1.

L’EMPRESA
Fa temps que a la nostra societat ningú és autosuficient.

La nostra societat està construïda sobre els pilars de l’especialització i l’intercanvi, com ja va
posar de relleu l’Adam Smith al 1776

El lliure mercat, la base del nostre sistema econòmic, implica la llibertat d’empresa:
qualsevol pot iniciar el projecte empresarial que cregui convenient.

Una empresa és una organització que aplega persones i recursos i que, sota la direcció de
l’empresari i actuant en situació de risc, produeix bens i/o serveis per tal d’obtenir un
benefici econòmic o social

Aquestas foto és un petit model del funcionament econòmic de les nostres societats. Es
coneix com el model del flux circular de la renda.

És un model força senzill; aplega d’una banda a totes les empreses i d’altra a totes les
famílies

Els fluxos representats son de dos

tipus: reals (bens i serveis, factors de
producció) i monetaris (rendes i
despesa)

Com pots veure, la idea general és que

les famílies intercanviem els nostres
“factors de producció” (treball,
estalvis, terrenys...) per béns i serveis
que satisfan les nostres necessitats.
Això serien els fluxos reals.

Els fluxos monetaris (la despesa en

bens i serveis, els salaris, els
interessos...) serien més aviat
instruments, mitjans que faciliten
l’intercanvi de, en essència, treball per bens i serveis.

Aquest cicle constant, aquest intercanvi continu entre famílies i empreses constitueix la
base de la nostra organització econòmica.
Donada l’enorme diversitat de les necessitats humanes, existeixen molts tipus d’empreses
al servei d’aquestes necessitats, de manera que classifiquem aquestes empreses també
de moltes formes diferents:

Segons el sector l’activitat a què es dediquen:

Les separem en empreses del sector primari (agricultura, ramaderia...) , del sector
secundari(fabriquen) o industrial o del sector terciari(venen) o de serveis.

Segons el nombre de treballadors, la xifra de negoci o el patrimoni empresarial:

Sovint parlem de grans, mitjanes i petites empreses, o fins i tot de microempreses.

Segons el seu àmbit principal d'activitat d’operacions:

Tenim empreses locals, nacionals, internacionals (quan tenen proveïdors o clients a
l’estranger) o multinacionals (i, fins i tot, globals), quan disposen d’instal·lacions pròpies i/o
presència a diversos països.

Segons la propietat del capital:

Tenim empreses privades (que pertanyen a ciutadans particulars o a d’altres empreses),
públiques (que pertanyen a l’estat) o mixtes (de propietat compartida.

Segons l’objectiu de l’activitat:

Fins i tot podríem distingir entre empreses amb ànim de lucre -les empreses que cerquen
un benefici econòmic- i sense ànim de lucre, que persegueixen finalitats de caire social.
2.EL PERFIL EMPRENEDOR:

Empresari Persona que GESTIONA un Habilitats relacionades:

projecte empresarial gestió de personal,
finances empresarials,
direcció estratègica...

Emprenedor Persona que INICIA un Habilitats relacionades:

projecte empresarial detecció d’oportunitats
de negoci, generació de
solucions creatives a
problemes quotidians...

Circumstàncies de l’emprenedor:
1.Motivació per emprendre→
Existeixen moltes raons per emprendre, totes elles vàlides. La vocació emprenedora, que
tant provem de fomentar als estudis obligatoris, n’és una; l’aprofitament d’oportunitats de
mercat n’és una altra. També l’auto-ocupació sol ser una important motivació,
especialment en temps de crisi econòmica on la recerca de feina pot ser complicada

2.Idea de negoci→
En general, la necessitat d’una idea original i creativa tendeix a estar sobrevalorada. Son
molts els negocis d’èxit que provenen d’una idea bàsica ben senzilla; pensa en bars,
restaurants, perruqueries o petites botigues amb idees de negoci ben senzilles.
En general és millor una idea senzilla ben executada que una idea súper-creativa però
malament gestionada.

3.Finançament inicial→
Qualsevol idea de negoci, fins i tot la més senzilla, requerirà un cert finançament per iniciar
primer l’activitat i travessar després “la vall de la mort”; el temps que el negoci triga a
generar beneficis. Estalvis, finançament familiar (FFF-family friends fools) o finançament
convencional es combinen amb noves formes de finançament com ara el crowdfunding o,
a nivells ja més sofisticats, les rondes de finançament.

