RESISTÈNCIA

SARA ESTRADA JIMÉNEZ

 DEFINICIÓ
La resistència és una capacitat de la
condició física. La podem definir com
la capacitat que té el cos o organisme
d’un atleta a resistir davant d’un
estímul o esforç durant un període
relativament prolongat de temps, fins
que aquest atleta no el pot sostenir
més causant la fatiga i ha de parar.
 VIES DE RESISTÈNCIA

AERÒBIA CURTA DURACIÓ

Hi ha la suficient quantitat d'oxigen per De 3-10 minuts d'activitat.
l'oxidació de glucogen i àcids grassos a més Lactat.
trobem un equilibri entre l'aportació i el
desgast d'oxigen causant que es mantingui. MITJANA DURACIÓ
De 10-30 minuts d'activitat.
Normalment triga entre quatre o dos minuts Llindar anaeròbic.
a causa del desfasament per l'adaptació del LLARGA DURACIÓ
sistema cardíac i el sistema respiratori.
De +30 minuts d'activitat.
Dipòsits de glucogen i la qualitat
metabòlica.
 VIES DE RESISTÈNCIA

ANAERÒBICA CURTA DURACIÓ

No es disposa amb la suficient quantitat 10-20 segons.
d'oxigen per l'oxidació i quan aquests
processos metabòlics no tenen oxigen tenen
una importància essencial la clau és la MITJANA DURACIÓ
transformació anaeròbia en energia és en 20-60 segons.
glucòlisi anaeròbia, podem dir que és via de
degradació de sucres en àcids làctics. LLARGA DURACIÓ
60-120 segons.
 BÀSICA
TIPUS DE Treballs de llarga duració
implica subarots de grans
grups musculars i afecta als
dos metabolismes, l’aerobi i
RESISTÈNCIES l’anaerobi, però sempre
l'aeròbic més que l’altre.
DE LA FORÇA
Resistència de cansanci en
cas de càrregues amb fortes
exigències de força, hi ha un
gran compromís de la força.
ESPECÍFICA
Resistència específica a
l’estructura de cada esport
o modalitat en la situació de
competència, ja que no es el
mateix aquesta resistència
en un nadador que en un
ciclista o futbolista.
DE LA VELOCITAT
Càrregues amb velocitats
sub màximes a màximes i
per via enèrgicament
anaeróbica.
 MÈTODES D’ENTRENAMENT
MÈTODE CONTINU
Càrrega ininterrompuda (no hi ha descans) i efectiva per l'entrenament al llarg
d'un període de temps prolongat. L'efecte de l'entrenament es dona
principalment amb la duració relativament llarga durant la qual s'efectuen tres
processos fisiològics:

Constant: Intens volum que serà constant

Variable: Canvi sistemàtic de la intensitat en un cert període, regulat.
Fartlek. Canvis no sistemàtics, les intensitats poden anar canviant.
MÈTODE CONTINU
 MÈTODES D’ENTRENAMENT
MÈTODE INTERVÀL·LIC

Canvi de fases entre càrrega i descans en el descans no s'arriba a la recuperació

total, trobem pauses incompletes o pauses actives. El criteri de recuperació és la
freqüència cardíaca. El podem classificar en:

Intensiu: Més intens menys duració o volum.

Extensiu: Llarg període de temps o volum i poca intensitat.
MÈTODE INTERVÀL·LIC
 MÈTODES D’ENTRENAMENT
MÈTODE DE REPETICIÓ

Càrregues repetides i molt intenses, els descansos en aquest cas són

complets i intercalats. Tots els sistemes funcionals han de tornar al
seu estat inicial.
MÈTODE REPETICIÓ
 MÈTODES D’ENTRENAMENT
MÈTODE DE COMPETÈNCIA

Aquest mètode es pot anomenar resistència competitiva, aquesta

requereix un rendiment màxim actual en l'àmbit del treball, temps o
distància competitiva que realitza l'atleta, podem utilitzar-la amb fins
diagnòstics com testejos i podem interpretar l'efecte de l'entrenament
en la resistència de l'atleta.