Professional Documents
Culture Documents
MARIA
STUARDA
GAETANO DONIZETTI
2
PREESTRENA FINS A 28
7 de desembre de 2023 | 19.30 h
Sala Principal
3
Direcció musical · Dirección musical
Maurizio Benini
Direcció d’escena · Dirección de escena
Jetske Mijnssen
Escenografia · Escenografía
Ben Baur
Vestuari · Vestuario
Klaus Bruns
Il·luminació · Iluminación
Cor van den Brink
Coreografia · Coreografía
Lillian Stillwell
4
Elisabetta Silvia Tro Santafé
Maria Stuarda Eleonora Buratto
Roberto, Conte di Leicester Ismael Jordi
Giorgio Talbot Manuel Fuentes
Lord Guglielmo Cecil Carles Pachon
Anna Kennedy Laura Orueta++
++
Alumni Centre de Perfeccionament
5
SINOPSI SINOPSIS
Acte I Acto I
L’acció transcorre a La acción transcurre en
Anglaterra el 1587. Al palau Inglaterra en 1587. En el
de Westminster, Isabel I, palacio de Westminster,
reina d’Anglaterra, expressa Isabel I, reina de Inglaterra,
la seua inquietud a causa de expresa su inquietud
la petició de matrimoni que debida a la petición de
ha arribat del rei de França. matrimonio que ha llegado
Ella està enamorada del del rey de Francia. Ella está
comte de Leicester, però el enamorada del conde de
deure del seu càrrec la inclina Leicester, pero el deber de
a acceptar la proposició. su cargo la inclina a aceptar
Leicester, que oculta a la la proposición. Leicester,
sobirana la seua relació que oculta a la soberana su
amorosa amb Maria Stuart, relación amorosa con María
reina d’Escòcia, a qui Isabel Estuardo, reina de Escocia,
manté reclosa al castell de a quien Isabel mantiene
Fotheringhay, intercedeix recluida en el castillo de
davant d’Isabel per tal que Fotheringhay, intercede
accepte entrevistar-se ante Isabel para que acepte
amb Maria. Això accentua entrevistarse con María. Esto
la gelosia de la reina acentúa los celos de la reina
d’Anglaterra, ja que sospita de Inglaterra, pues sospecha
que el seu preferit estima que su favorito ama a María,
María, encara que ell ho aunque él lo niega. A pesar
nega. Malgrat això, accedeix de ello, accede a conocer en
a conèixer en persona la seua persona a su rival política y
rival política i amorosa. amorosa.
6
La trobada de les dues El encuentro de las dos
sobirana es produeix poc soberanas se produce poco
després al parc del castell después en el parque del
de Fotheringhay. La reina castillo de Fotheringhay.
d’Anglaterra, acompanyada La reina de Inglaterra,
del seu seguici, mostra des del acompañada de su séquito,
principi una actitud arrogant muestra desde el principio
i despòtica vers Maria, la una actitud arrogante y
qual, incapaç de suportar despótica hacia María,
més aquesta humiliació, quien, incapaz de soportar
insulta durament IsabeL. más tal humillación, profiriere
Aquesta, furiosa, ordena els duros insultos hacia Isabel.
guàrdies la detenció de la Ésta, furiosa, ordena a los
reina escocesa. guardias la detención de la
reina escocesa.
Acte II
Isabel, malgrat els seus Acto II
dubtes inicials, firma la Isabel, pese a sus dudas
sentència a mort de Maria. iniciales, firma la sentencia
Leicester li suplica un indult. a muerte de María. Leicester
Però Isabel es mostra le suplica un indulto. Pero
inflexible i, a més, li ordena Isabel se muestra inflexible
y además le ordena que
que presencie l’execució. Al
presencie la ejecución. En
castell de Fotheringhay, Maria el castillo de Fotheringhay,
confessa els seus pecats María confiesa sus pecados
i es prepara per a morir. y se prepara para morir. Tras
Després de perdonar Isabel, perdonar a Isabel, camina
camina serena i valenta cap serena y valiente hacia el
al patíbul, flanquejada per patíbulo, acompañada por
Leicester. Leicester.