Crowdfunding o finançament col·lectiu:

És un model de recaptació de fons on un grup de persones o comunitat s'uneixen per
finançar un projecte, idea o causa a través de contribucions individuals en línia.

L'iniciador del projecte crea una campanya en una plataforma en línia (Verkami o
Kickstarter, per exemple) on les persones poden fer aportacions econòmiques a canvi de
diverses recompenses. Si s'arriba a l'objectiu de finançament abans del termini establert,el
projecte rep els fons recaptats per dur-lo a terme. En cas contrari, els diners es retornen als
donants.

Aquest instrument permet resoldre simultàniament les dues preguntes claus per qualsevol
start-up: “hi ha prou gent interessada en això?”, i “d’on treuré els diners per fer-lo?”
Knowmad:
Knowmad és una nova figura empresarial que vol donar resposta al nou paradigma
empresarial generat per la societat del coneixement i la indústria. El terme knowmad és un
neologisme que combina les paraules know ('conèixer, 'saber') i nomad ('nòmada'), i
respon a una nova manera de pensar i de comprendre el mercat laboral.

Els knowmads són, principalment, persones qualificades, d'entre 25 i 35 anys, generadores i

gestores del coneixement i amb gran habilitat per moure's i treballar en entorns digitals i
tecnològics.
Presenten un alt grau d'autonomia laboral, tenen la capacitat de moure's de manera fluida
d'una feina a una altra i són capaços de treballar en diferents tipus de projectes i entorns de
treball a mesura que van adquirint habilitats i coneixements.

Es caracteritzen per la flexibilitat i per un alt grau d'adaptabilitat a les noves aparicions de
coneixement que pot presentar el mercat laboral. Són un dels grans exponents del
teletreball, perquè tendeixen a treballar des de casa o, fins i tot, poden canviar de país
constantment, en funció del lloc on se situïn els projectes que porten a terme.
3.ELS OBJECTIUS EMPRESARIALS:
Els objectius de l’empresa poden ser diversos i coincidents, total o parcialment:

1.OBTENCIÓ DE BENEFICIS:
la generació d’un benefici privat és sovint la raó principal per a la creació d’una empresa

2.CREIXEMENT:
l’ampliació de mercats, l’accés a cada cop un volum superior de clients, és la millor recepta
per a la supervivència a llarg termini

3.CREACIÓ DE RIQUESA:
la generació de rendes (no només beneficis) és un dels efectes més desitjables de l’activitat

4.RESPONSABILITAT SOCIAL I MEDIAMBIENTAL:

una empresa socialment responsable contribuirà activament al benestar general de la
societat

Tots aquests objectius, però, depenen de que l’activitat de l’empresa sigui GENERADORA
DE VALOR.

En el decurs del procés productiu, la diferència entre el valor de les matèries primes i/o
productes intermedis emprats (“inputs”) i el valor de la producció (“outputs”) és valor creat
per l’empresa (“valor afegit”)

VALOR DE LA PRODUCCIÓ, O DELS OUTPUTS

VALOR O COST DELS INPUTS

VALOR AFEGIT O CREAT, QUE ES REPARTEIX EN FORMA DE RENDES→

● Els treballadors obtenen SALARIS
● Qui aporta capital rep un INTERÉS
● Qui aporta Terra rep un LLOGUER
● El que resta és el BENEFICI

En el món “real”, però, la discussió de com cal repartir aquest valor afegit és encara molt
viva, donat que té importants repercussions en la forma com les empreses operen i
s’insereixen a les nostres societats.

➔ Alguns insisteixen que l’empresa és un instrument al servei exclusiu dels seus

propietaris, els accionistes, que arrisquen la seva riquesa en l’activitat empresarial,
sempre arriscada. És l’anomenada teoria dels shareholders

➔ D’altres insisteixen que l’empresa, pel contrari, no pot evadir el fet que té un deure
amb la societat en què opera; és l’anomenada teoria dels stakeholders, o grups
d’interès.
 Visions diferents del que
ha de ser una empresa
suposen, entre d’altres coses,
criteris diferents per avaluar
l’èxit de la gestió empresarial

4.Responsabilitat Social Corporativa (RSC):

Ja hem parlat del fet que l’empresa, en tant que sistema obert, té la capacitat d’influir el seu
entorn específic.
El procés d’acumulació de capital, en generar grans corporacions amb extraordinària
capacitat econòmica, ha fet que els efectes de l’empresa sobre l’entorn siguin potencialment
enormes.
Alguns d’aquests efectes son molt positius, però també cal assenyalar que l’activitat
empresarial pot generar efectes molt indesitjables en l’entorn social, laboral o
mediambiental.
La RSC es defineix com la integració activa i voluntària per part de les empreses de les
preocupacions socials i mediambientals en les operacions comercials i en les relacions amb
els seus interlocutors, la plantilla, els accionistes, els inversors, els consumidors... amb
l’objectiu de beneficiar la societat i millorar la seva posició competitiva i el valor afegit.

