IV Jornada sobre Relacions de Gènere:

Homes i dones en temps de guerra

El passat 31 de març de 2009 es va dur a terme la IV edició de la Jornada sobre

relacions de gènere, coordinada per Marie Costa i Agnès Garcia. La Jornada va
ser presentada per l’actual director de l’IUHJVV, Joaquim Albareda, i ha comptat
amb el suport del Departament d’Humanitats.

En aquesta quarta edició, el tema central va ser l’anàlisi de com afecten les guerres
als homes i les dones, tenint en compte que, sovint, s’ha associat el fenomen bèl·lic
a la masculinitat obviant les repercussions que té per al col·lectiu femení. Per veure
millor aquestes repercussions es va proposar reflexionar no només a l’entorn del que
succeïa al camp de batalla, sinó també del que passava fora d’ell i del que passava
després de la guerra. Tal i com s’ha fet en les edicions anteriors de la Jornada, es va
dur a terme una reflexió transversal (des de l’Antiguitat fins als nostres dies) a
l’entorn dels conceptes de guerra i pau i de com homes i dones els han construït,
viscut, i construeixen i viuen al llarg de la història.

La primera sessió va anar a càrrec d’Agnès Garcia-Ventura (Universitat Pompeu

Fabra) la qual va tractar sobre les Dones i treball en temps de guerra: una reflexió a
partir de l’antiga Mesopotàmia. Amb una proposta de treball a partir dels textos
cuneïformes del Període Neo-Sumeri (2100-2000 ane), la ponent presentà com els
períodes bèl·lics afecten a les dones facilitant, en molts casos, pressumptes espais de
llibertat i de marge d’acció que finalitzen quan acaba el conflicte, els homes
retornen a les seves llars i es torna a assolir la distribució de tasques per sexes
dominant abans del conflicte. Per la seva banda, Teresa Vinyoles i Vidal
(Universitat de Barcelona), continuà la jornada amb Mediacions femenines en les
guerres medievals. La ponent, que també fou convidada a participar a les primeres
Jornades de gènere de 2006, va partir de l’oblit en què sovint han caigut les dones en
temps de guerra. Se centrà en el paper que varen tenir aquestes dones en el context
de les guerres que es van viure a Catalunya a les darreries dels temps medievals.
Especialment es concentrà en les estratègies no armades que aquestes empraren per
defensar els seus drets davant els armats, i la seva activitat com a mediadores davant
dels conflictes i les hostilitats.

Després d’un breu descans, Rosa Maria Alabrús (Universitat Abat Oliba CEU),
parlà sobre Dones austriacistes i imaginari religiós en els setges de 1706 i 1713-14
a Barcelona. Seguint en l’àmbit català, com a la ponència de Vinyoles, en aquest
cas la ponent es va centrar en el segle XVIII per analitzar l’estreta relació que sovint
tenen les religions i els conflictes bèl·lics fent especial esment del paper de les dones
en aquesta construcció teòrica dels bastidors del conflicte. Finalment, Susanna
Tavera García (Universitat de Barcelona) va cloure la jornada amb Individualisme
i corporativisme: els orígens de la contrarevolució franquista. El seu objectiu era
reflexionar sobre el conflicte i la revolució que va més enllà del que moltes vegades
tenim en ment quan parlem de conflictes bèl·lics, Tavera analitzà els moviments
col·lectius i les implicacions individuals de la resistència franquista, cloent així la
Jornada amb un apunt d’història recent del nostre país.