7
Belcantisme depurat Depurado y expresivo
i expressiu belcantismo
ARTURO REVERTER ARTURO REVERTER
8
Sempre s’ha destacat en realismo en el que bebería el
aquesta parella de músics, Verdi maduro.
que inauguren decididament Siempre se ha destacado en
el romanticisme operístic esta pareja de músicos, que
italià, la qualitat de la inauguran decididamente
melodia, allunyada ja en el romanticismo operístico
obres de maduresa -terme italiano, la cualidad de la
que resulta paradoxal melodía, alejada ya en
aplicat al de Catània- de obras de madurez -término
la línia més àgil i florida de que resulta paradójico
l’antecessor de Pesaro. Els aplicado al catanés- de la
valors més llargs, el legato línea más ágil y florida del
permanent, l’extensió dels antecesor de Pésaro. Los
períodes, la bellesa i atractiu valores más largos, el legato
de la melodia qualificaven la permanente, la extensión
creada pels hereus, proclius de los periodos, la belleza
sempre als acompanyaments y atractivo de la melodía
arpegiats. calificaban la creada por los
herederos, proclives siempre
Donizetti es mostrava més a los acompañamientos
variat que Bellini i era capaç arpegiados.
també d’anticipar, a través
de construccions de més Donizetti se mostraba más
concisió i vivesa, determinats variado que Bellini y era
trets propis de l’estil verdià, capaz también de anticipar,
cosa que podia procurar a través de construcciones
en ocasions, com apunta de mayor concisión y viveza,
Ashbrook, “un sentiment ciertos rasgos propios del
més enèrgic del moviment estilo verdiano, lo que podía
dramàtic”, més estàtic i procurar en ocasiones,
como apunta Ashbrook, “un
9
paralitzat en el seu col·lega. sentimiento más enérgico
El traçat melòdic es fa per del movimiento dramático”,
tant, en la nova època, que más estático y paralizado en
naix a finals de la tercera su colega. El trazo melódico
dècada del segle XIX, més se hace por ello, en la nueva
net, continuat, l’escriptura época, que nace a finales de
s’aproxima en major mesura la tercera década del siglo
a la prosòdia natural, encara XIX, más limpio, continuado,
que, per descomptat, encara la escritura se aproxima en
estiga molt lluny la solució mayor medida a la prosodia
sil·làbica, que aproparà el natural, aunque, por
cant a la parla habitual, a supuesto, aún esté muy lejos
la paraula, amb les seues la solución silábica, que habrá
propietats fonètiques i de acercar el canto al habla
significats semàntics. habitual, a la palabra, con
sus propiedades fonéticas y
Es tracta d’anar subordinant significados semánticos.
en la mesura del possible Se trata de ir subordinando
aquesta línia de la veu en lo posible esa línea de la
-l’orquestra està per complet voz –la orquesta está por
al seu servei- a l’expressió, completo a su servicio- a
normalment carregada la expresión, normalmente
de passió ja clarament cargada de pasión ya
romàntica, amb la qual claramente romántica,
cosa, en principi, malgrat con lo que, en principio,
les deficiències dels llibrets, pese a las deficiencias de
la veracitat dramàtica ix los libretos, la veracidad
beneficiada. La construcció dramática sale ganando.
de les àries, duos o conjunts La construcción de las arias,
està més ben travada, dúos o conjuntos está mejor
10
soldada, té més fluïdesa, trabada, soldada, posee
amb la qual cosa s’obté una mayor fluidez, con lo que se
vocalitat que, tot i que moltes obtiene una vocalidad que,
vegades no és transcendent, aun cuando muchas veces
resulta útil i té un virtuosisme no es trascendente, resulta
ben mesurat i amb freqüència útil y tiene un virtuosismo
gens gratuït. bien medido y con frecuencia
nada gratuito.
Donizetti, compositor tan Donizetti, compositor tan
limitat, és, no obstant això, limitado, es, no obstante,
sempre ben rebut per siempre bien recibido por
l’aficionat. Hi ha bases per a el aficionado. Hay bases
afirmar-ho: el seu melodisme para ello: su melodismo de
d’excel·lent encunyació, la excelente cuño, su habilidad
seua habilitat constructiva constructiva sobre la base
sobre la base d’un senzill joc de un sencillo juego tónica-
tònica-dominant, l’encert dominante, lo certero de
de les seues simples però sus simples pero eficaces
eficaces caracteritzacions caracterizaciones vocales
vocals i el seu maneig de la veu, y su manejo de la voz, tan
tan didàctic com expressiu, li didáctico como expresivo,
han sumat adeptes des de le han ganado adeptos
les seues primeres òperes. desde sus primeras óperas.