LES EINES DE LA RSC:

Codis de conducta Adhesió explícita o Generació d’Informes Anuals

pel personal, tant propi com ratificació de normatives de RSC, on s’acrediten les
extern (p. ex., proveïdors internacionals (laborals, accions realitzades
o subcontractes) socials, mediambientals)

La veritable RSC, però, es caracteritza per la seva transversalitat, sent present a tots els
nivells de decisió i impregnant la cultura d’empresa d’aquests valors de sostenibilitat social i
mediambiental
 Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, que formen
part de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenibles són una sèrie d'objectius globals
per aconseguir un món més just, igualitari i sostenible.

Aquests ODS formen part d'un pla global per abordar els reptes ambientals, socials i
econòmics actuals i per garantir un futur sostenible per a tothom. Són una crida a l'acció per
a tots els països i tots els actors, incloent governs, empreses, societat civil i ciutadans.

ODS 7→ Energia neta i assequible. L'objectiu és assegurar l'accés universal, segur,

sostenible i modern a l'energia per a tothom.

ODS 9→ Indústria, innovació i infraestructures. L'objectiu és impulsar el

desenvolupament econòmic sostenible, afavorint la creació d'ocupació i fomentant la
innovació tecnològica.

ODS 12→ Consum i producció responsables. Aquest ODS promou un model de consum
i producció sostenibles, que inclou la reducció de residus i l'ús eficient de
recursos, la gestió adequada de residus i la implementació de pràctiques de producció
responsables amb el medi ambient.

5:L’ENTORN JURÍDIC DE L’EMPRESA

Des del punt de vista del Dret, existeixen DOS tipus de persones amb capacitat legal per
actuar i prendre decisions legals, com ara celebrar contractes, posseir béns, obrir comptes
bancaris, etc.

Una persona física és un individu humà únic i Identitat personal: Les persones físiques tenen
singular que té drets i obligacions legals. un nom, cognoms, data de naixement i altres
Constitueix una entitat legalment reconeguda. característiques úniques que les diferencien de
les altres.

Responsabilitat personal: Les persones físiques

són personalment responsables de les seves
accions i poden ser subjectes a accions legals i
responsabilitats civils o penals.

Durada de vida limitada: Les persones físiques

tenen una durada de vida limitada, ja que estan
sotmeses al procés de naixement, envelliment i
mort.

Una persona jurídica és una entitat legal creada
per la llei, amb drets i obligacions separades de
les persones físiques que la conformen.
Pot ser una empresa, una associació, una
fundació o altres tipus d'organitzacions.
Existència legal separada: Les persones
jurídiques són entitats legals separades de les
persones físiques que les dirigeixen o les
conformen. Tenen la capacitat de celebrar
contractes, adquirir propietats i assumir
obligacions.

Responsabilitat limitada: Una de les avantatges

 de les persones jurídiques és que, en general, els
seus membres o accionistes tenen una
responsabilitat limitada pel deute o les accions de
l'organització. Això significa que no assumeixen
un risc personal il·limitat.

Continuïtat: A diferència de les persones

físiques, les persones jurídiques poden tenir una
existència continuada més enllà de la vida dels
seus fundadors o membres. Això permet la
continuïtat de l'activitat comercial o de l'objectiu
de l'entitat.

En general, les persones físiques que volen desenvolupar una activitat empresarial però no
estan disposats a arriscar el seu patrimoni personal, operen a través de diferents formes
jurídiques. L’objectiu es, mitjançant la protecció que ofereix la responsabilitat limitada, la
separació del seu patrimoni personal del patrimoni empresarial.

​La creació d’una persona jurídica és un procés notablement més avorrit i menys interessant
que el de creació d’una persona física.

➔ L'acte de constitució és un requisit legal per a la creació d'una personalitat jurídica.

Aquest acte pot prendre la forma d'un contracte, una escriptura pública o un altre
document que estableixi les bases legals i la forma de l'entitat. És mitjançant aquest
acte que es reconeix legalment l'existència de l'entitat com una personalitat jurídica
independent.

