PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

PRÀCTIQUES

ACTIVITAT 1: APRENENTATGE D’UNA GRAMATICA ARTIFICIAL

Repassem teoria  Inducció de regularitats

Que aprenem?
Associacions implícites  relacions de similitud o proximitat espai/temps
Regles explícites:
- Regles determinístiuqes: característiques necessàries i suficients (p.e. regles de
color, regles de la gramàtica)  conceptes ben definits
- Regles probabilístiques: característiques +/- freqüents (p.e. regles basades en
algun fragment de les cadenes  conceptes mal definits

Objectius de la pràctica
Estudiar el tipus de coneixement adquirit en una tasca d’aprenentatge de gramàtiques
artificials

Subobjectius:

- Identificar l’estratègia seguida a partir de l’anàlisi dels judicis de gramaticalitat:

similitud versus regles

- Discutir si el coneixement s’ha adquirit de forma incidental i fins a quin punt és
implícit

GRAMÁTICA D’ESTATS FINITS

Un autòmat finit (AF) o màquina d'estat finit és un model computacional que realitza
còmputs automàticament sobre una entrada per produir una sortida. Aquest model està
format per un alfabet, un conjunt d'estats finit, una funció de transició, un estat inicial i
un conjunt d'estats finals.

Són cadenes “gramaticals”

les que arriben des de l’inici
fins la fi, respectant
el sentit de les fletxes:

XMVTTTRX vs.VMXRRR.
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

Activitat pràctica
 Fase d’estudi (tasca “intencional”: descobrir les regles relacionades amb el
color; tasca “incidental”: aprendre les regles de la gramàtica a partir de 16
exemples: cadenes de 5-7 lletres)
 Fase de test (decidir si 20 noves cadenes eren o no gramaticals) ▪ Cadenes
gramaticals i semblants (GS)
o Cadenes gramaticals i diferents (GD)
o Cadenes no gramaticals i semblants (NGS)
o Cadenes no gramaticals i diferents (NGD)
Les cadenes similars eren com les observades excepte una lletra. Les cadenes diferents
eren més curtes (2-3 lletres) o més llargues (10-11 lletres)

Instruccions fase d’estudi

Imagineu que sou arqueòlegs i en una de les excavacions us trobeu amb uns gravats
semblants a les nostres lletres. Observeu que algunes de les lletres estan pintades de
colors d’acord a unes regles. La teva tasca consisteix en descobrir quina regla o regles
s’han seguit per a pintar-les.

Seqüencies

Quines regles heu descobert?

Les regles eren:
Només es pinten les lletres situades als extrems
- Lletra contigua igual → vermell
- Lletra contigua diferent → verd
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

Resultats: ≈ 33% correcte a la primera prova

≈ 50% correcte a la segona prova

Qüestions per a la discussió

1. Estratègia de resposta a la prova de gramaticalitat: similitud versus regles
* Si s’han induït les regles de la gramàtica, les cadenes generades per la gramàtica
(cadenes gramaticals) s’hauran classificat més freqüentment com a gramaticals
que les no generades per la gramàtica
* Si s’ha classificat a partir d’una similitud global entre els exemplars, llavors les
cadenes semblants s’hauran classificat més freqüentment com a gramaticals que
les no semblants, independentment de la gramaticalitat

Percentatge de respostes
“gramatical” per a cada cadena i
tipus de cadena.
Verd: majoria ha dir gramatical
Vermell: majoria ha dit no
gramatical (40 o menys)

Els % son tots sobre les categories gramaticals.

Si que hi ha hagut aprenentatge

Ha inferit la tasca d’induir les regles referent al color?

PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

2. Podem concloure que hi ha hagut aprenentatge implícit? Es a dir, s’ha adquirit

coneixement sense tenir-ne intenció i sense ser-ne conscients?