Les solucions se succeiran Las soluciones se irán dando
gradualment, no de la nit al paulatinamente, no de la
matí. Veiem, per exemple, noche a la mañana. Vemos,
la diferència que separa el por ejemplo, la diferencia
Donizetti de la primerenca que separa al Donizetti de la
Emilia di Liverpool al de temprana Emilia di Liverpool
Lucia o Maria Stuarda, obres al de Lucia o Maria Stuarda,
11
cimeres del seu catàleg. Els obras cimeras en su catálogo.
efectes expressius, assolits Los efectos expresivos,
mitjançant el valor i longitud alcanzados mediante el
de la frase, la naturalesa valor y longitud de la frase,
dels accents, el maneig la naturaleza de los acentos,
dels intervals, els diferents el manejo de los intervalos,
elements de la línia vocal, la los distintos elementos de la
seua projecció i dimensió, el línea vocal, su proyección y
joc d’altures i intensitats, el seu dimensión, su juego de alturas
traçat més o menys dificultós, e intensidades, su trazado
factors que pretenen en tot más o menos dificultoso,
moment arribar al cor del factores que pretenden
sentiment, necessiten, ho han en todo momento llegar
necessitat sempre, d’aquest al meollo del sentimiento,
vehicle que és la veu humana necesitan, lo han necesitado
i que ha de ser combinada siempre, de ese vehículo que
en el gènere operístic amb el es la voz humana y que ha de
suport instrumental. ser combinada en el género
operístico con el soporte
instrumental.
Habitualment es reconeix Habitualmente se reconoce
en aquestes òperes que en estas óperas que
podríem qualificar de podríamos calificar de
maduresa, un parentiu amb madurez, un parentesco con
l’estil declamatori, amb el estilo declamatorio, con
ritmes, inflexions i accents ritmos, inflexiones y acentos
de la paraula parlada, de la palabra hablada,
hàbilment suturada gràcies hábilmente suturada gracias
a un insensible legato i a a un insensible legato y al
l’establiment d’una curiosa establecimiento de una
12
parcel·lació al llarg d’una curiosa parcelación a lo largo
successió de minifrases de una sucesión de minifrases
encapsulades i emfatitzades encapsuladas y enfatizadas
en la rítmica de les paraules. en la rítmica de las palabras.
Els efectes emocionals, Los efectos emocionales,
subratlla Commons, subraya Commons, se
s’aconsegueixen gràcies a consiguen gracias a una
una constant alternança del constante alternancia del
recitatiu, de l’arioso i de la recitativo, del arioso y de la
melodia desenvolupada. melodía desarrollada.
13
final, “Coppia iniqua”, un y grácil melodía, cabaletta
número de valentia que posa final, “Coppia iniqua”, un
a prova una soprano i que ha número de bravura que pone
de defensar una escriptura a prueba a una soprano
complexa. Donizetti va y que ha de defender una
millorar ací probablement el escritura compleja. Donizetti
que havia escrit Bellini per mejoró aquí probablemente
als respectius finals d’Il pirata lo escrito por Bellini para los
i La straniera, que exigien respectivos finales de Il pirata
instruments de tipus similar, y La straniera, que exigían
tal vegada menys robustos. instrumentos de tipo similar,
quizá menos robustos.
A esquena de la censura
La segona “reina”, que és la A expensas de la censura
que ens interessa ací, apareix La segunda “reina”, que es
a Maria Stuarda amb llibret la que nos interesa aquí,
de Giuseppe Bardari, basat aparece en Maria Stuarda
en una de les tragèdies més con libreto de Giuseppe
fortament introspectives de Bardari, basado en una de las
Friedrich Schiller (Weimar, tragedias más fuertemente
1800), contemplada als introspectivas de Friedrich
teatres italians en la traducció Schiller (Weimar, 1800),
d’Andrea Maffei, més tard contemplada en los teatros
gran amic i també, encara italianos en la traducción de
que parcialment, llibretista Andrea Maffei, más tarde gran
de Verdi. Bardari per la seua amigo y también, aunque
banda era, en aquesta època, parcialmente, libretista de
pràcticament un desconegut. Verdi. Bardari por su parte
Com que coneixem la era en esa época un casi
seua inexperiència és lògic desconocido. Sabiendo de
14
pensar que en l’elaboració su inexperiencia es lógico
del llibret pesaria sobretot pensar que en la elaboración
l’experiència del compositor. del libreto debió de pesar
La conseqüència va ser sobre todo la experiencia del
l’elaboració d’un text que és, compositor. La consecuencia
sens dubte, un dels més vius fue la elaboración de un
dramàticament del teatre texto que es sin duda uno
donizettià, quelcom que de los más dramáticamente
s’aprecia especialment en vivos del teatro donizettiano,
el famós diàleg de les dues algo que se aprecia
reines. especialmente en el famoso
diálogo de las dos reinas.
