RESUM MARGINACIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

TEMA 1. Qui pot ser avui considerat com a marginat?

1.Com funciona la nostra societat?

Des de sempre, ens han intentat transmetre la idea que una societat consisteix en la
suma de la creació d'institucions, normes, individus i elements (ex.normes socials on
sabem que hem de tractar bé als nostres avis) que serveixen per donar
funcionament a la societat i dins d'aquesta, cadascun de nosaltres creem un
significat segons els nostres actes, pensaments i relacions amb altres persones.
D'aquesta manera ens han intentat transmetre la idea que una persona que viu en
solitud i no participa en aquest procés, és a dir, aïllat de la societat, és considerat
com un defecte a la societat o com una anomalia.

La societat és pensada com un sistema (funcionalisme) en el qual intervinen

diferents elements amb una funcionalitat articulada. S'ha transmès la idea que en
cas que aparegués una situació concreta que no s'adaptés al funcionalisme de la
societat, s'ha d'intentar separar, aïllar i arreglar. Per tant, aquesta forma de fer front
davant de la marginació i exclusió social és el que ha provocat un mal funcionament
del sistema (la marginació és considerada com a disjunció).

2.Perquè les diferències es converteixen en desigualtat que provoquen

discriminació?

El que s'hauria de fer per comprendre millor el sistema de la nostra societat segons
la teoría de la vida líquida de Bauman : hauria de ser analitzar els punts més fràgils
d'aquesta i veient les disfuncions, ser capaços d'entendre millor la manera de com
podem actuar sobre ells. En canvi, la societat fa el contrari i sempre intentem
destacar els punts més forts i notables (ex.col·locar les persones segons les seves
capacitats econòmiques,grups,orígens,formes de pensar… o relacions de poder
(estatus,jerarquies,estaments).

Definició de diferència: característiques individuals de cada persona. La desigualtat

en canvi és un sistema que coloca a les persones segons les seves capacitats. És
un criteri d’organització i classificació. D’aquesta forma justifiquem les desigualtats
sense adonar-nos compte. Les diferències acaben sent temes de justificació de la
desigualtat i per tant de discriminació.
3.És la marginació un mecanisme que fa funcionar la nostra societat?
La marginació és una construcció social (serveix per a situar a les persones en la
seva escala social). Ens hem acostumat a assenyalar a aquelles persones que
segons la societat no son normals,és a dir,atribuïm als dominats la causa de
dominació que pateixen i a pesar d’aquest comportament de marginació i
desigualtat,la nostra societat segueix funcionant. Per aquesta raó,hem de lluitar per
canviar aquest funcionament i deixar a banda les nostres inconscients actituds
racistes,xenòfobes,agorafòbiques,etc.

4.És la marginació una situació o una condició?

Les persones que pateixen un procés de marginació no depèn d’elles sinó de les
condicions que els defineixen (ex.ser homosexual o musulmà). Nosaltres,la
societat,necessitem un marc normatiu que ens digui que és el que està
bé(suposadament normal) i què és el que no perquè vivim en comunitat i
necessitem el nostre lloc en un context. Per tant,els judicis morals o ètics o entorn
no ens defineixen (condició),el que importa es la posició que ocupem dins d’un
context social establert per la societat.

5.Quina diferència hi ha entre marginació i exclusió social?

La marginació no és el mateix que l'exclusió social ja que no es manca de recursos
sinó precarietat de les xarxes socials de suport i es diferencia principalment en
quatre aspectes (crítiques) al concepte d’exclusió:

❖La primera es que el terme exclusió social és molt generalista ja que agrupa
situacions molt diferents (pobre,homosexual,musulmà…) dins del mateix grup i a més a més
no explica les causes d’aquesta situació sinó que només es centra en la situació final: que
està exclòs.

❖El segon aspecte destacat que caracteritza la exclusió és: l’eufemisme.

Utilitzem el concepte d’exclusió com a eufemisme per evitar parlar de conceptes concrets
(singularitats individuals) com pot ser la pobresa,atur,violencia…(ho fica tot dins d’un mateix
paquet) i perquè d’aquesta manera es facilita la seva generalització sense buscar les
possibles causes o solucions.

❖Seguidament,l’exclusió facilita la despolitització de problemes socials (les

persones excloses no formen parte del context polític
❖Per últim,existeix una estigmatització en la qual s'utilitza la atribució de
condicions a les persones (assenyalem directament la condició sense veure
el que hi ha darrere) i es el que provoca l’exclusió de la persona (dir que es
pobre,discapacitat o gay sense fixar-nos en res més).

6.Chavs: La demonización de la clase obrera. Owen Jones.

Chavs és el terme pejoratiu per a referir-se a la classe treballadora anglesa (sobretot

joves). Segons l’estereotip, porten roba esportiva de marca, bisuteria cridanera,
viuen de les prestacions i en vivendes socials. Els “palurdos”. Solen treballar de
caixers, en restaurants de menjar ràpid i de netejadors. Els rics burlant-se dels
menys pudents. Chav engloba qualsevol rasgo negatiu associat a la gent de classe
treballadora (violència, vagancia, embarassos adolescents, racisme, alcoholisme i
demés)

TEMA 2 : Analitzar i comprendre la marginació i exclusió social ?