➔ Aquest acte de constitució sol incloure els estatuts o els reglaments interns de
l'entitat.Aquests documents estableixen les normes i regulacions internes que
guiaran l'activitat de l'entitat, com ara la seva estructura organitzativa, els drets i les
responsabilitats dels membres o accionistes, els processos de presa de decisions o
els objectius de l'entitat, entre altres aspectes rellevants.

➔ L'acte de constitució és necessari perquè l'entitat pugui ser reconeguda legalment i

registrar-se en els registres oficials corresponents, com ara el registre mercantil o el
registre d'associacions. Aquest procés de registre és essencial perquè l'entitat pugui
obtenir la seva personalitat jurídica i gaudir dels drets i avantatges legals associats.

6.FORMES JURÍDIQUES DE L’EMPRESA

Cadascuna de les diferents formes jurídiques existents representa un conjunt particular de
drets i deures pels socis que la formen.
Triar la forma jurídica adequada pel negoci és crucial, ja que afectarà la responsabilitat dels
socis, les obligacions legals i fiscals, la gestió, el finançament i la imatge de l'empresa. És
una decisió clau per assegurar l'èxit i la sostenibilitat del teu negoci.

Encara existeixen d’altres formes jurídiques aptes per l’activitat empresarial però de menor
importància

➔ Les societats civils, per exemple, tot i no tenir caràcter mercantil, permeten
l’explotació d’un patrimoni comú entre els socis.

➔ Les societats col·lectives permeten a tots els seus socis participar de la gestió de
l’empresa, assumint responsabilitat il·limitada.

➔ Les societats comanditàries, simples o per accions, permeten combinar la gestió

d’un soci amb responsabilitat il·limitada amb la presència de socis capitalistes que
només aporten diners i no poden participar de la gestió.
7.LOCALITZACIÓ EMPRESARIAL
Quan parlem de la dimensió de l'empresa, no ens referim a la seva grandària, sinó a
la seva capacitat de producció, que és determinada per una sèrie de factors com ara
la tecnologia, el nombre de treballadors i el mercat.

per ser competitiva, l'empresa ha de conseguir en cada moment una dimensió

òptima. La dimensió estarà determinada per:
● Els costos→ Les empreses grans tenen uns costos fixos molt grans, per la
qual cosa necessiten d’economies a escala (produir moltes unitats) per
obtenir costos
● La flexibilitat→ La capacitat d’adaptació de l’estructura interna als canvis de
la demanda i, en particular, al creixement a llarg termini

La decisió de localització i la decisió de dimensió de les empreses estan

interrelacionades.
La localització d’empresa és l’emplaçament físic d’aquesta en un lloc del territori. La
decisió implica considerar diversos criteris com ara:

1. La demanda del mercat. On està situat el mercat on l’empresa ven els seus
2. productes. i quina és la situació de la competència
3. La facilitat d’accés al proveïment de matèries primeres i els seus costos,
qualitats i terminis de lliurament.
4. L’adequació del mercat de treball a les necessitats de treballadors en
quantitat, formació i costos.
5. Les comunicacions i el transport han de facilitar el transport dels materials
necessaris per l’empresa i dels productes fabricats per aquesta.
6. Facilitat d’accés a subministraments com aigua, electricitat, gas, telèfon i
internet
7. Cost de solar i construccions de on s’ubicaran les instal·lacions de l’empresa.
8. Normativa mercantil, fiscal, laboral i de medi ambient.
9. Facilitat d’obtenció de finançament i facilitat d’inversió.
10. Desenvolupament econòmic de la regió sostingut i adequat a les expectatives
de l’empresa.

La deslocalització és el trasllat de les activitats productives des de països

industrialitzats cap a països en desenvolupament que es caracteritzen per tenir
nivells sensiblement inferiors de la seva renda per càpita i salari mitjà de la població.
 Implica traslladar alguna de les fases de la cadena de producció, o tot el procés de
producció d’una empresa a un altre país menys desenvolupat, amb l’objectiu
principal d’augmentar la rendibilitat empresarial.

Aquest increment de la rendibilitat s’obté via la
reducció dels costos de producció, derivats de:
- Uns nivells salarials inferiors
- Els diferencials de tipus de canvi de les monedes
- Diferències legislatives entre països en els àmbits
fiscals, laboral o mediambiental
La deslocalització suposa, pel país emissor:
- Pèrdua de llocs de treball directes i indirectes
- Desindustrialització de determinats territoris
- Disminució del teixit empresarial
- Davallada del ritme de creixement econòmic en
general

Els clústers són concentracions geogràfiques d’empreses interconnectades,

subministraments especialitzats, proveïdors especialitzats de serveis, unitats
empresarials de sectors afins i institucions connexes que competeixen, però que
també cooperen.