15
les modificacions exigides, y con las modificaciones
l’òpera es va estrenar el exigidas, la ópera se estrenó
18 d’octubre al San Carlo. el 18 de octubre en el San
Donizetti contava a Ferretti Carlo de Nápoles. Donizetti
en carta del 7 d’aquell mes: contaba a Ferretti en carta
“Stuarda ha estat prohibida. de 7 de ese mes: “Stuarda
El cel sap per què! Cal callar”. fue prohibida. ¡El cielo sabe
por qué! Hay que callar”.
Amb el seu veritable títol,
Maria Stuarda va pujar per fi Con su verdadero título,
a escena el 30 de desembre Maria Stuarda subió por fin
de 1835 a La Scala de Milà. El a escena el 30 de diciembre
llibret havia patit nous retocs de 1835 en La Scala de
de la mà de Calisto Basi. Tot i Milán. El libreto había sufrido
que la censura ací també va nuevos retoques de la mano
fer de les seues i va obligar de Calisto Basi. Aunque aquí
a introduir retocs i talls. No también la censura hizo de
va ser suficient: després de las suyas y obligó a realizar
sis representacions la policia retoques y cortes. No fue
austríaca va obligar a retirar- suficiente: después de seis
la del cartellone. L’agitada representaciones la policía
història de l’obra conclourà, austriaca obligó a retirarla
molts anys després de la mort del cartellone. La agitada
del compositor, al San Carlo historia de la obra concluirá,
de Nàpols el 22 d’abril de muchos años después de la
1865 quan els Borbons duien muerte del compositor, en el
anys fora del poder. San Carlo el 22 de abril de
1865 cuando los Borbones
llevaban años fuera del
poder.
16
Escenes clau Escenas clave
Tota l’enemistat, l’odi amassat Toda la enemistad, el odio
durant anys, s’acumulen i amasado durante años, se
exploten al magistral Sextet acumulan y explotan en el
que tanca l’acte II. “Figlia magistral Sexteto que cierra
impura di Bolena!”, clama el acto II. “Figlia impura di
l’encadenada Maria contra Bolena!”, clama la aherrojada
la seua contrincant, que Maria contra su contrincante,
l’ha tancat durant anys. La que la ha encerrado
invectiva va acompanyada durante años. La invectiva
d’altres epítets ben subratllats va acompañada de otros
per l’acompanyament. El epítetos bien subrayados
fragment resulta d’una por el acompañamiento. El
modernitat violenta, com fragmento resulta de una
opina Chanta Cazaux. El modernidad violenta, como
vocabulari seria censurat a opina Chanta Cazaux. El
Milà. En qualsevol cas, dona vocabulario sería censurado
lloc a una música excitant i en Milán. En cualquier caso, da
plena de sabor, que revela un lugar a una música excitante
rotund xoc entre dues dones y llena de sabor, que revela
que s’odien. un rotundo choque entre dos
mujeres que se odian.
18
diversos autors, William Luego, cosa sorprendente
Ashbrook al capdavant, en opinión de varios autores,
l’obra guanya i es col·loca William Ashbrook a la cabeza,
en terreny magistral, una la obra gana enteros y se
cosa que al començament, coloca en terreno magistral,
amb la convencional sortida algo que al comienzo, con
d’Elisabetta, no cabia la convencional salida de
esperar. Elisabetta, no cabía esperar.
19
emprat ací que en òperes coro, menos empleado aquí
anteriors del compositor, que en óperas anteriores del
entona un himne de mort compositor, entona un himno
que conclou amb una llarga de muerte que concluye con
melodia elegíaca a mi major. una larga melodía elegíaca
en Mi mayor.
