Descartes

El mètode:
Ideal matemàtic de
certesa

4
 Una volta vistes les dos operacions de la raó, Descartes es
3 proposa ELABORAR UN MÈTODE (p.41).

EL MÈTODE:
IDEAL En el inici del Discurso del Método, Descartes mostra la
MATEMÀTIC seua insatisfacció amb el col.lelgi de la Fleche.
DE CERTESA
Exceptuant les matemàtiques, la resta de coneixements
havien estat confusos i falsos.

La veritat no s'obtindrà per la acumulació d'idees

considerades vertaderes ni per la unanimitat de una
opinió.
(I)
Unicament s'obtindrà mitjançant un mètode, el mètode
matemàtic, únic garant de Veritat.
 Allò que fa que les matemàtiques tinquen vlidesa es el seu

3 mètode.

EL MÈTODE: Per això Descartes s'inspira en la lògica dels antics i

l'algebra dels moderns intentant corrregir les errades
IDEAL
d'aquests.
MATEMÀTIC
DE CERTESA Aquesta idea es central en Descartes, aquest no considera
que les matemàtiques siguen un saber especial en sí
mateixa i diferent a la resta de sabers, l'únic que les
diferènciara de la resta de sabers és la utilització d'un
mètode.
(II) Si exten aquest mètode a la resta de les ciències,
s'obtindran coneixements vertaders.

Per a Descartes la raó és única i per tant deu haver un

únic mètode per a assolir el coneixement i la saviesa.
 Descartes defendrà la idea de una ciència unificada a la

3 qual anomenarà "MATHESIS UNIVERSALIS" fundada en la

unitat entre la raó i un mètode de inspiració matemàtica.
EL MÈTODE:
IDEAL
MATEMÀTIC
DE CERTESA

(III)
 En la segona part del Discurs del mètode, Descartes
3.1 formula quatre preceptes o regles que resumeixen el
seu análisi i reflexió sobre el mètode de les matemàtiques i
Les quatre la seua aplicació a la filosofia.
regles
Aquests preceptes o regles han de ser tan simples i
universals que puguen ser aplicades a totes les ciències.
Aquestes regles són:

a) Regla de la evidència (P.42): En primer lloc evitar la

(I) precipitació i la prevenció ja que ambdós condueixen a
l'error. En segon lloc, formula el criteri de veritat i estableix
la claritat i la distinció com a caracteristiques de les idees,
vertaderes en si mateix, que són obtingudes mitjançant la
intuició. CLARITAT I DISTINCIÓ (p. 42)
 b) Regla del análisis: Descartes ens proposa fer un anàlisi

3.1 del problema fins a reduir-ho a idees simples, clares i

distintes, aprehensibles per la intuició. A partir d'elles podrem
Les quatre construir tot l'edifici del coneixement (p.43).
regles
c) Regla de la síntesis: Es la regla propia de la deducció
segon mode del coneixemetnt o operació de la raó, es tracta
d'una cadena ordenada de idees simples clares i evidents que
condueixen a una verirat més complexa però igualment clara i
(II) evident. Es tracta de comenár per les idees accecibles a la
intuició i unint-les mitjançant el procés deductiu aplegar a
veritat complexes que no són accesibles a la intuició.

d) Regla de la Enumeració: es tracta de revisar totes estes

cadenes de raionament per a veure si hi ha alguna errada o si
hem otmés alguna cosa.
 3.2
L'objectiu de Descartes és trobar veritats absolutament
certes, es a dir, de les quals no es puga dubtar. No dubtar de
El dubte forma psicològica sino lògica.

metòdic El primer problema al que s'enfrenta Descartes és el de no

saber com trobarles, i per a resoldre'l elabora un mètode.
(I)
Pero per on hi ha que començar a buscar?

La resposta serà allò que anomenarà "El dubte metòdic".

Aquest dubte mètodic porta en sí mateix la eliminació de
tota creencia o coneixements i idees.