Altres resultats relacionats: Judicis d’agradabilitat

La gramaticalitat, juntament amb la facilitat de processament, també influeix en els
judicis d’agradabilitat
Cadena
+curta→+fàcil→+agrada
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

ACTIVITAT 2: INDUCCIÓ DE REGLES

L'activitat realitzada és semblant a la que varen dissenyar Kendler i Kendler l'any
1962. En l'experiment es manipulava el canvi de la regla apresa (intradimensional o
extradimensional).
- L'objectiu consistia en observar l'efecte de cada canvi sobre la rapidesa en
l'aprenentatge del nou concepte.
- Els conceptes o regles a aprendre podien ser “mida gran”, “mida petita”, “color
verd” o “color vermell”.

L’experiment consistia en dues fases anomenades fase inicial i fase de canvi.

1. Durant la fase inicial calia aprendre a identificar un concepte definit segons un
determinat valor d'una de les dues dimensions (mida o color). Quan aquest
concepte s'havia identificat amb seguretat (cap error en 8 respostes consecutives)
s'iniciava la fase de “canvi”.
2. En la fase de canvi hi poden haver dos tipus de canvi.
a. En el canvi intradimensional, la dimensió rellevant es mantenia però els
atributs definitoris es modificaven. Per exemple, si el criteri a la primera
fase era mida gran, la dimensió mida es mantenia, però el nou criteri
canviava a mida petita.
b. En el canvi extra-dimensional, la dimensió canviava. Es a dir, si la
dimensió rellevant a la primera fase era, per exemple, el color, a la
segona era la mida.
El criteri a la fase inicial i el tipus de canvi s’assignava aleatòriament.

Objectiu de la pràctica
Comparar les prediccions de dues teories sobre la inducció de regles:
• Teoria associativa (continuïtat)
• Teoria basada en la generació i comprovació d’hipòtesis (discontinuïtat)

Teoria de la continuïtat o associativa (Hull,1920)

Proposa un mecanisme bàsic propi de les teories de l'aprenentatge associatiu: els
atributs o elements dels estímuls més reforçats esdevindran les claus rellevants per a la
identificació i categorització.
Procés gradual i continu on la força associativa determina el tipus de resposta.
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

Teoria de la discontinuïtat (Kendler i Kendler, 1962)

Proposa un mecanisme determinat per les expectatives, suposicions o hipòtesis que
l'aprenent formula, generalment mitjançant el llenguatge. L’èxit de l’aprenentatge depèn
de la hipòtesi seleccionada (i de la capacitat de memòria de treball per a portar un
registre de les hipòtesis).
Procés de canvis sobtats (discontinu) on la probabilitat de respondre correctament depèn
de les hipòtesis que s'estan posant a prova.

EN AQUEST EXPERIMENT...
Si associem cada estímul amb una
resposta:

Si aprenem generant i
comprovant hipòtesis:
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

Teoria de la continuïtat
Prediu que l’aprenentatge del canvi extradimensional serà més ràpid que el del canvi
intradimensional perquè s'hauran de realitzar menys modificacions en les associacions
establertes entre estímuls i respostes.
Necessitarem doncs menys assajos per a adaptar-nos al canvi extradimensional.

Teoria de la discontinuïtat
Si posem a prova hipòtesis, una de les dues dimensions no serà atesa (la no relacionada
amb la hipòtesi) i, per tant, el canvi extradimensional requerirà re-orientar la nostra
atenció.
Per tant, necessitarem menys assajos per a adaptar-nos al canvi intradimensional.

Resultats
- Comparar la mitjana d'assaigs en la primera fase dels dos grups
(intra/extradimensional) en cadascuna de les condicions (distracció verbal o
motora/espacial) per separat.
o No hi hauria d’haver diferències entre canvi intra i extra dins de cada
condició, però si al comparar les dues condicions
o Condició espacial menys assajos que condició verbal
- Comparar la segona fase: A quin tipus de canvi (intra/extra) ens adaptem més
ràpidament (on necessitem menys assaigs)? Dependrà de la condició (verbal o
espacial)

En la condició verbal els

resultats donen suport a la teoria
de la continuïtat ja que en els
canvis extra dimensional
necessitem menys assajos.
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

En la condició espacial els resultats donen suport a la teoria discontinua ja que en els
canvis intradimensionals necessitem menys assajos
Conclusions
Quan la tasca secundària no interfereix amb la memòria de treball verbal (condició
espacial) tendim a resoldre la tasca formulant hipòtesis sobre les característiques
rellevants dels estímuls i, per tant, ens ajustem a les prediccions de la teoria de la
discontinuïtat o comprovació d’hipòtesis.