21
modular intel·ligentment i de que, en contra de lo que
expressivament. se ha dicho tantas veces,
Encara n’hi ha més, ja que a la Donizetti sabía modular
part en fa major de la coda la inteligente y expresivamente.
veu s’eleva a les altures del la i
si bemoll aguts en combinació
amb el cant del cor. Afirma Aún hay más, pues en la
que la seua sang acabarà parte en Fa mayor de la coda
per liquidar tots els seus la voz se eleva a las alturas
pecats. I falta la cabaletta, del La y Si bemol agudos en
combinación con el canto
“Ah!, se un giorno de queste
del coro. Afirma que su
ritorte”, maestoso en 3/4, sangre acabará por enjugar
que concedeix al número todos sus pecados. Y falta la
una grandesa veritablement cabaletta, “Ah!, se un giorno
tràgica. Donizetti va intentar de queste ritorte”, maestoso
ací, i va aconseguir, i en això en 3/4, que concede al
estan d’acord amb Ashbrook número una grandeza
altres autors com Piero Mioli verdaderamente trágica.
o Egidio Saracino, evitar Donizetti intentó aquí, y
el caràcter habitualment consiguió, y en ello están de
repetitiu de la cabaletta acuerdo con Ashbrook otros
autores como Piero Mioli o
mitjançant una intel·ligent
Egidio Saracino, evitar el
disposició tonal. Amb tot carácter habitualmente
açò cal afirmar que aquesta repetitivo de la cabaletta
gran escena final entra en mediante una inteligente
el grup de les composicions disposición tonal. Con todo
del músic més aconseguides. ello cabe afirmar que esta
Va saber expressar el drama gran escena postrera entra
de Maria Stuarda amb una en el grupo de las más
cruesa i una immediatesa conseguidas composiciones
22
equiparats a moments de del músico. Supo expresar el
gran efusió lírica que, insisteix drama de Maria Stuarda con
Ashbrook, “colpegen l’oient una crudeza y una inmediatez
amb la força de la veritat”. equiparados a momentos de
gran efusión lírica que, insiste
Ashbrook, “golpean al oyente
La tipologia vocal
con la fuerza de la verdad”.
Parlarem només dels
instruments de les dues
protagonistes. Han de ser Los tipos vocales
veus contundents, sòlides
Hablaremos solamente de
i pesants, amb molta
substància, les típiques los instrumentos de las dos
d’aquest tipus de papers i les protagonistas. Han de ser
voces contundentes, sólidas
que es manejaven en l’època.
y enjundiosas, con mucha
Elisabetta va ser encarnada
sustancia, las típicas de este
en un principi per Anna Del
tipo de papeles y las que
Serre a Nàpols i Giacinta
se manejaban en la época.
Puzzi-Toso a Milà. Maria ho
Elisabetta fue encarnada
va ser per Giuseppina Ronzi
en un principio por Anna Del
De Begnis i María Malibrán,
Serre en Nápoles y Giacinta
respectivament. Aquesta, filla
Puzzi-Toso en Milán. Maria
de Manuel García, posseïa
lo fue por Giuseppina Ronzi
una veu emparentada amb
De Begnis y María Malibrán,
la de Giuditta Pasta, primera
respectivamente. Esta, hija
Norma de Bellini quatre anys
de Manuel García, poseía
abans. És d’alta nissaga, i ja
una voz emparentada con
hem avançat alguna cosa al
la de Giuditta Pasta, primera
respecte, el belcantisme que
Norma de Bellini cuatro años
alberga la partitura, amb el
atrás. Es de alta alcurnia, y
cèlebre Dialogo delle due
23
Regine com a epicentre. ya hemos avanzado algo al
respecto, el belcantismo que
Maria és l’epicentre i alberga la partitura, con el
l’estructura l’òpera de manera célebre Dialogo delle due
evolutiva. La seua ha de ser Regine como epicentro.
una veu que posseïsca, a més
de poder per tal d’assegurar
Maria es el epicentro y
matisos en forte en tessitura
estructura la ópera de
mitjana, una flexibilitat manera evolutiva. La suya
especial per a les ascensions ha de ser una voz que
cromàtiques sobre diversos posea, además de poderío
compassos. La seua evolució para asegurar matices en
psicològica, que la condueix, forte en tesitura media, una
especial flexibilidad para
apunta Chazaux, d’un afany las ascensiones cromáticas
combatiu sense escrúpols sobre varios compases. Su
a una espiritualitat sovint evolución psicológica, que
elegíaca, necessita d’una la lleva, apunta Chazaux,
de un afán combativo
gran flexibilitat en el cant sin escrúpulos a una
spianato ben lligat. Va espiritualidad a menudo
de l’extrem greu (sol 2) al elegíaca, necesita de una
sobreagut (do 5), si atenem gran flexibilidad en el canto
spianato bien ligado. Va
a l’edició preparada per a
del extremo grave (Sol 2)
la Malibrán. L’endiablada al sobreagudo (Do 5), si
tessitura ressalta l’evolució atendemos a la edición
del personatge, que passa preparada para la Malibrán.
