Professional Documents
Culture Documents
Tema 2. Relleu Despanya. Apunts
Tema 2. Relleu Despanya. Apunts
- Forma massissa
- Elevada altitud mitjana
- La disposició perifèrica
- La diversitat del relleu
Els sòls segons la seva composició i característiques s’estructuren en capes que s’anomenen
horitzons. Els sòls passen per una sèrie de fases (naixement, desenvolupament, maduresa i
deteriorament).
∙ El substrat original: és el que forma el sòl (silici o calcari), menys quan es tracta dels
formats per sedimentació.
∙ El clima: precipitacions i temperatures en poden alterar la composició i les
característiques fisicoquímiques (lixiviació).
∙ La vegetació: necessita un sòl per a poder créixer, però també modifica la seva
composició. Ex. Els arbres de fulla caduca aporten matèria orgànica, les lleguminoses
nitrogen i les coníferes impedeixen el desenvolupament del sotabosc.
∙ L’Edat del sòl: el temps de formació és fonamental per a determinar la seva qualitat. ∙
El modelat del relleu: depenent de si el terreny és pla o en pendent.
∙ La influència humana: que duu a terme l’acció antròpica i pot destruir aquest recurs.
ZONAL
S: depenen dels factors climàtics i del tipus de
vegetació.
∙ De tipus oceànic: són evolucionats i rics en matèria orgànica. ÀCIDS. Ibèria silícia. -
Bruns humits: Espanya humida (Galícia, Astúries, Sistema Central, Serra Morena,
Monts de Toledo).
Quan els pendents ho permeten aquestes terres són òptimes per al
conreu. SILICIS
- Rànker: (leptosòls). Vessants amb molt pendent. Poc aptes per l’agricultura.
Tendència a l’erosió a causa de les pluges. SILICIS
- Podzols: Sòl molt rentat. Molt deteriorat. Acostuma a ser associat a boscos de
coníferes tant en zones de muntanya com de costa.
∙ De tipus mediterrani o interior d’influència mediterrània: són complexos i diversos i
han estat molt alterats per l’acció humana i l’erosió.
- Sòl roig mediterrani: zones calcàries (època secundària) i silícies. Aspecte vermell
(argiles).
Andalusia, Castella la Mancha, Castella Lleó.
Excel·lent per tot tipus de conreu.
- Sòl bru meridional: zones de la Ibèria silícia (pissarres).
Es troba a les deveses, boscos d’alzines, pastures i cereals. Extremadura
AZONAL
S: depenen del substrat litològic. Són poc
evolucionats. Litologia calcària.
3.1. La Meseta
És la unitat principal del relleu espanyol i ocupa l’espai central de la península. Durant
el plegament alpí va quedar fracturada en dos blocs:
Font: http://www.naturcampos.com/
Font: http://turismoactivo.us/
Relleu tabular.
Font: https://apuntesdegeografia.com
Les vores muntanyoses de la Meseta formades durant el plegament alpí on els sediments
menys resistents es van bombar, doblegar i plegar.
3.3. Serralades interiors de la Meseta orientades d’est a oest. De materials hercinians (granit,
pissarra i gneis)amb formes suaus i arrodonides i
alguna cresta de quarsita resistent a l’erosió.
Circ de Gredos
Perfil
Formades durant el moviment alpí, conseqüència del xoc i trencament de les plaques de
l’escorça terrestre que van comprimir i plegar els materials sedimentaris de les fosses
marines.
5.1. Els Pirineus: alineació que s’estén des del Golf de Biscaia fins al cap de Creus i fent
límit entre la península i la resta d’Europa. Són el modelatge glacial més important de la
Península. El fet de ser muntanyes recents fa que estiguin poc erosionades i per tant
presentin cims escarpats, amb forts desnivells al vessant francès, i poc pronunciat al
vessant peninsular.
- Prepirineus: de menys altitud i formes més suaus, els formen dues serralades
paral·leles a la zona axial, de materials calcaris i margues d’origen sedimentari
(era Secundària).