No obstant, la interferència en el bucle articulatori (tasca secundària de repetir

”pensament”) disminueix la capacitat de generar i comprovar hipòtesis, donant lloc
a un aprenentatge associatiu. En aquest cas, els resultats donen suport a la teoria
associativa o de la continuïtat.
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

ACTIVITAT 3: JUDICIS DE PROBABILITAT I PRESA DE DECISIONS

Com prenem decisions?

Idealment hauríem de tenir en compte la conseqüència (positiva/negativa) + probabilitat
que succeeixi
Però a més ens afecta:
- Creences prèvies - Habilitats numèriques
- Format de la informació - Tendència a reflexionar
numèrica

Efectes del format en la comprensió de riscos

En general, ens és difícil comprendre riscos, especialment quan s’expressen en
percentatges (25%) o decimals (0,25).

Les freqüències naturals (1 de cada 4) faciliten la seva comprensió i ajuden al càlcul

quan hem de tenir en compte diferents probabilitats.

No obstant, la informació expressada en freqüències segueix sent opaca, especialment

quan la decisió requereix realitzar una inferència Bayesiana.

Una altra manera de representar els riscos consisteix a usar icones, on és més fàcil
visualitzar les relacions entre conjunts i subconjunts.

Però les icones també poden causar major impacte emocional. Això podria derivar en
una sobre-estimació dels riscos o dels beneficis.

Comprensió més intuïtiva també podria implicar

major influència de les creences prèvies
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

ACTIVITAT PRÀCTICA

Qüestionari

- Dos factors relacionats amb la probabilitat de refredat a l’hivern (possible causa

generativa - dormir amb la finestra oberta - i possible causa preventiva – prendre
suplements de vitamines)

- Dades congruents o incongruents amb les creences prèvies (creïbles i increïbles)

- Diferent format numèric (freqüències, icones)

- Qüestionaris sobre coneixements bàsics sobre probabilitat (numeracy) i capacitat de

reflexió (CRT)

- Qüestionari relació amb els números (escala subjectiva) pendent

Preguntem per...

* Abans de presentar les dades:

o Probabilitat de refredar-se

o Probabilitat de refredar-se si condició (possible causa)  (finestra

oberta/prendre vitamines)

* Després de presentar les dades:

o Probabilitat posterior o Bayesiana (%)

o Utilitat condició per a prevenir el refredat

o Recomanaries obrir finestra/prendre vitamines

Objectius

1. Analitzar l'efecte del format numèric (freqüències o icones) en la comprensió

de les dades (utilitat) i en el raonament bayesià (judici de probabilitat).
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

2. Analitzar l'efecte de la credibilitat de les dades (dades creïbles i increïbles) en

el raonament Bayesià.

3. Estudiar com influeix el nivell de numeracy i de reflexió

L'habilitat de numeracy es refereix al coneixement matemàtic "funcional", el qual sol

correlacionar amb mesures de capacitat cognitiva. Prediu la capacitat per avaluar riscos
i la presa de decisions (ex. he de seguir aquest tractament? ...).

S'espera que les persones amb un alt nivell de numeracy mostrin estimacions de
probabilitat més ajustades a les dades presentades.

Escala de Numeracy (Schwartz et al,1995)

Cognitie Reflection Test

- Un lápiz y un bolígrafo cuestan 1,30 euros. Si el bolígrafo cuesta 1 euro más que
el lápiz, ¿cuánto cuesta el lápiz?