de les ambicions i pecats La endiablada tesitura resalta
la evolución del personaje,
terrenals al perdó diví. que pasa de las ambiciones
24
Elisabetta requereix així y pecados terrenos al perdón
mateix una veu àmplia, divino.
amb un medium ample,
generalment en forte, i Elisabetta requiere asimismo
aguts potents i rotunds. una voz amplia, con
La tessitura és menys greu un medium anchuroso,
generalmente en forte, y
que la de la seua oponent, agudos potentes y rotundos.
fins i tot sense que aquesta La tesitura es menos grave
apareguera modificada que la de su oponente, incluso
per la versió destinada a sin que esta apareciera
modificada por la versión
Malibrán. Té més floritures
destinada a Malibrán. Tiene
que Maria, més ornaments i más florituras que Maria, más
agilitats, sobretot al principi. ornamentos y agilidades,
Tanmateix, la seua línia és sobre todo al principio. Sin
embargo, su línea es casi
quasi sempre la mateixa, es
siempre la misma, se mueve
mou en un àmbit idèntic de en idéntico ámbito de
principi a fi. “Homogeni però principio a fin. “Homogéneo
inalterable, és la imatge d’un pero inalterable, es la imagen
poder exercit per Elisabetta de un poder ejercido por
Elisabetta sobre los otros,
sobre els altres, però -i això pero -y esto es importante-
és important- sense efecte sin efecto sobre sus propias
sobre les seues pròpies pasiones” (Chazaux).
passions” (Chazaux). Dos grandes papeles, pues,
Dos grans papers, per destinados a dos grandes
tant, destinats a dues grans sopranos, que en algún
sopranos, que en algun caso pueden ser abordados
cas poden ser abordats por mezzos líricas, dotadas
25
per mezzosopranos líriques, de un ambitus generoso
dotades d’un àmbit y de una facilidad y
generós i d’una facilitat i flexibilidad notables que
flexibilitat notables que els les pueda permitir cantar
en tesituras elevadas sin
puga permetre cantar en
esfuerzo. Es el caso de estas
tessitures elevades sense representaciones en las que
esforç. És el cas d’aquestes la reina es interpretada por
representacions en què la Silvia Tro Santafé.
reina és interpretada per
Silvia Tro Santafé.
BIOGRAFÍAS
26
BIOGRAFIES
Maurizio Benini
Direcció musical Dirección musical
28
Jetske Mijnssen
Direcció d’escena Dirección de escena
30
Silvia Tro Santafé
Elisabetta
31
a Brussel·les, Zelmira a y Nápoles, La Gioconda
Washington, Don Carlo a en Bruselas, Zelmira en
Madrid, Roberto Devereux a Washington, Don Carlo en
Munic, Adriana Lecouvreur Madrid, Roberto Devereux en
a Las Palmas, Lucrezia Múnich, Adriana Lecouvreur
Borgia a Oviedo i Medea a en Las Palmas, Lucrezia
Madrid. Futurs compromisos Borgia en Oviedo y Medea en
inclouen la continuació de Madrid. Futuros compromisos
la trilogia Tudor donizettiana incluyen la continuación de
en Les Arts, on és invitada la trilogía Tudor donizettiana
habitual (Orlando, L’italiana en Les Arts, donde es invitada
in Algeri, Lucrezia Borgia, La habitual (Orlando, L’italiana
damnation de Faust, Anna in Algeri, Lucrezia Borgia, La
Bolena), a més de Rienzi a damnation de Faust, Anna
Madrid i Adriana Lecouvreur Bolena), además de Rienzi en
a Bilbao. Madrid y Adriana Lecouvreur
en Bilbao.
