GLOSSARI

Unitat Formativa 3- Ortodòncia

HAJAR BENALLAH
 NOM
ANGLE MENTOCERVICAL
ANGLE MENTOLABIAL
ANGLE NASOLABIAL
APARELL AMOVIBLE ORTODÒNTIC
APARELL EXTRORAL
APARELL FIXE ORTODÒNTIC
APARELL FUNCIONAL ORTODÒNTIC
2
DEFINICIÓ
Línia vertical tangent al front que
passa per la glabel·la (G) i el pogonió
(PG) i la segona línia que es talla
tangent a la barbeta del mentó (M).
Valor normal és de 80-90ºC.
Es defineix com el plec del teixit tou
entre el llavi inferior i el mentó i pot
variar molt en forma i profunditat.
Angle normal és 110 a 130ºC.
És l'angle creat entre la línia que
passa per la columela i la línia que
passa per la unió cutáneo-mucosa del
llavi superior, fins a l'espina nasal
anterior, ha de mesurar
aproximadament 90-95 ºC graus en
els homes i 95 a 100 graus en les
dones.
Són aparells ortodòntics que el
pacient es pot treure fàcilment de la
boca.
Aparells amovibles en que alguna de
les seves parts està situada fora de la
cavitat oral.
Són aparells dispositius que el
pacient no podrà extreure de la boca.
Només es podran extreure per
l’ortodoncista.
Aparells ortodòntics que tenen
funció ortodòntics i ortopèdica, per
tant la seva acció principal està
 encaminada als músculs i ossos i així
secundàriament també mobilitzen
les peces dentals.
APARELL INTRAORAL Són aparells que no utilitzen força
extrínseca sinó que utilitzen les
forces generades per les estructures
anatòmiques del propi pacient.
Actuen de forma indirecta sobre les
estructures anatòmiques del pacient
activant, normalitzant, frenant i
augmentant o retenint l’activitat
biològica d’aquestes estructures.

BANDA DE MOLAR Són anelles metàl·liques que es

col·loquen als molars posteriors i la
seva funció és ancorar l’arc que és
l’element actiu. Hi ha diferents mides
per adaptar-se bé al molar.
BRÀQUET * Peces de forma rectangular que
s’adhereixen a la peça dental. Cada
bràquet està predeterminat per una
peça dental concret.

3
 CADENETA* És una altra complement per
l’ortodòncia fixe i son unes lligadures
elàstiques unides entre si formant
una cadena. Aquestes generen forces
per tancar espais o distalitzar peces.
Poden ser tancades, obertes curtes o
obertes llargues.

CORBA DE SPEE Corba oclusal que s’observa en una

vista sagital de l’arcada inferior, que
neix les superfícies oclusals de les
peces dentals començant per la
revora incisal dels incisius inferiors i
seguint amb les puntes de les
cúspides bucals dels premolars i
molars. Es genera per la presencia
d’angulació de la corona o tip.
Desprès d’un tractament ortodòntic
sol quedar plana.
CORBA DE WILSON Corba que s’observa en el pla frontal.
Forma còncava cap a cranial. Es
genera per la presencia d’inclinació
coronal o torque.
ELEMENT ACTIU Són elements de la pròtesis que
generen les forces pe realitzar el
moviments dentaris i/o ossis i que es
transmeten gràcies als elements
passius.

4
 ELEMENT PASSIU Són elements de les pròtesis
amovibles que transmeten les forces
generades pels elements actius a la
estructura que es vol moure.
FÈRULA DENTAL Són aparells amovibles de materials
plàstics que tenen diverses funcions.
HÀBITS PARAFUNCIONALS Hàbits o conductes adquirides que no
es relacionen amb causes orgàniques
i que responen a raons psicològiques
o socials per exemple la respiració
oral, el bruxisme, la succió digital,
etc.

INTERPOSICIÓ LABIAL A l'inici de la deglució, la mandíbula

es desplaça cap enrere per
aconseguir l'oclusió i el llavi inferior
es posiciona darrere dels incisius
superiors. Pot ocasionar, ressalt,
mossegada oberta anterior i
posterior.