- Serres interiors: com Guara i Peña;
- Serres exteriors: Cadí, Montsec, d’altituds menors.
- Al mig de les dues serralades trobem la Depressió Mitjana pirinenca, allargada,
estreta i interrompuda per altres relleus.
- Els rius presenten força desnivell i pertanyen a la conca hidrogràfica de l’Ebre
(Aragón, Gallego, Cinca, Segre …) i en aquelles zones amb roca calcària trobem
formacions càrstiques (canyons, gorges, coves …)
Estany o ivon de Corones a la Maladeta
-La Serralada Prelitoral: amb el Montseny (Turó de l’Home, 1706 m), Montserrat i el
Montsant amb materials conglomerats.
-La Depressió Prelitoral va des de Girona, al Camp de Tarragona. Es tracta d’una
fossa tectònica (graben, bloc enfonsat limitat per dues falles normals o per sistemes de
falles normals subparal·leles) que es va omplir de sediments durant el terciari i
quaternari i avui en dia acull les comarques amb més valor agrícola de Catalunya (la
Selva, el Vallès, el Penedès)
-La serralada litoral té un desenvolupament escàs i no més de 600 m.
Sierra Nevada
Ocupades pel mar i posteriorment omplertes per sediments (marins, fluvials i procedents de
grans llacs), que formen relleus quasi horitzontals que erosionats pels rius donen lloc a un
relleu tabular (relleu de superfície aplanada i vores costerudes) on els materials resisteixen
millor l’erosió, i en aquells llocs amb menor resistència apareixen valls i terrasses.
6.1.La Depressió de l’Ebre Situada entre els Prepirineus, el Sistema Ibèric i les
Serralades Litorals Catalanes. Travessada pel riu Ebre que desemboca al
Mediterrani formant un delta extens. Va estar ocupada pel mar, després es va tancar
en un gran llac que es va anar cobrint de materials (destaquen malls i moles). Al
costat de la xarxa del Ebre s’hi ubiquen les ciutats i s’obren zones de regadiu
importants.
Conca de l’Ebre prop de Logronyo Las Bárdenas Reales. Navarra. Relleu tabular amb
badlands
6.2.La Depressió del Guadalquivir situada entre la vora de les Serralades Bètiques i
Sierra Morena. Travessada pel riu Guadalquivir que desemboca al golf de Cadis, on
forma una zona d’aiguamolls (ara és una zona arrossera) i una ampla zona de dunes
situada en major part al Parc Nacional de Doñana. Va estar ocupada pel mar,
després es va tancar en un gran llac que es va anar cobrint de materials, deixant a la
costa zones d’aiguamolls i pantanoses. Destaquen les amples zones de regadiu.
- Litoral català: des de la frontera francesa fins el delta de l’Ebre. Presenta relleus
contrastats: deltes, planes litorals, costes
acinglerades i costes abruptes (Costa Brava) .
Deltes com ara l’Ebre, Llobregat, Besòs i Tordera.
- El golf de València: des del Delta de l’Ebre fins el cap de la Nau.
Plana costanera en forma d’arc amb sediments marins i t
terrestres.
Alternança de platges, aiguamolls, albuferes i tómbols
(penyal de l’Ifac).
- La costa de Múrcia i Andalusia: - o costa Bètica.
Des del cap de la Nau fins el penyal de Gibraltar.
Costa tallada per les serralades Bètiques, camps de dunes i
albuferes.
de Bares Rias
Baixas Costa Atlàntica Andalusa
Fletxa del Rompido Huelva Penyal de Gibraltar
Golf de València
8. ELS RELLEUS INSULARS: LES BALEARS I LES CANÀRIES. Són dos arxipèlags
d’origen diferent: les Balears són terres emergides del relleu peninsular i les illes Canàries
són d’origen volcànic.
Puig Major
Arxipèlag Canari
Cañadas