Yurena García y Claudia Casero

CAS PRÀCTIC - Cadira rodes

Abans de començar l'entrenament per saber utilitzar la cadira de rodes, cal tenir en compte
la realitat que viu Lluís, així com la capacitat d'elecció i els drets.

Per a poder començar aquest cas, hem anat a la seua casa per a establir la primera presa de
contacte, és a dir, conèixer a la persona, a la seua família, al seu entorn, les seues habilitats,
hàbits etc.

Primer ens hem presentat com a professionals i li hem explicat qui èrem i que feiem a la seua
casa.
Seguidament, la persona s'ha presentat, ens ha dit qui és, què li va passar, les dificultats que
té i les ajudes que té per part de la seua família i amics. Per tant, ens trobem amb un jove de
25 anys, Luis, el qual viu en un pis amb ascensor, en el centre de València, i viu amb la seua
parella.

Luis ens conta que s'ha quedat paraplègic arran d'un accident, això significa que és una
malaltia en la qual la part inferior del cos queda paralitzada i manca de funcionalitat, això
vol dir que té paralitzades les cames, és a dir, requereix habilitats sensomotores (afecta als
músculs).

Lluis segueix una rutina tots el dies que consisteix en que cada matí, la seua parella abans
d'anar-se a treballar, ajuda a Luis a alçar-se del llit per a posar-se en la cadira de rodes, i
abans de desdejunar, és la seua parella qui l'ajuda a vestir-se per complet, ja que el jove té
diverses dificultats per a poder dur a terme aquesta activitat d'una forma completament
autònoma. Abans d'eixir de casa, es prepara el menjar en un tupper per a poder menjar més
tard en l'oficina, i agafa l'autobús que passa tots els dies a les 7.30 per a poder arribar al
treball, ja que Luis treballa en el departament de recursos humans.
A l'hora del menjar, Luis ha de calfar el tupper en el microones que hi ha en l'oficina i menja
juntament amb els seus companys. Una vegada acaba la seua jornada laboral, agafa un altre
autobús que li porta al conservatori, on té classes de piano Dilluns, Dimecres i Dijous dues
hores cada dia, des de fa 4 anys. La música el va ajudar a refugiar-se arran de tindre
l'accident, i des de llavors gaudeix d'ella totes les setmanes.
Una vegada acabades les seues classes, agafa un altre autobús que el dirigeix cap a casa, on
li està esperant la seua dona per a sopar, però abans d'això l'ajuda a dutxar-se. Ella és la que
cuina per tindre menys dificultats per a fer-ho, però ell mentre és qui para taula i la recull,
així com també lleva i posa el rentavaixella, d'alguna manera es van repartir les tasques
domèstiques perquè puga ser més fàcil i equitatiu per als dos, ja que Luis tampoc vol
sentir-se dependent de la seua dona perquè vol ajudar-la en tot el que puga, igual que ella
ho fa cada dia amb ell.
Finalment, després de sopar, Luis i la seua dona veuen cada nit una sèrie en el llit i mentre es
dormen.

Una vegada ens ha contat la seua rutina, nosaltres com a professionals li preguntem si
estaria interessat en utilitzar productes de suport que li faciliten la seua vida diària, per a
dependre menys de la seua dona, perquè en tot moment hem de tindre en compte la seua
opinió de les decisions que anem a prendre. Luis ens diu que encara que pensa que és prou
autònom, vol i desitja aumentar-la, per tant abans de començar a pensar i oferir-li diversos
productes de suport com a opció, establim els objectius que s’han d’alcanzar. La principal
meta per aconseguir és que Lluis obtinga més autonomía amb alguns productes de suport
en les activitats que realitza, concretament és té l’objectiu de que Luis aprenga a utilitzar la
cadira de rodes diàriament.
Abans de començar a oferir diversos productes de suport, consultem a CEAPAT, el centre de
referència estatal de l’autonomia personal, de quina manera o quins suports poden ajudar
d’una millor manera a Luis, ja que l’opinió d’aquest organisme és molt important i de gran
pes per a poder augmentar l'autonomia del jove.