LLIGADURES Són els elements que ens permeten

unir l’arc a les aletes dels bràquets
per mantenir-lo a la seva posició.
MALOCLUSIÓ Qualsevol oclusió que no compleixi
amb els requisits d’una normoclusió
es considerarà una malaoclusió i per
tant estarà indicat el tractament
ortodòntic.

5
MOSSEGADA CREUADA ANTERIOR* És una maloclusió intermaxil·lar en el
pla sagital en què una o més dents
anterosuperiors oclouen lingualment
respecte a les dents anteroinferiors
en oclusió cèntrica, és a dir, les dents
inferiors estan davant de les dents
superiors.

MOSSEGADA CREUADA POSTERIOR* Quan les dents posterior dels dos

costats del maxil·lar superior oclouen
per dins les dents de la mandíbula.

MOSSEGADA EN TISORA Les cúspides linguals d’una o varis

molars superiors oclouen per fora de
les cúspides vestibulars inferior. Si es
bilateral.

6
MOSSEGADA OBERTA * Tipo de maloclusió on hi ha espai
entre bores incisals.

NETEJA MECÀNICA Eliminem de forma mecànica restes

d’aliments, carrall i placa amb
instruments com: raspalls, gasses,
seda dental, puntes d’ultrasò̀ i també́
amb la combinació́ d’aigua.
Per a la higiene mecànica s’han
d’utilitzar raspalls grans
amb filaments tous, amb aigua freda
i sabó́ amb pH 7.
✓La higiene s’ha de realitzar cada
vegada que es raspalli les dents
després de cada àpat.
✓Per precaució́ si ens cau l’aparell es
pot posar una mica d’aigua a la pica o
una tovallola

NETEJA QUÍMICA Productes especialment dissenyats

per aquests aparells, pastilles
efervescents

7
 ✓La finalitat és eliminar la resta de
menjar, tàrtar i placa a través d’una
sèrie de reaccions químiques.
✓ Encara que s’utilitzin aquets
productes és imprescindible el
raspallat.
✓Realitzarem la higiene química un
cop setmana o cada quinze dies.
Depenent de la eficàcia del raspallat
mecànic.

NORMOOCLUSIÓ La primera definició́ d’oclusió normal

la va donar Edward Angle el 1890 que
va basar la definició́ de la oclusió
normal amb la relació que tenia el
primer molar superior amb el seu
antagonista. Es va donar a conèixer
com la clau de la oclusió que tenia
com a peça clau el primer molar
superior que havia de complir 3
condicions:

• La cúspide mesiovestibular
del 1r molar superior ha
d’estar alineada amb el solc
bucal del primer molar
inferior
• La cúspide mesiovestibular el
primer molar inferior ha
d’ocloure en l’espai
interproximal entre el segon

8
 premolar superior i el primer
molar superior
• La cúspide mesiolingual del
primer molar superior ha
d’ocloure en la fossa central
del primer molar inferior

ORTODÒNCIA És la branca de l’odontologia que

estudia, preveu, diagnostica, tracta i
corregeix les malformacions,
defectes i alteracions en la dentadura
i la mossegada.

L’ortodòncia intervé́ en els casos en

què es presenten anomalies en la
forma, la posició́ o la relació́ i funció́
de la dentadura i els maxil·lars.

Per poder realitzar la seva finalitat es

necessitaran aparell mecànics que
exerceixen forces físiques sobre la
dentició́ i els ossos maxil·lars per
poder corregir la seva desviació́.
ORTODÒNCIA INVISIBLE * Es tracta d’uns sistema de fèrules
progressives que corregeixen la
posició́ dental. Està pensat
principalment per malposicions lleus,
tot i que la tècnica evoluciona
ràpidament i cada cop es poden
solucionar casos més complexos.

