumnat o qualsevol eventualitat en el normal funcionament del
centre.
Establir els mecanismes de coordinació amb els diferents centres educatius

de la zona.
Qualsevol altra funció que li pugui ser encomanada pel director dins l’àmbit
de la seva competència.
I en l'article 38, les corresponents al secretari:
Ordenar el règim administratiu del centre, de conformitat amb les directrius

del director.
Actuar com a secretari dels òrgans de govern col·legiats del centre,

estendre acta de les sessions i donar fe dels acords amb el vistiplau del
director.
Substituir el director en cas d’absència o malaltia, en aquells centres que no

disposin de cap d’estudis o en el cas que aquest també sigui absent.
Custodiar els llibres i arxius del centre.
23
Expedir les certificacions que sol·licitin les autoritats i les persones

interessades.
Realitzar l’inventari general del centre i mantenir-lo actualitzat.
Custodiar i disposar la utilització dels mitjans audiovisuals i informàtics, del

material didàctic i del mobiliari o qualsevol material inventariable.
Exercir, per delegació del director i sota la seva autoritat, la direcció del
personal d’administració i serveis adscrit al centre.
Elaborar l’avantprojecte de pressupost del centre d’acord amb les directrius

del consell escolar i oïda la comissió econòmica, si existeix.
Ordenar el règim econòmic del centre, de conformitat amb les instruccions

del director, portar la comptabilitat i retre’n comptes davant el consell
escolar i les autoritats competents.
Vetllar pel compliment adequat de la gestió administrativa del procés de

preinscripció i matriculació de l’alumnat, i garantir-ne l’adequació a les
disposicions vigents.
Vetllar pel manteniment material del centre en tots els seus aspectes,
d’acord amb les indicacions del director.
Participar en l’elaboració i la revisió del projecte educatiu, que inclou el

reglament d’organització i funcionament, el projecte lingüístic, i altres
projectes que en el seu moment determini la Conselleria d’Educació i
Cultura, com també de la programació general anual, juntament amb la
resta de l’equip directiu.
Tenir cura que els expedients acadèmics dels alumnes estiguin complets i
diligenciats d’acord amb la normativa vigent.
Donar a conèixer i difondre a tota la comunitat educativa la informació sobre

normativa, disposicions legals i assumptes d’interès general o professional
que arribin al centre.
24
Qualsevol altra funció que li encomani el director dins del seu àmbit de
competència.
En el moment actual cal una reflexió sobre la funció directiva basada en:
1. La necessitat d'una revisió teòrica i pràctica d'aquest model.
2. El reforçament de la formació específica dels equips directius.
3. L'anàlisi de les condicions reals en les quals s'exerceix la funció directiva en els
centres escolars.
És urgent la proposta, per part de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats d’un

model de direcció escolar el màxim professionalitzat possible.
6. Models de gestió participatius i oberts a l'entorn.
D’acord amb els models de lideratge distribuït i del lideratge per a l’aprenentatge, el
director ha de ser un dinamitzador del canvi per tal d’optimitzar al màxim totes les
potencialitats de totes les persones que conformen el centre i la seva comunitat
educativa. És per això que:
- La funció directiva té una naturalesa i unes característiques pròpies que es

diferencien clarament de les tasques purament docents.
- La primera raó de l'activitat directiva als centres educatius consisteix a crear les
condicions perquè els professors millorin l'aprenentatge dels alumnes.
- Per tal de millorar l’aprenentatge de l’alumnat els directors han de crear
dinàmiques per tal de construir una visió compartida del centre educatiu amb tota
la comunitat euducativa.
Per altra banda, els equips docents cohesionats gestionats en el marc de lideratges
distribuïts i pedagògics tenen en la comunitat un aliat fonamental.
La comunitat enriqueix els entorns d’aprenentatge ja que fa activar la dinàmica del nucli
pedagògic del centre, influeix en el lideratge i amplia les possibilitats educatives del
centre.
25
En aquest context la direcció escolar actua sobretot en els àmbits següents:
1. Planificació i gestió:
La direcció escolar identifica necessitats, promou iniciatives, informa, impulsa,

lidera objectius, ajuda a formular-los, a consensuar criteris, estils de treball i
metodologies, coordina, dissenya projectes, crea procediments i
desburocratitza normes, analitza les possibilitats del centre, aprofita,
assigna, flexibilitza i optimitza recursos (interns i externs), distribueix i
coordina tasques i ritmes, dinamitza estructures i documents de gestió, crea
la cultura de centre, promou i dinamitza les estratègies i la cultura de la
gestió, del canvi, de la innovació, de l'avaluació i de la relació amb l'entorn;
crea sinergia i fonamenta l'autonomia del centre, el representa i estableix
relacions institucionals.
2. Gestió de recursos humans:
La direcció escolar gestiona els recursos humans: selecciona, motiva,