Amb les recomanacions d’aquesta entitat i com a professionals, establim varies opcions de
productes de suport per a poder oferir-li a Luis; una d’elles és el pantaló adaptat amb doble
apertura lateral, el qual li pot facilitar l’activitat de vestir-se, ja que la realitza tots el dies i
depen de la seua parella per a poder fer-ho. També li oferim la possibilitat d’utilitzar la
sabata amb doble apertura delantera i tancament de velcro per a ajustar lo ample, aquest
suport li facilita introduir els peus i posar-se les sabates, perquè amb aquest té més espai per
a introduir els peus. I per últim, la cadira de rodes, un suport prou eficient i productiu que
podria millor la seua qualitat de vida. A Luis li agradaria aprendre a utilitzar tots els suports
esmentats, però considera que la cadira de rodes és la millor opció, per tant és l’elegida per
ell.
La cadira de rodes, en aquest cas, serà manual, la qual és impulsada pel mateix ocupant que
fa girar les rodes posteriors espentant els cèrcols acoblats en l'exterior d'aquestes, i a més
per a estalviar espai i poder ser transportades en maleters i altres habitacles similars, serà
plegable.

Abans de començar l’entrenament, cal analitzar el nivell d'autonomia de la persona, les

seues capacitats i/o dificultats cognitives i físiques. Per tant, ens trobem que la persona té un
nivell d'autonomia mitjà, ja que no presenta cap altra dificultat física a la part superior del
cos. A més, té una capacitat d'aprenentatge molt bona, és a dir, no té problemes de
memòria, el què facilitarà l'entrenament, i tampoc presenta altre tipus de dificultats
cognitives o físiques que puguen aumentar la possibilitat de caigudes. Així i tot, caldria fer un
xicotet entrenament per a treballar la musculatura abans de poder utilitzar la cadira de
rodes, ja que aquest suport requereix tindre certa força en els braços.
D'altra banda, Lluís, té molta predisposició davant aquest entrenament, està motivat davant
la possibilitat d'aprendre, perquè a més tant la seua família com la seua parella li han donat
suport i el segueixen recolzant en el dia a dia d'aquesta nova vida després de l'accident.
Aquesta s’implica prou amb l’entrenament de Luis, tant la seua parella com els seus pares, ja
que constantment ens pregunten de quina manera poden ajudar a que Luis mantinga eixa
motivació, especialment ajudant mitjançant reforços verbals.

Nosaltres com a professionals, així i tot, tenim la responsabilitat d'augmentar aquesta

motivació i conscienciació sobre la importància de tenir autonomia. Per això, li expliquem
que l'autonomia i la independència és essencial per al seu creixement i desenvolupament
personal.

Per poder començar l'entrenament, hem d'escollir un espai llis i planer on Lluís puga
sentir-se prou estable amb la cadira de rodes, per aquesta raó, decidim que faça la primera
presa de contacte amb ella a la seua habitació abans de desdejunar, ja que primer s’ha de
començar a practicar en un espai on ell estiga còmode i el més tranquil posible. Al estar en la
seua habitació, cal que llevem la seua taula de nit i una cadira que té en front del seu llit, per
a que així puga iniciar l’entrenament sense obstacles. Més tard, una vegada estan
interioritzades les primeres tècniques, es passarà a practicar a un espai exterior, com és el
gimnàs de la seua urbanització, on també ens assegurem que no hi ha obstacles que puguen
entorpir el seu entrenament.

A més, hem de tindre en compte que farem un ensenyament gradual, és a dir, anirem del
més fàcil al més difícil, aprofitant els coneixements que ja té interioritzats, per això primer li
ensenyarem a saber obrir i tancar la cadira i seguidament a saber propulsar-se, girar, frenar,
pujar i baixar escales. A continuació detallem cada una de les tècniques esmentades:

1º Li ensenyarem a obrir la cadira de rodes, per això cal situar les mans recolzades en els dos costats
del seient amb els dits orientats cap al centre d’aquest amb la finalitat de no enxampar-nos-els i
després pressionar. A més, cal colocar els reposapeus.