1.La marginació com a mirall de la societat ?

La marginació és com un mirall de la societat perquè gràcies a ella,amb el pas del

temps és possible analitzar l’estabilitat de les estructures socials i la resposta en
termes d’atenció social

2.La marginació com a revers tenebrós ?

La marginació presenta una doble oposició entre termes. L'oposició que té amb la
integració és que la marginació es percebuda com un procés que situa a l’individu
de dins a fora de la societat i en l'oposició amb la normativitat,la marginació es
percebuda com una construcció de tipus moral en la qual es considera allò que es
desviat o diferent.

3.El patològic, el normal i el normatiu ?

Un fet social normal és allò habitual en una societat concreta i per a distingir-lo s’ha
de diferenciar del que es desviat. A més a més,La definició del que és normal en una
societat no només té a veure amb la freqüència d’un fet social (ser homosexual)
o la voluntat de voler establir una entitat diferenciada (menjar algo diferent al que
mengen els demés) sinó també la valoració moral (complir la norma com a deure
social,diferenciada de qui la transgredeix amb una sanció).
Perquè acceptem les normes socials?

La norma i normalitat estan molt relacionades. Aprenem les normes socials perquè
hem estat socialitzats en institucions al llarg de la nostra vida i hem interioritzat tant
la normal que no en som conscients del seu compliment.
Complim la norma perquè no volem ser assenyalats com a transgressors de la
norma socialment ni sentir-nos exclosos.

4.La legitimació de la desigualtat ?

El fet de que tots som diferents hauria d'obrir les portes per a l'equitat i no a la igualtat ja que
tenim diferents necessitats. per tal d'eliminar algunes coses com la pobresa, riquesa, la raça
el sexe , l´edat. Els joves a vegades son posats en qüestió i son temuts degut a que posen
en qüestió el compliment de les normes.

TEMA 3 : La construcció social de la marginació

1. Justificación ideológica de la marginació ?

● Castigar els pobres per salvar la societat : Aquest fet fa que la societat pensi que
d'aquesta manera pot créixer al voltant d'una determinada idea de reafirmación sobre la
normalitat. Es una forma de marcar a les persones per no disposar d'una renda o no tenir
diferents capacitats.
● Perseguir al marginat: la llei de “vagos, delincuentes y maleantes” (1933) : Son totes
aquelles persones que per alguna raó acaben dins de la delinqüència i es surten de les
normes socials. El dret penal del país els catigara de manera contundent. El poder ens ha
fet creure que una persona que roba o es delinquent és perillosa i ha de ser castigada
duramente quan en realitat aquest mateix poder grans empreses i polítics també ho fan i
surten indemnes.

2.Retòriques de la marginació social:risc i amenaces socials ?

● Racionalitzar els discursos sobre la marginació
● L’estigma de la culpa
● La solidaritat mal entesa: del Domunt als recaptes d’aliments

Desenvolupem retòriques per a justificar que les mantinguem a distància dels

nostres espais socials i institucions.
3.Les institucions de control social ?
● La regulació de la diferència
● Les institucions de control social formal
● Evitar la visibilitat de la marginació

Hi ha institucions de control social dur (policia, presons, hospitals, centres de salut

mental) i de control social feble (serveis socials, gabinets de psicologia, terapeutes).
Les institucions de control social són les encarregades de disciplinar-nos com a
membres d'aquesta societat, exigint de nosaltres e/ compliment de les normes
socials o garantint que complim les sancions que ens han estat imposades per
corregir els actes desviats.

4.Mirades crítiques sobre marginació i exclusió social?

Societat dual: processos d'exclusió socials lligats a les transformacions economiques i que
formen part de les estratègies de resistència i adaptacio. ( la mitad de la gent te garantida
les seves previlegis i els altres no tenen diners).

Estrategies de resistencia : com aquelles persones que pateixen marginació o

exclusió social,tracten d’articular fets i explicacions sobre la seva manera de fer per
a poder construir resistències d’estratègia o adaptació front la seva situació
d’exclusió

Discursos de legitimació de la marginació : Existeixen discursos socials i acadèmics que

serveixen per a reforçar la idea de construcció social de la marginació i exclusió (influits pel
poder). Aquesta idea de les retòriques de la marginació son arguments interioritzats en el
nostre col·lectiu i tot i així,a vegades,els propis marginats repliquen el concepte de
marginació perquè no volen cambiarla

Reformisme i transformació social : Apelem al grup per justificar les nostres accions i
hem acabat pensant com les persones en situació d’exclusió social no tenen vot ni veu. No
hem de ser salvadors de la situació en la que viuen els exclosos,sinó escoltar i comprendre
les situacions d’ells per a evitar que siguin condicions i que determinades persones es
pensin que per la seva condició o situació, ja són automàticament subjectes de
dependència.
Justicia Social : intervenció de las agencies de control social es arbitraria. depen sobretot
de la visibilitat social de certes situacions de marginalitat i de l´alarma social que generen
ajuda a les justicies.