QUÈ ENS FA HUMANS?

Tendim a pensar que la resta d’animals comparats amb els humans són totalment diferents, que els
nostres cervells funcionen de forma radicalment distinta. Ho evidència el fet que els humans hàgim
aconseguit grans avenços (en àmbits com la medicina, la societat, la tecnologia…) i , en canvi, els
animals no hagin aportat nou coneixement. Però, que és el que diferència als éssers humans dels
animals? Hi ha realment tanta desigualtat?

La idea base sobre la qual desenvoluparé aquest treball és la raó. Els animals és mouen per la
intuïció, són éssers totalment empírics que no tenen gran capacitat de raonament. L’instint és la seva
guia de la vida i el seu objectiu és la supervivència. Els éssers humans, en canvi, tenim alguna cosa
més que l’instint, aquella cosa que ens permet controlar els nostres impulsos animals: la raó. Quan
aprenem a controlar la nostra part animal i exercim un gran domini sobre el nostre cos, la raó
s’expandeix i és llavors, quan pot arribar a nivells extraordinaris de creació (crear robots, medicines,
edificis, sistemes polítics i econòmics…). Per tant, si ho mirem des d’aquesta perspectiva, perquè els
animals arribessin a ser iguals que els humans haurien de controlar primer els seus impulsos, i segon,
dominar la capacitat de raonar.
La gran pregunta és la següent: els animals podran arribar mai a tenir aquesta capacitat de raonar i
així equiparar-se amb els humans? En realitat, no podem arribar a saber-ho, ja que l’evolució de les
espècies encara té grans interrogants. Tot i això, la ciència apunta que no és possible aquest fet.
Podem concloure , doncs, que no és una simple diferència de grau el que ens distingeix dels animals,
sinó un salt qualitatiu.

Podem endinsar-nos en alguns dilemes que ens poden fer dubtar sobre si és reament la raó la que
ens distingeix als humans dels altres éssers. Per exemple, si un humà esta en coma, malalt o acaba de
néixer, no exerceix l’activitat de raonar. Podem considerar-lo igualament un ésser humà? Mantinc la
meva posició inicial per afirmar que sí. Tot i que en la seva condició no utilitzen la raó, són éssers que
potencialment l’utilitzaran. No se’ls ha de considerar com el que són sinó com el que poden arribar a
ser. En contraposició, els animals no podran arribar mai a exercir la raó, per tant, no se’ls pot
considerar humans.

En últim lloc, m’agradaria puntualitzar un darrer aspecte que ens diferència dels animals: la
consciència de la mateixa existència o tal com va dir Descartes, Cogito ergo sum (penso, aleshores
existeixo). Els éssers humans som conscients que existim, ja que pensem, raonem, dubtem i
qüestionem. Ara bé, els animals no són coneixedors de la seva existència perquè no dubten i , per
tant, no pensen. Així podem confirmar que no fan ús de la raó i que possiblement mai podran arribar
a fer-ho.

En conclusió, la qualitat que ens fa humans és l’ús de la raó o l’ús potencial d’aquesta. És això mateix
el que ens diferència dels altres éssers vius. Com a resultat, podem afirmar que tot i que els éssers
humans evolucionem (suposadament) dels animals som una espècie totalment diferent gràcies a la
nostra capacitat intel·lectual.