Aquell que no pugui distingir la idea del bé amb la raó, tot separant-

la de la resta, i no pugui travessar totes les dificultats com enmig

d’una batalla, ni aplicar-se a aquesta recerca –no segons l’aparença
sinó segons l’essència- i tampoc fer la marxa per tots aquests llocs
amb un raonament que no decaigui, no diràs que aquest home
posseeix el coneixement del bé en si ni de cap altra cosa bona; sinó
que, si adquireix una imatge d’aquest, serà per l’opinió, no per la
ciència; i que en la seva vida actual està somiant i dormint, i que
baixarà a l’Hades abans de poder despertar aquí, per acabar dormint
perfectament allí.

PLATÓ, República

1. Expliqueu breument –al voltant de 30-60 paraules- les

idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
(2 punts)

El coneixement del Bé s’assoleix quan aconseguim destriar les

aparences de la veritat, és a dir, el fals coneixement o opinió,
de la realitat autèntica o episteme. En definitiva, quan tenim
una visió global de les coses i no pas parcial, interessada o
fragmentària (45 paraules)

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les

següents paraules o expressions –al voltant de 7-15
paraules en cada cas. (1 punt).

a) “essència”
b) “ciència”

Essència: És allò que roman estable malgrat els canvis. Per

Plató, la realitat autèntica o saber autèntic.

Ciència: És el coneixement de les essències, que assoleix anant

més enllà de la informació dels sentits, a través de la raó.

3. Quines raons té Plató per assimilar l’estat de mera opinió

–la mancança de veritable coneixement- a una mena de
somni? (Haureu de referir-vos als aspectes generals del
pensament de Plató que siguin pertinents encara que no
apareguin explícitament en el text). (3 punts).

Despert i adormit són maneres de parlar per distingir la saviesa

(coneixement veritable) i la ignorància (opinió), com la llum i la
foscor del Mite de la caverna. O també esforç i comoditat.
 En tota l’obra de Plató ens trobem amb un fil conductor: els
plaers i satisfaccions immediates, en la majoria de les persones,
tenen més força que les gratificacions que obtenim a la llarga,
fruit de l’esforç i esperit de superació. No tothom té el caràcter i
la fortalesa per superar les temptacions del benefici ràpid. I
això és el que passa a la polis, perquè a la majoria dels
ciutadans els manca aquest coneixement de la globalitat: el
conjunt d’esforços particulars donaran com a resultat més pau i
felicitat. Però mentre que els dirigents es comportin adulant
aquells que no volen esforçar-se,(els adormits) ja que són la
majoria, no recollirem els fruits.

Per a Plató no hi hauran homes justos mentre que un Estat no

sigui just. I aquest Estat just haurà d’estar dirigit per aquells
que no tenen por a l’esforç, els filòsofs, que estan guiats per
l’esperit de recerca cap a la veritat. Influït per la condemna a
mort del seu mestre, Sòcrates, Plató serà partidari d’un sistema
de govern ben diferent a la democràcia. Perquè, segons ell, la
democràcia –govern de la majoria- propicia que els interessos
particulars passin per damunt de l’Estat, de la comunitat. El
relativisme dels sofistes ha propiciat també aquest estat de
coses; la no creença en els valors absoluts ha incidit en la
conducta de la classe dirigent. Vet aquí la crisi profunda que viu
Atenes.

Per contrarestar aquesta visió dels sofistes Plató ens parla de la

Teoria de les Idees o de les Formes, de clara inspiració
pitagòrica, per tal d’explicar que sí és possible assolir el
coneixement de la veritat, d’allò que convé a la polis, sempre i
quan hi hagi gent preparada per governar. I aquesta gent –
pocs- seran els filòsofs, que comptaran amb el suport dels
vigilants, per tal de dirigir l’Estat i, si cal, prendre mesures
impopulars a curt termini, però que a la llarga beneficiaran
tothom. Els filòsofs poden accedir al món de les idees gràcies a
un exhaustiu itinerari de preparació en l’abstracció, de les
matemàtiques (món de les Idees, de la globalitat, de la idea del
Bé), mentre que els artesans –el poble- propens a “adormir-se”
pels cants de l’opinió, haurà de respectar el rumb que imposen
els filòsofs.