- Si 50 panaderos necesitan 50 minutos para hacer 50 pasteles, ¿cuántos minutos

necesitarán 100 panaderos para hacer 100 pasteles?
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

- El musgo de una pared crece de manera que cada día dobla su área. Si se
necesitan 28 días para cubrir toda la pared, ¿cuántos días tarda en cubrir la
mitad?

Dormir amb la Finestra Oberta

Según datos de un estudio reciente, 50 de cada 100 personas se resfría en invierno.

Entre las personas que se resfrían, 30 duermen con la ventana abierta. Entre las 50 que
no se resfrían, 10 duermen con la ventana abierta.

Probabilidad posterior: según los datos anteriores, ¿qué probabilidad tiene una persona
de resfriarse si duerme con la ventana abierta? (%)

CREÏBLE

INCREÏBLE

Resumint, per mitjà d’un disseny entre-participants, en aquesta pràctica comparem:

PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

* Dues formes de presentar la informació (freqüències, icones) • Dos nivells de

credibilitat (creïble, increïble)

* Dos nivells de numeracy (alt, baix)

Hipòtesis

Abans de veure les dades  En comparació amb la probabilitat de refredat a l’hivern

(probabilitat prèvia), esperem observar intuïcions consistents amb un increment
d’aquesta probabilitat si algú dorm amb la finestra oberta i amb una disminució de la
probabilitat de refredat si algú pren suplements de vitamines.

Probabilitats subjectives
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

Després de veure les dades  L’estimació de probabilitat serà̀ més correcte quan les
dades es presentin en icones, comparat amb les freqüències dins del text (freqüències
naturals). L’estimació de probabilitat serà més ajustada quan les dades siguin creïbles,
comparat amb les dades increïbles

Hipòtesis

Quina condició es veurà més útil? Com influirà el format de presentació i la credibilitat
de les dades?

- Posterior 25 més útil que Posterior 75

- Judicis d’utilitat basats en icones més influïts per les dades que els basats en
freqüències
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

- En general, condició “pren vitamines” més útil que “dormir amb finestra oberta”

Hipòtesis
Quan es recomanarà més la condició?
- Condició “prendre vitamines” > “dormir amb finestra oberta”
- Dades presentades en icones: recomanació més influïda per les dades que en el
format freqüències

Hipòtesis
Diferencies individuals
- El nivell de numeracy influirà en els dos formats, però més en el format verbal
(freq. Naturals)
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

- L’estratègia de càlcul produirà més respostes correctes que l’estratègia intuïtiva

o de càlcul aproximat

Efecte format i hab. Numèriques (num + CRT) en la resposta Bayesiana (%encerts)

El nivell alt de nuemracy facilita respondre
correctament en els dos formats.
Les icones faciliten la resposta correcta en els
dos nivells de nuemracy
(interacció no significat)

L’estratègia basada en càlcul produeix més

respostes correctes que l’estimació aproximada.,
especialment en el format verbal (freqüències
naturals)

Efecte de les creences en el raonament Bayesià: (Altres exemples)

Creïble

* The probability that a person is a millionaire is 1%

* If a person is a millionaire, the probability that they own a boat is 75%
* If a person is not a millionaire, the probability that they own a boat is 10%
* If a person owns a boat, what is the probability that they are a millionaire?

Increïble

* The probability that someone speaks Japanese is 1%

* If someone speaks Japanese, the probability they live in
Japan is 75%
* If someone does not speak Japanese, the probability that
they live in Japan is 10%
* If someone lives in Japan, what is the probability they
speak Japanese?
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

Resumint…

• La informació estadística presentada mitjançant icones es compren millor que

presentada per mitjà de nombres naturals (freqüències)
• Les habilitats numèriques influeixen especialment en el càlcul de la probabilitat
Bayesiana
• En els dos formats les creences prèvies influeixen en l’estimació de la
probabilitat Bayesiana, en la comprensió de les dades (utilitat) i en la posterior
recomanació
• El format verbal presenta una dificultat afegida pel raonament Bayesià: asimetria
entre les relacions presentades i la pregunta (rel. Predictives/preg. Diagnostica o
bé rel. Diagnòstiques /preg. Predictiva)
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

ACTIVITAT 4: INFERÈNCIES CAUSALS

Inferència causal
En una tasca d’inferència causal demanem als participants que avaluïn una possible
relació causa – efecte:
- Causa potencial: una medicina
- Efecte d’interès: una curació d’una malaltia.