32
Eleonora Buratto
Maria Stuarda
33
Gustavo Dudamel, Antonio Dudamel, Antonio Pappano,
Pappano, Daniele Gatti, Daniele Gatti, Riccardo
Riccardo Chailly i Yannick Chailly y Yannick Nézet-
Nézet-Séguin. Entre els Séguin. Entre sus próximos
seus pròxims compromisos compromisos destacan,
destaquen, a més de la además de la conclusión de
conclusió´de la trilogia Tudor la trilogía Tudor donizettiana
donizettiana a Les Arts, el en Les Arts, el Concierto
concert d’Any Nou 2024 a La de Año Nuevo 2024 en La
Fenice (retransmès a nivell Fenice (retransmitido a nivel
mundial) i Amelia en Simon mundial) y Amelia en Simon
Boccanegra a La Scala. El Boccanegra en La Scala. En
2022 va rebre el premi Abbiati 2022 recibió el Premio Abbiati
de l’Associació Italiana de de la Asociación Italiana de
Crítics Musicals. Críticos Musicales.
34
Ismael Jordi
Roberto, Conte di Leicester
36
Manuel Fuentes
Giorgio Talbot
38
Carles Pachon
Lord Guglielmo Cecil
39
(Malateste, Enrico Ashton) entre ellos Lord Sidney en Il
i rossinians, entre ells Lord viaggio a Reims. También
Sidney d’Il viaggio a Reims. Ha ha encarnado a Yamadori
encarnat també Yamadori en Madama Butterfly y a
a Madama Butterfly i Schaunard en La bohème.
Schaunard a La bohème. Próximos compromisos
Pròxims compromisos incluyen actuaciones en la
inclouen actuacions a la Staatsoper Unter den Linden
Staatsoper Unter den Linden en Berlín, el Liceu, los teatros
de Berlín, el Liceu, els teatre Real y de La Zarzuela de
Real i de la Zarzuela de Madrid, además del Festival
Madrid, a més del Festival de de Pésaro y Garsington
Pesaro i Garsington Opera, Opera, entre otros. Debutó
entre d’altres. Va debutar en Les Arts con el papel de
a Les Arts amb el paper de Dandini en La Cenerentola.
Dandini a La Cenerentola.
40
Laura Orueta
Anna Kennedy
41
Cremona, el seu repertori Monteverdi Competition
abasta des del medieval de Cremona, su repertorio
al contemporani. A Les Arts abarca del medievo al
va debutar, durant la seua contemporáneo. En Les Arts
etapa al Centre, els papers debutó, durante su etapa de
d’Ernesta en Un avvertimento miembro del Centre, los roles
ai gelosi de Manuel García, de Ernesta en Un avvertimento
Dinah en Trouble in Tahiti de ai gelosi de Manuel García,
Bernstein, Karolka en Jenůfa Dinah en Trouble in Tahiti de
de Janáček i Giovanna en Bernstein, Karolka en Jenůfa
Ernani de Verdi. de Janácek y Giovanna en
Ernani de Verdi.
42
Orquestra de la
Comunitat Valenciana
44
Cor de la Generalitat
Valenciana
47
48
ÒRGANS DE LES ARTS
ÓRGANOS DE LES ARTS
DIRECCIÓ
Director General
Jorge Culla Bayarri
Director Artístic
Jesús Iglesias Noriega
Director Musical
James Gaffigan
PATRONAT DE LA FUNDACIÓ
PALAU DE LES ARTS
REINA SOFÍA
PRESIDENT D’HONOR
Molt Honorable Sr. Carlos Mazón Guixot
President de la Generalitat Valenciana
PRESIDENT
Sr. Pablo Font de Mora Sainz
VICEPRESIDENT
Honorable Sr. Vicente José Barrera Simó
Vicepresident primer i Conseller de Cultura i Esport
SECRETÀRIA
Il·lustríssima Sra. Paula Añó Santiago
Secretària autonòmica de Cultura i Esport
49
VOCALS
PATRÓ D’HONOR 50
ADMINISTRACIÓ
COL·LABORADORA
PARTNER TECNOLÒGIC
PROTECTORS
COL·LABORADORS
AMB EL SUPORT DE
Fundación
SANCANA
RNB, S.L.
MINISTERIO
DE CULTURA
Y DEPORTE NextGenerationEU P R E S I D E N C I A E S PA Ñ O L A
CONSEJO DE LA UNIÓN EUROPEA
Financiado por la Unión Europea-Next Generation EU. Proyecto financiado por el INAEM, Ministerio de Cultura y Deporte
51
Fotos Maria Stuarda, Les Arts ©Miguel Lorenzo-Mikel Ponce
52