4. Compareu la concepció platònica del coneixement amb

una altra o altres concepcions del coneixement que es
puguin trobar en la història de la filosofia. (2 punts)

Comparació amb el pensament grec anterior a Plató:

El problema del coneixement en la filosofia grega ja va

interessar als filòsofs antics des dels seus inicis. En interessar-
se pel funcionament de la physis (naturalesa), ja van adonar-se
que aquesta canvia constantment i que a través dels sentits
només copsem aspectes parcials, fragmentaris, efímers i
passatgers. Per tant, no aconseguim tenir una visió estable i
global sinó només efímera (fenomènica). A aquest tipus
d’informació la varen anomenar OPINIÓ. Opinió o doxa té més
aviat un significat pejoratiu: inestable, pobra, enganyadora,
falsa, etc...

Va ser sobretot a partir d’Heràclit i Parmènides que la filosofia

es va centrar en aquest aspecte, en la qualitat de les nostres
informacions, tot distingint entre la informació que rebem a
través del sentits (doxa-opinió), i la raó. Els sentits ens
subministren una informació canviant, contradictòria (els
contraris com ells deien) mentre que la raó busca l’estabilitat
mitjançant un procés d’abstracció, més enllà dels sentits
(metafísica). La raó depura tot allò que canvia i fixa aquells
aspectes que sempre perduren. Heràclit ho va anomenar
“harmonia de contraris” i Parmènides “ser”.

L’oposició entre sentits i raó va ser una constant en la literatura

filosòfica. Els sentits es van associar amb el cos, amb la
mortalitat i la raó amb la divinitat, amb l’autèntica realitat: la
immortalitat. Coincideixen doncs en l’ésser humà dues
facultats. Aquells que estan desperts es guiaran per la raó més
enllà de la informació laberíntica subministrada pels sentits i
aconseguiran el coneixement de la veritat. I aquells que estan
“adormits" només es quedaran amb les aparences o fals
coneixement.

En el pla ètic i polític, els sofistes van fer cas omís a aquesta
distinció i van afirmar que els humans no tenim capacitat
suficient per assolir un coneixement absolut de les coses, i cal
acontentar-se amb una visió parcial i relativa. I aquest criteri ho
van aplicar a l’àmbit de les normes socials, costums o lleis de
les polis. Aquestes no són iguals arreu perquè no responen a
lleis absolutes. Per tant, ningú no està en possessió de la
veritat, atès que aquesta no existeix o, almenys, els humans no
la podem obtenir. En el camp de la política aquesta doctrina es
va traduir en la cultura pròpia de la democràcia: els governs
s’han de regir per aquells que aconsegueixen sumar el suport
de l’opinió de la majoria.

Plató, al contrari dels sofistes, considera com Sòcrates, que

aquest escepticisme i relativisme dels sofistes ha impregnat els
dirigents polítics d’un comportament individualista i oportunista,
i això ha propiciat la corrupció entre els governants i ha
provocat la crisi i decadència d’Atenes. És per això que Plató es
 marca com a objectiu el demostrar que sí és possible assolir la
veritat de les coses i també l’existència de valors absoluts que
guiïn la conducta dels polítics i dels ciutadans. Això és possible
a través de la raó. Així s’explica la proposta que ell presenta per
tal de superar la crisi que viu Atenes, un filòsof-rei o una mena
de monarca il·lustrat (o també una aristocràcia de filòsofs-
governants), atès que està en possessió de la veritat o d’allò
que convé al poble. Ho justifica mitjançant la Teoria de les
Idees o de les Formes, de clara influència pitagòrica.

5. Quines objeccions creieu que es podrien posar a la tesi

platònica que el coneixement de les idees no pot obtenir-
se mitjançant els sentits? Expliqueu-les i raoneu la
resposta. (2 punts )

Exemple de resposta:

Si partim de la base que les idees o conceptes són imatges

mentals, podem demanar-nos per l’origen d’aquestes imatges
mentals. Té la ment la capacitat d’operar sense rebre cap
informació externa? La ment, ¿crea la informació o només la
digereix? Si fos així un infant podria tenir els mateixos
coneixements que una persona adulta, doncs el temps
d’existència o de vida no tindria importància.
Si utilitzem el símil de l’ordinador, podem comprovar que la
màquina té “una forma de fer o de treballar” (el software), però
per fer-ho se li han d’introduir dades (informació) per ser
tractades. Per tant, podem concloure que la raó (la ment) no és
omnipotent per crear idees, sinó que necessita de les dades
(informació) que li proporcionen els sentits. Per tant, l’objecció
que se li pot posar a la tesi platònica sobre el coneixement de
les idees, és que la ment pot tractar d’una determinada manera
la informació, una determinada manera de seleccionar i depurar
les dades (segons la personalitat, la intel·ligència, la preparació
,etc., de cada individu), però no prescindir dels sentits. És clar,
mentre que no es demostri que hàgim tingut vides anteriors i
que el coneixement és un record d’aquestes vides anteriors.