2º Per a plegar la cadira de rodes cal retirar els reposapeus, agafem el seient per la meitat o pels
seus extrems laterals i estirem cap amunt

3º Li ensenyarem com es realitza la propulsió amb els cèrcols propulsors, agafant aquest cèrcol i
procurant que el dit polse sobre la cara superior del cèrcol i no l’envolte. Imaginem que el cèrcol és
un rellotge i en la part superior tindrem les 12h, els passos seran: agafar amb les mans els cèrcols en
la posició de les 10h i propulsar fins arribar a les 2h. I de les 2h a les 10h en cas d’anar cap enrrere.

4º Per a realitzar un gir cap a la dreta, cal subjectar el cèrcol propulsor dret amb la mà en la posició
de les 12h. Agafem el cèrcol esquerre en la possició de les 10h i propulsem amb ell cap endavant
mentre mantenim el cèrcol dret subjecte perquè no es desplace. Per a realitzar un gir a l’esquerra
invertirem els moviments dels braços. Si la cadira està en moviment, es pressiona amb la mà la part
superior davantera, com si es volguera frenar aquest cèrcol. La cadira girarà a la dreta.

5º A l’hora de frenar es subjecten els cèrcols propulsors i es disminueix a poc a poc la seua velocitat.
Quan la cadira està situada en un pendent amb sentit de baixada, se situen les mans sobre la part
superior davantera dels cèrcols sobre les 2h, i es pressionen en lapses curts, de manera que
pressionem i soltem els cèrcols simultàniament fins que la cadira es detinga.

6º Per a pujar pendents cal inclinar el cos cap avant i impulsar-se amb els cèrcols de les rodes
posteriors. Una de les tècniques és alternar les braçades entre el costat dret i l’esquerre per a
aconseguir major impuls i frequencia.

7º I per últim per a baixar pendents hi ha que inclinar la part superior del cos cap enrrere, control de
velocitat i direcció quan mantenim els cèrcols de les rodes posteriors ben subjectes, i tenim en
compte que no es frena de manera brusca sinó que s’agafa i se solta el cèrcol propulsor durant breus
espais de temps.

La tècnica més adequada perquè aquesta persona aprenga a utilitzar la cadira de rodes, és el
modelatge, la qual consisteix a exposar l'usuari durant una o més persones que fan la
conducta que volem que aprenga, és a dir, nosaltres farem les tècniques que comentades
recentment, afegint instruccions en veu alta enumerant els passos que s’estan seguint, per a
que Lluís puga interioritzar pas a pas el que després ha de fer ell. Destacant, a més, que
l’entrenament s’ha de fer amb moviments lents, al ser la primera vegada de la persona en
utilitzar aquest suport, és menys complexe per a ell fer-ho d’aquesta manera.

Doncs, primer servirem de model, és a dir, la persona observa de quina manera pugem i
baixem un esglaó amb la cadira, mentre enumerem els passos, li donem instruccions sobre
la manera com ho estem realitzant.
Una vegada hem servit de model, Lluís és qui executa aquesta activitat mitjançant el que ha
observat anteriorment i seguint també les nostres instruccions, les quals acompanyem amb
reforços positius quan aquest aconsegueix amb èxit la realització d’aquestes tècniques per
ell mateix. I seguim el mateix mètode amb les altres tècniques que ha d’aprendre.

Sempre farem aquestes tècniques respectant la intimitat i la dignitat de la persona,

preguntant com vol fer l'entrenament, com se sent més còmode, i tenint en compte les
aportacions de la persona durant la realització de l'entrenament, és a dir, si vol descansar,
finalitzar l'entrenament, continuar-lo… I també, s'hauran de tindre en compte els
suggeriments d'altres professionals per facilitar-li el màxim possible a la persona
l'aprenentatge i l'entrenament, per això se li preguntarà al físio quina és la manera més
adequada de fer les tècniques per a evitar que aquest es canse o tinga fatiga.