9
 Els alineadors invisibles també́ se’ls
diu estètics ja que no es veuen ni
noten al parlar.
OVERBITE És la distància que existeix en el pla
frontal entre les bores inicials dels
incisius superiors i inferiors. En la
oclusió normal és de 2-3 mm.
L’incisiu superior cobreix un terç del
corona del inferior.

OVERJET És la distància que existeix en el pla

sagital entre la cara vestibular dels
incisius superiors i la cara vestibulars

dels incisius inferiors. En un oclusió

normal serà de 2-3 mm.
PERFIL CÒNCAU* Còncau: el maxil·lar es situa per
darrera la mandíbula. El vèrtex de
l’angle es situa a posterior.

10
 PERFIL CONVEXA* Convexa: el maxil·lar es situa per
davant de la mandíbula. El vèrtex de
l’angle està anterior.

PERFIL RECTE O PLA* Els tres punts del mentó, nàsion i

subnasal es situen alineats i no hi ha
angulació.

PLACA BASE ACRÍLICA És una placa acrílica que es recolza

sobre la mucosa queratinitzada
agafant la menor extensió possible.
Dona estabilitat, ancoratge, retenció
i suport a l’aparell. En aquesta placa

11
 és on s’insereixen la resta de
components de l’aparell ortodòntic.
REABSORCIÓ RADICULAR La reabsorció radicular és la seqüela
més comuna del tractament
dortotòncia. Es tracta d'un procés
inflamatori que dóna lloc a una
necrosi isquèmica localitzada al
lligament periodontal, quan
apliquem una força ortodòncica.

RECIDIVA Regressió de les dents a la seva

posición inicial al retirar el dispositiu.
Per evitar-ho s’ha de col·locar els
retenidors.
RESSORT* Elements dissenyats amb filferro que
tenen com a finalitat moure una peça
o un grup cap a una direcció
concreta. Tenen dissenys variats amb
diferents tipus de materials i formes
per augmentar o disminuir la força
que exerceixen.

Segons el disseny poden: obrir i

tancar espais, extrudir, vestibulitzar,
lingualitzar, distalitzar, mesialitzar o
desrotar. Actuaran sobre peces
anteriors i premolars, però no seran
suficients per moure molars

12
 RETENIDOR* Elements de l’aparell que
s’encarreguen d’estabilitzar,
sustentar, retindré i ancorar l’aparell
a la boca quan està fent la seva
funció. El més utilitzats són els
retenidor de Adams, els retenidors
de bola.

TÈCNICA DE RASPALLADA AMB BRÀQUETS - Raspallar les dents (raspalls

d’ortodòncia) com a mínim tres
vegades al dia i molt important
abans d’anar a dormir. Si és un
nen millor tenir control de un
adult.
- El temps del raspallat és molt
important. Ha de durar uns 4
minuts. Més llarg que un
raspallat convencional
- Retirar els elàstics als aparells
que el tinguin.
- Netejar les dents d’una a una de
forma suau.
- Utilizar reveladors de placa si no
s’identifica bé la placa.
- Les cares vestibulars es renten
amb moviments circulars i sinó
amb moviment d’escombrat de
geniva a dent. Els bràquets
també es netegen amb una

13
 inclinació del raspall de 45o,
tant per superfície superior com
inferior amb moviments
transversals. Passar per la cara
oclusal, lingual i palatina com un
raspallat normal.

TIP En la oclusió normal el terç gingival

de les peces dentals es troba més
distal que el terç incisal de les peces
dentals. Trobem una angulació cap a
distal del eix major. El tip o angulació
de coronal serien els graus presents
entre l’eix major de la peça i la línia
perpendicular al pla oclusal: Donaria
un angle positiu quan l’eix major està
a distal i negatiu quan es troba més a
mesial.

TOPALL OCLUSAL Dispositius de filferro que s’adapten

a la cara oclusal de les peces dentals.
Dona suport i evita que s’impacti
l’aparell a la mucosa.
TORQUE Torque o inclinació coronal són el
graus que hi ha entre la tangent a la
zona més vestibular del contorn

coronal i la línia perpendicular al pla

oclusal.

14