Hi ha que rebutjar tot allò sobre el que existeixca una posibilitat

lògica de dubtar.
 3.2
Aquest primer pas es denomina dubte metòdic perquè es
el resultat de la aplicació de la primera regla del mètode.
El dubte
Aquesta dubte no ha de ser considerada com a real sinó
metòdic com a un intrument per a assolir un punt de partida, es a
dir trobar una idea clara i distinta i evident des de la que
(II) començar a contruir l'edifici del coneixement amb unes
bases sòlides.

Hi hauràn tres motius de dubte per a Descartes que el

faran aplegar a la primera veritat:

a) Dubte sobre la fiabilitat dels sentits

b) La hipòtesis del somni, la imposibilitat de distinguir
entre el somni i a vigil.lia.
c) La hipòtesis del geni maligne o dubte hiperbòlic.
 3.2
A) El dubte sobre la fiabilitat dels sentits: Els sentits ens
posen en contacte amb el món material y ens
proporcionen un coneixement de coses que solem acceptar
El dubte com a vertaderes. Però de vegades ens engañen i no podem
metòdic saber si ens enganyen sempre o quant ens enganyen.
(P.45).

Existeixen moltes ilusions optiques i percepcions dels

(III)
sentits errònees, no obstant, pensem aquestes són minoria i
la major part del temps no ens enganyen.

A pesar de tot els sentits ens proporcionen probabilitat i

aquesta probabilitat no es certesa absollta i per tant es pot
dubtar. Descartes busca alguna cosa absolutament certa i
vertadera de la qual siga impossible dubtar.
 3.2
Aquest dubtar dels sentits, porta a Descartes a dubtar
sobre els objectes i la realitat que veiem.

El dubte Aquesta qüestió el porta a una segona:

metòdic
b) Dificultat per a distinguir entre la vigilia i el somni:
Apareix en la primera meditació (P.46).
Tenim dificultats per a distingir entre el somni i la vigilia.
(IV)
Tenim somnis que ens pareixen totalment reals.
Aquest fet ens porta a pensar que potser estem dormint i que la
percepció que tenim del nostre cos no és més que un somni.

Com podem probar que ara maitex no estem dormint?

Aquesta mateixa pregunta ens la podem fer mentre dormim, si
somiem aquesta circunstància.
 3.2
El segon motiu del dubte sobre la vigilia i el somni va més
enlà i planteja el dubte de la existència de la propia
realitat, dels objectes i les seues qualitats primàries.
El dubte
metòdic En resum, este segon dubte ens porta a la posibilitat de
negar d'una banda el nostre cos i d'altra la existència del
món exterior, és a dir, de la realitat física tal i com la percebem.

(V)
La posició de Descartes pareix descabellada però la veritat es
que si es busca una idea verdadera, certa e indubtable, no ens
podem afirmar que podem distingir sense error la vigilia del
somni.
 c) La hipòtesi del Geni Maligne: La duda aplicada de forma

3.2 metòdica ens porta a qüestionar el coneixement proporcionat

per els sentits i en última instancia ens ha fet dubtar de la
El dubte existència de les coses i del món material.
metòdic
L'únic que queda lliure son les veritats matemàtiques, ja
que estiga dormint o despert, 2+2= 4

(VI) Descartes afegeix un tercer dubte encara més radical i

extrem al que anomenarà ell mateix "Dubte hiperbòlic".
Descartes proposa la existència de un Geni igual de poderós
que Deu però ple de maldat que ha fet que el nostre
enteniment siga oscur no siga correcte i que realment 2+2 no
siguen 4.
Aquest dubte atempta contra les mateixes matemàtiques i
contra la nostra raó.
 Aquest dubte és improbable però allò important és que

3.2 posa en qüestió les mateixes matemàtiques amb la qual

cosa es rebutja la totalitat dels coneixements que tenim i
El dubte creences.
metòdic
Comença amb el rebuig a les percepcions, continuant per el
rebuig al cos i al món material i acabant amb les matemàtiques.

(VII)
No obstant, no podem perdre de vista l'objectiu i el dubte
metòdic no és sino el camí per a obtindre una primera
veritat absoluta de la qual poder partir i construir l'edifici del
coneixement. (P.47).,