acompanya, assessora, assigna funcions i tasques, delega, nomena i
destitueix càrrecs intermedis, facilita bones relacions humanes, promou
formació permanent, estimula el creixement personal i professional,
construeix i consolida equips, possibilita un clima positiu com a grup humà i
com a grup de treball, promou l’avaluació, coneix l'àmbit informal i hi participa.
3. Exercici del lideratge per a l’aprenentatge:
Això implica que està al servei del projecte educatiu i curricular del centre i
que aquest lideratge promou qualitat educativa. Els responsables de la
direcció escolar sempre han de ser o han d’haver estat docents amb notable
26
experiència per tal de ser capaços d'exercir aquest lideratge i ser acceptats
pel conjunt del professorat i de la comunitat educativa. El lideratge educatiu
exercit en els centres és un element clau en el procés de professionalització
del professorat i és el fonament de tota exigència de qualitat educativa.
6. Referències
Alava, J., Halttunen, L. & Risku, M. (2012). Changing School management. Status
review. Finnish National Board of Education
Mintzberg, H. (1991). Mintzberg y la dirección. Madrid: Ediciones Díaz de Santos.
OCDE (2013). Innovative Learning Environments, Disponible a:

http://dx.doi.org/10.1787/9789264203488-en
SALAVERT, Roser (2013): Lideratge per a l'aprenentatge, a DIVERSOS AUTORS,

Lideratge per a l'aprenentatge. Estudis de cas a Catalunya. Fundació Jaume Bofill.
Polítiques/81. Barcelona, Disponible a: www.fbofill.cat/sites/default/files/581.pdf
Spillane, J.P. (2006). Distributed Leadership. Londres: Jossey-Bass.
27

Tema 4 - PRIM - 19

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 4 - PRIM - 19

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Codi 22105

Organització i Gestió Educatives

Estudis d'Educació Primària

Guia del tema 4

La funció directiva escolar

Equip de professors d’Organització i Gestió Educatives

Edita: UIB Campus Digital. Universitat de les Illes Balears (campusdigital.uib.cat)

Aquesta obra està subjecta a una llicència CC

1.1. La funció directiva com a ofici ............................................................................................... 4

1.2. La funció directiva com a conjunt de rols ................................................................................ 5

1.3. La funció directiva com a lideratge ......................................................................................... 6

2. Estils de direcció i de lideratge: de les tipologies clàssiques al lideratge per a l’aprenentatge 7

3. Tècniques de direcció ............................................................................................................. 10

3.1. Àmbit de planificació i gestió de projectes ............................................................................. 10

3.2. Àmbit de Comunicació ........................................................................................................ 10

3.3. Àmbit de gestió dels Recursos Humans ................................................................................. 11

4. La funció directiva escolar: competències de l’equip directiu i models d’accés i de pràctica . 11

5. Competències de l’equip directiu ............................................................................................ 19

6. Models de gestió participatius i oberts a l'entorn. ................................................................... 25

Aquest tema tracta un aspecte específic i fonamental de la gestió escolar. Efectivament,

• Conèixer i comprendre la identitat i estils de la funció directiva i del lideratge.

1. Funció directiva, lideratge en contextos organitzatius. La funció directiva com a

1.1. La funció directiva com a ofici

La funció directiva equival a la funció planificadora, que comprèn l'elaboració,

DIRECCIÓ DELS CENTRES CONCERTATS

Art 54 LODE: Les facultats del director són:

b) Exercir la direcció del personal docent.

d) Visar les certificacions i documents acadèmics del centre.

f) Les altres facultats li atribueixi el reglament de règim interior en l'àmbit acadèmic.

Art 59 LODE: Article 59.

1.2. La funció directiva com a conjunt de rols

La direcció de qualsevol organització requereix que la persona o persones que l'ostenten

Mintzberg (1991), distingí tres categories de rols:

a) Interpersonals: són els referits a les persones i la seva interacció:

b) Informatius: són els referits a aquest important aspecte organitzacional:

c) De decisió: es refereixen a la gestió pràctica: emprenedor, gestor

1.3. La funció directiva com a lideratge

Cal associar el lideratge a la coordinació de persones i de projectes, a creació d'equips, a

El lideratge requereix una sèrie de capacitats:

Capacitat de projecte i de visió de futur

Capacitat de creació de situacions favorables al projecte

Capacitat de promoció de la innovació i del canvi

Especial sensibilitat i competència en la gestió de recursos humans

El lideratge s’ha de basar en:

La capacitat (ningú no ho pot ser si no serveix).

L’exercici de la funció directiva com a lideratge implica una múltiple intervenció:

En l’àmbit de les persones (gestió dels recursos humans),

En l’àmbit dels recursos materials, en l’àmbit dels recursos funcionals i de

En l’àmbit de creació de cultura organitzacional.

Segons Mintzberg (1991), les característiques de l’exercici de la funció directiva són:

2. Estils de direcció i de lideratge: de les tipologies clàssiques al lideratge per a

La funció directiva i el lideratge es poden desenvolupar de maneres molt distintes

Identificà els estils democràtic o participatiu, autoritari i liberal (laissez faire).

Blake i Mouton (1964)

Hersey i Blanchard (1969)

Elaboraren una tipologia situacional, basada en les característiques dels

a) La competència: saber fer una cosa

D'aquestes dues característiques se'n poden derivar quatre situacions

1a. Competència però no motivació: hi correspon l’estil ordenatiu

2a. Competència i motivació: hi correspon l’estil delegatiu

3a. Manca de competència però motivació positiva: hi correspon l’estil

4a. Manca de competència i manca de motivació: hi correspon l’estil

Completà aquesta tipologia amb l’estil burocràtic, marcat pel seguiment de