Es presenten seqüencialment (assaig a assaig, en aquest cas pacient a

pacient) diferents combinacions causa – efecte.

Distingim dos tipus de tasques segons si el participant pot o no manipular la causa:

* Tasca passiva: El participant simplement veu diferents assaig amb diferents
combinacions causa – efecte
* Tasca activa: El participant decideix si s’administra o no la possible causa.

Després de una seqüència de diferents assajos, els

participants cal que avaluïn l’efectivitat de la
medicina.

Taula de contingència 
mostra informació sobre la
freqüència de cada combinació
causa – efecte
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

Il·lusions causals
l’estimació de causalitat no sempre segueix les regles matemàtiques i, alguns casos, ens
porta a cometre errors.
Aquests erros o il·lusions causals apareixen especialment en determinades
circumstancies.

Hi ha dues condicions que faciliten l’aparició d’il·lusions causals:

- Alta taxa d’aparició del efecte  Remissió espontània
- Alta taxa d’aparició de la causa  Molts pacients prenen la
medicina

Li donem molta importància a les coincidències, i menys preem la

informació de la resta de caselles

Inferència causal
Les il·lusions causals apareixen en les tasques passives, però també ne les actives, en les
que nosaltres mateixos administrem la possible causa que ja tendim a explorar nomes
part de la informació.

En una tasca d’inferència causal activa, els participants tenen la opció de decidir si
administren la medicina o no a cada un dels pacients. Quina seria l’estratègia optima?
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

Biaix de confirmació
Tendim a aplicar la causa amb major freqüència buscant l’aparició de coincidències.
- Si els hi demanem que descobreixin si la medicina es
afectiva, administrant la medicina molt sovint (per tal
d’observar que passa)
- No semblen donar-li tanta importància a que passa amb
aquells pacients que no prenen la medicina.

La configuració final de la taula dependrà del número de vegades a cada una de les
persones a qui se li administra la medicina.

Estudis previs han mostrat que aquells participants que tendeixen a mostrar una
estratègia de cerca d’informació més
sesgada també desenvolupen il·lusions
causals més fortes.
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

Funciones de les il·lusions causals

Les il·lusions causals permeten donar explicacions rapides (sistema 1) a fenòmens
quotidians i facilita la presa de decisions, manteniment de la conducta i sensació de
control que augmenta la motivació (sesgo optimista).

Perills de les il·lusions causals

Les supersticions i les creences pseudecientifiques poden estar basades en il·lusions
causals.
Les nostra tendència a sobreestimar les coincidències ens pot portar a realitzar
conductes inútils o fins i tot nocives, o a deixar de realitzar altres més adequades.

TASCA REALITZADA A CLASSE

Es presenten un a un (amb o sense medicament) i els participants prediuen el resultat
(remissió o no de símptomes).

Resultats
La percepció d’efectivitat baixa de la primera a la segona
pregunta.

Els judicis d’efectivitat (la il·lusió causal) la baixant quan

preguntem varies vegades. Al preguntar, ens hi fixem
millor?
PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PRÀCTIQUES

Amb cada pregunta va augmentant la probabilitat

percebuda de curació sense medicina. Cada vegada ens
fixem més en el “grup control” i això ajuda a reduir la
il·lusió.

Les persones amb majores nivells d’il·lusions

causals també tenen majors puntuacions en el
qüestionari de creences pseudocientifiques.