I.B.

1
Calculeu lı́ndex de Shannon de biodiversitat en el cas que hi hagi 10 espècies
i que totes siguin igualment abundants .
Un ı́ndex (Llibre pag. 31) que sutilitza a ecologia per mesurar el nivell de
biodiversitat en una zona és l’ı́ndex de Shannon
R
X
H=− pi log pi
i=1

on p1 , · · · , pR són les proporcions de cada espècie dinterès a la zona d’estudi.

En el nostre cas tenim 10 èspecies i totes igualment abundants per tant
1
R = 10 i p1 = · · · = p10 = 10
10
X 1 1 1
H=− log = − log = 2. 302 6
i=1
10 10 10

I.B.2
Calculeu la distància evolutiva entre dues seqüències d’ADN de 300 nu-
cleòtids amb origen comú que es diferencien en 39 nucleòtids, usant el model de
Jukes-Cantor.
(Llibre pag. 32) El 1969, Jukes i Cantor van proposar un model per mesurar
la distància evolutiva entre dues seqüències genètiques:
 
−3 4
d= log 1 − p
4 3
on p és la proporció de diferències entre les dues seqüències.
39
En el noste cas p = 300
 
−3 4 39
d= log 1 − · = 0. 142 77
4 3 300

I.B.3
La probabilitat que un individu visqui més de t unitats de temps s’acostuma
a modelar amb la distribució de Weibull4 (1951):
β
S(t) = e−(λt)
Per a una població de Drosophila melanogaster, els paràmetres daquesta
distribució (temps en dies) valen λ = 0.019, β = 3.41. Calculeu la mediana de
la vida dels individus d’aquesta població, és a dir, l’edat superada pel 50% dels
individus.
En el nostre cas 3.41
S(t) = e−(0.019t)
Volem conexer el t per el qual

S(t) = 0.5

1
Aixı́
prenet logarı́tmes  
3.41 3.41 3.41
0.5 = e−(0.019t) ln 0.5 = ln e−(0.019t)
| {z }
→ = − (0.019t)

operant
3.41 3.41
−0. 693 15 = − (0.019t) → 0. 693 15 = (0.019t)
prenet logarı́tmes prenet logarı́tmes
| {z } 3.41 | {z }
→ ln 0. 693 15 = ln (0.019t) → → ln 0. 693 15 = 3.41 ln (0.019t)

aixı́, fent servir que ln(ab) = ln a + ln b

ln 0. 693 15 ln 0. 693 15
= ln 0.019 + ln t → ln t = − ln 0.019 = 3. 855 8
3.41 3.41
i per tant
t = e3. 855 8 = 47. 266 dies

I.B.4
A l’estiu, el servei meteorològic informa de la temperatura de xafogor, que
té en compte la temperatura i la humitat. Una manera de calcular aquesta
temperatura és amb l’ı́ndex humidex:
 
5418
H = T + 3.4 exp 19.83 − − 5.5
R

T és la temperatura en Celsius i R és lı́ndex de rosada (una mesura de la humitat

de l’aire) en Kelvin. Si la temperatura és de 35 graus i lı́ndex humidex val 42
graus, quin és l’ı́ndex de rosada?
Substituin les dades
 
5418
42 = 35 + 3.4 exp 19.83 − − 5.5
R
per tant  
5418
42 − 35 + 5.5 = 3.4 exp 19.83 − ,
R
 
12. 5 5418
= exp 19.83 −
3.4 R
prenent logarı́tmes
  
12. 5 5418 5418
ln = ln exp 19.83 − = 19.83 −
3.4 R R

ara aillem
5418 12. 5
= +19.83 − ln = 18. 528
R 3.4

2
i
5418
R= = 292. 42
18.528
I.B.6
Quan sestudia la biodiversitat en un grup dilles, sobserva que el nombre
d’espècies dun cert tipus en una illa creix en funció de la mida de lilla. Si es
dibuixa en escala logarı́tmica la gràfica del nombre despècies S en funció de la
superfı́cie A, sobté aproximadament una recta de pendent 0.23. Si en una illa de
8 km2 s’han comptabilitzat 20 espècies, determineu el nombre despècies esperat
en una illa de 35 km2.

Sabem de teoria que si en escala logarı́tmica tenim una recta (veure pag 34
llibre teoria) per tant
S(A) = kA0.23
Tenim que S(8) = 20 i volem calcular

0.23 20
20 = k (8) →k= = 12. 397
80.23
per tant
0.23
S(35) = 12. 397 · (35) = 28. 084
I.B.8
S’ha trobat una relació al.lomètrica entre la massa del cor i la massa corporal
en un grup important despècies daus, de manera que si dibuixem en escala
logarı́tmica la gràfica de la massa del cor (en grams) com a funció de la massa
corporal (en kg), obtenim aproximadament una recta. S’ha vist que si una
espècie A té una massa corporal 10 vegades superior a la duna altra espècie B,
la massa del cor de l’espècie A és 8 vegades més gran que la massa del cor de
l’espècie B. Quin és el pendent de la recta que hem obtingut?
Massa cor = c
Massa Corporal = C
Sabem de teoria que si en escala logarı́tmica tenim una recta (veure pag 34
llibre teoria) per tant
c(C) = kC r
Tenim que calcular el valor de r. Sabem

éspecie M assa Corporal M assa cor

r
A 10b0 8c(B) = k (10b0 )
r
B b0 c(B) = k (b0 )

per tant
r r r
8c(B) = k (10b0 ) → 8k (b0 ) = k (10b0 )
z }| {
r
c(B) = k (b0 )
i
r r r
8k (b0 ) = k (10b0 ) = k (10)r (b0 )

3
per tant
8 = 10r → r = log10 8 = 0. 903 09
I.B.16
Es disposa de 70 anys de dades sobre la població al Canadà duna certa
espècie de cigonya migratòria (Grus americana) i sha vist que en aquest temps
hi ha hagut un creixement exponencial amb una taxa de creixement del 4.5%
anual. Si la població el 1950 era de 40 individus, quina és la població després
de 60 anys?
Sabem que (llibre pag 55) que el model és

N (t) = N0 ert

per tant en el nostre cas r = 4.5/100 = 0.0 45

N (t) = N0 e0.045t

podem agafar com a temps inicial 1950 que serà el nostre t = 0, per tant

N (t) = 40e0.045t

Volem calcular N (60)

N (60) = 40e0.045·60 = 595. 19