L'equilibri adequat entre cooperació i L’altre podria ser una bona química
competència, es considera un factor entre empreses, administració i
clau de l'èxit d'un clúster universitat

AVANTATGES DELS CLÚSTERS

● Incrementen la productivitat
● Promouen la investigació i innovació conjunta.
● Faciliten la creació de noves empreses.
● Contribueixen a la creació i circulació del coneixement.
● Fomentem l’interès d’institucions educatives per adaptar i millorar la formació
dels treballadors.
● ·Acceleren la difusió de les innovacions.
8.CREIXEMENT INTERN
El creixement intern es produeix quan l’empresa reinverteix els seus beneficis en nous
factors que li permetran augmentar la producció i la conquesta de nous mercats.

Acostuma a ser gradual, la qual cosa possibilita la planificació curosa i per tant assegura un
creixement congruent i harmoniós amb la missió de l’empresa.

No és, per tant, l’adequat per un creixement ràpid com el que de vegades la competència o
les oportunitats de mercat obliguen a afrontar.

La Matriu d'Ansoff és una eina de planificació estratègica que s'utilitza per identificar i
avaluar diverses opcions d'expansió d'una empresa. Consisteix en una matriu de quatre
quadrants que combina dues dimensions: els productes i els mercats. Cada quadrant
representa una estratègia específica pel creixement de l'empresa

Estratègia de Penetració del Mercat:

Sense canviar els productes, l’empresa ha de vendre més als mateixos mercats actuals a
través d’estratègies i tàctiques de màrqueting. De vegades es tracta de utilitzar o aplicar
eines de producte com l’envàs, l’etiqueta, millorar la qualitat, etc., i així augmentar l’atractiu
d’aquest; altres vegades s’aconsegueix amb canvis o adaptacions de preus; mitjançant
canvis en la distribució, etc.

Estratègia de Desenvolupament de Productes:

L’empresa basa el seu creixement en la decisió de produir nous productes, que distribuirà
als mateixos mercats actuals. A vegades es tracta de productes complementaris com
l’exemple d’una empresa productora de cervesa que decideix produir aperitius que
distribuirà als mateixos clients dels actuals mercats.
Estratègia de Desenvolupament de Mercats:
L’empresa continua amb els mateixos productes però decideix, per créixer, expandir els
mercats de destinació dels productes.
Aquests mercats nous implicaran vendre a persones noves i es pot aconseguir amb
l’obertura de diferents mercats geogràfics i tenint en compte també nous segments o grups
als que fins ara no veníem els nostres productes.

Estratègia de Diversificació:
Aquesta estratègia combina els nous productes amb els nous mercats. Malgrat tot que pot
ser la més arriscada, ja que l’empresa s’enfronta a vendre nous productes a clients de
mercats desconeguts, també és la que pot donar un resultat de creixement més alt, en el
cas que aconseguim conèixer millor els nous mercats i consumidors i adaptar-nos a ells.

Cadascuna de les estratègies esmentades planteja, òbviament, els seus propis problemes,
com per exemple:

L’estratègia de penetració→ pot ser difícil de portar a terme en mercats madurs, on

guanyar un client suposa haver-lo d’extreure d’un competidor.

Les estratègies de desenvolupament→tant de productes com de mercats, suposen

endinsar-se en terreny desconegut; l’empresa haurà d’operar a un nou segment de clients
(desenvolupament de mercats) o bé treballar amb un nou producte (desenvolupament de
productes). En tots dos caoss, els riscos poden ser elevats.

L’estratègia de diversificació→ aplega tant un nou producte com un nou segment de

mercat és la més arriscada i difícil. Però en cas d’obtenir l’èxit, deixa l’empresa en una
situació competitiva clarament superior, amb dos productes-mercat independents.
8.CREIXEMENT EXTERN:
El creixement extern consisteix en incrementar la capacitat productiva o comercial
mitjançant el control o el suport d’una altra societat.
Té l’avantatge principal de ser molt més ràpid; es triga més en construir quelcom que en
adquirir-ho en funcionament.
Aquest creixement però, està ple d’incerteses, doncs l’empresa acaba absorbint o
col·laborant amb altres societats que poden tenir ideologies, maneres de fer, costums o
simplement una cultura empresarial diferent.

Podem distingir 3 modalitats diferents de creixement extern:

● integració de societats,
● participació en societats
● cooperació i aliances d'empreses

→Els casos d'integració de societats tenen la característica comuna de què normalment

es produeix una pèrdua de personalitat jurídica.
Podem trobar dos tipus diferents d'integració: l’absorció simple i la fusió pura.

1.En el cas de l'absorció simple una societat A absorbeix una altra societat B. La societat B
desapareix jurídicament. La societat A continuarà, però ho fa amb un augment de patrimoni.

2.En el cas de la fusió pura dues societats (A i B), diferents, decideixen unir-se per
formar-ne una de nova, C. La nova societat aplegarà el patrimoni de les dues societats
inicials, A i B, que desapareixeran.

→ L’estratègia de participació en societats consisteix l’adquisició d’accions per tal

d’aconseguir un control, absolut o no, sobre l’altra empresa. Òbviament, en aquest cas no hi
ha pèrdua de personalitat jurídica, doncs la societat participada no la modifica. Només
canviarà l’estructura de la propietat.

1.Un holding empresarial és una estructura corporativa en què una companyia, posseeix i
controla altres empreses, anomenades subsidiàries, a través de l'adquisició de la majoria de
les accions o participacions d'aquestes últimes.

Els holdings poden ser creats per diverses raons, com obtenir avantatges fiscals,
centralitzar la gestió i el control, diversificar el risc, millorar l'eficiència en l'administració,
facilitar l'obtenció de finançament o expandir la presència en diferents mercats.

→ L’estratègia de cooperació consisteix en establir relacions entre empreses per

compartir recursos i coneixements, abaratir costos o accedir a nous mercats.
1.La franquícia és un acord en què una empresa (franquiciador) cedeix els drets d'ús de la
seva marca, productes i sistema de negoci a una altra empresa (franquiciat) a canvi d'una
compensació financera. Això permet al franquiciat operar sota una marca reconeguda i
beneficiar-se del suport i l'experiència del franquiciador.

2.La joint venture (aliança estratègica) és una col·laboració temporal entre dues o més
empreses independents per dur a terme un projecte o activitat comercial específica.
En aquesta forma de cooperació, les parts comparteixen recursos, tecnologia, riscos i
beneficis, permetent aconseguir objectius que podrien ser més difícils d'assolir
individualment.
9.ANÀLISI DE TENDÈNCIES
Recordem que l’anàlisi estratègica, tant interna com externa, és sempre competència del
més alt nivell jeràrquic de l’empresa, el nivell estratègic

L'anàlisi EXTERNA té per objectiu identificar els elements de l’entorn que poden constituir
bé amenaces (que caldrà afrontar), bé oportunitats, (que caldrà aprofitar)

Les circumstàncies externes COMUNS a totes les empreses (ENTORN GENERAL o

MACROENTORN) s’estudien mitjançant:
L’ANÀLISI PEST

PEST és l’acrònim de les àrees que inclou aquest tipus d’anàlisi: en concret, aquestes àrees
son:
● POLÍTICA
● ECONOMIA
● SOCIETAT
● TECNOLOGIA

En els darrers temps, s’hi ha incorporat dos entorns més (AMBIENTAL I LEGAL) que
han obligat a designar la tècnica com ANÀLISI PESTEL

Les circumstàncies externes PARTICULARS de cada empresa (ENTORN ESPECÍFIC

O MICROENTORN) s’estudien mitjançant diverses eines, però destaquem:
LES 5 FORCES COMPETITIVES DE PORTER

1.Competidors actuals
● El nombre i volum relatiu dels competidors determina el model de mercat
● La “pitjor” situació: molts competidors de volum i capacitats molt semblants

2./2.1 Poder negociador dels clients i poder negociador dels proveïdors

Entenem per “poder negociador” la capacitat per una de les parts d’imposar les seves
condicions a una negociació: preus, qualitats, forma de pagament...

En general, gaudiran de poder negociador els sectors més concentrats (i menys

competitius), o els clients/proveïdors que representin un elevat percentatge d’ingressos de
l’altra part negociadora)

3.Amenaça de nous competidors:

Un mercat pot estar o no protegit per barreres d’entrada
Exemples de barreres d’entrada: normes i regulacions, necessitats de capital, economies
d’escala, control dels canals de distribució…

4.Productes substitutius
Els productes substitutius afegeixen competència indirecta al mercat